Detall - 99087
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
99087
Títol
Serra de Galliners
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-galliners
Bibliografia
<p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p>
Centuria
Notes de conservació
En les últimes dècades la serra ha patit un procés de pressió i ocupació urbanística i part de la carena ha estat urbanitzada, talant molt del bosc que hi havia. A més, l’any 1994 la serra va patir un gran incendi forestal, del qual mica en mica s’ha anat recuperant.
Descripció
<p><span><span><span>La Serra de Galliners és una serra formada per muntanyes de poca alçada: el punt més alt és el pujol Blanc, de 315 m d’altitud, i també hi destaquen els turons de Can Camps (287 m.) i de Mataric (280m.), molt pròxims entre ells. La serra ocupa més de la meitat del terme de Sant Quirze del Vallès i pertany també als municipis de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Rubí i Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que hi ha alguns espais agrícoles i part de la carena ha estat urbanitzada, la Serra de Galliners és un espai eminentment forestal format per pinedes de pi blanc, clapes de roure martinenc i alzinars. Té un gran valor ecològic en tractar-se de l’única massa forestal de certa entitat a la plana del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda la Serra de Galliners vertebra l’anomenada Via Verda del Vallès, el connector ecològic que uneix el parc natural de Sant Llorenç del Munt i el de Collserola. En ella hi trobem la fauna i flora pròpies dels ambients mediterranis. Entre els mamífers hi ha guineus, conills, esquirols, senglars i animals més petits com el ratolí de bosc. També hi ha nombroses espècies d’ocells, entre les quals la mallerenga, el picot, el raspinell comú, l’oriol, l’abellerol i el cucut, i rapinyaires com el xoriguer, l’àliga marcenca o el mussol comú. Entre els amfibis hi ha el tòtil, el gripauet comú i la salamandra; i entre els rèptils, la noia i el llangardaix ocel·lat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La serra de Galliners és molt utilitzada per senderistes, ciclistes i corredors. Té diversos camins senyalitzats i rutes locals; a part del Camí dels Monjos, a Sant Quirze també trobem quatre rutes botàniques: El bosc de ribera (Torrent de la Betzuca), L’alzinar (Camí de la Font dels caçadors), Les plantes aromàtiques i medicinals (Camí de Sant Feliuet) i Els bolets i els fruits del bosc (Camí dels boletaires).</span></span></span></p>
Codi d'element
08238-53
Ubicació
Sector sud-est del terme municipal
Història
<p><span><span><span>Galliners és el topònim més antic del terme de Sant Quirze, esmentat a partir de l’any 986 en diversos documents del Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès com a Monte Gallinario. També es fa menció de la Serra de Galliners l’any 1054 en l’acta de consagració de l’església de Sant Pau de Riu-sec. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El juliol de 1994 els boscos de la Serra de Galliners i van patir el major incendi del municipi en les últimes dècades. Es van cremar un total de 600 ha, de les quals 420 eren bosc i representaven el 60% de la massa forestal del terme municipal, suposant una gran pèrdua ecològica. El març del 1995 l’Ajuntament va engegar un pla de reforestació de 6’5ha de la Serra de Galliners. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Diverses entitats locals i grups ecologistes, entre ells l’ADENC i Sant Quirze del Vallès Natura, reclamen des de fa anys una major protecció, no només urbanística, per la serra. De fet, hi ha estudis que proposen incloure-la com a Espai Natural d’Interès Local (ENIL) o que suggereixen integrar-la en una futura ampliació de la Xarxa Natura 2000. </span></span></span></p>
Coordenades
41.5246119,2.0565894
UTM X
421290
UTM Y
4597426
Any
Municipi
08238
Nom del municipi
Sant Quirze del Vallès
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Regular
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99087-532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99087-533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99087-534.jpg
Estil
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni natural
Tipologia
Zona d'interès
Titularitat
Privada
Ús actual
Altres
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Inexistent
Data de modificació
2025-10-09 00:00:00
Autor de la fitxa
Laura Pinto Font. INSITU SL.
Autor de l'element
Observacions
El camí dels Monjos, que uneix el monestir de Sant Cugat i el de Sant Llorenç del Munt, travessa la serra de punta a punta per la carena. Segons diu la llegenda, l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i el monestir estava molt aïllat. El bisbe els va deixar marxar sempre i quan respectessin un mandat: “que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés”. Així ho van fer fins que van arribar a Sant Cugat, on van aixecar el monestir en un indret amb condicions molt més favorables; el camí que van recórrer és l’actual camí dels Monjos.
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
2153
Codi de tipologia a sitmun
5.1
Protecció id
2484
Comarca
40