Detall - 96263
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 96263
- Títol
- Ca la Sara
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-0
- Bibliografia
- <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL CASTELL (2005). 'Ruta modernista de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 86.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63-70.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2019). Una festa major diferent. Ca la Sara. Programa Festa Major 2019, pp. 38-41.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p>
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>Torre d'estiueig d'estil modernista de planta baixa, subterrani, pati i jardí. La façana principal, orientada al carrer Sant Lluís, presenta un coronament amb línies ondulades i sanefes florals de grans volums i fins i tot exuberants, a més de baranes de forja també decorades amb flors. Aquesta façana consta d'una porta central i dues finestres, totes elles amb uns ampits decorats amb motius florals. La porta està protegida per una reixa de forja, igual que les finestres. A la part superior, una gran corona floral emmarca la data de construcció, 1909. Les cantoneres també estan decorades amb una sanefa vertical floral i rematades amb boles i motius vegetals col·locades sobre la cornisa.</p> <p>A banda i banda, trobem diferents patis tancats amb pilars i reixa de forja. A l'interior, segons descriu l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l'espai està distribuït amb un passadís central acabat amb una galeria i habitacions a banda i banda. Tot i que no s'ha conservat, se sap que disposava de mobiliari modernista d'època.</p> <p>També compta amb una glorieta amb columnes dòriques orientada al jardí. A més, disposa d'un garatge separat a l'altre extrem del jardí, construït mantenint les línies estilístiques arrodonides que perfilen tot l'edifici.</p>
- Codi d'element
- 08091-11
- Ubicació
- Carrer Sant Lluís, 9-11.
- Història
- <p>Torre d'estiueig modernista (1909) construïda pel mestre d'obres Pere Ros i Tort (1848-1922) en l'espai que havia estat l'antiga era de Cal Bon Joan. Pere Ros Tort (ROSSELLÓ 2013) va tancar, possiblement, amb Ca la Sara la seva etapa de mestre d'obres a Gelida. Ca la Sara, una residència d'estiu dissenyada el 1909 per a Josep Montserrat i situada al carrer Sant Lluís núm. 9-11, mostra un compromís clar amb l'estil modernista. Actualment, aquesta edificació és considerada un punt destacat dins del circuit modernista de Gelida. Malauradament, no sempre ha estat així, i a la part posterior, on hi havia un gran jardí-pineda, va ser destruït durant els anys setanta per edificar-hi un taller tèxtil de manera bastant barroera.<br /> <br /> El jardí constava d'una bona pineda, un petit pavelló i escales, esdevenint un petit pulmó verd al centre del poble, tot i que era d'accés privat. Va ser salvat de l'enderrocament i convertit en guarderia als anys setanta, gràcies a la campanya de salvació d'edificis d'interès que va dur a terme l'Assemblea Democràtica de Gelida i altres persones sensibilitzades pel patrimoni cultural del poble. Posteriorment, fou el 'parvulari' de Gelida, tal com recorda Rovira en el seu article de l'any 2019 al programa de Festa Major.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís es va projectar urbanísticament a finals del segle XIX amb l'arribada del ferrocarril (1865) i articula un camí cap a l'estació, on trobem un dels primers nuclis d'estiueig al poble. Aquest carrer és un dels principals eixos del primer urbanisme d'estiueig a Gelida, que es va desenvolupar al tombant del segle XX. Durant aquesta època emblemàtica, entre els anys 1880 i 1920, van sorgir les primeres grans torres amb jardí, marcant un període de creixement i transformació significatiu per a la localitat. El seu recorregut ofereix una visió clara de l'evolució de l'arquitectura de Gelida.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, anteriorment conegut com a carrer Salou, es va consolidar com un dels carrers preferits pels constructors i arquitectes de Gelida per al desenvolupament de les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de la fi del segle XIX i principis del XX. Un exemple paradigmàtic d'aquesta arquitectura és la Torre modernista de Can Jové, que va ser reformada l'any 1913 per l'arquitecte Arnau Calvet. O la paradigmàtica Can Valls, que actualment és pública i amb el jardí reconvertit en parc urbà i que permet observar de prop un d'aquests conjunts més genuïns.<br /> <br /> També són interessants les reixes de forja conservades (CARAFÍ 2002), la majoria dels quals van ser obra de <span>Ceferino</span> <span>Raventós</span> i <span>Masana</span>, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el feu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. <span>Raventós</span> fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</p>
- Coordenades
- 41.4413390,1.8621263
- UTM X
- 404944
- UTM Y
- 4588377
- Any
- 1909
- Municipi
- 08091
- Nom del municipi
- Gelida
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113654880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113702863.jpg
- Estil
- Modernisme|Contemporani
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Edifici
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Residencial
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- BCIL
- Data de modificació
- 2024-10-31 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Martí Picas. INSITU SL
- Autor de l'element
- Pere Ros i Tort (mestre d'obres)
- Observacions
- Codi de l'estil
- 105|98
- Codi de la tipologia
- 45
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.1
- Protecció id
- 1761
- Comarca
- 3