API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 99647

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 99647
Títol: Pineda del parc del Mil·lenari
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-del-parc-del-millenari
Bibliografia: AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern. CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). Arbres de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
Centuria: XX
Notes de conservació
Descripció: La pineda del parc del Mil·lenari és un petit espai forestal urbà, situat entre els carrers Freixes i Àngel Guimerà. L'arbreda jove, formada principalment per pi blanc (Pinus halepensis) a partir de la dècada de 1950, ofereix un espai de descans i ombra, sent una illa natural per diferents espècies d'ocells, petits rèptils i invertebrats. De la família de les pinàcies, el pi blanc es caracteritza per una capçada irregular, un tronc recte i tortuós amb una escorça de color gris blanquinós que s'esquerda amb el pas dels anys, tornant-se de color marró vermellós. És un arbre perennifoli de fulles flexibles en forma d'agulla (aciculars), més curtes i estretes que les d'altres espècies de pins, de color verd clar i agrupades per parells. Floreix de març a maig, tenint al mateix arbre flors femenines i masculines. Produeix pinyes allargades molt petites, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. Una de les característiques és que l’arbre manté pinyes en diferents graus de maduració.
Codi d'element: 08221-348
Ubicació: C/ del Mercat, s/n.
Història: El parc del Mil·lenari va ser construït majoritàriament sobre terrenys cedits per les monges dominiques que tenien el seu convent a la zona. Inicialment, la seva superfície era més petita, però amb el temps el parc va experimentar una ampliació significativa, incorporant els edificis i els terrenys que constituïen el recinte conventual, amb façana a l’anomenat carrer de les Monges. El 1987, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de Sant Just Desvern, es va inaugurar la primera fase d’aquest parc, amb una escultura creada per l’artista santjustenca Montserrat Sastre. Aquesta obra commemorativa simbolitzava el llegat històric del municipi i marcava el punt d'inici de la transformació d'aquest espai verd en un referent dins de la comunitat. Actualment, aquesta escultura és una còpia de l'original que va ser robada. L'any 2007 aquest projecte va ser reconegut amb el segon premi Torsanlorenzo, Secció B, Roma 2007 i va ser finalista als Premis FAD d’Espais Exteriors 2007, destacant-se per la seva integració amb l’entorn natural i la funcionalitat per a la comunitat. En els darrers anys, el parc ha anat evolucionant fins a convertir-se en una de les àrees verdes més importants de Sant Just Desvern. L'any 2016, el Parc del Mil·lenari va ser inclòs en la xarxa de parcs metropolitans, després que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) assumís la seva gestió. Aquesta integració va suposar una millora en la gestió, manteniment i accessibilitat del parc, contribuint a la seva preservació i a l’optimització dels serveis per a la ciutadania. Així, el parc no només va esdevenir un espai de lleure i natura per als veïns de Sant Just Desvern, sinó que també va començar a formar part d'un sistema més ampli d’espais verds metropolitans, ampliant el seu impacte i rellevància.
Coordenades: 41.3843707,2.0786294
UTM X: 422963
UTM Y: 4581837
Any
Municipi: 08221
Nom del municipi: Sant Just Desvern
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99647-20250330152348.jpg
Estil: Contemporani
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni natural
Tipologia: Zona d'interès
Titularitat: Pública
Ús actual: Lúdic
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut: Arbre o arbreda d'interès
Data de modificació: 2025-06-27 00:00:00
Autor de la fitxa: David Torres Rodríguez - Kuanum
Autor de l'element
Observacions: El pi blanc és una espècie autòctona mediterrània, habitual en zones amb una pluviometria molt baixa i forta radiació solar, sent una espècie utilitzada en la repoblació per fixar terrenys i evitar l’erosió. El mot llatí Pinus, que identifica a les diverses espècies de pi, és el que els romans feien servir per referir-se als pins pinyoners, mentre que halepensis fa referència a la ciutat siriana d’Alep, lloc en el qual és molt abundant.La fusta, dura i resinosa, ha estat emprada en fusteria malgrat la seva qualitat mitjana i també en la producció de carbó. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La resina també ha estat explotada per obtenir trementina, utilitzada amb finalitats medicinals com antisèptic.
Codi de l'estil: 98
Codi de la tipologia: 2153
Codi de tipologia a sitmun: 5.1
Protecció id: 2211
Comarca: 11