API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 98150

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 98150
Títol: Jaciment de Mas Riambau
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-riambau
Bibliografia: ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281. DANÉS TORRAS. J.: (1932) Antiguitats de Tona . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347. GARCÉS, I.; CEBRIÀ, A. (2002) “L’estela ibèrica de Tona (Osona)” a Pyrenae, Núm. 33, p. 211-232, MESTRES, Imma. (1995) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de remodelació del pati de l’escola Vedruna - Tona. Osona. Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona. PUIGFERRAT, Carles. (2011) “La dispersió de la col·lecció arqueològica i d’art del Mas Riambau”.Llibre de Tona. Tona. Pàgines 46-50. <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2725'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.</a>
Centuria
Notes de conservació: El jaciment està parcialment destruït a la zona on s'han construït blocs d'habitatges, però encara podria quedar actiu als camps de conreu propers al Mas Riambau.
Descripció: El jaciment de Mas Riambau comprèn una àrea extensa a tocar del Camp de les Lloses, entre una zona actualment urbanitzada, camps de conreu actius prop del mateix mas, i arriba fins l’església de Lurdes. Les restes arqueològiques corresponen a materials arqueològics de diferent tipologia, i estat de conservació. Es varen localitzar durant els moviments de terres i anivellacions dels terrenys amb motiu de les obres de condicionament i construcció del primer camp de futbol de Tona (PUIGFERRAT: 2011, p.46). La troballa arqueològica més destacable és l’estela de pedra sorrenca rosada del Montseny, amb relleus figuratius que representen dos guerrers i un animal, de caràcter ibèric. Segons recull Mossèn Josep Gudiol, la troballa de l'estela es va produir l’any 1916 per part dels pagesos i treballadors que llauraven els camps per ampliar les obres del camp de futbol: “(...) Entre aquelles algunes de gens petites, hi aparegué una gran llosa qu’es decidí pels treballadors que debia ser retirada a trossos. A cops de mall se anà esbocinent, trovantse que era de pedra esmolaroda roja y que alguns trossos portaven a la cara més plana uns treballs que excitaren la curiositat del propietari D. Jaume Galobart, que manà recullir totes les peces y transportarles a la llissa de son casal de Riambau” (PUIGFERRAT: 2011, p. 48). Segons els autors Ignasi Garcés i Artur Cebrià, durant el mes d'agost de 1926 'la peça fou restaurada i encastada en la galeria oest del Mas Riambau, amb l'ajut del mestre d'obres Sr. Illa de Vic' (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002, 215). Posteriorment, durant la postguerra, fou traslladada al Museu Episcopal de Vic. Actualment el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses en té una rèplica exposada. Seguidament a la troballa de l’estela, a la mateixa zona, s’anaren localitzant i recollint fragments de ceràmica del tipus campaniana i aretina, ceràmica comuna, i fragments d’àmfora, tot d’època romana. També monedes datades en època ibèrica i romana, i diversos objectes de metall de bronze.
Codi d'element: 08283-313
Ubicació: c. de Lurdes 26
Història: La primera meitat del segle XX, a partir del 1909 i fins la postguerra, marca un període de descoberta del jaciment arqueològic amb la troballa de l’estela ibèrica i altres fragments materials. Aquest fet feu ampliar la ja important col·lecció artística del propietari de mas Riambau, Jaume Galobart. La col·lecció arqueològica que va acumular Galobart va ser donada a conèixer per part d’Amador Romaní, el 1926; i de Josep Danés, el 1932 en un article (PUIGFERRAT: 2011, p.48). Segons els autors, la col·lecció contenia els següents objectes: estela ibèrica; unes pinces de bronze; una espàtula doble de bronze d'uns 17 cm de llargada; monedes ibèriques d'Iluro, Ausa, Osca i altres localitats (segons Danés, en total, una seixantena); altres objectes de metall com segells, ploms de missa, “pallofes”; fragments de tègules i àmfores romanes; ceràmica ibèrica i romana a torn; un 'llagrimatori' de terra cuita i pedres de molins de mà. A partir del 1991, es varen iniciar les primeres intervencions arqueològiques a l’extensió que correspon pròpiament al Camp de les Lloses, però que varen ajudar a vincular tota l’àrea circumdant a l’important assentament iberoromà, i concretament també al jaciment del vicus militar romanorepublicà. Així mateix, tot aquell material documentat provinent del Mas Riambau es va vincular directament, per tipologia i paral·lels, al vicus militar romanorepublicà. El jaciment de Mas Riambau està inclòs en l'espai de protecció arqueològica del Camp de les Lloses, i implica una protecció preventiva abans de fer-hi qualsevol remoció de terres.
Coordenades: 41.8522100,2.2226300
UTM X: 435471
UTM Y: 4633660
Any: -650 / 476
Municipi: 08283
Nom del municipi: Tona
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Regular
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98150-estela.jpg
Estil: Ibèric|Romà|Edats dels Metalls
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Jaciment arqueològic
Titularitat: Privada
Ús actual: Científic/Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: EPA
Data de modificació: 2024-12-13 00:00:00
Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
Autor de l'element
Observacions: També és anomenat per alguns autors com l'Antic Camp d’Esports (GARCÉS; CEBRIÀ: 2002), i es diferencia del jaciment pròpiament del Camp de les Lloses.
Codi de l'estil: 81|83|79
Codi de la tipologia: 1754
Codi de tipologia a sitmun: 1.4
Protecció id: 1763
Comarca: 24