Detall - 98029
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 98029
- Títol
- Història del Noi de Tona
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/historia-del-noi-de-tona
- Bibliografia
- Centuria
- XIX, XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p><span lang='CA'><span><span>El relat sobre Josep Molera, l’anomenat el noi de Tona, està ple d’afirmacions pocs probables o </span></span></span><span><span><span>dubtoses, però el personatge va tenir un cert protagonisme social en la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No se sap amb certesa, però més o menys s’apunta al fet que va néixer al 1851 al Carrer Major de Tona. Tampoc se sap quan Josep Molera va deixar de ser ell mateix per a convertir-se en el personatge, encara que no són poques les fonts que apunten a la Tercera Guerra Carlista (1872-1875), on va estar a punt de ser afusellat, com a principal culpable del 'clic' al seu cap. Des de llavors, Josep mai va tornar a ser el mateix i va sorgir l’excèntric xerraire Noi de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va fer tan popular el personatge fins al punt que avui dia encara es diu “sembles el Noi de Tona”, que vindria a significar que una persona xerra molt per persuadir algú d'alguna cosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra es va convertir en un rodamón de les terres catalanes, i anava de festa en festa i de fira en fira per tota la regió guanyant-se la vida amb discursos i poemes gràcies a la seva eloqüència, la seva bona memòria i la seva particular manera de ser. També es comenta d’ell que gaudia arrencant les dents a la gent. La seva figura era tan popular que va arribar fins i tot a aparèixer en una pel·lícula amb el seu nom, ‘Aventures del Noi de Tona’ (1917), dirigida per Manuel Catalán.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però aquesta no va ser la seva única incursió en el món de l’art, ja que la productora Discos Odeon va gravar diversos dels seus discursos i també va fer de model per al quadre ‘La càrrega’ de Ramon Casas (és l’home que jeu a terra).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Noi de Tona va morir a Barcelona al 1925, molt lluny de la fama que s’havia guanyat, sol i al carrer. Però la seva figura es va recuperar fa alguns anys, ja sigui en forma de gegant per a les festes del seu poble natal o donant nom a un premi de l’ajuntament de Tona a una persona cada any pels seus mereixements especials o serveis extraordinaris prestats al poble (NARVÀEZ, 2017 a Barcelona Secreta) .</span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08283-258
- Ubicació
- Història
- Coordenades
- 41.8500100,2.2291200
- UTM X
- 436008
- UTM Y
- 4633410
- Any
- Municipi
- 08283
- Nom del municipi
- Tona
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98029-noi-de-tona-1892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98029-captura.jpg
- Estil
- Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Tradició oral
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Altres
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2024-12-13 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 98
- Codi de la tipologia
- 61
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.3
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 24