Detall - 94770
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
94770
Títol
Pont del Ferrocarril
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-1
Bibliografia
<p>NADAL I FARRERAS, MANEL; La permeabilització dels Pirineus i el Ferrocarril. Barcelona-Ripoll-Puigcerdà-La Tor de Querol-Tolosa de Llenguadoc. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial</p> <p>htttps://wikipedia.org &gt;wiki&gt;línia Barcelona Ripoll</p> <p>https:// transpirenaico.iguadix.es&gt;content &gt;história</p> <p>https:// www.trenscat.com&gt;renfe&gt;stquirzebesora_ct</p> <p>https://www.consorcidelter.cat&gt;rutes&gt;comunicacions&gt;pont del Ferrocarril</p>
Centuria
XIX
Notes de conservació
L'estructura de ferro es conserva en bon estat ja que degut al seu ús continuat com a pas del ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà constantment s'hi han de fer obres de reparació i manteniment com ara el pintat de l'estructura metàl·lica o el repàs dels cargols i bolons.
Descripció
<p>Es tracta d'un pont de ferro construït al damunt del Ter i del canal de Can Guixà que es sosté mitjançant sis pilars de pedra i formigó de secció ovalada amb una segona estructura rectangular o cos més petit que té la funció de sostenir l'estructura del pont la qual està construïda en ferro colat mitjançant sis bigues de ferro totalment idèntiques en quant a llum i fabricació i protegit amb baranes metàl·liques. Actualment està pintat en color verd. Dos dels pilars han estat restuarats recentment</p>
Codi d'element
08237-111
Ubicació
Damunt del Ter
Història
<p>La història del ferrocarril ens ve propiciada per un intent el 1844 de construir un ferrocarril que unís les poblacions de Vic i Ripoll i a la vegada funcionés com a mitjà articulador de les diferents fàbriques i colònies textils que s'anaven desenvolupant al llarg del curs del riu Ter. Aquest primer intent promogut per l'empresa <em>El veterano cabeza de hierro </em>pretenia extreure el carbó de les mines ripolleses d'Ogassa i Sant Martí de Surroca i transportar-lo fins a Barcelona ja que aquesta tasca era portada a terme pels traginers a través del camí ral. El 1847 l'empresa explotadora de les mines rep una primera llicència per a construir un ferrocarril entre Barcelona i França passant per Camprodón i Sant Joan de les Abadesses. A través de les desavinences entre l'empresa concessionària i la propietat de les mines van provocar que aquesta primera concessió fos traspassada a Girona Hermanos Clavé i Cia i van fundar la companyia camins de ferro entre Barcelona i Granollers la qual inicià la construcció de la línia que va arribar fins a Granollers. L'any 1954 i degut als problemes i recursos que la companya havia d'esmerçar en aquesta línia es va abandonar el projecte de fer arribar el ferrocarril fins a Sant Joan i la concessió passés a mans d'una nova companyia. <em>Ferrocarrils i mines de Sant Joan de les Abadesses, </em>creada el 1877 amb l'objectiu de remprendre la construcció d'aquesta nova línia ferroviària. L'objectiu era transportar el carbó de les mines d'Ogassa i Surroca per mitjà de vagonetes fins a l'estació de Torralba de Sant Joan i d'aquí carregar-les en el ferrocarril fins a Barcelona passant per les comarques del Ripollès, Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelona. El pas entre la línia Barcelona- Granollers propietat de la companyia de Ferrocarrils de Barcelona Tarragona i França i la línia Granollers Sant Joan es feia per mitjà de peatges que es feien pagar als diferents combois. En el cas de Sant Quirze la companyia de <em>caminos de hierro del Norte de España </em>havia arrendat els drets de les mines de carbó de Sant Joan i de les del ferro de Ribes. Els 24 ponts que hi ha entre Vic i Sant Joan de les Abadesses els va construir la Maquinista Terrestre i Maritima. La construcció de les trinxeres Aquesta línia va arribar a Sant Joan el 1880.</p> <p>El 1904 un tractat entre França i l'estat Espanyol va comportar la creació de dues línies trasnpirinenques catalanes.La de Lleida-La Pobla de Segur i Saint Girons i la de Ripoll-la Tor de Querol tenint Ripoll com a estació internacional i d'enllaç amb les línies existents en direcció Vic. L'estat va assumir la construcció d'aquesta nova línia amb ample ibèric que va ser finalitzada el 1929 amb doble via (ample ibèric i internacional). Passada la guerra aquesta línia es va mantenir fins el 1970 on es van començar a tancar algunes línies. Coincidint amb el tancament de les mines d'Ogassa el 1967 hi va haver un declivi de convois en aquesta línia entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses que va haver de clausurar el 1980. A partir de 1984 i degut a un pla de racionament entre l'estat i la companyia concessionaria RENFE per a eliminar les línies deficitaries hi havia prevista l'eliminació de la R3 i també la línia emtre Lleida i la Pobla de Segur cosa que no va ser possible gràcies als acords entre la Generalitat de Catalunya i el ministeri de foment que van mantenir actives ambdues línies fins a l'actualitat.</p>
Coordenades
42.0979164,2.2238935
UTM X
435823
UTM Y
4660940
Any
1880
Municipi
08237
Nom del municipi
Sant Quirze de Besora
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94770-20230630104506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94770-20230630104508.jpg
Estil
Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Obra civil
Titularitat
Pública
Ús actual
Productiu
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Inexistent
Data de modificació
2023-10-05 00:00:00
Autor de la fitxa
Pere Cascante i Torrella
Autor de l'element
La Maquinista Terrestre i Maritima
Observacions
Guarda moltes similituds amb el pont de les Illes també a Sant Quirze de Besora, el de la colònia o Farga de Bebiè, el pont de Borgunyà i molts altres. El pont va tenir una importabt reforma el 1930 tal i com es pot veure en una placa situada en el mateix pont i on hi posa 'Sociedad española de construcciones Galindo, Bilbao'. Algunes pasarrel·les estan en mal estat
Codi de l'estil
98
Codi de la tipologia
49
Codi de tipologia a sitmun
1.5
Protecció id
2484
Comarca
24