Detall - 96316
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 96316
- Títol
- Cova - Avenc Pla de les Comes
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-avenc-pla-de-les-comes
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>
- Centuria
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de cent quinze metres.</p> <p>La boca d'entrada baixa per un túnel curt que ens condueix directament a la sala principal, que és de grans dimensions. Hi ha una altra entrada al final de la sala. S'hi poden trobar nombroses formacions al seu interior. Darrere d'un gran bloc s'amaga l'accés a diverses gateres que davalla de forma laberíntica a altres sales més petites (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 85-86).</p>
- Codi d'element
- 08068-162
- Ubicació
- Pla de les Comes
- Història
- <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>
- Coordenades
- 41.3958100,1.9053900
- UTM X
- 408494
- UTM Y
- 4583275
- Any
- Municipi
- 08068
- Nom del municipi
- Cervelló
- Tipus d'accés
- Difícil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96316-16203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96316-16201.jpg
- Estil
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni natural
- Tipologia
- Zona d'interès
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- Xarxa natura 2000
- INSPIRE: Subtipus
- Natura 2000
- INSPIRE: Atribut
- Lloc d’importància comunitària
- Data de modificació
- 2024-10-31 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Nadia Darnoun Torres - Kuanum
- Autor de l'element
- Observacions
- L'entrada principal a la cova és artificial. Es va fer quan va ser emprada per a l'extracció de calcita durant el període de la indústria vidriera, com també els Avencs Clars. En el seu interior es va trobar un enterrament prehistòric conformat per les restes del difunt i el seu aixovar, no es té una cronologia clara, però s'estima que pertany entre finals del període neolític i l'edat de bronze (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 86).Al fons de la sala interior, s'ha detectat la presència d'exemplars del coleòpter cavernícola Troglocharinus ferreri. Aquesta troballa destaca per la seva rellevància en l'estudi de la fauna subterrània i la biodiversitat específica dels hàbitats cavernícoles d'aquest territori.
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 2153
- Codi de tipologia a sitmun
- 5.1
- Protecció id
- 1787
- Comarca
- 11