Detall - 97066
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 97066
- Títol
- Goigs a Santa Maria de Cervelló
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-cervello
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!'. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura (s.d.). “Lola Anglada a Cervelló”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Publicació núm. 6. </span></span></span></span></span></span></p>
- Centuria
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>El 19 de setembre es canten els goigs de Santa Maria de Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Antoni Planàs (1949). </p> <p>Aquesta és la transcripció literal de la lletra:</p> <p><em><span><span><span>Puix en la eterna alegria</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>poden tant vostres favors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la rica Barcelona,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de Pares Nobles nasquéreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>però més rica la féreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>honrant-la amb vostra persona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>dels Cervellons la corona</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>fóreu, sent-los filla Vós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la Religió sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de la Mercè sacrosanta,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que per tan perfeta i santa,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>és de tots tan celebrada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>professa fóreu i amada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de l'etern Déu poderós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dels Navegants port i guia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en tot temps tempestuós;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p>
- Codi d'element
- 08068-339
- Ubicació
- Església de Santa Maria de Cervelló
- Història
- <p><span><span><span>En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d’aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La veneració a Santa Maria de Cervelló durant segles va ser molt important, no només a Cervelló sinó també a Barcelona. La santa é</span></span></span>s invocada com a patrona dels navegants i és titular de la parròquia de la Barceloneta, a la Ciutat Comtal.</p> <p>La il·lustració d'una de les edicions (la corresponent a la primera imatge) és de l'artista Lola Anglada, que va tenir una important relació amb Cervelló. Malalta de tifus, va anar convalescent a aquest poble. En les seves memòries, explica que quan va arribar l'any 1923, el batlle i el secretari la van rebre i tot seguit la van pujar a una tartana i van dirigir-se cap a la masia de can Sala de Baix. Escriu: 'Dalt de la carena vaig tenir un encontre feliç, la creu de terme, com si em digués: 'Benvinguda!''.</p> <p>Una altra dibuixant que va il·lustrar una de les diverses edicions dels goigs (imatge número 2), va ser la Núria Ribot i Rius (Barcelona, 1918 — Barcelona, 4 de febrer de 2015). Era una destacada esmaltadora, filla de Josep Ribot i Calpe. Es va formar artísticament a l'Escola Llotja de Belles Arts i a l'Escola Massana de Barcelona, on posteriorment va exercir com a professora de dibuix. La seva obra es caracteritza per un dibuix d'un perfecte realisme acadèmic, influència clara del seu pare. Va exposar les seves obres en esmalt, pintura i dibuix en diverses poblacions de Catalunya, demostrant la seva destresa en aquestes disciplines. La seva trajectòria artística i docent la va convertir en una figura notable en l'àmbit de les belles arts del país.</p>
- Coordenades
- 41.3871140,1.9606751
- UTM X
- 413104
- UTM Y
- 4582252
- Any
- XIX - XX
- Municipi
- 08068
- Nom del municipi
- Cervelló
- Tipus d'accés
- Obert
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33903.jpg
- Estil
- Popular
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Música i dansa
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Religiós/Cultural
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2024-10-31 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 119
- Codi de la tipologia
- 62
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.4
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 11