Detall - 99548
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 99548
- Títol
- Alzina del camí del Montalt
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-montalt
- Bibliografia
- <p>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</p> <p>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</p>
- Centuria
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>L'alzina del camí del Montalt està situada gairebé a peu de camí, al costat d'uns blocs de pedra granítica. Es tracta d'una alzina de rebrot, d'un centenar d'anys, amb dos troncs que pugen ben drets i es repleguen cap a l'enforcadura.</p> <p>És un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> que creix en una zona mixta de pi i alzina. Destaca pel lloc on creix, entre uns blocs granítics, i per la forma que adopten els dos troncs, en créixer. La brancada està ben repartida i permet donar uniformitat a la capçada. </p> <p>L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. Quan cauen al terra, formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </p> <p>Mesura una bona quinzena de metres d’alçada per més de 12 m. d’amplada de capçada. El volt de soca és d'uns dos metres.</p>
- Codi d'element
- 08264-224
- Ubicació
- Cau de l'Alzina
- Història
- <p>El gènere Quercus, és el nom en llatí llatí amb el que els romans anomenaven les alzines, les sureres i els roures, arbres que produeixen glans. Tradicionalment, per nombroses cultures, ha estat considerat un arbre sagrat i un símbol de força per la seva solidesa i la seva longevitat, i existeixen nombroses històries, llegendes i altres relats relacionats amb aquest tipus d'arbres. El mateix garrot d'Hèrcules, heroi de la mitologia romana, era de fusta d'alzina. I segons els llibres sagrats, la creu on es va crucificar a Jesucrist era d'alzina. Un altre exemple el trobem en el Gènesi 18,1-10, quan el Senyor s'apareix a Abraham a les alzines de Mambré: 'Abraham seia a l'entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, 2 i va veure tres homes drets a prop d'ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l'entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra 3 i digué: Senyor, si m'has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l'ombra d'aquest arbre. Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí'. </p> <p> </p>
- Coordenades
- 41.5918520,2.5066698
- UTM X
- 458883
- UTM Y
- 4604579
- Any
- Municipi
- 08264
- Nom del municipi
- Sant Vicenç de Montalt
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99548-22402.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99548-22403.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99548-22404.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99548-22405.jpeg
- Estil
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni natural
- Tipologia
- Espècimen botànic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Altres
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Inexistent
- Data de modificació
- 2025-06-27 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart
- Autor de l'element
- Observacions
- Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster).De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel monofloral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs.
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 2151
- Codi de tipologia a sitmun
- 5.2
- Protecció id
- 2484
- Comarca
- 21