Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37630 | Arxiu municipal d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dalpens | http://www.alpens.diba.es/ | XIX-XXI | La secció de l'Arxiu que es troba ubicat a les golfes, les quals estan sota teulada, pateix el fred de l'hivern i l'alta calor de l'estiu. Seria convenient col·locar un aïllant al sostre per tal de conservar la documentació en bones condicions. | L'arxiu Municipal d'Alpens conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal d'Alpens ocupa 207 unitats d'instal·lació (222 unitats al 2006 més els documents recents sense classificar). L'arxiu es troba dividit en dues estances, una habitació al segon pis de la seu de l'Ajuntament d'Alpens, i a les golfes. A les golfes hi ha la documentació més antiga, col·locada en prestatgeries metàl·liques i dins uns armaris. A l'habitació del segon pis hi ha la documentació actual i la més utilitzada, ubicada en prestatgeries de fusta. L'arxiu d'Alpens té dos inventaris, un per codis i l'altre topogràfic, i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern (1896/1997) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1944/1997) 2.2 Personal (1953/1997) 2.3 Registre General (1952/1996) 2.4 Mitjans de comunicació municipals (1990/1991) 3. Serveis Econòmics 3.1 Patrimoni (1967/1996) 3.2 Intervenció (1916/1996) 3.3 Caixa (1917/1996) 3.4 Fiscalitat (1893/1997) 4. Serveis públics 4.1 Transport (1965) 5. Beneficència i assistència social 5.1 Associacions de beneficència (1968/1997) 5.2 Juntes i comissions municipals (1971/1973) 6. Sanitat 6.1 Inspecció sanitària (1960/1977) 6.2 Inspecció veterinària (1963/1974) 6.3 Subvencions i ajuts (1962/1964) 6.4 Juntes i comissions municipals (1964/1965) 7. Obres i urbanisme 7.1 Normes Subsidiàries de Planejament (1989/1997) 7.2 Obres d'infrastructura i serveis (1947/1997) 7.3 Immobles municipals (1958/1997) 7.4 Llicències d'obres (1950/1996) 7.5 Obertura d'establiments/Activitats classificades (1962/1991) 7.6 Subvencions i ajuts (1957/1986) 8. Seguretat pública 8.1 Guardes jurats (1973/1975) 8.2 Juntes i comissions municipals (1943/1972) 9. Serveis a l'Estat 9.1 Lleves (1947/1991) 9.2 Requisa militar (1941/1965) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1930/1996) 10.2 Junta local del Cens de Població (1940) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1948/1995) 11.2 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 11.3 Eleccions Generals: Corts, Senat, Congrés i Presidència de la República (1936/1996) 11.4 Eleccions al Parlament Europeu (1987/1994) 11.5 Referèndums i plebiscits (1947/1986) 11.6 Cens electoral (1945/1993) 11.7 Junta local del Cens Electoral (1946/1975) 12. Instrucció pública 12.1 Ensenyament primari (1906/1976) 12.2 Juntes i comissions municipals (1902/1969) 13. Cultura 13.1 Festa Major, festes populars (1976/1997) 13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1973/1988) 14. Serveis agropecuaris i medi natural 14.1 Censos de ramaderia (1942/1957) 14.2 Medi Ambient (1990) 14.3 Mutualitat Nacional de Previsión Social Agraria (1965/1984) | 08004-71 | Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens | Cal destacar la manca de documentació antiga; del segle XIX pràcticament no hi ha res, excepte algun impost i els llibres d'actes. També hi ha un gran buit de la primera meitat del segle XX, i per tant el gruix de la documentació correspon bàsicament a la segona meitat del segle XX. | 42.1193100,2.1010700 | 425692 | 4663414 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de novembre i desembre de l'any 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37631 | Arxiu parroquial d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dalpens | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu Parroquial d'Alpens (a part de la documentació més moderna que es guarda a la parroquia) es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial d'Alpens consta de 25 sèries amb 255 unitats documentals i s'organitza bàsicament en tres blocs: llibres sacramentals, administració i llibres notarials, en suport de paper i pergamí, manuscrits i impresos i escrits en llatí, català o castellà. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial d'Alpens són les següents: 2.3.51. Baptismes (1564-1864) 2.3.52. Confirmacions (1660-1817) 2.3.53. Matrimonis (1575-1924) 2.3.54. Defuncions (1506-1900) 2.3.55. Vària sacramental (1801-1950) 2.3.56. Aniversaris i celebracions (1601-1883) 2.3.57. Administració de l'Obra (1580-1862) 2.3.58. Visita pastoral i documents episcopals (1599-1783) 2.3.59. Consueta (1601-1947) 2.3.60. Inventaris parroquials (1694-1765) 2.3.61. Comptes i factures (1587-1892) 2.3.62. Llevador de rendes, censals... (1636-1850) 2.3.63. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis (1684-1866) 2.3.64. Correspondència (1641-1849) 2.3.66. Confraries (1594-1922) 2.3.67. Vària administració (1596-1909) 2.3.68. Manuals notarials (1499-1737) 2.3.69. Capítols matrimonials (1541-1807) 2.3.70. Testaments (1501-1962) 2.3.71. Actes notarials (1618-1935) 2.3.72. Capbreus (1619-1629) 2.3.73. Processos (1652-1802) 2.3.74. Registre de documents i de formularis (1643-1900) 2.3.75. Vària notarial (1592-1841) 2.3.76. Pergamins (1336-1803)</p> | 08004-72 | Nucli urbà. Arxiu Episcopal de Vic, c/ Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>La documentació de l'arxiu Parroquial d'Alpens és la generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració i de l'activitat notarial desenvolupada pel rector entre els segles XIV i XX. Val a dir que el límit parroquial no coincideix amb el terme municipal i per tant ens trobem documentació relativa a masies de termes municipals limítrofs.</p> | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37631-foto-08004-72-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en que està escrit i notes complementàries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37633 | Arxiu fotogràfic municipal d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-dalpens | http://www.alpens.org | XX | Seria interessant organitzar, ordenar i classificar l'arxiu fotogràfic municipal i s'establir les mesures de conservació adequades. | L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens es troba ubicat a la seu de l'Ajuntament. Es tracta d'un arxiu fotogràfic amb fotografies modernes i amb un gruix important de fotografies antigues molt interessants cedides tant per particulars del municipi com d'altres institucions, que reflecteix la visió de la població d'Alpens a inicis i mitjans del segle XX. Són documents gràfics molt interessants que donen testimoni del pas del temps, els edificis, les transformacions del poble, els personatges anònims i reconeguts, els costums, les tradicions i les festes. Els temes de les fotografies són molt variats, i d'entre les fotografies que tenen la temàtica de festes i tradicions hi ha les que parlen de la matança del porc, el via -crucis, les caramelles, el dinar del carnestoltes, la processó de corpus, la dansa alpensina, les festes de corpus, la festa Major, la fira del jovent, etc. Hi ha fotografies de masies el terme municipal d'Alpens com la Vall, el Graell, cal Moreu, la Torre, Monjuïc o Torrats i que en alguns casos presenten una visió genuïna respecte a les múltiples reformes i evolucions que han patit; fotografies de fonts força concorregudes per la gent del poble com la font de la Pixarella o espais naturals com Puig Cornador o la Rocadepena sense tanta vegetació i bardissa al voltant. També hi ha un gran recull de fotografies de vistes generals del poble que reflecteixen una visió ben diferent a l'actual, així com també carrers, places, esglésies i indrets singulars com el carrer de Dalt, el carrer Graell, el Pou Comú, el Casino, la Fonda, carrer Vilamala, plaça de l'Església, carrer de la Volta, carrer Ripoll, etc. Altres són fotografies de gent del poble, de les escoles, estiuejants o retrats d'oficis com els traginers, caçadors, barbers, pagesos, sastres o els ferrers amb la imatge del germà del popular ferrer d'Alpens. Totes elles constitueixen importants testimonis gràfics de la vida quotidiana d'Alpens de principis i mitjans segle XX. | 08004-74 | Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens | L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens va néixer gràcies a les aportacions desinteressades de diversos particulars i institucions. | 42.1193100,2.1010700 | 425692 | 4663414 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Una gran selecció molt interessant de les fotografies antigues que pertanyen a l'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens (del qual s'han extret les tres fotografies de l'inventari) es poden visualitzar a través de la pàgina electrònica de l'Ajuntament: http://www.alpens.org | 98 | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37634 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere, titular de l'església de Serrallonga que es troba ubicada dins la parròquia i terme d'Alpens. La lletra va ser escrita per Sebastià Codina i la música va ser composada per Carles Casas a l'any 2004. Els Goigs estan emmarcats en un requadre amb una gruixuda línia en forma de zig-zag. A la part superior es mostra la imatge de la talla de Sant Pere, talla exempta de fusta que presidia el retaule de l'església de Sant Pere de Serrallonga, i la flanquegen els Goigs que narren part de la vida de l'Apòstol Pere i les pregàries dels vilatans al Sant, les quals fan referència tant a la demanda de pluja com a la salvaguarda de la gent dels verals. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada i de les estrofes. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum de l'església de Sant Pere de Serrallonga: una descripció de l'edifici, un resum històric i una ressenya de la restauració de l'església, realitzada entre el 1998 i 1999.</p> | 08004-75 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 1994 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37634-foto-08004-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Sebastià Codina (lletra) i Carles Casas (música) | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37680 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. | 08004-121 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37662 | Tècnica de la forja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecnica-de-la-forja | La joventut d'Enric Pla Montferrer assegura una continuació de la tècnica de ferro forjat, com a mínim a curt termini. | La tècnica de forjar el ferro s'ha mantingut a Alpens al llarg de bona part del segle XX i segueix vigent en ple segle XXI. La figura del ferrer neix pràcticament amb els inicis del poble, ja que el ferrer era l'encarregat de ferrar els cavalls, de crear i arreglar les eines del camp i carros o de crear qualsevol element de ferro d'ús domèstic que es necessités. Aquesta figura va existir a Alpens generació rera generació, però no va ser fins després del primer terç del segle XX, quan va adquirir una nova dimensió: l'artística. El que va provocar aquest canvi va ser Joan Prat i Roca, conegut popularment com el ferrer d'Alpens, quan va incorporar una part artística a la feina que feien els ferrers. El seu canvi va consistir en crear elements decoratius de ferro forjat per decorar cases i carrers. La tècnica que utilitzava era la clàssica de forjar el ferro, per la qual cosa comptava amb un fornal, gran recipient amb carbó mineral on s'escalfa el ferro fins arribar a la temperatura de 1535º, l'enclusa, on es treballa el ferro, i les diferents eines que permetien donar-li forma: els martells, les tenalles, els tallants i la clavera, una peça de grans dimensions amb motlles de diferents formes. Amb aquestes eines, el ferrer d'Alpens va crear al llarg de la seva dilatada carrera multitud d'elements decoratius, especialment picaportes, tiradors i baranes, però també trepitja-papers, fanals o el Manelic, molts dels quals es conserven a Alpens. També hi ha elements del ferrer d'Alpens repartits en zones properes com Lluçà, les Lloses o Berga, però l'amor de Joan Prat i Roca pel seu poble ha provocat que la gran majoria d'elements de ferro forjat es conservin a Alpens. Bona part d'aquests elements estan decorats amb dracs, un element estudiat i repetit multitud de vegades pel ferrer d'Alpens, però també es poden observar peixos, llangardaixos, serps, calaveres o un personatge de Terra Baixa, el Manelic, entre les seves obres. El ferrer d'Alpens va morir l'any 1985 però aviat va aparèixer un nou ferrer que continuaria amb la tècnica artesanal de la forja: Enric Pla Montferrer. Aquest ferrer-escultor, provinent del nucli proper de Santa Eulàlia de Puig-oriol, ha instal·lat el seu taller a Alpens i combina les tècniques ancestrals que utilitzava Joan Prat i Roca amb elements moderns que permeten un nou treball del ferro com el plasma. Valorant en gran mesura el llegat que Joan Prat i Roca ha deixat al poble d'Alpens, l'Enric Pla, que firma a les seves obres com Montferrer, s'ha decantat pel mobiliari de disseny per un cantó i per l'escultura per l'altre. En aquest últim camp ha realitzat una escultura-homenatge a Miquel Martí i Pol a Berga o l'escultura dels donants de sang, al mateix Alpens. | 08004-103 | Nucli urbà. Taller d'Enric Pla Montferrer, Carrera Lluçanesa. Alpens | La tècnica de forjar el ferro ha deixat multitud d'elements de ferro forjat entre les cases i els carrers d'Alpens entre el primer terç del segle XX fins a l'actualitat. La majoria són del popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), però també hi ha elements de l'Enric Pla Montferrer i d'altres ferrers de la zona. | 42.1199900,2.0991800 | 425536 | 4663491 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37662-foto-08004-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37662-foto-08004-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37663 | El sastre d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. | Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. | El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) | 08004-104 | Sector est del terme municipal | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37664 | Toquem a bon temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toquem-a-bon-temps | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002. | El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX. | 'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!' | 08004-105 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37664-foto-08004-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37665 | La roca dels encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-dels-encantats | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984. | La llegenda és coneguda per tots els alpensins. El ball dels Carlins també fa referència, en un moment, als encantats de Rocadepena, demostrant així la vigència i difusió de la llegenda a tots els vilatans d'Alpens. | La llegenda de la Roca dels Encantats prové del seu monument singular, la Rocadepena situat uns centenars de metres al nord del nucli urbà. Era costum el dia de Corpus engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó. S'explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. 'Lleva't, Josep que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!'. El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s'encaminaren al bosc per anar a tallar boix. Passaren de nit davant de la Rocadepena i sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l'animà a tirar amunt. Quan ja eren situats a l'altra banda d'aquest mur petri sentiren aleshores rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se'n tornaren al poble. En passar per davant de la Rocadepena no van sentir res perquè ja era clar (AADD:1998) | 08004-106 | Sector nord del terme municipal | La vigília de sant Joan és el dia de l'any més intens de costums i creences. La majoria de pobles de la civilitzacions antigues celebraven aquest dia el solstici d'estiu, el moment de l'any que el Sol es troba al punt més alt i quan és visible per més espai de temps. És, per tant, el dia més llarg i la nit més curta de l'any. Era general creure en la virtut de les herbes que aquesta nit cobraven gràcies i valors excepcionals i extraordinaris (AMADES, J:1984) | 42.1280100,2.0995100 | 425573 | 4664382 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37665-foto-08004-106-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pere Mestre, Daniel Planes i Josep Albert Planes van extreure aquesta llegenda, tal com aquí està explicada, de Palmira Casademunt i Heras i Lluís Montferrer i Badia, d'Alpens.Les fotografies 1 i 2 han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37666 | Cançó dels carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó dels Carlins té l'origen en el càntic de les tropes carlistes en l'anomenada Batalla d'Alpens que enfrontà les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Suara reposàvem al veïnat de l'Alou: seguim amb la marxa ja hem reposat prou. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... I el que recula, valent no serà si bé la columna haurà de rutllar. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Anem cap Alpens allargant el pas que avui no se'n torna ni un soldat ras. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Arribant al poble ja dos van tirant. l'Huguet ens anima: minyons endavant! TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Que en serà la glòria, que en Savalls ha dit: que avui és el dia de matar el cabrit. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... El poble és a prop, minyons no fem crits enmig del blat de moro hi ha soldats ajupits. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... | 08004-107 | Sector est del terme municipal | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonejar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37667 | Cançó del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cabrinetty | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort. | 08004-108 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37668 | D'Alpens n'és filla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalpens-nes-filla | XIX-XX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! | 08004-109 | Nucli urbà | Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37669 | Festa de les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-caramelles | AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. http://www.festes.org | Les Caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Alpens encara es celebra la festa de les Caramelles, també conegudes com a Camilleres. Antigament la gent del poble anava a cantar les cançons per les masies del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser productes de la terra o diners. Actualment ja no es passa per les masies i les caramelles són cantades al nucli urbà d'Alpens per dos grups de cantaires: el grup d'adults, alguns dels quals pertanyen al grup de Cantaires d'Alpens, i el grup de joves, vestits amb faldilles de flors i camisa blanca les noies, i pantalons negres de vellut, camisa blanca, faixa i barretina vermelles els nois. Quinze dies o un més després amb fruit dels donatius aconseguits s'acostuma a organitzar un dinar popular, conegut com el dinar de Caramelles, que es fa a l'esplanada on s'ubicava la desapareguda masia de Pedres Negres. És un dinar a base de carn a la brasa i amanides. | 08004-110 | Nucli urbà | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament els caramellaires només podien ser homes. És mitjans del segle XX que s'hi incorporaren les noies.Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37670 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre | AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998. | Avui en dia a Alpens no es celebra la revetlla dels Focs de Sant Isidre. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. | 08004-111 | Nucli urbà | Segons Joan Amades, Sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a Sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com Sant Galderic (pagès occità), Sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada saltés les fogueres mentre es cantava una cançó, com es fa amb les fogueres de Sant Joan. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres feia al·lusió a la tradició segons la qual, Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37671 | Aplec de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. | L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. | 08004-112 | Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37672 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major | Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Hi ha molta participació tant dels vilatans com espectadors d'altres pobles. | Els alpensins celebren la festa Major del poble en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià cada 27 de setembre. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi any rere any, hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen, són actes de caràcter tradicional i també de més innovadors, fruit de la renovació de cada any, que no trenquen però amb la tradició del poble. Els principals actes es realitzen el dissabte i el diumenge, que són els dies en els que es concentren els actes que tenen un caràcter marcadament tradicional, històric i popular. El dissabte és el dia dels diables de Rocadepena que protagonitzen el ball de Carlins, recreant el fet històric de la batalla que succeí a Alpens a finals del segle XIX, entre les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls; el ball de nans i els versots. Els segueix un gran correfoc que enllaça amb la tradició màgica i ancestral del poble d'Alpens envoltant als presents amb una atmosfera de foc i color. El diumenge, el propi dia de la festa Major, es celebra la missa solemne en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià, a l'església de Santa Maria d'Alpens. És també el dia que vilatans, convidats i espectadors esperen amb gran afició el ball de la dansa alpensina, dansa d'origen senyorial, que es balla a la plaça Major. La dansa alpensina és un dels actes que dona més personalitat a la festa Major d'Alpens, on hi participen tant els balladors del poble com la gent que prové de fora. Al llarg de la festa Major també es realitzen diverses activitats de caràcter lúdic, esportiu i cultural en diferents punts del nucli urbà, que varien en funció de la programació de cada any. | 08004-113 | Nucli urbà | En els primers anys del segle XX, la festa Major d'Alpens va guanyar fama a tota la comarca gràcies a l'obertura al 1928 del cafè teatre Casino, fet construir per Miquel Casals conegut com 'en Patllari'. Durant els anys 30 s'hi van representar, per la festa Major, les millors obres i amb els actors de més prestigi, òperes i 'sarsueles' sobretot, ja que el mecenes exigia que les representacions fossin fetes sense rebaixar ni una mica la qualitat que es donava a Barcelona. Després esclatà la Guerra Civil, i en les festes d'aquella època es va representar 'Terra Baixa' d'Àngel Guimerà. Llargs anys de la dictadura van lliscar grisos i apagats, tot i que cada any, però, van continuar fent-se bona part dels actes de la festa Major. La represa més important va ser a partir dels anys 70 quan un grup de joves de la vila es va fer càrrec d'organitzar la festa Major i li va donar una bona embranzida. A part de les activitats religioses, oficis solemnes i cantats que es celebraven en honor als sants patrons, també hi introduïren activitats esportives com els partits de futbol. Van ser anys de grans gentades que li van donar de nou renom a la festa Major i per extensió al poble d'Alpens. També s'organitzaren, més actualment, competicions i jocs variats, així com altres activitats: baixada d'andròmines, gimcana de cotxes, caminades, curses, excursions. El casino es continuà utilitzant per a representacions i activitats culturals en el marc de la festa Major, amb la participació del grup de teatre local 'L'Escambell', fent-hi sardanes i balls (de tarda i nit), concursos de botifarra (cartes), i acompanyaren la festa Major, durant uns anys, els gegants sortint en cercavila per tot el poble. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37672-foto-08004-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37672-foto-08004-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Originalment Alpens celebrava la festa Major en honor a la seva patrona Santa Maria. Després es canvià i es passà a celebrar la festa Major en honor als copatrons Sant Cosme i Sant Damià. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37673 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans | XX | El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens. | 08004-114 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37674 | Ball de Carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XX | Es denota una bona participació. | El ball de Carlins forma part dels actes més rellevants que s'han integrat plenament en la festa Major d'Alpens, celebrada el 27 de setembre de cada any. Ballat a la plaça Major d'Alpens abans del Correfoc del dissabte de festa Major, i protagonitzat pels Diables de Rocadepena, es representa la batalla històrica que enfrontà a la mateixa vila d'Alpens les tropes governamentals dirigides pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls, en el marc de la tercera guerra Carlina. Es situen a cada punta de la plaça Major sis diables, uns representant les tropes de Cabrinetty i els altres sis representant el bàndol de Savalls. Avancen cap al centre de la plaça formant dues rotllanes, cadascuna amb el seu dirigent al centre, i es balla la dansa de l'hostal de la Corda (l'hostal de la Corda fou el lloc on Francesc Savalls pactà amb les forces governamentals després de la batalla d'Alpens). Tot d'una se sent un fort tret i Cabrinetty cau ferit de mort. En aquest moment entren els encantats de Rocadepena, que fan al·lusió a la llegenda d'aquest lloc, els quals s'enduen el cos de Cabrinetty. Clou el ball quan una bruixa dóna l'estendard de la colla al capità Savalls. Un cop han marxat de la plaça s'inicia el Correfoc. | 08004-115 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37675 | Versots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/versots | XX | És un dels actes més esperats de la festa Major d'Alpens. | Els Versots formen part dels actes integrats de la festa Major d'Alpens -celebrada cada any el 27 setembre -, que es reciten el dissabte de la festa Major al cafè teatre Casino del nucli urbà d'Alpens. Es tracta d'uns versos satírics narrats pels Diables de Rocadepena -disfressats en forma de diferents personatges- que fan referència a les anècdotes, la quotidianitat, les xafarderies, als successos polítics, socials o culturals que han esdevingut al llarg de l'any a la vila d'Alpens i que són recitats carregats d'una bona sàtira i una fina ironia fent divertir a petits i grans. | 08004-116 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Els versots tenen origen en el ball parlat del tarragonès, en els versos satírics dels diables enfront els àngels. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37676 | Dansa alpensina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-alpensina | BORRALLERAS, G, Entrevista a J. M. Casademunt, exballador de la Dansa alpensina, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 1 d'octubre de 2004, núm 114. CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999. | XVIII | Molts alpensins coneixen i ballen la dansa. | Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central de la festa Major. La dansa i ball cerdà, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional s'interpreta des de finals del segle XVIII i només en època de fortes crisis no s'ha pogut celebrar. La plaça Major d'Alpens és el lloc on tradicionalment es fan els actes principals de la festa Major, i és precisament la dansa alpensina un dels actes més esperats pels alpensins i visitants, que es balla el diumenge de la festa Major. Tradicionalment, abans de formar per dansar, les parelles es dirigien a l'Ajuntament, i avui en dia al Casino, des d'on surten, juntament amb les autoritats al capdavant, en comitiva presidides per l'orquestra fins a la plaça Major per disposar-se a iniciar el ball. La dansa i ball cerdà d'Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l'altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l'altre de color vermell. Quan aquesta part s'acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles treient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d'incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s'alcen enlaire les balladores. Els dansaires porten la indumentària d'ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada. A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic. | 08004-117 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | L'inici d'aquesta dansa està datat fa aproximadament uns dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi. Després de la desfeta de 1714, els gremis foren abolits i varen passar a mans de Confraries depenents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria (BORRALLERAS:2004). Amb l'arribada de la Guerra Civil la dansa alpensina es va deixar de ballar. Va ser el 1942 quan Miquel Casals i Carles juntament amb el Petja la van recuperar per a la festa Major. Actualment s'estan fent estudis per trobar-ne l'origen i la història, encara que segurament deuria començar en una època de veritable prosperitat econòmica. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37677 | Dinar de Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dinar-de-carnestoltes | BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d'Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | El dinar de Carnestoltes s'emmarca dins els dinars col·lectius que se celebraven tradicionalment el dimarts de Carnestoltes dins el context de la caritat cristiana envers els pobres. Antigament el dia abans de Carnestoltes es visitava les masies d'Alpens per captar fons pel dinar, i el mateix dia del dinar es passava per les cases del poble. Després a la plaça s'instal·laven unes llargues taules i la cuina amb tres o quatre olles penjades dels clemàstecs i un bon foc, i hi prenien part tant la gent del poble com els pagesos de la rodalia. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes.... després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla. Cadascú s'havia de portar plat i forquilla i es feia una crida per la vila avisant que el dinar estava preparat. Llavors tothom agafava lloc a la taula que era beneïda pel rector abans de menjar. El dinar també s'oferia als indigents o forasters que aquell dia es deixaven caure per la plaça. Segons explica Josep Barniol, els pobres i captaires solien arribar el dia abans i s'anaven repartint per les balmes del voltant del poble per passar-hi la nit, essent la de la Vall la que tenia més cabuda i on se n'hi podien trobar més colla. Al matí es reunien tots a la plaça a dinar i al vespre tornaven proveïts a la balma, l'endemà marxaven. A partir dels anys 50 del segle XX es deixà de fer escudella i es començà a coure arròs. Més endavant els pobres es van acabar i la festa s'anava perdent fins que es començà a rebre gent que arribava al poble, i la festa es va revitalitzar. Ara el dinar, que es fa al Casino, consta de 4 o 5 paelles d'arròs amb conill que cadascú s'ha de finançar. La tarda sempre s'amenitza amb un bon ball. | 08004-118 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | El dia de Carnestoltes havia estat una de les festes més típiques i populars d'Alpens, comparable en importància a la Gala o la pròpia Festa Major. Fins i tot durant el franquisme mantingué la seva vigència, tot i que la gent no es disfressava. L'organització d'aquesta festa era en mans d'una comissió de joves, que un o dos dies abans, anaven a les pagesies a buscar viandes (ous, cansalada, peus de porc, etc.) que després es venien a les cases del poble. El dia de la festa es feia un gran dinar a la plaça Major, on se sumaven els captaires que per casualitat s'hi deixaven caure. El marc de la festa participativa es troba en el context de la caritat cristiana envers als pobres, mitjançant la qual tot el poble oferia un menjar col·lectiu als indigents (PLANES:1999). Joan Amades recull el dinar col·lectiu a Alpens amb el nom d'escudella. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 1 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens, i les fotografies 2 i 3 han estat extretes de la pàgina electrènica de l'Ajuntament d'Alpens: : www.alpens.org | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37678 | Fira del Jovent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-jovent | <p>- Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.</p> <p>- PLANES, J.A, Alpens. <em>Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins</em>, Ajuntament d'Alpens, 1999.</p> | XVIII-XXI | La fira ha evolucionat i s'ha adaptat a les circumstàncies socials del poble. | <p>La Fira del Jovent, també coneguda com la Gala, tenia lloc a Alpens el penúltim diumenge de maig. Es tractava d'una fira principalment de caràcter ramader per acordar el dia del tondre de les ovelles a cada casa, contractar tonedors o llogar pastures i pastors. També era una festa on el jovent aprofitava per buscar promès i anunciar el seu prometatge.</p> <p>Ja és esmentada, encara que sense aquests noms, en el <em>Calendario para el Principado de Cataluña del año de 1797</em> que la situa al quart diumenge de maig. També Pasqual Madoz la recull el 1846 en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico (T. III, p. 483), com una de les fires notables del país, i la situa ja al penúltim diumenge de maig que és la data que ha perdurat. Les dues fonts recullen també l’altra fira que també es celebrava a Alpens el 25 de març, festivitat de l’Anunciació.</p> <p>Des de fa 5 o 6 anys la fira del Jovent es convertí en fira de la forja artística, potenciant i difonent a través de diferents activitats i exposicions els elements artístics de forja del poble i de les contrades. S'amenitza la festa amb diferents parades de productes artesanals, alimentació, etc. i un ball organitzat per SOLC a la revetlla del dia anterior.</p> | 08004-119 | Nucli urbà | <p>La fira del Jovent, o la Gala, era antigament l'esdeveniment més important de l'any juntament amb la Festa Major. Els seus atractius eren, principalment, els negocis entorn a la ramaderia (contractar pastors, tonedors, pastures, etc.) i els balls on els joves anunciaven el seu prometatge. Cal tenir en compte que Alpens era en la ruta de pas de ramats transhumants entre les planes interiors i les pastures estiuenques del Pirineu, en el que també s’ha anomenat <em>Camí ramader de Marina</em> i en aquestes fires de primavera s’hi trobaven propietaris de ramats i de pastures, pastors, carnissers i tractants de bestiar. </p> <p>Després d'un temps, Alpens recuperà al 1981 la fira Jovent però no fou fins el 1991 quan assumí la seva importància amb cercaviles de cap-grossos, gegants, grallers, un concurs de ròssec de cavalls on hi participaven uns 20 animals i on els cavalls i amos demostraven la seva habilitat, concurs de tallada de troncs, parades de tota mena i ball.</p> <p>Era una fira que s'havia recuperat amb objectius turístics i de comerç i que va decaure, pocs anys després, en popularitat i seguiment. Amb ànims de renovar la fira, i perquè no caigués en l'oblit, es va orientar a vitalitzar un altre aspecte de la vila, la forja artística.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les fotografies 1 i 2 han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 2116 | 4.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37679 | Correfoc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc | Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. | XX | Es denota molta implicació per part de la Colla de Diables i la gent del poble. | El Correfoc d'Alpens, sorgit l'any 1983, forma part dels actes més rellevants integrats plenament en la festa Major d'Alpens, que se celebra cada any el 27 de setembre, protagonitzat pels Diables de Rocadepena. El Correfoc es realitza la nit de dissabte de festa Major, després del ball de Carlins, i té un recorregut similar any rere any: surten de la plaça Major i es dirigeixen cap al carrer de Baix, es torna pel carrer Vilamala i finalitza a la Placeta, o al revés, s'inicia a la Placeta i es finalitza a la plaça Major. La colla de diables capitanejats pel cap de colla, que es pot reconèixer pel gran ceptrot que porta a les mans, van acompanyats de timbalers i dracs o bestiari. Aquests són: la Daminana, un drac gran fet de cartró pedra realitzat als anys 80 (que actualment no surt gaire), l'Agustí, un drac petit fet als anys 90, té el cap similar als dragons realitzats pel popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), i la Prosia, un rat penat fet amb fibra de vidre a l'any 2.000 aproximadament. Tots ells corren pels carrers, perseguint, ballant, escopint foc i invitant a la gent a participar de la festa de foc. Clou el Correfoc amb la realització de diverses figures, entre les quals la més coneguda és la de la torre amb el cap de diables i el ceptrot al centre que finalitza amb un gran petard. | 08004-120 | Nucli urbà | El Correfoc d'Alpens té l'origen l'any 1983 quan la Comissió de Festes s'esforçà per buscar noves idees i dinamitzar la festa Major. La intenció del primer Correfoc era vestir-lo de manera que pogués participar-hi tothom, es tractava de fer-lo amb un grup de sis o set diables, sis bruixes, els timbalers i un drac. Quan el 1983 es va formar la primera colla de diables no van dubtar en posar-li el nom, serien els diables de Rocadepena, lloc geològic emblemàtic del municipi. La colla ha evolucionat i ha augmentat en diables, timbalers, grallers i dracs. Actuen a diversos pobles de Catalunya i sobretot el dia de la festa Major d'Alpens, on hi ha afegit el ball de carlins i el ball de nans. És el dia en què el Correfoc enllaça amb la tradició màgica i ancestral d'Alpens, que any rere any amb la seva cercavila envolta els presents en una atmosfera de foc i color. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37682 | La batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batalla-dalpens | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 08004-123 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37560 | Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-serrallonga | AADD, L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, 1981. AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. GONZÁLEZ, A, La Restauración de Sant Pere de Serrallonga dins LOGGIA, Arquitectura i restauración, núm. 8. GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. JUNYENT, E, L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Ed. Curial- Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983. | X - XIX | Va ser restaurada pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona al 1998-1999. | L'església de Sant Pere de Serrallonga es troba situada a l'extrem nord-occidental del terme municipal, en la carena de la serra del Puigdon des d'on es pot contemplar una àmplia panoràmica sobre el Lluçanès i, en la llunyania les muntanyes de Montserrat, la Mola (Sant Llorenç del Munt), el Montseny, el Pedraforca i el Puigmal. És una església de petites dimensions amb la planta típica de l'arquitectura religiosa pre-romànica, amb una sola nau, rectangular, capçada a llevant per un absis o santuari, de planta gairebé quadrada. Tots els murs són de pedra, de diferents aparells i textures, i amb teulada de doble vessant. L'absis té adossat a tramuntana un cos rectangular que feia funcions de sagristia. Davant de la façana de ponent hi ha l'antic fossar, tancat per un mur baix de pedra, en el qual s'ha enterrat els feligresos i veïns des del segle X fins al XIX. L'accés a l'interior es fa per una porta amb arc de mig punt, romànica, oberta a la façana de migdia. En aquesta façana s'obren, a més, dues finestres, una de mig punt, a la nau, també romànica, i una altra, a l'absis, d'origen medieval però reformada a l'època moderna. A la façana de llevant hi ha, al bell mig de l'absis, una finestra d'una única esqueixada, d'època pre-romànica, i una altra a la sagristia. Al capcer de la façana de ponent, coronat per un campanar d'espadanya modern de dos ulls, s'hi obre una finestra rectangular, també moderna. A l'interior, entre el santuari i la nau, hi ha el pas coronat amb un arc triomfal ultrapassat, recolzat sobre impostes monolítiques senzilles, propi de l'arquitectura pre-romànica. El presbiteri conserva l'aspecte que va tenir el segle X: la volta i els murs estan revestits amb morter i pintura de calç i el paviment és de pedra, amb dos nivells, amb les restes de l'altar primitiu en la plataforma més alta. Al costat de l'evangeli hi ha el pas cap a la sagristia, obert al segle XVIII, que conserva la porta original. La nau d'uns 30 m2 de superfície interior, està coberta amb un embigat fet el 1998 seguint el model preexistent. Adossats als murs longitudinals hi ha dos arcs de punt rodó, coronats per sengles cornises de secció triangular. Es van fer per reforçar els murs, quan la coberta de fusta primitiva va ser substituïda per una volta de pedra. El terra de la nau té ara tres nivells que corresponen als tres paviments que ha tingut al llarg de la història: l'original del segle X, que es conserva vist a tocar de l'arc triomfal; l'original del segle XII, romànic, que és visible al sector central, i el de cairons del segle XVIII - que fins el 1998 cobria tota la nau -, una part del qual es conserva in situ cap als peus. | 08004-1 | Sector nord-oest del terme municipal | L'església de Sant Pere de Serrallonga, que almenys fins al segle XIII era anomenada de Vilallonga es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, a la comarca del Ripollès, al lloc anomenat Vilallonga. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982 com afrontació de la propietat de Matamala que posseïa el monestir de Ripoll, ja que entre les fites de l'alou apareix la de la portella de Vilallonga; més tard, entre els segles XIII i XIV el nom de Vilallonga fou substituït pel de Serrallonga, nom d'un mas proper a l'església. Va ser un dels primers temples de repoblació erigit per fixar la població en aquell territori i tenia la categoria de parròquia. Al segle XIV, segurament a causa de la pèrdua de població, la titularitat parroquial va passar a Santa Maria d'Alpens. Alguns dels masos que van pertànyer a la parròquia i que han sobreviscut en actiu fins fa pocs anys són: Serrallonga de Baix, Serrallonga de Dalt, i Comià. L'edifici primitiu es va construir amb murs de pedra, possiblement revestits amb morter de calç per l'exterior i, amb tota seguretat, amb morter de guix i pintura de calç a l'interior. La coberta de la nau va ser molt probablement d'embigat de fusta i lloses de pedra i, la de l'absis volta de pedra i lloses. Al segle XII s'hi van fer les reformes romàniques: la nova volta de pedra - que va obligar a afegir els arcs interiors i algunes filades de carreus al mur de migdia -, la finestra de mig punt i la portada, que va substituir l'anterior. No hi ha més notícies d'obres fins al 1689. Un document ens diu que Joan Prats, pagès habitant del mas Serrallonga, va pagar aleshores unes obres, fetes pel mestre de cases Salvador Pairot d'Alpens. D'aquesta època ha de ser el contrafort de la façana sud, a la dreta de la portada, del qual ara només es conserven unes filades, donant fe de que l'estabilitat de l'edifici no estava garantida. Del 1706 és la primera notícia que informa sobre el perill de caure la volta. Al voltant del 1725 s'hi van fer obres (com el paviment de cairons) i, possiblement la construcció de la sagristia i la d'un cor, ara desaparegut. Els visitadors del bisbat van insistir que era urgent reparar la volta, i en els anys 1808 i 1813 s'hi van fer obres i reparacions provisionals. Tot i això la volta i la part superior del mur de ponent van caure el 1827. Tal com indica la inscripció a l'escut que presideix la nau 'ESTA YGLESIA SE REDUI EN LO ANY 1827 I SE RATIFICA EN LO ANY 1837'. La reparació no acabaria fins al 1839. S'hi va fer la coberta nova, amb un embigat sobre una volta de rajoles. Es va reconstruir el mur de ponent - el campanar d'espadanya sembla que és del 1845 - i, en haver desaparegut la volta de pedra que empenyia el mur, es va eliminar el contrafort de migdia. A l'interior es va reformar el paviment, aprofitant els cairons vells, els paraments interiors es van emblanquinar de nou, i es va col·locar en el mur de llevant de la nau, sobre l'arc triomfal, l'escut amb la inscripció. Al llarg de la segona meitat del segle XIX es van fer treballs de manteniment de l'edifici. Durant tot el segle XX, com a conseqüència de l'abandonament del culte regular (fins al 1964 aproximadament, ja només s'hi diria missa els dilluns de Pentecosta o Pasqua Granada - la cinquagesma-), es perd el costum de conservar l'edifici, fet que n'afavoriria el progressiu deteriorament i la desaparició de la volta de rajoles. Cap al 1964, poc després de ser nomenat rector, mossèn Jaume Puig i Beret va començar les gestions davant de la Diputació per tal de reparar el temple. Al 1973, la Diputació de Barcelona hi va fer la primera intervenció restauradora. El 7 de maig de 1989, el Ple municipal d'Alpens va acordar demanar un nou ajut a la Diputació de Barcelona, el qual culminaria amb l'aplec i els actes amb que el poble alpensí va celebrar el 16 de maig de 1999 el fi de les obres de restauració i la recuperació d'una vella tradició. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37560-foto-08004-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37560-foto-08004-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37560-foto-08004-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Cedida a l'administració municipal per 50 anys. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37561 | Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dalpens | AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVI-XIX | La façana de la capella principal presenta l'arrebossat parcialment escrostonat. També caldria netejar i adequar l'accés del campanar i protegir l'entrada de coloms que provoquen gran brutícia. | L'església parroquial de Santa Maria d'Alpens està ubicada a la plaça de l'església, just al capdamunt del carrer Graell, a l'oest de la plaça Major. Al seu davant hi ha una placeta delimitada per un mur de pedra a la que s'accedeix per una escala en un lateral i a peu pla per l'altre. És una església d'estil barroc- neoclàssic molt modificat, de mitjanes dimensions i constituïda per diferents cossos fruit de les diferents fases de construcció. Es diferencien bàsicament dues fases de construcció: la part del campanar, més antiga - dels segles XV i XVI -, construïda amb maçoneria de pedra irregular amb morter i grans carreus delimitant les cantonades, i la part de la capella central, la sagristia i la capella Fonda - dels segles XVIII i XIX-. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta el campanar i la capella principal. La capella principal presenta teulada de doble vessant amb coronament corbat. Està construïda amb maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment escrostonat. La façana està articulada a través d'una gran porta d'accés, d'arc rebaixat adovellat emmarcada amb brancals de pedra i decorada amb pilars de pedra adossats als laterals, amb capitells i entaulament motllurat coronat per dos pinacles, als extrems, i una fornícula central. També presenta dues obertures més: una finestra emmarcada amb pedra, i un rosetó central, emmarcat amb pedra que presenta gradació d'obertura. Al centre del rosetó hi ha el monograma de Maria dins un cercle. Resulta remarcable el campanar adossat a la part esquerra, de planta rectangular que sobresurt en major alçada a la capella. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus que delimiten les cantonades. Presenta dues grans finestres de doble esqueixada, emmarcades amb pedra i coronades amb arc de mig punt, ordenades en línia vertical, la superior tapiada. La finestra superior es repeteix a cada costat del campanar. La part superior del campanar és de torreta amb un ull d'arc de mig punt per costat. Presenta carreus ben treballats disposats en filades regulars i una bonica balustrada del segle XVIII. La façana sud-oest que dóna al carrer de la Rectoria presenta una porta d'accés lateral i una finestra a la part superior, ambdues emmarcades amb pedra. A la part dreta de la façana hi ha un queixal amb una finestra emmarcada amb pedra i tapiada amb maó. La façana sud-est presenta un carreu a la cantonada esquerra amb la inscripció DIA + 30 D / ABRIL 1708, data de la reedificació de l'església. Presenta dues finestres, una a sota teulada emmarcada amb maó i l'altra al cos de la sagristia emmarcada amb pedra. La façana nord-est presenta dos cossos adossats que sobresurten perpendicularment: la sagristia, amb teulada d'una vessant i la capella Fonda o del Santíssim, amb teulada de doble vessant. La capella Fonda presenta una finestra ovalada emmarcada amb pedra i a sobre un carreu decorat amb la data de la seva construcció 1846. A la part dreta hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera. A la part d'aquest cos que dóna a la plaça de l'església es repeteix l'ordenació de finestra ovalada, un carreu de pedra decorat amb el monograma IHS, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08004-2 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | Santa Maria d'Alpens es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll. Des dels seus inicis degué ser parròquia, categoria que conserva encara actualment. L'església es troba documentada l'any 1074, quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a la parròquia de Santa Maria d'Alpens (de Pintos). L'edifici molt reformat al segle XVI, fou pràcticament renovat del tot al segle XVIII, a partir de l'any 1708. Durant la primera Guerra Carlina (1833-1840) l'església fou cremada i restaurada entre el 1840 i el 1845. El temple actual no sembla conservar res de l'edificació antiga. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37561-foto-08004-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37561-foto-08004-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37561-foto-08004-2-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'interior de l'església presenta diferents elements interessants:- Rellotge de ferro forjat (segle XVI), descrit en una fitxa individual. - Altar Major de Santa Maria d'Alpens (segle XVIII), descrit en una fitxa individual.- Capella de la Mare de Déu del Carme (segle XVIII), descrita en una fitxa individual.- Capella del Sagrat Cor (segle XVI-XX), descrita en una fitxa individual.- Porta interior de l'entrada lateral de l'església (segle XIX), formada per una porta de fusta en caixa amb dos grans batents rectangulars i dos petits batents incorporats els quals s'utilitzen per entrar. La decoració del coronament està formada per un motiu ovalat central amb el monograma IHS i la data de 1862, i motius lobulats als extrems.- Capella baptismal de Santa Maria d'Alpens (segle XIX) situada al fons de l'església, a la part dreta de la porta d'accés principal. Està formada per un arc rebaixat a l'interior del mur, deixant un espai rectangular on hi ha la pica baptismal. La pica està formada per una conca semicircular amb relleus de flors i fulles d'acant a l'exterior, i un peu circular on hi ha, un relleu d'una serp cargolada amb una poma a la boca, representant el pecat que es redimeix amb el baptisme. La capella està tancada per una reixa de ferro amb volutes a la part central i elements vegetals a la part superior, decorada amb un monograma de la Mare de Déu al centre. El terra està enrajolat amb rajoles blaves del segle XIX.Des del campanar de Santa Maria d'Alpens sembla ser que es va disparar el tret que va matar el brigadier Josep Cabrinetty, el 9 de juliol de 1873, enfront de les tropes carlines del general Savalls. Els carlins varen guanyar així la batalla d'Alpens i Carles VII féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de Marquès d'Alpens. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37562 | Sant Pau del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-del-colomer | AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Sant Pau del Colomer, d'Alpens, a 'Hoja Diocesana', Vic, 20 de maig de 1973. | XII | Sols presenta petites esquerdes al mur nord i una dovella del campanar desencaixada. | Sant Pau del Colomer està ubicada a 150 metres a l'est del Colomer, sobre un petit turó. S'accedeix a la petita capella a través d'una plataforma circular des de la qual en surten dues escalinates amb baixa barana, de pedra i amb carreus regulars ben treballats. És una església de petites dimensions amb absis orientat a l'est. Es conserven íntegres la nau de planta rectangular i l'absis semicircular del segle XII, decorada amb pintures modernes de Pau Macià i Pons. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està coronat amb un campanar, reformat, de torreta amb teulada de doble vessant i una obertura per costat d'arc de mig punt. Aquest campanar es troba sustentat a la façana oest per dues mènsules decorades amb un escut d'un castell o casa forta. També presenta una petita campana. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta cantonades diferenciades. A la façana principal, orientada al sud, hi ha l'accés principal, una porta emmarcada amb pedra bisellada amb data inscrita a la llinda 17 + 37. Sobresurt un porxo enllosat de teulada d'una sola vessant sustentat amb bigues i llates de fusta amb el cap treballat a mode de mènsules (la biga central presenta un motiu de decoració de creu grega dins un cercle) i quatre pilars octogonals de pedra, un dels quals queda adossat a la sagristia. La sagristia sobresurt perpendicularment de la part dreta de la façana i està construïda amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. Presenta una única obertura adovellada en forma de creu grega, i un carreu amb la data inscrita de 18 + 87 a la cantonada esquerra. A la façana est s'hi pot observar l'absis semicircular, llis, que presenta un parament de carreuons de mida grossa, simplement escairats i sense polir, disposats en filades uniformes i regulars amb una petita finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt. Ressegueix el perímetre de l'absis un baix mur d'uns 20 centímetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La façana nord no presenta cap obertura i la façana oest un òcul, reformat i adovellat amb pedra. Envolta l'església un mur de pedra de poca alçada delimitant el turonet en la qual es troba assentada l'església. | 08004-3 | Sector sud-est del terme municipal | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, de la comarca del Ripollès, al lloc de Terrades. No degué passar mai de sufragània o capella rural de la parròquia de Santa Maria d'Alpens. El lloc de Terrades surt documentat el 1074 quan el noble Folc féu donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades, que pertanyia a la parròquia de Santa Maria d'Alpens (de Pintos). A partir del 1600 el nom de Terrades fou substituït pel de Colomer, corresponent a l'antiga masia del Colomer, segurament per desaparició del primitiu que li havia donat nom. L'església és esmentada el 1190, quan Pere Bernat de Terrades féu cessió al seu fill Arnau, de Sant Pau, de diverses peces de terra prop del mas Terrades i sota les cases de Sant Pau que eren domini de Ripoll i de Sant Salvador d'Orís. Se la cita en altres deixes testamentàries del 1322 i 1437, on apareix amb el nom de Sant Pol de Terrades. La seva existència se segueix documentant sempre com a capella rural de la parròquia de Santa Maria d'Alpens. Al segle XVIII l'edifici sofrí algunes modificacions, així el 1737 hom reféu el portal que posteriorment fou traslladat del mur de ponent al mur de migdia on es troba actualment. L'any 1887 hom construí una sagristia i fou afegit a l'església un atri que hom renovà l'any 1947. Els propietaris del mas Colomer han arranjat l'església amb diverses obres que van consistir en refer i apujar les voltes, folrar amb pedra picada tot l'interior i fer un petit campanar d'espadanya, així com diversos agençaments en l'aspecte exterior de l'església. | 42.1063400,2.1180600 | 427081 | 4661959 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'església va ser reformada després del 1939 i el seu interior va ser recobert amb un aplacat de llosetes de pedra agafades amb morter de ciment portland que impedeixen de veure els paraments originals. | 92|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37563 | Sant Sebastià i Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-i-sant-roc | GAVÍN, JM, Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona, Arxiu Gavín, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La capella de Sant Sebastià i Sant Roc està situada al sud-est del nucli urbà d'Alpens entre la carretera BP-4654 i el cementiri del municipi. És una capella d'una sola nau, de planta rectangular assentada sobre roca natural. Els murs són de maçoneria de pedra força regular i presenta grans carreus treballats a les cantonades. La teulada, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, presenta un ràfec que en sobresurt i un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana i coronat amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al nord, està vertebrada per una alta porta d'arc rebaixat amb brancals de pedra i coronada amb dovelles. Sobre la clau de l'arc hi ha una pedra semicircular que té la data de 1888 inscrita. Sobre la porta s'hi observa un arc de descàrrega de maó i un òcul centrat emmarcat també amb maó. La resta de façanes no presenten obertures. Destaca un dels carreus situat a la part baixa de la cantonada esquerra de la façana principal on hi ha una inscripció emmarcada amb dues línies gravades que diu: SI VOLS SER LIBRE DE FAM PESTA Y GUERRA DIGAS UN PARE NOSTRE A EST SANT SEBASTIAN AÑO 1920. | 08004-4 | Sector central del terme municipal | Després de la gran epidèmia de pesta de 1854, es van construir capelles, finançades pel poble i l'església, per advocar-les als sants protectors contra la pesta, com són Sant Roc, Sant Sebastià o Sant Cristòfol.. La capella de Sant Sebastià i Sant Roc d'Alpens es va crear precisament per aquest motiu. | 42.1174200,2.1055000 | 426056 | 4663200 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37563-foto-08004-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37563-foto-08004-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37564 | Cementiri d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | Es conserva en bon estat ja que el seu ús ha estat ininterromput. | El cementiri d'Alpens està ubicat al sud-est del nucli urbà, pocs metres al sud de la carretera BP - 4654 i de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per murs de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, de poca alçada. La porta del recinte, encarada al nord, és de ferro forjat i conté la data de 1909 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra d'alçada superior al mur contigu. Al fons del cementiri hi ha els nínxols col·locats en forma d'U entre els que hi ha, al centre, la capella del fossar, amb porta d'arc escarser i un òcul a sobre. La part central del recinte queda ocupada per 4 xiprers i 4 avets col·locats en forma de creu i diverses creus de ferro forjat. | 08004-5 | Sector central del terme municipal | 42.1171000,2.1056400 | 426067 | 4663165 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37565 | Sant Joan del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. | XVIII | Es poden observar restes d'arrebossat escrostonat | La capella de Sant Joan del Graell està situada uns 50 metres al sud de la masia del Graell, en un monticle dominant les conques de la riera Lluçanès i la Gavarresa. És una capella de petites dimensions amb absis quadrat orientat al sud-est, de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb carreus treballats a les cantonades, i presenten un sòcol de motllures senzilles que ressegueix la part baixa de la façana principal i les cantonades. La façana principal, orientada al nord-oest, està dominada per una única obertura, una porta d'accés que presenta brancals de pedra motllurada, i coronada amb dues llindes amb inscripció, la superior dividida en tres parts. La porta presenta dos batents de fusta amb un picaporta i sis frontisses de ferro forjat. La façana sud-oest presenta sols una obertura a l'extrem dret, és una finestra d'esqueixada a mode d'espitllera, d'arc de mig punt a la part exterior i emmarcada amb pedra treballada. La façana sud-est presenta una major alçada ja que la part inferior es troba assentada sobre un sòcol de pedra per tal de salvar el desnivell de la vessant del turó en la que es troba ubicada la capella. És la part de l'absis i no presenta cap obertura. La façana nord-est hi té adossada la sagristia que presenta la teulada d'una sola vessant. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular, cantonades diferenciades i reformes amb maó a la façana sud-est, en la qual hi ha una petita finestra i un sortidor d'aigua de pedra. En el queixal que forma la sagristia amb la façana hi ha un baix banc de pedra. Tanca el perímetre de la capella el vessant del turó i una barana de tub de ferro amb baixos pilars de pedra. Davant de la façana principal hi creix un vell xiprer des del qual en surt una escala amb sis graons de pedra que salva el descens de la vessant del turó. | 08004-6 | Sector sud del terme municipal | Tal com indiquen les inscripcions de les llindes la capella fou construïda entre els anys 1714 i 1719. La llinda superior presenta la següent inscripció: FUNDATOR ISTIVS EG IHS LESIA FVIT IOANES / GRAELL PRESBITER ANNO 1714 La llinda inferior presenta la següent inscripció: FEU EDIFICAR FRANCISCO AGVUSTI / GRAELL PAGES LA IGLESIA AVE / MARIA SIN PECADO CONCEBIDA. Enmig de la inscripció hi ha la data 1719 i un motiu en baix relleu que consisteix en un colom picotejant un penjoll de raïm | 42.1125700,2.0859600 | 424435 | 4662679 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37565-foto-08004-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37565-foto-08004-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Actualment encara té ús religiós en celebracions esporàdiques de caire particular. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37566 | Pedró de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.</p> | XX | Presenta algunes parts on l'arrebossat s'ha degradat i escrostonaments en les motllures de la coberta. El jardí que envolta el pedró està molt ben cuidat. | <p>El pedró de la Mare de Déu dels Dolors està ubicat al sector nord-oest del nucli urbà, entre la carretera BP-4654 i el carrer Roca Monada. Es tracta d'un pedró de planta quadrada encarat cap al sud-est i cap al nucli urbà, està construït amb pedra i maó, arrebossat i pintat amb colors ocre i gris clar en diverses parts. La construcció es pot dividir en tres parts: la inferior està arrebossada totalment deixant només un espai lliure amb forma de T invertida. En aquest espai hi havia una inscripció que actualment no es conserva. A la part central, que té les cantonades delimitades amb maó, és a on hi ha la fornícula en la que es troba la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. La fornícula està envoltada per un arc de mig punt de maons i protegida per una porta amb vidre i una reixa de ferro forjat a l'interior. La part superior, que correspon a la coberta del pedró, està decorada amb petites mènsules i diverses motllures que donen un aspecte corbat a la teulada. Està coronada per una creu de ferro en la que hi ha una corona d'espines i quatre raigs.</p> | 08004-7 | Nucli urbà. Carrer Rocamonada. Alpens | 42.1209500,2.0992400 | 425542 | 4663598 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, aquest pedró va ser finançat pels veïns del poble a través d'una recapta popular, per tant no té un propietari documentat, ni l'església ni l'Ajuntament en són propietaris tot i que és l'Ajuntament que en fa el manteniment. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37567 | Pedró de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-antoni | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | El pedró es conserva en bon estat i el jardinet que l'envolta està molt ben cuidat. | El pedró de Sant Antoni està ubicat al nord del nucli urbà, per sobre la carretera BP-4654 i prop de la masia de Montjuïc. Es tracta d'un pedró orientat al sud, al nucli urbà, de planta quadrangular elevat en una plataforma a la que s'accedeix a través de tres graons per cada costat. El teulat és de pedra, té forma piramidal amb quatre vessants, un ràfec de pedra que l'envolta i està coronat amb una creu de ferro amb una corona d'espines. El pilar és de maçoneria de pedres força regulars. Al centre hi ha una fornícula amb forma d'arcada i una reixa de ferro forjat decorada amb un motiu floral al centre i la data de 1894. A l'interior s'hi troba la imatge de Sant Antoni. L'antiga imatge de Sant Antoni ha desaparegut i ara n'hi ha una altra de menys qualitat. També hi ha una placa de ceràmica on hi ha la següent inscripció: OH! SANT ANTONI GLORIÓS / VOS QUE FEU DE LLUM I GUIA / VOLGUEU FER-NOS COMPANYIA / QUAN ESTEM EN LLOC PERILLÓS / 1798 - 1894. | 08004-8 | Sector central del terme municipal | 42.1217400,2.1020800 | 425778 | 4663683 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37567-foto-08004-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37567-foto-08004-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la part posterior del pedró hi ha una font urbana amb una aixeta i una pica de pedra. L'aigua de la font es canalitza cap a una bassa que hi ha a pocs metres al darrera. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37568 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XIX | Bona conservació de l'estructura i dels principals elements arquitectònics. | És un edifici de grans dimensions de forma allargada format per un volum central composat per diferents cossos fruit de les ampliacions de la masia al llarg del temps. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, consta de planta baixa i dos pisos, i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter presentant cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa una gran porta d'accés amb brancals i llinda de pedra treballada amb la inscripció de JUAN + VALL / 1876. A la seva esquerra hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra als brancals i a les llindes, i a la dreta una finestra de moderna obertura. Al primer pis hi ha tres arcades centrals d'arc rebaixat, adovellades i sustentades sobre pilars de pedra, i flanquejades per dues obertures, ala dreta una finestra balconera i a l'esquerra un balcó, les dues emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres arcades simètriques a les del primer pis sustentades per pilars de pedra i coronades amb arc rebaixat amb maó a plec de llibre. Flanquegen les arcades dues finestres balconeres amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de l'esquerra amb inscripció IHS. Aquest cos fou l'últim a ser ampliat (segle XIX) i per tant cal suposar que la porta principal es trobava a la façana oest. La façana oest presenta les ampliacions dels diferents cossos a partir de les cantonades diferenciades integrades. Sembla que el cos original era el central i s'hi realitzaren ampliacions a cada banda. La façana, a nivell de planta baixa, presenta dues portes centrals, una amb llinda de fusta i l'altra amb brancals de pedra i arc rebaixat adovellat. A la dreta hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra a mode d'espitlleres, i a l'esquerra una finestra amb reixa de ferro i dues petites finestres també a mode d'espitlleres. Al primer pis hi ha un total de sis finestres; quatre d'iguals dimensions de pedra bisellada i ampit motllurat, i dues de menors, emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al segon pis hi ha quatre finestres de regulars proporcions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, alguns força desgastats. La façana queda tancada per un mur de pedra amb antic accés a la lliça, diverses estructures agropecuàries, la pallissa, la porta posterior de la lliça i un mur de poca alçada que voreja i tanca la façana sud. A la façana nord s'hi adossa un porxo de teulada de doble vessant sustentat amb pilars de pedra i bigues de fusta. Hi ha un pou de pedra a l'interior i dos desaigües, també de pedra sobresurten del mur. L'accés del porxo a l'interior al nivell de primer pis és a través de dues portes emmarcades amb pedra bisellada amb inscripció a les llindes. La llinda de l'esquerra hi ha la inscripció JOAN IHS VALL / 1680, i a la llinda de la dreta l'anagrama IHS. A la part esquerra del porxo hi ha adossat un cos de teulada de doble vessant que presenta una porta amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres per pis coronades amb maó pla, les de sota teulada de menors dimensions. La façana est presenta una composició irregular degut a les desigualtats dels diversos cossos fruit de les ampliacions. El cos de la dreta, lleugerament enfonsat, presenta a nivell de planta baixa una estructura de pedra que sobresurt perpendicularment parcialment derruïda. Al primer pis hi ha un llarg balcó amb diverses obertures de les quals en destaca una porta emmarcada amb pedra. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i ampit rodó. El cos central presenta la teulada lleugerament a menor alçada, i tres finestres, dues són emmarcades amb pedra bisellada i ampit rodó. El cos de l'esquerra presenta una alineació vertical de les obertures ordenat amb una finestra per planta totes elles emmarcades amb monòlits de pedra i amb ampit, dels quals el de la planta baixa i el segon pis són rodons i el central motllurat. | 08004-9 | Sector sud del terme municipal | Tot i que probablement té uns orígens anteriors, no trobem la masia de la Vall documentada fins a finals del segle XVI, en el matrimoni de Bernadí Vall amb Violant Ricart l'any 1591, data reflectida en un arbre genealògic que es conserva a la masia . Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, és de finals del segle XVII, amb ampliacions al llarg del segles XVIII i XIX. | 42.1135500,2.1030700 | 425850 | 4662773 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La Vall és una gran masia situada en una petita vall, prop de la riera Gavarresa al sud del nucli urbà d'Alpens.A la façana oest, sota una finestreta i adossat al mur d'accés a la lliça hi ha un safareig de pedra.A l'interior, una de les estances genuïnes que s'ha conservat és una antiga cuina, situada al primer pis, amb una gran llar de foc i un escó de fusta al voltant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37569 | El Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graell | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XVIII | Tot i que presenta diverses reformes, conserva l'estructura i bona part dels materials i elements constructius originals. | Masia de grans dimensions assentada en una vessant del turó, formada per un volum principal (la casa principal) de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes que presenta diversos cossos adossats fruit de les ampliacions fetes al llarg del temps i un volum de planta rectangular (la masoveria) de major altura adossat a llevant de la masia. Els dos volums tenen teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment degradat. Presenta carreus treballats a les cantonades i reformes amb maó en alguns panys de paret. La façana principal del volum central mostra dues parts diferenciades. La part de la dreta, més antiga, presenta a la planta baixa quatre petites finestres a mode d'espitllera disposades irregularment. Al primer pis hi ha tres balcons amb base de pedra, el central més gran, emmarcats amb brancals i llinda de pedra motllurada i a les golfes cinc finestres, dues són emmarcades amb pedra treballada. La part de l'esquerra a nivell de planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada i un portal a l'extrem esquerra, emmarcat amb grans carreus de pedra treballada, coronat amb arc rebaixat, en la dovella central hi ha la data inscrita de 1783, força erosionada. A nivell de primer pis hi ha una galeria formada per quatre arcs de mig punt separats per pilars de pedra octogonals amb base i capitell motllurats. A nivell de golfes hi ha una altre galeria de vuit arcs rebaixats de menors dimensions separats per pilars de pedra quadrats amb senzilla imposta. La façana oest del volum principal presenta a nivell de planta baixa una doble estructura de pedra i teulada de doble vessant d'ús agropecuari. Presenta una ordenació de dues finestres per planta. Les del primer pis amb brancals i llinda de pedra motllurada amb petit arc de descàrrega a sobre, la de l'esquerra amb ampit motllurat i la de la dreta tapiada amb maó. Les de les golfes estan emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, força erosionats. La façana nord del volum central està estructurada en tres parts. La part dreta té una porta d'arc rebaixat emmarcada amb carreus de pedra treballada i una finestreta emmarcada amb pedra bisellada a l'esquerra. Al primer pis, a la dreta, una finestreta emmarcada amb pedra bisellada i a la seva esquerra una finestra transformada amb balcó emmarcada amb pedra motllurada i amb un petit arc de descàrrega a sobre. A les golfes, dues finestres d'iguals mides emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat. De la part central de la façana en sobresurt un cos perpendicularment. A la façana oest d'aquest cos hi ha tres finestres a nivell de primer pis i una a nivell de golfes; destaca la de l'extrem dret del primer pis, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i ampit motllurat. En les façanes nord i est d'aquest cos, es repeteix fins a sis vegades l'estructura de finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis i finestreta emmarcada amb maó i llinda de fusta just a sobre. A la part esquerra de la façana hi ha dues obertures per planta destacant la de l'extrem dret de les golfes, emmarcada amb pedra bisellada. A la banda esquerra de la façana est del volum principal hi ha tres obertures, una porta i una finestra a nivell de planta baixa i una finestra a nivell de primer pis, emmarcada amb ampit motllurat i brancals i llinda també motllurats amb la data inscrita de 1642. A la part dreta d'aquesta façana hi ha adossat el volum de major alçada, format per planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana est hi ha una única obertura emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. A la façana sud, a planta baixa, hi ha una porta emmarcada amb pedra motllurada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra treballada i una petita finestra. Al segon pis i a les golfes hi ha una única finestra al centre emmarcada amb pedra treballada. La façana oest hi ha una única obertura a nivell de golfes. | 08004-10 | Sector sud del terme municipal | La masia del Graell és una de les més poderoses i antigues del terme. No trobem la masia documentada fins a finals del segle XV, en el fogatge de 1497, encara que probablement té uns orígens anteriors. Torna a aparèixer reflectida en la documentació parroquial del segle XVI i en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII i amb ampliacions al llarg del segle XVIII. | 42.1130900,2.0854500 | 424393 | 4662737 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37569-foto-08004-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37569-foto-08004-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Per la part de migdia, clou l'edifici una lliça tancada a la part oest per una estructura d'ús agropecuari amb una porta de la lliça original integrada, un mur de pedra paral·lel a la façana i diverses estructures de pedra a l'extrem est una de les quals té una porta emmarcada amb pedra treballada a la llinda en la qual hi ha inscrita la data de 1784.Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures modernes d'ús agropecuari d'entre les que destaca la pallissa, descrita en una fitxa individual. També és remarcable la capella de la masia, situada a uns 50 metres al sud, també descrita en una fitxa individual.En la façana sud de la masia es conserven diverses parts de mur de càrrega arrebossats i pintats amb formes que imiten carreus treballats i disposats en filades regulars.La masia del Graell està situada al sud-oest del nucli urbà d'Alpens, en el pendent d'un turó que l'arrecera del vent del nord i a mig camí entre les valls de les rieres Lluçanès i Gavarresa.La masia també era coneguda antigament com Griells o Griell, topònim encara vigent. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37570 | Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comia | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | La teulada no es troba en bon estat, alguns panys de paret tenen vegetació i l'entorn proper a la masia està ple de bardisses. | Comià està situada a l'extrem oest del terme municipal, en un punt elevat des del que es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada en un desnivell de terreny, de planta rectangular formada per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular arrebossats amb ciment. La façana principal, orientada a l'est, presenta a nivell de planta baixa i en la meitat esquerra, dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a mode d'espitllera. A nivell de primer pis hi ha l'accés principal, una porta emmarcada amb pedra treballada, a la seva esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a la dreta dues finestres de nova obertura. A nivell de golfes hi ha dues obertures, ambdues de nova construcció. La façana sud, presenta una composició simètrica amb dues obertures per planta. Així trobem dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a nivell de planta baixa, dues finestres de mitjanes dimensions emmarcades amb pedra treballada a nivell de primer pis i dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana oest està dominada totalment per una ampliació feta en maó. Presenta diverses obertures, entre les que destaca un porxo. La façana nord presenta un finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes i dues estructures d'ús agropecuari adossades a nivell de planta baixa, ambdues construïdes amb maó. Al voltant de la casa s'hi troben diverses estructures d'ús agropecuari, algunes de les quals construïdes amb maó i altres amb pedra. Entre aquestes destaca la pallissa de dues plantes, ubicada uns metres al nord de la masia, construïda amb maó i teulada a doble vessant. | 08004-11 | Sector nord-oest del terme municipal | El topònim de Comià és mencionat en l'època alt medieval, l'any 951 com a 'Cominiano' . És un topònim d'interès històric que no prové d'un nom romà si no de Colle Medianu, creat a l'alta edat mitjana i significa coll mitjà. Apareix documentada en el fogatge de 1497 formant part de la 'Parròquia de Sanct Pere de Serrallonga, dins la Col·lecta de Ripoll'. Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII. | 42.1359400,2.0682600 | 423000 | 4665290 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37570-foto-08004-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37570-foto-08004-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37571 | Serrallonga de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-de-baix | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XIX | Presenta la teulada en mal estat de conservació. | Serrallonga de Baix està situada a 140 metres al sud-est de Sant Pere de Serrallonga a la vessant de la solana de Serrallonga de Baix. És una masia de mitjanes dimensions assentada en un desnivell del terreny, de planta rectangular, composada per planta baixa, primer pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter, i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada a l'oest, està ordenada simètricament presentant tres obertures per planta. A la planta baixa domina el portal amb brancals i arc de mig punt emmarcats amb maó. Sobre el portal, en una gran pedra a mode d'arc de descàrrega hi ha la inscripció: FRANco MORRA / 1870. Flanquejant la porta hi ha dues finestres de petites dimensions a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha tres finestres coronades amb llinda de fusta, essent la central de majors dimensions. Seguint la mateixa ordenació, a les golfes, s'hi obren tres finestres també coronades amb llinda de fusta. La façana sud presenta un eix vertical amb ordenació simètrica d'una finestra per planta. A la planta baixa hi ha una petita finestra a mode d'espitllera, les dues finestres de les altres plantes estan coronades amb llinda de fusta, essent la del primer pis de majors dimensions. La façana oest presenta una estructura annexada, de pedra i amb teulada a una sola vessant. S'hi obren dues finestres, una al primer pis i l'altra a les golfes, la qual està emmarcada amb pedra treballada. La façana nord presenta sols els nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell en la que es troba assentada. A la part dreta de la façana s'hi annexa una petita estructura de pedra de teulada a una sola vessant. Al centre s'hi obren una porta al primer pis, i una finestra a les golfes, ambdues coronades amb llinda de fusta. A pocs metres de la façana oest hi ha una estructura d'ús agropecuari construïda parcialment amb pedra i obra. Al voltant de la casa s'hi observen diverses estructures de pedra en estat de ruïna. | 08004-12 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de Villa Longa, topònim que es va substituir posteriorment pel de Serrallonga, apareix ja citat al 939, uns anys abans que es consagrés l'església de Sant Pere de Serrallonga, inicialment coneguda com Sant Pere de Vilallonga. La masia de Serrallonga de Baix és mencionada en plena època medieval, l'any 1190. Apareix documentada en el fogatge de 1497 formant part de la 'Parròquia de Sanct Pere de Serrallonga', dins la Col·lecta de Ripoll. Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XIX. | 42.1372000,2.0768700 | 423713 | 4665422 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37571-foto-08004-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37571-foto-08004-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | De la casa en surt un sinuós caminet que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga. A la seva part última es troba empedrat. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37572 | Serrallonga de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-de-dalt | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII-XIX | L'edifici no conserva les obertures originals, presenta vegetació als murs i la teulada reformada. | Serrallonga de Dalt està ubicada al nord del terme municipal, en un punt elevat entre l'església de Sant Pere de Serrallonga i el cim del Puigdon. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i un cos adossat lateralment fruit d'una ampliació, ambdós formats de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades i arrebossat en algunes parts i té la teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada al sud-est, està segmentada per dos contraforts que s'estenen fins al nivell de golfes. Entre els dos contraforts hi ha l'accés principal, un portal amb llinda de fusta, i una finestra petita a mode d'espitllera, emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, actualment tapiades, i dues finestres més a les golfes, totes emmarcades amb maó. A l'extrem dret de la façana, més enllà del contrafort, hi ha una altra finestra petita a mode d'espitllera emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana nord-est presenta també dos contraforts, encara que de menors dimensions als de la façana principal, i dues finestres; una es troba ubicada a nivell de planta baixa i està emmarcada amb pedra treballada i l'altra es troba a nivell de golfes i és fruit d'una reforma. A la façana nord-oest, que només compta amb el nivell de primer pis i golfes degut al desnivell, es pot observar l'ampliació lateral de la masia ja que una cantonada diferenciada ha quedat integrada al mur. En aquesta façana trobem tres finestres i una porta emmarcats amb maó i fusta a nivell de primer pis i dues finestres emmarcades amb maó a nivell de golfes. La façana sud-oest, fruit d'una ampliació, es troba totalment arrebossada. Presenta una porta i una finestra a nivell de planta baixa, tres finestres actualment tapiades a nivell de primer pis i dues grans obertures simètriques de forma trapezoïdal a les golfes, essent totes elles de nova construcció. Davant la façana principal hi ha diverses estructures construïdes amb pedra i maó d'ús agropecuari i diversos murs de poca alçada que delimiten aquests espais. Uns metres al nord-est de l'edifici hi ha ubicada la pallissa, construïda amb pedra i teulada a doble vessant. Tot i tenir la teulada reformada, conserva els murs, els pilars i les obertures originals. | 08004-13 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de Serrallonga de Dalt apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys. | 42.1402200,2.0823200 | 424167 | 4665752 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37572-foto-08004-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37572-foto-08004-13-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37573 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari de Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | Tot i que les façanes sud, oest i nord han estat força reformades, es conserva l'estructura i bona part dels elements originals. | La masia del Colomer està ubicada al sector sud-est del terme municipal, a l'oest de l'església de Sant Pau del Colomer i de la carretera BP-4654. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular que consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus grans i treballats delimitant les cantonades, envoltant les obertures i en alguns panys de paret. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un gran portal emmarcat amb carreus motllurats de grans dimensions tant als brancals com a la llinda, on es pot llegir una inscripció i la data de 1770. A banda i banda del portal hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada agrupades de manera que la llinda de la finestra inferior és l'ampit de la superior, de menors dimensions. Al primer pis, i sobre la porta principal, hi ha un balcó amb la base motllurada, amb carreus bisellats de grans dimensions en els brancals i a la llinda, on hi ha inscrita la data de 1777 i una creu dins d'un motiu geomètric. A cada banda del balcó hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Entre la finestra de l'esquerra i el balcó hi ha una altra finestra, de menors dimensions, emmarcada amb pedra bisellada i que constitueix l'únic element que trenca la perfecte simetria de la façana. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana sud presenta quatre obertures a nivell de primer pis i quatre a les golfes. Al primer pis hi ha dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra al centre i dues de majors dimensions, també emmarcades amb pedra, als laterals. Cal destacar, però, que tres d'aquestes quatre obertures provenen d'una reforma i que l'edifici tenia originalment diversos balcons en aquesta façana ja que encara es poden observar els emmarcats d'aquestes obertures, com és el cas d'un arc rebaixat que coronava un balcó i que actualment ha quedat integrat a la part esquerra del mur. A nivell de golfes hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada al centre i un balcó reconvertit en finestra, també emmarcat amb pedra bisellada, a l'extrem dret. La façana oest presenta una estructura simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de nova construcció al centre i una gran arcada d'arc rebaixat, també de nova construcció, ubicada just a sobre, a nivell de primer pis. Als laterals de la planta baixa hi ha una finestra per banda, emmarcades amb pedra bisellada i al primer pis, dues finestres de grans dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, a més d'una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada a l'extrem dret. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb ampit de pedra. La façana nord presenta tres obertures a nivell de primer pis i una a les golfes. Al primer pis hi ha un balcó, fruit d'una reforma, amb forma de mig oval que sobresurt al centre entre pilars motllurats. Flanquejant-lo hi ha una finestra per banda emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes hi ha un altre balcó, format per una gran arcada d'arc de mig punt adovellat, que també és fruit d'una reforma. Sobre aquesta arcada sobresurt una barbacana de grans dimensions que forma una teulada de doble vessant sustentada per mènsules de pedra i bigues de fusta. Resulten destacables els quatre fanals ubicats a les quatre cantonades de l'edifici a nivell de primer pis. Són de ferro forjat, van ser creats per Joan Prat, conegut com el ferrer d'Alpens, i estan decorats amb un drac amb la boca oberta, guardant força similitud amb la porta de ferro forjat, obra també del ferrer d'Alpens i ubicada uns metres davant la façana principal. | 08004-14 | Sector sud-est del terme municipal | La masia del Colomer té uns orígens medievals que es remunten al segle XII, essent mencionada l'any 1190. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys. | 42.1062600,2.1156600 | 426883 | 4661953 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37573-foto-08004-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37573-foto-08004-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Un altre element que destaca per la seva excepcionalitat són els desaigües de la canalera, ubicada només en els façanes est i oest. En cada una d'aquestes façanes es poden observar dos caps de drac amb la boca oberta fets en llauna i sustentats per una biga de ferro en la part central de la canalera.Al voltant de l'edifici hi ha diversos elements d'interès, com una estructura d'ús agropecuari mig enderrocada, la porta de ferro forjat, la pallissa i la masoveria, els tres últims descrits en una fitxa particular.La inscripció de la llinda de la porta principal és la següent:MARIA COLOME I GULSA MARIA COLOME I FERERESPERE COLOME SON FILL FRANCISCO COLOME SON FILL 17 IESUS + MARIA 70 | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37574 | Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler | BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | La teulada i un mur es troben parcialment derruïts. Interior en mal estat a causa del nul ús que té. La vegetació i la bardissa cobreix els voltants. | El Soler està ubicada al nord del terme municipal, al sud-est del Puigdon a la zona del bac de les Mulleres. És un edifici de planta rectangular formada per planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Presenta diverses ampliacions denotades per les cantonades diferenciades integrades als murs. Està bastida sobre un petit turó de roca natural i construïda amb maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb petites pedres irregulars. L'interior conserva les menjadores, l'antiga cuina, les estances i l'escala d'accés al primer pis. La façana principal orientada a l'est sembla que tenia originalment un sol cos central i que se li afegiren una ampliació per costat. Presenta una porta d'accés, reformada amb maó, amb brancals de pedra i gran llinda de fusta, i una finestra quadrada a la part dreta. Sobre la porta i a nivell de primer pis hi ha una finestra amb ampit de pedra. La façana nord presenta tres fases de construcció i per tant tres cossos diferents, el de l'extrem dret enfonsat respecte als altres. Cada cos presenta una finestra a nivell de primer pis, la central de les tres emmarcada amb pedra i llinda de fusta. La façana oest presenta la part dreta derruïda. Sols s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra a nivell de planta baixa i una estructura que sobresurt de la façana construïda amb maçoneria de pedra. La façana sud presenta la mateixa estructura dels tres cossos. El cos de l'esquerra es troba parcialment derruït i deixa entreveure els envans de construcció d'obra, les estances i la cuina a la planta baixa. Als dos cossos restants, construïts amb pedra, hi ha una finestra a nivell de primer pis amb llinda de fusta i una porta a la dreta de la plana baixa que dóna accés a una petita estructura de pedra que podria ser la comuna de la masia. A uns metres de la façana nord, i al peu del petit turonet de roca on està assentada el Soler hi ha la pallissa, utilitzada també com a quadres pel bestiar. Aquesta és de planta quadrangular, formada sols per planta baixa i construïda amb murs i pilars de pedra, i bigues i llates de fusta. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal orientada al sud presenta una porta central coronada amb llinda de fusta i porta de fusta amb dues batents. A la façana est hi té adossat una estructura d'ús agropecuari, de teulada d'una vessant que allarga la teulada de la pallissa i construït amb maçoneria de pedra. | 08004-15 | Sector nord del terme municipal | L'alou de Soler o de Santa Maria d'Alpens fou un dels més importants que apareixen al testament del veguer Sunifred de Lluçà, l'any 998. El seu topònim es referiria, probablement a la masia de Soler. Aquesta, apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII. | 42.1378900,2.0983900 | 425492 | 4665480 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37574-foto-08004-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37574-foto-08004-15-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37575 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-0 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | Presenta vegetació a les façanes nord i est, i deformitats als murs de càrrega oest i nord. | Can Cases està situada a l'extrem oest del terme municipal entre el serrat de l'Eixam i la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta quadrangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregulars amb morter i arrebossats i presenta carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta una estructura de planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i coronada amb una llinda de fusta. Al costat esquerre s'hi obre una finestra de petites dimensions. Al primer pis i seguint l'ordenació de la planta baixa s'hi obren dues finestres coronades amb llinda de fusta, la de la dreta presenta brancals de pedra treballada i ampit de pedra. A les golfes s'hi obre un gran porxo coronat amb llinda de fusta i amb barana de ferro. La façana est presenta una única finestra coronada amb llinda de fusta a nivell de golfes. A la part baixa hi havia hagut un cobert annexat avui en dia derruït on sols en resten els forats i petites parts de l'embigatge, i un pilar. Una part d'aquesta façana i una part de la façana nord queden cobertes per vegetació. La façana oest sols presenta una finestra a nivell de golfes. | 08004-16 | Sector oest del terme municipal | La masia de can Cases apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII. | 42.1295500,2.0709800 | 423217 | 4664578 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37575-foto-08004-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37575-foto-08004-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37576 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AEV, Arxiu parroquial de Santa Maria d'Alpens, R/2 (1573-1586) foli 64. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XVIII | L'edifici presenta esquerdes i deformitats en els murs de càrrega, en algunes parts l'arrebossat s'ha degradat i algunes obertures es troben en mal estat. Bona part dels baixos de la masia estan coberts de vegetació. Conserva la teulada original amb bigues i llates de fusta. | Els Plans està ubicada a l'extrem sud-oest del terme municipal, entre la masia del Graell i la masia de Tor de l'Espà, en terme municipal de Lluçà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions, envoltat de diverses estructures d'ús agropecuari. El volum principal consta de planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i els murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada a l'est, queda ubicada dins d'una lliça tancada per les corts i el femer al davant, per una estructura d'ús agropecuari al fons i per una porta amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta datada l'any 1673 al lateral. La façana està vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres de petites dimensions. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada; dues finestres als extrems i una finestra transformada en balcó sobre el portal adovellat amb la inscripció a la llinda 'FETA L'AÑ 1771'. A nivell de golfes hi ha tres finestres de petites dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit molt deteriorat de pedra; dues estan juntes a l'extrem esquerra i l'altra es troba a l'extrem dret. La façana nord presenta una ampliació a la part dreta on s'ubiquen una porta d'arc rebaixat a la planta baixa, una finestra al primer pis amb ampit de pedra motllurat i una finestra a les golfes. A la resta de la façana hi ha una finestra de petites dimensions a l'extrem inferior esquerra, una altra finestra petita a nivell de golfes i dues finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats força desgastats al primer pis. La façana oest presenta una galeria que sobresurt fruit d'una ampliació. Està formada per tres arcades d'arc rebaixat i deixa entreveure al fons l'antiga façana, la qual presenta una finestra al primer pis i dues a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra treballada. De la part dreta de la façana en sobresurten diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó a les obertures, algunes amb teulada d'una sola vessant i altres de doble vessant. La façana sud queda dominada totalment per estructures d'ús agropecuari adossades al volum principal. Estan construïdes amb pedra exceptuant-ne una construïda amb maó. Entre totes les estructures d'ús agropecuari adossades a les façanes est, sud i oest en destaca el femer, que presenta una volta de canó d'obra a l'interior. Resulta també molt destacable la pallissa, ubicada uns metres al nord de la masia i descrita en una fitxa individual. | 08004-17 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia dels Plans té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII amb reformes al llarg del segle XVIII. | 42.1117500,2.0692400 | 423051 | 4662603 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37576-foto-08004-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37576-foto-08004-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37577 | La Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llena | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII-XIX | Part de la teulada està derruïda, alguns panys de paret també estan enderrocats i la vegetació cobreix bona part de l'edifici. | Masia de grans dimensions construïda sobre roca natural i formada per dos volums de diferent nombre de vessants en les teulades que formen una estructura d'L. El volum principal i original, ubicat en la part nord del conjunt, està format per un cos principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i un cos adossat a llevant de planta baixa i primer pis amb teulada a una sola vessant col·locada perpendicularment, de manera que globalment s'observa una teulada de tres vessants. El segon volum, construït posteriorment, està ubicat en la part sud del conjunt i consta d'un cos format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i un cos adossat d'un sol pis i teulada d'una sola vessant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest, presenta únicament una obertura per pis. A la planta baixa hi ha la porta principal, emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta. Sobre aquesta hi ha una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada, ampit rodó i coronada amb llinda de fusta. A les golfes hi ha una altra finestra emmarcada totalment amb pedra treballada. A la part dreta de la façana en sobresurt una estructura fins a nivell de primer pis construïda amb pedra i teulada d'una sola vessant. Encara més a la dreta trobem una petita façana que correspon al volum més modern. S'hi observa una porta emmarcada amb pedra i llinda de fusta a nivell de planta baixa i dues portes a nivell de primer pis, una d'elles tapiada, i un mur parcialment derruït que probablement tancava una petita estructura davant d'una de les portes. La façana nord mostra diverses obertures disposades irregularment en els dos cossos que formen la façana. Al cos de l'esquerre hi ha una porta emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó i fusta a nivell de planta baixa; i una finestra amb emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada al primer pis. Al cos de la dreta hi ha a la planta baixa una porta emmarcada amb brancals de pedra i llinda d'arc rebaixat amb maons i una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit i brancals de pedra, la de l'esquerra té la llinda de pedra i la de la dreta de fusta. A l'esquerra de la façana i al fons, en sobresurt el volum posterior, totalment recobert de bardissa. La façana est es troba coberta de vegetació. En el volum més antic, a la dreta, es poden observar tres finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis, tot i que la de la dreta es troba parcialment derruïda. A la part esquerra trobem en primer pla el cos d'un sol pis del volum modern, amb un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i al fons l'altre cos del volum modern amb una finestra emmarcada amb pedra i fusta situada als extrems dret del primer pis i de les golfes. La façana sud presenta a la part frontal un mur de pedra que en part és natural, i que té una finestra emmarcada amb pedra i fusta a la dreta. A la part esquerra, i darrera el mur, i ha la façana del volum modern. A la plana baixa hi ha dues arcades d'arc de mig punt adovellat amb lloses col·locades a plec de llibre, l'esquerra de les quals està mig tapiada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i un porxo sustentat amb bigues de fusta i un pilar de maó a l'esquerra. Les golfes es troben mig enderrocades, tot i que encara s'hi pot observar una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra. Més a l'esquerra encara hi ha un pany de paret que correspon al volum antic on hi ha una finestra emmarcada amb brancals i ampit de pedra treballada i llinda de fusta, i un desaigua de pedra que sobresurt a la part dreta. | 08004-18 | Sector oest del terme municipal | La masia de la Llena té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII i XIX. | 42.1297400,2.0886500 | 424677 | 4664583 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37577-foto-08004-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37577-foto-08004-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37577-foto-08004-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La Llena està ubicada a la vessant sud del Puigdon, en l'anomenada carena de la Llena, en una zona elevada amb bones vistes a recer del vent del nord.Resulta interessant la utilització i aprofitament de les parets de roca natural en la construcció de la casa, ja que aquesta es troba assentada en una zona on cada desena de metres es troben parets de roca natural constituint línies paral·leles. Aquestes parets es poden observar entre els dos volums principals, separats per una paret de roca natural constituïda per pedres d'enormes dimensions. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37578 | Cal Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreu | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII | Alguns dels elements originals, especialment els ampits, es troben força erosionats. Es conserva l'estructura original i només s'observen reformes importants a la façana oest. | Cal Moreu està situada al peu de la carretera BP- 4654, prop del Casó i al nord-oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada parcialment sobre roca natural i formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, i diversos cossos adossats a la façana oest. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est i a la carretera, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través d'un portal emmarcat amb pedra bisellada. També a la planta baixa hi ha, a la dreta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al primer pis, i sobre les dues obertures de la planta baixa, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de la dreta de les quals amb la inscripció 16 IHS 76 a la llinda. A les golfes es repeteix la distribució amb dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. La façana nord presenta dues úniques obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit moltllurat al primer pis i una de petites dimensions a la planta baixa. La façana oest presenta a la part esquerra dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra petita emmarcada amb pedra a les golfes. De la resta de la façana en sobresurten diverses estructures de teulada a una vessant construïdes amb maó, exceptuant la de l'extrem dret, construïda amb pedra. La façana sud presenta un balcó a nivell de primer pis al que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra bisellada. Sobre la porta, i a nivell de golfes, hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra. A l'extrem esquerre de la façana hi ha dues obertures de nova construcció, una de les quals pertany a una de les estructures annexes. | 08004-19 | Sector central del terme municipal | L'edificació actual de cal Moreu correspon principalment al segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una finestra, amb la data de 1676 inscrita. | 42.1239000,2.0959800 | 425276 | 4663928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37578-foto-08004-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37578-foto-08004-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la inscripció de la llinda de la façana principal hi ha representat un cor travessat sota l'anagrama IHS, simbolitzant el cor de Maria. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37579 | El Casó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caso | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Es conserva l'estructura i els elements de pedra originals. | El Casó està situat a 500 metres al nord-oest del nucli municipal, al costat de cal Moreu just per sobre del camp de la Creu. És un edifici de petites dimensions composat per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Annexat hi ha dos volums, un a cada costat, de nivell inferior i teulada a una sola vessant també amb aigües a les façanes laterals, recordant l'estructura basilical. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra enguixats. La façana principal orientada al sud presenta una ordenació regular de dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha una porta que conserva la llinda de pedra datada de 1691. A la seva esquerra s'hi obre una petita finestra. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques amb brancals i llinda de pedra treballada i ampits rodons. A la part de les golfes hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra treballada. Els dos volums annexats presenten una ordenació simètrica, a nivell de planta baixa s'hi obre un gran portal i al primer pis tres arcs per costat formant una petita galeria. La façana nord presenta tres obertures, dues finestres i una porta s'obren al primer pis a nivell del sol, ja que l'edifici es troba assentat en un desnivell de terreny. Tant a la façana est com la oest s'hi obren dues petites obertures. A uns metres al nord-oest de la casa hi ha un estructura construïda amb maó i teulada de doble vessant. | 08004-20 | Sector central del terme municipal | L'edificació actual del Casó correspon principalment a finals del segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una porta, amb la data de 1691 inscrita. | 42.1234600,2.0960400 | 425281 | 4663879 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37579-foto-08004-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37579-foto-08004-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37580 | Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrats | Arxiu Fotogràfic d'Alpens. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII | Presenta la teulada i elements de pedra originals. L'estructura annexa i alguns panys de paret presenten reformes. | Torrats és una masia situada al nord del nucli urbà d'Alpens a tocar de la carretera BP-4654 i prop de Rocadepena. És un edifici de petites dimensions orientat al sud-oest, de planta rectangular, composada per planta baixa, primer pis i golfes i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda sobre roca natural, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i morter, presenta cantonades diferenciades i parets parcialment arrebossades. La façana principal, orientada al sud-oest està vertebrada per un gran portal amb brancals de pedra treballada i coronat amb una llinda de fusta. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions. El primer pis i sobre les dues obertures de la planta baixa s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. Destaca la llinda de la finestra de la dreta amb la data 1671 i una creu . A nivell de golfes i seguint la mateixa distribució hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. A uns metres de la façana principal hi havia, antigament, una gran pallissa de teulada de doble vessant sostinguda per tres pilars centrals i presentava dos nivells, planta baixa i un pis. Actualment aquesta pallissa no existeix. La façana sud-est hi ha adossat a nivell de primer pis un pou cisterna al costat del qual hi ha unes escales de pedra que condueixen al primer pis. S'hi obre una porta emmarcada amb pedra treballada i tres obertures de petites dimensions, una de les quals emmarcada amb pedra. La façana nord-est sols presenta dues petites obertures ubicades a l'extrem dret del primer pis. A la façana nord-oest hi ha annexada una estructura, molt reformada, de pedra i maó que havia constituït un graner i un porxo de la masia. Recentment s'ha ampliat i reformat per adequar-la a usos moderns. Davant la façana principal la roca natural, un mur de pedra i un barana moderna tanquen un petit pati. | 08004-21 | Sector central del terme municipal | La masia de Torrats apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. En aquest document es mencionen dues cases ubicades prop de la creu de Torrats: la casa d'en Pla anomenada casa d'en Caros i una casa començada d'en Jaume Herra. La construcció actual correspon a una edificació del segle XVII tal com indica la llinda d'una finestra amb la data inscrita de 1671. La masia de Torrats era una casa de parada per als ramats i pastors transhumants. | 42.1259400,2.0976000 | 425413 | 4664153 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37580-foto-08004-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37580-foto-08004-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Just al costat de la masia hi passen el sender de gran recorregut GR-1 i el camí ramader (ruta III).La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37581 | Montjuïc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montjuic | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | La masia ha estat restaurada i conserva diversos elements originals d'interès. | Montjuïc està ubicada al nord del nucli urbà, en un punt elevat prop del pedró de Sant Antoni i del bac de la Pixarella. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, de planta rectangular i diverses estructures adossades al costat nord-est. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra petita i irregular amb cantonades diferenciades amb carreus, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant una ampliació. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud-est, presenta fins a nou obertures disposades irregularment. A la planta baixa hi ha la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i a la seva esquerra dues finestres, emmarcades amb brancals, llinda i ampit rodó de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres: dues a la part esquerra emmarcades amb ampit rodó, brancals i llinda de pedra treballada, i bisellada en la finestra central, i dues a la part dreta de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i compartint ampit rodó de grans dimensions. La llinda de la finestra de l'esquerra té la inscripció gravada de 17 IHS 19. A les golfes hi ha dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada, la de l'esquerra actualment tapiada. La façana sud-oest presenta tres úniques obertures alineades a la part esquerra. A la planta baixa hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i inscripció gravada de 17 IHS 06. Les golfes presenten una sola finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-oest presenta cinc obertures ordenades irregularment: una a la planta baixa, tres al primer pis i una a les golfes. Totes estan emmarcades amb pedra treballada exceptuant les dues de l'extrem del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada. A la part dreta d'aquesta façana i a uns dos metres de distància hi ha el pou, construït amb pedra que en diverses parts és treballada i cobert amb una teulada d'una sola vessant. La façana nord-est, que podia haver constituït la façana d'accés principal, presenta un cos original i una ampliació a l'esquerra. Al cos original hi ha tres obertures alineades verticalment. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i coronat amb llinda de fusta, al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit motllurat i a les golfes hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada. A la part esquerra de la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada. A la part dreta d'aquesta façana hi ha adossat perpendicularment un cobert de dos pisos, sustentat per un pilar central de pedra, de teulada d'una vessant i amb barana de fusta. La seva façana sud-est, que dóna al pati, presenta grans obertures. A la seva façana nord-oest hi ha dues obertures, una de les quals tapiada. Al costat d'aquest cobert hi ha una altra estructura adossada construïda amb pedra i teulada de doble vessant que presenta diverses obertures, algunes de les quals emmarcades amb pedra treballada, que junt amb un mur de poca alçada tanquen un pati al davant. | 08004-22 | Sector central del terme municipal | La masia de Montjuïc apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació de principis del segles XVIII amb reformes importants al llarg del segle XX. | 42.1217700,2.1008300 | 425675 | 4663688 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37581-foto-08004-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37581-foto-08004-22-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Als dos extrems de la façana principal, a nivell de primer pis, hi ha un fanal de ferro forjat amb decoració d'un drac amb la boca oberta. A la porta principal hi ha un picaporta de ferro forjat decorat amb motius geomètrics i un drac també amb la boca oberta.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37582 | Masoveria del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-colomer | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVIII-XIX | Presenta algunes obertures tapiades | La masoveria del Colomer es troba ubicada a uns metres de la façana est de la masia del Colomer. L'edifici està format per dos volums adossats que formen una estructura d' L, estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i amb cantonades diferenciades. Un dels volums és de planta rectangular allargada, format per planta baixa i primer pis, té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord presenta un gran porxo sustentat per pilars de pedra i bigues de fusta. S'accedeix a l'edifici pel nivell de primer pis a través d'una gran escalinata de pedra. La façana oest presenta quatre obertures a nivell de planta baixa, tres d'elles amb llinda de fusta, i cinc finestres al primer pis, les tres centrals agrupades de forma que comparteixen brancals i llinda de moderna construcció. La façana est presenta dues grans obertures a la planta baixa. Una imponent arcada, reformada, d'arc rebaixat situada a la dreta, i una altra gran porta rectangular amb porta corredora a l'esquerra. Al primer pis s'hi obren sis finestres, dues des quals estan emmarcades amb pedra de moderna construcció. La façana sud queda adossada al volum rectangular, d'un pis més d'alçada i amb teulada de quatre vessants. Aquest volum presenta a la façana est dues petites finestres emmarcades amb pedra a la planta baixa (la de l'esquerra parcialment tapiada), i quatre finestres al primer pis, emmarcades amb pedra de moderna construcció (la de l'esquerra tapiada). A les golfes hi ha sis finestres agrupades emmarcades amb pedra de moderna construcció i ampit de maó, una de les quals està tapiada amb obra. La façana sud d'aquest volum presenta desnivell. Està formada per una porta central flanquejada per dues finestres, la de l'esquerra antigament constituïa una porta emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra de moderna construcció, i les restes d'un ampit rodó i la part d'un brancal d'una antiga finestra. A les golfes hi ha sis finestres agrupades que tenen ampit de maó, trobant-se les finestres dels extrems tapiades amb obra. La façana oest del volum presenta un porxo sustentat per pilars de maó, mur de pedra i coberta d'una sola vessant. Les obertures del primer combinen maó i arrebossat en l'emmarcat. A les golfes hi ha quatre finestres agrupades que tenen ampit de maó, trobant-se la de l'extrem dret tapiada amb obra. La part de la façana nord que sobresurt perpendicularment del volum adossat presenta dues portes a nivell de planta baixa emmarcades amb pedra treballada i una finestra amb llinda de fusta al mig. Al primer pis hi havia una finestra emmarcada amb pedra treballada que actualment es troba tapiada. A les golfes s'obren tres finestres amb ampit de maó i emmarcades amb pedra de moderna construcció. | 08004-23 | Sector sud-est del terme municipal | La masoveria del Colomer no apareix documentada en cap cens ni fogatge dels segles XV, XVI i XVII. La construcció actual correspon probablement a una edificació dels segles XVIII o XIX. | 42.1061100,2.1159800 | 426909 | 4661936 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37582-foto-08004-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37582-foto-08004-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37583 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII | Tot i la reforma de la casa per a usos de turisme rural s'han conservat elements originals interessants a l'interior com el forn, l'armari amb els antics fogons, festejadors a les finestres i les menjadores de les quadres. | El Vilar es troba ubicada al sud-est del nucli urbà en la vessant est de la petita vall que forma la riera de la Gavarresa. Es tracta d'un edifici format per un volum principal de planta rectangular i un cobert adossat, composat per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter i algunes panys de paret arrebossats i pintats de color salmó. La façana principal, orientada al sud, presenta quatre obertures. Destaca la portalada de la planta baixa, amb brancals formats sols per dos monòlits de pedra i una gran llinda de pedra amb la data inscrita de 1689. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions. Al primer pis trobem dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit rodó. A la part esquerra de la façana s'hi adossa perpendicularment un cobert construït amb murs i pilars de pedra, i amb teulada de doble vessant. Presenta quatre petites finestres i una porta al mur oest, i queda obert amb grans obertures a la banda del pati. La façana est presenta sols el nivell de primer pis degut el desnivell en el qual està bastida la masia. Presenta tres úniques obertures: dues portes i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i ampit rodó. La façana nord presenta un cos que sobresurt a la part central amb dues finestres a cada lateral. La resta de la façana presenta una única obertura a la part esquerra. La façana oest presenta quatre obertures, dues per planta totes elles amb ampit de maó. Tanca la façana principal un petit pati delimitat pel cobert i un petit mur de pedra. Uns metres a l'est de la casa es troba una estructura d'ús agropecuari parcialment derruïda bastida aprofitant la roca natural, i uns 50 metres al sud-est hi ha la font del Vilar, ubicada en un clot que actualment constitueix un abeurador natural pel bestiar. | 08004-24 | Sector est del terme municipal | La masia del Vilar apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació de finals del segle XVII tal com reflecteix la llinda de la porta principal, amb la data inscrita de 1689. | 42.1161000,2.1088700 | 426333 | 4663051 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37583-foto-08004-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37583-foto-08004-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37584 | Molí del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | No es conserva la teulada, alguns murs estan derruïts i la vegetació i les bardisses omplen tant l'interior com els voltants de l'edifici. | El molí del Graell està situat a la banda de ponent de la riera Lluçanès, a l'oest de la masia del Graell i prop de la font de les Teixoneres. És un conjunt format per l'edifici del molí, la bassa i la resclosa. L'edifici del molí, orientat al sud-oest és de mitjanes dimensions, de planta rectangular i teulada, avui desapareguda, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els seus murs construïts amb maçoneria de pedra s'hi denoten diverses ampliacions, una de les quals amb carreus ben tallats. S'hi conserven diverses obertures coronades amb llinda de fusta i un portal d'arc rebaixat que dóna accés a la sala de màquines a la part baixa on s'ubicava una única mola, avui en dia no conservada al seu emplaçament. La bassa del molí és de grans dimensions (30 metres de llarg per 15 en el punt més ample) i es troba ubicada a la part posterior del molí. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, que en algunes parts presenta carreus grans treballats, sobre un desnivell que permet que el pendent de la muntanya faci la funció de mur lateral. El mur principal es troba adossat a la casa i té una orientació de nord-est a sud-oest seguint la direcció de la riera. En els 30 metres que té el mur aproximadament s'hi poden observar diverses ampliacions i la data de 1779 inscrita en un carreu. El mur salva un fort desnivell, arribant a una alçada màxima d'uns 6 metres a la part inferior i poc més de metre i mig a la part superior. Actualment, si bé es conserven els murs, la vegetació ha recobert bona part de l'estructura dificultant-ne la visibilitat. La resclosa del molí es troba just a sobre de la bassa del molí. Consisteix en un mur d'uns 13 metres de llargada per 60 centímetres d'amplada que travessa la riera, formant una bassa des de la que es dirigia l'aigua cap a la bassa del molí. Al costat d'aquest mur, i just a l'extrem superior de la bassa del molí, hi ha un mur construït amb maçoneria de pedra de carreus treballats d'uns 10 metres de llargada, 2 metres d'alçada i 1'20 metres d'amplada que tenia la funció d'aturar un possible cop d'aigua protegint el molí. A la part inferior d'aquest mur hi ha un conducte per el que passava l'aigua de la riera cap a la bassa del molí. | 08004-25 | Sector sud-oest del terme municipal | La majoria de concessions hidràuliques per a l'establiment de molins al Lluçanès que va concedir l'administració borbònica van ser donades al llarg del segle XVIII. Aquest fet, i la llinda amb la data de 1773 que es conserva a l'edifici, indiquen que probablement aquest molí té els seus orígens al segle XVIII. | 42.1158600,2.0775600 | 423744 | 4663052 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37584-foto-08004-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37584-foto-08004-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37586 | Nucli urbà d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-dalpens | <p>PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.</p> | XVII-XX | La majoria de cases que conformen el nucli s'han conservat amb un aspecte no massa diferent de l'original, tot i que hi ha algun tipus d'actuacions, com canviar portals de les cases per portes de garatge o refer les obertures, que han anat malmetent progressivament la unitat d'estil del nucli. | <p>El nucli urbà d'Alpens està situat en un punt central del terme municipal, a tocar de la carretera BP-4654 i a recer d'una carena que el resguarda dels vents del nord. Comparant-lo amb els pobles propers, es tracta d'un nucli gran, sobretot si només tenim en compte el que es podria anomenar nucli antic. La majoria dels carrers i places que el formen estan formats per cases dels segles XVII i XVIII de tipologia urbana, estrets de façana i de planta baixa, primer pis i golfes, i només la part exterior, el carrer Roca Monada, la carrera Lluçanesa i al voltant de la carretera BP-4654, es pot considerar del segle XX. Històricament, el primer poblament del nucli va començar en el que avui en dia és l'extrem sud, l'anomenat carrer dels Rosers. En aquesta zona hi havia el primer nucli de cases que més endavant es desplaçaria al nord, on es troba actualment. La distribució dels carrers és totalment irregular i respon més a l'orografia que a un plantejament urbanístic pràctic. Una de les peculiaritats del nucli és la forma de ferradura que fa en la part sud. En aquesta part s'hi ubica una extensa zona d'horts que ha quedat integrada al nucli i al voltant de la qual s'hi troben els diversos carrers que formen 'la ferradura'. Per la part oest, la zona d'horts queda tancada pel carrer de Baix i la seva continuació, el carrer Graell; al nord queda tancada pel carrer de la Rectoria i el carrer de la Volta, que correspon amb les façanes posteriors de les cases de la plaça Major i finalment per l'est queda tancada per les façanes posteriors de la Placeta, del carrer de la Placeta i del carrer Vilamala. La part sud del nucli, doncs, es vertebra a través d'una zona d'horts, a diferència de la part nord que gira entorn a la plaça Major, amb l'església parroquial a prop. En aquesta part hi trobem a un cantó de la plaça els carrers Ripoll i de Dalt i a l'altre els carrers de la Placeta i la Placeta, que és l'actual nus de comunicació del poble ja que hi arriben els carrers Planes, Vilamala i el ja esmentat de la Placeta, a més d'un carreró que comunica amb el Casino i la carretera BP-4654. També tenen certa rellevància dos camins perifèrics del nucli antic, el camí vell, que baixa des del parc infantil del Ramal fins al quintà de la Vall, una zona d'horts, i el camí del Call, carreró estret que comunica el carrer Ripoll amb la carrera Lluçanesa i que en la seva continuació s'anomena camí dels Dolors. La resta del nucli, sobretot tota la part nord-oest, és moderna i no respecta la tipologia de carrers que s'havia establert en el passat ja que la majoria de les cases que conformen aquesta part nova són aïllades i d'estil contemporani. Hi ha diversos aspectes del nucli d'Alpens que destaquen per la seva excepcionalitat: El primer és la quantitat i la qualitat de l'aigua, ja que en l'entorn proper del nucli trobem fins a quatre fonts, la de ca l'Andri, la Bona, la Riussa i les desaparegudes Fontetes, que conformen el naixement de la riera Gavarresa, a més d'una gran quantitat de pous. Alguns d'aquests pous estan ubicats dins mateix de les cases però també se'n troben al carrer, com és el cas dels pous de pedra que es troben als carrers Vilamala i Graell, l'antic pou comú, sobre el qual reposa l'escultura del Manelic i el pou del camí de la Vinya. Un altre aspecte que destaca del nucli són les llindes amb inscripcions que emmarquen algunes de les obertures de les cases del poble. Aquestes llindes són un document excepcional de la història del poble ja que s'hi poden llegir les diferents dates de construcció de les cases (la majoria datades els segles XVII i XVIII), a més dels noms de les persones que les van fer construir. En algun casos fins i tot es pot saber l'ofici que practicaven els seus habitants a través d'objectes esculpits en baix relleu a la llinda. El tercer element destacable del nucli són els elements decoratius de ferro forjat, que trobem en balcons, murs i portes i que s'han descrit en una fitxa individual.</p> | 08004-27 | Nucli urbà | <p>Si tenim en compte les llindes de les cases que avui en dia conformen el nucli, s'hauria de datar el poblament d'Alpens al segle XVII, però indubtablement el seu origen és anterior. Com a parròquia, Santa Maria d'Alpens apareix documentada abans de l'any 1154, però les epidèmies de la baixa edat mitjana no van permetre un creixement notable de la població fins a finals del segle XVI i principis del XVII. Els fogatges de la parròquia, en els que s'inclouen les masies, així ho demostren: 4 focs al fogatge de 1497, 8 focs al de 1553, 33 focs al cens de 1595 i 68 cases dins del nucli urbà al cens de 1626.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tant el nucli urbà, com els camins perifèrics, com els pous estan protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament de 1996. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/