Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37680 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. | 08004-121 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 37586 | Nucli urbà d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-dalpens | <p>PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.</p> | XVII-XX | La majoria de cases que conformen el nucli s'han conservat amb un aspecte no massa diferent de l'original, tot i que hi ha algun tipus d'actuacions, com canviar portals de les cases per portes de garatge o refer les obertures, que han anat malmetent progressivament la unitat d'estil del nucli. | <p>El nucli urbà d'Alpens està situat en un punt central del terme municipal, a tocar de la carretera BP-4654 i a recer d'una carena que el resguarda dels vents del nord. Comparant-lo amb els pobles propers, es tracta d'un nucli gran, sobretot si només tenim en compte el que es podria anomenar nucli antic. La majoria dels carrers i places que el formen estan formats per cases dels segles XVII i XVIII de tipologia urbana, estrets de façana i de planta baixa, primer pis i golfes, i només la part exterior, el carrer Roca Monada, la carrera Lluçanesa i al voltant de la carretera BP-4654, es pot considerar del segle XX. Històricament, el primer poblament del nucli va començar en el que avui en dia és l'extrem sud, l'anomenat carrer dels Rosers. En aquesta zona hi havia el primer nucli de cases que més endavant es desplaçaria al nord, on es troba actualment. La distribució dels carrers és totalment irregular i respon més a l'orografia que a un plantejament urbanístic pràctic. Una de les peculiaritats del nucli és la forma de ferradura que fa en la part sud. En aquesta part s'hi ubica una extensa zona d'horts que ha quedat integrada al nucli i al voltant de la qual s'hi troben els diversos carrers que formen 'la ferradura'. Per la part oest, la zona d'horts queda tancada pel carrer de Baix i la seva continuació, el carrer Graell; al nord queda tancada pel carrer de la Rectoria i el carrer de la Volta, que correspon amb les façanes posteriors de les cases de la plaça Major i finalment per l'est queda tancada per les façanes posteriors de la Placeta, del carrer de la Placeta i del carrer Vilamala. La part sud del nucli, doncs, es vertebra a través d'una zona d'horts, a diferència de la part nord que gira entorn a la plaça Major, amb l'església parroquial a prop. En aquesta part hi trobem a un cantó de la plaça els carrers Ripoll i de Dalt i a l'altre els carrers de la Placeta i la Placeta, que és l'actual nus de comunicació del poble ja que hi arriben els carrers Planes, Vilamala i el ja esmentat de la Placeta, a més d'un carreró que comunica amb el Casino i la carretera BP-4654. També tenen certa rellevància dos camins perifèrics del nucli antic, el camí vell, que baixa des del parc infantil del Ramal fins al quintà de la Vall, una zona d'horts, i el camí del Call, carreró estret que comunica el carrer Ripoll amb la carrera Lluçanesa i que en la seva continuació s'anomena camí dels Dolors. La resta del nucli, sobretot tota la part nord-oest, és moderna i no respecta la tipologia de carrers que s'havia establert en el passat ja que la majoria de les cases que conformen aquesta part nova són aïllades i d'estil contemporani. Hi ha diversos aspectes del nucli d'Alpens que destaquen per la seva excepcionalitat: El primer és la quantitat i la qualitat de l'aigua, ja que en l'entorn proper del nucli trobem fins a quatre fonts, la de ca l'Andri, la Bona, la Riussa i les desaparegudes Fontetes, que conformen el naixement de la riera Gavarresa, a més d'una gran quantitat de pous. Alguns d'aquests pous estan ubicats dins mateix de les cases però també se'n troben al carrer, com és el cas dels pous de pedra que es troben als carrers Vilamala i Graell, l'antic pou comú, sobre el qual reposa l'escultura del Manelic i el pou del camí de la Vinya. Un altre aspecte que destaca del nucli són les llindes amb inscripcions que emmarquen algunes de les obertures de les cases del poble. Aquestes llindes són un document excepcional de la història del poble ja que s'hi poden llegir les diferents dates de construcció de les cases (la majoria datades els segles XVII i XVIII), a més dels noms de les persones que les van fer construir. En algun casos fins i tot es pot saber l'ofici que practicaven els seus habitants a través d'objectes esculpits en baix relleu a la llinda. El tercer element destacable del nucli són els elements decoratius de ferro forjat, que trobem en balcons, murs i portes i que s'han descrit en una fitxa individual.</p> | 08004-27 | Nucli urbà | <p>Si tenim en compte les llindes de les cases que avui en dia conformen el nucli, s'hauria de datar el poblament d'Alpens al segle XVII, però indubtablement el seu origen és anterior. Com a parròquia, Santa Maria d'Alpens apareix documentada abans de l'any 1154, però les epidèmies de la baixa edat mitjana no van permetre un creixement notable de la població fins a finals del segle XVI i principis del XVII. Els fogatges de la parròquia, en els que s'inclouen les masies, així ho demostren: 4 focs al fogatge de 1497, 8 focs al de 1553, 33 focs al cens de 1595 i 68 cases dins del nucli urbà al cens de 1626.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tant el nucli urbà, com els camins perifèrics, com els pous estan protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament de 1996. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 37618 | Ferros forjats d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferros-forjats-dalpens | <p>Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. Fullet informatiu Alpens, un museu de forja al carrer, editat l'any 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1991.</p> | XX | L'estat de conservació dels elements de ferro forjat és heterogeni. En alguns casos s'han pintat i modificat però en general es conserven les obres tal com van ser fetes. | <p>Les obres artístiques de ferro forjat d'Alpens es troben distribuïdes pels carrers, façanes, balcons, finestres i portes del nucli urbà d'Alpens, així com també en algunes de les masies del terme municipal. Són obres de ferro forjat de gran interès artístic que foren fetes, la majoria d'elles, pel ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca (1898-1985). El treball d'aquest ferrer és present a la majoria de les cases en les quals es poden comptar més de seixanta picaportes i tiradors, molts d'ells amb dracs i serps de formes recargolades i ondulades, ricament decorats que presenten els ulls sortits, la boca oberta, la llengua punxeguda i les ales esteses. Altres motius figuratius que representà en picaportes i tiradors foren peixos i alguna calavera. També es poden comptar una cinquantena de reixes, vuitanta balcons, més de cent vint fanals de gran originalitat que il·luminen carrers i decoren les façanes i un variat mosaic de baranes, manetes de porta, passamans d'escales, trepitja papers i llangardaixos. Cal destacar la seva escultura més emblemàtica: el Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya que es troba situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú. D'entre la gran quantitat d'obres també són remarcables: la reixa de ferro forjat de la masia del Colomer amb dos dracs que tenen la boca oberta i les ales esteses, i sostenen amb les dues mans un porta-teies que té el mànec en espiral; el fanal sostingut per un drac alat ubicat a la façana de cal Teta; la barana serpentejant de la casa ubicada a l'extrem sud de la plaça Major; el fanal de la cantonada de la casa natal del ferrer (a l'antiga plaça del Pou Comú) o la reixa del seu balcó que presenta una figura -amb petites banyes - amb els braços estesos agafant dos barrots, entre molts d'altres. Són obres que decoren les façanes i els carrers d'Alpens deixant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. En l'actualitat, Enric Pla, un jove artista de la forja que té el seu taller a Alpens manté en el seu treball la vella tècnica del ferro forjat. Ha deixat la seva empremta al poble amb escultures davant el seu taller, un espectacular làmpada al Casino i, una esvelta escultura dedicada als donants de sang ubicada al costat del parc infantil del Ramal.</p> | 08004-59 | Nucli urbà | <p>El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que es troben al nucli i en algunes masies del terme municipal. Va néixer a Alpens el 1898, fill de i nét de ferrers va començar a treballar en aquest ofici als 14 anys i realitzà el seu aprenentatge oficial a Barcelona. Al llarg de la seva vida no es va limitar únicament a ferrar cavalls i eugues, arranjar carros i construir eines i objectes d'ús domèstic. La seva capacitat artística per modelar ferro forjat el féu produir, per encàrrec o no, nombrosos objectes decoratius que es poden observar en tots els racons del poble. Va morir el 1985. Tretze anys després, en complir-se el centenari del seu naixement, va tenir el reconeixement públic com a 'homenatge de fidelitat a un ofici, una terra i a un país', alhora que rebia, a títol pòstum, la Flor Natural del Lluçanès dins la festa de Primavera organitzada per les associacions GALL i SOLC.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37618-foto-08004-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37618-foto-08004-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 37641 | Font Riüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-riussa | La font està neta de vegetació. | La font Riüssa està situada al sector sud del nucli urbà, entre el carrer dels Rosers i el carrer de Baix, en una zona d'horts delimitats per murs de pedra. S'accedeix a la font a través d'unes escales de pedra que es troben a mà esquerra en el tram de carrer que hi ha entre el carrer de Baix i el carrer Graell. Un cop descendides les escales, s'ha de seguir paral·lel al mur de pedra que delimita el carrer fins trobar la font, ubicada en una raconada del mur a mà dreta. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de pedra que aprofita la roca natural formant una cavitat pràcticament cúbica amb una entrada emmarcada amb llinda de pedra. Dins la cavitat hi ha l'aigua embassada que hi neix. L'espai que envolta la font està ocupat totalment per horts delimitats per murs de pedra que en alguns casos podrien haver constituït vestigis de les primeres cases del nucli. | 08004-82 | Nucli urbà | 42.1183300,2.0990000 | 425519 | 4663307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La font és utilitzada per al rec dels horts que l'envolten. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 37668 | D'Alpens n'és filla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalpens-nes-filla | XIX-XX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! | 08004-109 | Nucli urbà | Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37669 | Festa de les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-caramelles | AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. http://www.festes.org | Les Caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Alpens encara es celebra la festa de les Caramelles, també conegudes com a Camilleres. Antigament la gent del poble anava a cantar les cançons per les masies del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser productes de la terra o diners. Actualment ja no es passa per les masies i les caramelles són cantades al nucli urbà d'Alpens per dos grups de cantaires: el grup d'adults, alguns dels quals pertanyen al grup de Cantaires d'Alpens, i el grup de joves, vestits amb faldilles de flors i camisa blanca les noies, i pantalons negres de vellut, camisa blanca, faixa i barretina vermelles els nois. Quinze dies o un més després amb fruit dels donatius aconseguits s'acostuma a organitzar un dinar popular, conegut com el dinar de Caramelles, que es fa a l'esplanada on s'ubicava la desapareguda masia de Pedres Negres. És un dinar a base de carn a la brasa i amanides. | 08004-110 | Nucli urbà | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament els caramellaires només podien ser homes. És mitjans del segle XX que s'hi incorporaren les noies.Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37670 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre | AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998. | Avui en dia a Alpens no es celebra la revetlla dels Focs de Sant Isidre. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. | 08004-111 | Nucli urbà | Segons Joan Amades, Sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a Sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com Sant Galderic (pagès occità), Sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada saltés les fogueres mentre es cantava una cançó, com es fa amb les fogueres de Sant Joan. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres feia al·lusió a la tradició segons la qual, Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37672 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major | Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Hi ha molta participació tant dels vilatans com espectadors d'altres pobles. | Els alpensins celebren la festa Major del poble en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià cada 27 de setembre. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi any rere any, hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen, són actes de caràcter tradicional i també de més innovadors, fruit de la renovació de cada any, que no trenquen però amb la tradició del poble. Els principals actes es realitzen el dissabte i el diumenge, que són els dies en els que es concentren els actes que tenen un caràcter marcadament tradicional, històric i popular. El dissabte és el dia dels diables de Rocadepena que protagonitzen el ball de Carlins, recreant el fet històric de la batalla que succeí a Alpens a finals del segle XIX, entre les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls; el ball de nans i els versots. Els segueix un gran correfoc que enllaça amb la tradició màgica i ancestral del poble d'Alpens envoltant als presents amb una atmosfera de foc i color. El diumenge, el propi dia de la festa Major, es celebra la missa solemne en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià, a l'església de Santa Maria d'Alpens. És també el dia que vilatans, convidats i espectadors esperen amb gran afició el ball de la dansa alpensina, dansa d'origen senyorial, que es balla a la plaça Major. La dansa alpensina és un dels actes que dona més personalitat a la festa Major d'Alpens, on hi participen tant els balladors del poble com la gent que prové de fora. Al llarg de la festa Major també es realitzen diverses activitats de caràcter lúdic, esportiu i cultural en diferents punts del nucli urbà, que varien en funció de la programació de cada any. | 08004-113 | Nucli urbà | En els primers anys del segle XX, la festa Major d'Alpens va guanyar fama a tota la comarca gràcies a l'obertura al 1928 del cafè teatre Casino, fet construir per Miquel Casals conegut com 'en Patllari'. Durant els anys 30 s'hi van representar, per la festa Major, les millors obres i amb els actors de més prestigi, òperes i 'sarsueles' sobretot, ja que el mecenes exigia que les representacions fossin fetes sense rebaixar ni una mica la qualitat que es donava a Barcelona. Després esclatà la Guerra Civil, i en les festes d'aquella època es va representar 'Terra Baixa' d'Àngel Guimerà. Llargs anys de la dictadura van lliscar grisos i apagats, tot i que cada any, però, van continuar fent-se bona part dels actes de la festa Major. La represa més important va ser a partir dels anys 70 quan un grup de joves de la vila es va fer càrrec d'organitzar la festa Major i li va donar una bona embranzida. A part de les activitats religioses, oficis solemnes i cantats que es celebraven en honor als sants patrons, també hi introduïren activitats esportives com els partits de futbol. Van ser anys de grans gentades que li van donar de nou renom a la festa Major i per extensió al poble d'Alpens. També s'organitzaren, més actualment, competicions i jocs variats, així com altres activitats: baixada d'andròmines, gimcana de cotxes, caminades, curses, excursions. El casino es continuà utilitzant per a representacions i activitats culturals en el marc de la festa Major, amb la participació del grup de teatre local 'L'Escambell', fent-hi sardanes i balls (de tarda i nit), concursos de botifarra (cartes), i acompanyaren la festa Major, durant uns anys, els gegants sortint en cercavila per tot el poble. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37672-foto-08004-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37672-foto-08004-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Originalment Alpens celebrava la festa Major en honor a la seva patrona Santa Maria. Després es canvià i es passà a celebrar la festa Major en honor als copatrons Sant Cosme i Sant Damià. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37678 | Fira del Jovent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-jovent | <p>- Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.</p> <p>- PLANES, J.A, Alpens. <em>Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins</em>, Ajuntament d'Alpens, 1999.</p> | XVIII-XXI | La fira ha evolucionat i s'ha adaptat a les circumstàncies socials del poble. | <p>La Fira del Jovent, també coneguda com la Gala, tenia lloc a Alpens el penúltim diumenge de maig. Es tractava d'una fira principalment de caràcter ramader per acordar el dia del tondre de les ovelles a cada casa, contractar tonedors o llogar pastures i pastors. També era una festa on el jovent aprofitava per buscar promès i anunciar el seu prometatge.</p> <p>Ja és esmentada, encara que sense aquests noms, en el <em>Calendario para el Principado de Cataluña del año de 1797</em> que la situa al quart diumenge de maig. També Pasqual Madoz la recull el 1846 en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico (T. III, p. 483), com una de les fires notables del país, i la situa ja al penúltim diumenge de maig que és la data que ha perdurat. Les dues fonts recullen també l’altra fira que també es celebrava a Alpens el 25 de març, festivitat de l’Anunciació.</p> <p>Des de fa 5 o 6 anys la fira del Jovent es convertí en fira de la forja artística, potenciant i difonent a través de diferents activitats i exposicions els elements artístics de forja del poble i de les contrades. S'amenitza la festa amb diferents parades de productes artesanals, alimentació, etc. i un ball organitzat per SOLC a la revetlla del dia anterior.</p> | 08004-119 | Nucli urbà | <p>La fira del Jovent, o la Gala, era antigament l'esdeveniment més important de l'any juntament amb la Festa Major. Els seus atractius eren, principalment, els negocis entorn a la ramaderia (contractar pastors, tonedors, pastures, etc.) i els balls on els joves anunciaven el seu prometatge. Cal tenir en compte que Alpens era en la ruta de pas de ramats transhumants entre les planes interiors i les pastures estiuenques del Pirineu, en el que també s’ha anomenat <em>Camí ramader de Marina</em> i en aquestes fires de primavera s’hi trobaven propietaris de ramats i de pastures, pastors, carnissers i tractants de bestiar. </p> <p>Després d'un temps, Alpens recuperà al 1981 la fira Jovent però no fou fins el 1991 quan assumí la seva importància amb cercaviles de cap-grossos, gegants, grallers, un concurs de ròssec de cavalls on hi participaven uns 20 animals i on els cavalls i amos demostraven la seva habilitat, concurs de tallada de troncs, parades de tota mena i ball.</p> <p>Era una fira que s'havia recuperat amb objectius turístics i de comerç i que va decaure, pocs anys després, en popularitat i seguiment. Amb ànims de renovar la fira, i perquè no caigués en l'oblit, es va orientar a vitalitzar un altre aspecte de la vila, la forja artística.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les fotografies 1 i 2 han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 2116 | 4.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37679 | Correfoc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc | Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. | XX | Es denota molta implicació per part de la Colla de Diables i la gent del poble. | El Correfoc d'Alpens, sorgit l'any 1983, forma part dels actes més rellevants integrats plenament en la festa Major d'Alpens, que se celebra cada any el 27 de setembre, protagonitzat pels Diables de Rocadepena. El Correfoc es realitza la nit de dissabte de festa Major, després del ball de Carlins, i té un recorregut similar any rere any: surten de la plaça Major i es dirigeixen cap al carrer de Baix, es torna pel carrer Vilamala i finalitza a la Placeta, o al revés, s'inicia a la Placeta i es finalitza a la plaça Major. La colla de diables capitanejats pel cap de colla, que es pot reconèixer pel gran ceptrot que porta a les mans, van acompanyats de timbalers i dracs o bestiari. Aquests són: la Daminana, un drac gran fet de cartró pedra realitzat als anys 80 (que actualment no surt gaire), l'Agustí, un drac petit fet als anys 90, té el cap similar als dragons realitzats pel popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), i la Prosia, un rat penat fet amb fibra de vidre a l'any 2.000 aproximadament. Tots ells corren pels carrers, perseguint, ballant, escopint foc i invitant a la gent a participar de la festa de foc. Clou el Correfoc amb la realització de diverses figures, entre les quals la més coneguda és la de la torre amb el cap de diables i el ceptrot al centre que finalitza amb un gran petard. | 08004-120 | Nucli urbà | El Correfoc d'Alpens té l'origen l'any 1983 quan la Comissió de Festes s'esforçà per buscar noves idees i dinamitzar la festa Major. La intenció del primer Correfoc era vestir-lo de manera que pogués participar-hi tothom, es tractava de fer-lo amb un grup de sis o set diables, sis bruixes, els timbalers i un drac. Quan el 1983 es va formar la primera colla de diables no van dubtar en posar-li el nom, serien els diables de Rocadepena, lloc geològic emblemàtic del municipi. La colla ha evolucionat i ha augmentat en diables, timbalers, grallers i dracs. Actuen a diversos pobles de Catalunya i sobretot el dia de la festa Major d'Alpens, on hi ha afegit el ball de carlins i el ball de nans. És el dia en què el Correfoc enllaça amb la tradició màgica i ancestral d'Alpens, que any rere any amb la seva cercavila envolta els presents en una atmosfera de foc i color. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37630 | Arxiu municipal d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dalpens | http://www.alpens.diba.es/ | XIX-XXI | La secció de l'Arxiu que es troba ubicat a les golfes, les quals estan sota teulada, pateix el fred de l'hivern i l'alta calor de l'estiu. Seria convenient col·locar un aïllant al sostre per tal de conservar la documentació en bones condicions. | L'arxiu Municipal d'Alpens conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal d'Alpens ocupa 207 unitats d'instal·lació (222 unitats al 2006 més els documents recents sense classificar). L'arxiu es troba dividit en dues estances, una habitació al segon pis de la seu de l'Ajuntament d'Alpens, i a les golfes. A les golfes hi ha la documentació més antiga, col·locada en prestatgeries metàl·liques i dins uns armaris. A l'habitació del segon pis hi ha la documentació actual i la més utilitzada, ubicada en prestatgeries de fusta. L'arxiu d'Alpens té dos inventaris, un per codis i l'altre topogràfic, i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern (1896/1997) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1944/1997) 2.2 Personal (1953/1997) 2.3 Registre General (1952/1996) 2.4 Mitjans de comunicació municipals (1990/1991) 3. Serveis Econòmics 3.1 Patrimoni (1967/1996) 3.2 Intervenció (1916/1996) 3.3 Caixa (1917/1996) 3.4 Fiscalitat (1893/1997) 4. Serveis públics 4.1 Transport (1965) 5. Beneficència i assistència social 5.1 Associacions de beneficència (1968/1997) 5.2 Juntes i comissions municipals (1971/1973) 6. Sanitat 6.1 Inspecció sanitària (1960/1977) 6.2 Inspecció veterinària (1963/1974) 6.3 Subvencions i ajuts (1962/1964) 6.4 Juntes i comissions municipals (1964/1965) 7. Obres i urbanisme 7.1 Normes Subsidiàries de Planejament (1989/1997) 7.2 Obres d'infrastructura i serveis (1947/1997) 7.3 Immobles municipals (1958/1997) 7.4 Llicències d'obres (1950/1996) 7.5 Obertura d'establiments/Activitats classificades (1962/1991) 7.6 Subvencions i ajuts (1957/1986) 8. Seguretat pública 8.1 Guardes jurats (1973/1975) 8.2 Juntes i comissions municipals (1943/1972) 9. Serveis a l'Estat 9.1 Lleves (1947/1991) 9.2 Requisa militar (1941/1965) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1930/1996) 10.2 Junta local del Cens de Població (1940) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1948/1995) 11.2 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 11.3 Eleccions Generals: Corts, Senat, Congrés i Presidència de la República (1936/1996) 11.4 Eleccions al Parlament Europeu (1987/1994) 11.5 Referèndums i plebiscits (1947/1986) 11.6 Cens electoral (1945/1993) 11.7 Junta local del Cens Electoral (1946/1975) 12. Instrucció pública 12.1 Ensenyament primari (1906/1976) 12.2 Juntes i comissions municipals (1902/1969) 13. Cultura 13.1 Festa Major, festes populars (1976/1997) 13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1973/1988) 14. Serveis agropecuaris i medi natural 14.1 Censos de ramaderia (1942/1957) 14.2 Medi Ambient (1990) 14.3 Mutualitat Nacional de Previsión Social Agraria (1965/1984) | 08004-71 | Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens | Cal destacar la manca de documentació antiga; del segle XIX pràcticament no hi ha res, excepte algun impost i els llibres d'actes. També hi ha un gran buit de la primera meitat del segle XX, i per tant el gruix de la documentació correspon bàsicament a la segona meitat del segle XX. | 42.1193100,2.1010700 | 425692 | 4663414 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de novembre i desembre de l'any 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37633 | Arxiu fotogràfic municipal d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-dalpens | http://www.alpens.org | XX | Seria interessant organitzar, ordenar i classificar l'arxiu fotogràfic municipal i s'establir les mesures de conservació adequades. | L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens es troba ubicat a la seu de l'Ajuntament. Es tracta d'un arxiu fotogràfic amb fotografies modernes i amb un gruix important de fotografies antigues molt interessants cedides tant per particulars del municipi com d'altres institucions, que reflecteix la visió de la població d'Alpens a inicis i mitjans del segle XX. Són documents gràfics molt interessants que donen testimoni del pas del temps, els edificis, les transformacions del poble, els personatges anònims i reconeguts, els costums, les tradicions i les festes. Els temes de les fotografies són molt variats, i d'entre les fotografies que tenen la temàtica de festes i tradicions hi ha les que parlen de la matança del porc, el via -crucis, les caramelles, el dinar del carnestoltes, la processó de corpus, la dansa alpensina, les festes de corpus, la festa Major, la fira del jovent, etc. Hi ha fotografies de masies el terme municipal d'Alpens com la Vall, el Graell, cal Moreu, la Torre, Monjuïc o Torrats i que en alguns casos presenten una visió genuïna respecte a les múltiples reformes i evolucions que han patit; fotografies de fonts força concorregudes per la gent del poble com la font de la Pixarella o espais naturals com Puig Cornador o la Rocadepena sense tanta vegetació i bardissa al voltant. També hi ha un gran recull de fotografies de vistes generals del poble que reflecteixen una visió ben diferent a l'actual, així com també carrers, places, esglésies i indrets singulars com el carrer de Dalt, el carrer Graell, el Pou Comú, el Casino, la Fonda, carrer Vilamala, plaça de l'Església, carrer de la Volta, carrer Ripoll, etc. Altres són fotografies de gent del poble, de les escoles, estiuejants o retrats d'oficis com els traginers, caçadors, barbers, pagesos, sastres o els ferrers amb la imatge del germà del popular ferrer d'Alpens. Totes elles constitueixen importants testimonis gràfics de la vida quotidiana d'Alpens de principis i mitjans segle XX. | 08004-74 | Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens | L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens va néixer gràcies a les aportacions desinteressades de diversos particulars i institucions. | 42.1193100,2.1010700 | 425692 | 4663414 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Una gran selecció molt interessant de les fotografies antigues que pertanyen a l'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens (del qual s'han extret les tres fotografies de l'inventari) es poden visualitzar a través de la pàgina electrònica de l'Ajuntament: http://www.alpens.org | 98 | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37631 | Arxiu parroquial d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dalpens | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu Parroquial d'Alpens (a part de la documentació més moderna que es guarda a la parroquia) es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial d'Alpens consta de 25 sèries amb 255 unitats documentals i s'organitza bàsicament en tres blocs: llibres sacramentals, administració i llibres notarials, en suport de paper i pergamí, manuscrits i impresos i escrits en llatí, català o castellà. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial d'Alpens són les següents: 2.3.51. Baptismes (1564-1864) 2.3.52. Confirmacions (1660-1817) 2.3.53. Matrimonis (1575-1924) 2.3.54. Defuncions (1506-1900) 2.3.55. Vària sacramental (1801-1950) 2.3.56. Aniversaris i celebracions (1601-1883) 2.3.57. Administració de l'Obra (1580-1862) 2.3.58. Visita pastoral i documents episcopals (1599-1783) 2.3.59. Consueta (1601-1947) 2.3.60. Inventaris parroquials (1694-1765) 2.3.61. Comptes i factures (1587-1892) 2.3.62. Llevador de rendes, censals... (1636-1850) 2.3.63. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis (1684-1866) 2.3.64. Correspondència (1641-1849) 2.3.66. Confraries (1594-1922) 2.3.67. Vària administració (1596-1909) 2.3.68. Manuals notarials (1499-1737) 2.3.69. Capítols matrimonials (1541-1807) 2.3.70. Testaments (1501-1962) 2.3.71. Actes notarials (1618-1935) 2.3.72. Capbreus (1619-1629) 2.3.73. Processos (1652-1802) 2.3.74. Registre de documents i de formularis (1643-1900) 2.3.75. Vària notarial (1592-1841) 2.3.76. Pergamins (1336-1803)</p> | 08004-72 | Nucli urbà. Arxiu Episcopal de Vic, c/ Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>La documentació de l'arxiu Parroquial d'Alpens és la generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració i de l'activitat notarial desenvolupada pel rector entre els segles XIV i XX. Val a dir que el límit parroquial no coincideix amb el terme municipal i per tant ens trobem documentació relativa a masies de termes municipals limítrofs.</p> | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37631-foto-08004-72-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en que està escrit i notes complementàries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37629 | Font de la batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-batalla-dalpens | XX | La font es troba en bon estat ja que la seva antiguitat és inferior a 10 anys. | La font de la Batalla d'Alpens està ubicada dins del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer Graell i un carreró que travessa una zona d'horts i comunica amb el carrer dels Rosers i el carrer Vilamala. Es tracta d'una font urbana situada a recer d'un mur de pedra que delimita una zona d'horts al costat del carrer Graell. Del mur de pedra, coronat amb lloses inclinades a la part central, en sobresurt una estructura de pedra acabada amb una peça triangular. De la part inferior de l'estructura, més estreta, en sobresurt l'aixeta. L'aigua cau sobre un espai acabat en angle recte en un cantó i amb corba a l'altra. A sobre, una placa de gres commemora la inauguració de la font. | 08004-70 | Nucli urbà. C/ Graell, 8. Alpens | La font de la batalla d'Alpens commemora un fet històric que va ocórrer a Alpens a finals del segle XIX, en plena tercera Guerra Carlina. El lloc a on està ubicat la font es troba a pocs metres d'on, suposadament, va morir el Brigadier Cabrinetty, que va morir al carrer Graell al ser disparat des del campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. | 42.1188100,2.1001000 | 425611 | 4663360 | 1998 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37629-foto-08004-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37629-foto-08004-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En la placa de gres de la font s'hi llegeix: 'En commemoració dels 125 anys de la BATALLA d'ALPENS (9-VIII-1873, dins la 3a Guerra Carlina) on morí el Brigadier JOSEP CABRINETTY CLADERA i fou nomenat Marquès d'Alpens en FRANCESC SAVALLS MASSOT Alpens, 9-VIII-1998' | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37597 | El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tint | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | El desús actual de l'edifici ha permès un degradament natural de l'edifici. | El Tint està situat al capdamunt de l'ascendent carrer Ripoll i a la part baixa del carrer de Dalt dins el nucli urbà d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions construït amb murs de maçoneria de pedra i morter i teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Presenta una façana triangular amb una única porta d'accés emmarcada amb pedra bisellada. A la part dreta de la porta hi ha incorporat un pou d'aigua. Interiorment hi ha uns graons que condueixen a un segon replà i hi havia una estructura circular que constituïa la bassa d'aigua on es tenyia el fil. A la part del darrere hi havia unes eixides on assecaven el fil tenyit. | 08004-38 | Nucli urbà. C/ Ripoll, 12. Alpens | El Tint era un edifici d'ús col·lectiu per anar a tintar els teixits. Va quedar sense ús els anys 20 i a partir d'aleshores funcionà com a pallissa i com a quadres per tancar-hi el bestiar. Actualment no s'utilitza. | 42.1199400,2.1012000 | 425703 | 4663484 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37597-foto-08004-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37597-foto-08004-38-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment també és conegut com el Tiny. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37589 | Carrer Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Graell està situat al sector sud-oest del nucli urbà d'Alpens, entre la plaça de l'església i el carrer de Baix. Es tracta d'una carrer estret amb força pendent que traça un lleuger gir a la dreta al descendir. El carrer segueix una direcció de nord-est a sud-oest i només compta amb cases en els dos costats en el primer tram. En la resta del carrer només hi ha cases en el cantó oest, quedant en el costat est, murs de pedra que delimiten el gran pati d'horts que forma Alpens al bell mig del nucli urbà antic. La majoria de cases, de tipologia urbana, estan construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. En molts casos les golfes estan ocupades per una obertura gran a mode de porxo. La primera casa que hi ha en el costat est, separada de l'església parroquial pel carrer de la Rectoria, presenta diverses obertures reformades però compta amb cinc obertures originals emmarcades amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: 'FRANCISCUS CODEOL ME / FECIT IHS 1755', junt amb el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta el carrer conforma un petit entrant al fons del qual trobem una part de la façana nord-oest de la Rectoria, descrita en una fitxa individual. També en aquest entrant hi ha la porta del numero 5, una casa que si bé té una façana molt reformada conserva, en la que està orientada al carrer, fins a quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra motllurada i ampit motllurat. Un element interessant és un dels carreus que conformen la cantonada diferenciada de l'extrem esquerra, on hi ha la data de 1697 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases que conserven com a elements d'interès diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la de l'extrem dret del primer pis del número 9, amb la data de 1664 gravada a la llinda. A partir d'aquestes cases el carrer passa a tenir cases únicament en el costat oest. Tornant a l'inici del carrer, però aquest cop en el costat oest trobem en el número 2 una casa amb la façana arrebossada que conserva únicament tres obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals parcialment tapiada. Al seu costat, en el número 4, hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal d'arc deprimit convex i la finestra de la planta baixa, originalment de grans dimensions, amb la inscripció a la llinda '16 IHS 35'. La següent casa conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la llinda d'una de les quals hi ha la data de 1716 gravada. L'element més interessant és, però, una llinda que ha quedat integrada al mur sobre la porta del garatge. S'hi poden observar, a més d'una creu grega, tres objectes que podrien constituir eines de sabater ja que el de l'extrem esquerra és una sola de sabata i el de l'extrem dret una mitja lluna, eina per tallar la pell. A la seva esquerra, en el número 8, hi ha una casa que, a part d'elements curiosos com mènsules policromades amb forma de cap humà que sostenen la teulada, conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'PERA CANELLAS IHS ME FESIT 1768', junt amb el monograma d'Ave Maria. Un cop superada la casa amb el número 10, sense interès arquitectònic, trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre els que destaca la de l'extrem esquerre de les golfes, amb ampit motllurat i la inscripció '17 IHS 01' a la llinda, i la de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció a la llinda: 'JAUMA + QUINTANA / 17 IHS 63'. | 08004-30 | Nucli urbà. Carrer Graell . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) Més a l'esquerra, en el número 14 hi ha una casa de façana estreta que conserva, pràcticament com a únic element original, la llinda del balcó, amb la inscripció '16 IHS 14' i els claus que simbolitzen la Crucifixió gravats a la part inferior.Al seu costat trobem una casa, també de façana estreta, que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis.En el número 18 trobem una casa d'estructura semblant que conserva la porta principal emmarcada amb pedra treballada a la llinda i bisellada als brancals, i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat.A la seva esquerra, en el número 20, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, amb la inscripció '17 IHS 24' a la llinda junt amb el monograma d'Ave Maria.Tancant el carrer trobem en el número 22, una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la porta principal que, tot i estar repicada de nou, conserva la inscripció original on es llegeix: 'CARME IHS CASAS / 16 27'. A partir d'aquest punt el carrer segueix descendint, envoltat de murs de pedra i horts fins arribar a unes altres cases, punt en el que passa a anomenar-se carrer de Baix.Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès artístic, entre els que destaquen els picaportes de les casa número 6, 8, 12 i 22. Davant l'última casa (número 22) hi ha un pou de pedra que actualment abasta d'aigua els horts propers i que està protegit per les Normes Subsidiàries de Planejament.Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens, i just davant del número 2 del carrer es diu que morí Josep Cabrinetty, un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya, a causa d'un tret que es disparà des del campanar de l'església, en el marc de la batalla d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37667 | Cançó del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cabrinetty | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort. | 08004-108 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37682 | La batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batalla-dalpens | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 08004-123 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37592 | Carrer Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-planes | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Planes està ubicat a l'extrem sud-est del nucli, amb l'entrada i la sortida a través de la Placeta, ja que en l'extrem sud el carrer no té sortida. Es tracta d'un carrer estret i força recte, construït sobre el desnivell del terreny, amb totes les cases ubicades al costat oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa del carrer, fent cantonada amb la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. A la seva esquerra, en el número 3, hi ha una casa força reformada de la que en destaca una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada i decorada amb un estripagats de ferro forjat. La següent casa, el número 5, té fins a cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres de les quals amb ampit motllurat. Destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'ES DE FRANCESCH PAISSA / MESTRA DE CASAS / 16 IHS 82' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió en la part inferior . Més enllà, en els números 7 i 9, hi ha dues cases que comparteixen la teulada. S'hi conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampit motllurat en els del primer pis i les golfes. Destaquen la porta principal de la casa del número 7, amb la inscripció: '16 IHS 89' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió a la part inferior de la llinda, la finestra central del primer pis amb inscripció a la llinda i la finestra de l'extrem esquerre del primer pis del número 9, amb la inscripció: '17 IHS 12' a la llinda. En els números 11 i 13 hi ha dues cases, de major altura, força reformades que no conserven elements originals. Més enllà, en el número 15, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva diverses obertures originals, algunes de les quals emmarcades amb pedra motllurada i la resta amb pedra bisellada. Destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1726 inscrita a la llinda. A partir d'aquesta casa només es troba una casa de nova construcció sense cap element arquitectònic interessant al costat est, i un camí delimitat per murs de pedra que condueix a una casa aïllada construïda a mitjans del segle XX. | 08004-33 | Nucli urbà. Carrer Planes. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1179200,2.1016700 | 425740 | 4663259 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer hi ha ubicats diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables es troben a les cases amb els números 1, 5, 15 | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37590 | Carrer Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ripoll | XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Ripoll està ubicat al sector central del nucli urbà, entre la plaça de l'església parroquial de Santa Maria i el carrer de Dalt. Es tracta d'un carrer estret, sinuós i amb força pendent, que traça dos girs abans d'arribar a unes escales a partir de les quals comença el carrer de Dalt. Té una orientació de sud-oest a nord-est. La majoria de les cases, de tipologia urbana, estan formades per planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer, i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra. La primera casa del costat nord-oest, fent cantonada amb el Call, té el número 1 i presenta totes les obertures de la planta baixa i el primer pis emmarcades amb pedra motllurada. Les del primer pis també tenen ampit motllurat i la de l'esquerra presenta la inscripció a la llinda: IHS 1700. Al seu davant trobem una casa amb la façana arrebossada i el número 2, que ressegueix en les diferents façanes, el gir que fa el carrer. L'únic element destacable de la casa és una llinda que ha quedat integrada al mur on es pot llegir: 'JERONI 17 + 24 REXAC'. Un altre cop al cantó nord-oest, trobem dues cases força reformades en els números 3 i 5. La de l'esquerra conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la porta principal, també emmarcada amb pedra bisellada, amb una creu grega gravada a la llinda. La casa de la dreta conserva dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració geomètrica a la llinda i l'altre amb ampit motllurat. La porta principal de la casa, també emmarcada amb pedra bisellada, té una inscripció, actualment il·legible. A la seva dreta, en el número 7, hi ha una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció a la llinda: 'IHS 1796'. Seguint pel cantó nord-oest trobem en el número 9, una casa amb sis obertures emmarcades amb pedra motllurada, una de les quals amb ampit motllurat. És remarcable la llinda de la porta principal, amb la inscripció incompleta: 'ANY DE NOSTRA P - - - - SIO GOTOLONICA / - - - DE 1729'. Al seu davant, al costat sud-est, trobem les cases numerades amb el 4 i el 6, que no conserven cap element original tret d'un ampit motllurat sobre la porta principal del número 4. A partir d'aquest punt comencen unes escales de pedra que salven el desnivell existent amb el carrer de Dalt. A l'esquerra trobem una casa amb una única obertura amb llinda de pedra i a la dreta, en el número 8, una casa amb les finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i a la planta baixa, i emmarcades amb pedra motllurada al primer pis. Destaca especialment la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb un baix relleu a la llinda on es llegeix el monograma d'Ave Maria, coronat per una creu i envoltat de motius florals. A la seva esquerra trobem en el número 10, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i el portal principal, emmarcat amb pedra treballada. Més a l'esquerra i limitant amb el carrer de Dalt, hi ha el Tint, una antiga fàbrica descrita en una fitxa individual. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat nord-oest, hi ha una casa de nova construcció. | 08004-31 | Nucli urbà. Carrer Ripoll. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1197500,2.1010400 | 425690 | 4663463 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els ubicats als números 8 i 10. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37566 | Pedró de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.</p> | XX | Presenta algunes parts on l'arrebossat s'ha degradat i escrostonaments en les motllures de la coberta. El jardí que envolta el pedró està molt ben cuidat. | <p>El pedró de la Mare de Déu dels Dolors està ubicat al sector nord-oest del nucli urbà, entre la carretera BP-4654 i el carrer Roca Monada. Es tracta d'un pedró de planta quadrada encarat cap al sud-est i cap al nucli urbà, està construït amb pedra i maó, arrebossat i pintat amb colors ocre i gris clar en diverses parts. La construcció es pot dividir en tres parts: la inferior està arrebossada totalment deixant només un espai lliure amb forma de T invertida. En aquest espai hi havia una inscripció que actualment no es conserva. A la part central, que té les cantonades delimitades amb maó, és a on hi ha la fornícula en la que es troba la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. La fornícula està envoltada per un arc de mig punt de maons i protegida per una porta amb vidre i una reixa de ferro forjat a l'interior. La part superior, que correspon a la coberta del pedró, està decorada amb petites mènsules i diverses motllures que donen un aspecte corbat a la teulada. Està coronada per una creu de ferro en la que hi ha una corona d'espines i quatre raigs.</p> | 08004-7 | Nucli urbà. Carrer Rocamonada. Alpens | 42.1209500,2.0992400 | 425542 | 4663598 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, aquest pedró va ser finançat pels veïns del poble a través d'una recapta popular, per tant no té un propietari documentat, ni l'església ni l'Ajuntament en són propietaris tot i que és l'Ajuntament que en fa el manteniment. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 37593 | Carrer Vilamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vilamala | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Vilamala està ubicat al sector sud del nucli urbà, comunicant en un extrem amb la Placeta i en l'altre amb el carrer dels Rosers, i tancant la zona d'horts que es troba a l'interior del nucli. Es tracta d'un carrer estret i lleugerament sinuós, ja que si bé el seu recorregut és d'est a oest, el carrer fa un lleuger gir cap a la meitat i dos girs de 90º a l'extrem oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, que en molts casos son ocupades per grans eixides, i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Les cases, majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, estan ubicades al cantó nord, de manera que només es troben cases en el cantó sud en el primer i l'últim tram. El tram central, doncs, queda delimitat al sud per un mur de pedra. La primer casa que es troba al cantó nord, amb façana també a la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i una altra amb ampit rodó. Al seu davant, en el número 1, trobem una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la finestra de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció 'CASA DE IO + SEPH SERRAT / 16 IHS 83' a la llinda. Al seu costat hi ha una casa força reformada, a partir de la qual comença un mur de pedra que ressegueix el carrer pel cantó sud en el tram central. Tornant a la banda nord del carrer es troba, en el número 2, una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció '17 IHS 89' a la llinda. A la seva esquerra, en els números 4 i 6 trobem dues cases força reformades de la que només es conserva com a element original una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a l'extrem dret del primer pis del número 4. Seguint pel costat nord hi ha en els números 8 i 10, dues cases amb la mateixa distribució d'obertures que conserven únicament la finestra del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada en ambdós casos. En el número 12 trobem una casa de la que destaca la finestra de grans dimensions del primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, i la porta principal, parcialment tapiada, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: '16 IHS 23'. A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa que conserva, com a elements interessants, dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i un ampit motllurat a les golfes. De la següent casa, en el número 18, només en destaca el portal principal, d'arc rebaixat i emmarcat amb pedra motllurada. Més a l'esquerra trobem cal Patllari, descrita en una fitxa individual. Al seu costat hi ha dues cases força reformades de les que només destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó, ubicada a l'extrem dret del primer pis del número 20. Seguint la numeració del carrer trobem en el número 24, una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, i amb la llinda de la porta principal datada el 1781. En el número 26 hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal, amb llinda datada al segle XVIII. El següent element d'interès es troba en la casa del número 30, amb un portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1761 inscrita a la llinda. | 08004-34 | Nucli urbà. Carrer Vilamala. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.1007500 | 425664 | 4663300 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) De les dos següents cases, els número 32 i 34 que es troben a on el carrer torna a tenir cases en ambdós costats, destaquen únicament les finestres principals del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat.A la seva esquerra trobem en el número 36 l'última casa del carrer pel cantó nord. D'aquesta casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, alguna de les quals també amb ampit motllurat, i especialment la llinda de la porta principal, amb la inscripció: 'FRANCESCH IHS PAISSA ME / NOR 1704' junt amb dos elements en baix relleu que sobresurten als extrems, unes alicates a l'esquerra i un escaire a la dreta.Tornant al costat sud del carrer trobem un primer edifici, força mal conservat, amb parts del mur construïts en tàpia, seguit d'un edifici força reformat en el número 17, del que destaca el portal principal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra motllurada i amb la data de 1788 inscrita en la clau de l'arc.A la seva dreta trobem en el número 19, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb una inscripció a la llinda de la porta principal actualment il·legible.En el número 21 hi ha una casa amb façanes orientades a l'est i al nord, ja que en aquest punt el carrer gira 90º. De la casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals, ubicades en la façana nord, amb ampit motllurat compartit.Els últims elements d'interès els trobem a la casa del número 25, l'última del carrer, amb el portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció a la llinda '17 IHS 62' i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat.Al llarg del carrer s'hi troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables són els picaportes de les cases amb els números 6, 10, 17, 18, 22, 28 i 36.En el tram central del carrer que queda delimitat per un mur de pedra hi ha diversos elements interessants, multitud d'anelles de ferro per a estacar-hi bestiar, una mola de molí datada el 1860 i un pou de pedra, ubicat davant del número 16. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37587 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, amb algunes cases ben conservades i altres en força mal estat | El carrer de Baix està situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, entre el carrer Graell i la font Bona. Es tracta d'un carrer estret i sinuós amb força pendent, que segueix una direcció de nord-est a sud-oest i que té les cases ubicades d'una forma aïllada ja que en molts casos no tenen la façana unida. La majoria de les cases, de tipologia urbana, són del segle XVIII i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Descendint des del carrer Graell i, un cop travessada una zona amb horts, s'arriba al número 1 del carrer, ubicat en el cantó est. Es tracta d'un edifici molt malmès que només conserva com a element interessant, un brancal bisellat del que podria haver constituït la porta principal. Al seu davant, en el número 8, trobem una casa amb quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i una línia inscrita que les ressegueix a mode de motllura. Destaca la llinda de la porta principal, amb la inscripció 'JOAN + PRAT / 17 IHS 67'. Una altra vegada al costat est, i un cop superada una edificació de totxana, trobem en el número 5, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada, a la llinda d'una de les quals es pot llegir '17 IHS 73' i el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta hi ha un local sense interès arquitectònic i més enllà, en el número 7, una casa que conserva les sis obertures originals. De les cinc finestres, totes amb ampit rodó, tres estan emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. La porta principal, també emmarcada amb pedra treballada, presenta la data de 1692 inscrita a la llinda. Al seu davant, en el número 12, trobem una casa amb tres obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: '17 IHS 66'. Arribant ja al final del carrer trobem en el costat est i amb el número 9, una casa força reformada que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. Dues d'aquestes obertures tenen inscripcions: '17 IHS 71' a la llinda de la porta de la dreta i '1717' a la finestra superior esquerra. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat oest, hi ha dues cases amb les façanes arrebossades de tal manera que l'emmarcat de les obertures és l'única pedra vista. En la de la dreta s'hi conserva una finestra amb ampit rodó i una porta amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda, ambdues emmarcades amb pedra treballada. En la de l'esquerra s'hi conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, una de les quals amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda i dues obertures a la planta baixa. A la dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó i una inscripció de difícil lectura on hi ha la data de 1714. A l'esquerra, una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada i una inscripció erosionada a la llinda. A partir d'aquest punt, el carrer segueix descendint, convertint-se en pista forestal, fins abandonar el poble. | 08004-28 | Nucli urbà. Carrer de Baix . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès, des de les anelles que servien per estacar-hi el bestiar fins als picaportes, el més interessant dels quals, es troba a la casa amb el número 3. Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37588 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer de Dalt està ubicat al sector nord del nucli urbà, entre el carrer Ripoll i la carretera BP-4654. Es tracta d'un carrer relativament curt i completament recte, orientat de sud-oest a nord-est. Les sis cases que el conformen, de tipologia urbana, estan ubicades al costat sud-est del carrer i tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns casos, i les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa, amb el número 2, està adossada a l'antiga fàbrica del Tint i es troba al capdamunt de les escales on acaba el carrer Ripoll. En destaquen dues finestres del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una finestra a les golfes, emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó, la porta principal, també emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1700 a la llinda i una finestra petita emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera, a la planta baixa. Al seu costat, en el número 4, trobem una casa amb cinc obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals bisellada. Destaca un ampit motllurat al primer pis i la llinda de la porta principal, amb una data gravada de la que només es conserven les dues primeres xifres: 16 - -. Més a l'esquerra, en el número 6, hi ha una casa amb sis obertures emmarcades amb pedra treballada. En destaquen l'ampit motllurat de la finestra central del primer pis, els ampits rodons de les finestres de les golfes, a més de l'ampit rodó que ha quedat integrat al mur a nivell de planta baixa. També són destacables les dates que apareixen en dues llinda. La de la porta principal, de la que només se'n pot llegir les dues primeres xifres: 16 - -, i la de l'extrem esquerre del primer pis, on es pot llegir: 1708. En el número 8 trobem una casa amb diverses obertures reformades de la que en destaca la finestra de la part dreta del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada, i la llinda de la porta principal, actualment integrada al mur, on es llegeix: 'HIERONIM IHS MAISA L'ANY / 1701'. Ja al final del carrer, en els números 10 i 12, hi ha dues cases amb la façana arrebossada. La primera conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes, una llinda integrada al mur amb la data de 1703 a nivell de primer pis, i la porta principal d'arc deprimit convex, tot i que no conserva la llinda. La segona només conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada: la finestra del primer pis i la porta principal, amb la inscripció incompleta a la llinda: 'SAGIMON - - - - - VALL ANY'. L'altre costat del carrer queda delimitat per una tanca de vegetació que separa el carrer de l'aparcament de la fàbrica tèxtil SATI. | 08004-29 | Nucli urbà. Carrer de Dalt . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1201100,2.1014100 | 425721 | 4663503 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37591 | Carrer de la Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placeta | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer de la Placeta està situat al sector est del nucli urbà, limitant per una cantó amb la Placeta i formant a l'altre extrem la plaça Joan Prat i Roca, antigament anomenada plaça del Pou Comú, a través de la qual s'accedeix a la plaça Major, al carrer de la Vinya i al 'carrer de les voltes' que comunica amb l'església parroquial. Es tracta d'un carrer curt i estret, orientat de sud-est a nord-oest que s'eixampla a l'extrem nord-oest formant una petita plaça dedicada a l'antic ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, en alguns casos arrebossats, i les teulades són de dobles vessant amb aigües al carrer. Il·luminen el carrer diversos fanals de ferro forjat decorats amb la figura d'un drac, un dels quals amb una decoració especialment abundant. Iniciant el carrer pel costat nord-est, a tocar de la Placeta, trobem en el número 2, una casa molt reformada que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 4 hi ha la casa on s'ubica la fonda d'Alpens, antic punt de parada de traginers, també força reformada. Es conserven els brancals del que podria haver constituït la porta principal i un carreu treballat integrat al mur amb la inscripció: 'José Casals / 1913'. En el número 6 trobem una casa que està sent reformada en el moment de realitzar l'inventari. Conserva diverses obertures originals entre les que hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al segon pis i quatre obertures emmarcades amb pedra motllurada, repartides entre la planta baixa i el primer pis. Destaca el balcó del primer pis, amb una creu a la llinda, i la port principal, amb una inscripció a la llinda de la que només se'n pot llegir: 'MARTA, .... ME FECIT'. Passant al cantó sud-oest del carrer hi ha en el número 1 i limitant amb la Placeta, una casa de grans dimensions que podria ser el fruit de la unió de diverses cases. Presenta dotze obertures disposades regularment, onze de les quals emmarcades amb pedra treballada. En destaquen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i cinc obertures emmarcades amb pedra motllurada repartides entre la planta baixa i el primer pis. És destacable, també, el portal principal, amb un baix relleu a la llinda amb forma de pell de vaca estirada, en el que hi ha inscrita la data de 1721 junt amb els monogrames IHS i Ave Maria i una creu que sobresurt d'un cor travessat per una fletxa simbolitzant el cor de Maria. Al voltant hi ha la inscripció 'EUDALD FORCADA MULO'. Un altre element destacable és la finestra que té just a sobre amb el monograma IHS amb una creu a la llinda i unes motllures molt ben treballades i conservades. A la seva dreta, en el número 3, trobem una casa amb la façana arrebossada de la que únicament destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció: 'JAUMA + FORCADA / ME FECIT 1768' junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda. Al seu davant, en el número 8 hi ha la casa on havia viscut l'antic ferrer d'Alpens, amb façana al carrer i a la plaça que porta el nom de l'antic veí. En destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que hi ha la porta principal d'arc deprimit convex, amb la inscripció 'AVE MARIA + SIN PECAT / ES CON 17 27 CEBIDA', junt amb els monogrames IHS i Ave Maria a la llinda. Els elements més interessants de la casa són, però, els diversos elements de ferro forjat que la decoren. Són especialment remarcables el fanal col·locat a la cantonada de les dues façanes, decorat amb tres dracs, i la barana del balcó que es troba sobre la porta principal, amb decoració geomètrica entorn d'una petita figura d'un dimoni. | 08004-32 | Nucli urbà. Carrer de la Placeta i plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1188300,2.1016100 | 425736 | 4663360 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Ja dins la plaça Joan Prat i Roca trobem, en el número 10 una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, entre les que destaca el balcó del primer pis, emmarcat amb pedra motllurada, i una finestra de la façana que dóna al carreró anomenat la Vinya, també emmarcada amb pedra motllurada i amb un ampit motllurat força desgastat.A l'altre costat del carreró la Vinya trobem cal Ferreró, descrita en una fitxa individual, i que té un pou de pedra adossat pel cantó del carreró de la Vinya.Tancant la plaça pel nord-oest hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i un arc de mig punt adovellat a la planta baixa que forma una volta per sota de la qual passa el carrer anomenat popularment com 'carrer de les voltes'.Tancant la plaça pel sud-oest trobem una casa de grans dimensions que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i diverses llindes amb inscripcions. La primer llinda es troba a l'extrem esquerra de la planta baixa, està incompleta i només se'n conserva la inscripció 'IHS 42 MARIA'. A la part central del primer pis hi ha una finestra amb llinda datada el 1698 i un balcó amb la inscripció '17 IHS 10' just al costat. A nivell de golfes s'hi troba l'última llinda datada, probablement repicada de nou, amb la data de 1786.A la seva esquerra, trobem en el número 5 una casa amb façana tant a la plaça com al carrer. En destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada, la data de 1831 gravada en una llinda, i un peculiar remarcament dels carreus que envolten les obertures i delimiten les cantonades.Al bell mig de la plaça Joan Prat i Roca s'hi ubica el pou comú, protegit juntament amb el pou del camí de la Vinya per les Normes Subsidiàries de Planejament, i format per una estructura de maçoneria de pedra sobre la que reposa l'escultura de ferro forjat del Manelic, descrit en una fitxa individual. Al llarg del carrer i la plaça es troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic entre els que destaquen els elements de la casa on vivia l'antic ferrer d'Alpens, en el número 8, i el picaporta de la casa del número 3.La fotografia 2 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37603 | Fàbrica Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-vella | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XX | Presenta panys de paret amb l'arrebossat parcialment escrostonat. | La fàbrica Vella està situada al costat nord-est de la carretera BP-4654 a l'altra costat de la zona del nucli urbà d'Alpens. És un edifici de planta rectangular allargada d'uns 40 metres de llarg per 15 d'ample, de planta baixa i amb teulada de doble vessant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i morter amb arrebossat parcialment erosionat. La façana sud presenta 8 grans finestrals rectangulars d'iguals dimensions que proporcionaven força llum interior, i dues grans portes intercalades. Estan coronades amb maó pla que s'entreveu per sota l'arrebossat. A la façana est hi havia adossada la quadra nova, nau que es construí posteriorment i que actualment està enderrocada. Encara s'hi poden apreciar els rajols que constituïen el terra de la nau. A la part del darrere de la fàbrica hi havia la manyeria, amb un forn on el ferrer arreglava i feia el manteniment de les peces de ferro de la fàbrica que s'havien espatllat. Encara hi ha l'estructura del forn amb la xemeneia. A la banda oest de la fàbrica hi havia les cases de l'amo i l'encarregat les quals han estat reformades i actualment constitueixen habitatges particulars. | 08004-44 | Nucli urbà. Carretera de Berga, 14. Alpens | La fàbrica Vella va ser construïda els anys vint del segle XX per l'empresari barceloní Josep Ferrer que instal·là una fàbrica de teixits de cotó. Feien llençols de cotó, els quals eren coneguts com a 'pa del pobre' i també els retorts que eren un altre tipus de llençol. L'any 1959 la fàbrica començà a patir la crisi tèxtil, i als anys seixanta es va aturar la producció. Es tornà a engegar la fàbrica al cap de poc amb una nova iniciativa empresarial que durà sols dos anys. A partir d'aleshores passà a ser magatzem de l'ajuntament municipal d'Alpens. Als anys seixanta hi havia la següent estructura de producció: 104 telers de garrot i les seccions d'ordit, rodets, bitlles, teixit i repassadores Originalment estava format per dues naus construïdes en dos períodes diferents que feien, aproximadament, 40 metres de llargada per 15 metres d'ample cadascuna. L'actual nau, coneguda com la quadra vella, és la que encara resta dempeus. La nau feta modernament, coneguda com la quadra nova es va acabar d'enderrocar després que els anys 60 del segle XX, coincidint amb la crisi tèxtil, comencés a fer-se malbé la teulada. | 42.1201300,2.1023600 | 425799 | 4663504 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37603-foto-08004-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37603-foto-08004-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A finals de l'any 2006 es té previst iniciar les obres per adequar la fàbrica com a local socio-cultural creant una sala polivalent amb escenari, un local de joves, un local d'entitats i dos espais de magatzem.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37628 | Gegants d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-dalpens | Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | Es conserven muntats i embolcallats amb plàstic per protegir-los de la pols. | Els gegants d'Alpens representen una parella de la dansa alpensina, i per tant porten els vestits de gala adients. Els seus noms fan honor als patrons d'Alpens Sant Cosme i Sant Damià. Els gegants són el Dami i la Cosmeta. El gegant Dami pesa 45 quilos i fa 4 metres d'alçada. Vesteix amb barret de copa, camisa blanca, armilla, corbatí i faixa vermella, i llueix una llarga capa negra amb revers de color blau. Amb el braç dret en angle recte porta un ram de flors a la mà. La Cosmeta pesa 44 quilos i fa 3,90 metres d'alçada. Vesteix una mantellina blanca, una brusa cenyida negra amb puntes blanques, un davantal i una faldilla de color blau. Amb la mà dreta subjecta un ram de flors. | 08004-69 | Nucli urbà. Carretera de Berga, 14. Alpens | El 1991 va ser un any que la Comissió de Festes d'Alpens tenia ganes de donar a la Festa Major un nou dinamisme. Després de fer una consulta popular es van crear uns gegants, construïts per membres de la Comissió de Festes i amb el suport econòmic del poble. A la festa major de 1992 varen estrenar peus i braços, la qual cosa va fer que agafessin l'alçada de gegants, si bé quedaven els caps per solucionar ja que els que tenien eren de sèrie i se n'havien de fer uns de més personals. Fou a la Festa Major de 1993, quant els gegants van adquirir la seva pròpia personalitat de la mà d'en Gabí Boixader i de la Judith Camps. Els gegants participaven cada any en el ball de la Festa Major d'Alpens i en la de poblacions veïnes, acompanyats de la colla dels Grallers d'Alpens. Actualment, però, per falta de colla els gegants ja no surten a ballar. | 42.1201300,2.1023600 | 425799 | 4663504 | 1993 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Gabí Boixader i Judith Camps | Per falta de colla avui en dia els gegants d'Alpens no surten en cercavila.La fotografia 1 ha estat extreta del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37599 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre | XX | L'edifici es conserva en perfectes condicions tant pel fet que no és excessivament antic com per la qualitat dels materials que es van emprar. | La Torre està ubicada al nord del nucli urbà, quedant separat d'aquest per la carretera BP-4654, en una zona ajardinada delimitada per una reixa. Es tracta d'una casa de grans dimensions formada per planta baixa, primer pis i golfes, i teulada de quatre vessants. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats de mida variable però que formen filades més o menys regulars. Els carreus més grans es troben delimitant les cantonades i envoltant les obertures, i formen una imposta que sobresurt a poc més d'un metre del nivell del sòl. La façana principal, orientada a l'oest, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat amb carreus de grans dimensions. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb ampit motllurat i pedra bisellada als brancals i a la llinda, on hi ha una decoració amb forma d'arc conopial, tipologia que, d'altra banda, es repeteix en les finestres del primer pis de la resta de les façanes. A les golfes, s'hi troben tres finestres més, emmarcades amb pedra treballada. La façana sud presenta una disposició d'obertures més irregular. A la planta baixa trobem d'esquerra a dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada, tres arcades geminades d'arc de mig punt amb capitells llisos, i una gran obertura emmarcada amb pedra als brancals i fusta a la llinda amb arc de descàrrega de maó a sobre, a la que s'accedeix a través de cinc graons semiel·líptics de pedra i que forma una eixida a la cantonada. Al primer pis hi ha cinc finestres que segueixen la mateixa tipologia de totes les altres finestres del primer pis. En aquest cas, les dues de l'extrem esquerra són geminades i comparteixen el brancal. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada a l'extrem esquerra i cinc arcades d'arc rebaixat que formen una galeria a la dreta, emmarcades amb maó en l'arc i l'ampit i amb pedra en els brancals. La façana est presenta a la planta baixa diverses obertures, una a l'extrem esquerre que correspon amb l'eixida de la façana sud i tres finestres, la central de les quals de majors dimensions, emmarcades amb pedra treballada i amb una arc de descàrrega de maó compartit. Al primer pis hi ha tres finestres, d'idèntica tipologia a les que es troben al primer pis d'altres façanes i a les golfes, dues arcades que formen la continuació de la galeria de la façana sud a l'esquerra i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la dreta. La façana nord presenta una porta emmarcada amb pedra treballada al centre i dues finestres geminades emmarcades amb pedra treballada i ampit motllurat a cada costat. Al primer pis hi ha dues finestres que segueixen la tipologia de la resta del primer pis, tot i que una d'elles és de grans dimensions i està coronada amb un arc de descàrrega de maó. A les golfes hi ha cinc finestres emmarcades amb pedra treballada, quatre de les quals col·locades en parelles. De la part esquerra de la façana en sobresurt la xemeneia, que és de carreus de pedra en el primer tram i de maó en la part superior. Està sustentada, a nivell de primer pis, per dues mènsules de pedra amb un senzill motllurat. Al voltant de l'edifici s'hi ubiquen diverses estructures de pedra d'us decoratiu que, juntament amb diferents arbres de tamany imponent, conformen una zona ajardinada d'aspecte senyorial, descrita en una fitxa individual. | 08004-40 | Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens | La Torre va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre. | 42.1193400,2.1029200 | 425845 | 4663416 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37599-foto-08004-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37599-foto-08004-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'entrada de la Torre hi ha una casa, anomenada el Garatge, que contituïa les antigues cotxeres de la casa senyorial. Més endavant va passar a ser una vivenda. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. En destaca el gran accés principal, coronat amb una gran llinda de fusta. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37685 | Jardins de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-torre | XX | Els jardins de la Torre estan situats al voltant de la Torre i delimitats per una reixa metàl·lica. Queden limitats per la carretera BP-4654 al sud, el Garatge de la Torre a l'oest i el pavelló de beneficiència a l'est. Es tracta d'uns jardins d'estil senyorial de dimensions no excessivament grans on destaquen diversos arbres de grans dimensions. Estan formats per tres parts diferenciades. La part oest és la que es troba entre la Torre i l'edifici del garatge i està formada per una esplanada travessada per un camí amb grava que porta fins a la porta metàl·lica que s'utilitza actualment com accés principal. En aquesta esplanada s'hi troben tres moles amb una base de formigó acompanyades de bancs també de formigó, i està decorada amb diversos arbres de grans dimensions, entre els que es compta alguns avets i castanyers. La part sud és la que es troba entre la carretera BP-4654 i l'edifici de la Torre, i correspon a l'antiga porta principal, tot i que actualment està en desús. Aquesta porta, formada per dos pilars de pedra que sostenen els batents metàl·lics, dóna accés a dos trams d'escala de pedra a partir dels quals el camí es bifurca formant un quadrat de camí de pedra, amb vegetació a l'interior. Tota aquesta part queda delimitada per coníferes de grans dimensions, que superen àmpliament l'alçada de l'edifici de la Torre. Finalment, la part est és la que es troba davant del pavelló de beneficiència. Està formada per dos espais quadrats separats per unes escales de pedra i delimitats per tanques de boix, als laterals dels quals hi creixen diversos castanyers. En un racó d'un d'aquests espais quadrats, i just davant del pavelló de benficiència, hi ha una estructura de pedra marina dins la qual reposa la imatge d'una verge, envoltada de flors. | 08004-126 | Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens | La Torre, amb els seus jardins, va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre. | 42.1191600,2.1027800 | 425833 | 4663396 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37685-foto-08004-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37685-foto-08004-126-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37600 | Antigues escoles d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | La finestra esquerra de la planta baixa ha estat reformada com a porta d'accés. | Les antigues escoles d'Alpens, estan situades a la Placeta, prop de l'entrada principal del nucli urbà. És un edifici modernista de planta rectangular, ample de façana, format per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a l'exterior els emmarcaments de les obertures de maó que combinen amb decoracions de trencadís de ceràmica o de rajol policromat. La façana principal, orientada a l'est, està ordenada simètricament. A la planta baixa hi ha una porta principal flanquejada per dues finestres, la de l'esquerra reconvertida en porta d'accés a una entitat bancària. També hi ha una porta d'obertura recent. La porta principal presenta un gran coronament d'arc rebaixat amb decoració de quatre pilars escalonats i emmarcats amb una estructura ondulant, tot ell fet amb maó. Entre els pilars presenta cinc franges decorades amb trencadís de ceràmica de tons verdosos. Les dues finestres que flanquegen la porta principal presenten un coronament d'arc de mig punt amb maó a plec de llibre. Les claus dels arcs són de pedra i hi ha una inscripció a cadascuna: la clau de l'esquerra té inscrit les inicials J.V, i la clau de la dreta la data de 1910. Els semicercles interiors que formen els arcs estan decorats amb rajols policromats amb filigranes pseudo-florals de tons ocres i blaus. Al primer pis hi ha dos balcons als extrems i dues finestres geminades al centre amb pilar mitger de maó. Totes les obertures tenen arc peraltat amb maó a plec de llibre. Els interiors dels arcs estan decorats amb rajols policromats amb formes pseudo-florals de tons marronosos. Una línia horitzontal de tres filades de maó separa el segon pis. Als extrems hi ha dos balcons i al centre quatre finestres rectangulars geminades i separades per pilars de maó. Sota el ràfec de la teulada hi ha una franja horitzontal de maó que també serveix per coronar les obertures del segon pis. | 08004-41 | Nucli urbà. La Placeta, 6, 7 i 8 . Alpens | Josep Vall i Camprubí, propietari de la Vall, sufragà les despeses de la construcció de l'únic edifici d'estil modernista que té el poble (1909), a la Placeta, que s'habilità alhora per situar-hi les escoles (una per a nens i l'altra per a nenes, a la planta baixa), ja que les escoles de nens -les nenes anaven a les monges - que tenia la població en aquell moment (situades a l'última casa de la banda dreta de la plaça Major, coneguda com a ca l'Aleix) presentava unes condicions deplorables. També s'hi ubicà la seu de l'Ajuntament i del jutjat, al primer pis i les residències dels mestres al segon pis. Primerament fou habilitada la residència del mestre dels nens i després, a partir de 1920, la de la mestra de les nenes. Entre Josep Vall i l'Ajuntament es formalitzà un contracte d'arrendament, renovable amb el pas del temps, per a l'ús de l'esmentat edifici, que se signà el 9 d'octubre de 1910, pel qual la corporació municipal es comprometia a pagar al propietari de la Vall unes 200 pessetes anuals. | 42.1184600,2.1016100 | 425735 | 4663319 | 1909 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37594 | La Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placeta | XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | <p>La Placeta està ubicada al sector est del nucli urbà, comunicant al nord amb el carrer de la Placeta i la carretera BP-4654 a través d'un petit tram que passa per davant del Casino, i al sud amb els carrers Planes i Vilamala. Plaça de petites dimensions i de forma allargada, semblant a un carrer ample. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega de maçoneria de pedra. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat decorats amb el cap d'un drac a la punta. Tancant la plaça pel cantó nord, trobem l'edifici del casal municipal, totalment reformat i que no conserva cap element original. En el cantó oest, i fent cantonada amb el carrer de la Placeta, hi ha en el número 4 una casa de la que destaquen les obertures del primer pis i de les golfes. Al primer pis hi ha dos balcons simètrics emmarcats amb pedra motllurada i amb el monograma IHS gravat a la llinda. Sobre aquests dos balcons hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la seva esquerra, en el número 5, hi ha una casa de la que destaquen diverses obertures: a la planta baixa la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat. Les dues estan coronades amb llindes amb inscripcions, la de l'esquerra és actualment il·legible i la de la dreta té dues creus, un motiu floral encerclat i el monograma IHS. Sobre aquestes dues finestres s'hi troben dues finestres de petites dimensions a nivell de golfes. Les dues estan emmarcades amb pedra bisellada i la de l'esquerra conserva l'ampit motllurat. A l'esquerra d'aquest edifici hi ha les antigues escoles d'Alpens, descrita en una fitxa individual. Més a l'esquerra, en el número 9 i fent cantonada amb el carrer Vilamala, trobem una casa amb cinc de les sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampits motllurats a les finestres del primer pis i ampits rodons a les de les golfes. En destaca especialment les llindes de la porta principal i de la finestra del primer pis que hi ha just a sobre. En la primera es pot llegir: 'PERA IOAN VILAMALA FERRER / ANI IHS 1702' i a la superior: 'AVE MARIA SIN PECADO / CON IHS CEBIDA / - - 1702'. Tancant la plaça pel cantó sud hi ha una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades. En destaquen les dues finestres del primer pis, ambdues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb la inscripció '17 IHS 23' a la llinda. Ja al cantó est de la plaça, i en una raconada a tocar del carrer Planes, hi ha una casa que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 12, trobem una casa força reformada que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Més enllà, en el número 13, hi ha una casa totalment reformada. La següent casa, en el número 14, té la façana arrebossada i en destaquen les dues finestres del primer pis, una emmarcada amb pedra motllurada i l'altra amb pedra bisellada. De la següent casa, amb la façana en mal estat, només en destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i la finestra emmarcada també amb pedra bisellada que té just a sobre, actualment tapiada. Tancant la plaça per l'extrem nord hi ha la casa amb el número 16, amb façanes a la plaça i al carrer que comunica amb la carretera. De la façana que dóna a la plaça en destaquen quatre obertures, una emmarcada amb pedra bisellada i les tres restants amb pedra motllurada. En una d'aquestes obertures, concretament a la finestra de la planta baixa, hi ha la inscripció: 'JOAN PAYRO ME FECIT I JOSEPH PAYRO / 17 73' junt amb dos elements en baix relleu força erosionats que podrien haver representat un escaire i unes alicates. De la façana nord en destaquen dues finestres, la central del primer pis i la de les golfes, ambdues emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat.</p> | 08004-35 | Nucli urbà. La Placeta. Alpens | <p>Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases de la plaça, es podria datar l'origen de la Placeta al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors.</p> | 42.1184900,2.1017100 | 425744 | 4663323 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els picaportes, el més interessants dels quals estan ubicats a les cases amb els números 5, 10, 11, 12, 13 | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 37627 | Talla de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-sant-pere | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 755.</p> | XVII-XVIII | Restaurada recentment. | <p>La talla de Sant Pere que es troba ubicada a la rectoria d'Alpens presidia el retaule de l'església Sant Pere de Serrallonga. Es tracta d'una magnífica talla exempta de fusta i pigments emulsionats de 77 cm x 33 cm x 20 cm. La talla representa a Sant Pere, dret sobre una simple peanya rectangular. Porta barba grisa i una tiara amb orelleres vermelles i dues ínfules. Sosté a la mà dreta dues claus de color verd, i amb la mà esquerra un llibre. Les mans estan cobertes per guants, amb una creu a l'anvers de la mà, i amb anells. Porta un vestit blanc, cobert amb una capa vermella de ribets daurats, amb el revers verd, i un fermall que la subjecta.</p> | 08004-68 | Nucli urbà. La Rectoria , c/ Rectoria, 3. Alpens | <p>La talla de Sant Pere va ser restaurada l'any 1993 per Carme Gouda, una restauradora professional de Vic.</p> | 42.1190900,2.1006800 | 425659 | 4663390 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37627-foto-08004-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37627-foto-08004-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37621 | Escultura dels donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dels-donants-de-sang | XXI | Caldria controlar les agressions a l'escultura | L'escultura dels donants de sang es troba ubicada al parc infantil del Ramal, enfront del Casino a l'entrada del nucli d'Alpens. És una escultura de ferro oxidat de dos metres d'alçada, 50 centímetres d'amplada i quatre i mig de gruix. Està formada per dues parts de ferro que no acaben d'encaixar, simbolitzant el donant i el receptor que en unir-se formen un cor, òrgan necessari on va a parar la sang i poder continuar bategant per viure. | 08004-62 | Nucli urbà. Parc Infantil del Ramal. Alpens. | Al costat de l'escultura hi ha una placa de ferro subjectada a una pedra amb la data de realització la següent inscripció: per ajudar-nos a fer seguir bategant cors, gràcies / Ajuntament d'Alpens, Associació de donants de sang d'Osona / 18 de maig de 2003. | 42.1189500,2.1026400 | 425821 | 4663373 | 2003 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Enric Pla Montferrer | A pocs metres de l'escultura hi ha diverses plaques de ferro clavades en un mur amb la llegenda 100 anys en la primera. Les cinc plaques que hi ha a la dreta, serveixen per a inscriure-hi el nom dels alpensins que arribin als 100 anys de vida. Fins al moment, dos de les cinc plaques ja tenen gravat un nom. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 37620 | El Manelic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manelic | BESA, R, El ferrer d'Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978. COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic 'Hombres y pueblos' dins Diario de Barcelona, 20 de d'abril de 1972. Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Manelic és una escultura de ferro forjat situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú, actualment coneguda com a plaça Joan Prat i Roca en honor al ferrer que forjà l'escultura. Està situada sobre una base de pedra que forma una font, que antigament constituïa el Pou Comú i del qual se'n conserva una manivela de ferro. La base té una placa commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat, en reconeixement a la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. L'escultura d'uns 105 centímetres constitueix un exemple del virtuosisme tècnic que Joan Prat assolí en la tècnica del ferro forjat. L'escultura està composada per la figura del Manelic (45 centímetres) vestit amb barretina, capa, faixa, espardenyes de betes i bastó, i la base (60 centímetres) en forma de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha el nom i el cognom del ferrer inscrit. | 08004-61 | Nucli urbà. Plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Aquesta escultura va ser realitzada l'any 1972 tal com ho indica la placa de ceràmica de gres que hi ha a la base de pedra. Joan Prat, que sempre li havien agradat els dramaturgs Maragall, Carner i Guimerà va extreure un esquema de l'escultura instal·lada a Monjuïc, quan va estar a Barcelona. Es tracta d'una escultura del Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya. És un bonic exponent d'artesania popular d'un escultor alpensí dins l'art català, molt valorat pels veïns d'Alpens i contrades. El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que decoren les façanes i els carrers d'Alpens donant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. | 42.1190100,2.1014400 | 425722 | 4663381 | 1972 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Joan Prat i Roca | A uns metres de l'escultura hi ha la casa on va viure el ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca, ca l'Andreu, la qual presenta una bonica barana de ferro forjat que té al centre una figura amb els braços estirats, agafats a dos barrots. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 37596 | Cal Ferreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrero | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII | Es va reformar la teulada i es va aixecar el segon pis, reformant les seves obertures. | Cal Ferreró està situada a la cantonada sud de la plaça Major d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades de carreus ben treballats. Dues de les façanes, la sud-oest i la sud-est, presenten el mur de pedra vista en tota la planta baixa i la resta de la façana arrebossada, deixant a l'exterior les cantonades i els emmarcats de pedra de les obertures. La façana principal, orientada al nord-oest, està ordenada amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha dues portes emmarcades amb pedra, separades per un pedrís. Resulta remarcable la llinda de la porta de la dreta, que presenta decoració d'arc conopial i la data inscrita de 1609. A la dreta del primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i el monograma IHS inscrit a la llinda. A la part esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al segon pis hi ha dues finestres reformades d'iguals dimensions. La façana sud-oest presenta, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra emmarcades amb pedra bisellada. Al segon pis destaca una finestra amb brancals, llinda i ampit motllurat. Sota teulada hi ha una finestra semicircular partida en dues parts. A la façana sud-est cal destacar el pou de pedra incorporat a la planta baixa, actualment amb coberta d'una vessant, que conserva el ferro de suport de la politja col·locat per sobre la finestra esquerra del primer pis. A la dreta del pou hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. A la resta de la façana hi ha dues finestres per planta, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. | 08004-37 | Nucli urbà. Plaça Major, 1. Alpens | És una de les cases més antigues del poble tal com ho indica la inscripció de la seva llinda que situa la seva construcció a principis del segle XVII. | 42.1191000,2.1014600 | 425724 | 4663391 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37596-foto-08004-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37596-foto-08004-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37605 | Fàbrica tèxtil cal Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-cal-teta | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII-XIX | Conserva les sales on s'ubicaven els telers, un teler de garrot, una màquina de fer bitlles i diverses eines. | La fàbrica tèxtil cal Teta està ubicada al número 3 de la plaça Major d'Alpens, a la banda est de la plaça i a dues cases de l'antiga fàbrica d'embotits Cruells. És una casa del segle XVII que es transformà en fàbrica tèxtil. És de mitjanes dimensions, ample de façana, composat per planta baixa i dos pisos, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb una part molt interessant constituïda per filades de carreus ben treballats ordenats al centre de la façana, així com també delimitant les cantonades i les principals obertures. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a la planta baixa quatre obertures, les dues centrals originals i les dues dels extrems d'obertura posterior. Domina una porta amb brancals i llinda de carreus treballats on hi consta la data inscrita de 16 + 25 força erosionada. Just a sobre hi ha un fanal que penja d'un drac de ferro forjat fet pel ferrer d'Alpens. A la dreta de la porta s'hi obre una finestra amb porticons de fusta que presenta brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques que comparteixen un ampit motllurat de pedra i presenten brancals i llinda de pedra motllurada. Al segon pis, i seguint la simetria del primer pis, hi ha dues finestres de menors dimensions amb ampit motllurat força desgastat i emmarcades amb pedra bisellada. La part del darrere de l'edifici és on hi havia el gruix de la fàbrica tèxtil, de planta baixa i tres pisos amb grans finestrals per a obtenir una bona il·luminació. Una escala estreta de fusta permet l'accés als dos pisos on s'hi distribuïen els diferents processos de la producció. Al segon pis s'hi feien els rodets i les bitlles; al primer pis es preparaven les plegadores que a través d'una 'trampilla' que s'obria al terra del pis es baixaven a la planta baixa, lloc on es teixia. | 08004-46 | Nucli urbà. Plaça Major, 3. Alpens | La fàbrica tèxtil cal Teta va ser fundada per Ramon Bossoms amb un soci de Barcelona (Sr. Jaume Meia). Es va començar utilitzant l'entrada de la casa i més endavant es va construir la fàbrica. A principis del segle XX hi havia 8 o 10 telers manuals. Va ser a partir dels anys 20, coincidint amb l'arribada de l'electricitat, que la fàbrica va créixer fins arribar al punt que abans de la guerra hi treballaven 30 persones. A la fàbrica hi havia la següent maquinària: A la planta baixa hi havia 4 telers de garrot a l'entrada, 12 telers de garrot a la fàbrica i 16 telers de garrot en una nau contigua que van llogar (on hi ha actualment la fàbrica nova d'embotits Cruells). Al primer pis hi havia dos ordidors i un nuador. Al segon pis hi havia quatre màquines de rodets i una màquina de fer bitlles. La fàbrica va plegar l'any 1996 perquè el seu amo, Lluís Bosoms (nét del fundador) es va jubilar. | 42.1192900,2.1014600 | 425724 | 4663412 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fàbrica tèxtil de cal Teta produïa estovalles, mocadors de butxaca, llençols de cotó (que eren anomenats pa del pobre) i més modernament els populin, un teixit molt fi de colors verd poma, blau cel i groc palla. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37602 | Fàbrica d'embotits Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-dembotits-cruells | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | L'antiga fàbrica d'embotits Cruells està situada a la plaça Major d'Alpens. És un edifici de planta rectangular bastit sobre una casa del segle XVIII i que conserva la façana d'estil barroc popular. És estreta de façana, uns 5 metres, i té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter, i presenta maó en la majoria dels coronaments de les obertures. L'edifici està composat per planta baixa i tres pisos amb una ordenació de dues obertures per planta. La façana principal orientada a l'oest presenta, a la planta baixa, una porta situada a la dreta emmarcada amb pedra bisellada i amb llinda de pedra amb la data inscrita de 17 IHS 87, i a l'esquerra una finestra quadrada amb brancal dret i llinda de pedra bisellada, i brancal esquerre de maó. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada, té base de pedra i barana de ferro. A l'esquerra hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó. Al segon i tercer pis, seguint l'ordenació simètrica del primer pis, hi ha dues finestres per planta totes elles coronades amb maó pla. La façana sud presenta set finestres al nivell de tercer pis i tres finestres al segon pis, totes elles coronades amb maó pla. L'accés per la façana est es fa a nivell del primer pis. Presenta dues finestres al tercer pis i dues finestres al segon pis totes elles coronades amb maó pla. A la planta baixa hi ha una porta a l'esquerra, amb brancals i coronament de maó pla i una porta a la dreta de moderna construcció per permetre la descàrrega de camions. La façana nord presenta set finestres a nivell de primer pis, dues finestres al segon pis i dues finestres més al primer pis, totes elles amb coronament de maó pla. | 08004-43 | Nucli urbà. Plaça Major, 5. Alpens | El 1886 Joan Cruells va començar a treballar per la casa 'MALONDRA HNOS I CIA' fabricants de sobrassada per Mallorca. Fabricaven llonganisses i sobrassada amb la carn que compraven als pagesos del terme. El 1920 es va bastir el nou edifici on també es permetia fer l'assecat en les seves instal·lacions ja que fins aquell moment havien repartit l'embotit en diferents cases d'Alpens. Al 1937 van tancar el negoci a causa de la guerra Civil, i al 1984 es va recuperar l'activitat en la fàbrica, en una nau construïda de nou. Avui en dia encara s'aprofiten els tres pisos de l'antiga fàbrica per l'assecatge d'embotits. | 42.1194100,2.1013100 | 425712 | 4663425 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37602-foto-08004-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37602-foto-08004-43-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament a la planta baixa hi havia ubicat l'obrador per la fabricació d'embotits, on hi tenien un ruc o una mula que feia anar la maquinària per trinxar la carn. Els tres pisos es dedicaven a l'assecatge dels embotits. Actualment els tres pisos es continuen utilitzant com a lloc per l'assecatge d'embotits. La fabricació, però, es realitza en una fàbrica ubicada a la part posterior de l'edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37595 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.</p> | XVII-XVIII | La majoria de les cases conserven bona part dels elements originals. Tot i que algunes han estat reformades notablement, es manté una unitat d'estil en tot el conjunt. | <p>La plaça Major d'Alpens està situada al centre del nucli urbà, entre la plaça Joan Prat i Roca i el carrer Ripoll. Es tracta d'una plaça de planta rectangular força allargada i mitjanes dimensions orientada de sud-est a nord-oest, amb tres punts d'accés situats als extrems sud, nord i oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana i construïdes al llarg dels segles XVII i XVIII, estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega majoritàriament de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns casos. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat, decorats amb caps de drac. Entrant per la plaça Joan Prat i Roca ens trobem a mà dreta i en el número 1, cal Ferreró datada del 1609, descrita en una fitxa individual. A la seva esquerra hi ha el número 2, una casa amb la façana arrebossada i pintada de color rosa que té la façana orientada al nord-oest i al sud-oest, ja que forma la cantonada. En destaca un dels portals de la planta baixa, emmarcat amb pedra motllurada i els dos balcons del primer pis, emmarcats amb pedra treballada, un dels quals amb la data de 1673 pintada modernament a la llinda. També són destacables les tres mènsules de pedra motllurades que sostenen el balcó, una de les quals ubicada just al vèrtex de la plaça. Ja en el costat nord-est de la plaça, trobem en el número 3 cal Teta datada del 1625, descrita en una fitxa individual. Al seu costat, hi ha una casa que conserva molts elements del seu aspecte original. Destaca especialment el portal adovellat amb carreus treballats de grans dimensions i sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, cinc de les quals amb decoració conopial a la llinda. A la seva esquerra trobem l'antiga fàbrica d'embotits Cruells, també descrita en una fitxa individual. Més enllà, en el número 6 hi ha una casa que conserva dues obertures originals, un portal emmarcat amb pedra treballada i la inscripció 'AVE MARIA SIN PE + CADO CONCEBIDA / ISIDORUS VALL IHS ME FECIT 1717' a la llinda, i un balcó al primer pis, emmarcat amb pedra bisellada i decoració conopial a la llinda. En el número 7 trobem una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades, que conserva diverses obertures originals, emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat hi ha una casa amb la façana força estreta, de la que en destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i amb un inscripció a la llinda, actualment il·legible. Tancant la plaça pel vèrtex nord trobem en el número 10 una casa que conserva únicament dues obertures originals: la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la finestra que hi ha just a sobre, emmarcada amb ampit motllurat, motllura en forma de pinacle en el tram inferior dels brancals bisellats i decoració d'un cap en baix relleu sota un arc mixtilini a la llinda. Ja en el costat nord-oest de la plaça hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que hi ha un portal adovellat que probablement no conserva el seu aspecte original. A la seva esquerra, més enllà del tram de casa arrebossat i pintat de color ocre, trobem en el número 12, una casa que conserva quatre obertures originals emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data incompleta de _ _65 a la llinda. Destaca especialment la finestra de la part dreta del primer pis, amb decoració en forma de pinacle en el tram inferior dels brancals i motius geomètrics, florals i heràldics en baix relleu a la llinda. Tancant la plaça pel cantó sud-est trobem una casa que conserva totes les obertures originals. A les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, al primer pis dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit motllurat i a la planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada i l'anagrama IHS a la llinda.</p> | 08004-36 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | <p>Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen de la plaça entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors.</p> | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37595-foto-08004-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa amb les obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració conopial a la llinda. També destaca la llinda de la porta principal amb una inscripció força erosionada en la que encara es pot llegir la data de 1782. La següent casa és la seu de l'Ajuntament d'Alpens. Conserva dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i un portal adovellat que, tot i haver estat refet de nou conserva la data de l'edifici original -1672- i de la reforma -1982-. Més a l'esquerra, en el número 16, trobem una casa de grans dimensions, coneguda com cal Boscallà. Que conserva diverses obertures originals. Aquestes estan emmarcades amb pedra motllurada al primer pis i pedra bisellada a la planta baixa i a les golfes. Destaquen especialment les mènsules motllurades de pedra que sostenen el balcó del primer pis. En el número 18, i al costat d'una casa sense interès arquitectònic, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva quatre obertures originals, totes emmarcades amb pedra bisellada. En destaca la porta principal, amb la inscripció 'JOAN 17 IHS 39 VALL' a la llinda. Tancant la plaça per aquest costat trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaquen dues finestres simètriques amb brancal i ampit motllurat compartit, i una porta a la planta baixa a la que s'accedeix a través de quatre graons semicirculars de pedra. En les cases de la plaça Major hi ha diversos elements de ferro forjat d'interès artístic. Cal remarcar el fanal sostingut per un drac alat ubicat a la façana de cal Teta i les baranes que tenen forma de drac de la casa ubicada a l'extrem sud de la plaça. Els picaportes més destacables estan ubicats als números 4, 7, 14 i 18. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 37673 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans | XX | El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens. | 08004-114 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37674 | Ball de Carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XX | Es denota una bona participació. | El ball de Carlins forma part dels actes més rellevants que s'han integrat plenament en la festa Major d'Alpens, celebrada el 27 de setembre de cada any. Ballat a la plaça Major d'Alpens abans del Correfoc del dissabte de festa Major, i protagonitzat pels Diables de Rocadepena, es representa la batalla històrica que enfrontà a la mateixa vila d'Alpens les tropes governamentals dirigides pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls, en el marc de la tercera guerra Carlina. Es situen a cada punta de la plaça Major sis diables, uns representant les tropes de Cabrinetty i els altres sis representant el bàndol de Savalls. Avancen cap al centre de la plaça formant dues rotllanes, cadascuna amb el seu dirigent al centre, i es balla la dansa de l'hostal de la Corda (l'hostal de la Corda fou el lloc on Francesc Savalls pactà amb les forces governamentals després de la batalla d'Alpens). Tot d'una se sent un fort tret i Cabrinetty cau ferit de mort. En aquest moment entren els encantats de Rocadepena, que fan al·lusió a la llegenda d'aquest lloc, els quals s'enduen el cos de Cabrinetty. Clou el ball quan una bruixa dóna l'estendard de la colla al capità Savalls. Un cop han marxat de la plaça s'inicia el Correfoc. | 08004-115 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37676 | Dansa alpensina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-alpensina | BORRALLERAS, G, Entrevista a J. M. Casademunt, exballador de la Dansa alpensina, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 1 d'octubre de 2004, núm 114. CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999. | XVIII | Molts alpensins coneixen i ballen la dansa. | Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central de la festa Major. La dansa i ball cerdà, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional s'interpreta des de finals del segle XVIII i només en època de fortes crisis no s'ha pogut celebrar. La plaça Major d'Alpens és el lloc on tradicionalment es fan els actes principals de la festa Major, i és precisament la dansa alpensina un dels actes més esperats pels alpensins i visitants, que es balla el diumenge de la festa Major. Tradicionalment, abans de formar per dansar, les parelles es dirigien a l'Ajuntament, i avui en dia al Casino, des d'on surten, juntament amb les autoritats al capdavant, en comitiva presidides per l'orquestra fins a la plaça Major per disposar-se a iniciar el ball. La dansa i ball cerdà d'Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l'altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l'altre de color vermell. Quan aquesta part s'acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles treient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d'incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s'alcen enlaire les balladores. Els dansaires porten la indumentària d'ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada. A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic. | 08004-117 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | L'inici d'aquesta dansa està datat fa aproximadament uns dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi. Després de la desfeta de 1714, els gremis foren abolits i varen passar a mans de Confraries depenents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria (BORRALLERAS:2004). Amb l'arribada de la Guerra Civil la dansa alpensina es va deixar de ballar. Va ser el 1942 quan Miquel Casals i Carles juntament amb el Petja la van recuperar per a la festa Major. Actualment s'estan fent estudis per trobar-ne l'origen i la història, encara que segurament deuria començar en una època de veritable prosperitat econòmica. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37561 | Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dalpens | AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVI-XIX | La façana de la capella principal presenta l'arrebossat parcialment escrostonat. També caldria netejar i adequar l'accés del campanar i protegir l'entrada de coloms que provoquen gran brutícia. | L'església parroquial de Santa Maria d'Alpens està ubicada a la plaça de l'església, just al capdamunt del carrer Graell, a l'oest de la plaça Major. Al seu davant hi ha una placeta delimitada per un mur de pedra a la que s'accedeix per una escala en un lateral i a peu pla per l'altre. És una església d'estil barroc- neoclàssic molt modificat, de mitjanes dimensions i constituïda per diferents cossos fruit de les diferents fases de construcció. Es diferencien bàsicament dues fases de construcció: la part del campanar, més antiga - dels segles XV i XVI -, construïda amb maçoneria de pedra irregular amb morter i grans carreus delimitant les cantonades, i la part de la capella central, la sagristia i la capella Fonda - dels segles XVIII i XIX-. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta el campanar i la capella principal. La capella principal presenta teulada de doble vessant amb coronament corbat. Està construïda amb maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment escrostonat. La façana està articulada a través d'una gran porta d'accés, d'arc rebaixat adovellat emmarcada amb brancals de pedra i decorada amb pilars de pedra adossats als laterals, amb capitells i entaulament motllurat coronat per dos pinacles, als extrems, i una fornícula central. També presenta dues obertures més: una finestra emmarcada amb pedra, i un rosetó central, emmarcat amb pedra que presenta gradació d'obertura. Al centre del rosetó hi ha el monograma de Maria dins un cercle. Resulta remarcable el campanar adossat a la part esquerra, de planta rectangular que sobresurt en major alçada a la capella. Està construït amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus que delimiten les cantonades. Presenta dues grans finestres de doble esqueixada, emmarcades amb pedra i coronades amb arc de mig punt, ordenades en línia vertical, la superior tapiada. La finestra superior es repeteix a cada costat del campanar. La part superior del campanar és de torreta amb un ull d'arc de mig punt per costat. Presenta carreus ben treballats disposats en filades regulars i una bonica balustrada del segle XVIII. La façana sud-oest que dóna al carrer de la Rectoria presenta una porta d'accés lateral i una finestra a la part superior, ambdues emmarcades amb pedra. A la part dreta de la façana hi ha un queixal amb una finestra emmarcada amb pedra i tapiada amb maó. La façana sud-est presenta un carreu a la cantonada esquerra amb la inscripció DIA + 30 D / ABRIL 1708, data de la reedificació de l'església. Presenta dues finestres, una a sota teulada emmarcada amb maó i l'altra al cos de la sagristia emmarcada amb pedra. La façana nord-est presenta dos cossos adossats que sobresurten perpendicularment: la sagristia, amb teulada d'una vessant i la capella Fonda o del Santíssim, amb teulada de doble vessant. La capella Fonda presenta una finestra ovalada emmarcada amb pedra i a sobre un carreu decorat amb la data de la seva construcció 1846. A la part dreta hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera. A la part d'aquest cos que dóna a la plaça de l'església es repeteix l'ordenació de finestra ovalada, un carreu de pedra decorat amb el monograma IHS, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08004-2 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | Santa Maria d'Alpens es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll. Des dels seus inicis degué ser parròquia, categoria que conserva encara actualment. L'església es troba documentada l'any 1074, quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a la parròquia de Santa Maria d'Alpens (de Pintos). L'edifici molt reformat al segle XVI, fou pràcticament renovat del tot al segle XVIII, a partir de l'any 1708. Durant la primera Guerra Carlina (1833-1840) l'església fou cremada i restaurada entre el 1840 i el 1845. El temple actual no sembla conservar res de l'edificació antiga. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37561-foto-08004-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37561-foto-08004-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37561-foto-08004-2-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'interior de l'església presenta diferents elements interessants:- Rellotge de ferro forjat (segle XVI), descrit en una fitxa individual. - Altar Major de Santa Maria d'Alpens (segle XVIII), descrit en una fitxa individual.- Capella de la Mare de Déu del Carme (segle XVIII), descrita en una fitxa individual.- Capella del Sagrat Cor (segle XVI-XX), descrita en una fitxa individual.- Porta interior de l'entrada lateral de l'església (segle XIX), formada per una porta de fusta en caixa amb dos grans batents rectangulars i dos petits batents incorporats els quals s'utilitzen per entrar. La decoració del coronament està formada per un motiu ovalat central amb el monograma IHS i la data de 1862, i motius lobulats als extrems.- Capella baptismal de Santa Maria d'Alpens (segle XIX) situada al fons de l'església, a la part dreta de la porta d'accés principal. Està formada per un arc rebaixat a l'interior del mur, deixant un espai rectangular on hi ha la pica baptismal. La pica està formada per una conca semicircular amb relleus de flors i fulles d'acant a l'exterior, i un peu circular on hi ha, un relleu d'una serp cargolada amb una poma a la boca, representant el pecat que es redimeix amb el baptisme. La capella està tancada per una reixa de ferro amb volutes a la part central i elements vegetals a la part superior, decorada amb un monograma de la Mare de Déu al centre. El terra està enrajolat amb rajoles blaves del segle XIX.Des del campanar de Santa Maria d'Alpens sembla ser que es va disparar el tret que va matar el brigadier Josep Cabrinetty, el 9 de juliol de 1873, enfront de les tropes carlines del general Savalls. Els carlins varen guanyar així la batalla d'Alpens i Carles VII féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de Marquès d'Alpens. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37615 | Altar Major de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dalpens | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XVIII | Aquest altar va ser restaurat i reconstruït, mig amb or fi mig amb purpurina després de la guerra Civil espanyola. Les columnes són noves i les imatges no són originals. | L'Altar Major de Santa Maria d'Alpens, del segle XVIII, està situat a la paret oriental de l'església, presidit per la imatge de la Mare de Déu i flanquejat pels copatrons Sant Cosme i Sant Damià. És un altar de fusta pintada amb gran fornícula central de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejat per tres columnes a cada banda, esglaonades, i decoracions de falsos pilars. A la part superior hi ha una estructura d'elements arquitectònics amb frontó semicircular, amb un monograma de Maria i un angelet a cada banda. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha una greca amb un gerro a cada banda. | 08004-56 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37616 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La capella de la Mare de Déu del Carme està situada al lateral dret de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur dret de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula està presidida per la Mare de Déu amb el nen, situada sobre una peanya, i formada per una fornícula de secció semicircular coberta amb quart d'esfera. Està flanquejada per dues columnes llises negres a cada banda amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura amb l'escut del Carme i un colom en representació de l'Esperit Sant. Al frontal de l'altar també hi ha pintat l'escut del Carme. | 08004-57 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La capella és originaria del segle XVI però ha sofert transformacions i reformes tant al 1840, quan es restaura l'església després d'haver estat cremada, com posteriorment a la guerra Civil espanyola del 1936. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37616-foto-08004-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37616-foto-08004-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|96 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37617 | Capella del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sagrat-cor | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La capella del Sagrat Cor està situada al lateral esquerra de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur esquerre de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula, presidida per la imatge de Jesús, és de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejada per quatre columnes llises negres amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura circular que no presenta cap inscripció. L'altar està pintat i presenta a la part central un escut coronat i voltat d'estilitzacions vegetals amb les inicials de Ave Maria. | 08004-58 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La capella sembla que és originària del segle XVI, juntament amb la capella lateral dreta dedicada a la Mare de Déu del Carme. Les diverses transformacions que ha sofert l'església també han modificat aquestes dues capelles, actualment repintades després de la reconstrucció al final de la guerra Civil espanyola. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37617-foto-08004-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37617-foto-08004-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|96 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 37623 | Rellotge de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-santa-maria-dalpens | <p>YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.</p> | XVII | L'espai en el qual està ubicat no reuneix les condicions necessàries per una òptima conservació. La variació de temperatura de l'espai provoca que el ferro es dilati i es contragui durant l'any desajustant la precisió horària. | <p>El rellotge de Santa Maria està situat a la part baixa de la torre del campanar de l'església parroquial. És un rellotge de ferro forjat format per un complex engranatge de rodes dentades, palanques impulsades per la inèrcia d'un pèndol, cables i pesos que permeten indicar l'hora als alpensins a través del repic de les campanes. El rellotge està dividit en tres parts d'engranatges connectades entre elles i col·locades en una estructura de ferro subjectada per un sistema de tascons originals també de ferro, tot i que recentment s'ha assegurat i arreglat amb alguns cargols moderns. A la part central hi ha el pèndol, que marca el ritme de l'engranatge de la roda dentada que correspon als segons. Curiosament cada 60 segons recorre les 42 dents de la roda dentada. La part de l'esquerra, connectada amb la part central a través d'un sistema de palanques, correspon a l'engranatge dels quarts. En aquest cas la roda que mou l'engranatge presenta osques separades que indiquen els quarts. La part dreta, també connectada a la part central, marca les hores a través d'una roda amb osques, la separació entre les quals augmenta en funció de les hores. D'aquestes tres parts en surt un sistema de contrapesos de ferro i tres cables metàl·lics que connecten amb els martells de les campanes. La campana cristòfora toca els quarts i la campana 'Mariassa' toca les hores.</p> | 08004-64 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | <p>El rellotge de Santa Maria d'Alpens va ser comprat de segona mà a Olost, segons fonts orals. Originalment estava ubicat a un nivell sota les campanes de la torre del campanar de Santa Maria i presentava un sistema de cordes i cordills i uns pesos de pedra que van ser substituïts, al baixar-lo a la planta baixa, per un cablejat metàl·lic i uns pesos de ferro. Dos d'aquests pesos de pedra es conserven, en mal estat, al campanar.</p> | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37623-foto-08004-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37623-foto-08004-64-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-16 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | S'ha de donar corda manualment a les tres parts de l'engranatge (segons, quarts i hores) cada tres dies aproximadament. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37624 | Campana cristòfora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-cristofora | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 767.</p> | XVII | Presenta erosió general i el vorell escrostonat a causa, possiblement, de la llargada del vorell. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana. | <p>La campana cristòfora està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És una petita campana forjada en bronze de 58 cm x 54 cm x 54 cm i un pes de 91,10 Kg, penjada amb ferros d'una biga de fusta amb dues nanses en línia. Té el batall, que sembla massa gros per a la campana, subjectat amb cordes, i martell en ús accionat elèctricament. L'espatlla és motllurada i conté una faixa d'inscripcions entre relleus vegetals que diuen: SANCTE CRISTOPHORE ORA PRO NO. La part del mig està ocupada per relleus de Sant Miquel, del Calvari i d'una figura indeterminada, així com per monogrames de Jesús, emmarcats per retalls d'una faixa amb lletres i elements vegetals: 1655 - AVE MARIA. Clou aquesta part una faixa en forma de cinturó, amb sivella, essent del mateix estil que els retalls que emmarcaven els monogrames. Un seguit de motllures llises decoren el peu de la campana.</p> | 08004-65 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 1655 | 08004 | Alpens | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Actualment és la campana que toca els quarts del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37625 | Campana 'Mariassa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-mariassa | <p>AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 768.</p> | XVIII | Presenta lleugera erosió general i el vorell escrostonat. L'ús continuat del martell ha provocat una forta erosió en el peu de la campana. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana. | <p>La campana Gran coneguda també com la Mariassa està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. Es tracta d'una gran campana forjada en bronze de 102 cm x 98 cm x 98 cm i amb un pes de 545 Kg, amb sis nanses de radials que pengen d'un jou de fusta amb contrapesos de pedra subjectats amb tirant de ferro, el qual se subjecta amb daus de fusta encastats a la paret. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració de l'espatlla consta de tres faixes amb les següents inscripcions, la tercera de les quals té tres línies: LEO DE TRIBV IVDA * EUGITE PARTES ADVERSAE VICIT / SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS / IACOBUS PALLES ME FECIT ANNO 1784/. En la part del mig trobem tres relleus disposats en creu, oposats dos a dos: Santa Bàrbara i Sant Pere, i la Verge del Roser i una creu decorada amb motius vegetals amb peanya glaonada. Unes motllures al peu de la campana tanquen la decoració.</p> | 08004-66 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | <p>Aquesta campana, també anomenada la Maria o la Mariassa és la que s'utilitzava antigament per allunyar les pedregades, tal com queda recollit en la història 'Toquem a bon temps', descrita en una fitxa individual.</p> | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 1784 | 08004 | Alpens | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37625-foto-08004-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37625-foto-08004-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Jaume Palles | Actualment és la campana que toca les hores del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 37664 | Toquem a bon temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toquem-a-bon-temps | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002. | El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX. | 'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!' | 08004-105 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37664-foto-08004-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37662 | Tècnica de la forja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecnica-de-la-forja | La joventut d'Enric Pla Montferrer assegura una continuació de la tècnica de ferro forjat, com a mínim a curt termini. | La tècnica de forjar el ferro s'ha mantingut a Alpens al llarg de bona part del segle XX i segueix vigent en ple segle XXI. La figura del ferrer neix pràcticament amb els inicis del poble, ja que el ferrer era l'encarregat de ferrar els cavalls, de crear i arreglar les eines del camp i carros o de crear qualsevol element de ferro d'ús domèstic que es necessités. Aquesta figura va existir a Alpens generació rera generació, però no va ser fins després del primer terç del segle XX, quan va adquirir una nova dimensió: l'artística. El que va provocar aquest canvi va ser Joan Prat i Roca, conegut popularment com el ferrer d'Alpens, quan va incorporar una part artística a la feina que feien els ferrers. El seu canvi va consistir en crear elements decoratius de ferro forjat per decorar cases i carrers. La tècnica que utilitzava era la clàssica de forjar el ferro, per la qual cosa comptava amb un fornal, gran recipient amb carbó mineral on s'escalfa el ferro fins arribar a la temperatura de 1535º, l'enclusa, on es treballa el ferro, i les diferents eines que permetien donar-li forma: els martells, les tenalles, els tallants i la clavera, una peça de grans dimensions amb motlles de diferents formes. Amb aquestes eines, el ferrer d'Alpens va crear al llarg de la seva dilatada carrera multitud d'elements decoratius, especialment picaportes, tiradors i baranes, però també trepitja-papers, fanals o el Manelic, molts dels quals es conserven a Alpens. També hi ha elements del ferrer d'Alpens repartits en zones properes com Lluçà, les Lloses o Berga, però l'amor de Joan Prat i Roca pel seu poble ha provocat que la gran majoria d'elements de ferro forjat es conservin a Alpens. Bona part d'aquests elements estan decorats amb dracs, un element estudiat i repetit multitud de vegades pel ferrer d'Alpens, però també es poden observar peixos, llangardaixos, serps, calaveres o un personatge de Terra Baixa, el Manelic, entre les seves obres. El ferrer d'Alpens va morir l'any 1985 però aviat va aparèixer un nou ferrer que continuaria amb la tècnica artesanal de la forja: Enric Pla Montferrer. Aquest ferrer-escultor, provinent del nucli proper de Santa Eulàlia de Puig-oriol, ha instal·lat el seu taller a Alpens i combina les tècniques ancestrals que utilitzava Joan Prat i Roca amb elements moderns que permeten un nou treball del ferro com el plasma. Valorant en gran mesura el llegat que Joan Prat i Roca ha deixat al poble d'Alpens, l'Enric Pla, que firma a les seves obres com Montferrer, s'ha decantat pel mobiliari de disseny per un cantó i per l'escultura per l'altre. En aquest últim camp ha realitzat una escultura-homenatge a Miquel Martí i Pol a Berga o l'escultura dels donants de sang, al mateix Alpens. | 08004-103 | Nucli urbà. Taller d'Enric Pla Montferrer, Carrera Lluçanesa. Alpens | La tècnica de forjar el ferro ha deixat multitud d'elements de ferro forjat entre les cases i els carrers d'Alpens entre el primer terç del segle XX fins a l'actualitat. La majoria són del popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), però també hi ha elements de l'Enric Pla Montferrer i d'altres ferrers de la zona. | 42.1199900,2.0991800 | 425536 | 4663491 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37662-foto-08004-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37662-foto-08004-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/