API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 98841

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 98841
Títol: Goigs del gloriós màrtir S. Vicenç. Patró del poble de Sant Vicenç de Montalt
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-martir-s-vicenc-patro-del-poble-de-sant-vicenc-de-montalt
Bibliografia
Centuria: XXI
Notes de conservació
Descripció: Edició en color, sense numerar. Publicat el mes de desembre de l’any 2012. Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. A l’interior, dessota el títol, una imatge en color del sant amb la palma del martiri a la mà esquerra amb el vestit de diaca. Al fons, la platja de Sant Vicenç amb un vaixell i als seus peus, un corb. A banda i banda de la imatge, hi ha dos gerros florits recordant les antigues imatges realitzades al boix. El text està disposat en dues columnes separades per una quadrícula amb cinc vinyetes que conten els diferents turments a què va ser sotmès, entre els quals, la graella, la creu en aspa, el poltre, el fuet, els ganxos de ferro. La llegenda conta que després del martiri fou llençat en una masmorra, on va morir. El seu cos es llençà en un femer, però els corbs el protegiren perquè les feres no el devoressin. Després tot i mort li lligaren una mola al coll i el llençaren al riu Túria; però el cos del sant retornà a la ribera. Els cristians els recolliren i l’enterraren pels volts de la ciutat. Els corbs continuaren protegint la tomba. La transcripció sencera del goig, diu així: Primera columna: Sant Vicenç amic de Déu vulgueu-nos sempre guiar per saber servir a Déu per la terra i per la mar.// Vostra vida fou tan santa puix qui la coneix s’admira en veure vostra constància que l’exercíreu sens mida: vulgueu-nos doncs Sant Vicenç en eixa vida guiar.// Sant Valeri per ser vell No podia predicar Vós ho prenguéreu per ell argüint el mal obrar i així amb alta veu reprenguéreu el Tirà, Eic.// Veient vostra perseverança Dacià, el tirà infidel, us féu tancar en una estança presó fosca i molt cruel; més baixà un àngel del cel i la va fer clarejar. Eic.// Com Dacià observa i veu Sant Vicenç la vostra fe volgué dar-vos vida breu amb turments com Llucifer i vós ho suporteu i els poguéreu tots passar. Eic.// Segona columna: Aquell cos martiritzat El portaren al desert, Perquè fos allí menjat Per l’animal més cruel Però Crist, que és amic seu, Per un corb el fa guardar. Eic.// I quan veu aquell miracle volent-se de vós venjar el cos mort posat en barca va fer-lo a la mar tirar; mes també a pesar seu a terra prest va tornar. Eic.// El Poble de Sant Vicenç ha estat molt venturós de conservar i posseir les relíquies d’aquest cos sigueu-li Patró doncs seu puix així us vol venerar. Eic.// TORNADA Puix esteu de Déu gosant en el cel més que el sol clar procureu-nos Sant Vicenç camí per Déu estimar.// Sant Vicenç amic de Déu Vulgueu-nos sempre guiar Per saber servir a Déu Per la terra I per la mar. Eic.// V/. Justurs ut palma florevit V/. Sicut secdrus linani multiplicavit. OREMUS Adesto Domine Suplicationibus nostris: ut qui es inquitate nostra reos nos esse cognoscimus Beati martiris tui Vicentii intecessione Liberemus per Dominum.
Codi d'element: 08264-158
Ubicació: Plaça de l’Església, núm. 1
Història: Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. L´any 2001 amb motiu dels actes de commemoració dels 400 anys de l’Església, el rector, Mossèn Vicenç Roig, juntament amb el vilatà i membre dels Amics dels Goigs, el Dr. Santiago Tintoré, van fer possible perquè el poble de Sant Vicenç pogués tenir una nova edició dels goigs. L’autor de la lletra fou el poeta i pedagog Antoni Fortuny i Feliu. La música de Josep Mont i Grau que ja havia harmonitzat els anteriors goigs. Les il·lustracions anaren a càrrec de l’Emili Goimbault. El mes de desembre de l’any 2012, novament es dissenyaren uns nous goigs a càrrec d’Antoni Sàbat Aguilera.
Coordenades: 41.5785300,2.5093800
UTM X: 459101
UTM Y: 4603099
Any: 2012
Municipi: 08264
Nom del municipi: Sant Vicenç de Montalt
Tipus d'accés: Obert
Estat de conservació: Bo
Imatges
Estil
Protecció: Inexistent
Àmbit: Patrimoni immaterial
Tipologia: Música i dansa
Titularitat: Pública
Ús actual: Religiós/Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació: 2025-06-27 00:00:00
Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element: Antoni Sàbat Aguilera
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia: 62
Codi de tipologia a sitmun: 4.4
Protecció id
Comarca: 21