API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 98611

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 98611
Títol: Can Cuiàs - Sant Joan de l'Herm
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cuias-sant-joan-de-lherm
Bibliografia: CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern. MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). El monestir femení de Sant Joan de l’Erm (1228-1466). Sant Just Desvern: Ajuntament de Sant Just Desvern. PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 64. Ajuntament de Sant Just Desvern. SALLENT GOTÈS, Llorens (1916). Història documentada del Poble i Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera. Ed. Arxiu de la Catedral de Barcelona. Impremta de Francesc Xavier Rebès, Barcelona p. 312-315. SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’estudis santjustencs, núm. 23. SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2021). “Can Cuiàs de Sant Just Desvern. 1r premi Ramon Rovira”. Paratge, núm. 34, p. 39-83. TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona, p. 71-73. VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 72. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.
Centuria: XIII, XVI, XVIII-XX
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element: 08221-69
Ubicació: Ctra. de Vallvidrera, s/n.
Història: En el promontori del Coll de can Cuiàs i al peu de l’antic camí d’Olorda hi hagué la Capella de Sant Joan de l’Erm (Olga Sbert). La referència documental més antiga de l'ermita de Sant Joan de l'Herm, també anomenada Sant Joan del Coll, correspon a l'any 1228, moment en el qual el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou II autoritzà la fundació d'una comunitat religiosa de Donades (“deodatas”) al lloc, a una casa separada de la capella. Situada entre les parròquies de Sant Just Desvern i Vallvidrera, a tocar del camí Ral que comunicava Santa Creu d'Olorda amb Sarrià, l'ermita formava part d'una xarxa de llocs de culte dispersos per Collserola que complien la funció de protecció i refugi de viatgers i pelegrins. A partir de l'any 1228 la comunitat de monges deodates (donades) s'encarregà de tenir cura de l'ermita, residint en un petit edifici adossat. El rector de Sant Just Desvern va cedir, l’any 1229, la capella de Sant Joan del Coll a la comunitat de donades. L’indret ja era un petit monestir com l’altre monestir femení de Santa Maria de Valldonzella establert a la Torre de Santa Margaria (Santa Creu d’Olorda) però van quedar “soles” quan les monges de Valldonzella es va traslladar a la Creu Coberta el 1268. Al 1332 la comunitat de donades es va adscriure a la Regla de Sant Agustí. Al segle XV (post 1450) les monges es traslladen a Barcelona i l'any 1466 és el moment de la desaparició de la comunitat quan es fusionà amb les monges de Montalegre. A partir de llavors, l'edifici de culte va experimentar una sèrie de transformacions que el convertiren en una masia ocupada per famílies de masovers al llarg dels segles XVI i XVII. La primera de la qual es té notícia va ser la família Mestre, que fundà la masoveria l'any 1541 i residí fins al 1647. Després, altres masovers passarien pel monestir que durant anys va ser propietat del Seminari Episcopal de Barcelona. El 1628 apareix documentada la família Cuiàs resident en aquesta casa, probablement en règim d’emfiteusi del Monestir de Montalegre. L'any 1640, Pau Cuyàs ja residia a la casa i el 1683 ja trobem el nom de Can Cuiàs aplicat a l'edifici. El segle XVIII va ser un període de transformacions en l'estructura de l'edifici, que va mantenir els cossos originals amb ampliacions i reformes, tal com testimonien elements com la data 1752 de la portalada dovellada. Amb la mort de Josep Cuiàs l'any 1793, la casa va passar a ser d'uns nous propietaris, la família Ferran, que establiren can Cuiàs com la seva residència fins a l'any 1905. Així, durant aquest període la finca va ser coneguda com la casa Ferran.
Coordenades: 41.4083100,2.0898000
UTM X: 423925
UTM Y: 4584485
Any
Municipi: 08221
Nom del municipi: Sant Just Desvern
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98611-l1430778.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98611-l1430769.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98611-l1430771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98611-can-cuias.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98611-prensa0037.jpg
Estil: Modern|Contemporani|Popular|Medieval
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Conjunt arquitectònic
Titularitat: Privada
Ús actual: Residencial - productiu
INSPIRE: Tipus: |Xarxa natura 2000
INSPIRE: Subtipus: |Natura 2000
INSPIRE: Atribut: BPU|BCIL|Lloc d’importància comunitària
Data de modificació: 2025-09-26 00:00:00
Autor de la fitxa: David Torres Rodríguez - Kuanum
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil: 94|98|119|85
Codi de la tipologia: 46
Codi de tipologia a sitmun: 1.2
Protecció id: 1762|1761|1787
Comarca: 11