Detall - 98513
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 98513
- Títol
- Era de can Rams
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-rams
- Bibliografia
- <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). 'Ara ve el segar i el batre', dins <em>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès.<em> </em></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> <p> </p>
- Centuria
- XVI-XXI
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>Era de batre que correspon a la finca de can Rams, situada uns metres separada al sud de la façana de la masia i al costat de la bassa. És de planta quadrada amb els angles sud-est i nord-est arrodonits, feta de rajols i amb un petit muret elevat delimitant-la. Té una àrea aproximada de 178 metres de superfície. Es troba parcialment coberta amb males herbes fruit de la manca d'ús.</p>
- Codi d'element
- 08264-151
- Ubicació
- Carrer de l'Església, núm. 2
- Història
- <p>Aquest espai present antigament a gairebé totes les masies i masos de Sant Vicenç de Montalt, està relacionat amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, algunes poden estar recobertes per cairons. El sistema constructiu és sempre o gairebé sempre el mateix, a banda de l’espai escollit, aquest s’envolta per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet utilitzar-lo com a pedrís per a seure-hi.</p> <p>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula.</p> <p>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, ja que els dies són els més llargs i assolellats. En anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</p> <p>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla.</p> <p>Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”.</p>
- Coordenades
- 41.5776028,2.5096928
- UTM X
- 459126
- UTM Y
- 4602995
- Any
- Municipi
- 08264
- Nom del municipi
- Sant Vicenç de Montalt
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98513-15101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98513-15102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98513-15103.jpg
- Estil
- Contemporani|Modern
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Element arquitectònic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Altres
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2025-06-27 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 98|94
- Codi de la tipologia
- 47
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.3
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 21