Detall - 99194
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
99194
Títol
Caves Miró
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-miro
Bibliografia
<p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, Raquel (2009). Catedrals del vi: arquitectura i paisatge. Angle: Fundació Caixa Manresa. Manresa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 55.</span></span></span></span></span></span></p>
Centuria
XX
Notes de conservació
Descripció
<p><span><span><span><span><span><span>Edifici dedicat a la producció de cava, situat en cantonada i amb una part de xamfrà, per la part nord-oest comparteix mitgera i a l’oest dona a la casa del mateix conjunt estilístic i propietari. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici és de planta rectangular, un sòcol de pedra delimitat per una línia d’imposta de maons disposats a dent de serra, recorre tota la façana variant el gruix a la part lateral de la nau, provocant un cert dinamisme en aquest mur. La façana principal està reforçada amb pilastres a les cantonades amb obra de maó vist, els paraments són arrebossats, les finestres i el portal d’entrada s’emmarquen en maons disposats també a dent de serra. Al pis superior les finestres es presenten agrupades de tres en tres amb arc de mig punt i arcades superior fetes de maó.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El coronament es fa amb frontons centrals, a la façana principal amb un gravat amb les lletres inicials de Joan Miró “JM” entre les ales de Mercuri, déu romà dels mercaders, i a la part del xamfrà la inscripció de la data “1929”. Acompanyant els frontons, destaquen obeliscs angulars que donen verticalitat a l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A sota, hi ha el fris ceràmic molt vistós per la policromia de colors groc, blau, verd i vermell) dissenyat pel mateix Cèsar Martinell i realitzat pel ceramista barceloní Salvador Sunet i Urgellés, on es llegeixen les inscripcions “Xampany Noya” i “J. Miró”. A banda i banda es veuen imatges d’ampolles de cava i representacions de raïm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’interior, la planta baixa era habitatge dels masovers, avui oficines. Al primer pis hi havia les oficines, amb el terra de mosaic hidràulic. A la nau s’accedeix per uns grans portals d’arc de mig punt, que hi ha al mur lateral. emmarcat en peces que representen carreus. A l’interior son ressenyables les encavallades de ferro, bigues i llates de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des les caves subterrànies (hi ha dos nivells) cal destacar que van ser bastides a la manera tradicional, amb parets de totxo i voltes de maó de pla.</span></span></span></span></span></span></p>
Codi d'element
08240-74
Ubicació
Plaça d'en Manuel Raventós, 8
Història
<p><span><span><span><span><span><span>Les caves Miró es construeixen a la plaça que s'obre al final del carrer Diputació. Amb la caiguda dels preus del vi després de la l Guerra Mundial, la indústria vinícola de Sant Sadurní aposta decididament per la producció de cava. En aquest context, el carrer Diputació, que és la sortida natural a la carretera d’Ordal, es va convertir en un espai desitjat en un punt molt interessant per les noves empreses. Per aquesta raó, el darrer tram de Diputació està dominat per amplis magatzems que acullen caves i cellers (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El Xampany Noya, va estar entre els 10 primeres escumosos elaborats a Sant Sadurní, fundat per Joan Miró i Baiges (1886-1970) i Maria Assumpció Galofré Soler (1888-1969). Ambdós eren de Vilarodona i van arribar entre 1909 i 1912 per fer-se càrrec del cafè bar del Noya, a la plaça de l’Ajuntament. En el soterrani del cafè van engegar un negoci de gasoses i sifons, i després de xampany. L’any 1918 es va crear l’empresa cavista i més tard vam comprar un magatzem que era dels propietaris de Cal Guineu.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Maria Galofré era amiga de l’arquitecte Cèsar Martinell, que va projectar un garatge i la residència, les caves i un magatzem. Segons Maria Lluïsa Miró la construcció es va fer entre 1927 i 1929. El constructor va ser Pere Santet, de Sant Sadurní. Primer construirien les caves i després la residència, en la qual Martinell va acabar deixant la direcció de l’obra a un tècnic del seu despatx. La Guerra Civil va aturar la construcció, i no va ser acabada fins l’any 1945, amb un canvi respecte al projecte, ja que no es va aixecar la torre central que havia de presidir la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de la mort prematura de Joan Miró i Berger (1984), nét del fundador, el seu pare va associar-se amb Josep Berral, creant l’empresa Berral i Miró, que no va durar molt, i finalment s’abandonà la producció de cava. Iniciat ja el segle XXI, les caves van ser llogades i es va recuperar la producció de cava, de la mà de Pere Varias.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els Miró van vendre el magatzem i el garatge ubicats a la part oposada als edificis actuals, que acabarien enderrocats per fer-hi habitatges (LACUESTA, 2009).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 1888 - Barcelona, 1973) fou un arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Martinell va construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, conegudes com “les catedrals del vi”.</span></span></span></span></span></span></p>
Coordenades
41.4229400,1.7904400
UTM X
398926
UTM Y
4586415
Any
1929
Municipi
08240
Nom del municipi
Sant Sadurní d'Anoia
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99194-p1110104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99194-p1110108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99194-p1110119b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99194-p1110111.jpg
Estil
Noucentisme|Contemporani
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Productiu
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
BPU
Data de modificació
2025-11-24 00:00:00
Autor de la fitxa
Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
Autor de l'element
Cèsar Martinell i Brunet (arquitecte)
Observacions
Codi de l'estil
106|98
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
1762
Comarca
3