Detall - 98412
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 98412
- Títol
- Nucli antic
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-10
- Bibliografia
- <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p>
- Centuria
- XVI-XXI
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>El nucli antic de Sant Vicenç de Montalt s'estructura a partir d'un eix de nord-oest a sud-est des de can Saurí fins a can Rams amb els noms de carrer Major i carrer de Sant Antoni. És el carener entre el Gorg i la riera de Sant Vicenç, que uneix la zona del pedró, al sud, amb la carretera de Fogars, actual BV-5031. Precisament, en aquest eix, s'aixeca una línia defensiva de torres: la de can Rams, la de can Saurí i la mateixa església, que es tracta d'una església fortificada.</p> <p>Al vessant de llevant d'aquest carener hi trobem el carrer de l'església i el carrer de baix. Actualment l'església es troba aïllada i un carrer li dona la volta, però fins fa poc, relativament, la rectoria i l'església estaven unides i no hi havia accés en el que ara s'anomena plaça de l'església. Pel que fa al vessant de ponent, hi trobem el carrer de Sant Josep, que uneix el carrer Major amb la riera de Sant Vicenç, la baixada de la Riera, que uneix els mateixos carrers a l'alçada de la plaça del Poble. Al vessant hidrogràfic occidental de la riera de Sant Vicenç hi trobem un primer eixample del nucli antic del segle XVIII: el carrer de Dalt, el carrer Antic, el carrer Nou, i la baixada de l'Avi. El carrer de Dalt es clou amb ca n'Icu, una finca del segle XIX. L'arquitectura característica d'aquesta zona són les cases de cos, amb llindes i emmarcaments de les obertures de pedra granítica treballada.</p> <p>Destaquen a part de les torres de defensa referenciades i les seves cases o masies annexes, la finca de can Mora de baix, pertanyent a la mateixa propietat que can Mora o can Mora de Dalt, masia situada per damunt de la carretera de Fogars. Aquesta conjuntament amb can Ramis eren els principals propietaris de bona part de les terres del terme.</p> <p>Les principals característiques de les cases entre mitgeres del nucli antic són:</p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Portalada en forma de porta solar adovellada de granit buixardat o de ceràmica.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Finestres de reduïda dimensió formades amb brancals, ampits i llindes també de granit buixardat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Arrebossat exterior acabat amb lliscat de calç, com a única concessió a l'ornament, remarcant les finestres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Coronació amb cornisa i tortugada ceràmiques.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Cases de planta baixa i una planta pis (d'alçades moderades) destinades a la vegada tant a habitació com a l'activitat agrícola o artesana en funció de l'ofici familiar. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul>
- Codi d'element
- 08264-115
- Ubicació
- Nucli antic
- Història
- <p><span><span><span lang='CA'><span>Cada etapa històrica ha deixat la seva herència en forma de patrimoni arquitectònic, que indica una evolució de la tipologia d'edificació en funció de les necessitats de cada època. Així, el que eren edificis amb gairebé totes les característiques d'una masia rural es van transformant en edificacions entre mitgeres que encara conserven gran part de les seves característiques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>La tipologia edificatòria, es converteix en més urbana al segle XVIII amb un augment de l'alçada dels sostres, l'aparició, sovint, d'una segona planta, la substitució de les portes solars per llindes rectes o arcs rebaixats, la desaparició de les cornises i tortugades i, com a gran innovació l'aparició dels balcons, que al principi no són més que un lleuger relleu de la façana que es protegeix amb una barana. </span></span></span></span>Així, va desapareixent el vincle entre l'habitatge i l'ofici, perdent definitivament el caràcter d'edificacions semirurals.</p> <p><span><span><span lang='CA'><span>No és fins a meitat del segle XIX que, amb la construcció dels grans edificis residencials, es produeix el divorci definitiu entre l'arquitectura quotidiana i la monumental. La primera continuarà fins al primer terç del segle XX amb el manteniment de les lleis de composició de façana tradicional pel que fa a la disposició de les obertures, sobre les que es produirà, en funció de l'estil que es segueixi, una ornamentació més o menys elaborada amb la introducció de pedres foranes (especialment la de Girona), amb l'extensió de l’ús de les baranes de fosa per la gran competitivitat econòmica que representaven (limitant l'ús de la forja a obres singulars) amb la major valoració de la coronació de la façana, i amb la introducció d'elements ornamentals industrialitzats a partir de motlles (balustrades, gerros, terracotes, figures).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>A mida que s'entra al segle XX, els criteris més valorats són la higiene, la llum o la funcionalitat. L'arquitectura passa de ser el reflex de la manera de viure a l'avantguarda que, precisament, el que vol és canviar-la. Encara que a Sant Vicenç de Montalt no hi ha una veritable incidència, en altres poblacions hi ha una empremta real d'aquest pensament sobre la ciutat, obrint carrers, creant places, etc... </span></span></span></span></p>
- Coordenades
- 41.5784987,2.5091838
- UTM X
- 459084
- UTM Y
- 4603096
- Any
- Municipi
- 08264
- Nom del municipi
- Sant Vicenç de Montalt
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11506.jpg
- Estil
- Contemporani|Modern
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Conjunt arquitectònic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Altres
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2025-06-27 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- El Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI) té com objectiu: protegir el patrimoni històric, fomentar la rehabilitació, incrementar la centralitat del nucli en relació al terme municipal, millorar les connexions amb la resta del territori i incrementar els espais lliures públics (PERI, 2002).
- Codi de l'estil
- 98|94
- Codi de la tipologia
- 46
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.2
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 21

