Detall - 98582
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 98582
- Títol
- Can Carbonell de la Muntanya
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-de-la-muntanya
- Bibliografia
- <p><span><span><span><span><span>CARBONELL I CALDERS, Joaquim (2023). “El camí de la muntanya”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs </em>XXVI. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASANOVA, Eugeni. (2017)</span></span></span></span><span><span><span> “Can Carbonell (Sant Just Desvern)”. <em>Masies i vida rural a Collserola. </em>Edicions El Mirador, p. 144.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span>GIRONÉS, Joan (1983). '</span></span><span><span>Can Carbonell. L’agricultura de les nostres masies (III)'.</span></span><em><span><span> La Vall de Verç</span></span></em><span><span>, núm. 46. 1/03/1983, p.11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASDÉU TÉRMENS, Raimon (1998). '</span></span></span></span><span><span><span>Els santjustencs del 1900'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, IX. Sant Just Desvern, p. 85-144.</span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 62. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 23.</span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 10<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></p>
- Centuria
- XIV, XX, XXI
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>Masia formada per diversos cossos constructius fruit de diverses remodelacions i ampliacions. El cos primigeni és del segle XIV al qual s’adossen corrals, quadres i altres dependències pròpies d’un establiment rural d’aquestes característiques. Tot el conjunt queda envoltat per un mur de tancament que configura un pati al davant de la façana principal.</p> <p>El cos principal de la masia, i més antic, s’estructura a partir de planta baixa, pis i golfes amb la façana principal orientada a l’oest. A la banda esquerra de la planta baixa, es troba el portal d’entrada amb arc de mig punt adovellat i brancals de pedra treballada de manera acurada i regular.<em> </em>A la dreta de la porta, hi ha una finestra rectangular vertical amb reixa i a l’extrem dret, un gran finestral amb llinda de maó vist per sobre de la qual apareix un arc escarser també de maó.</p> <p>Al primer pis destaca un balcó sobre el portal, amb barana de forja, al qual s’accedeix a través d’una porta amb brancals i llinda de pedra. A l’esquerra del balcó hi ha una finestra amb brancals i llinda de pedra. A la dreta del balcó, una petita finestra i a la dreta d’aquesta, un altre balcó. A les golfes destaquen dues obertures, una d’elles amb un arc de mig punt de maó.</p> <p>Les obres de rehabilitació del mas realitzades l’any 1988 van permetre identificar algunes de les reformes efectuades al cos principal de la masia, que en origen tenia una coberta simètrica a dos vessants. A més, a algunes imatges de principis del segle XX s’intueix una galeria d’arcs a les golfes, ja tapiada en aquells moments, idèntica a la que encara hi ha a la façana sud. De fet, la finestra amb arc de mig punt de maó que es conserva a les golfes, correspon a una de les arcuacions d’aquella galeria.</p> <p>La coberta asimètrica és de teula àrab a dues aigües, amb carener perpendicular a la façana i ràfecs ben marcats per protegir-la de les inclemències del temps.<em> </em>Tota la façana està revocada amb morter de color salmó.</p> <p>A l’extrem nord de la façana principal, s’adossa un cos amb una galeria d’arcs de maó al primer pis, a més d’altres dependències. Al mig del pati principal, cal destacar la presència d’un espècimen de lledoner centenari. Al mateix pati, situada a l’extrem nord, hi ha una font amb un safareig.</p> <p>L’interior de l’edifici principal encara conserva diferents espais com el celler, un cup, la cuina, l’habitació del forn i unes sitges excavades a la planta baixa, <span><span><span><span>una gruta per conservar aliments en fresc i una pastera de fusta</span></span><span>.</span></span></span></p>
- Codi d'element
- 08221-44
- Ubicació
- Camí de la Muntanya, s/n.
- Història
- <p><span><span><span>La documentació de la masia permet resseguir la línia successòria dels amos del mas fins a l’actualitat a través de vint-i-cinc generacions. </span></span></span>Can Carbonell és una de les masies més antigues de Sant Just Desvern. <span><span><span>Un document de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona del 13 de febrer de 1262 diu que Martí Sebastià i la seva muller Raimunda varen vendre a un tal Berenguer Carbonell, fill d’Arnau Carbonell ja difunt i d’Ermessenda, una peça de terra plantada de vinya que posseïen a Sant Just Desvern, en una zona coneguda com el Perelló, per 280 sous barcelonins.</span></span></span><span><span><span> D</span></span></span><span><span><span>e moment, i a falta de documentació que demostri el contrari, és l’únic cognom que sobreviu al poble des del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>N</span></span></span>o és fins al 1304 que apareix la primera evidència documental del mas amb el nom actual, quan el 17 de gener en una vista pastoral a la parròquia se cita a Mateu Carbonell.</p> <p>La presència de la família Carbonell a la població es remunta a segles enrere ocupant diverses propietats, motiu pel qual les cases dels membres de la nissaga familiar rebien diferents noms. L’actual can Carbonell al segle XV era anomenada com a can Carbonell de la Muntanya per diferenciar-la d’altres propietats de la mateixa família ubicades dins de la vila, com Carbonell de la Carnisseria, citada l’any 1505, o can Carbonell de la Plaça, documentada el 1648, aquesta última situada a l’actual plaça Verdaguer i coneguda avui com a can Madorellet. </p> <p>Una de les particularitats de can Carbonell, a més de la seva antiguitat, és que des de l’inici del segle XVI fins a l’actualitat ha estat en propietat de la mateixa família, conservant el mateix nom. De fet, el cognom Carbonell està molt present a la vila a partir d’aquest moment i ja apareix en la partida de baptisme de Joan Francesc Carbonell del 2 de setembre de 1509. Al llarg dels segles XVI i XVII diferents membres de la família Carbonell ocuparen càrrecs parroquials i durant els segles XIX i XX, alguns van formar part del consistori com a regidors i alcaldes.</p> <p>Les importants extensions de terres de la masia es van dedicar al llarg dels segles al conreu de cereal, vinya, olivera, fruiters i horta. Algunes estructures del mas així ho confirmen, com sitges, les restes d’un trull, un cup per elaborar vi i el celler, aquest últim va estar en funcionament fins a la dècada de 1980. Les quadres i els corrals també indiquen la presència de bestiar, utilitzat en les feines del camp, explotat per la seva carn o altres productes.</p> <p>L’any 1985 la masia es va restaurar per allotjar un restaurant, establiment que continua en funcionament avui en dia.</p>
- Coordenades
- 41.3998174,2.0862248
- UTM X
- 423616
- UTM Y
- 4583545
- Any
- 1988 (rehabilitació), 2023 (reforma)
- Municipi
- 08221
- Nom del municipi
- Sant Just Desvern
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-l14306350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-l14306410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-l14306380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-l14306400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-20250406142659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-20250406142600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98582-20250406143828.jpg
- Estil
- Contemporani|Popular|Medieval
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Conjunt arquitectònic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Productiu
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- BPU|BCIL
- Data de modificació
- 2025-09-28 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Marina Peris i David Torres - Kuanum
- Autor de l'element
- Observacions
- Can Carbonell es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
- Codi de l'estil
- 98|119|85
- Codi de la tipologia
- 46
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.2
- Protecció id
- 1762|1761
- Comarca
- 11

