Detall - 96808
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
96808
Títol
Búnquer de la platja de la Riera
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-platja-de-la-riera
Bibliografia
<p>ALAY, Joan Carles i MONTLLÓ, Jordi (2013). Les fortificacions de la Guerra Civil espanyola a Premià de Mar: els anys passen per a tothom. <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 2013, Núm. 29, p. 13, </p> <p>AMAT I TEIXIDÓ, Jordi (2014). <em>Retalls de la Guerra Civil al Maresme (1936-1939)</em>. Canet de Mar: Edicions els 2 pins.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián (2013). <em>La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)</em>, pp. 334-335. Tesi doctoral.</p> <p>CABEZAS SÁNCHEZ, Adrián et alii. (2019). Enemic a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939). Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar. </p> <p>CLARA, Josep (2012) <em>Els búnquers de la Costa Catalana, Patrimoni militar en temps de guerra ( 1936 – 1939)</em>. Col·lecció Camí Ral, 35. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi; ALAY, Joan Carles (1998). «Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer». <em>Sessió d’Estudis Mataronins</em>, 1998, Núm. 15, pp. 33-36.</p>
Centuria
XX
Notes de conservació
Descripció
<p>Fortí o búnquer de la Guerra Civil espanyola en forma de caseta. Es troba situat davant del passeig de la Marina i al costat esquerre del torrent del Correu. És de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües. La seva morfologia el diferencia de la resta de fortins, no només de Pineda de Mar, sinó també dels existents a les poblacions veïnes. Tot i així, el gruix de les parets i la tipologia de les obertures laterals, adients per a millorar la vigilància cap a l’exterior i protecció del seu interior, reforça el fet de tractar-se d’un edifici d’ús defensiu. </p> <p>La data de construcció d’aquest fortí, és el 20 de setembre de 1937, segons Adrià Cabezas (2013), que també ens diu que: '<em>entre les posicions defensives es construirien dos nius de metralladores, un a la caseta de carrabiners, situada al quilòmetre 50,350 de la via del ferrocarril, a la platja dels pescadors i un altre niu de metralladores per dues màquines situat al quilòmetre 49 de la carretera</em>'.</p> <p>L’ús actual de l’edificació és el de magatzem municipal i de l’agrupació de petanca, que utilitza les instal·lacions de pràctica d’aquest esport existents a la part anterior de l’edifici.</p>
Codi d'element
08163-88
Ubicació
Platja de la Riera - rierany del Correu.
Història
<p>La primera vegada que es posava damunt la taula la necessitat de documentar i estudiar les estructures defensives de la costa del Maresme de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fou l'any 1998 (Montlló, Jordi i Alay, Joan Carles, 1998). Anteriorment, als anys 80 del segle XX, Joan Carles Alay, ja havia començat a documentar gràficament aquests elements. En aquest article ja es planteja la qüestió de la construcció dels fortins i es posen exemples documentals i testimonis entrevistats que parlen de la participació de civils; però també de soldats. En un document del Consell Municipal de Premià de Mar, s'insta «a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de sis hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulga dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada».</p> <p>Montlló i Alay (op. cit. 1998) també expliquen el testimoni de Josep Arbiell i Ribera, reclutat per quintes a l'exèrcit republicà i destinat a Mataró, en el cos d'artillers. Es comenta que destinaven soldats a la construcció de búnquers, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. El cos de guàrdia on estava destinat era la Torre dels Encantats, i el quarter a l'Hotel Titus. Un altre testimoni de Caldes d'Estrac comenta que el seu pare, Buenaventura Sobirà Salvanà, conegut com el Menut de can Collet, feia de paleta a Caldetes i va participar en la construcció dels búnquers de Caldetes i també en algunes poblacions veïnes.</p> <p>L'any 2012, Josep Clarà publica un treball de síntesi sobre la situació dels búnquers a la costa catalana. I, l'any següent, es defensa una tesi doctoral sobre el tema (Adrián Cabezas, 2013).</p>
Coordenades
41.6176700,2.6785300
UTM X
473218
UTM Y
4607378
Any
1937
Municipi
08163
Nom del municipi
Pineda de Mar
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96808-8805.jpg
Estil
Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Pública
Ús actual
Social
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Inexistent
Data de modificació
2024-09-10 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions
Els búnquers documentats físicament dins el terme municipal de Pineda de Mar són tres:- el de la Platja de la Riera - rierany del Correu,- el de la platja dels Pescadors (cobert per la sorra de la platja i que només és visible actualment la coberta, a excepció de quan hi ha temporals),- el de la platja dels Pins, que no es conserva.
Codi de l'estil
98
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
2484
Comarca
21