Detall - 96243
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
96243
Títol
Avenc Bonic
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-bonic
Bibliografia
<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p>
Centuria
Notes de conservació
Descripció
<p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de seixanta-nou metres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Compta de tres obertures d'entrada al sòl de les quals les laterals són de fàcil accés. La formació de l'avenc es deu al pas fluvial de tres pous. El seu fons dona lloc a una petita sala amb diverses formacions estèticament atractives per les quals se'l denomina amb l'adjectiu de bonic. (Campos, Folch, Montserrat: 49-50).</span></span></span></span></span></span></p> <p>A l'interior de l'avenc s'ha detectat la presència de fauna cavernícola, destacant l'escarabat del gènere <em>Troglocarinus</em> (Margall, Miralles, 2018: 8). Aquesta troballa és significativa per a l'estudi de la biodiversitat subterrània i els ecosistemes cavernícoles de la regió.</p> <p>L'escarabat <em>Troglocarinus</em> és un coleòpter adaptat a viure en ambients subterranis, caracteritzat per la seva manca de pigmentació i ulls reduïts, adaptacions típiques dels organismes troglobis que habiten en la foscor permanent de les coves. Aquestes adaptacions morfològiques i fisiològiques els permeten sobreviure en condicions de baixa disponibilitat de nutrients i en un entorn amb alta humitat i temperatures constants.</p> <p>La presència de <em>Troglocarinus</em> en l'Avenc Bonic no només contribueix al coneixement de la distribució geogràfica d'aquest gènere, sinó que també proporciona informació valuosa sobre la connectivitat ecològica entre hàbitats subterranis i la seva conservació. Els estudis sobre aquesta espècie poden ajudar a entendre millor els processos evolutius que han donat lloc a la fauna cavernícola, així com a implementar mesures de protecció per preservar aquests fràgils ecosistemes.</p> <p>A més, la troballa d'aquests escarabats posa de manifest la importància de les coves com a refugis per a espècies especialitzades i rares, sovint endèmiques, que poden estar amenaçades per activitats humanes com l'espeleologia, la contaminació i el canvi climàtic. Per tant, és essencial promoure la investigació i la conservació d'aquests entorns únics per assegurar la seva preservació a llarg termini.</p>
Codi d'element
08068-149
Ubicació
Proper al Maset de Can Dispanya
Història
<p>L'Avenc Bonic va ser descobert el 1957 i inicialment fou batejat com l’avenc de les Tres Boques. Tanmateix, degut a les seves decoracions litogèniques, finalment es va decidir canviar-li el nom pel d'Avenc Bonic.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>
Coordenades
41.3949770,1.8901130
UTM X
407215
UTM Y
4583199
Any
Municipi
08068
Nom del municipi
Cervelló
Tipus d'accés
Difícil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96243-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96243-13803.jpg
Estil
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni natural
Tipologia
Zona d'interès
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
Xarxa natura 2000
INSPIRE: Subtipus
Natura 2000
INSPIRE: Atribut
Lloc d’importància comunitària
Data de modificació
2024-10-31 00:00:00
Autor de la fitxa
Nadia Darnoun Torres - Kuanum
Autor de l'element
Observacions
Se l'anomena també Avenc de les tres boques per les tres gateres.
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
2153
Codi de tipologia a sitmun
5.1
Protecció id
1787
Comarca
11