Detall - 96395
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 96395
- Títol
- Mina del Molí Vell
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moli-vell
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>
- Centuria
- Inicis del segle XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>La mina estava destinada a l'extracció de minerals, està composta per pissarres negres del silúric superior.</p> <p>Es tracta d'una cavitat de 14,8 m de recorregut presentant un desnivell inapreciable.</p> <p>Consta d'una única galeria en forma tubular d'uns dos metres d'alçada que disminueix al final. Enmig d'aquesta s'eixampla puntualment i després continua, també s'hi troba una depressió petita on s'acumula l'aigua <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 189-191).</span></span></span></span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08068-204
- Ubicació
- C/ 12 d'octubre
- Història
- <p>Durant el segle XIX i inicis del XX, a Catalunya, es va dur a terme l'explotació de pissarres del Silúric amb l'objectiu de fer-les servir com a adob pels camps. Aquesta pràctica s'emmarca dins un context més ampli d'ús de materials naturals per a millorar la fertilitat dels sòls agrícoles, en una època en què els fertilitzants químics moderns encara no estaven disponibles.</p> <p>Les pissarres del Silúric són roques sedimentàries que es van formar fa aproximadament entre 443 i 419 milions d'anys, durant el període Silúric de l'era Paleozoica. Aquestes pissarres són riques en minerals que poden aportar nutrients al sòl, cosa que explica el seu ús com a adob.</p> <p>durant el segle XIX, a Catalunya, les pissarres del Silúric es van utilitzar especialment per adobar les nombroses explotacions de vinya. Aquest ús responia a la necessitat d'augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes, que eren una part fonamental de l'economia agrícola catalana.</p> <p>Les vinyes són plantes exigents en termes de nutrients del sòl, i les pissarres del Silúric, riques en minerals, podien aportar aquests nutrients necessaris. L'aplicació d'aquesta roca triturada al sòl vinícola ajudava a millorar la seva estructura, afavorint la retenció d'humitat i proporcionant oligoelements essencials per al creixement de la vinya.</p> <p>L'ús de pissarres com a adob també tenia altres avantatges:</p> <ol> <li> <p><strong>Millora de la textura del sòl</strong>: Les partícules fines de pissarra ajudaven a millorar la textura del sòl, fent-lo més permeable i airejat, cosa que afavoria el desenvolupament radicular de les vinyes.</p> </li> <li> <p><strong>Aportació de minerals</strong>: Les pissarres podien contenir minerals com el ferro, el potassi, el fòsfor i el calci, elements clau per al creixement de les plantes i la producció de raïm de qualitat.</p> </li> <li> <p><strong>Neutralització de l'acidesa del sòl</strong>: En alguns casos, les pissarres també podien ajudar a neutralitzar l'acidesa del sòl, creant un entorn més favorable per a la vinya.</p> </li> <li> <p><strong>Sostenibilitat</strong>: L'ús de materials locals per a adobar els camps era una pràctica sostenible, que reduïa la dependència d'adobs externs i químics, promovent una agricultura més respectuosa amb el medi ambient.</p> </li> </ol> <p>Aquesta pràctica també il·lustra la importància de la geologia local en l'agricultura històrica de Catalunya, on els recursos disponibles eren utilitzats de manera innovadora per a maximitzar la productivitat agrícola.</p> <p>A final del XIX i principis del XX, la informació oral, diu que aquelles mines s'explotaven per treure'n colorants. A Cervelló hi havia una família (Olivella) que se'ls coneixia com '<em>els de cal Terra Negra'</em> perquè un avi s'havia dedicat durant algun temps a explotar-les.(Informació de Josep Llurba).</p>
- Coordenades
- 41.3984200,1.9880420
- UTM X
- 415407
- UTM Y
- 4583481
- Any
- Municipi
- 08068
- Nom del municipi
- Cervelló
- Tipus d'accés
- Difícil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96395-20402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96395-20403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96395-20404.jpg
- Estil
- Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Obra civil
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2024-10-31 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Nadia Darnoun Torres - Kuanum
- Autor de l'element
- Observacions
- Serveix d'hàbitat per a diverses espècies. Hi trobem la presència de Meta bourneti (artròpode troglòfil), de ratpenats i d’ocells que hi fan niu.
- Codi de l'estil
- 98
- Codi de la tipologia
- 49
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.5
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 11