Detall - 96568
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 96568
- Títol
- Missa de Ribera - Missa del Santísim Sacrament
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-ribera-missa-del-santisim-sacrament
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span><span><span>ALIER, Roger (dir.) (1982). El libro de la Zarzuela. Barcelona: Ediciones Daimon.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASARES RODICIO, Emilio et al. (2003) Diccionario de la Zarzuela. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LARROSA, Pere (2011). 'La Missa de Ribera. Una tradició a Cervelló'. <em>En clau de sol</em>. Revista Sauló, núm. 1, p. 3</p>
- Centuria
- XIX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>'Misa del Smo. Sacramento' cantada, en llatí, dita de Ribera, composta per José Ribera i Miró.</p> <p>Es tracta d'una missa a tres veus, sols i cor, amb acompanyament d'òrgan, o també pot ser interpretada per orquestra de cambra amb veu i cor. Està basada en els motius del 'Pange Lingua'.</p> <p>La seva interpretació és una tradició cervellonenca. Aquesta missa era la música escollida per cantar a les celebracions importants i, sobretot, per la Festa Major.</p>
- Codi d'element
- 08068-242
- Ubicació
- c/ Major, 23.
- Història
- <p>Josep Ribera i Miró, creador de la obra, va néixer a la Plana, municipi d’Alcover, comarca del Camp de Tarragona, l’any 1839. Els seus pares es varen traslladar a l’Albi (Lleida), on va començar els seus estudis musicals amb Magí Puntí, organista de la Seu de la capital lleidetana.</p> <p>L’any 1853, amb només 14 anys, arriba a Barcelona i segueix els seus estudis a la capella musical de la catedral on és admès a la coral com a “tiple” (veu dels nens abans de la pubertat amb tessitura de soprano).</p> <p>Fou també organista de Sant Joan de Vilassar i del convent de les religioses de Valldonzella i, a més, mestre de capella de l’església de Santa Anna de Barcelona, època en què va composar aquesta obra musical.</p> <p>Ribera fou membre de la primera Comissió Diocesana de Música Sagrada, contrabaixista en les orquestres del Teatre Principal i del Gran Teatre del Liceu, membre fundador de la Societat Barcelonina de Quartets (1864) i de la Societat Barcelonina de Concerts (1898).</p> <p>L’any 1880 fou nomenat director dels concerts populars de la Societat Euterpe, fundada per Anselm Clavé. La seva producció musical és molt variada: obres simfòniques, corals i religioses, però on més va excel·lir fou en el món de la sarsuela.</p> <p>Va compondre una quinzena amb textos en català o bilingüe català-castellà. Foren escrites entre 1871 i 1873 i estrenades per la companyia de sarsuela catalana dels teatres Circ i Tívoli de Barcelona. Es tracta de peces còmiques o de paròdia de les que en destaquen: Dos milions, amb text d’Isidre Llauradó, i De teulades en amunt, amb llibret de Conrad Roure.</p> <p>Josep Ribera va morir a Barcelona el 14 de gener de 1921 (Larrosa, 2011: 3).</p>
- Coordenades
- 41.3959801,1.9534951
- UTM X
- 412516
- UTM Y
- 4583244
- Any
- Municipi
- 08068
- Nom del municipi
- Cervelló
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24202_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24203_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24204_0.jpg
- Estil
- Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Música i dansa
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Religiós/Cultural
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2024-10-31 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum
- Autor de l'element
- Josep Ribera i Miró
- Observacions
- La Coral Diana recentment va recuperar i interpretar la partitura de la Missa del mestre Josep Ribera i Miró per la celebració de la Diada de Sant Sebastià.
- Codi de l'estil
- 98
- Codi de la tipologia
- 62
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.4
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 11