Detall - 95431
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 95431
- Títol
- Tanca i balustrades del solar del carrer Bonavista número 44
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-i-balustrades-del-solar-del-carrer-bonavista-numero-44
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p>
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>Mur de contenció i tanca de la parcel·la, d'inspiració art déco. El mur és arrebossat i decorat amb faixes i impostes engaltades. És coronat per una balustrada de caire classicista, amb balustres entre pilastrons, de morter modelat. Al centre del mur s'obre el cancell, amb una porta d'entrada de ferro, situada entre pilastres motllurades. Aquestes pilastres haurien sostingut gerros com a remat. </p> <p>La balustrada del cantó esquerre ha estat substituïda per una de moderna. </p>
- Codi d'element
- 08205-469
- Ubicació
- Carrer Bonavista número 44.
- Història
- <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta)</span></span></span></span></span></span></p>
- Coordenades
- 41.4433336,2.0703607
- UTM X
- 422342
- UTM Y
- 4588390
- Any
- Municipi
- 08205
- Nom del municipi
- Sant Cugat del Vallès
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95431-046901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95431-046902.jpg
- Estil
- Neoclàssic|Contemporani
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Element arquitectònic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Estructural
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- BPU
- Data de modificació
- 2026-01-21 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
- Autor de l'element
- Observacions
- La funció del mur de contenció és aterrar el desnivell de la finca.
- Codi de l'estil
- 99|98
- Codi de la tipologia
- 47
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.3
- Protecció id
- 1762
- Comarca
- 40