Detall - 99538
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 99538
- Títol
- Carrerada de França - Camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-franca-cami-de-sant-pere-martir-a-vallvidrera
- Bibliografia
- <p>AMADES GELAT, Joan (1932). 'Vocabulari dels pastors'.<em> Butlletí de dialectologia catalana : revista catalana de lingüística</em>, núm. 19, pp. 64-240.</p> <p>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p><span><span><span>MANGAS NAVAS, José Manuel (1992). 'Vías pecuarias'. <em>Cuadernos de la Trashumancia, </em>núm. 0. ICONA, Madrid.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIGÉ VENTURA, Xavier (coord.) (2001). 'Pirineo Catalán'. <em>Cuadernos de la Trashumancia, </em>núm.13. ICONA, Madrid. </span></span></span></p>
- Centuria
- Notes de conservació
- Per les zones urbanitzades s'ha desdibuixat el seu traçat.
- Descripció
- <p>Camí forestal que discorre per una carena i comunica la carretera BV-1468 amb el carrer Pau Vergós, final del nucli urbà, amb un petit tram dins del terme municipal de Barcelona. Presenta un traçat de 1.611,65 m i una amplada mitjana de 4,2 m, amb punts de 5,5 m d’amplada màxima i 3,7 m d’amplada mínima. El paviment del camí és de tot-u, terra i roca, i no és accessible al trànsit de vehicles, ja que presenta un cadenat a l'inici. </p> <p>Anomenat als plànols antics com a 'Carrerada de Francia', la seva continuació dins del nucli urbà de Sant Just Desvern es pot resseguir pels actuals carrers de Picalques, Canigó, Creu del Pedró i Pedró. Possiblement, la carrerada anava a buscar un lloc (gual) al Llobregat per passar el riu i seguir cap al sud. Avui el seu traçat està desdibuixat per la trama urbana, tot i que a la zona de la muntanya de Collserola es pot resseguir una bona part del seu traçat original.</p>
- Codi d'element
- 08221-289
- Ubicació
- De la carretera BV-1468 al carrer Pau Vergós.
- Història
- <p>Les carrerades, també conegudes com a camins ramaders o cabaneres, han estat fonamentals per a la transhumància a Catalunya, un sistema de desplaçament estacional del bestiar que aprofitava els diferents pasturatges segons l’època de l’any. Aquest moviment pendular es feia entre les planes interiors, seques a l'estiu, i les zones de muntanya, amb una herba més fresca gràcies a una major pluviositat. A la tardor, el fred i la neu obligaven a tornar els ramats cap a terres més baixes.</p> <p>Tot i que aquest tipus de ramaderia ja existia en èpoques prehistòriques, la transhumància documentada a Catalunya arrenca de l'edat mitjana, quan monestirs com Poblet i Santes Creus van obtenir drets de pastura a la Cerdanya. Amb el temps, aquests camins ramaders es van consolidar com a vies econòmiques i culturals, transportant no només ramats, sinó també tradicions, llegendes i fins i tot fomentant fires i l’edificació d’ermites al seu pas.</p> <p>Les carrerades eren camins protegits per normes consuetudinàries que garantien el pas lliure dels ramats i establien drets i deures tant per a pastors com per a propietaris de terres properes. Sovint, aquests camins tenien una amplada considerable, regulada pel costum més que per lleis precises, i això permet que el bestiar pasturés fins a cert límit a banda i banda del camí. Amb la industrialització i el canvi d'ús de la terra, molts d'aquests camins van desaparèixer o van quedar en desús.</p> <p>Avui dia, els camins ramaders estan protegits per la legislació, que els declara de domini públic i proposa nous usos, com el senderisme i el cicloturisme. Iniciatives modernes han intentat recuperar aquests antics itineraris per a finalitats ecològiques i turístiques, promovent la conservació del patrimoni cultural i natural vinculat a la transhumància.</p>
- Coordenades
- 41.4063398,2.1020368
- UTM X
- 424945
- UTM Y
- 4584255
- Any
- Municipi
- 08221
- Nom del municipi
- Sant Just Desvern
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Regular
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330140618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330140856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330141538.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-20250330141620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-img20250217110154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-carrerada-de-franca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-img20250217110459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99538-img20250217104418.jpg
- Estil
- Contemporani|Popular|Modern
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Obra civil
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Estructural
- INSPIRE: Tipus
- Xarxa natura 2000
- INSPIRE: Subtipus
- Natura 2000
- INSPIRE: Atribut
- Lloc d’importància comunitària
- Data de modificació
- 2025-11-24 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Juana María Huélamo - Kuanum
- Autor de l'element
- Observacions
- Joan Amades, en l'obra Vocabulari dels pastors, descriu així una carrerada:'Camí especialment destinat al trànsit del bestiar de pastura formant grans ramats. Són abundosos en totes les contrades catalanes, i se'n troben en totes direccions, car han de facilitar el trànsit i viatge de les grans ramades des de muntanya, on estiuen, cap a la terra baixa, on passen la hivernada. Estan establertes per un dret consuetudinari de reculat i desconegut origen, que regula el seu funcionament i és fidelment respectat.Els propietaris de camps i terrenys, a banda i banda de la carrerada, estan obligats a permetre i tolerar /'entrada del bestiar en llurs propietats fins a 7 canes de distància de la carrerada. El bestiar pot menjar l'herba i altres mentre no passi el límit de les 7 canes. Les carrerades solen ser enfonsades i situades en un terreny de més baix nivell que el que les envolta, perquè restin ben precisades i definides, i es pugui saber ben clarament quins són llurs límits. Així s'evita, també, l'esgarriament del ramat pels camps de lesvoreres. No poden ser tapades ni obstruïdes, i en cas de fer obres o reformes pel seu voltant, cal procurar que resti ben definit el seu curs i que no doni lloc a dubte, puix que si hi ha alguna dificultat, i els ramats es perden o extravien pels camps, els pastors no són responsables dels estralls que el bestiar pugui produir. Els pastors ni ramaders no tenen l'obligació de mantenir-les ni de tenir cura de llur conservació que va a càrrec comunal de les autoritats de les poblacions per on passa o dels veïns que tenen finques a la seva vora, els quals tenen en compensació un dret damunt dels fems que deixa el bestiar al seu pas. Els pastors han de permetre que tot veí munyi qualsevol ovella o cabra Hetera, sense interrompre la marxa del ramat. Damunt del curs de les carrerades i a distàncies convenients, es troben extensions de terreny que una vella consuetud ha fixat ja com a llocs adequats per a amorriar durant el dia i per a pernoctar-hi i donar al bestiar el repòs que li cal en les llargues marxes, que duren, a vegades, nombrosos dies. La carrerada ha de tenir 7 canes d'amplada.N'hi ha que travessen el carrer Major d'algunes poblacions.'
- Codi de l'estil
- 98|119|94
- Codi de la tipologia
- 49
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.5
- Protecció id
- 1787
- Comarca
- 11