Detall - 99436
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
99436
Títol
Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-1
Bibliografia
<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (<em>Delichon urbica</em>), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p>
Centuria
Notes de conservació
Descripció
<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades del poble, es localitzen zones de nidificació i estada destacable de l’espècie <em>Delichon urbica</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. Destaca per la seva importància la colònia situada en els ràfecs de les cases antigues del carrer Major. La majoria de nius estan en bon estat de conservació, tot i que en el moment de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural les orenetes encara no han arribat procedents del continent africà i molts dels nius estan buits o bé ocupats per altres espècies, entre d’elles, per passeriformes, com el pardal. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pèls i altres elements cohesionants, enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></span></span></p>
Codi d'element
08264-196
Ubicació
Carrer Major
Història
<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut al fet que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten per les persones han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p>
Coordenades
41.5794900,2.5076300
UTM X
458956
UTM Y
4603206
Any
Municipi
08264
Nom del municipi
Sant Vicenç de Montalt
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99436-19602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99436-19603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99436-19604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99436-19605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99436-19606.jpg
Estil
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni natural
Tipologia
Zona d'interès
Titularitat
Pública
Ús actual
Altres
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Inexistent
Data de modificació
2025-06-27 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions
La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. Quan passat l’estiu, es preparen per tornar cap al continent africà, es reuneixen totes en els fils de la corrent a la façana nord-est de Can Móra de Baixa, entre el carrer Major i el carrer de Sant JosepÉs una espècie que no té cap problema per establir-se a proximitat de les persones, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres que s’instal·len com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre.
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
2153
Codi de tipologia a sitmun
5.1
Protecció id
2484
Comarca
21