Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37563 | Sant Sebastià i Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-i-sant-roc | GAVÍN, JM, Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona, Arxiu Gavín, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La capella de Sant Sebastià i Sant Roc està situada al sud-est del nucli urbà d'Alpens entre la carretera BP-4654 i el cementiri del municipi. És una capella d'una sola nau, de planta rectangular assentada sobre roca natural. Els murs són de maçoneria de pedra força regular i presenta grans carreus treballats a les cantonades. La teulada, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, presenta un ràfec que en sobresurt i un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana i coronat amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al nord, està vertebrada per una alta porta d'arc rebaixat amb brancals de pedra i coronada amb dovelles. Sobre la clau de l'arc hi ha una pedra semicircular que té la data de 1888 inscrita. Sobre la porta s'hi observa un arc de descàrrega de maó i un òcul centrat emmarcat també amb maó. La resta de façanes no presenten obertures. Destaca un dels carreus situat a la part baixa de la cantonada esquerra de la façana principal on hi ha una inscripció emmarcada amb dues línies gravades que diu: SI VOLS SER LIBRE DE FAM PESTA Y GUERRA DIGAS UN PARE NOSTRE A EST SANT SEBASTIAN AÑO 1920. | 08004-4 | Sector central del terme municipal | Després de la gran epidèmia de pesta de 1854, es van construir capelles, finançades pel poble i l'església, per advocar-les als sants protectors contra la pesta, com són Sant Roc, Sant Sebastià o Sant Cristòfol.. La capella de Sant Sebastià i Sant Roc d'Alpens es va crear precisament per aquest motiu. | 42.1174200,2.1055000 | 426056 | 4663200 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37563-foto-08004-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37563-foto-08004-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37598 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Casino està ubicat a l'entrada de la població d'Alpens, a tocar de la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions composat per diversos cossos amb diferent nivell de teulada a doble vessant i aigües a les façanes laterals, formats per planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb un sòcol de pedra d'un metre d'alçada diferenciat per una línia de maons col·locats de cantell. Presenta les cantonades i els marcs de les obertures amb maó. S'accedeix al Casino a partir de cinc graons de donen pas a una terrassa flanquejada per dos arbres i delimitada per una tanca d'arbusts. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cos adossat perpendicularment ocupant el nivell de planta baixa, de teulada de tres vessants, en el qual s'hi obre una gran porta d'accés amb dos pilars de maó flanquejada per dos grans finestrals. La part superior de la façana hi ha una gran obertura de forma triangular emmarcada amb maó. La façana nord-est presenta l'estructura de cossos adossats i desiguals a causa del diferent nivell de teulada i l'amplada del cos. Els dos cossos de l'esquerra corresponen a l'entrada i el bar-restaurant, i els dos cossos de la dreta al teatre i l'escenari, aquest últim de major alçada. La façana presenta diverses obertures - tres portes i 15 finestres - totes elles emmarcades amb maó. La façana nord-oest sols presenta una porta central a nivell de planta baixa, emmarcada amb maó, a la que s'accedeix a partir d'una escala de pedra amb barana de ferro. La façana sud-oest presenta la mateixa estructura del diversos cossos i obertures emmarcades amb maó. Davant d'aquesta façana s'hi ubica una zona amb jardins. | 08004-39 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Al voltant de la figura de Miquel Casals i Carles es forjà la realització de l'obra del Casino, edifici emblemàtic situat just a l'entrada del poble. Segons una entrevista que féu Antoni Iborra a Josep Vilardaga -publicada al programa de festa Major de 1988 - Miquel Casals, un alpensí que havia fet fortuna a principis de segle com a negociant de ferro vell i que residia a Barcelona, de ben jove havia mostrat interès pel teatre, i segurament ja tenia pensat construir un edifici a Alpens reservat a aquest tipus d'activitat. Tanmateix el fet que precipità aquesta decisió fou una picabaralla que mantingueren un grup d'aficionats alpensins al teatre - entre els quals hi havia Casals- amb Jaume Capdevila (el Llena), que regentava la fonda. Sembla que aquest últim els impedí un assaig a l'únic lloc que aquells podien fer-ho al poble, al garatge de la Fonda. Aleshores Casals decidí construir el Casino. Les obres van durar dos anys i costejades totalment per Casals. La inauguració tingué lloc a la festa Major de 1928 i constituí un gran esdeveniment. Fins a la Guerra Civil, va viure la seva època daurada gràcies a la intervenció del seu promotor, el qual s'encarregava personalment de portar a Alpens les millors companyies i actors del moment que actuaven a Barcelona (teatre Romea i la companyia del Liceu), amb especial predilecció per la representació de sarsueles. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 1928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els propietaris conserven el moble-bar original de principis del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37602 | Fàbrica d'embotits Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-dembotits-cruells | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | L'antiga fàbrica d'embotits Cruells està situada a la plaça Major d'Alpens. És un edifici de planta rectangular bastit sobre una casa del segle XVIII i que conserva la façana d'estil barroc popular. És estreta de façana, uns 5 metres, i té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter, i presenta maó en la majoria dels coronaments de les obertures. L'edifici està composat per planta baixa i tres pisos amb una ordenació de dues obertures per planta. La façana principal orientada a l'oest presenta, a la planta baixa, una porta situada a la dreta emmarcada amb pedra bisellada i amb llinda de pedra amb la data inscrita de 17 IHS 87, i a l'esquerra una finestra quadrada amb brancal dret i llinda de pedra bisellada, i brancal esquerre de maó. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada, té base de pedra i barana de ferro. A l'esquerra hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó. Al segon i tercer pis, seguint l'ordenació simètrica del primer pis, hi ha dues finestres per planta totes elles coronades amb maó pla. La façana sud presenta set finestres al nivell de tercer pis i tres finestres al segon pis, totes elles coronades amb maó pla. L'accés per la façana est es fa a nivell del primer pis. Presenta dues finestres al tercer pis i dues finestres al segon pis totes elles coronades amb maó pla. A la planta baixa hi ha una porta a l'esquerra, amb brancals i coronament de maó pla i una porta a la dreta de moderna construcció per permetre la descàrrega de camions. La façana nord presenta set finestres a nivell de primer pis, dues finestres al segon pis i dues finestres més al primer pis, totes elles amb coronament de maó pla. | 08004-43 | Nucli urbà. Plaça Major, 5. Alpens | El 1886 Joan Cruells va començar a treballar per la casa 'MALONDRA HNOS I CIA' fabricants de sobrassada per Mallorca. Fabricaven llonganisses i sobrassada amb la carn que compraven als pagesos del terme. El 1920 es va bastir el nou edifici on també es permetia fer l'assecat en les seves instal·lacions ja que fins aquell moment havien repartit l'embotit en diferents cases d'Alpens. Al 1937 van tancar el negoci a causa de la guerra Civil, i al 1984 es va recuperar l'activitat en la fàbrica, en una nau construïda de nou. Avui en dia encara s'aprofiten els tres pisos de l'antiga fàbrica per l'assecatge d'embotits. | 42.1194100,2.1013100 | 425712 | 4663425 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37602-foto-08004-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37602-foto-08004-43-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament a la planta baixa hi havia ubicat l'obrador per la fabricació d'embotits, on hi tenien un ruc o una mula que feia anar la maquinària per trinxar la carn. Els tres pisos es dedicaven a l'assecatge dels embotits. Actualment els tres pisos es continuen utilitzant com a lloc per l'assecatge d'embotits. La fabricació, però, es realitza en una fàbrica ubicada a la part posterior de l'edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37606 | Pallissa dels Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-dels-plans | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La pallissa dels Plans està ubicada uns metres al nord de la masia. És una pallissa de grans dimensions construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal de la pallissa, orientada al sud, presenta dues grans arcades d'arc de mig punt, la més gran situada al centre i l'altra a l'esquerra. Coronant els brancals de pedra de les arcades s'hi troba la imposta motllurada de pedra. A la part dreta hi ha una petita porta amb brancals de maó i llinda de pedra, fruit d'una reforma a la que s'accedeix a través de diversos grans de pedra i maó. Al costat esquerre d'aquesta porta hi ha un rellotge de sol del que només se'n conserva una part. | 08004-47 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva. | 42.1121600,2.0688700 | 423021 | 4662649 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37606-foto-08004-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37606-foto-08004-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37608 | Pallissa de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-vall | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La pallissa de la Vall es troba ubicada a uns metres a l'oest de la masia de la Vall, tancant junt amb altres construccions, una lliça que s'estén davant les façanes oest i sud de la masia. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions formada per un volum de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes obertures. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una estructura simètrica vertebrada a través de dues grans arcades geminades d'arc de mig punt, sustentades amb pilars de carreus i imposta marcada de pedra, i arcs emmarcats amb maó. Entre els dos arcs hi ha un petit pany de paret de maó amb un carreu treballat on hi consta la inscripció JUAN VALL / 1876, i sobre aquest un ovalat ull de bou emmarcat amb maó. Als dos extrems dels arcs hi ha dos ulls de bous ovalats de menors dimensions. A cada extrem de la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb pedra, la de la dreta, sota les escales d'accés al primer pis, es troba tapiada. Sobre les finestres hi ha dues portes amb brancals de pedra i coronades amb arcs lleugerament apuntats de maó. La porta de la dreta té una escala exterior d'accés al primer pis. A l'extrem esquerre de la façana en sobresurt perpendicularment la porta posterior de la lliça. Les façanes laterals no presenten cap obertura i la façana posterior, orientada al nord-oest, en presenta cinc de petites dimensions. Tres ubicades a nivell de planta baixa i dues al nivell de primer pis, totes elles emmarcades amb maó. | 08004-49 | Sector sud del terme municipal | Construïda a finals del segle XIX per l'hereu de la masia la Vall, tal com apareix en una inscripció on es pot llegir 'Juan Vall /1876'. | 42.1136300,2.1027300 | 425822 | 4662782 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37608-foto-08004-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37608-foto-08004-49-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37613 | Guixeria de Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixeria-de-sant-pere-de-serrallonga | GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La guixeria de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicada a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga, concretament damunt de l'arc triomfal d'entrada a l'absis. Té forma ovalada i està voltada per una inscripció que fa referència a la reforma de l'església del segle XIX. Està decorada per una orla vegetal a la part exterior, coronada per una fulla d'acant i amb una petxina a la part inferior. A la part central de la guixeria hi ha dos símbols de Sant Pere: la mitra i dues claus, motius que també es troben representats al frontal de la mesa d'altar del retaule de Sant Pere de Serrallonga. | 08004-54 | Sector nord-oest del terme municipal | La volta i la part superior del mur de ponent de l'església de Sant Pere de Serrallonga van caure el 1827. Tal com indica la inscripció de la guixeria que presideix la nau 'ESTA YGLESIA SE REDUI EN LO ANY 1827 I SE RATIFICA EN LO ANY 1837'. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37613-foto-08004-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37613-foto-08004-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37614 | Altar de Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-pere-de-serrallonga | GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | El retaule de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicat a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga. És un retaule de fusta repintat al segle XIX, de línies clàssiques i factura popular. El registre central, flanquejat per dues columnes, conté una fornícula en forma d'absis destinada a la imatge de Sant Pere i pintades, a banda i banda, les imatges de Sant Jaume Apòstol a l'esquerre, i Sant Isidre a la dreta. El cos del coronament té una fornícula al centre destinada a la imatge de la Mare de Déu. El frontal de la mesa de l'altar, flanquejat per dues pilastres, està decorat amb la tiara i les claus de Sant Pere, en relleu i policromat. | 08004-55 | Sector nord-oest del terme municipal | El retaule de Sant Pere de Serrallonga possiblement és el mateix que va fer el 1610 Domingo Casamira, repintat el 1850. En tot cas el retaule pertany a la remodelació de l'església duta a terme l'any 1827 i que apareix documentada en la guixeria que es conserva damunt l'arc triomfal abans d'entrar a l'absis. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37616 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La capella de la Mare de Déu del Carme està situada al lateral dret de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur dret de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula està presidida per la Mare de Déu amb el nen, situada sobre una peanya, i formada per una fornícula de secció semicircular coberta amb quart d'esfera. Està flanquejada per dues columnes llises negres a cada banda amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura amb l'escut del Carme i un colom en representació de l'Esperit Sant. Al frontal de l'altar també hi ha pintat l'escut del Carme. | 08004-57 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La capella és originaria del segle XVI però ha sofert transformacions i reformes tant al 1840, quan es restaura l'església després d'haver estat cremada, com posteriorment a la guerra Civil espanyola del 1936. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37616-foto-08004-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37616-foto-08004-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|96 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37617 | Capella del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sagrat-cor | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La capella del Sagrat Cor està situada al lateral esquerra de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur esquerre de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula, presidida per la imatge de Jesús, és de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejada per quatre columnes llises negres amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura circular que no presenta cap inscripció. L'altar està pintat i presenta a la part central un escut coronat i voltat d'estilitzacions vegetals amb les inicials de Ave Maria. | 08004-58 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La capella sembla que és originària del segle XVI, juntament amb la capella lateral dreta dedicada a la Mare de Déu del Carme. Les diverses transformacions que ha sofert l'església també han modificat aquestes dues capelles, actualment repintades després de la reconstrucció al final de la guerra Civil espanyola. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37617-foto-08004-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37617-foto-08004-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|96 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37620 | El Manelic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manelic | BESA, R, El ferrer d'Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978. COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic 'Hombres y pueblos' dins Diario de Barcelona, 20 de d'abril de 1972. Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Manelic és una escultura de ferro forjat situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú, actualment coneguda com a plaça Joan Prat i Roca en honor al ferrer que forjà l'escultura. Està situada sobre una base de pedra que forma una font, que antigament constituïa el Pou Comú i del qual se'n conserva una manivela de ferro. La base té una placa commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat, en reconeixement a la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. L'escultura d'uns 105 centímetres constitueix un exemple del virtuosisme tècnic que Joan Prat assolí en la tècnica del ferro forjat. L'escultura està composada per la figura del Manelic (45 centímetres) vestit amb barretina, capa, faixa, espardenyes de betes i bastó, i la base (60 centímetres) en forma de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha el nom i el cognom del ferrer inscrit. | 08004-61 | Nucli urbà. Plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Aquesta escultura va ser realitzada l'any 1972 tal com ho indica la placa de ceràmica de gres que hi ha a la base de pedra. Joan Prat, que sempre li havien agradat els dramaturgs Maragall, Carner i Guimerà va extreure un esquema de l'escultura instal·lada a Monjuïc, quan va estar a Barcelona. Es tracta d'una escultura del Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya. És un bonic exponent d'artesania popular d'un escultor alpensí dins l'art català, molt valorat pels veïns d'Alpens i contrades. El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que decoren les façanes i els carrers d'Alpens donant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. | 42.1190100,2.1014400 | 425722 | 4663381 | 1972 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Joan Prat i Roca | A uns metres de l'escultura hi ha la casa on va viure el ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca, ca l'Andreu, la qual presenta una bonica barana de ferro forjat que té al centre una figura amb els braços estirats, agafats a dos barrots. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37631 | Arxiu parroquial d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dalpens | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu Parroquial d'Alpens (a part de la documentació més moderna que es guarda a la parroquia) es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial d'Alpens consta de 25 sèries amb 255 unitats documentals i s'organitza bàsicament en tres blocs: llibres sacramentals, administració i llibres notarials, en suport de paper i pergamí, manuscrits i impresos i escrits en llatí, català o castellà. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial d'Alpens són les següents: 2.3.51. Baptismes (1564-1864) 2.3.52. Confirmacions (1660-1817) 2.3.53. Matrimonis (1575-1924) 2.3.54. Defuncions (1506-1900) 2.3.55. Vària sacramental (1801-1950) 2.3.56. Aniversaris i celebracions (1601-1883) 2.3.57. Administració de l'Obra (1580-1862) 2.3.58. Visita pastoral i documents episcopals (1599-1783) 2.3.59. Consueta (1601-1947) 2.3.60. Inventaris parroquials (1694-1765) 2.3.61. Comptes i factures (1587-1892) 2.3.62. Llevador de rendes, censals... (1636-1850) 2.3.63. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis (1684-1866) 2.3.64. Correspondència (1641-1849) 2.3.66. Confraries (1594-1922) 2.3.67. Vària administració (1596-1909) 2.3.68. Manuals notarials (1499-1737) 2.3.69. Capítols matrimonials (1541-1807) 2.3.70. Testaments (1501-1962) 2.3.71. Actes notarials (1618-1935) 2.3.72. Capbreus (1619-1629) 2.3.73. Processos (1652-1802) 2.3.74. Registre de documents i de formularis (1643-1900) 2.3.75. Vària notarial (1592-1841) 2.3.76. Pergamins (1336-1803)</p> | 08004-72 | Nucli urbà. Arxiu Episcopal de Vic, c/ Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>La documentació de l'arxiu Parroquial d'Alpens és la generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració i de l'activitat notarial desenvolupada pel rector entre els segles XIV i XX. Val a dir que el límit parroquial no coincideix amb el terme municipal i per tant ens trobem documentació relativa a masies de termes municipals limítrofs.</p> | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37631-foto-08004-72-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en que està escrit i notes complementàries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37634 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere, titular de l'església de Serrallonga que es troba ubicada dins la parròquia i terme d'Alpens. La lletra va ser escrita per Sebastià Codina i la música va ser composada per Carles Casas a l'any 2004. Els Goigs estan emmarcats en un requadre amb una gruixuda línia en forma de zig-zag. A la part superior es mostra la imatge de la talla de Sant Pere, talla exempta de fusta que presidia el retaule de l'església de Sant Pere de Serrallonga, i la flanquegen els Goigs que narren part de la vida de l'Apòstol Pere i les pregàries dels vilatans al Sant, les quals fan referència tant a la demanda de pluja com a la salvaguarda de la gent dels verals. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada i de les estrofes. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum de l'església de Sant Pere de Serrallonga: una descripció de l'edifici, un resum històric i una ressenya de la restauració de l'església, realitzada entre el 1998 i 1999.</p> | 08004-75 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 1994 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37634-foto-08004-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Sebastià Codina (lletra) i Carles Casas (música) | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37658 | Sender de gran recorregut. GR-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-1 | <p>PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. http://www.feec.org</p> | <p>El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses.</p> <p>Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres.</p> <p>El sender de llarg recorregut que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de les etapes 9 i 10 (segons la FEEC) del GR-1. L'etapa 9 és la que va de Ripoll a Alpens. Té un recorregut de 22, 5 quilòmetres i un temps estimat de 5 hores i mitja. Prové de Ripoll, passa per Sant Martí de Vinyoles, Santa Margarida de Vinyoles, coll Tallat, Puig-empí i entra al terme municipal d'Alpens vorejant la serra del Cosme, passant per Rocadepena fins a la masia de Torrats. Des de Torrats es baixa fins a trobar la carretera BP-4654 que descendeix fins a la vila d'Alpens, passant pel costat de les masies cal Moreu i el Casó, i endinsant-se pel carrer de Dalt .</p> <p>L'etapa 10, que va d'Alpens a Lluçà, té un recorregut de 13,8 quilòmetres amb un temps estimat de 3 hores i quaranta minuts. Es surt de la vila d'Alpens seguint les marques vermelles i blanques que condueixen a través de la plaça de l'església, el carrer Graell i el carrer de Baix des del qual, continuant de forma ascendent es puja fins a la pista forestal que va d'Alpens en direcció a Santa Eulàlia de Puig-oriol, tram que també coincideix amb el camí ramader (Ruta I) i els camins rals de França i el de Manresa a Ripoll. Es continua fins a la gran masia del Graell, casa de parada dels pastors i ramats transhumants, Sant Joan del Graell, i segueix passant pel roure gros fins al collet de Perotet, punt en que surt del terme municipal d'Alpens. A partir d'aquí continua pel terme municipal de Lluçà, seguint el serrat del Tudons, Sant Cristòfol de Borrassers, Santa Eulàlia de Puig-oriol, molí de Puig-oriol i riera Lluçanès, Curtius, el castell de Lluçà i ermita de Sant Vicenç, i finalitza a Santa Maria de Lluçà.</p> | 08004-99 | Sector central i sud del terme municipal | <p>La data d'homologació del sender fou 1.978</p> | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia del GR-1 no està editada. A la zona de la masia de Torrats hi ha uns senyals del GR-1 que podrien formar part d'un antic traçat que actualment no s'utilitza. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37659 | Sender de petit recorregut. PR-50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-50 | CORTÈS J, SERRA R, El Lluçanès. Mapa i guia excursionista, Editorial Alpina, Granollers, 1999. | El PR C-50, anomenat sender circular de la riera de Merlès, és un itinerari circular que travessa tres comarques: Berguedà, Osona i Ripollès. És un recorregut de 19 quilòmetres amb un temps estimat de 5 hores i 35 minuts. Parteix de les proximitats del refugi de Puigcercós, en un punt on coincideix amb el GR-4 i passa pel Puig Cornador, Santa Maria de Matamala i torna al refugi de Puigcercós. En el seu recorregut es ressegueix d'esquitllada el terme nord-occidental d'Alpens el qual transcorre, després de 48 minuts de la sortida, per la masia de Comià, una de les masies més antigues del terme municipal d'Alpens situada en un punt elevat des d'on es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. El sender continua en direcció nord-est per una pista forestal durant uns 15 minuts fins a trobar Sant Pere de Serrallonga, petita església d'origen pre-romànic. Es segueix carenejant en direcció nord-est fins que s'arriba a la masia de Serrallonga de Dalt, des de la qual es continua vorejant la solana del Puigdon, es passa pel pla de Puigdon cap al collet de les Bruixes i es puja fins a Puig Cornador de 1.228 metres, que constitueix un gran mirador sobre gran part de Catalunya, ja fora del terme municipal d'Alpens. El sender continua pel coll Tallat on coincideix amb el GR-1. En direcció nord s'arriba a Santa Maria de Matamala, es passa pel coll Senyorit i el puig de Viladonja. A la tornada es creua la carretera que va de Borredà a Ripoll i es continua per pista forestal fins al refugi de Puigcercós. | 08004-100 | Sector nord del terme municipal | 42.1377300,2.0758100 | 423626 | 4665482 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37669 | Festa de les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-caramelles | AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. http://www.festes.org | Les Caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Alpens encara es celebra la festa de les Caramelles, també conegudes com a Camilleres. Antigament la gent del poble anava a cantar les cançons per les masies del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser productes de la terra o diners. Actualment ja no es passa per les masies i les caramelles són cantades al nucli urbà d'Alpens per dos grups de cantaires: el grup d'adults, alguns dels quals pertanyen al grup de Cantaires d'Alpens, i el grup de joves, vestits amb faldilles de flors i camisa blanca les noies, i pantalons negres de vellut, camisa blanca, faixa i barretina vermelles els nois. Quinze dies o un més després amb fruit dels donatius aconseguits s'acostuma a organitzar un dinar popular, conegut com el dinar de Caramelles, que es fa a l'esplanada on s'ubicava la desapareguda masia de Pedres Negres. És un dinar a base de carn a la brasa i amanides. | 08004-110 | Nucli urbà | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament els caramellaires només podien ser homes. És mitjans del segle XX que s'hi incorporaren les noies.Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37673 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans | XX | El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens. | 08004-114 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37677 | Dinar de Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dinar-de-carnestoltes | BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d'Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | El dinar de Carnestoltes s'emmarca dins els dinars col·lectius que se celebraven tradicionalment el dimarts de Carnestoltes dins el context de la caritat cristiana envers els pobres. Antigament el dia abans de Carnestoltes es visitava les masies d'Alpens per captar fons pel dinar, i el mateix dia del dinar es passava per les cases del poble. Després a la plaça s'instal·laven unes llargues taules i la cuina amb tres o quatre olles penjades dels clemàstecs i un bon foc, i hi prenien part tant la gent del poble com els pagesos de la rodalia. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes.... després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla. Cadascú s'havia de portar plat i forquilla i es feia una crida per la vila avisant que el dinar estava preparat. Llavors tothom agafava lloc a la taula que era beneïda pel rector abans de menjar. El dinar també s'oferia als indigents o forasters que aquell dia es deixaven caure per la plaça. Segons explica Josep Barniol, els pobres i captaires solien arribar el dia abans i s'anaven repartint per les balmes del voltant del poble per passar-hi la nit, essent la de la Vall la que tenia més cabuda i on se n'hi podien trobar més colla. Al matí es reunien tots a la plaça a dinar i al vespre tornaven proveïts a la balma, l'endemà marxaven. A partir dels anys 50 del segle XX es deixà de fer escudella i es començà a coure arròs. Més endavant els pobres es van acabar i la festa s'anava perdent fins que es començà a rebre gent que arribava al poble, i la festa es va revitalitzar. Ara el dinar, que es fa al Casino, consta de 4 o 5 paelles d'arròs amb conill que cadascú s'ha de finançar. La tarda sempre s'amenitza amb un bon ball. | 08004-118 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | El dia de Carnestoltes havia estat una de les festes més típiques i populars d'Alpens, comparable en importància a la Gala o la pròpia Festa Major. Fins i tot durant el franquisme mantingué la seva vigència, tot i que la gent no es disfressava. L'organització d'aquesta festa era en mans d'una comissió de joves, que un o dos dies abans, anaven a les pagesies a buscar viandes (ous, cansalada, peus de porc, etc.) que després es venien a les cases del poble. El dia de la festa es feia un gran dinar a la plaça Major, on se sumaven els captaires que per casualitat s'hi deixaven caure. El marc de la festa participativa es troba en el context de la caritat cristiana envers als pobres, mitjançant la qual tot el poble oferia un menjar col·lectiu als indigents (PLANES:1999). Joan Amades recull el dinar col·lectiu a Alpens amb el nom d'escudella. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 1 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens, i les fotografies 2 i 3 han estat extretes de la pàgina electrènica de l'Ajuntament d'Alpens: : www.alpens.org | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37680 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. | 08004-121 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37682 | La batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batalla-dalpens | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 08004-123 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37685 | Jardins de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-torre | XX | Els jardins de la Torre estan situats al voltant de la Torre i delimitats per una reixa metàl·lica. Queden limitats per la carretera BP-4654 al sud, el Garatge de la Torre a l'oest i el pavelló de beneficiència a l'est. Es tracta d'uns jardins d'estil senyorial de dimensions no excessivament grans on destaquen diversos arbres de grans dimensions. Estan formats per tres parts diferenciades. La part oest és la que es troba entre la Torre i l'edifici del garatge i està formada per una esplanada travessada per un camí amb grava que porta fins a la porta metàl·lica que s'utilitza actualment com accés principal. En aquesta esplanada s'hi troben tres moles amb una base de formigó acompanyades de bancs també de formigó, i està decorada amb diversos arbres de grans dimensions, entre els que es compta alguns avets i castanyers. La part sud és la que es troba entre la carretera BP-4654 i l'edifici de la Torre, i correspon a l'antiga porta principal, tot i que actualment està en desús. Aquesta porta, formada per dos pilars de pedra que sostenen els batents metàl·lics, dóna accés a dos trams d'escala de pedra a partir dels quals el camí es bifurca formant un quadrat de camí de pedra, amb vegetació a l'interior. Tota aquesta part queda delimitada per coníferes de grans dimensions, que superen àmpliament l'alçada de l'edifici de la Torre. Finalment, la part est és la que es troba davant del pavelló de beneficiència. Està formada per dos espais quadrats separats per unes escales de pedra i delimitats per tanques de boix, als laterals dels quals hi creixen diversos castanyers. En un racó d'un d'aquests espais quadrats, i just davant del pavelló de benficiència, hi ha una estructura de pedra marina dins la qual reposa la imatge d'una verge, envoltada de flors. | 08004-126 | Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens | La Torre, amb els seus jardins, va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre. | 42.1191600,2.1027800 | 425833 | 4663396 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37685-foto-08004-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37685-foto-08004-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37619 | Porta del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-colomer | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | A la part central de la porta hi han crescut líquens | La porta de ferro forjat del Colomer està ubicada davant la façana principal de la masia del Colomer, entre aquesta i la masoveria del Colomer. Es tracta d'una porta de ferro forjat creada per Joan Prat, el ferrer d'Alpens i formada per dos batents que es mouen a partir de dos pilars de pedra. Els batents estan composats per una part central quadriculada que té en el seu centre motius lobulats i estrellats i que està envoltada per volutes entrellaçades que formen una sanefa en tot el perímetre dels batents. La part central de la porta, a on es troba el pany, està decorada amb motius geomètrics que consisteixen en un zig-zag entre petites esferes que sobresurten. L'extrem dels batents, a tocar dels pilars de pedra, està format per peces llises de ferro, coronades per una esfera amb acabament cònic a la part superior, sustentada per quatre petites volutes. Els pilars de pedra dels laterals, acabats en forma piramidal, tenen a sobre un drac alat que es sosté a través de quatre peus amb forma de voluta que es recolzen sobre els quatre costats de l'acabament piramidal dels pilars. Els dos dracs, pràcticament idèntics, tenen la boca oberta i les ales esteses, i sostenen amb les dues mans un porta-teies que té el mànec en espiral. | 08004-60 | Sector sud-est del terme municipal | Porta feta pel popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) que va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals tant del nucli urbà com d'algunes masies d'Alpens. | 42.1062600,2.1156600 | 426883 | 4661953 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37619-foto-08004-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37619-foto-08004-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joan Prat i Roca | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37578 | Cal Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreu | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII | Alguns dels elements originals, especialment els ampits, es troben força erosionats. Es conserva l'estructura original i només s'observen reformes importants a la façana oest. | Cal Moreu està situada al peu de la carretera BP- 4654, prop del Casó i al nord-oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada parcialment sobre roca natural i formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, i diversos cossos adossats a la façana oest. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est i a la carretera, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través d'un portal emmarcat amb pedra bisellada. També a la planta baixa hi ha, a la dreta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al primer pis, i sobre les dues obertures de la planta baixa, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de la dreta de les quals amb la inscripció 16 IHS 76 a la llinda. A les golfes es repeteix la distribució amb dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. La façana nord presenta dues úniques obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit moltllurat al primer pis i una de petites dimensions a la planta baixa. La façana oest presenta a la part esquerra dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra petita emmarcada amb pedra a les golfes. De la resta de la façana en sobresurten diverses estructures de teulada a una vessant construïdes amb maó, exceptuant la de l'extrem dret, construïda amb pedra. La façana sud presenta un balcó a nivell de primer pis al que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra bisellada. Sobre la porta, i a nivell de golfes, hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra. A l'extrem esquerre de la façana hi ha dues obertures de nova construcció, una de les quals pertany a una de les estructures annexes. | 08004-19 | Sector central del terme municipal | L'edificació actual de cal Moreu correspon principalment al segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una finestra, amb la data de 1676 inscrita. | 42.1239000,2.0959800 | 425276 | 4663928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37578-foto-08004-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37578-foto-08004-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la inscripció de la llinda de la façana principal hi ha representat un cor travessat sota l'anagrama IHS, simbolitzant el cor de Maria. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37615 | Altar Major de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dalpens | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XVIII | Aquest altar va ser restaurat i reconstruït, mig amb or fi mig amb purpurina després de la guerra Civil espanyola. Les columnes són noves i les imatges no són originals. | L'Altar Major de Santa Maria d'Alpens, del segle XVIII, està situat a la paret oriental de l'església, presidit per la imatge de la Mare de Déu i flanquejat pels copatrons Sant Cosme i Sant Damià. És un altar de fusta pintada amb gran fornícula central de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejat per tres columnes a cada banda, esglaonades, i decoracions de falsos pilars. A la part superior hi ha una estructura d'elements arquitectònics amb frontó semicircular, amb un monograma de Maria i un angelet a cada banda. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha una greca amb un gerro a cada banda. | 08004-56 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37663 | El sastre d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. | Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. | El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) | 08004-104 | Sector est del terme municipal | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37670 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre | AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998. | Avui en dia a Alpens no es celebra la revetlla dels Focs de Sant Isidre. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. | 08004-111 | Nucli urbà | Segons Joan Amades, Sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a Sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com Sant Galderic (pagès occità), Sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada saltés les fogueres mentre es cantava una cançó, com es fa amb les fogueres de Sant Joan. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres feia al·lusió a la tradició segons la qual, Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37568 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XIX | Bona conservació de l'estructura i dels principals elements arquitectònics. | És un edifici de grans dimensions de forma allargada format per un volum central composat per diferents cossos fruit de les ampliacions de la masia al llarg del temps. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, consta de planta baixa i dos pisos, i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter presentant cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa una gran porta d'accés amb brancals i llinda de pedra treballada amb la inscripció de JUAN + VALL / 1876. A la seva esquerra hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra als brancals i a les llindes, i a la dreta una finestra de moderna obertura. Al primer pis hi ha tres arcades centrals d'arc rebaixat, adovellades i sustentades sobre pilars de pedra, i flanquejades per dues obertures, ala dreta una finestra balconera i a l'esquerra un balcó, les dues emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres arcades simètriques a les del primer pis sustentades per pilars de pedra i coronades amb arc rebaixat amb maó a plec de llibre. Flanquegen les arcades dues finestres balconeres amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de l'esquerra amb inscripció IHS. Aquest cos fou l'últim a ser ampliat (segle XIX) i per tant cal suposar que la porta principal es trobava a la façana oest. La façana oest presenta les ampliacions dels diferents cossos a partir de les cantonades diferenciades integrades. Sembla que el cos original era el central i s'hi realitzaren ampliacions a cada banda. La façana, a nivell de planta baixa, presenta dues portes centrals, una amb llinda de fusta i l'altra amb brancals de pedra i arc rebaixat adovellat. A la dreta hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra a mode d'espitlleres, i a l'esquerra una finestra amb reixa de ferro i dues petites finestres també a mode d'espitlleres. Al primer pis hi ha un total de sis finestres; quatre d'iguals dimensions de pedra bisellada i ampit motllurat, i dues de menors, emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al segon pis hi ha quatre finestres de regulars proporcions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, alguns força desgastats. La façana queda tancada per un mur de pedra amb antic accés a la lliça, diverses estructures agropecuàries, la pallissa, la porta posterior de la lliça i un mur de poca alçada que voreja i tanca la façana sud. A la façana nord s'hi adossa un porxo de teulada de doble vessant sustentat amb pilars de pedra i bigues de fusta. Hi ha un pou de pedra a l'interior i dos desaigües, també de pedra sobresurten del mur. L'accés del porxo a l'interior al nivell de primer pis és a través de dues portes emmarcades amb pedra bisellada amb inscripció a les llindes. La llinda de l'esquerra hi ha la inscripció JOAN IHS VALL / 1680, i a la llinda de la dreta l'anagrama IHS. A la part esquerra del porxo hi ha adossat un cos de teulada de doble vessant que presenta una porta amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres per pis coronades amb maó pla, les de sota teulada de menors dimensions. La façana est presenta una composició irregular degut a les desigualtats dels diversos cossos fruit de les ampliacions. El cos de la dreta, lleugerament enfonsat, presenta a nivell de planta baixa una estructura de pedra que sobresurt perpendicularment parcialment derruïda. Al primer pis hi ha un llarg balcó amb diverses obertures de les quals en destaca una porta emmarcada amb pedra. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i ampit rodó. El cos central presenta la teulada lleugerament a menor alçada, i tres finestres, dues són emmarcades amb pedra bisellada i ampit rodó. El cos de l'esquerra presenta una alineació vertical de les obertures ordenat amb una finestra per planta totes elles emmarcades amb monòlits de pedra i amb ampit, dels quals el de la planta baixa i el segon pis són rodons i el central motllurat. | 08004-9 | Sector sud del terme municipal | Tot i que probablement té uns orígens anteriors, no trobem la masia de la Vall documentada fins a finals del segle XVI, en el matrimoni de Bernadí Vall amb Violant Ricart l'any 1591, data reflectida en un arbre genealògic que es conserva a la masia . Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, és de finals del segle XVII, amb ampliacions al llarg del segles XVIII i XIX. | 42.1135500,2.1030700 | 425850 | 4662773 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La Vall és una gran masia situada en una petita vall, prop de la riera Gavarresa al sud del nucli urbà d'Alpens.A la façana oest, sota una finestreta i adossat al mur d'accés a la lliça hi ha un safareig de pedra.A l'interior, una de les estances genuïnes que s'ha conservat és una antiga cuina, situada al primer pis, amb una gran llar de foc i un escó de fusta al voltant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37621 | Escultura dels donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dels-donants-de-sang | XXI | Caldria controlar les agressions a l'escultura | L'escultura dels donants de sang es troba ubicada al parc infantil del Ramal, enfront del Casino a l'entrada del nucli d'Alpens. És una escultura de ferro oxidat de dos metres d'alçada, 50 centímetres d'amplada i quatre i mig de gruix. Està formada per dues parts de ferro que no acaben d'encaixar, simbolitzant el donant i el receptor que en unir-se formen un cor, òrgan necessari on va a parar la sang i poder continuar bategant per viure. | 08004-62 | Nucli urbà. Parc Infantil del Ramal. Alpens. | Al costat de l'escultura hi ha una placa de ferro subjectada a una pedra amb la data de realització la següent inscripció: per ajudar-nos a fer seguir bategant cors, gràcies / Ajuntament d'Alpens, Associació de donants de sang d'Osona / 18 de maig de 2003. | 42.1189500,2.1026400 | 425821 | 4663373 | 2003 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Enric Pla Montferrer | A pocs metres de l'escultura hi ha diverses plaques de ferro clavades en un mur amb la llegenda 100 anys en la primera. Les cinc plaques que hi ha a la dreta, serveixen per a inscriure-hi el nom dels alpensins que arribin als 100 anys de vida. Fins al moment, dos de les cinc plaques ja tenen gravat un nom. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37609 | Pallissa del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. | XX | Conserva l'estructura i els elements constructius originals, ja que no s'ha fet reforma important. | La pallissa del Graell està ubicada uns 20 metres a l'est de la masia del Graell, en la vessant sud d'un petit turó des del que es dominen les valls de la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. Es tracta d'una pallissa d'imponents dimensions, construïda als inicis del segle XX i formada per un volum principal de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, és de grans dimensions (més de 30 metres de llarg per uns 10 d'alçada) i presenta una composició simètrica. A la planta baixa, actualment destinada a usos ramaders, s'hi poden comptar nou obertures seguint l'ordre de porta - tres finestres - porta - tres finestres - porta, tot i que una de les finestres s'ha reformat com a porta. La porta central de la planta baixa, de majors dimensions, presenta portes corredores. Totes estan emmarcades amb brancals de pedra i coronades amb un arc rebaixat de maó a plec de llibre. El primer pis està dominat per nou arcades d'arc de mig punt, essent la central de majors dimensions. Estan separades per pilars de pedra de carreus treballats i coronades per arcs de mig punt adovellats amb carreus de pedra molt desgastada, diferent del de la resta de la construcció. A cada extrem del primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i coronada amb arc rebaixat de maó a plec de llibre. Sobre aquestes dues finestres se'n troben dues més, de la mateixa tipologia, just sota teulada. També sota teulada i seguint la línia de la doble vessant, hi ha nou finestres circulars, d'obertura progressivament més ample essent la central de majors dimensions. Totes estan emmarcades amb carreus de la mateixa pedra utilitzada en les arcades del primer pis. La façana est no compta amb cap obertura i té adossat un cobert d'usos agropecuaris. La façana nord, parcialment adossada a la pendent del turó presenta només el nivell del primer pis. Té al centre una porta d'accés des de la qual es podia descarregar la palla cap a l'interior. A l'extrem dret sobresurt perpendicularment un cos adossat de construcció moderna amb tres finestres sota teulada. La façana est, orientada a la masia del Graell, presenta dos úniques obertures a nivell de primer pis. La de l'esquerra és una porta emmarcada amb brancals de maó i coronada per un arc rebaixat de maó a plec de llibre, la de la dreta és una finestra amb brancals de pedra i coronada per arc rebaixat de maó a plec de llibre. L'interior, que a partir del primer pis, consta d'una única sala, està sustentat per pilars de maó i bigues de fusta de pi. Conserva la teulada original i el terra de cairons. | 08004-50 | Sector sud del terme municipal | Construïda als inicis del segle XX per l'hereu de la masia del Graell, és una de les pallisses més grans de Catalunya testimoniant la intensa activitat agrícola de la masia en un passat no tant llunyà. | 42.1129700,2.0861300 | 424449 | 4662723 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37609-foto-08004-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37609-foto-08004-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37605 | Fàbrica tèxtil cal Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-cal-teta | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII-XIX | Conserva les sales on s'ubicaven els telers, un teler de garrot, una màquina de fer bitlles i diverses eines. | La fàbrica tèxtil cal Teta està ubicada al número 3 de la plaça Major d'Alpens, a la banda est de la plaça i a dues cases de l'antiga fàbrica d'embotits Cruells. És una casa del segle XVII que es transformà en fàbrica tèxtil. És de mitjanes dimensions, ample de façana, composat per planta baixa i dos pisos, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb una part molt interessant constituïda per filades de carreus ben treballats ordenats al centre de la façana, així com també delimitant les cantonades i les principals obertures. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a la planta baixa quatre obertures, les dues centrals originals i les dues dels extrems d'obertura posterior. Domina una porta amb brancals i llinda de carreus treballats on hi consta la data inscrita de 16 + 25 força erosionada. Just a sobre hi ha un fanal que penja d'un drac de ferro forjat fet pel ferrer d'Alpens. A la dreta de la porta s'hi obre una finestra amb porticons de fusta que presenta brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques que comparteixen un ampit motllurat de pedra i presenten brancals i llinda de pedra motllurada. Al segon pis, i seguint la simetria del primer pis, hi ha dues finestres de menors dimensions amb ampit motllurat força desgastat i emmarcades amb pedra bisellada. La part del darrere de l'edifici és on hi havia el gruix de la fàbrica tèxtil, de planta baixa i tres pisos amb grans finestrals per a obtenir una bona il·luminació. Una escala estreta de fusta permet l'accés als dos pisos on s'hi distribuïen els diferents processos de la producció. Al segon pis s'hi feien els rodets i les bitlles; al primer pis es preparaven les plegadores que a través d'una 'trampilla' que s'obria al terra del pis es baixaven a la planta baixa, lloc on es teixia. | 08004-46 | Nucli urbà. Plaça Major, 3. Alpens | La fàbrica tèxtil cal Teta va ser fundada per Ramon Bossoms amb un soci de Barcelona (Sr. Jaume Meia). Es va començar utilitzant l'entrada de la casa i més endavant es va construir la fàbrica. A principis del segle XX hi havia 8 o 10 telers manuals. Va ser a partir dels anys 20, coincidint amb l'arribada de l'electricitat, que la fàbrica va créixer fins arribar al punt que abans de la guerra hi treballaven 30 persones. A la fàbrica hi havia la següent maquinària: A la planta baixa hi havia 4 telers de garrot a l'entrada, 12 telers de garrot a la fàbrica i 16 telers de garrot en una nau contigua que van llogar (on hi ha actualment la fàbrica nova d'embotits Cruells). Al primer pis hi havia dos ordidors i un nuador. Al segon pis hi havia quatre màquines de rodets i una màquina de fer bitlles. La fàbrica va plegar l'any 1996 perquè el seu amo, Lluís Bosoms (nét del fundador) es va jubilar. | 42.1192900,2.1014600 | 425724 | 4663412 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fàbrica tèxtil de cal Teta produïa estovalles, mocadors de butxaca, llençols de cotó (que eren anomenats pa del pobre) i més modernament els populin, un teixit molt fi de colors verd poma, blau cel i groc palla. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37611 | Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/petja | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII-XIX | De la part dedicada a l'habitatge de l'antiga masia de la petja no se'n conserva res.La teulada així com el terra de fusta del segon pis de la pallissa es troben males condicions. | De la masia la Petja, actualment inexistent, només se'n conserva la pallissa, ubicada en un punt elevat sobre la riera Lluçanès des d'on es divisa la masia del Graell i una extensa zona boscosa. La pallissa, encarada a l'oest, és de planta rectangular amb els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades. Té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està sustentada per grans pilars de pedra i bigues de fusta. Està composada per dues plantes amb un accés directe al segon pis a la façana nord. La façana principal, orientada a l'oest, queda totalment oberta i les façanes est i sud no tenen cap obertura. Modernament s'ha construït una pallissa de menors dimensions construïda amb obra i teulada de fibrociment. Al davant de la pallissa hi ha una llarga granja construïda amb obra i teulada d'una vessant actualment en desús. | 08004-52 | Sector oest del terme municipal | La masia de Petja té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a la pallissa de la masia original i probablement no és anterior al segle XVIII. | 42.1208900,2.0800900 | 423959 | 4663608 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37611-foto-08004-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37611-foto-08004-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37684 | Pont del molí del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-colomer | Diverses pedres s'han desprès de la volta. El pas superior també presenta zones del terra escorxades per l'aigua. | El pont del molí del Colomer està situat al límit amb el terme municipal de les Llosses salvant el pas de la riera de Matamosses. És un pont robust construït amb maçoneria de pedra que alterna grans i mitjanes pedres irregulars sense treballar. Les mesures del pont són: uns 13 metres de llargada de pas, 4'20 metres de d'amplada i uns 4 metres d'alçada. És un pont d'un sol ull de 3'20 metres de diàmetre, amb base i volta d'arc rebaixat de pedra, en la que s'hi observen reforços moderns en formigó. | 08004-125 | Sector sud-est del terme municipal | El pont del molí del Colomer era el pas sobre la riera de Matamosses que comunicava el molí del Colomer (actualment inexistent) i el molí de Baix (en terme municipal de les Llosses) amb diverses masies del terme municipal d'Alpens i les Llosses. | 42.1126900,2.1260000 | 427745 | 4662658 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont del molí de Colomer es troba en el punt on conflueixen els termes municipals de les Llosses, Alpens i Sora. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37597 | El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tint | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | El desús actual de l'edifici ha permès un degradament natural de l'edifici. | El Tint està situat al capdamunt de l'ascendent carrer Ripoll i a la part baixa del carrer de Dalt dins el nucli urbà d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions construït amb murs de maçoneria de pedra i morter i teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Presenta una façana triangular amb una única porta d'accés emmarcada amb pedra bisellada. A la part dreta de la porta hi ha incorporat un pou d'aigua. Interiorment hi ha uns graons que condueixen a un segon replà i hi havia una estructura circular que constituïa la bassa d'aigua on es tenyia el fil. A la part del darrere hi havia unes eixides on assecaven el fil tenyit. | 08004-38 | Nucli urbà. C/ Ripoll, 12. Alpens | El Tint era un edifici d'ús col·lectiu per anar a tintar els teixits. Va quedar sense ús els anys 20 i a partir d'aleshores funcionà com a pallissa i com a quadres per tancar-hi el bestiar. Actualment no s'utilitza. | 42.1199400,2.1012000 | 425703 | 4663484 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37597-foto-08004-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37597-foto-08004-38-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment també és conegut com el Tiny. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37645 | Font Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-coloma | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. | El fet que la font no ragi ha provocat que aquesta s'hagi anat degradant. Tot i així, l'accés a la font no és gens dificultós. | La font Coloma està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, a tocar de la font dels Veïns en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 i avança fins trobar una bassa d'aigua moderna. Des d'aquí, s'ha de seguir uns trenta metres més enllà de la bassa, fins trobar la font, ubicada sota un pi. Es tracta d'una font que no raja i per tant no s'utilitza actualment, fet que ha provocat que la vegetació guanyi terreny respecte la font. Encara es conserva, però, una estructura o dipòsit de pedra i maó amb un forat quadrat al centre. De la part inferior dreta de l'estructura en sobresurt el brollador i a la part superior es pot observar la inscripció: 'COLOMA 197 -'. La font es troba en un pla format per un bosc de pins amb el sotabosc dominat pel tortellatge, el lloreret i les maduixeres. A uns 20 metres de la font hi passa un rec, a l'altre cantó del qual es troba la font dels Veïns en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. | 08004-86 | Sector sud-est del terme municipal | Tal com s'explica al llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', antigament aquesta era una font molt utilitzada pels habitants d'Alpens. A les últimes dècades del segle XX, la font va deixar de rajar i els germans Miqueló, habitants d'Alpens, van crear la font dels Veïns, situada a escassos 20 metres de la font, però ja en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. | 42.1005200,2.1259400 | 427726 | 4661307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37645-foto-08004-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37645-foto-08004-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37567 | Pedró de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-antoni | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | El pedró es conserva en bon estat i el jardinet que l'envolta està molt ben cuidat. | El pedró de Sant Antoni està ubicat al nord del nucli urbà, per sobre la carretera BP-4654 i prop de la masia de Montjuïc. Es tracta d'un pedró orientat al sud, al nucli urbà, de planta quadrangular elevat en una plataforma a la que s'accedeix a través de tres graons per cada costat. El teulat és de pedra, té forma piramidal amb quatre vessants, un ràfec de pedra que l'envolta i està coronat amb una creu de ferro amb una corona d'espines. El pilar és de maçoneria de pedres força regulars. Al centre hi ha una fornícula amb forma d'arcada i una reixa de ferro forjat decorada amb un motiu floral al centre i la data de 1894. A l'interior s'hi troba la imatge de Sant Antoni. L'antiga imatge de Sant Antoni ha desaparegut i ara n'hi ha una altra de menys qualitat. També hi ha una placa de ceràmica on hi ha la següent inscripció: OH! SANT ANTONI GLORIÓS / VOS QUE FEU DE LLUM I GUIA / VOLGUEU FER-NOS COMPANYIA / QUAN ESTEM EN LLOC PERILLÓS / 1798 - 1894. | 08004-8 | Sector central del terme municipal | 42.1217400,2.1020800 | 425778 | 4663683 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37567-foto-08004-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37567-foto-08004-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la part posterior del pedró hi ha una font urbana amb una aixeta i una pica de pedra. L'aigua de la font es canalitza cap a una bassa que hi ha a pocs metres al darrera. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37585 | Roure del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-graell | PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | El roure només conserva una part de la brancada | El roure del Graell està situat a un marge de la pista forestal, també GR-1 i camí ramader, que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, uns 300 metres al sud de la masia del Graell. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions amb uns 12 metres d'alçada i un tronc amb un perímetre de 428 centímetres a 1 metre d'alçada. De la brancada, de dimensions imponents, només se'n conserva una part ja que fa unes dècades en va caure l'altra per l'acció d'un llamp. La part que es conserva és la que dóna a la pista, des d'on la vista del roure és més impressionant. Per l'altra part, el tronc és foradat fins a l'altura on comencen les branques, algunes de les quals hi manquen. | 08004-26 | Sector sud del teme municipal | Antigament, els arbres monumentals es deixaven créixer estratègicament de manera que servissin per a marcar els camins i els punts de parada d'aquests, a mode de fita. En el cas del roure del Graell, aquest es troba a peu del camí ramader, pel que es pot suposar que el seu creixement no és accidental, sinó que es va deixar créixer precisament per indicar que per aquest punt hi passa el camí ramader i hi ha una parada, la pleta del Graell. | 42.1095300,2.0875400 | 424562 | 4662340 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37664 | Toquem a bon temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toquem-a-bon-temps | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002. | El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX. | 'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!' | 08004-105 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37664-foto-08004-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37588 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer de Dalt està ubicat al sector nord del nucli urbà, entre el carrer Ripoll i la carretera BP-4654. Es tracta d'un carrer relativament curt i completament recte, orientat de sud-oest a nord-est. Les sis cases que el conformen, de tipologia urbana, estan ubicades al costat sud-est del carrer i tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns casos, i les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa, amb el número 2, està adossada a l'antiga fàbrica del Tint i es troba al capdamunt de les escales on acaba el carrer Ripoll. En destaquen dues finestres del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una finestra a les golfes, emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó, la porta principal, també emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1700 a la llinda i una finestra petita emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera, a la planta baixa. Al seu costat, en el número 4, trobem una casa amb cinc obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals bisellada. Destaca un ampit motllurat al primer pis i la llinda de la porta principal, amb una data gravada de la que només es conserven les dues primeres xifres: 16 - -. Més a l'esquerra, en el número 6, hi ha una casa amb sis obertures emmarcades amb pedra treballada. En destaquen l'ampit motllurat de la finestra central del primer pis, els ampits rodons de les finestres de les golfes, a més de l'ampit rodó que ha quedat integrat al mur a nivell de planta baixa. També són destacables les dates que apareixen en dues llinda. La de la porta principal, de la que només se'n pot llegir les dues primeres xifres: 16 - -, i la de l'extrem esquerre del primer pis, on es pot llegir: 1708. En el número 8 trobem una casa amb diverses obertures reformades de la que en destaca la finestra de la part dreta del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada, i la llinda de la porta principal, actualment integrada al mur, on es llegeix: 'HIERONIM IHS MAISA L'ANY / 1701'. Ja al final del carrer, en els números 10 i 12, hi ha dues cases amb la façana arrebossada. La primera conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes, una llinda integrada al mur amb la data de 1703 a nivell de primer pis, i la porta principal d'arc deprimit convex, tot i que no conserva la llinda. La segona només conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada: la finestra del primer pis i la porta principal, amb la inscripció incompleta a la llinda: 'SAGIMON - - - - - VALL ANY'. L'altre costat del carrer queda delimitat per una tanca de vegetació que separa el carrer de l'aparcament de la fàbrica tèxtil SATI. | 08004-29 | Nucli urbà. Carrer de Dalt . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1201100,2.1014100 | 425721 | 4663503 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37589 | Carrer Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Graell està situat al sector sud-oest del nucli urbà d'Alpens, entre la plaça de l'església i el carrer de Baix. Es tracta d'una carrer estret amb força pendent que traça un lleuger gir a la dreta al descendir. El carrer segueix una direcció de nord-est a sud-oest i només compta amb cases en els dos costats en el primer tram. En la resta del carrer només hi ha cases en el cantó oest, quedant en el costat est, murs de pedra que delimiten el gran pati d'horts que forma Alpens al bell mig del nucli urbà antic. La majoria de cases, de tipologia urbana, estan construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. En molts casos les golfes estan ocupades per una obertura gran a mode de porxo. La primera casa que hi ha en el costat est, separada de l'església parroquial pel carrer de la Rectoria, presenta diverses obertures reformades però compta amb cinc obertures originals emmarcades amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: 'FRANCISCUS CODEOL ME / FECIT IHS 1755', junt amb el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta el carrer conforma un petit entrant al fons del qual trobem una part de la façana nord-oest de la Rectoria, descrita en una fitxa individual. També en aquest entrant hi ha la porta del numero 5, una casa que si bé té una façana molt reformada conserva, en la que està orientada al carrer, fins a quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra motllurada i ampit motllurat. Un element interessant és un dels carreus que conformen la cantonada diferenciada de l'extrem esquerra, on hi ha la data de 1697 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases que conserven com a elements d'interès diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la de l'extrem dret del primer pis del número 9, amb la data de 1664 gravada a la llinda. A partir d'aquestes cases el carrer passa a tenir cases únicament en el costat oest. Tornant a l'inici del carrer, però aquest cop en el costat oest trobem en el número 2 una casa amb la façana arrebossada que conserva únicament tres obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals parcialment tapiada. Al seu costat, en el número 4, hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal d'arc deprimit convex i la finestra de la planta baixa, originalment de grans dimensions, amb la inscripció a la llinda '16 IHS 35'. La següent casa conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la llinda d'una de les quals hi ha la data de 1716 gravada. L'element més interessant és, però, una llinda que ha quedat integrada al mur sobre la porta del garatge. S'hi poden observar, a més d'una creu grega, tres objectes que podrien constituir eines de sabater ja que el de l'extrem esquerra és una sola de sabata i el de l'extrem dret una mitja lluna, eina per tallar la pell. A la seva esquerra, en el número 8, hi ha una casa que, a part d'elements curiosos com mènsules policromades amb forma de cap humà que sostenen la teulada, conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'PERA CANELLAS IHS ME FESIT 1768', junt amb el monograma d'Ave Maria. Un cop superada la casa amb el número 10, sense interès arquitectònic, trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre els que destaca la de l'extrem esquerre de les golfes, amb ampit motllurat i la inscripció '17 IHS 01' a la llinda, i la de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció a la llinda: 'JAUMA + QUINTANA / 17 IHS 63'. | 08004-30 | Nucli urbà. Carrer Graell . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) Més a l'esquerra, en el número 14 hi ha una casa de façana estreta que conserva, pràcticament com a únic element original, la llinda del balcó, amb la inscripció '16 IHS 14' i els claus que simbolitzen la Crucifixió gravats a la part inferior.Al seu costat trobem una casa, també de façana estreta, que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis.En el número 18 trobem una casa d'estructura semblant que conserva la porta principal emmarcada amb pedra treballada a la llinda i bisellada als brancals, i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat.A la seva esquerra, en el número 20, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, amb la inscripció '17 IHS 24' a la llinda junt amb el monograma d'Ave Maria.Tancant el carrer trobem en el número 22, una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la porta principal que, tot i estar repicada de nou, conserva la inscripció original on es llegeix: 'CARME IHS CASAS / 16 27'. A partir d'aquest punt el carrer segueix descendint, envoltat de murs de pedra i horts fins arribar a unes altres cases, punt en el que passa a anomenar-se carrer de Baix.Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès artístic, entre els que destaquen els picaportes de les casa número 6, 8, 12 i 22. Davant l'última casa (número 22) hi ha un pou de pedra que actualment abasta d'aigua els horts propers i que està protegit per les Normes Subsidiàries de Planejament.Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens, i just davant del número 2 del carrer es diu que morí Josep Cabrinetty, un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya, a causa d'un tret que es disparà des del campanar de l'església, en el marc de la batalla d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37590 | Carrer Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ripoll | XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Ripoll està ubicat al sector central del nucli urbà, entre la plaça de l'església parroquial de Santa Maria i el carrer de Dalt. Es tracta d'un carrer estret, sinuós i amb força pendent, que traça dos girs abans d'arribar a unes escales a partir de les quals comença el carrer de Dalt. Té una orientació de sud-oest a nord-est. La majoria de les cases, de tipologia urbana, estan formades per planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer, i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra. La primera casa del costat nord-oest, fent cantonada amb el Call, té el número 1 i presenta totes les obertures de la planta baixa i el primer pis emmarcades amb pedra motllurada. Les del primer pis també tenen ampit motllurat i la de l'esquerra presenta la inscripció a la llinda: IHS 1700. Al seu davant trobem una casa amb la façana arrebossada i el número 2, que ressegueix en les diferents façanes, el gir que fa el carrer. L'únic element destacable de la casa és una llinda que ha quedat integrada al mur on es pot llegir: 'JERONI 17 + 24 REXAC'. Un altre cop al cantó nord-oest, trobem dues cases força reformades en els números 3 i 5. La de l'esquerra conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la porta principal, també emmarcada amb pedra bisellada, amb una creu grega gravada a la llinda. La casa de la dreta conserva dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració geomètrica a la llinda i l'altre amb ampit motllurat. La porta principal de la casa, també emmarcada amb pedra bisellada, té una inscripció, actualment il·legible. A la seva dreta, en el número 7, hi ha una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció a la llinda: 'IHS 1796'. Seguint pel cantó nord-oest trobem en el número 9, una casa amb sis obertures emmarcades amb pedra motllurada, una de les quals amb ampit motllurat. És remarcable la llinda de la porta principal, amb la inscripció incompleta: 'ANY DE NOSTRA P - - - - SIO GOTOLONICA / - - - DE 1729'. Al seu davant, al costat sud-est, trobem les cases numerades amb el 4 i el 6, que no conserven cap element original tret d'un ampit motllurat sobre la porta principal del número 4. A partir d'aquest punt comencen unes escales de pedra que salven el desnivell existent amb el carrer de Dalt. A l'esquerra trobem una casa amb una única obertura amb llinda de pedra i a la dreta, en el número 8, una casa amb les finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i a la planta baixa, i emmarcades amb pedra motllurada al primer pis. Destaca especialment la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb un baix relleu a la llinda on es llegeix el monograma d'Ave Maria, coronat per una creu i envoltat de motius florals. A la seva esquerra trobem en el número 10, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i el portal principal, emmarcat amb pedra treballada. Més a l'esquerra i limitant amb el carrer de Dalt, hi ha el Tint, una antiga fàbrica descrita en una fitxa individual. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat nord-oest, hi ha una casa de nova construcció. | 08004-31 | Nucli urbà. Carrer Ripoll. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1197500,2.1010400 | 425690 | 4663463 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els ubicats als números 8 i 10. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37591 | Carrer de la Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placeta | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer de la Placeta està situat al sector est del nucli urbà, limitant per una cantó amb la Placeta i formant a l'altre extrem la plaça Joan Prat i Roca, antigament anomenada plaça del Pou Comú, a través de la qual s'accedeix a la plaça Major, al carrer de la Vinya i al 'carrer de les voltes' que comunica amb l'església parroquial. Es tracta d'un carrer curt i estret, orientat de sud-est a nord-oest que s'eixampla a l'extrem nord-oest formant una petita plaça dedicada a l'antic ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, en alguns casos arrebossats, i les teulades són de dobles vessant amb aigües al carrer. Il·luminen el carrer diversos fanals de ferro forjat decorats amb la figura d'un drac, un dels quals amb una decoració especialment abundant. Iniciant el carrer pel costat nord-est, a tocar de la Placeta, trobem en el número 2, una casa molt reformada que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 4 hi ha la casa on s'ubica la fonda d'Alpens, antic punt de parada de traginers, també força reformada. Es conserven els brancals del que podria haver constituït la porta principal i un carreu treballat integrat al mur amb la inscripció: 'José Casals / 1913'. En el número 6 trobem una casa que està sent reformada en el moment de realitzar l'inventari. Conserva diverses obertures originals entre les que hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al segon pis i quatre obertures emmarcades amb pedra motllurada, repartides entre la planta baixa i el primer pis. Destaca el balcó del primer pis, amb una creu a la llinda, i la port principal, amb una inscripció a la llinda de la que només se'n pot llegir: 'MARTA, .... ME FECIT'. Passant al cantó sud-oest del carrer hi ha en el número 1 i limitant amb la Placeta, una casa de grans dimensions que podria ser el fruit de la unió de diverses cases. Presenta dotze obertures disposades regularment, onze de les quals emmarcades amb pedra treballada. En destaquen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i cinc obertures emmarcades amb pedra motllurada repartides entre la planta baixa i el primer pis. És destacable, també, el portal principal, amb un baix relleu a la llinda amb forma de pell de vaca estirada, en el que hi ha inscrita la data de 1721 junt amb els monogrames IHS i Ave Maria i una creu que sobresurt d'un cor travessat per una fletxa simbolitzant el cor de Maria. Al voltant hi ha la inscripció 'EUDALD FORCADA MULO'. Un altre element destacable és la finestra que té just a sobre amb el monograma IHS amb una creu a la llinda i unes motllures molt ben treballades i conservades. A la seva dreta, en el número 3, trobem una casa amb la façana arrebossada de la que únicament destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció: 'JAUMA + FORCADA / ME FECIT 1768' junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda. Al seu davant, en el número 8 hi ha la casa on havia viscut l'antic ferrer d'Alpens, amb façana al carrer i a la plaça que porta el nom de l'antic veí. En destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que hi ha la porta principal d'arc deprimit convex, amb la inscripció 'AVE MARIA + SIN PECAT / ES CON 17 27 CEBIDA', junt amb els monogrames IHS i Ave Maria a la llinda. Els elements més interessants de la casa són, però, els diversos elements de ferro forjat que la decoren. Són especialment remarcables el fanal col·locat a la cantonada de les dues façanes, decorat amb tres dracs, i la barana del balcó que es troba sobre la porta principal, amb decoració geomètrica entorn d'una petita figura d'un dimoni. | 08004-32 | Nucli urbà. Carrer de la Placeta i plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1188300,2.1016100 | 425736 | 4663360 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Ja dins la plaça Joan Prat i Roca trobem, en el número 10 una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, entre les que destaca el balcó del primer pis, emmarcat amb pedra motllurada, i una finestra de la façana que dóna al carreró anomenat la Vinya, també emmarcada amb pedra motllurada i amb un ampit motllurat força desgastat.A l'altre costat del carreró la Vinya trobem cal Ferreró, descrita en una fitxa individual, i que té un pou de pedra adossat pel cantó del carreró de la Vinya.Tancant la plaça pel nord-oest hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i un arc de mig punt adovellat a la planta baixa que forma una volta per sota de la qual passa el carrer anomenat popularment com 'carrer de les voltes'.Tancant la plaça pel sud-oest trobem una casa de grans dimensions que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i diverses llindes amb inscripcions. La primer llinda es troba a l'extrem esquerra de la planta baixa, està incompleta i només se'n conserva la inscripció 'IHS 42 MARIA'. A la part central del primer pis hi ha una finestra amb llinda datada el 1698 i un balcó amb la inscripció '17 IHS 10' just al costat. A nivell de golfes s'hi troba l'última llinda datada, probablement repicada de nou, amb la data de 1786.A la seva esquerra, trobem en el número 5 una casa amb façana tant a la plaça com al carrer. En destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada, la data de 1831 gravada en una llinda, i un peculiar remarcament dels carreus que envolten les obertures i delimiten les cantonades.Al bell mig de la plaça Joan Prat i Roca s'hi ubica el pou comú, protegit juntament amb el pou del camí de la Vinya per les Normes Subsidiàries de Planejament, i format per una estructura de maçoneria de pedra sobre la que reposa l'escultura de ferro forjat del Manelic, descrit en una fitxa individual. Al llarg del carrer i la plaça es troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic entre els que destaquen els elements de la casa on vivia l'antic ferrer d'Alpens, en el número 8, i el picaporta de la casa del número 3.La fotografia 2 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37592 | Carrer Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-planes | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Planes està ubicat a l'extrem sud-est del nucli, amb l'entrada i la sortida a través de la Placeta, ja que en l'extrem sud el carrer no té sortida. Es tracta d'un carrer estret i força recte, construït sobre el desnivell del terreny, amb totes les cases ubicades al costat oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa del carrer, fent cantonada amb la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. A la seva esquerra, en el número 3, hi ha una casa força reformada de la que en destaca una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada i decorada amb un estripagats de ferro forjat. La següent casa, el número 5, té fins a cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres de les quals amb ampit motllurat. Destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'ES DE FRANCESCH PAISSA / MESTRA DE CASAS / 16 IHS 82' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió en la part inferior . Més enllà, en els números 7 i 9, hi ha dues cases que comparteixen la teulada. S'hi conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampit motllurat en els del primer pis i les golfes. Destaquen la porta principal de la casa del número 7, amb la inscripció: '16 IHS 89' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió a la part inferior de la llinda, la finestra central del primer pis amb inscripció a la llinda i la finestra de l'extrem esquerre del primer pis del número 9, amb la inscripció: '17 IHS 12' a la llinda. En els números 11 i 13 hi ha dues cases, de major altura, força reformades que no conserven elements originals. Més enllà, en el número 15, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva diverses obertures originals, algunes de les quals emmarcades amb pedra motllurada i la resta amb pedra bisellada. Destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1726 inscrita a la llinda. A partir d'aquesta casa només es troba una casa de nova construcció sense cap element arquitectònic interessant al costat est, i un camí delimitat per murs de pedra que condueix a una casa aïllada construïda a mitjans del segle XX. | 08004-33 | Nucli urbà. Carrer Planes. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1179200,2.1016700 | 425740 | 4663259 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer hi ha ubicats diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables es troben a les cases amb els números 1, 5, 15 | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37593 | Carrer Vilamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vilamala | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Vilamala està ubicat al sector sud del nucli urbà, comunicant en un extrem amb la Placeta i en l'altre amb el carrer dels Rosers, i tancant la zona d'horts que es troba a l'interior del nucli. Es tracta d'un carrer estret i lleugerament sinuós, ja que si bé el seu recorregut és d'est a oest, el carrer fa un lleuger gir cap a la meitat i dos girs de 90º a l'extrem oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, que en molts casos son ocupades per grans eixides, i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Les cases, majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, estan ubicades al cantó nord, de manera que només es troben cases en el cantó sud en el primer i l'últim tram. El tram central, doncs, queda delimitat al sud per un mur de pedra. La primer casa que es troba al cantó nord, amb façana també a la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i una altra amb ampit rodó. Al seu davant, en el número 1, trobem una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la finestra de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció 'CASA DE IO + SEPH SERRAT / 16 IHS 83' a la llinda. Al seu costat hi ha una casa força reformada, a partir de la qual comença un mur de pedra que ressegueix el carrer pel cantó sud en el tram central. Tornant a la banda nord del carrer es troba, en el número 2, una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció '17 IHS 89' a la llinda. A la seva esquerra, en els números 4 i 6 trobem dues cases força reformades de la que només es conserva com a element original una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a l'extrem dret del primer pis del número 4. Seguint pel costat nord hi ha en els números 8 i 10, dues cases amb la mateixa distribució d'obertures que conserven únicament la finestra del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada en ambdós casos. En el número 12 trobem una casa de la que destaca la finestra de grans dimensions del primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, i la porta principal, parcialment tapiada, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: '16 IHS 23'. A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa que conserva, com a elements interessants, dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i un ampit motllurat a les golfes. De la següent casa, en el número 18, només en destaca el portal principal, d'arc rebaixat i emmarcat amb pedra motllurada. Més a l'esquerra trobem cal Patllari, descrita en una fitxa individual. Al seu costat hi ha dues cases força reformades de les que només destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó, ubicada a l'extrem dret del primer pis del número 20. Seguint la numeració del carrer trobem en el número 24, una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, i amb la llinda de la porta principal datada el 1781. En el número 26 hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal, amb llinda datada al segle XVIII. El següent element d'interès es troba en la casa del número 30, amb un portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1761 inscrita a la llinda. | 08004-34 | Nucli urbà. Carrer Vilamala. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.1007500 | 425664 | 4663300 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) De les dos següents cases, els número 32 i 34 que es troben a on el carrer torna a tenir cases en ambdós costats, destaquen únicament les finestres principals del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat.A la seva esquerra trobem en el número 36 l'última casa del carrer pel cantó nord. D'aquesta casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, alguna de les quals també amb ampit motllurat, i especialment la llinda de la porta principal, amb la inscripció: 'FRANCESCH IHS PAISSA ME / NOR 1704' junt amb dos elements en baix relleu que sobresurten als extrems, unes alicates a l'esquerra i un escaire a la dreta.Tornant al costat sud del carrer trobem un primer edifici, força mal conservat, amb parts del mur construïts en tàpia, seguit d'un edifici força reformat en el número 17, del que destaca el portal principal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra motllurada i amb la data de 1788 inscrita en la clau de l'arc.A la seva dreta trobem en el número 19, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb una inscripció a la llinda de la porta principal actualment il·legible.En el número 21 hi ha una casa amb façanes orientades a l'est i al nord, ja que en aquest punt el carrer gira 90º. De la casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals, ubicades en la façana nord, amb ampit motllurat compartit.Els últims elements d'interès els trobem a la casa del número 25, l'última del carrer, amb el portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció a la llinda '17 IHS 62' i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat.Al llarg del carrer s'hi troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables són els picaportes de les cases amb els números 6, 10, 17, 18, 22, 28 i 36.En el tram central del carrer que queda delimitat per un mur de pedra hi ha diversos elements interessants, multitud d'anelles de ferro per a estacar-hi bestiar, una mola de molí datada el 1860 i un pou de pedra, ubicat davant del número 16. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37594 | La Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placeta | XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | <p>La Placeta està ubicada al sector est del nucli urbà, comunicant al nord amb el carrer de la Placeta i la carretera BP-4654 a través d'un petit tram que passa per davant del Casino, i al sud amb els carrers Planes i Vilamala. Plaça de petites dimensions i de forma allargada, semblant a un carrer ample. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega de maçoneria de pedra. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat decorats amb el cap d'un drac a la punta. Tancant la plaça pel cantó nord, trobem l'edifici del casal municipal, totalment reformat i que no conserva cap element original. En el cantó oest, i fent cantonada amb el carrer de la Placeta, hi ha en el número 4 una casa de la que destaquen les obertures del primer pis i de les golfes. Al primer pis hi ha dos balcons simètrics emmarcats amb pedra motllurada i amb el monograma IHS gravat a la llinda. Sobre aquests dos balcons hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la seva esquerra, en el número 5, hi ha una casa de la que destaquen diverses obertures: a la planta baixa la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat. Les dues estan coronades amb llindes amb inscripcions, la de l'esquerra és actualment il·legible i la de la dreta té dues creus, un motiu floral encerclat i el monograma IHS. Sobre aquestes dues finestres s'hi troben dues finestres de petites dimensions a nivell de golfes. Les dues estan emmarcades amb pedra bisellada i la de l'esquerra conserva l'ampit motllurat. A l'esquerra d'aquest edifici hi ha les antigues escoles d'Alpens, descrita en una fitxa individual. Més a l'esquerra, en el número 9 i fent cantonada amb el carrer Vilamala, trobem una casa amb cinc de les sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampits motllurats a les finestres del primer pis i ampits rodons a les de les golfes. En destaca especialment les llindes de la porta principal i de la finestra del primer pis que hi ha just a sobre. En la primera es pot llegir: 'PERA IOAN VILAMALA FERRER / ANI IHS 1702' i a la superior: 'AVE MARIA SIN PECADO / CON IHS CEBIDA / - - 1702'. Tancant la plaça pel cantó sud hi ha una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades. En destaquen les dues finestres del primer pis, ambdues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb la inscripció '17 IHS 23' a la llinda. Ja al cantó est de la plaça, i en una raconada a tocar del carrer Planes, hi ha una casa que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 12, trobem una casa força reformada que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Més enllà, en el número 13, hi ha una casa totalment reformada. La següent casa, en el número 14, té la façana arrebossada i en destaquen les dues finestres del primer pis, una emmarcada amb pedra motllurada i l'altra amb pedra bisellada. De la següent casa, amb la façana en mal estat, només en destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i la finestra emmarcada també amb pedra bisellada que té just a sobre, actualment tapiada. Tancant la plaça per l'extrem nord hi ha la casa amb el número 16, amb façanes a la plaça i al carrer que comunica amb la carretera. De la façana que dóna a la plaça en destaquen quatre obertures, una emmarcada amb pedra bisellada i les tres restants amb pedra motllurada. En una d'aquestes obertures, concretament a la finestra de la planta baixa, hi ha la inscripció: 'JOAN PAYRO ME FECIT I JOSEPH PAYRO / 17 73' junt amb dos elements en baix relleu força erosionats que podrien haver representat un escaire i unes alicates. De la façana nord en destaquen dues finestres, la central del primer pis i la de les golfes, ambdues emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat.</p> | 08004-35 | Nucli urbà. La Placeta. Alpens | <p>Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases de la plaça, es podria datar l'origen de la Placeta al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors.</p> | 42.1184900,2.1017100 | 425744 | 4663323 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els picaportes, el més interessants dels quals estan ubicats a les cases amb els números 5, 10, 11, 12, 13 | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37564 | Cementiri d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | Es conserva en bon estat ja que el seu ús ha estat ininterromput. | El cementiri d'Alpens està ubicat al sud-est del nucli urbà, pocs metres al sud de la carretera BP - 4654 i de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per murs de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, de poca alçada. La porta del recinte, encarada al nord, és de ferro forjat i conté la data de 1909 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra d'alçada superior al mur contigu. Al fons del cementiri hi ha els nínxols col·locats en forma d'U entre els que hi ha, al centre, la capella del fossar, amb porta d'arc escarser i un òcul a sobre. La part central del recinte queda ocupada per 4 xiprers i 4 avets col·locats en forma de creu i diverses creus de ferro forjat. | 08004-5 | Sector central del terme municipal | 42.1171000,2.1056400 | 426067 | 4663165 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37579 | El Casó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caso | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Es conserva l'estructura i els elements de pedra originals. | El Casó està situat a 500 metres al nord-oest del nucli municipal, al costat de cal Moreu just per sobre del camp de la Creu. És un edifici de petites dimensions composat per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Annexat hi ha dos volums, un a cada costat, de nivell inferior i teulada a una sola vessant també amb aigües a les façanes laterals, recordant l'estructura basilical. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra enguixats. La façana principal orientada al sud presenta una ordenació regular de dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha una porta que conserva la llinda de pedra datada de 1691. A la seva esquerra s'hi obre una petita finestra. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques amb brancals i llinda de pedra treballada i ampits rodons. A la part de les golfes hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra treballada. Els dos volums annexats presenten una ordenació simètrica, a nivell de planta baixa s'hi obre un gran portal i al primer pis tres arcs per costat formant una petita galeria. La façana nord presenta tres obertures, dues finestres i una porta s'obren al primer pis a nivell del sol, ja que l'edifici es troba assentat en un desnivell de terreny. Tant a la façana est com la oest s'hi obren dues petites obertures. A uns metres al nord-oest de la casa hi ha un estructura construïda amb maó i teulada de doble vessant. | 08004-20 | Sector central del terme municipal | L'edificació actual del Casó correspon principalment a finals del segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una porta, amb la data de 1691 inscrita. | 42.1234600,2.0960400 | 425281 | 4663879 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37579-foto-08004-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37579-foto-08004-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37628 | Gegants d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-dalpens | Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | Es conserven muntats i embolcallats amb plàstic per protegir-los de la pols. | Els gegants d'Alpens representen una parella de la dansa alpensina, i per tant porten els vestits de gala adients. Els seus noms fan honor als patrons d'Alpens Sant Cosme i Sant Damià. Els gegants són el Dami i la Cosmeta. El gegant Dami pesa 45 quilos i fa 4 metres d'alçada. Vesteix amb barret de copa, camisa blanca, armilla, corbatí i faixa vermella, i llueix una llarga capa negra amb revers de color blau. Amb el braç dret en angle recte porta un ram de flors a la mà. La Cosmeta pesa 44 quilos i fa 3,90 metres d'alçada. Vesteix una mantellina blanca, una brusa cenyida negra amb puntes blanques, un davantal i una faldilla de color blau. Amb la mà dreta subjecta un ram de flors. | 08004-69 | Nucli urbà. Carretera de Berga, 14. Alpens | El 1991 va ser un any que la Comissió de Festes d'Alpens tenia ganes de donar a la Festa Major un nou dinamisme. Després de fer una consulta popular es van crear uns gegants, construïts per membres de la Comissió de Festes i amb el suport econòmic del poble. A la festa major de 1992 varen estrenar peus i braços, la qual cosa va fer que agafessin l'alçada de gegants, si bé quedaven els caps per solucionar ja que els que tenien eren de sèrie i se n'havien de fer uns de més personals. Fou a la Festa Major de 1993, quant els gegants van adquirir la seva pròpia personalitat de la mà d'en Gabí Boixader i de la Judith Camps. Els gegants participaven cada any en el ball de la Festa Major d'Alpens i en la de poblacions veïnes, acompanyats de la colla dels Grallers d'Alpens. Actualment, però, per falta de colla els gegants ja no surten a ballar. | 42.1201300,2.1023600 | 425799 | 4663504 | 1993 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Gabí Boixader i Judith Camps | Per falta de colla avui en dia els gegants d'Alpens no surten en cercavila.La fotografia 1 ha estat extreta del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37671 | Aplec de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. | L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. | 08004-112 | Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37679 | Correfoc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc | Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. | XX | Es denota molta implicació per part de la Colla de Diables i la gent del poble. | El Correfoc d'Alpens, sorgit l'any 1983, forma part dels actes més rellevants integrats plenament en la festa Major d'Alpens, que se celebra cada any el 27 de setembre, protagonitzat pels Diables de Rocadepena. El Correfoc es realitza la nit de dissabte de festa Major, després del ball de Carlins, i té un recorregut similar any rere any: surten de la plaça Major i es dirigeixen cap al carrer de Baix, es torna pel carrer Vilamala i finalitza a la Placeta, o al revés, s'inicia a la Placeta i es finalitza a la plaça Major. La colla de diables capitanejats pel cap de colla, que es pot reconèixer pel gran ceptrot que porta a les mans, van acompanyats de timbalers i dracs o bestiari. Aquests són: la Daminana, un drac gran fet de cartró pedra realitzat als anys 80 (que actualment no surt gaire), l'Agustí, un drac petit fet als anys 90, té el cap similar als dragons realitzats pel popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), i la Prosia, un rat penat fet amb fibra de vidre a l'any 2.000 aproximadament. Tots ells corren pels carrers, perseguint, ballant, escopint foc i invitant a la gent a participar de la festa de foc. Clou el Correfoc amb la realització de diverses figures, entre les quals la més coneguda és la de la torre amb el cap de diables i el ceptrot al centre que finalitza amb un gran petard. | 08004-120 | Nucli urbà | El Correfoc d'Alpens té l'origen l'any 1983 quan la Comissió de Festes s'esforçà per buscar noves idees i dinamitzar la festa Major. La intenció del primer Correfoc era vestir-lo de manera que pogués participar-hi tothom, es tractava de fer-lo amb un grup de sis o set diables, sis bruixes, els timbalers i un drac. Quan el 1983 es va formar la primera colla de diables no van dubtar en posar-li el nom, serien els diables de Rocadepena, lloc geològic emblemàtic del municipi. La colla ha evolucionat i ha augmentat en diables, timbalers, grallers i dracs. Actuen a diversos pobles de Catalunya i sobretot el dia de la festa Major d'Alpens, on hi ha afegit el ball de carlins i el ball de nans. És el dia en què el Correfoc enllaça amb la tradició màgica i ancestral d'Alpens, que any rere any amb la seva cercavila envolta els presents en una atmosfera de foc i color. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37674 | Ball de Carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XX | Es denota una bona participació. | El ball de Carlins forma part dels actes més rellevants que s'han integrat plenament en la festa Major d'Alpens, celebrada el 27 de setembre de cada any. Ballat a la plaça Major d'Alpens abans del Correfoc del dissabte de festa Major, i protagonitzat pels Diables de Rocadepena, es representa la batalla històrica que enfrontà a la mateixa vila d'Alpens les tropes governamentals dirigides pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls, en el marc de la tercera guerra Carlina. Es situen a cada punta de la plaça Major sis diables, uns representant les tropes de Cabrinetty i els altres sis representant el bàndol de Savalls. Avancen cap al centre de la plaça formant dues rotllanes, cadascuna amb el seu dirigent al centre, i es balla la dansa de l'hostal de la Corda (l'hostal de la Corda fou el lloc on Francesc Savalls pactà amb les forces governamentals després de la batalla d'Alpens). Tot d'una se sent un fort tret i Cabrinetty cau ferit de mort. En aquest moment entren els encantats de Rocadepena, que fan al·lusió a la llegenda d'aquest lloc, els quals s'enduen el cos de Cabrinetty. Clou el ball quan una bruixa dóna l'estendard de la colla al capità Savalls. Un cop han marxat de la plaça s'inicia el Correfoc. | 08004-115 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37607 | Pallissa del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-colomer | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | Es denoten reformes en les obertures i en els materials utilitzats. Conserva la teulada amb bigues i llates de fusta. | La pallissa del Colomer està ubicada a uns metres de la façana nord de la masia del Colomer. Està orientada al sud, és de planta rectangular i està formada per planta baixa (utilitzada com a magatzem) i primer pis (paller). Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i morter, i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal presenta una ordenació simètrica de quatre obertures. Les dues obertures de la planta baixa són rectangulars, presenten brancals de pedra treballada i han estat modificades amb portes corredores. Al primer pis hi ha una obertura rectangular amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada a la dreta i una obertura amb arcada adovellada i imposta motllurada a l'esquerra. La façana oest presenta sols una obertura a nivell de planta baixa. La façana est presenta una alta obertura modificada a nivell de planta baixa i una finestra apaïsada sota teulada. La façana nord presenta les restes d'un cobert, avui en dia derruït, del qual sols en resten els pilars i les bigues de fusta. Davant la pallissa hi ha l'era que una part és de roca natural i una altra part enrajolada. | 08004-48 | Sector sud-est del terme municipal | Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva. | 42.1067200,2.1157400 | 426890 | 4662004 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37607-foto-08004-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37607-foto-08004-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc