Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37564 | Cementiri d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | Es conserva en bon estat ja que el seu ús ha estat ininterromput. | El cementiri d'Alpens està ubicat al sud-est del nucli urbà, pocs metres al sud de la carretera BP - 4654 i de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per murs de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, de poca alçada. La porta del recinte, encarada al nord, és de ferro forjat i conté la data de 1909 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra d'alçada superior al mur contigu. Al fons del cementiri hi ha els nínxols col·locats en forma d'U entre els que hi ha, al centre, la capella del fossar, amb porta d'arc escarser i un òcul a sobre. La part central del recinte queda ocupada per 4 xiprers i 4 avets col·locats en forma de creu i diverses creus de ferro forjat. | 08004-5 | Sector central del terme municipal | 42.1171000,2.1056400 | 426067 | 4663165 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37566 | Pedró de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.</p> | XX | Presenta algunes parts on l'arrebossat s'ha degradat i escrostonaments en les motllures de la coberta. El jardí que envolta el pedró està molt ben cuidat. | <p>El pedró de la Mare de Déu dels Dolors està ubicat al sector nord-oest del nucli urbà, entre la carretera BP-4654 i el carrer Roca Monada. Es tracta d'un pedró de planta quadrada encarat cap al sud-est i cap al nucli urbà, està construït amb pedra i maó, arrebossat i pintat amb colors ocre i gris clar en diverses parts. La construcció es pot dividir en tres parts: la inferior està arrebossada totalment deixant només un espai lliure amb forma de T invertida. En aquest espai hi havia una inscripció que actualment no es conserva. A la part central, que té les cantonades delimitades amb maó, és a on hi ha la fornícula en la que es troba la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. La fornícula està envoltada per un arc de mig punt de maons i protegida per una porta amb vidre i una reixa de ferro forjat a l'interior. La part superior, que correspon a la coberta del pedró, està decorada amb petites mènsules i diverses motllures que donen un aspecte corbat a la teulada. Està coronada per una creu de ferro en la que hi ha una corona d'espines i quatre raigs.</p> | 08004-7 | Nucli urbà. Carrer Rocamonada. Alpens | 42.1209500,2.0992400 | 425542 | 4663598 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, aquest pedró va ser finançat pels veïns del poble a través d'una recapta popular, per tant no té un propietari documentat, ni l'església ni l'Ajuntament en són propietaris tot i que és l'Ajuntament que en fa el manteniment. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37567 | Pedró de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-antoni | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | El pedró es conserva en bon estat i el jardinet que l'envolta està molt ben cuidat. | El pedró de Sant Antoni està ubicat al nord del nucli urbà, per sobre la carretera BP-4654 i prop de la masia de Montjuïc. Es tracta d'un pedró orientat al sud, al nucli urbà, de planta quadrangular elevat en una plataforma a la que s'accedeix a través de tres graons per cada costat. El teulat és de pedra, té forma piramidal amb quatre vessants, un ràfec de pedra que l'envolta i està coronat amb una creu de ferro amb una corona d'espines. El pilar és de maçoneria de pedres força regulars. Al centre hi ha una fornícula amb forma d'arcada i una reixa de ferro forjat decorada amb un motiu floral al centre i la data de 1894. A l'interior s'hi troba la imatge de Sant Antoni. L'antiga imatge de Sant Antoni ha desaparegut i ara n'hi ha una altra de menys qualitat. També hi ha una placa de ceràmica on hi ha la següent inscripció: OH! SANT ANTONI GLORIÓS / VOS QUE FEU DE LLUM I GUIA / VOLGUEU FER-NOS COMPANYIA / QUAN ESTEM EN LLOC PERILLÓS / 1798 - 1894. | 08004-8 | Sector central del terme municipal | 42.1217400,2.1020800 | 425778 | 4663683 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37567-foto-08004-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37567-foto-08004-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la part posterior del pedró hi ha una font urbana amb una aixeta i una pica de pedra. L'aigua de la font es canalitza cap a una bassa que hi ha a pocs metres al darrera. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37615 | Altar Major de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dalpens | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XVIII | Aquest altar va ser restaurat i reconstruït, mig amb or fi mig amb purpurina després de la guerra Civil espanyola. Les columnes són noves i les imatges no són originals. | L'Altar Major de Santa Maria d'Alpens, del segle XVIII, està situat a la paret oriental de l'església, presidit per la imatge de la Mare de Déu i flanquejat pels copatrons Sant Cosme i Sant Damià. És un altar de fusta pintada amb gran fornícula central de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejat per tres columnes a cada banda, esglaonades, i decoracions de falsos pilars. A la part superior hi ha una estructura d'elements arquitectònics amb frontó semicircular, amb un monograma de Maria i un angelet a cada banda. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha una greca amb un gerro a cada banda. | 08004-56 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37624 | Campana cristòfora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-cristofora | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 767.</p> | XVII | Presenta erosió general i el vorell escrostonat a causa, possiblement, de la llargada del vorell. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana. | <p>La campana cristòfora està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És una petita campana forjada en bronze de 58 cm x 54 cm x 54 cm i un pes de 91,10 Kg, penjada amb ferros d'una biga de fusta amb dues nanses en línia. Té el batall, que sembla massa gros per a la campana, subjectat amb cordes, i martell en ús accionat elèctricament. L'espatlla és motllurada i conté una faixa d'inscripcions entre relleus vegetals que diuen: SANCTE CRISTOPHORE ORA PRO NO. La part del mig està ocupada per relleus de Sant Miquel, del Calvari i d'una figura indeterminada, així com per monogrames de Jesús, emmarcats per retalls d'una faixa amb lletres i elements vegetals: 1655 - AVE MARIA. Clou aquesta part una faixa en forma de cinturó, amb sivella, essent del mateix estil que els retalls que emmarcaven els monogrames. Un seguit de motllures llises decoren el peu de la campana.</p> | 08004-65 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 1655 | 08004 | Alpens | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Actualment és la campana que toca els quarts del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37634 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere, titular de l'església de Serrallonga que es troba ubicada dins la parròquia i terme d'Alpens. La lletra va ser escrita per Sebastià Codina i la música va ser composada per Carles Casas a l'any 2004. Els Goigs estan emmarcats en un requadre amb una gruixuda línia en forma de zig-zag. A la part superior es mostra la imatge de la talla de Sant Pere, talla exempta de fusta que presidia el retaule de l'església de Sant Pere de Serrallonga, i la flanquegen els Goigs que narren part de la vida de l'Apòstol Pere i les pregàries dels vilatans al Sant, les quals fan referència tant a la demanda de pluja com a la salvaguarda de la gent dels verals. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada i de les estrofes. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum de l'església de Sant Pere de Serrallonga: una descripció de l'edifici, un resum històric i una ressenya de la restauració de l'església, realitzada entre el 1998 i 1999.</p> | 08004-75 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 1994 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37634-foto-08004-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Sebastià Codina (lletra) i Carles Casas (música) | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37641 | Font Riüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-riussa | La font està neta de vegetació. | La font Riüssa està situada al sector sud del nucli urbà, entre el carrer dels Rosers i el carrer de Baix, en una zona d'horts delimitats per murs de pedra. S'accedeix a la font a través d'unes escales de pedra que es troben a mà esquerra en el tram de carrer que hi ha entre el carrer de Baix i el carrer Graell. Un cop descendides les escales, s'ha de seguir paral·lel al mur de pedra que delimita el carrer fins trobar la font, ubicada en una raconada del mur a mà dreta. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de pedra que aprofita la roca natural formant una cavitat pràcticament cúbica amb una entrada emmarcada amb llinda de pedra. Dins la cavitat hi ha l'aigua embassada que hi neix. L'espai que envolta la font està ocupat totalment per horts delimitats per murs de pedra que en alguns casos podrien haver constituït vestigis de les primeres cases del nucli. | 08004-82 | Nucli urbà | 42.1183300,2.0990000 | 425519 | 4663307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La font és utilitzada per al rec dels horts que l'envolten. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37644 | Font del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrinetty | La font està ben condicionada, tot i que l'estructura de pedra no es troba en òptimes condicions a causa de la humitat. | La font del Cabrinetty està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, al sud de Sant Pau del Colomer i al sud-est de la masia del Colomer. S'accedeix a la font a través d'una camí que surt de la masia del Colomer i s'allunya en direcció sud-est entre camps. Al cap d'uns 300 metres s'arriba a un punt on el camí descendeix ràpidament deixant a la banda esquerra tres petits plans. En el tercer d'aquests petits plans i, a l'altre cantó d'un rec, es troba la font Cabrinetty. Es tracta d'una font formada per una volta de pedra, amb un arc de mig punt adovellat amb pedres irregulars a l'entrada. A l'interior de la volta s'hi troba un banc de pedra a cada banda i del centre en sobresurt el brollador, envoltat de molsa. A l'esquerra de la volta hi ha una estructura de maó amb porta metàl·lica, dins la qual hi ha ubicat la maquinària que permet el subministrament d'aigua des de la masia del Colomer. Envoltant la font trobem un espai especialment fresc i ombrívol, en el que hi ha heura, falguera i cua de cavall, principalment. | 08004-85 | Sector sud-est del terme municipal | 42.1037500,2.1180900 | 427081 | 4661672 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37648 | Font de la Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-palmerola | La font està ben condicionada, tot i que l'espai a on es troba no permet un ús lúdic de la font. | La font de la Palmerola està situada al nord-est del nucli urbà, a l'altre costat de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 en el punt conegut com el collet de la Batallola. Des d'aquí, s'ha de seguir la pista que descendeix en direcció nord-oest fins a trobar la font, just a l'esquerra de la pista forestal. Es tracta d'una font petita que no té un espai al voltant on poder seure ja que es troba a tocar, literalment, de la pista forestal. La font consisteix en un petit dipòsit, situat sota una petita balma, del que en surt el brollador. Envoltant la font trobem boixos, algun avellaner i cua de cavall, principalment. | 08004-89 | Sector central del terme municipal | 42.1226000,2.1044000 | 425971 | 4663777 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37648-foto-08004-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37648-foto-08004-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita a la font (maig del 2006), aquesta no rajava. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37649 | Font del Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sidro | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està envoltada de filat elèctric sense portes, element que dificulta l'accés normal. | La font del Sidro està situada uns centenars de metres al nord-est del nucli urbà, a uns 200 metres del pedró de Sant Antoni i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del pedró de Sant Antoni i s'endinsa en el bosc fins arribar a la font o bé per un corriol que puja des de la zona de la font Palmerola. La font està formada per dos murs de pedra col·locats en paral·lel, separats en distància i desnivell. Del superior d'aquests murs, no especialment grans, en sobresurt un brollador metàl·lic, el mateix que al mur inferior, tot i que en el segon cas el brollador és més gran i el mur està decorat amb la data gravada de 1998 i un banc per a seure-hi a la dreta L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per una blada que dóna ombra a bona part de la font. | 08004-90 | Sector central del terme municipal | 42.1229700,2.1017700 | 425754 | 4663820 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Sidro presentava un índex de nitrats de 2.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37652 | Font del Vedellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vedellar | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es conserva en bon estat tot i que, segons el cabal que porta el rec que hi passa just davant, la font resulta inaccessible. | La font del Vedellar està situada uns centenars de metres al nord-oest del nucli urbà, al punt on convergeixen la solana de la Llena i la baga del serrat del 'Sargento'. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 a l'altura del trencant que condueix a la masia del Soler però al costat contrari. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a uns prats on antigament hi havia ubicat l'àrea d'esports d'aventura Venivol. A la part baixa d'aquests prats, per on passa un rec, és a on es troba la font, amagada sota una balma. La font està formada per una petita bassa de forma rectangular excavada a la roca, de la que en surt aigua. Es troba a la banda sud del rec, tot i que a tocar d'aquest. La font queda protegida per una balma formada per una roca de dimensions imponents, molt inclinada en alguns punts. La font, quan el cabal del rec és important, queda literalment dins del rec, dificultant-ne, o impossibilitant-ne, l'ús normal. L'entorn de la font, delimitat al darrera per la paret de roca natural, està dominat per vegetació de ribera. | 08004-93 | Sector oest del terme municipal | 42.1237100,2.0896200 | 424750 | 4663913 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Vedellar presentava un índex de nitrats d'1.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37653 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase | La font està ben condicionada. L'espai que l'envolta, però, és especialment petit a causa de la proximitat de la carretera BP-4654. | La font de l'Ase està situada a l'est del nucli urbà, a tocar, literalment, de la carretera BP-4654. Es troba, doncs, a pocs centenars de metres del nucli, prop del punt conegut com el collet de la Batallola i a peu mateix de la carretera. Es tracta d'una font formada per una estructura de pedra i maó que forma un safareig sense batedors. La part inferior, arrebossada, consisteix en una bassa rectangular a l'esquerra del qual hi ha el brollador. La part superior, únicament decorativa presenta un mur de maçoneria de pedra, delimitat a les cantonades per maó. Té dos parts separades per una línia de maons, la inferior té forma rectangular i la superior té una forma triangular a mode de frontó. En la part central de la part triangular trobem un nínxol emmarcat amb maó i actualment buit. L'entorn de la font queda en certa manera tallat pel pas de la carretera. Tot i així, a l'altre cantó de la mateixa, hi ha un banc sota un freixe, arbre que també ocupa la part posterior a la font. | 08004-94 | Sector central del terme municipal | 42.1182400,2.1060500 | 426102 | 4663291 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37653-foto-08004-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37653-foto-08004-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny 2006) la font no rajava. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37654 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra | La font es troba neta de bardisses. | La font Negra està situada prop de la carretera BP-4654, a menys de 50 metres d'aquesta, just abans d'arribar a la 'Casilla' dels peons. S'accedeix a la font a través d'un corriol d'escassos 50 metres que descendeix ràpidament entre boixos des d'un revolt de la carretera BP-4654. La font està formada per un dipòsit recobert amb ciment i tapat parcialment amb molsa, del que en surten a la part davantera, dos brolladors de plàstic blau. Al voltant hi ha un seguit de lloses formant uns graons d'accés, un pedrís i un petit canal a través del qual s'escola l'aigua sobrant de la font. L'entorn de la font, dominat totalment per boixos, és especialment ombrívol ja que l'espessor de boixos que hi ha deixa passar comptats rajos de sol entre les seves branques i fulles. | 08004-95 | Sector oest del terme municipal | 42.1314000,2.0767300 | 423694 | 4664778 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37659 | Sender de petit recorregut. PR-50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-50 | CORTÈS J, SERRA R, El Lluçanès. Mapa i guia excursionista, Editorial Alpina, Granollers, 1999. | El PR C-50, anomenat sender circular de la riera de Merlès, és un itinerari circular que travessa tres comarques: Berguedà, Osona i Ripollès. És un recorregut de 19 quilòmetres amb un temps estimat de 5 hores i 35 minuts. Parteix de les proximitats del refugi de Puigcercós, en un punt on coincideix amb el GR-4 i passa pel Puig Cornador, Santa Maria de Matamala i torna al refugi de Puigcercós. En el seu recorregut es ressegueix d'esquitllada el terme nord-occidental d'Alpens el qual transcorre, després de 48 minuts de la sortida, per la masia de Comià, una de les masies més antigues del terme municipal d'Alpens situada en un punt elevat des d'on es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. El sender continua en direcció nord-est per una pista forestal durant uns 15 minuts fins a trobar Sant Pere de Serrallonga, petita església d'origen pre-romànic. Es segueix carenejant en direcció nord-est fins que s'arriba a la masia de Serrallonga de Dalt, des de la qual es continua vorejant la solana del Puigdon, es passa pel pla de Puigdon cap al collet de les Bruixes i es puja fins a Puig Cornador de 1.228 metres, que constitueix un gran mirador sobre gran part de Catalunya, ja fora del terme municipal d'Alpens. El sender continua pel coll Tallat on coincideix amb el GR-1. En direcció nord s'arriba a Santa Maria de Matamala, es passa pel coll Senyorit i el puig de Viladonja. A la tornada es creua la carretera que va de Borredà a Ripoll i es continua per pista forestal fins al refugi de Puigcercós. | 08004-100 | Sector nord del terme municipal | 42.1377300,2.0758100 | 423626 | 4665482 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37663 | El sastre d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. | Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. | El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) | 08004-104 | Sector est del terme municipal | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37671 | Aplec de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. | L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. | 08004-112 | Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37673 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans | XX | El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens. | 08004-114 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37680 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. | 08004-121 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37647 | Font de la Pixarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pixarella | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006. | Tot i que l'accés no és l'idoni per una font (s'han de creuar diversos filats elèctrics i el rec de Matamosses), l'espai proper a la font es troba ben condicionat. | La font de la Pixarella està ubicada a tocar de la riera de Matamosses, al nord-est del nucli urbà. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt del collet de la Batallola i descendeix pel bac de la Pixarella fins arribar a la riera de Matamosses. Des d'aquest punt s'ha de seguir el curs del riu per una pista que segueix paral·lela a la riera pel cantó nord i al trobar un prat s'ha de creuar la riera després de travessar un filat elèctric amb porta. La font està situada en un racó fresc i humit a tocar de la riera i a recer d'una paret de roca per la que es filtra l'aigua en diversos punts. En dos d'aquests punts, força separats, hi ha col·locats dos brolladors, envoltats de molsa. A l'entorn de la font hi ha diverses pedres de grans dimensions col·locades com taules i un cartell metàl·lic amb el nom de la font. Envolten la font boixos, avellaners i pollancres. | 08004-88 | Sector central del terme municipal | 'Aquesta font va ser la principal font d'Alpens durant molts anys. A la banda del rec que dóna al poble hi ha la font. Abans era molt ben cuidada: amb uns fogons per cuinar adossats a la roca, i amb dues taules de pedra (una llarga, i l'altra més o menys rodona) i amb seients també de pedra. També hi havia un safareig que aprofitava l'aigua que baixava de la font. Molts anys abans, la gent del poble hi anava a rentar roba. Del meu temps, em sembla que aquest safareig ja no servia per a res. Aquesta part del rec pertany a la província de Barcelona, i l'altra part, on hi ha un pla força bonic, a la província de Girona' (Text de Josepa PLANS i SAYÓS) (GDT:2005) | 42.1202900,2.1073500 | 426212 | 4663518 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37647-foto-08004-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37647-foto-08004-88-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons es recull en el llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès' actualment la font deixa de rajar fàcilment quan hi ha secada, a diferència del que era habitual antigament. En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava.Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats d'1.9 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37651 | Font de la Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llena | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006. | XX | La font està neta de vegetació i especialment ben condicionada. | La font de la Llena està situada uns centenars de metres a l'oest de la masia que li dóna nom, prop de la carretera BP-4654 en el punt on s'inicia la pista forestal que condueix a Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que es dirigeix a Sant Pere de Serrallonga. Un cop s'agafa el trencant es troba al cap de dos revolts una zona ampla de la que en surten dos camins. El de l'esquerra porta a Sant Pere de Serrallonga però el que s'ha d'agafar és el de la dreta. A uns 50 metres de la zona ampla es troba un corriol a mà dreta que s'endinsa en una zona enclotada dominada per boixos, a on es troben els diversos brolladors que formen el conjunt de la font. La font està formada a l'entorn d'un rec envoltat completament de boixos, i compta amb diversos brolladors. El primer que es troba, després de baixar unes escales de pedra, és l'anomenada font de la Boixa, la més apreciada actualment ja que té un constant i abundant raig d'aigua. Està formada per un brollador que sobresurt d'una estructura de lloses i còdols amb el nom de la font inscrit. Remuntant el curs del rec es van trobant diversos brolladors, alguns dels quals no ragen. A la part central s'hi troba un brollador amb la inscripció 'la font' i més amunt una altra font amb la data inscrita de 1993, envoltada per un espai enllosat ocupat per bancs. A l'extrem superior de la font hi ha una formació rocosa a través de la qual s'escola l'aigua i un brollador amb la data inscrita de 1998. Tots els brolladors es troben connectats per corriols ben condicionats que avancen paral·lels al rec, creuant-lo en diverses ocasions. | 08004-92 | Sector oest del terme municipal | 'No sé a què fou degut, però es va assecar tot d'una. L'any 1994, que va ser de molta secada, uns homes d'Alpens, acostumats a transitar pel bosc, van veure que no gaire lluny del rec, sortia aigua. Va ser llavors quan van fer la primer font, la més abundosa; però més avall en van fer una altra, i encara una tercera. Fou una troballa, no pas casual, sinó gràcies a la seva paciència i el seu enginy. En van parlar amb en Vila, el propietari del bosc, i van acordar posar-li, a la font principal, la font de la Llena, en record de la que s'havia perdut. Actualment aquesta font és la més segura d'Alpens. Per iniciativa del grup de jubilats del poble pels volts de Nadal hi portem el pessebre.' Text de Josepa Plans i Sayós recollit en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter. | 42.1315600,2.0840900 | 424303 | 4664789 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37651-foto-08004-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37651-foto-08004-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font de la Llena presentava un índex de nitrats de 0.3, 0.4, 0.4 i 0.2 mg/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En una anàlisi de l'hivern de 2002 apareixien coliformes fecals en la font de la Boixa (una de les que forma la font de la Llena), pel que en aquell moment no es podia considerar la font potable. Tot i així, des de l'Ajuntament es porta un control de qualitat periòdic de l'aigua de la font per assegurar-ne la potabilitat ja que és la font més utilitzada de la zona, tant per veïns del poble com per forasters. | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37625 | Campana 'Mariassa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-mariassa | <p>AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 768.</p> | XVIII | Presenta lleugera erosió general i el vorell escrostonat. L'ús continuat del martell ha provocat una forta erosió en el peu de la campana. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana. | <p>La campana Gran coneguda també com la Mariassa està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. Es tracta d'una gran campana forjada en bronze de 102 cm x 98 cm x 98 cm i amb un pes de 545 Kg, amb sis nanses de radials que pengen d'un jou de fusta amb contrapesos de pedra subjectats amb tirant de ferro, el qual se subjecta amb daus de fusta encastats a la paret. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració de l'espatlla consta de tres faixes amb les següents inscripcions, la tercera de les quals té tres línies: LEO DE TRIBV IVDA * EUGITE PARTES ADVERSAE VICIT / SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS / IACOBUS PALLES ME FECIT ANNO 1784/. En la part del mig trobem tres relleus disposats en creu, oposats dos a dos: Santa Bàrbara i Sant Pere, i la Verge del Roser i una creu decorada amb motius vegetals amb peanya glaonada. Unes motllures al peu de la campana tanquen la decoració.</p> | 08004-66 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | <p>Aquesta campana, també anomenada la Maria o la Mariassa és la que s'utilitzava antigament per allunyar les pedregades, tal com queda recollit en la història 'Toquem a bon temps', descrita en una fitxa individual.</p> | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 1784 | 08004 | Alpens | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37625-foto-08004-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37625-foto-08004-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Jaume Palles | Actualment és la campana que toca les hores del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 37618 | Ferros forjats d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferros-forjats-dalpens | <p>Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. Fullet informatiu Alpens, un museu de forja al carrer, editat l'any 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1991.</p> | XX | L'estat de conservació dels elements de ferro forjat és heterogeni. En alguns casos s'han pintat i modificat però en general es conserven les obres tal com van ser fetes. | <p>Les obres artístiques de ferro forjat d'Alpens es troben distribuïdes pels carrers, façanes, balcons, finestres i portes del nucli urbà d'Alpens, així com també en algunes de les masies del terme municipal. Són obres de ferro forjat de gran interès artístic que foren fetes, la majoria d'elles, pel ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca (1898-1985). El treball d'aquest ferrer és present a la majoria de les cases en les quals es poden comptar més de seixanta picaportes i tiradors, molts d'ells amb dracs i serps de formes recargolades i ondulades, ricament decorats que presenten els ulls sortits, la boca oberta, la llengua punxeguda i les ales esteses. Altres motius figuratius que representà en picaportes i tiradors foren peixos i alguna calavera. També es poden comptar una cinquantena de reixes, vuitanta balcons, més de cent vint fanals de gran originalitat que il·luminen carrers i decoren les façanes i un variat mosaic de baranes, manetes de porta, passamans d'escales, trepitja papers i llangardaixos. Cal destacar la seva escultura més emblemàtica: el Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya que es troba situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú. D'entre la gran quantitat d'obres també són remarcables: la reixa de ferro forjat de la masia del Colomer amb dos dracs que tenen la boca oberta i les ales esteses, i sostenen amb les dues mans un porta-teies que té el mànec en espiral; el fanal sostingut per un drac alat ubicat a la façana de cal Teta; la barana serpentejant de la casa ubicada a l'extrem sud de la plaça Major; el fanal de la cantonada de la casa natal del ferrer (a l'antiga plaça del Pou Comú) o la reixa del seu balcó que presenta una figura -amb petites banyes - amb els braços estesos agafant dos barrots, entre molts d'altres. Són obres que decoren les façanes i els carrers d'Alpens deixant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. En l'actualitat, Enric Pla, un jove artista de la forja que té el seu taller a Alpens manté en el seu treball la vella tècnica del ferro forjat. Ha deixat la seva empremta al poble amb escultures davant el seu taller, un espectacular làmpada al Casino i, una esvelta escultura dedicada als donants de sang ubicada al costat del parc infantil del Ramal.</p> | 08004-59 | Nucli urbà | <p>El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que es troben al nucli i en algunes masies del terme municipal. Va néixer a Alpens el 1898, fill de i nét de ferrers va començar a treballar en aquest ofici als 14 anys i realitzà el seu aprenentatge oficial a Barcelona. Al llarg de la seva vida no es va limitar únicament a ferrar cavalls i eugues, arranjar carros i construir eines i objectes d'ús domèstic. La seva capacitat artística per modelar ferro forjat el féu produir, per encàrrec o no, nombrosos objectes decoratius que es poden observar en tots els racons del poble. Va morir el 1985. Tretze anys després, en complir-se el centenari del seu naixement, va tenir el reconeixement públic com a 'homenatge de fidelitat a un ofici, una terra i a un país', alhora que rebia, a títol pòstum, la Flor Natural del Lluçanès dins la festa de Primavera organitzada per les associacions GALL i SOLC.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37618-foto-08004-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37618-foto-08004-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37623 | Rellotge de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-santa-maria-dalpens | <p>YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.</p> | XVII | L'espai en el qual està ubicat no reuneix les condicions necessàries per una òptima conservació. La variació de temperatura de l'espai provoca que el ferro es dilati i es contragui durant l'any desajustant la precisió horària. | <p>El rellotge de Santa Maria està situat a la part baixa de la torre del campanar de l'església parroquial. És un rellotge de ferro forjat format per un complex engranatge de rodes dentades, palanques impulsades per la inèrcia d'un pèndol, cables i pesos que permeten indicar l'hora als alpensins a través del repic de les campanes. El rellotge està dividit en tres parts d'engranatges connectades entre elles i col·locades en una estructura de ferro subjectada per un sistema de tascons originals també de ferro, tot i que recentment s'ha assegurat i arreglat amb alguns cargols moderns. A la part central hi ha el pèndol, que marca el ritme de l'engranatge de la roda dentada que correspon als segons. Curiosament cada 60 segons recorre les 42 dents de la roda dentada. La part de l'esquerra, connectada amb la part central a través d'un sistema de palanques, correspon a l'engranatge dels quarts. En aquest cas la roda que mou l'engranatge presenta osques separades que indiquen els quarts. La part dreta, també connectada a la part central, marca les hores a través d'una roda amb osques, la separació entre les quals augmenta en funció de les hores. D'aquestes tres parts en surt un sistema de contrapesos de ferro i tres cables metàl·lics que connecten amb els martells de les campanes. La campana cristòfora toca els quarts i la campana 'Mariassa' toca les hores.</p> | 08004-64 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | <p>El rellotge de Santa Maria d'Alpens va ser comprat de segona mà a Olost, segons fonts orals. Originalment estava ubicat a un nivell sota les campanes de la torre del campanar de Santa Maria i presentava un sistema de cordes i cordills i uns pesos de pedra que van ser substituïts, al baixar-lo a la planta baixa, per un cablejat metàl·lic i uns pesos de ferro. Dos d'aquests pesos de pedra es conserven, en mal estat, al campanar.</p> | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37623-foto-08004-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37623-foto-08004-64-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-16 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | S'ha de donar corda manualment a les tres parts de l'engranatge (segons, quarts i hores) cada tres dies aproximadament. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37626 | Creu processional d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-dalpens | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 712.</p> | XVII-XVIII | Manquen dos dels quatre florons de la creuera de la Verge i tres dels quatre florons de la creuera de Crist. Un dels florons de la creuera de la Verge és més recent. | <p>Es tracta d'una creu processional feta de plata, fusta, ferro i metall de 114 cm x 53 cm x 20 cm. És una creu llatina ricament treballada amb els braços flordelisats. Amb ànima de fusta és recoberta davant i darrera per planxes treballades d'argent, i ens els laterals per una cinta de metall clavetejada. Unes motllures petites determinen els perímetres de la creu, recorreguda exteriorment per cresteria. La creuera, en l'anvers i revers, és ocupada per un quadrant que realça les figures de Crist - amb corona d'espines i nimbe de raigs, clavat amb tres claus - i la figura de la Verge - d'empeus sobre una peanya, amb corona reial i nimbe de raigs, sostenint el nen- els quals tenen un dosser que els cobreix. Quatre florons haurien de remarcar els angles de la creuera. Sota les flors de lis s'hi troben làmines embotides i treballades amb la representació de diferents figures evangèliques, i l'interior dels braços es troben decorats amb motius pseudo-vegetals de roleus i cercles cisellats sobre fons llis. Sota la creu hi ha la Magolla, un cos voluminós i pseudo-elíptic, format per dos pisos de fornícules apetxinades que contenen diverses figures de fosa de sants cobertes per dosserets calats de planta semicircular.</p> | 08004-67 | Santa Maria de Borredà. Borredà | <p>Fa uns anys, el bisbat de Vic endegà un projecte de conservació i dinamització del patrimoni artístic parroquial del Bisbat de Vic. Aquesta iniciativa rep el nom d'ACCURO ('tenir cura', en llatí). L'objectiu principal és la conservació del patrimoni de les parròquies i esglésies que estan en el seu territori, vetllant especialment pel que presenta major risc de destrucció. La tasca s'inicia amb l'elaboració de l'inventari complert dels béns artístics de cada parròquia, a partir del qual es determinen les intervencions a seguir en cada cas: conservació, estudi dels conjunts rellevants, protecció de les obres, exposició de les mateixes i publicació dels estudis històrics realitzats.</p> | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37626-foto-08004-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37626-foto-08004-67-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic. Les imatges han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37658 | Sender de gran recorregut. GR-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-1 | <p>PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. http://www.feec.org</p> | <p>El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses.</p> <p>Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres.</p> <p>El sender de llarg recorregut que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de les etapes 9 i 10 (segons la FEEC) del GR-1. L'etapa 9 és la que va de Ripoll a Alpens. Té un recorregut de 22, 5 quilòmetres i un temps estimat de 5 hores i mitja. Prové de Ripoll, passa per Sant Martí de Vinyoles, Santa Margarida de Vinyoles, coll Tallat, Puig-empí i entra al terme municipal d'Alpens vorejant la serra del Cosme, passant per Rocadepena fins a la masia de Torrats. Des de Torrats es baixa fins a trobar la carretera BP-4654 que descendeix fins a la vila d'Alpens, passant pel costat de les masies cal Moreu i el Casó, i endinsant-se pel carrer de Dalt .</p> <p>L'etapa 10, que va d'Alpens a Lluçà, té un recorregut de 13,8 quilòmetres amb un temps estimat de 3 hores i quaranta minuts. Es surt de la vila d'Alpens seguint les marques vermelles i blanques que condueixen a través de la plaça de l'església, el carrer Graell i el carrer de Baix des del qual, continuant de forma ascendent es puja fins a la pista forestal que va d'Alpens en direcció a Santa Eulàlia de Puig-oriol, tram que també coincideix amb el camí ramader (Ruta I) i els camins rals de França i el de Manresa a Ripoll. Es continua fins a la gran masia del Graell, casa de parada dels pastors i ramats transhumants, Sant Joan del Graell, i segueix passant pel roure gros fins al collet de Perotet, punt en que surt del terme municipal d'Alpens. A partir d'aquí continua pel terme municipal de Lluçà, seguint el serrat del Tudons, Sant Cristòfol de Borrassers, Santa Eulàlia de Puig-oriol, molí de Puig-oriol i riera Lluçanès, Curtius, el castell de Lluçà i ermita de Sant Vicenç, i finalitza a Santa Maria de Lluçà.</p> | 08004-99 | Sector central i sud del terme municipal | <p>La data d'homologació del sender fou 1.978</p> | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia del GR-1 no està editada. A la zona de la masia de Torrats hi ha uns senyals del GR-1 que podrien formar part d'un antic traçat que actualment no s'utilitza. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37631 | Arxiu parroquial d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dalpens | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu Parroquial d'Alpens (a part de la documentació més moderna que es guarda a la parroquia) es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial d'Alpens consta de 25 sèries amb 255 unitats documentals i s'organitza bàsicament en tres blocs: llibres sacramentals, administració i llibres notarials, en suport de paper i pergamí, manuscrits i impresos i escrits en llatí, català o castellà. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial d'Alpens són les següents: 2.3.51. Baptismes (1564-1864) 2.3.52. Confirmacions (1660-1817) 2.3.53. Matrimonis (1575-1924) 2.3.54. Defuncions (1506-1900) 2.3.55. Vària sacramental (1801-1950) 2.3.56. Aniversaris i celebracions (1601-1883) 2.3.57. Administració de l'Obra (1580-1862) 2.3.58. Visita pastoral i documents episcopals (1599-1783) 2.3.59. Consueta (1601-1947) 2.3.60. Inventaris parroquials (1694-1765) 2.3.61. Comptes i factures (1587-1892) 2.3.62. Llevador de rendes, censals... (1636-1850) 2.3.63. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis (1684-1866) 2.3.64. Correspondència (1641-1849) 2.3.66. Confraries (1594-1922) 2.3.67. Vària administració (1596-1909) 2.3.68. Manuals notarials (1499-1737) 2.3.69. Capítols matrimonials (1541-1807) 2.3.70. Testaments (1501-1962) 2.3.71. Actes notarials (1618-1935) 2.3.72. Capbreus (1619-1629) 2.3.73. Processos (1652-1802) 2.3.74. Registre de documents i de formularis (1643-1900) 2.3.75. Vària notarial (1592-1841) 2.3.76. Pergamins (1336-1803)</p> | 08004-72 | Nucli urbà. Arxiu Episcopal de Vic, c/ Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>La documentació de l'arxiu Parroquial d'Alpens és la generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració i de l'activitat notarial desenvolupada pel rector entre els segles XIV i XX. Val a dir que el límit parroquial no coincideix amb el terme municipal i per tant ens trobem documentació relativa a masies de termes municipals limítrofs.</p> | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37631-foto-08004-72-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en que està escrit i notes complementàries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37678 | Fira del Jovent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-jovent | <p>- Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.</p> <p>- PLANES, J.A, Alpens. <em>Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins</em>, Ajuntament d'Alpens, 1999.</p> | XVIII-XXI | La fira ha evolucionat i s'ha adaptat a les circumstàncies socials del poble. | <p>La Fira del Jovent, també coneguda com la Gala, tenia lloc a Alpens el penúltim diumenge de maig. Es tractava d'una fira principalment de caràcter ramader per acordar el dia del tondre de les ovelles a cada casa, contractar tonedors o llogar pastures i pastors. També era una festa on el jovent aprofitava per buscar promès i anunciar el seu prometatge.</p> <p>Ja és esmentada, encara que sense aquests noms, en el <em>Calendario para el Principado de Cataluña del año de 1797</em> que la situa al quart diumenge de maig. També Pasqual Madoz la recull el 1846 en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico (T. III, p. 483), com una de les fires notables del país, i la situa ja al penúltim diumenge de maig que és la data que ha perdurat. Les dues fonts recullen també l’altra fira que també es celebrava a Alpens el 25 de març, festivitat de l’Anunciació.</p> <p>Des de fa 5 o 6 anys la fira del Jovent es convertí en fira de la forja artística, potenciant i difonent a través de diferents activitats i exposicions els elements artístics de forja del poble i de les contrades. S'amenitza la festa amb diferents parades de productes artesanals, alimentació, etc. i un ball organitzat per SOLC a la revetlla del dia anterior.</p> | 08004-119 | Nucli urbà | <p>La fira del Jovent, o la Gala, era antigament l'esdeveniment més important de l'any juntament amb la Festa Major. Els seus atractius eren, principalment, els negocis entorn a la ramaderia (contractar pastors, tonedors, pastures, etc.) i els balls on els joves anunciaven el seu prometatge. Cal tenir en compte que Alpens era en la ruta de pas de ramats transhumants entre les planes interiors i les pastures estiuenques del Pirineu, en el que també s’ha anomenat <em>Camí ramader de Marina</em> i en aquestes fires de primavera s’hi trobaven propietaris de ramats i de pastures, pastors, carnissers i tractants de bestiar. </p> <p>Després d'un temps, Alpens recuperà al 1981 la fira Jovent però no fou fins el 1991 quan assumí la seva importància amb cercaviles de cap-grossos, gegants, grallers, un concurs de ròssec de cavalls on hi participaven uns 20 animals i on els cavalls i amos demostraven la seva habilitat, concurs de tallada de troncs, parades de tota mena i ball.</p> <p>Era una fira que s'havia recuperat amb objectius turístics i de comerç i que va decaure, pocs anys després, en popularitat i seguiment. Amb ànims de renovar la fira, i perquè no caigués en l'oblit, es va orientar a vitalitzar un altre aspecte de la vila, la forja artística.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les fotografies 1 i 2 han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 2116 | 4.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37627 | Talla de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-sant-pere | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 755.</p> | XVII-XVIII | Restaurada recentment. | <p>La talla de Sant Pere que es troba ubicada a la rectoria d'Alpens presidia el retaule de l'església Sant Pere de Serrallonga. Es tracta d'una magnífica talla exempta de fusta i pigments emulsionats de 77 cm x 33 cm x 20 cm. La talla representa a Sant Pere, dret sobre una simple peanya rectangular. Porta barba grisa i una tiara amb orelleres vermelles i dues ínfules. Sosté a la mà dreta dues claus de color verd, i amb la mà esquerra un llibre. Les mans estan cobertes per guants, amb una creu a l'anvers de la mà, i amb anells. Porta un vestit blanc, cobert amb una capa vermella de ribets daurats, amb el revers verd, i un fermall que la subjecta.</p> | 08004-68 | Nucli urbà. La Rectoria , c/ Rectoria, 3. Alpens | <p>La talla de Sant Pere va ser restaurada l'any 1993 per Carme Gouda, una restauradora professional de Vic.</p> | 42.1190900,2.1006800 | 425659 | 4663390 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37627-foto-08004-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37627-foto-08004-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37586 | Nucli urbà d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-dalpens | <p>PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.</p> | XVII-XX | La majoria de cases que conformen el nucli s'han conservat amb un aspecte no massa diferent de l'original, tot i que hi ha algun tipus d'actuacions, com canviar portals de les cases per portes de garatge o refer les obertures, que han anat malmetent progressivament la unitat d'estil del nucli. | <p>El nucli urbà d'Alpens està situat en un punt central del terme municipal, a tocar de la carretera BP-4654 i a recer d'una carena que el resguarda dels vents del nord. Comparant-lo amb els pobles propers, es tracta d'un nucli gran, sobretot si només tenim en compte el que es podria anomenar nucli antic. La majoria dels carrers i places que el formen estan formats per cases dels segles XVII i XVIII de tipologia urbana, estrets de façana i de planta baixa, primer pis i golfes, i només la part exterior, el carrer Roca Monada, la carrera Lluçanesa i al voltant de la carretera BP-4654, es pot considerar del segle XX. Històricament, el primer poblament del nucli va començar en el que avui en dia és l'extrem sud, l'anomenat carrer dels Rosers. En aquesta zona hi havia el primer nucli de cases que més endavant es desplaçaria al nord, on es troba actualment. La distribució dels carrers és totalment irregular i respon més a l'orografia que a un plantejament urbanístic pràctic. Una de les peculiaritats del nucli és la forma de ferradura que fa en la part sud. En aquesta part s'hi ubica una extensa zona d'horts que ha quedat integrada al nucli i al voltant de la qual s'hi troben els diversos carrers que formen 'la ferradura'. Per la part oest, la zona d'horts queda tancada pel carrer de Baix i la seva continuació, el carrer Graell; al nord queda tancada pel carrer de la Rectoria i el carrer de la Volta, que correspon amb les façanes posteriors de les cases de la plaça Major i finalment per l'est queda tancada per les façanes posteriors de la Placeta, del carrer de la Placeta i del carrer Vilamala. La part sud del nucli, doncs, es vertebra a través d'una zona d'horts, a diferència de la part nord que gira entorn a la plaça Major, amb l'església parroquial a prop. En aquesta part hi trobem a un cantó de la plaça els carrers Ripoll i de Dalt i a l'altre els carrers de la Placeta i la Placeta, que és l'actual nus de comunicació del poble ja que hi arriben els carrers Planes, Vilamala i el ja esmentat de la Placeta, a més d'un carreró que comunica amb el Casino i la carretera BP-4654. També tenen certa rellevància dos camins perifèrics del nucli antic, el camí vell, que baixa des del parc infantil del Ramal fins al quintà de la Vall, una zona d'horts, i el camí del Call, carreró estret que comunica el carrer Ripoll amb la carrera Lluçanesa i que en la seva continuació s'anomena camí dels Dolors. La resta del nucli, sobretot tota la part nord-oest, és moderna i no respecta la tipologia de carrers que s'havia establert en el passat ja que la majoria de les cases que conformen aquesta part nova són aïllades i d'estil contemporani. Hi ha diversos aspectes del nucli d'Alpens que destaquen per la seva excepcionalitat: El primer és la quantitat i la qualitat de l'aigua, ja que en l'entorn proper del nucli trobem fins a quatre fonts, la de ca l'Andri, la Bona, la Riussa i les desaparegudes Fontetes, que conformen el naixement de la riera Gavarresa, a més d'una gran quantitat de pous. Alguns d'aquests pous estan ubicats dins mateix de les cases però també se'n troben al carrer, com és el cas dels pous de pedra que es troben als carrers Vilamala i Graell, l'antic pou comú, sobre el qual reposa l'escultura del Manelic i el pou del camí de la Vinya. Un altre aspecte que destaca del nucli són les llindes amb inscripcions que emmarquen algunes de les obertures de les cases del poble. Aquestes llindes són un document excepcional de la història del poble ja que s'hi poden llegir les diferents dates de construcció de les cases (la majoria datades els segles XVII i XVIII), a més dels noms de les persones que les van fer construir. En algun casos fins i tot es pot saber l'ofici que practicaven els seus habitants a través d'objectes esculpits en baix relleu a la llinda. El tercer element destacable del nucli són els elements decoratius de ferro forjat, que trobem en balcons, murs i portes i que s'han descrit en una fitxa individual.</p> | 08004-27 | Nucli urbà | <p>Si tenim en compte les llindes de les cases que avui en dia conformen el nucli, s'hauria de datar el poblament d'Alpens al segle XVII, però indubtablement el seu origen és anterior. Com a parròquia, Santa Maria d'Alpens apareix documentada abans de l'any 1154, però les epidèmies de la baixa edat mitjana no van permetre un creixement notable de la població fins a finals del segle XVI i principis del XVII. Els fogatges de la parròquia, en els que s'inclouen les masies, així ho demostren: 4 focs al fogatge de 1497, 8 focs al de 1553, 33 focs al cens de 1595 i 68 cases dins del nucli urbà al cens de 1626.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tant el nucli urbà, com els camins perifèrics, com els pous estan protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament de 1996. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 37594 | La Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placeta | XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | <p>La Placeta està ubicada al sector est del nucli urbà, comunicant al nord amb el carrer de la Placeta i la carretera BP-4654 a través d'un petit tram que passa per davant del Casino, i al sud amb els carrers Planes i Vilamala. Plaça de petites dimensions i de forma allargada, semblant a un carrer ample. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega de maçoneria de pedra. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat decorats amb el cap d'un drac a la punta. Tancant la plaça pel cantó nord, trobem l'edifici del casal municipal, totalment reformat i que no conserva cap element original. En el cantó oest, i fent cantonada amb el carrer de la Placeta, hi ha en el número 4 una casa de la que destaquen les obertures del primer pis i de les golfes. Al primer pis hi ha dos balcons simètrics emmarcats amb pedra motllurada i amb el monograma IHS gravat a la llinda. Sobre aquests dos balcons hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la seva esquerra, en el número 5, hi ha una casa de la que destaquen diverses obertures: a la planta baixa la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat. Les dues estan coronades amb llindes amb inscripcions, la de l'esquerra és actualment il·legible i la de la dreta té dues creus, un motiu floral encerclat i el monograma IHS. Sobre aquestes dues finestres s'hi troben dues finestres de petites dimensions a nivell de golfes. Les dues estan emmarcades amb pedra bisellada i la de l'esquerra conserva l'ampit motllurat. A l'esquerra d'aquest edifici hi ha les antigues escoles d'Alpens, descrita en una fitxa individual. Més a l'esquerra, en el número 9 i fent cantonada amb el carrer Vilamala, trobem una casa amb cinc de les sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampits motllurats a les finestres del primer pis i ampits rodons a les de les golfes. En destaca especialment les llindes de la porta principal i de la finestra del primer pis que hi ha just a sobre. En la primera es pot llegir: 'PERA IOAN VILAMALA FERRER / ANI IHS 1702' i a la superior: 'AVE MARIA SIN PECADO / CON IHS CEBIDA / - - 1702'. Tancant la plaça pel cantó sud hi ha una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades. En destaquen les dues finestres del primer pis, ambdues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb la inscripció '17 IHS 23' a la llinda. Ja al cantó est de la plaça, i en una raconada a tocar del carrer Planes, hi ha una casa que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 12, trobem una casa força reformada que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Més enllà, en el número 13, hi ha una casa totalment reformada. La següent casa, en el número 14, té la façana arrebossada i en destaquen les dues finestres del primer pis, una emmarcada amb pedra motllurada i l'altra amb pedra bisellada. De la següent casa, amb la façana en mal estat, només en destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i la finestra emmarcada també amb pedra bisellada que té just a sobre, actualment tapiada. Tancant la plaça per l'extrem nord hi ha la casa amb el número 16, amb façanes a la plaça i al carrer que comunica amb la carretera. De la façana que dóna a la plaça en destaquen quatre obertures, una emmarcada amb pedra bisellada i les tres restants amb pedra motllurada. En una d'aquestes obertures, concretament a la finestra de la planta baixa, hi ha la inscripció: 'JOAN PAYRO ME FECIT I JOSEPH PAYRO / 17 73' junt amb dos elements en baix relleu força erosionats que podrien haver representat un escaire i unes alicates. De la façana nord en destaquen dues finestres, la central del primer pis i la de les golfes, ambdues emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat.</p> | 08004-35 | Nucli urbà. La Placeta. Alpens | <p>Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases de la plaça, es podria datar l'origen de la Placeta al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors.</p> | 42.1184900,2.1017100 | 425744 | 4663323 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els picaportes, el més interessants dels quals estan ubicats a les cases amb els números 5, 10, 11, 12, 13 | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37595 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.</p> | XVII-XVIII | La majoria de les cases conserven bona part dels elements originals. Tot i que algunes han estat reformades notablement, es manté una unitat d'estil en tot el conjunt. | <p>La plaça Major d'Alpens està situada al centre del nucli urbà, entre la plaça Joan Prat i Roca i el carrer Ripoll. Es tracta d'una plaça de planta rectangular força allargada i mitjanes dimensions orientada de sud-est a nord-oest, amb tres punts d'accés situats als extrems sud, nord i oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana i construïdes al llarg dels segles XVII i XVIII, estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega majoritàriament de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns casos. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat, decorats amb caps de drac. Entrant per la plaça Joan Prat i Roca ens trobem a mà dreta i en el número 1, cal Ferreró datada del 1609, descrita en una fitxa individual. A la seva esquerra hi ha el número 2, una casa amb la façana arrebossada i pintada de color rosa que té la façana orientada al nord-oest i al sud-oest, ja que forma la cantonada. En destaca un dels portals de la planta baixa, emmarcat amb pedra motllurada i els dos balcons del primer pis, emmarcats amb pedra treballada, un dels quals amb la data de 1673 pintada modernament a la llinda. També són destacables les tres mènsules de pedra motllurades que sostenen el balcó, una de les quals ubicada just al vèrtex de la plaça. Ja en el costat nord-est de la plaça, trobem en el número 3 cal Teta datada del 1625, descrita en una fitxa individual. Al seu costat, hi ha una casa que conserva molts elements del seu aspecte original. Destaca especialment el portal adovellat amb carreus treballats de grans dimensions i sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, cinc de les quals amb decoració conopial a la llinda. A la seva esquerra trobem l'antiga fàbrica d'embotits Cruells, també descrita en una fitxa individual. Més enllà, en el número 6 hi ha una casa que conserva dues obertures originals, un portal emmarcat amb pedra treballada i la inscripció 'AVE MARIA SIN PE + CADO CONCEBIDA / ISIDORUS VALL IHS ME FECIT 1717' a la llinda, i un balcó al primer pis, emmarcat amb pedra bisellada i decoració conopial a la llinda. En el número 7 trobem una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades, que conserva diverses obertures originals, emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat hi ha una casa amb la façana força estreta, de la que en destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i amb un inscripció a la llinda, actualment il·legible. Tancant la plaça pel vèrtex nord trobem en el número 10 una casa que conserva únicament dues obertures originals: la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la finestra que hi ha just a sobre, emmarcada amb ampit motllurat, motllura en forma de pinacle en el tram inferior dels brancals bisellats i decoració d'un cap en baix relleu sota un arc mixtilini a la llinda. Ja en el costat nord-oest de la plaça hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que hi ha un portal adovellat que probablement no conserva el seu aspecte original. A la seva esquerra, més enllà del tram de casa arrebossat i pintat de color ocre, trobem en el número 12, una casa que conserva quatre obertures originals emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data incompleta de _ _65 a la llinda. Destaca especialment la finestra de la part dreta del primer pis, amb decoració en forma de pinacle en el tram inferior dels brancals i motius geomètrics, florals i heràldics en baix relleu a la llinda. Tancant la plaça pel cantó sud-est trobem una casa que conserva totes les obertures originals. A les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, al primer pis dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit motllurat i a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada i l'anagrama IHS a la llinda.</p> | 08004-36 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | <p>Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen de la plaça entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors.</p> | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa amb les obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració conopial a la llinda. També destaca la llinda de la porta principal amb una inscripció força erosionada en la que encara es pot llegir la data de 1782. La següent casa és la seu de l'Ajuntament d'Alpens. Conserva dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i un portal adovellat que, tot i haver estat refet de nou conserva la data de l'edifici original -1672- i de la reforma -1982-. Més a l'esquerra, en el número 16, trobem una casa de grans dimensions, coneguda com cal Boscallà. Que conserva diverses obertures originals. Aquestes estan emmarcades amb pedra motllurada al primer pis i pedra bisellada a la planta baixa i a les golfes. Destaquen especialment les mènsules motllurades de pedra que sostenen el balcó del primer pis. En el número 18, i al costat d'una casa sense interès arquitectònic, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva quatre obertures originals, totes emmarcades amb pedra bisellada. En destaca la porta principal, amb la inscripció 'JOAN 17 IHS 39 VALL' a la llinda. Tancant la plaça per aquest costat trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaquen dues finestres simètriques amb brancal i ampit motllurat compartit, i una porta a la planta baixa a la que s'accedeix a través de quatre graons semicirculars de pedra. En les cases de la plaça Major hi ha diversos elements de ferro forjat d'interès artístic. Cal remarcar el fanal sostingut per un drac alat ubicat a la façana de cal Teta i les baranes que tenen forma de drac de la casa ubicada a l'extrem sud de la plaça. Els picaportes més destacables estan ubicats als números 4, 7, 14 i 18. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 37621 | Escultura dels donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dels-donants-de-sang | XXI | Caldria controlar les agressions a l'escultura | L'escultura dels donants de sang es troba ubicada al parc infantil del Ramal, enfront del Casino a l'entrada del nucli d'Alpens. És una escultura de ferro oxidat de dos metres d'alçada, 50 centímetres d'amplada i quatre i mig de gruix. Està formada per dues parts de ferro que no acaben d'encaixar, simbolitzant el donant i el receptor que en unir-se formen un cor, òrgan necessari on va a parar la sang i poder continuar bategant per viure. | 08004-62 | Nucli urbà. Parc Infantil del Ramal. Alpens. | Al costat de l'escultura hi ha una placa de ferro subjectada a una pedra amb la data de realització la següent inscripció: per ajudar-nos a fer seguir bategant cors, gràcies / Ajuntament d'Alpens, Associació de donants de sang d'Osona / 18 de maig de 2003. | 42.1189500,2.1026400 | 425821 | 4663373 | 2003 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Enric Pla Montferrer | A pocs metres de l'escultura hi ha diverses plaques de ferro clavades en un mur amb la llegenda 100 anys en la primera. Les cinc plaques que hi ha a la dreta, serveixen per a inscriure-hi el nom dels alpensins que arribin als 100 anys de vida. Fins al moment, dos de les cinc plaques ja tenen gravat un nom. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37598 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Casino està ubicat a l'entrada de la població d'Alpens, a tocar de la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions composat per diversos cossos amb diferent nivell de teulada a doble vessant i aigües a les façanes laterals, formats per planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb un sòcol de pedra d'un metre d'alçada diferenciat per una línia de maons col·locats de cantell. Presenta les cantonades i els marcs de les obertures amb maó. S'accedeix al Casino a partir de cinc graons de donen pas a una terrassa flanquejada per dos arbres i delimitada per una tanca d'arbusts. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cos adossat perpendicularment ocupant el nivell de planta baixa, de teulada de tres vessants, en el qual s'hi obre una gran porta d'accés amb dos pilars de maó flanquejada per dos grans finestrals. La part superior de la façana hi ha una gran obertura de forma triangular emmarcada amb maó. La façana nord-est presenta l'estructura de cossos adossats i desiguals a causa del diferent nivell de teulada i l'amplada del cos. Els dos cossos de l'esquerra corresponen a l'entrada i el bar-restaurant, i els dos cossos de la dreta al teatre i l'escenari, aquest últim de major alçada. La façana presenta diverses obertures - tres portes i 15 finestres - totes elles emmarcades amb maó. La façana nord-oest sols presenta una porta central a nivell de planta baixa, emmarcada amb maó, a la que s'accedeix a partir d'una escala de pedra amb barana de ferro. La façana sud-oest presenta la mateixa estructura del diversos cossos i obertures emmarcades amb maó. Davant d'aquesta façana s'hi ubica una zona amb jardins. | 08004-39 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Al voltant de la figura de Miquel Casals i Carles es forjà la realització de l'obra del Casino, edifici emblemàtic situat just a l'entrada del poble. Segons una entrevista que féu Antoni Iborra a Josep Vilardaga -publicada al programa de festa Major de 1988 - Miquel Casals, un alpensí que havia fet fortuna a principis de segle com a negociant de ferro vell i que residia a Barcelona, de ben jove havia mostrat interès pel teatre, i segurament ja tenia pensat construir un edifici a Alpens reservat a aquest tipus d'activitat. Tanmateix el fet que precipità aquesta decisió fou una picabaralla que mantingueren un grup d'aficionats alpensins al teatre - entre els quals hi havia Casals- amb Jaume Capdevila (el Llena), que regentava la fonda. Sembla que aquest últim els impedí un assaig a l'únic lloc que aquells podien fer-ho al poble, al garatge de la Fonda. Aleshores Casals decidí construir el Casino. Les obres van durar dos anys i costejades totalment per Casals. La inauguració tingué lloc a la festa Major de 1928 i constituí un gran esdeveniment. Fins a la Guerra Civil, va viure la seva època daurada gràcies a la intervenció del seu promotor, el qual s'encarregava personalment de portar a Alpens les millors companyies i actors del moment que actuaven a Barcelona (teatre Romea i la companyia del Liceu), amb especial predilecció per la representació de sarsueles. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 1928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els propietaris conserven el moble-bar original de principis del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37657 | Font de l'horta de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-la-vall | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es troba totalment recoberta de bardisses fins al punt que no es possible accedir al brollador. Tot i així, l'estat de conservació del safareig de pedra és relativament bo. Convindria netejar i condicionar l'entorn. | La font de l'horta de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 250 metres a l'oest de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que descendeix des del nucli urbà passant per la font Bona o bé per un corriol que surt de la masia de la Vall. En qualsevol dels dos casos s'ha d'agafar un corriol que descendeix uns metres per sota la pista forestal fins arribar a la font. La font està formada per un gran safareig de pedra construït amb carreus treballats, amb amples batedors als costats. Actualment el safareig està mig colgat per la vegetació de manera que no s'arriba a veure el brollador. Tot i així es sent el raig constant que surt del brollador, amagat entre la bardissa. L'entorn de la font, ubicada en una vessant amb força pendent d'una petita vall, al fons de la qual passa la riera Gavarresa, és molt humit i amb una vegetació molt espessa. | 08004-98 | Sector sud del terme municipal | Antigament, aquesta era una font utilitzada tant pels habitants de la propera masia de la Vall, com pels habitants del nucli d'Alpens, que venien a beure aigua o a rentar la roba especialment en època de secada, quan les fonts més properes al nucli no rajaven. | 42.1137100,2.1005400 | 425641 | 4662793 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37657-foto-08004-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37657-foto-08004-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats d'16.9 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable, tot i que a partir de 50 mg/l es considera una font no potable, segons l'Organització Mundial de la Salut.Segons fonts orals, és una font que a més de proveir una aigua especialment bona, sol rajar sempre, fins i tot en èpoques de secada. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37612 | Teuleria del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-graell | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Les restes de la teuleria, sense coberta, es troben cobertes per vegetació i parcialment enrunades. | La Teuleria del Graell es troba situada al sud-est de la masia del Graell, al capdavall d'un camp, prop d'una bassa d'aigua envoltada per quatre pollancres, a 350 metres de la pista forestal que va de Santa Eulàlia de Puig-oriol a Alpens. Es tracta d'un forn d'obra mig enrunat, del que es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades, de planta quadrangular de 7 metres per 7 metres aproximadament, i amb una alçada conservada que varia entre els tres metres i els quaranta centímetres. Tres dels quatre murs queden pràcticament colgats per la bardissa que envolta el forn, insinuant només la sala de cocció, on també ha crescut la vegetació. L'únic mur ben conservat és el que es troba orientat a l'est, el qual presenta les dues obertures d'accés a la sala de combustió per les quals s'introduïa el material que es volia cremar per coure l'obra. Les dues obertures són de volta de canó de maó i amb un arc de descàrrega a sobre format per lloses a plec de llibre. Entre la teuleria i el roure gros del Graell s'hi pot observar encara la forma de dues basses, una amb canyissar, que haurien servit per proveir d'aigua el forn quan es necessitava. És precisament al costat esquerre del roure gros del Graell que es pot entreveure les restes d'un segon forn de cocció d'obra. Aquestes restes, molt deteriorades, no conserven cap mur d'empeus i sols s'hi pot observar la cavitat que formava l'interior del forn i un profund forat. Les restes d'obra mig colgades a l'entorn confirmen l'activitat que s'hi produïa. | 08004-53 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. La teuleria de la masia del Graell fa uns seixanta anys encara funcionava. S'hi produïen rajoles i teules per vendre. | 42.1116400,2.0901900 | 424783 | 4662572 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37612-foto-08004-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37612-foto-08004-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El forn de cocció d'obra que es troba situat al costat esquerre del roure gros del Graell està inclòs dins l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37585 | Roure del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-graell | PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | El roure només conserva una part de la brancada | El roure del Graell està situat a un marge de la pista forestal, també GR-1 i camí ramader, que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, uns 300 metres al sud de la masia del Graell. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions amb uns 12 metres d'alçada i un tronc amb un perímetre de 428 centímetres a 1 metre d'alçada. De la brancada, de dimensions imponents, només se'n conserva una part ja que fa unes dècades en va caure l'altra per l'acció d'un llamp. La part que es conserva és la que dóna a la pista, des d'on la vista del roure és més impressionant. Per l'altra part, el tronc és foradat fins a l'altura on comencen les branques, algunes de les quals hi manquen. | 08004-26 | Sector sud del teme municipal | Antigament, els arbres monumentals es deixaven créixer estratègicament de manera que servissin per a marcar els camins i els punts de parada d'aquests, a mode de fita. En el cas del roure del Graell, aquest es troba a peu del camí ramader, pel que es pot suposar que el seu creixement no és accidental, sinó que es va deixar créixer precisament per indicar que per aquest punt hi passa el camí ramader i hi ha una parada, la pleta del Graell. | 42.1095300,2.0875400 | 424562 | 4662340 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37668 | D'Alpens n'és filla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalpens-nes-filla | XIX-XX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! | 08004-109 | Nucli urbà | Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37620 | El Manelic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manelic | BESA, R, El ferrer d'Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978. COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic 'Hombres y pueblos' dins Diario de Barcelona, 20 de d'abril de 1972. Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Manelic és una escultura de ferro forjat situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú, actualment coneguda com a plaça Joan Prat i Roca en honor al ferrer que forjà l'escultura. Està situada sobre una base de pedra que forma una font, que antigament constituïa el Pou Comú i del qual se'n conserva una manivela de ferro. La base té una placa commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat, en reconeixement a la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. L'escultura d'uns 105 centímetres constitueix un exemple del virtuosisme tècnic que Joan Prat assolí en la tècnica del ferro forjat. L'escultura està composada per la figura del Manelic (45 centímetres) vestit amb barretina, capa, faixa, espardenyes de betes i bastó, i la base (60 centímetres) en forma de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha el nom i el cognom del ferrer inscrit. | 08004-61 | Nucli urbà. Plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Aquesta escultura va ser realitzada l'any 1972 tal com ho indica la placa de ceràmica de gres que hi ha a la base de pedra. Joan Prat, que sempre li havien agradat els dramaturgs Maragall, Carner i Guimerà va extreure un esquema de l'escultura instal·lada a Monjuïc, quan va estar a Barcelona. Es tracta d'una escultura del Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya. És un bonic exponent d'artesania popular d'un escultor alpensí dins l'art català, molt valorat pels veïns d'Alpens i contrades. El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que decoren les façanes i els carrers d'Alpens donant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. | 42.1190100,2.1014400 | 425722 | 4663381 | 1972 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Joan Prat i Roca | A uns metres de l'escultura hi ha la casa on va viure el ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca, ca l'Andreu, la qual presenta una bonica barana de ferro forjat que té al centre una figura amb els braços estirats, agafats a dos barrots. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37562 | Sant Pau del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-del-colomer | AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Sant Pau del Colomer, d'Alpens, a 'Hoja Diocesana', Vic, 20 de maig de 1973. | XII | Sols presenta petites esquerdes al mur nord i una dovella del campanar desencaixada. | Sant Pau del Colomer està ubicada a 150 metres a l'est del Colomer, sobre un petit turó. S'accedeix a la petita capella a través d'una plataforma circular des de la qual en surten dues escalinates amb baixa barana, de pedra i amb carreus regulars ben treballats. És una església de petites dimensions amb absis orientat a l'est. Es conserven íntegres la nau de planta rectangular i l'absis semicircular del segle XII, decorada amb pintures modernes de Pau Macià i Pons. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està coronat amb un campanar, reformat, de torreta amb teulada de doble vessant i una obertura per costat d'arc de mig punt. Aquest campanar es troba sustentat a la façana oest per dues mènsules decorades amb un escut d'un castell o casa forta. També presenta una petita campana. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta cantonades diferenciades. A la façana principal, orientada al sud, hi ha l'accés principal, una porta emmarcada amb pedra bisellada amb data inscrita a la llinda 17 + 37. Sobresurt un porxo enllosat de teulada d'una sola vessant sustentat amb bigues i llates de fusta amb el cap treballat a mode de mènsules (la biga central presenta un motiu de decoració de creu grega dins un cercle) i quatre pilars octogonals de pedra, un dels quals queda adossat a la sagristia. La sagristia sobresurt perpendicularment de la part dreta de la façana i està construïda amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. Presenta una única obertura adovellada en forma de creu grega, i un carreu amb la data inscrita de 18 + 87 a la cantonada esquerra. A la façana est s'hi pot observar l'absis semicircular, llis, que presenta un parament de carreuons de mida grossa, simplement escairats i sense polir, disposats en filades uniformes i regulars amb una petita finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt. Ressegueix el perímetre de l'absis un baix mur d'uns 20 centímetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La façana nord no presenta cap obertura i la façana oest un òcul, reformat i adovellat amb pedra. Envolta l'església un mur de pedra de poca alçada delimitant el turonet en la qual es troba assentada l'església. | 08004-3 | Sector sud-est del terme municipal | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, de la comarca del Ripollès, al lloc de Terrades. No degué passar mai de sufragània o capella rural de la parròquia de Santa Maria d'Alpens. El lloc de Terrades surt documentat el 1074 quan el noble Folc féu donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades, que pertanyia a la parròquia de Santa Maria d'Alpens (de Pintos). A partir del 1600 el nom de Terrades fou substituït pel de Colomer, corresponent a l'antiga masia del Colomer, segurament per desaparició del primitiu que li havia donat nom. L'església és esmentada el 1190, quan Pere Bernat de Terrades féu cessió al seu fill Arnau, de Sant Pau, de diverses peces de terra prop del mas Terrades i sota les cases de Sant Pau que eren domini de Ripoll i de Sant Salvador d'Orís. Se la cita en altres deixes testamentàries del 1322 i 1437, on apareix amb el nom de Sant Pol de Terrades. La seva existència se segueix documentant sempre com a capella rural de la parròquia de Santa Maria d'Alpens. Al segle XVIII l'edifici sofrí algunes modificacions, així el 1737 hom reféu el portal que posteriorment fou traslladat del mur de ponent al mur de migdia on es troba actualment. L'any 1887 hom construí una sagristia i fou afegit a l'església un atri que hom renovà l'any 1947. Els propietaris del mas Colomer han arranjat l'església amb diverses obres que van consistir en refer i apujar les voltes, folrar amb pedra picada tot l'interior i fer un petit campanar d'espadanya, així com diversos agençaments en l'aspecte exterior de l'església. | 42.1063400,2.1180600 | 427081 | 4661959 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'església va ser reformada després del 1939 i el seu interior va ser recobert amb un aplacat de llosetes de pedra agafades amb morter de ciment portland que impedeixen de veure els paraments originals. | 92|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37642 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona | La font està coberta de vegetació, l'aigua que omple el safareig està bruta i l'accés és dificultós. Convindrisa netejar i condicionar l'entorn. | La font Bona està situada a l'extrem sud del nucli urbà, uns metres més avall de l'última casa del carrer de Baix. S'accedeix a la font a través del carrer de Baix, que en abandonar l'última casa, passa a ser una pista forestal. A pocs metres de la darrera casa, en un revolt de la pista, trobem la font a mà esquerra, envoltada totalment de vegetació. La font està formada per un caminet empedrat que condueix a unes escales, també de pedra, que descendeixen fins a la font, aixoplugada sota una arcada de mig punt adovellada. La paret del fons de l'arcada està formada per carreus regulars i té a la part esquerra, el brollador, el costat del qual hi ha un abeurador que recollia l'aigua de la font per omplir el safareig que hi ha just davant. El safareig, de forma triangular, està construït amb murs de maçoneria de pedra, exceptuant la part més propera a la font, amb batedors de rajols. En un dels vèrtexs del safareig s'hi troba una pedra treballada de grans dimensions amb forma de desaigua. | 08004-83 | Sector central del terme municipal | Aquesta font era utilitzada pels veïns del poble per proveir-se d'aigua i per a rentar la roba, tot i que la font propera al nucli amb més anomenada eren les Fontetes, actualment perduda. | 42.1179600,2.0972100 | 425371 | 4663268 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37642-foto-08004-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37642-foto-08004-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava i en el safareig hi havia aigua, encara que molt bruta. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37655 | Font de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comia | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està neta de vegetació i ben conservada, tot i així l'accés no és l'ideal i la senyalització és inexistent. | La font de Comià està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, al nord de la masia que li dóna nom i a la vessant nord de la serra a on es troba la masia de Comià i l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en un pla que hi ha al costat de la masia de Comià. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a un punt, a l'esquerra de la pista, a on s'ha de travessar un filat elèctric i seguir un corriol estret que descendeix uns 35 metres per la zona obaga fins arribar a la font. La font està formada per un dipòsit excavat a la roca, amb una obertura de volta de maó, i una petita bassa uns dos metres a l'esquerra. En aquesta bassa, de forma quadrangular i delimitada als quatre costats per murs que no superen els 40 centímetres, s'hi troba el brollador, totalment recobert de molsa. Les dos parts de la font: el dipòsit i el brollador, estan connectats per un tub de PVC mig soterrat. L'entorn de la font, delimitat al darrera per una paret de roca natural, és molt humit ja que es troba en una baga especialment humida i està dominat per boixos, amb maduixers i lloreret als sotabosc. | 08004-96 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Comià, ubicada a uns centenars de metres. | 42.1383900,2.0694400 | 423100 | 4665561 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37655-foto-08004-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37655-foto-08004-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Comià presentava un índex de nitrats d'1.2 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37650 | Font de Serrallonga de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-serrallonga-de-baix | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està neta de vegetació però convindria habilitar l'espai proper ja que actualment l'accés al brollador no és fàcil. | La font de Serrallonga de Baix està situada uns 150 metres a l'est de la masia que li dóna nom, a recer de la carena que formen el Puigdon i el Puig Cornador, on es troba també l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 en direcció a Sant Pere de Serrallonga. Després de seguir la pista ascendent uns 1000 metres, s'arriba a un trencant, a mà esquerra, que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga passant per la masia de Serrallonga de Baix. Pocs metres després d'agafar el camí es troba, a mà esquerra, la font. La font està formada per una pedra recoberta de molsa semblant a la d'un desguàs antic, de la que en brolla l'aigua. L'espai del davant, està ocupat per una zona molt humida plena de pedres que permeten passar-hi. Una mica més avall, l'aigua de la font va parar a un rec que forma un gorg just uns metres sota de la font. | 08004-91 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Serrallonga de Baix, ubicada a uns 150 metres. | 42.1378500,2.0789100 | 423882 | 4665492 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37650-foto-08004-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37650-foto-08004-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Serrallonga de baix presentava un índex de nitrats de 0.2 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37656 | Font de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vall | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es troba recoberta de molsa i envoltada per un filat elèctric. | La font de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 125 metres a l'est de la masia que li dóna nom i pocs metres sota la balma de la Vall. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt del costat est de la masia de la Vall i descendeix ràpidament entre boixos en una petita vall amb força pendent. La font està ubicada a recer d'una balma per sobre de la qual passa un torrent. Sota la balma, de forma semicircular, hi ha un gorg al costat del qual hi ha la font. La font està formada per una brollador i una aixeta que sobresurten d'una paret de roca totalment recoberta de molsa, a la part esquerra de la balma. L'entorn de la font, dominat per l'abrupte curs del torrent que hi passa i que uns metres més avall passa també per la balma de la Vall, és especialment ombrívol ja que els boixos i especialment els freixes que hi ha deixen passar entre les seves branques i fulles, comptats rajos de sol. | 08004-97 | Sector sud del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, la Vall, ubicada a uns 125 metres i també als habitants de la balma de la Vall, situada a pocs metres de la font, i que al llarg del temps va tenir diversos habitants entre les seves parets. | 42.1138400,2.1039100 | 425920 | 4662804 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37656-foto-08004-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37656-foto-08004-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats de 0.7 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37630 | Arxiu municipal d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dalpens | http://www.alpens.diba.es/ | XIX-XXI | La secció de l'Arxiu que es troba ubicat a les golfes, les quals estan sota teulada, pateix el fred de l'hivern i l'alta calor de l'estiu. Seria convenient col·locar un aïllant al sostre per tal de conservar la documentació en bones condicions. | L'arxiu Municipal d'Alpens conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal d'Alpens ocupa 207 unitats d'instal·lació (222 unitats al 2006 més els documents recents sense classificar). L'arxiu es troba dividit en dues estances, una habitació al segon pis de la seu de l'Ajuntament d'Alpens, i a les golfes. A les golfes hi ha la documentació més antiga, col·locada en prestatgeries metàl·liques i dins uns armaris. A l'habitació del segon pis hi ha la documentació actual i la més utilitzada, ubicada en prestatgeries de fusta. L'arxiu d'Alpens té dos inventaris, un per codis i l'altre topogràfic, i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern (1896/1997) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1944/1997) 2.2 Personal (1953/1997) 2.3 Registre General (1952/1996) 2.4 Mitjans de comunicació municipals (1990/1991) 3. Serveis Econòmics 3.1 Patrimoni (1967/1996) 3.2 Intervenció (1916/1996) 3.3 Caixa (1917/1996) 3.4 Fiscalitat (1893/1997) 4. Serveis públics 4.1 Transport (1965) 5. Beneficència i assistència social 5.1 Associacions de beneficència (1968/1997) 5.2 Juntes i comissions municipals (1971/1973) 6. Sanitat 6.1 Inspecció sanitària (1960/1977) 6.2 Inspecció veterinària (1963/1974) 6.3 Subvencions i ajuts (1962/1964) 6.4 Juntes i comissions municipals (1964/1965) 7. Obres i urbanisme 7.1 Normes Subsidiàries de Planejament (1989/1997) 7.2 Obres d'infrastructura i serveis (1947/1997) 7.3 Immobles municipals (1958/1997) 7.4 Llicències d'obres (1950/1996) 7.5 Obertura d'establiments/Activitats classificades (1962/1991) 7.6 Subvencions i ajuts (1957/1986) 8. Seguretat pública 8.1 Guardes jurats (1973/1975) 8.2 Juntes i comissions municipals (1943/1972) 9. Serveis a l'Estat 9.1 Lleves (1947/1991) 9.2 Requisa militar (1941/1965) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1930/1996) 10.2 Junta local del Cens de Població (1940) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1948/1995) 11.2 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 11.3 Eleccions Generals: Corts, Senat, Congrés i Presidència de la República (1936/1996) 11.4 Eleccions al Parlament Europeu (1987/1994) 11.5 Referèndums i plebiscits (1947/1986) 11.6 Cens electoral (1945/1993) 11.7 Junta local del Cens Electoral (1946/1975) 12. Instrucció pública 12.1 Ensenyament primari (1906/1976) 12.2 Juntes i comissions municipals (1902/1969) 13. Cultura 13.1 Festa Major, festes populars (1976/1997) 13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1973/1988) 14. Serveis agropecuaris i medi natural 14.1 Censos de ramaderia (1942/1957) 14.2 Medi Ambient (1990) 14.3 Mutualitat Nacional de Previsión Social Agraria (1965/1984) | 08004-71 | Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens | Cal destacar la manca de documentació antiga; del segle XIX pràcticament no hi ha res, excepte algun impost i els llibres d'actes. També hi ha un gran buit de la primera meitat del segle XX, i per tant el gruix de la documentació correspon bàsicament a la segona meitat del segle XX. | 42.1193100,2.1010700 | 425692 | 4663414 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de novembre i desembre de l'any 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37608 | Pallissa de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-vall | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La pallissa de la Vall es troba ubicada a uns metres a l'oest de la masia de la Vall, tancant junt amb altres construccions, una lliça que s'estén davant les façanes oest i sud de la masia. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions formada per un volum de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes obertures. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una estructura simètrica vertebrada a través de dues grans arcades geminades d'arc de mig punt, sustentades amb pilars de carreus i imposta marcada de pedra, i arcs emmarcats amb maó. Entre els dos arcs hi ha un petit pany de paret de maó amb un carreu treballat on hi consta la inscripció JUAN VALL / 1876, i sobre aquest un ovalat ull de bou emmarcat amb maó. Als dos extrems dels arcs hi ha dos ulls de bous ovalats de menors dimensions. A cada extrem de la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb pedra, la de la dreta, sota les escales d'accés al primer pis, es troba tapiada. Sobre les finestres hi ha dues portes amb brancals de pedra i coronades amb arcs lleugerament apuntats de maó. La porta de la dreta té una escala exterior d'accés al primer pis. A l'extrem esquerre de la façana en sobresurt perpendicularment la porta posterior de la lliça. Les façanes laterals no presenten cap obertura i la façana posterior, orientada al nord-oest, en presenta cinc de petites dimensions. Tres ubicades a nivell de planta baixa i dues al nivell de primer pis, totes elles emmarcades amb maó. | 08004-49 | Sector sud del terme municipal | Construïda a finals del segle XIX per l'hereu de la masia la Vall, tal com apareix en una inscripció on es pot llegir 'Juan Vall /1876'. | 42.1136300,2.1027300 | 425822 | 4662782 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37608-foto-08004-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37608-foto-08004-49-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37609 | Pallissa del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. | XX | Conserva l'estructura i els elements constructius originals, ja que no s'ha fet reforma important. | La pallissa del Graell està ubicada uns 20 metres a l'est de la masia del Graell, en la vessant sud d'un petit turó des del que es dominen les valls de la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. Es tracta d'una pallissa d'imponents dimensions, construïda als inicis del segle XX i formada per un volum principal de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, és de grans dimensions (més de 30 metres de llarg per uns 10 d'alçada) i presenta una composició simètrica. A la planta baixa, actualment destinada a usos ramaders, s'hi poden comptar nou obertures seguint l'ordre de porta - tres finestres - porta - tres finestres - porta, tot i que una de les finestres s'ha reformat com a porta. La porta central de la planta baixa, de majors dimensions, presenta portes corredores. Totes estan emmarcades amb brancals de pedra i coronades amb un arc rebaixat de maó a plec de llibre. El primer pis està dominat per nou arcades d'arc de mig punt, essent la central de majors dimensions. Estan separades per pilars de pedra de carreus treballats i coronades per arcs de mig punt adovellats amb carreus de pedra molt desgastada, diferent del de la resta de la construcció. A cada extrem del primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i coronada amb arc rebaixat de maó a plec de llibre. Sobre aquestes dues finestres se'n troben dues més, de la mateixa tipologia, just sota teulada. També sota teulada i seguint la línia de la doble vessant, hi ha nou finestres circulars, d'obertura progressivament més ample essent la central de majors dimensions. Totes estan emmarcades amb carreus de la mateixa pedra utilitzada en les arcades del primer pis. La façana est no compta amb cap obertura i té adossat un cobert d'usos agropecuaris. La façana nord, parcialment adossada a la pendent del turó presenta només el nivell del primer pis. Té al centre una porta d'accés des de la qual es podia descarregar la palla cap a l'interior. A l'extrem dret sobresurt perpendicularment un cos adossat de construcció moderna amb tres finestres sota teulada. La façana est, orientada a la masia del Graell, presenta dos úniques obertures a nivell de primer pis. La de l'esquerra és una porta emmarcada amb brancals de maó i coronada per un arc rebaixat de maó a plec de llibre, la de la dreta és una finestra amb brancals de pedra i coronada per arc rebaixat de maó a plec de llibre. L'interior, que a partir del primer pis, consta d'una única sala, està sustentat per pilars de maó i bigues de fusta de pi. Conserva la teulada original i el terra de cairons. | 08004-50 | Sector sud del terme municipal | Construïda als inicis del segle XX per l'hereu de la masia del Graell, és una de les pallisses més grans de Catalunya testimoniant la intensa activitat agrícola de la masia en un passat no tant llunyà. | 42.1129700,2.0861300 | 424449 | 4662723 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37609-foto-08004-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37609-foto-08004-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37563 | Sant Sebastià i Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-i-sant-roc | GAVÍN, JM, Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona, Arxiu Gavín, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La capella de Sant Sebastià i Sant Roc està situada al sud-est del nucli urbà d'Alpens entre la carretera BP-4654 i el cementiri del municipi. És una capella d'una sola nau, de planta rectangular assentada sobre roca natural. Els murs són de maçoneria de pedra força regular i presenta grans carreus treballats a les cantonades. La teulada, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, presenta un ràfec que en sobresurt i un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana i coronat amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al nord, està vertebrada per una alta porta d'arc rebaixat amb brancals de pedra i coronada amb dovelles. Sobre la clau de l'arc hi ha una pedra semicircular que té la data de 1888 inscrita. Sobre la porta s'hi observa un arc de descàrrega de maó i un òcul centrat emmarcat també amb maó. La resta de façanes no presenten obertures. Destaca un dels carreus situat a la part baixa de la cantonada esquerra de la façana principal on hi ha una inscripció emmarcada amb dues línies gravades que diu: SI VOLS SER LIBRE DE FAM PESTA Y GUERRA DIGAS UN PARE NOSTRE A EST SANT SEBASTIAN AÑO 1920. | 08004-4 | Sector central del terme municipal | Després de la gran epidèmia de pesta de 1854, es van construir capelles, finançades pel poble i l'església, per advocar-les als sants protectors contra la pesta, com són Sant Roc, Sant Sebastià o Sant Cristòfol.. La capella de Sant Sebastià i Sant Roc d'Alpens es va crear precisament per aquest motiu. | 42.1174200,2.1055000 | 426056 | 4663200 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37563-foto-08004-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37563-foto-08004-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37604 | Fàbrica tèxtil cal Patllari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-cal-patllari | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Es va modificar la façana i es va pujar una planta. | L'antiga fàbrica tèxtil cal Patllari està situada a la part central del descendent carrer Vilamala. És un edifici de tipologia urbana, d'estil barroc popular del segle XVIII, estret de façana d'uns cinc metres i d'una profunditat aproximada de deu metres, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal, format per planta baixa i dos pisos. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada al sud, esta formada per una porta d'accés emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una petita finestra a l'esquerra amb un llangardaix de ferro. Al primer pis hi ha una finestra rectangular apaïsada amb ampit i brancals de lloses de pedra. Al segon pis hi ha dues finestres a mode de galeria, d'arc rebaixat i amb una petita barana de fusta cadascuna. | 08004-45 | Nucli urbà. c/ Vilamala, 18. Alpens | Durant el segle XIX era una fàbrica tèxtil que tenien tres o quatre telers manuals i ordidor. La fàbrica va tancar els anys 20 del segle XX amb la vinguda de l'electricitat. | 42.1183000,2.1009600 | 425681 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37602 | Fàbrica d'embotits Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-dembotits-cruells | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | L'antiga fàbrica d'embotits Cruells està situada a la plaça Major d'Alpens. És un edifici de planta rectangular bastit sobre una casa del segle XVIII i que conserva la façana d'estil barroc popular. És estreta de façana, uns 5 metres, i té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter, i presenta maó en la majoria dels coronaments de les obertures. L'edifici està composat per planta baixa i tres pisos amb una ordenació de dues obertures per planta. La façana principal orientada a l'oest presenta, a la planta baixa, una porta situada a la dreta emmarcada amb pedra bisellada i amb llinda de pedra amb la data inscrita de 17 IHS 87, i a l'esquerra una finestra quadrada amb brancal dret i llinda de pedra bisellada, i brancal esquerre de maó. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada, té base de pedra i barana de ferro. A l'esquerra hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó. Al segon i tercer pis, seguint l'ordenació simètrica del primer pis, hi ha dues finestres per planta totes elles coronades amb maó pla. La façana sud presenta set finestres al nivell de tercer pis i tres finestres al segon pis, totes elles coronades amb maó pla. L'accés per la façana est es fa a nivell del primer pis. Presenta dues finestres al tercer pis i dues finestres al segon pis totes elles coronades amb maó pla. A la planta baixa hi ha una porta a l'esquerra, amb brancals i coronament de maó pla i una porta a la dreta de moderna construcció per permetre la descàrrega de camions. La façana nord presenta set finestres a nivell de primer pis, dues finestres al segon pis i dues finestres més al primer pis, totes elles amb coronament de maó pla. | 08004-43 | Nucli urbà. Plaça Major, 5. Alpens | El 1886 Joan Cruells va començar a treballar per la casa 'MALONDRA HNOS I CIA' fabricants de sobrassada per Mallorca. Fabricaven llonganisses i sobrassada amb la carn que compraven als pagesos del terme. El 1920 es va bastir el nou edifici on també es permetia fer l'assecat en les seves instal·lacions ja que fins aquell moment havien repartit l'embotit en diferents cases d'Alpens. Al 1937 van tancar el negoci a causa de la guerra Civil, i al 1984 es va recuperar l'activitat en la fàbrica, en una nau construïda de nou. Avui en dia encara s'aprofiten els tres pisos de l'antiga fàbrica per l'assecatge d'embotits. | 42.1194100,2.1013100 | 425712 | 4663425 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37602-foto-08004-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37602-foto-08004-43-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament a la planta baixa hi havia ubicat l'obrador per la fabricació d'embotits, on hi tenien un ruc o una mula que feia anar la maquinària per trinxar la carn. Els tres pisos es dedicaven a l'assecatge dels embotits. Actualment els tres pisos es continuen utilitzant com a lloc per l'assecatge d'embotits. La fabricació, però, es realitza en una fàbrica ubicada a la part posterior de l'edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37628 | Gegants d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-dalpens | Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | Es conserven muntats i embolcallats amb plàstic per protegir-los de la pols. | Els gegants d'Alpens representen una parella de la dansa alpensina, i per tant porten els vestits de gala adients. Els seus noms fan honor als patrons d'Alpens Sant Cosme i Sant Damià. Els gegants són el Dami i la Cosmeta. El gegant Dami pesa 45 quilos i fa 4 metres d'alçada. Vesteix amb barret de copa, camisa blanca, armilla, corbatí i faixa vermella, i llueix una llarga capa negra amb revers de color blau. Amb el braç dret en angle recte porta un ram de flors a la mà. La Cosmeta pesa 44 quilos i fa 3,90 metres d'alçada. Vesteix una mantellina blanca, una brusa cenyida negra amb puntes blanques, un davantal i una faldilla de color blau. Amb la mà dreta subjecta un ram de flors. | 08004-69 | Nucli urbà. Carretera de Berga, 14. Alpens | El 1991 va ser un any que la Comissió de Festes d'Alpens tenia ganes de donar a la Festa Major un nou dinamisme. Després de fer una consulta popular es van crear uns gegants, construïts per membres de la Comissió de Festes i amb el suport econòmic del poble. A la festa major de 1992 varen estrenar peus i braços, la qual cosa va fer que agafessin l'alçada de gegants, si bé quedaven els caps per solucionar ja que els que tenien eren de sèrie i se n'havien de fer uns de més personals. Fou a la Festa Major de 1993, quant els gegants van adquirir la seva pròpia personalitat de la mà d'en Gabí Boixader i de la Judith Camps. Els gegants participaven cada any en el ball de la Festa Major d'Alpens i en la de poblacions veïnes, acompanyats de la colla dels Grallers d'Alpens. Actualment, però, per falta de colla els gegants ja no surten a ballar. | 42.1201300,2.1023600 | 425799 | 4663504 | 1993 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Gabí Boixader i Judith Camps | Per falta de colla avui en dia els gegants d'Alpens no surten en cercavila.La fotografia 1 ha estat extreta del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/