API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 98000

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 98000
Títol: Mas Vilamajor
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilamajor
Bibliografia: LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses. PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 348. PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona. <a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37566'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a>
Centuria: XIX (amb elements reaprofitats dels segles XV-XVI)
Notes de conservació
Descripció: El Mas Vilamajor conserva nombrosos elements de l'antiga casa forta o domus, per això la seva aparença no correspon als masos de la seva època. És una edificació molt compacta, i està vinculada a una explotació agrària i altres activitats relacionades amb la cura d’equins, la qual cosa fa que estigui envoltada, al nord, per una sèrie de coberts i adossats destinats a aquests usos. Alguns d’aquests cossos podrien correspondre als orígens de l’ocupació del lloc, quan la domus es trobava dalt del turó. S’accedeix al mas a través d’un mur amb lliça, ubicada en el seu extrem nord, la qual, juntament amb els coberts i annexos a la masia, conforma un barri tancat. L’edifici presenta una planta quadrada, amb una coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. El parament exterior és d’aparell de pedra disposada irregularment, amb trams refets amb material d’obra vista. Les cantonades estan reforçades amb carreus ben escairats. La façana principal està encarada a nord-est, i en destaca la simetria en la distribució de les seves obertures, com és el cas de l’eix central format pel gran portal adovellat, i dues finestres a la primera i segona planta. Hi ha tres finestres amb decoració d’estil conopial, distribuïdes en el primer i segon pis. La façana lateral, encarada a llevant, és asimètrica amb un eix horitzontal a la planta baixa amb quatre finestrals de pedra treballada. Una de les finestres, situada a l’extrem dret, és amb arc lobulat. Les finestres de la primera planta presenten decoracions singulars, d’estil gòtic també. Una primera finestra motllurada amb motius de caps humans, i una segona d’estil conopial amb flor. En general, hi ha una diversitat d’elements dels segles XV i XVI, visibles sobretot en finestres exteriors com per exemple, motius gòtics vegetals, rosetons, petites cares humanes i formes lobulades. A l’interior una sèrie de portals amb llindes decorades amb arcs conopials i botó, i columnes als brancals, amb relleus vegetals en alguns casos. Les façanes de migdia i de ponent presenten diversitat d’obertures, d’estils i materials, amb unes dimensions menors que les principals.
Codi d'element: 08283-241
Ubicació
Història: A l’indret on ara s’ubica el mas, abans de la seva construcció hi havia corts, una era i algun altre edifici que deuria dependre de la Domus, que conformava al seu voltant un alou i territori estructurat en època medieval, com els referents del Savell, Vilageriu, o mas el Barri. Hi ha documentació conservada a l’Arxiu de la Pietat de Vic ja que el mas i la propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic, entre els segles XVIII I XIX (PLADEVALL, 1990). Al segle XV, la Domus va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga Domus fortificada, a la falda del turó. En aquest procés, no es va reconstruir la capella de Sant Francesc que hi havia al tocar del mas (PLADEVALL, 1990: 165). El mas forma part de la zona coneguda com “La Barroca”, a ponent del terme de Tona. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. Es tracta d’un paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenta en un document del segle XVII. Alguns masos històrics de la Barroca que s’hi vinculen amb el nom són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres.
Coordenades: 41.8606800,2.2030600
UTM X: 433855
UTM Y: 4634615
Any
Municipi: 08283
Nom del municipi: Tona
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98000-dsc08872.jpg
Estil: Gòtic|Modern|Popular|Medieval
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Edifici
Titularitat: Privada
Ús actual: Residencial - productiu
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: BCIN
Data de modificació: 2024-12-13 00:00:00
Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
Autor de l'element
Observacions: Conjunt format per un gran casal, amb annexos i coberts adossats, i un mur que conforma una lliça i que genera un espai tancat. Als voltants, una àrea productiva amb diversos coberts i espais destinats a l’activitat de l’hípica.
Codi de l'estil: 93|94|119|85
Codi de la tipologia: 45
Codi de tipologia a sitmun: 1.1
Protecció id: 1760
Comarca: 24