API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 98202

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 98202
Títol: Supersticions populars relacionades amb els naixements de Pineda
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/supersticions-populars-relacionades-amb-els-naixements-de-pineda
Bibliografia
Centuria: XVIII-XX
Notes de conservació
Descripció: A l’Arxiu del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), es pot consultar en línia, el “Fons Tomàs Carreras Artau. Axiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya” (1879-1954) que es preserva físicament a l’Arxiu de la Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats. Destaquen quatre quartilles de 13,3 x 20,3 cm, manuscrites i publicades l’any 1918 sobre les supersticions populars relacionades amb els naixements (Signatura AMF/AEFC/0301/0026), que diu així: “Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Qüestionari nº 3 primer sobre les jornades de la vida. Naixement. Supersticions populars amb ell relacionades. 1.- Si una dóna embarassada es padrina d’una bateig, malpareix. 2.- Si una dóna embarassada capdella una troca de fil, el cordó s’entortolliga al coll de la criatura i l’escanya. 3.- Si una dóna embarassada comensa de pujar una escala amb el peu dret, tindrà un noi. 4.- No es bo pesar-se una dóna embarassada, ni una criatura tampoc. 5.- Una dóna embarassada té cor agre mentres a la criatura li surten els cabells. 6.- Si’s dóna caldo de lloca a una partera, se torna borratxa. 7.- Els òssos del bullit que ha servit per a fer caldo a una partera s’han de cremar. Si no es cremen i un gos se’ls menja, la partera no té llet. 8.- Si una dóna que cria no pren res d’aliment al posar-se la criatura al pit, aquesta no té memòria quan es gran. 9.- Si’l dia que surt a missa una partera toca àigua les criatures es pixen al llit quan són grandetes. 10.- Per a calçar una criatura s’ha d’esperar l’entrada del quint ò del setè més, es dir, que vinguin a senassos. 11.- No s’ha de dir a ningú el dia que’s vol calçar una criatura. 12.- Si’s tallen les ungles a una criatura de menys d’un any, després és lladre. 13.- Si’s tallen els cabells a una criatura de menys d’un any, triga més a saber de parlar. 14.- Per a que surtin les dent a una criatura sense patir gaire, se li posa un llargandaix mort al voltant del coll. 15.- Per a desmamar una criatura sense que se’n senti, s’ha d’esperar un divendres, i millor si pot ser el Divendres Sant. 16.- Per a desmamar una criatura sense que sen senti, s’agafa un ou del dia, se li posa sota’l coixí tota la nit i a l’endemà se’n fa una truita i se li fa menjar. 17.- per a fer perdre la llet a unadóna, quan deixa de criar, se li posa un collaret fet de petits rutlles de suro al coll. Temes del qüestionari: 1.- Peregrinacions a santuaris: hi ha aquí la creensa amb la Mare de Déu de Núria i ficar el cap a l’olla. 7.- Desigs.- Un desig no satisfet deixa senyal a la pell del nou nat; generalment de color i forma semblants a la cosa desitjada, i com que sol tractar-se de fruites, la marca pren més color i a vegades s’infla i fins suqueja en el temps que hi ha fruites d’aquella mena. 11.- Ajuden a la partera la llevadora, i la mare, sogra ò altra dona gran de la casa, i a vegades vehines casades. 13.- No es costum estricta la presentació de la criatura pel pare, però si el fer saber-ne el natixement als parents i persones mes allegades, a càrrec del pare mateix ò altra persona principal de la família. 19.- Vestits de la criatura: se li posa el barnuç, lo més bonic i adornat que’s pugui, que sol ser nou, i si no, s’enmanlleva. – Sòl portar uns sants Evangelis dintre la roba. – Al sortir el bateig de la inglesia repiquen fort les campanes, més ò menys segons la paga del padrí ò padrins al campaner. – La comitiva, formada pel pare, avi, uncles i altres parents i amics convidats, precedits de les criatures també convidades, i seguits de la llevadora, que du la criatura, entremig de l’àvia ò avies, ties i altres dones, i noies, torna a la casa, voltada d’un estol de mainada, que crida “Es bord, es bord”, fins que’ls hi treu confits, ametlles i altres llaminadures. També’n tiren grapats als vehins amics i coneguts aturats a les portes de les cases del curs. Al se a la casa del nadó, els homes formen dos rengles i les dones passen pel mitg i hi entren, mentres la canalla’s queda al carrer i espera que obrin balcons i finestres. La llevadora, al peu de la escala; dóna la criatura al padrí per a que la pugi a la mare. Al moment de passar la mà per sota de la criatura i perdre-la de mans de la llevadora, el padrí dóna a n’aquesta una moneda de mes ò menys valor segons la riquesa d’aquell. D’això’n diuen fer llum per pujar la escala. Un cop la mare té la criatura i mentres desnuden i arreglen aquesta, els padrins i pare obren balcons i finestres i ells i els convidats tiren bateiades ò botialles a la gent del carrer, que ho reben amb gran cridoria d’”ací, ací”. Si es un noi el batejat se tiren xiulets, cavalls, auques, llapis, plomes (és dir mànecs de ploma,) i altres objectes de poc valor propis de noi, com eina ò joguina, i si es noia; canons de fer mitja i de posar agulles, nines de cartró, ventalls, escombres i altra fireta, etz. però sempre, ademés de tot això, confits, nous, admetlles, i algun cop monedes. Acabat, se fa un senzill refresc. 20.- L’ordre dels padrins es: pare del pare i mare de la mare; mare del pare i pare de la mare, suplint-se pel mateix ordre el que hi halta per mort ò absencia; germans i germanes dels pares per ordre d’edat, sent el germà i cunyada de cada un d’ells respectivament; altres parens més llunyans, i en darrer cas, amics íntims de la familia. Quan a la casa ja hi ha fill i filla grans, solen esser aquests padrins del nen petit, o sia de llur germà.21.- Proposen els noms els padrins, casi sempre d’acord amb els pares. Si es un noi al moment del bateig el padrí posa dos noms i la padrina un; si es una noia, dos noms la padrina i un el padrí. Se solen escollir noms dels avis o pares ò padrins, i també del dia de naixença. Es preferit aquí el nom del Patró de la vila, sant Joan baptista, i no se solen mantenir secrets. Pineda (Costa de Llevant). 1 de novembre de 1918. Emili Genis i Horta.
Codi d'element: 08163-285
Ubicació: Pineda de Mar, s/n
Història
Coordenades: 41.6287833,2.6899163
UTM X: 474171
UTM Y: 4608608
Any
Municipi: 08163
Nom del municipi: Pineda de Mar
Tipus d'accés: Obert
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-01.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-02.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98202-03.jpeg
Estil: Contemporani|Modern
Protecció: Inexistent
Àmbit: Patrimoni immaterial
Tipologia: Costumari
Titularitat: Pública
Ús actual: Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: Inexistent
Data de modificació: 2024-09-16 00:00:00
Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions: El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), és una agència estatal per a la investigació científica i el desenvolupament tecnològic, amb personalitat jurídica diferenciada, patrimoni, tresoreria propis, autonomia funcional i gestió, plena capacitat jurídica d’obrar i de durada indefinida amb l’objectiu de fomentar i coordinar el desenvolupament i la difusió de la investigació científica i tecnològica, de caràcter multidisciplinari, per tal de contribuït a l’avanç del coneixement i del desenvolupament econòmic, social i cultural.Fou creat després de la Guerra Civil espanyola sobre la base organitzativa establerta des de 1907 per la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques. Els seus objectius estan regulats al Reial decret 1730/2007, de 21 de desembre i per la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació.
Codi de l'estil: 98|94
Codi de la tipologia: 63
Codi de tipologia a sitmun: 4.5
Protecció id: 2484
Comarca: 21