Detall - 91805
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
91805
Títol
A la Verge
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-verge
Bibliografia
<p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 24-25, 32-33.</span></span></span></span></p>
Centuria
XIX-XX
Notes de conservació
Descripció
<p>'Jo tenia cinc anys; anava a estudi<br /> en mon humil poblet de Folgueroles;<br /> de mos pobres esplets digne preludi,<br /> portava sota el braç les beceroles.<br /> <br /> Lo mestre era un vellet; sa barretina<br /> més llarga era bon tros que sa ciència,<br /> mes, quina font tan pura sa doctrina!<br /> quin mirall tan hermós sa consciència!<br /> <br /> Se sadollava d’aquesta aigua el llavi<br /> no sabent en la terra millor front,<br /> i quan tornava a casa: -De tant savi<br /> –deia a la mare-, n’hi ha cap més al món?-<br /> <br /> En sa grossa cadira de baqueta<br /> encara em sembla veure’l assentat;<br /> sa taula era coberta de baieta<br /> que em recordava la verdor del prat.<br /> <br /> La infantívola escola presidia,<br /> dins sa capella de paper tenyit,<br /> vostra imatge bellíssima, oh Maria,<br /> que havia ja a mos avis presidit.<br /> <br /> Jesús en vostra falda nos somreia,<br /> allargant-nos joiós ses blanques mans:<br /> - Ameu-la, és mare nostra-apar que ens deia -,<br /> los nois que l’aimen bé són mos germans.-<br /> <br /> A sos peus esgranàven lo rosari,<br /> l’oració de l’arcàngel repetint;<br /> i es tornava l’escola un santuari<br /> on Vós devíeu predicar sovint.<br /> <br /> Vostre mes arribà, oh dolça Maria,<br /> i ens convidà lo mestre a dur-vos flors.<br /> Com no havia de dur-li jo la mia<br /> a l’astre matinal dels meus amors?<br /> <br /> En mon roser, ai! No trobí cap rosa,<br /> sols trobí una poncella a punt d’obrir,<br /> com l’ànima d’un nin que encara closa<br /> guarda per Déu son matinal respir.<br /> <br /> Pujo al conreu que goretava el pare,<br /> hi cullo uns botons d’or; baixo al torrent<br /> on per sos tovallons ma pobra mare<br /> trobar solia lo color d’argent.<br /> <br /> Allí trobo la humil margaridoia,<br /> ullet amb què la terra mira al cel;<br /> lo trèvol del color de la lliroia,<br /> la blava jonça que és un vas de mel.<br /> <br /> Jo no havia pujat a la boscúria<br /> on riu l’ englantiner d’olor suau,<br /> safir caigut entre les neus de Núria,<br /> no havia encara vist lo lliri blau.<br /> <br /> No tenia en mon hort la satalia<br /> ni el gessamí tot estrellat de flors;<br /> jo altre jardí en la terra no sabia,<br /> que hermós trobava aquell jardí allavors!<br /> <br /> Tot mirant-me les flors, joia per joia,<br /> amb mà gelosa aní lligant lo ram<br /> del meu bateig amb una bonicoia<br /> cinta de seda amb voravius d’estam.<br /> <br /> Quan a la tarda el presentí al bon mestre,<br /> cada infantó li presentava el seu;<br /> era jo el més petit i lo menys destre:<br /> de tots los rams, fou lo pitjor lo meu.<br /> <br /> Lo vegí caure i rodolar pel sostre,<br /> mentre els altres, quiscun en son pitxer,<br /> pujaven a enremar la imatge vostra,<br /> reina gentil de mon amor primer.<br /> <br /> Vegí mes flors als peus dels que passaven<br /> donant-los amb la vida lo perfum;<br /> vegí com se marcien i esfullaven,<br /> ai!, com les trobes que ara dono a llum!<br /> <br /> Lo que plorí aquell ram fou sense mida,<br /> no em podia la mare aconhortar.<br /> Mare del cel, estrella de ma vida,<br /> vullau mes darreries acceptar.<br /> <br /> Tenia jo cinc anys, ara cinquanta,<br /> i us porto un altre ramellet de flors:<br /> deixau-les arribar a vostra planta,<br /> anc que sien més pobres que allavors.<br /> <br /> Aquelles en primícia us oferia<br /> lo meu verger, que sols per Vós florí:<br /> aquesta n’és la humil tardaneria,<br /> mes amb mon cor i tot, veu’s (e)-la aquí.<br /> <br /> Aquelles eren flors primaverenques,<br /> aqueixes, ai de mi! Són flors d’hivern;<br /> mes són per Vós, Maria, primerenques,<br /> que és mon primer amor, amor etern'.</p>
Codi d'element
08083-184
Ubicació
Història
<p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Probablement fou escrit entre finals del segle XIX i principis del segle XX, i està inclòs dins de la seva obra <em>Aires del Montseny</em></span></span></span></span><span><span><span><span><span>, publicada l'any 1901. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El poema fa referència al període d'infantesa de l'autor i a la seva etapa inicial escolar fins als deu anys a Folgueroles. En ell evoca tant la figura del seu primer mestre, Martí Safont, com la de la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
Coordenades
41.9386000,2.3184900
UTM X
443505
UTM Y
4643184
Any
Municipi
08083
Nom del municipi
Folgueroles
Tipus d'accés
Obert
Estat de conservació
Bo
Imatges
Estil
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immaterial
Tipologia
Tradició oral
Titularitat
Pública
Ús actual
Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2022-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Adriana Geladó Prat
Autor de l'element
Jacint Verdaguer i Santaló
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
61
Codi de tipologia a sitmun
4.3
Protecció id
Comarca
24