Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37614 | Altar de Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-pere-de-serrallonga | GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | El retaule de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicat a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga. És un retaule de fusta repintat al segle XIX, de línies clàssiques i factura popular. El registre central, flanquejat per dues columnes, conté una fornícula en forma d'absis destinada a la imatge de Sant Pere i pintades, a banda i banda, les imatges de Sant Jaume Apòstol a l'esquerre, i Sant Isidre a la dreta. El cos del coronament té una fornícula al centre destinada a la imatge de la Mare de Déu. El frontal de la mesa de l'altar, flanquejat per dues pilastres, està decorat amb la tiara i les claus de Sant Pere, en relleu i policromat. | 08004-55 | Sector nord-oest del terme municipal | El retaule de Sant Pere de Serrallonga possiblement és el mateix que va fer el 1610 Domingo Casamira, repintat el 1850. En tot cas el retaule pertany a la remodelació de l'església duta a terme l'any 1827 i que apareix documentada en la guixeria que es conserva damunt l'arc triomfal abans d'entrar a l'absis. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37615 | Altar Major de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dalpens | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XVIII | Aquest altar va ser restaurat i reconstruït, mig amb or fi mig amb purpurina després de la guerra Civil espanyola. Les columnes són noves i les imatges no són originals. | L'Altar Major de Santa Maria d'Alpens, del segle XVIII, està situat a la paret oriental de l'església, presidit per la imatge de la Mare de Déu i flanquejat pels copatrons Sant Cosme i Sant Damià. És un altar de fusta pintada amb gran fornícula central de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejat per tres columnes a cada banda, esglaonades, i decoracions de falsos pilars. A la part superior hi ha una estructura d'elements arquitectònics amb frontó semicircular, amb un monograma de Maria i un angelet a cada banda. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha una greca amb un gerro a cada banda. | 08004-56 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37600 | Antigues escoles d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | La finestra esquerra de la planta baixa ha estat reformada com a porta d'accés. | Les antigues escoles d'Alpens, estan situades a la Placeta, prop de l'entrada principal del nucli urbà. És un edifici modernista de planta rectangular, ample de façana, format per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a l'exterior els emmarcaments de les obertures de maó que combinen amb decoracions de trencadís de ceràmica o de rajol policromat. La façana principal, orientada a l'est, està ordenada simètricament. A la planta baixa hi ha una porta principal flanquejada per dues finestres, la de l'esquerra reconvertida en porta d'accés a una entitat bancària. També hi ha una porta d'obertura recent. La porta principal presenta un gran coronament d'arc rebaixat amb decoració de quatre pilars escalonats i emmarcats amb una estructura ondulant, tot ell fet amb maó. Entre els pilars presenta cinc franges decorades amb trencadís de ceràmica de tons verdosos. Les dues finestres que flanquegen la porta principal presenten un coronament d'arc de mig punt amb maó a plec de llibre. Les claus dels arcs són de pedra i hi ha una inscripció a cadascuna: la clau de l'esquerra té inscrit les inicials J.V, i la clau de la dreta la data de 1910. Els semicercles interiors que formen els arcs estan decorats amb rajols policromats amb filigranes pseudo-florals de tons ocres i blaus. Al primer pis hi ha dos balcons als extrems i dues finestres geminades al centre amb pilar mitger de maó. Totes les obertures tenen arc peraltat amb maó a plec de llibre. Els interiors dels arcs estan decorats amb rajols policromats amb formes pseudo-florals de tons marronosos. Una línia horitzontal de tres filades de maó separa el segon pis. Als extrems hi ha dos balcons i al centre quatre finestres rectangulars geminades i separades per pilars de maó. Sota el ràfec de la teulada hi ha una franja horitzontal de maó que també serveix per coronar les obertures del segon pis. | 08004-41 | Nucli urbà. La Placeta, 6, 7 i 8 . Alpens | Josep Vall i Camprubí, propietari de la Vall, sufragà les despeses de la construcció de l'únic edifici d'estil modernista que té el poble (1909), a la Placeta, que s'habilità alhora per situar-hi les escoles (una per a nens i l'altra per a nenes, a la planta baixa), ja que les escoles de nens -les nenes anaven a les monges - que tenia la població en aquell moment (situades a l'última casa de la banda dreta de la plaça Major, coneguda com a ca l'Aleix) presentava unes condicions deplorables. També s'hi ubicà la seu de l'Ajuntament i del jutjat, al primer pis i les residències dels mestres al segon pis. Primerament fou habilitada la residència del mestre dels nens i després, a partir de 1920, la de la mestra de les nenes. Entre Josep Vall i l'Ajuntament es formalitzà un contracte d'arrendament, renovable amb el pas del temps, per a l'ús de l'esmentat edifici, que se signà el 9 d'octubre de 1910, pel qual la corporació municipal es comprometia a pagar al propietari de la Vall unes 200 pessetes anuals. | 42.1184600,2.1016100 | 425735 | 4663319 | 1909 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37671 | Aplec de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. | L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. | 08004-112 | Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37633 | Arxiu fotogràfic municipal d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-dalpens | http://www.alpens.org | XX | Seria interessant organitzar, ordenar i classificar l'arxiu fotogràfic municipal i s'establir les mesures de conservació adequades. | L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens es troba ubicat a la seu de l'Ajuntament. Es tracta d'un arxiu fotogràfic amb fotografies modernes i amb un gruix important de fotografies antigues molt interessants cedides tant per particulars del municipi com d'altres institucions, que reflecteix la visió de la població d'Alpens a inicis i mitjans del segle XX. Són documents gràfics molt interessants que donen testimoni del pas del temps, els edificis, les transformacions del poble, els personatges anònims i reconeguts, els costums, les tradicions i les festes. Els temes de les fotografies són molt variats, i d'entre les fotografies que tenen la temàtica de festes i tradicions hi ha les que parlen de la matança del porc, el via -crucis, les caramelles, el dinar del carnestoltes, la processó de corpus, la dansa alpensina, les festes de corpus, la festa Major, la fira del jovent, etc. Hi ha fotografies de masies el terme municipal d'Alpens com la Vall, el Graell, cal Moreu, la Torre, Monjuïc o Torrats i que en alguns casos presenten una visió genuïna respecte a les múltiples reformes i evolucions que han patit; fotografies de fonts força concorregudes per la gent del poble com la font de la Pixarella o espais naturals com Puig Cornador o la Rocadepena sense tanta vegetació i bardissa al voltant. També hi ha un gran recull de fotografies de vistes generals del poble que reflecteixen una visió ben diferent a l'actual, així com també carrers, places, esglésies i indrets singulars com el carrer de Dalt, el carrer Graell, el Pou Comú, el Casino, la Fonda, carrer Vilamala, plaça de l'Església, carrer de la Volta, carrer Ripoll, etc. Altres són fotografies de gent del poble, de les escoles, estiuejants o retrats d'oficis com els traginers, caçadors, barbers, pagesos, sastres o els ferrers amb la imatge del germà del popular ferrer d'Alpens. Totes elles constitueixen importants testimonis gràfics de la vida quotidiana d'Alpens de principis i mitjans segle XX. | 08004-74 | Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens | L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens va néixer gràcies a les aportacions desinteressades de diversos particulars i institucions. | 42.1193100,2.1010700 | 425692 | 4663414 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Una gran selecció molt interessant de les fotografies antigues que pertanyen a l'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens (del qual s'han extret les tres fotografies de l'inventari) es poden visualitzar a través de la pàgina electrònica de l'Ajuntament: http://www.alpens.org | 98 | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37630 | Arxiu municipal d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dalpens | http://www.alpens.diba.es/ | XIX-XXI | La secció de l'Arxiu que es troba ubicat a les golfes, les quals estan sota teulada, pateix el fred de l'hivern i l'alta calor de l'estiu. Seria convenient col·locar un aïllant al sostre per tal de conservar la documentació en bones condicions. | L'arxiu Municipal d'Alpens conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal d'Alpens ocupa 207 unitats d'instal·lació (222 unitats al 2006 més els documents recents sense classificar). L'arxiu es troba dividit en dues estances, una habitació al segon pis de la seu de l'Ajuntament d'Alpens, i a les golfes. A les golfes hi ha la documentació més antiga, col·locada en prestatgeries metàl·liques i dins uns armaris. A l'habitació del segon pis hi ha la documentació actual i la més utilitzada, ubicada en prestatgeries de fusta. L'arxiu d'Alpens té dos inventaris, un per codis i l'altre topogràfic, i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern (1896/1997) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1944/1997) 2.2 Personal (1953/1997) 2.3 Registre General (1952/1996) 2.4 Mitjans de comunicació municipals (1990/1991) 3. Serveis Econòmics 3.1 Patrimoni (1967/1996) 3.2 Intervenció (1916/1996) 3.3 Caixa (1917/1996) 3.4 Fiscalitat (1893/1997) 4. Serveis públics 4.1 Transport (1965) 5. Beneficència i assistència social 5.1 Associacions de beneficència (1968/1997) 5.2 Juntes i comissions municipals (1971/1973) 6. Sanitat 6.1 Inspecció sanitària (1960/1977) 6.2 Inspecció veterinària (1963/1974) 6.3 Subvencions i ajuts (1962/1964) 6.4 Juntes i comissions municipals (1964/1965) 7. Obres i urbanisme 7.1 Normes Subsidiàries de Planejament (1989/1997) 7.2 Obres d'infrastructura i serveis (1947/1997) 7.3 Immobles municipals (1958/1997) 7.4 Llicències d'obres (1950/1996) 7.5 Obertura d'establiments/Activitats classificades (1962/1991) 7.6 Subvencions i ajuts (1957/1986) 8. Seguretat pública 8.1 Guardes jurats (1973/1975) 8.2 Juntes i comissions municipals (1943/1972) 9. Serveis a l'Estat 9.1 Lleves (1947/1991) 9.2 Requisa militar (1941/1965) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1930/1996) 10.2 Junta local del Cens de Població (1940) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1948/1995) 11.2 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 11.3 Eleccions Generals: Corts, Senat, Congrés i Presidència de la República (1936/1996) 11.4 Eleccions al Parlament Europeu (1987/1994) 11.5 Referèndums i plebiscits (1947/1986) 11.6 Cens electoral (1945/1993) 11.7 Junta local del Cens Electoral (1946/1975) 12. Instrucció pública 12.1 Ensenyament primari (1906/1976) 12.2 Juntes i comissions municipals (1902/1969) 13. Cultura 13.1 Festa Major, festes populars (1976/1997) 13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1973/1988) 14. Serveis agropecuaris i medi natural 14.1 Censos de ramaderia (1942/1957) 14.2 Medi Ambient (1990) 14.3 Mutualitat Nacional de Previsión Social Agraria (1965/1984) | 08004-71 | Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens | Cal destacar la manca de documentació antiga; del segle XIX pràcticament no hi ha res, excepte algun impost i els llibres d'actes. També hi ha un gran buit de la primera meitat del segle XX, i per tant el gruix de la documentació correspon bàsicament a la segona meitat del segle XX. | 42.1193100,2.1010700 | 425692 | 4663414 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de novembre i desembre de l'any 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37631 | Arxiu parroquial d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dalpens | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu Parroquial d'Alpens (a part de la documentació més moderna que es guarda a la parroquia) es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial d'Alpens consta de 25 sèries amb 255 unitats documentals i s'organitza bàsicament en tres blocs: llibres sacramentals, administració i llibres notarials, en suport de paper i pergamí, manuscrits i impresos i escrits en llatí, català o castellà. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial d'Alpens són les següents: 2.3.51. Baptismes (1564-1864) 2.3.52. Confirmacions (1660-1817) 2.3.53. Matrimonis (1575-1924) 2.3.54. Defuncions (1506-1900) 2.3.55. Vària sacramental (1801-1950) 2.3.56. Aniversaris i celebracions (1601-1883) 2.3.57. Administració de l'Obra (1580-1862) 2.3.58. Visita pastoral i documents episcopals (1599-1783) 2.3.59. Consueta (1601-1947) 2.3.60. Inventaris parroquials (1694-1765) 2.3.61. Comptes i factures (1587-1892) 2.3.62. Llevador de rendes, censals... (1636-1850) 2.3.63. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis (1684-1866) 2.3.64. Correspondència (1641-1849) 2.3.66. Confraries (1594-1922) 2.3.67. Vària administració (1596-1909) 2.3.68. Manuals notarials (1499-1737) 2.3.69. Capítols matrimonials (1541-1807) 2.3.70. Testaments (1501-1962) 2.3.71. Actes notarials (1618-1935) 2.3.72. Capbreus (1619-1629) 2.3.73. Processos (1652-1802) 2.3.74. Registre de documents i de formularis (1643-1900) 2.3.75. Vària notarial (1592-1841) 2.3.76. Pergamins (1336-1803)</p> | 08004-72 | Nucli urbà. Arxiu Episcopal de Vic, c/ Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>La documentació de l'arxiu Parroquial d'Alpens és la generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració i de l'activitat notarial desenvolupada pel rector entre els segles XIV i XX. Val a dir que el límit parroquial no coincideix amb el terme municipal i per tant ens trobem documentació relativa a masies de termes municipals limítrofs.</p> | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37631-foto-08004-72-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en que està escrit i notes complementàries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37680 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. | 08004-121 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37674 | Ball de Carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XX | Es denota una bona participació. | El ball de Carlins forma part dels actes més rellevants que s'han integrat plenament en la festa Major d'Alpens, celebrada el 27 de setembre de cada any. Ballat a la plaça Major d'Alpens abans del Correfoc del dissabte de festa Major, i protagonitzat pels Diables de Rocadepena, es representa la batalla històrica que enfrontà a la mateixa vila d'Alpens les tropes governamentals dirigides pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls, en el marc de la tercera guerra Carlina. Es situen a cada punta de la plaça Major sis diables, uns representant les tropes de Cabrinetty i els altres sis representant el bàndol de Savalls. Avancen cap al centre de la plaça formant dues rotllanes, cadascuna amb el seu dirigent al centre, i es balla la dansa de l'hostal de la Corda (l'hostal de la Corda fou el lloc on Francesc Savalls pactà amb les forces governamentals després de la batalla d'Alpens). Tot d'una se sent un fort tret i Cabrinetty cau ferit de mort. En aquest moment entren els encantats de Rocadepena, que fan al·lusió a la llegenda d'aquest lloc, els quals s'enduen el cos de Cabrinetty. Clou el ball quan una bruixa dóna l'estendard de la colla al capità Savalls. Un cop han marxat de la plaça s'inicia el Correfoc. | 08004-115 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37673 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans | XX | El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens. | 08004-114 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37639 | Balma de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-vall | Tant el corriol d'accés com la balma es troben en bon estat, tot i que hi accedeixen les vaques i el seu accés no està senyalitzat. | La balma de la Vall està ubicada al sector meridional del terme municipal, al nord-est de la masia de la Vall i uns metres més amunt de la font de la Vall, ja que ambdós es troben en la llera del mateix torrent. S'accedeix a la balma a través d'un corriol que s'inicia a la masia de la Vall i descendeix entre frondosos boixos fins arribar a una raconada a on es troba la balma. Es tracta d'una balma de mitjanes dimensions ubicada en una zona enclotada per on passa un torrent de curs abrupte. Forma un semicercle que amida de punta a punta uns 30 metres, amb una profunditat que arriba en algun punt als 5 metres i alçades que oscil·len entre el metre i els dos metres i mig. Al centre de la balma hi ha una roca recoberta totalment de molsa, que correspon al punt a on cau l'aigua quan baixa aigua pel torrent. A la seva dreta hi ha un mur de maçoneria de pedra irregular amb filades regulars d'uns 50 centímetres, d'uns 3 metres de llarg, que servia per anivellar el terra de la balma i fer-lo més habitable. El torrent que passa per la balma i uns metres més avall també per la font de la Vall, forma una vall petita, abrupte i molt humida. Aquestes condicions conformen un paisatge salvatge, amb una espessa massa boscosa formada principalment per freixes i boixos, que no deixen passar excessius rajos de sol a la zona de la balma, especialment fresca i ombrívola. | 08004-80 | Sector sud del terme municipal | Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma de la Vall hi queden vestigis d'un mur de pedra, que delimitava una estança on, segons fonts orals, hi havien viscut gitanos durant la primera meitat de segle XX. També va ser lloc de refugi dels pobres i captaires que arribaven a Alpens el dia abans del dinar de Carnestoltes. | 42.1143200,2.1038900 | 425919 | 4662858 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37639-foto-08004-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37639-foto-08004-80-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37640 | Balma Paüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-paussa | Tot i que l'estat de la balma és bo, convindria arranjar l'entorn i el corriol que hi baixa i senyalitzar l'accés. | La balma Paüssa està ubicada al sector occidental del terme municipal, a l'oest de la masia Petge i al nord-oest del molí del Graell, en el curs del rec de Paüssa, uns dels afluents de la riera Lluçanès en el terme municipal d'Alpens. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que passa pel molí del Graell i continua cap als Plans. Abans d'arribar a aquesta última masia, s'arriba a una intersecció múltiple d'on surten diverses pistes forestals. Després d'agafar la que ascendeix en direcció nord uns 400 metres s'arriba a la part superior de la balma, que queda a mà esquerra. Per a arribar-hi s'ha d'agafar un corriol que s'endinsa descendint entre els boixos fins a la balma. Es tracta d'una balma imponent, de dimensions realment grans. Forma un semicercle orientat al sud-est en una zona enclotada al mig de la qual passa el rec de Paüssa. Amida de punta a punta uns 50 metres, arriba als 10 metres de profunditat en alguns punts de l'interior i té alçades que en algun punt arriba als 8 metres. La cavitat interior és, doncs, especialment gran tot i que no especialment lluminosa ja que la vegetació que cobreix l'entrada a la cavitat no deixa passar excessius rajos de sol. A l'extrem oest de la balma hi transcorre el rec de Paüssa que forma un salt al superar la balma i en molts punts de la cavitat interior es filtra aigua formant petits nuclis de vegetació. És, per tant, una zona humida on la vegetació creix abundant donant un aspecte salvatge a la petita vall a on es troba la balma. | 08004-81 | Sector oest del terme municipal | Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma Paüssa no hi ha constància de quin ús va tenir però les parets ennegrides denoten que s'hi ha fet foc. | 42.1197200,2.0723300 | 423316 | 4663485 | 08004 | Alpens | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37640-foto-08004-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37640-foto-08004-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37596 | Cal Ferreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrero | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII | Es va reformar la teulada i es va aixecar el segon pis, reformant les seves obertures. | Cal Ferreró està situada a la cantonada sud de la plaça Major d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades de carreus ben treballats. Dues de les façanes, la sud-oest i la sud-est, presenten el mur de pedra vista en tota la planta baixa i la resta de la façana arrebossada, deixant a l'exterior les cantonades i els emmarcats de pedra de les obertures. La façana principal, orientada al nord-oest, està ordenada amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha dues portes emmarcades amb pedra, separades per un pedrís. Resulta remarcable la llinda de la porta de la dreta, que presenta decoració d'arc conopial i la data inscrita de 1609. A la dreta del primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i el monograma IHS inscrit a la llinda. A la part esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al segon pis hi ha dues finestres reformades d'iguals dimensions. La façana sud-oest presenta, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra emmarcades amb pedra bisellada. Al segon pis destaca una finestra amb brancals, llinda i ampit motllurat. Sota teulada hi ha una finestra semicircular partida en dues parts. A la façana sud-est cal destacar el pou de pedra incorporat a la planta baixa, actualment amb coberta d'una vessant, que conserva el ferro de suport de la politja col·locat per sobre la finestra esquerra del primer pis. A la dreta del pou hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. A la resta de la façana hi ha dues finestres per planta, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. | 08004-37 | Nucli urbà. Plaça Major, 1. Alpens | És una de les cases més antigues del poble tal com ho indica la inscripció de la seva llinda que situa la seva construcció a principis del segle XVII. | 42.1191000,2.1014600 | 425724 | 4663391 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37596-foto-08004-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37596-foto-08004-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37578 | Cal Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreu | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII | Alguns dels elements originals, especialment els ampits, es troben força erosionats. Es conserva l'estructura original i només s'observen reformes importants a la façana oest. | Cal Moreu està situada al peu de la carretera BP- 4654, prop del Casó i al nord-oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada parcialment sobre roca natural i formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, i diversos cossos adossats a la façana oest. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est i a la carretera, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través d'un portal emmarcat amb pedra bisellada. També a la planta baixa hi ha, a la dreta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al primer pis, i sobre les dues obertures de la planta baixa, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de la dreta de les quals amb la inscripció 16 IHS 76 a la llinda. A les golfes es repeteix la distribució amb dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. La façana nord presenta dues úniques obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit moltllurat al primer pis i una de petites dimensions a la planta baixa. La façana oest presenta a la part esquerra dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra petita emmarcada amb pedra a les golfes. De la resta de la façana en sobresurten diverses estructures de teulada a una vessant construïdes amb maó, exceptuant la de l'extrem dret, construïda amb pedra. La façana sud presenta un balcó a nivell de primer pis al que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra bisellada. Sobre la porta, i a nivell de golfes, hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra. A l'extrem esquerre de la façana hi ha dues obertures de nova construcció, una de les quals pertany a una de les estructures annexes. | 08004-19 | Sector central del terme municipal | L'edificació actual de cal Moreu correspon principalment al segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una finestra, amb la data de 1676 inscrita. | 42.1239000,2.0959800 | 425276 | 4663928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37578-foto-08004-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37578-foto-08004-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la inscripció de la llinda de la façana principal hi ha representat un cor travessat sota l'anagrama IHS, simbolitzant el cor de Maria. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37660 | Camí ramader I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-i | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. TORRES J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició). | Es denoten trams força concorreguts per motoristes provocant l'erosió, el desgast i malmetent els entorns naturals pels quals passa el camí ramader. | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug. El camí que prové del Penedès passa per Manresa, Sant Fruitós de Bages, Avinyó i entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra, la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Alpens (AADD; 2000). El camí ramader travessa el terme de sud a nord passant pel sector central. Entra a Alpens pel collet de Perotet procedent del terme municipal de Lluçà, i segueix la pista forestal que ve de Santa Eulàlia de Puig-oriol en direcció Alpens. Aquesta pista coincideix en traçat amb el camí ral de França i el camí ral de Manresa a Ripoll que enllacen a Santa Creu de Joglars i van paral·lels amb el camí ramader fins Alpens. El camí continua seguint la pista prop del roure gros del Graell, i s'avança passant per la gran masia del Graell, la qual constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i els ramats transhumants. Al Graell, quan ja hi havia un ramat que ocupava el corral es podia fer nit en un planell d'herba i una bassa on es podien abeurar les ovelles. Era una returada, on els pastors i ramats hi podien passar fins a tres nits si ho creien convenient. El camí avança per la carena paral·lel a la pista forestal i continua passant pel collet del Vedellar fins al Casó. En aquest punt s'enllaça amb la carretera BP-4654 i es continua en direcció nord-oest fins a trobar el trencant a mà dreta de la masia de Torrats, zona on s'enllaça amb la ruta III que també discorre pel terme municipal d'Alpens. El mas Torrats també era un important recer de sojorn dels ramats i dels pastors que es desplaçaven pels camins de transhumància. Des del mas Torrats hi ha una pista que continua cap a la dreta, vers l'espectacular Rocadepena, i també comunica amb Puig-empí, Enfruns, i coll Tallat. El camí ramader, però, agafa un vell viarany que s'enfila cap a l'esquerra de Torrats. El camí puja enmig del bosc a través d'un corriol amb un desnivell força accentuat que desemboca en un sender. A patir d'aquí el camí comença a planejar, i es transita per alguns sectors on el camí encara conserva el seu antic empedrat. Es continua en direcció nord vorejant per ponent el collet de l'Oració i el serrat de l'Àliga fins arribar el mas Soler. S'avança continuant cap al nord passant pel coll i la roca de la Bruixa, des d'on es divisa a la dreta el Puig Cornedor i els emprius de coll de Soler, lloc on el camí ramader deixa el terme municipal d'Alpens. A partir d'Alpens el camí ramader travessa la vall de les Lloses, la serra de Tubau i segueix cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug, en el camí cap al Pla d'Anyella. | 08004-101 | Sector sud, central i nord del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix. | 42.1256800,2.0977800 | 425427 | 4664124 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37660-foto-08004-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37660-foto-08004-101-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha una altra versió del camí ramader feta per Jaume Sala i Sivilla que descriu el camí d'Alpens a les Llosses. Aquest camí ramader passaria per la masia de Torrats i seguiria la pista cap a Rocadepena, font de Matamosses i Joncarons, pujant sempre dret fins a la carena a l'altura de Coll de Soler. En aquest punt enllaçaria amb el camí ral de França que des de la masia de Torrats pujaria per la banda solella cap al Collet de l'Oració i el Coll de la Bruixa. Aquest tram de camí ral de França és el que s'ha identificat des del Grup de Treball de Transhumància del Solc i des del Centre Excursionista de Castellar com a camí ramader. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37661 | Camí ramader III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-iii | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició). | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. | El camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta III, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. Aquesta ruta que prové del Vallès va en direcció a Alpens enllaçant amb la Ruta I cap a Castellar de n'Hug i és la única que registra, encara, algun moviment transhumant. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès. El camí segueix en direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt la ruta IV cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora la ruta IV procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, Sant Agustí de Lluçanès i Alpens. El camí ramader que prové de l'Alou (municipi de Sant Agustí de Lluçanès) entra al terme municipal d'Alpens a la zona de Pedres Negres on s'hi troba una bassa d'abeuratge dels ramats transhumants. Es travessa la carretera BP-4654 i es passa per la desapareguda masia de Pedres Negres, antic hostal situat al peu del camí ramader. Es continua contornejant un camp a través d'una camí força més dilatat que segueix paral·lel a la carretera. S'avancen uns quatre-cents metres i es creua la pista que condueix a la masia del Colomer i a l'ermita romànica de Sant Pau del Colomer; s'avança superant un tram força pedregós seguint paral·lelament la carretera que condueix a Alpens. El camí continua seguint el serrat de la Solana, superant els diferents turonets, fins arribar a la roca de la Lluna, punt en el qual es travessa la carretera i es segueix pel camí ramader que es desplega a la dreta uns metres més endevant. Avancem pujant la Serra, des del qual es pot divisar el nucli d'Alpens que queda a l'esquerra, i prosseguim fins al pedró de Sant Antoni. A uns dos-cents metres trobem la masia de Montjuïc que voregem per la dreta; continuem travessant tres collets rocosos fins arribar a la masia de Torrats, antiga casa de parada dels pastors i ramats transhumants, punt on s'enllaça amb la Ruta I. | 08004-102 | Sector est i central del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix. | 42.1256800,2.0977800 | 425427 | 4664124 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37661-foto-08004-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37661-foto-08004-102-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 2 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37624 | Campana cristòfora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-cristofora | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 767.</p> | XVII | Presenta erosió general i el vorell escrostonat a causa, possiblement, de la llargada del vorell. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana. | <p>La campana cristòfora està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És una petita campana forjada en bronze de 58 cm x 54 cm x 54 cm i un pes de 91,10 Kg, penjada amb ferros d'una biga de fusta amb dues nanses en línia. Té el batall, que sembla massa gros per a la campana, subjectat amb cordes, i martell en ús accionat elèctricament. L'espatlla és motllurada i conté una faixa d'inscripcions entre relleus vegetals que diuen: SANCTE CRISTOPHORE ORA PRO NO. La part del mig està ocupada per relleus de Sant Miquel, del Calvari i d'una figura indeterminada, així com per monogrames de Jesús, emmarcats per retalls d'una faixa amb lletres i elements vegetals: 1655 - AVE MARIA. Clou aquesta part una faixa en forma de cinturó, amb sivella, essent del mateix estil que els retalls que emmarcaven els monogrames. Un seguit de motllures llises decoren el peu de la campana.</p> | 08004-65 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 1655 | 08004 | Alpens | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Actualment és la campana que toca els quarts del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37625 | Campana 'Mariassa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-mariassa | <p>AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 768.</p> | XVIII | Presenta lleugera erosió general i el vorell escrostonat. L'ús continuat del martell ha provocat una forta erosió en el peu de la campana. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana. | <p>La campana Gran coneguda també com la Mariassa està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. Es tracta d'una gran campana forjada en bronze de 102 cm x 98 cm x 98 cm i amb un pes de 545 Kg, amb sis nanses de radials que pengen d'un jou de fusta amb contrapesos de pedra subjectats amb tirant de ferro, el qual se subjecta amb daus de fusta encastats a la paret. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració de l'espatlla consta de tres faixes amb les següents inscripcions, la tercera de les quals té tres línies: LEO DE TRIBV IVDA * EUGITE PARTES ADVERSAE VICIT / SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS / IACOBUS PALLES ME FECIT ANNO 1784/. En la part del mig trobem tres relleus disposats en creu, oposats dos a dos: Santa Bàrbara i Sant Pere, i la Verge del Roser i una creu decorada amb motius vegetals amb peanya glaonada. Unes motllures al peu de la campana tanquen la decoració.</p> | 08004-66 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | <p>Aquesta campana, també anomenada la Maria o la Mariassa és la que s'utilitzava antigament per allunyar les pedregades, tal com queda recollit en la història 'Toquem a bon temps', descrita en una fitxa individual.</p> | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 1784 | 08004 | Alpens | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37625-foto-08004-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37625-foto-08004-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Jaume Palles | Actualment és la campana que toca les hores del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 37575 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-0 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | Presenta vegetació a les façanes nord i est, i deformitats als murs de càrrega oest i nord. | Can Cases està situada a l'extrem oest del terme municipal entre el serrat de l'Eixam i la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta quadrangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregulars amb morter i arrebossats i presenta carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta una estructura de planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i coronada amb una llinda de fusta. Al costat esquerre s'hi obre una finestra de petites dimensions. Al primer pis i seguint l'ordenació de la planta baixa s'hi obren dues finestres coronades amb llinda de fusta, la de la dreta presenta brancals de pedra treballada i ampit de pedra. A les golfes s'hi obre un gran porxo coronat amb llinda de fusta i amb barana de ferro. La façana est presenta una única finestra coronada amb llinda de fusta a nivell de golfes. A la part baixa hi havia hagut un cobert annexat avui en dia derruït on sols en resten els forats i petites parts de l'embigatge, i un pilar. Una part d'aquesta façana i una part de la façana nord queden cobertes per vegetació. La façana oest sols presenta una finestra a nivell de golfes. | 08004-16 | Sector oest del terme municipal | La masia de can Cases apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII. | 42.1295500,2.0709800 | 423217 | 4664578 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37575-foto-08004-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37575-foto-08004-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37667 | Cançó del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cabrinetty | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort. | 08004-108 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37666 | Cançó dels carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó dels Carlins té l'origen en el càntic de les tropes carlistes en l'anomenada Batalla d'Alpens que enfrontà les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Suara reposàvem al veïnat de l'Alou: seguim amb la marxa ja hem reposat prou. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... I el que recula, valent no serà si bé la columna haurà de rutllar. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Anem cap Alpens allargant el pas que avui no se'n torna ni un soldat ras. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Arribant al poble ja dos van tirant. l'Huguet ens anima: minyons endavant! TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Que en serà la glòria, que en Savalls ha dit: que avui és el dia de matar el cabrit. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... El poble és a prop, minyons no fem crits enmig del blat de moro hi ha soldats ajupits. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... | 08004-107 | Sector est del terme municipal | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonejar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37616 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La capella de la Mare de Déu del Carme està situada al lateral dret de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur dret de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula està presidida per la Mare de Déu amb el nen, situada sobre una peanya, i formada per una fornícula de secció semicircular coberta amb quart d'esfera. Està flanquejada per dues columnes llises negres a cada banda amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura amb l'escut del Carme i un colom en representació de l'Esperit Sant. Al frontal de l'altar també hi ha pintat l'escut del Carme. | 08004-57 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La capella és originaria del segle XVI però ha sofert transformacions i reformes tant al 1840, quan es restaura l'església després d'haver estat cremada, com posteriorment a la guerra Civil espanyola del 1936. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37616-foto-08004-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37616-foto-08004-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|96 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37617 | Capella del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sagrat-cor | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La capella del Sagrat Cor està situada al lateral esquerra de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur esquerre de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula, presidida per la imatge de Jesús, és de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejada per quatre columnes llises negres amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura circular que no presenta cap inscripció. L'altar està pintat i presenta a la part central un escut coronat i voltat d'estilitzacions vegetals amb les inicials de Ave Maria. | 08004-58 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La capella sembla que és originària del segle XVI, juntament amb la capella lateral dreta dedicada a la Mare de Déu del Carme. Les diverses transformacions que ha sofert l'església també han modificat aquestes dues capelles, actualment repintades després de la reconstrucció al final de la guerra Civil espanyola. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37617-foto-08004-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37617-foto-08004-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|96 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37587 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, amb algunes cases ben conservades i altres en força mal estat | El carrer de Baix està situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, entre el carrer Graell i la font Bona. Es tracta d'un carrer estret i sinuós amb força pendent, que segueix una direcció de nord-est a sud-oest i que té les cases ubicades d'una forma aïllada ja que en molts casos no tenen la façana unida. La majoria de les cases, de tipologia urbana, són del segle XVIII i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Descendint des del carrer Graell i, un cop travessada una zona amb horts, s'arriba al número 1 del carrer, ubicat en el cantó est. Es tracta d'un edifici molt malmès que només conserva com a element interessant, un brancal bisellat del que podria haver constituït la porta principal. Al seu davant, en el número 8, trobem una casa amb quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i una línia inscrita que les ressegueix a mode de motllura. Destaca la llinda de la porta principal, amb la inscripció 'JOAN + PRAT / 17 IHS 67'. Una altra vegada al costat est, i un cop superada una edificació de totxana, trobem en el número 5, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada, a la llinda d'una de les quals es pot llegir '17 IHS 73' i el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta hi ha un local sense interès arquitectònic i més enllà, en el número 7, una casa que conserva les sis obertures originals. De les cinc finestres, totes amb ampit rodó, tres estan emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. La porta principal, també emmarcada amb pedra treballada, presenta la data de 1692 inscrita a la llinda. Al seu davant, en el número 12, trobem una casa amb tres obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: '17 IHS 66'. Arribant ja al final del carrer trobem en el costat est i amb el número 9, una casa força reformada que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. Dues d'aquestes obertures tenen inscripcions: '17 IHS 71' a la llinda de la porta de la dreta i '1717' a la finestra superior esquerra. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat oest, hi ha dues cases amb les façanes arrebossades de tal manera que l'emmarcat de les obertures és l'única pedra vista. En la de la dreta s'hi conserva una finestra amb ampit rodó i una porta amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda, ambdues emmarcades amb pedra treballada. En la de l'esquerra s'hi conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, una de les quals amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda i dues obertures a la planta baixa. A la dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó i una inscripció de difícil lectura on hi ha la data de 1714. A l'esquerra, una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada i una inscripció erosionada a la llinda. A partir d'aquest punt, el carrer segueix descendint, convertint-se en pista forestal, fins abandonar el poble. | 08004-28 | Nucli urbà. Carrer de Baix . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès, des de les anelles que servien per estacar-hi el bestiar fins als picaportes, el més interessant dels quals, es troba a la casa amb el número 3. Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37588 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer de Dalt està ubicat al sector nord del nucli urbà, entre el carrer Ripoll i la carretera BP-4654. Es tracta d'un carrer relativament curt i completament recte, orientat de sud-oest a nord-est. Les sis cases que el conformen, de tipologia urbana, estan ubicades al costat sud-est del carrer i tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns casos, i les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa, amb el número 2, està adossada a l'antiga fàbrica del Tint i es troba al capdamunt de les escales on acaba el carrer Ripoll. En destaquen dues finestres del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, una finestra a les golfes, emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó, la porta principal, també emmarcada amb pedra treballada i amb la data de 1700 a la llinda i una finestra petita emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera, a la planta baixa. Al seu costat, en el número 4, trobem una casa amb cinc obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals bisellada. Destaca un ampit motllurat al primer pis i la llinda de la porta principal, amb una data gravada de la que només es conserven les dues primeres xifres: 16 - -. Més a l'esquerra, en el número 6, hi ha una casa amb sis obertures emmarcades amb pedra treballada. En destaquen l'ampit motllurat de la finestra central del primer pis, els ampits rodons de les finestres de les golfes, a més de l'ampit rodó que ha quedat integrat al mur a nivell de planta baixa. També són destacables les dates que apareixen en dues llinda. La de la porta principal, de la que només se'n pot llegir les dues primeres xifres: 16 - -, i la de l'extrem esquerre del primer pis, on es pot llegir: 1708. En el número 8 trobem una casa amb diverses obertures reformades de la que en destaca la finestra de la part dreta del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada, i la llinda de la porta principal, actualment integrada al mur, on es llegeix: 'HIERONIM IHS MAISA L'ANY / 1701'. Ja al final del carrer, en els números 10 i 12, hi ha dues cases amb la façana arrebossada. La primera conserva una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes, una llinda integrada al mur amb la data de 1703 a nivell de primer pis, i la porta principal d'arc deprimit convex, tot i que no conserva la llinda. La segona només conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada: la finestra del primer pis i la porta principal, amb la inscripció incompleta a la llinda: 'SAGIMON - - - - - VALL ANY'. L'altre costat del carrer queda delimitat per una tanca de vegetació que separa el carrer de l'aparcament de la fàbrica tèxtil SATI. | 08004-29 | Nucli urbà. Carrer de Dalt . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1201100,2.1014100 | 425721 | 4663503 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37588-foto-08004-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37591 | Carrer de la Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placeta | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer de la Placeta està situat al sector est del nucli urbà, limitant per una cantó amb la Placeta i formant a l'altre extrem la plaça Joan Prat i Roca, antigament anomenada plaça del Pou Comú, a través de la qual s'accedeix a la plaça Major, al carrer de la Vinya i al 'carrer de les voltes' que comunica amb l'església parroquial. Es tracta d'un carrer curt i estret, orientat de sud-est a nord-oest que s'eixampla a l'extrem nord-oest formant una petita plaça dedicada a l'antic ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, en alguns casos arrebossats, i les teulades són de dobles vessant amb aigües al carrer. Il·luminen el carrer diversos fanals de ferro forjat decorats amb la figura d'un drac, un dels quals amb una decoració especialment abundant. Iniciant el carrer pel costat nord-est, a tocar de la Placeta, trobem en el número 2, una casa molt reformada que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 4 hi ha la casa on s'ubica la fonda d'Alpens, antic punt de parada de traginers, també força reformada. Es conserven els brancals del que podria haver constituït la porta principal i un carreu treballat integrat al mur amb la inscripció: 'José Casals / 1913'. En el número 6 trobem una casa que està sent reformada en el moment de realitzar l'inventari. Conserva diverses obertures originals entre les que hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al segon pis i quatre obertures emmarcades amb pedra motllurada, repartides entre la planta baixa i el primer pis. Destaca el balcó del primer pis, amb una creu a la llinda, i la port principal, amb una inscripció a la llinda de la que només se'n pot llegir: 'MARTA, .... ME FECIT'. Passant al cantó sud-oest del carrer hi ha en el número 1 i limitant amb la Placeta, una casa de grans dimensions que podria ser el fruit de la unió de diverses cases. Presenta dotze obertures disposades regularment, onze de les quals emmarcades amb pedra treballada. En destaquen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i cinc obertures emmarcades amb pedra motllurada repartides entre la planta baixa i el primer pis. És destacable, també, el portal principal, amb un baix relleu a la llinda amb forma de pell de vaca estirada, en el que hi ha inscrita la data de 1721 junt amb els monogrames IHS i Ave Maria i una creu que sobresurt d'un cor travessat per una fletxa simbolitzant el cor de Maria. Al voltant hi ha la inscripció 'EUDALD FORCADA MULO'. Un altre element destacable és la finestra que té just a sobre amb el monograma IHS amb una creu a la llinda i unes motllures molt ben treballades i conservades. A la seva dreta, en el número 3, trobem una casa amb la façana arrebossada de la que únicament destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció: 'JAUMA + FORCADA / ME FECIT 1768' junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda. Al seu davant, en el número 8 hi ha la casa on havia viscut l'antic ferrer d'Alpens, amb façana al carrer i a la plaça que porta el nom de l'antic veí. En destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que hi ha la porta principal d'arc deprimit convex, amb la inscripció 'AVE MARIA + SIN PECAT / ES CON 17 27 CEBIDA', junt amb els monogrames IHS i Ave Maria a la llinda. Els elements més interessants de la casa són, però, els diversos elements de ferro forjat que la decoren. Són especialment remarcables el fanal col·locat a la cantonada de les dues façanes, decorat amb tres dracs, i la barana del balcó que es troba sobre la porta principal, amb decoració geomètrica entorn d'una petita figura d'un dimoni. | 08004-32 | Nucli urbà. Carrer de la Placeta i plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1188300,2.1016100 | 425736 | 4663360 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Ja dins la plaça Joan Prat i Roca trobem, en el número 10 una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, entre les que destaca el balcó del primer pis, emmarcat amb pedra motllurada, i una finestra de la façana que dóna al carreró anomenat la Vinya, també emmarcada amb pedra motllurada i amb un ampit motllurat força desgastat.A l'altre costat del carreró la Vinya trobem cal Ferreró, descrita en una fitxa individual, i que té un pou de pedra adossat pel cantó del carreró de la Vinya.Tancant la plaça pel nord-oest hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i un arc de mig punt adovellat a la planta baixa que forma una volta per sota de la qual passa el carrer anomenat popularment com 'carrer de les voltes'.Tancant la plaça pel sud-oest trobem una casa de grans dimensions que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i diverses llindes amb inscripcions. La primer llinda es troba a l'extrem esquerra de la planta baixa, està incompleta i només se'n conserva la inscripció 'IHS 42 MARIA'. A la part central del primer pis hi ha una finestra amb llinda datada el 1698 i un balcó amb la inscripció '17 IHS 10' just al costat. A nivell de golfes s'hi troba l'última llinda datada, probablement repicada de nou, amb la data de 1786.A la seva esquerra, trobem en el número 5 una casa amb façana tant a la plaça com al carrer. En destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada, la data de 1831 gravada en una llinda, i un peculiar remarcament dels carreus que envolten les obertures i delimiten les cantonades.Al bell mig de la plaça Joan Prat i Roca s'hi ubica el pou comú, protegit juntament amb el pou del camí de la Vinya per les Normes Subsidiàries de Planejament, i format per una estructura de maçoneria de pedra sobre la que reposa l'escultura de ferro forjat del Manelic, descrit en una fitxa individual. Al llarg del carrer i la plaça es troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic entre els que destaquen els elements de la casa on vivia l'antic ferrer d'Alpens, en el número 8, i el picaporta de la casa del número 3.La fotografia 2 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37589 | Carrer Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Graell està situat al sector sud-oest del nucli urbà d'Alpens, entre la plaça de l'església i el carrer de Baix. Es tracta d'una carrer estret amb força pendent que traça un lleuger gir a la dreta al descendir. El carrer segueix una direcció de nord-est a sud-oest i només compta amb cases en els dos costats en el primer tram. En la resta del carrer només hi ha cases en el cantó oest, quedant en el costat est, murs de pedra que delimiten el gran pati d'horts que forma Alpens al bell mig del nucli urbà antic. La majoria de cases, de tipologia urbana, estan construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. En molts casos les golfes estan ocupades per una obertura gran a mode de porxo. La primera casa que hi ha en el costat est, separada de l'església parroquial pel carrer de la Rectoria, presenta diverses obertures reformades però compta amb cinc obertures originals emmarcades amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: 'FRANCISCUS CODEOL ME / FECIT IHS 1755', junt amb el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta el carrer conforma un petit entrant al fons del qual trobem una part de la façana nord-oest de la Rectoria, descrita en una fitxa individual. També en aquest entrant hi ha la porta del numero 5, una casa que si bé té una façana molt reformada conserva, en la que està orientada al carrer, fins a quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra motllurada i ampit motllurat. Un element interessant és un dels carreus que conformen la cantonada diferenciada de l'extrem esquerra, on hi ha la data de 1697 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases que conserven com a elements d'interès diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la de l'extrem dret del primer pis del número 9, amb la data de 1664 gravada a la llinda. A partir d'aquestes cases el carrer passa a tenir cases únicament en el costat oest. Tornant a l'inici del carrer, però aquest cop en el costat oest trobem en el número 2 una casa amb la façana arrebossada que conserva únicament tres obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals parcialment tapiada. Al seu costat, en el número 4, hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal d'arc deprimit convex i la finestra de la planta baixa, originalment de grans dimensions, amb la inscripció a la llinda '16 IHS 35'. La següent casa conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la llinda d'una de les quals hi ha la data de 1716 gravada. L'element més interessant és, però, una llinda que ha quedat integrada al mur sobre la porta del garatge. S'hi poden observar, a més d'una creu grega, tres objectes que podrien constituir eines de sabater ja que el de l'extrem esquerra és una sola de sabata i el de l'extrem dret una mitja lluna, eina per tallar la pell. A la seva esquerra, en el número 8, hi ha una casa que, a part d'elements curiosos com mènsules policromades amb forma de cap humà que sostenen la teulada, conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'PERA CANELLAS IHS ME FESIT 1768', junt amb el monograma d'Ave Maria. Un cop superada la casa amb el número 10, sense interès arquitectònic, trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre els que destaca la de l'extrem esquerre de les golfes, amb ampit motllurat i la inscripció '17 IHS 01' a la llinda, i la de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció a la llinda: 'JAUMA + QUINTANA / 17 IHS 63'. | 08004-30 | Nucli urbà. Carrer Graell . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) Més a l'esquerra, en el número 14 hi ha una casa de façana estreta que conserva, pràcticament com a únic element original, la llinda del balcó, amb la inscripció '16 IHS 14' i els claus que simbolitzen la Crucifixió gravats a la part inferior.Al seu costat trobem una casa, també de façana estreta, que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis.En el número 18 trobem una casa d'estructura semblant que conserva la porta principal emmarcada amb pedra treballada a la llinda i bisellada als brancals, i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat.A la seva esquerra, en el número 20, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, amb la inscripció '17 IHS 24' a la llinda junt amb el monograma d'Ave Maria.Tancant el carrer trobem en el número 22, una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la porta principal que, tot i estar repicada de nou, conserva la inscripció original on es llegeix: 'CARME IHS CASAS / 16 27'. A partir d'aquest punt el carrer segueix descendint, envoltat de murs de pedra i horts fins arribar a unes altres cases, punt en el que passa a anomenar-se carrer de Baix.Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès artístic, entre els que destaquen els picaportes de les casa número 6, 8, 12 i 22. Davant l'última casa (número 22) hi ha un pou de pedra que actualment abasta d'aigua els horts propers i que està protegit per les Normes Subsidiàries de Planejament.Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens, i just davant del número 2 del carrer es diu que morí Josep Cabrinetty, un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya, a causa d'un tret que es disparà des del campanar de l'església, en el marc de la batalla d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37592 | Carrer Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-planes | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Planes està ubicat a l'extrem sud-est del nucli, amb l'entrada i la sortida a través de la Placeta, ja que en l'extrem sud el carrer no té sortida. Es tracta d'un carrer estret i força recte, construït sobre el desnivell del terreny, amb totes les cases ubicades al costat oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa del carrer, fent cantonada amb la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. A la seva esquerra, en el número 3, hi ha una casa força reformada de la que en destaca una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada i decorada amb un estripagats de ferro forjat. La següent casa, el número 5, té fins a cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres de les quals amb ampit motllurat. Destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'ES DE FRANCESCH PAISSA / MESTRA DE CASAS / 16 IHS 82' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió en la part inferior . Més enllà, en els números 7 i 9, hi ha dues cases que comparteixen la teulada. S'hi conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampit motllurat en els del primer pis i les golfes. Destaquen la porta principal de la casa del número 7, amb la inscripció: '16 IHS 89' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió a la part inferior de la llinda, la finestra central del primer pis amb inscripció a la llinda i la finestra de l'extrem esquerre del primer pis del número 9, amb la inscripció: '17 IHS 12' a la llinda. En els números 11 i 13 hi ha dues cases, de major altura, força reformades que no conserven elements originals. Més enllà, en el número 15, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva diverses obertures originals, algunes de les quals emmarcades amb pedra motllurada i la resta amb pedra bisellada. Destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1726 inscrita a la llinda. A partir d'aquesta casa només es troba una casa de nova construcció sense cap element arquitectònic interessant al costat est, i un camí delimitat per murs de pedra que condueix a una casa aïllada construïda a mitjans del segle XX. | 08004-33 | Nucli urbà. Carrer Planes. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1179200,2.1016700 | 425740 | 4663259 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer hi ha ubicats diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables es troben a les cases amb els números 1, 5, 15 | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37590 | Carrer Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-ripoll | XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Ripoll està ubicat al sector central del nucli urbà, entre la plaça de l'església parroquial de Santa Maria i el carrer de Dalt. Es tracta d'un carrer estret, sinuós i amb força pendent, que traça dos girs abans d'arribar a unes escales a partir de les quals comença el carrer de Dalt. Té una orientació de sud-oest a nord-est. La majoria de les cases, de tipologia urbana, estan formades per planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües al carrer, i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra. La primera casa del costat nord-oest, fent cantonada amb el Call, té el número 1 i presenta totes les obertures de la planta baixa i el primer pis emmarcades amb pedra motllurada. Les del primer pis també tenen ampit motllurat i la de l'esquerra presenta la inscripció a la llinda: IHS 1700. Al seu davant trobem una casa amb la façana arrebossada i el número 2, que ressegueix en les diferents façanes, el gir que fa el carrer. L'únic element destacable de la casa és una llinda que ha quedat integrada al mur on es pot llegir: 'JERONI 17 + 24 REXAC'. Un altre cop al cantó nord-oest, trobem dues cases força reformades en els números 3 i 5. La de l'esquerra conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la porta principal, també emmarcada amb pedra bisellada, amb una creu grega gravada a la llinda. La casa de la dreta conserva dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració geomètrica a la llinda i l'altre amb ampit motllurat. La porta principal de la casa, també emmarcada amb pedra bisellada, té una inscripció, actualment il·legible. A la seva dreta, en el número 7, hi ha una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció a la llinda: 'IHS 1796'. Seguint pel cantó nord-oest trobem en el número 9, una casa amb sis obertures emmarcades amb pedra motllurada, una de les quals amb ampit motllurat. És remarcable la llinda de la porta principal, amb la inscripció incompleta: 'ANY DE NOSTRA P - - - - SIO GOTOLONICA / - - - DE 1729'. Al seu davant, al costat sud-est, trobem les cases numerades amb el 4 i el 6, que no conserven cap element original tret d'un ampit motllurat sobre la porta principal del número 4. A partir d'aquest punt comencen unes escales de pedra que salven el desnivell existent amb el carrer de Dalt. A l'esquerra trobem una casa amb una única obertura amb llinda de pedra i a la dreta, en el número 8, una casa amb les finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i a la planta baixa, i emmarcades amb pedra motllurada al primer pis. Destaca especialment la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb un baix relleu a la llinda on es llegeix el monograma d'Ave Maria, coronat per una creu i envoltat de motius florals. A la seva esquerra trobem en el número 10, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i el portal principal, emmarcat amb pedra treballada. Més a l'esquerra i limitant amb el carrer de Dalt, hi ha el Tint, una antiga fàbrica descrita en una fitxa individual. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat nord-oest, hi ha una casa de nova construcció. | 08004-31 | Nucli urbà. Carrer Ripoll. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1197500,2.1010400 | 425690 | 4663463 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37590-foto-08004-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els ubicats als números 8 i 10. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37593 | Carrer Vilamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vilamala | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Vilamala està ubicat al sector sud del nucli urbà, comunicant en un extrem amb la Placeta i en l'altre amb el carrer dels Rosers, i tancant la zona d'horts que es troba a l'interior del nucli. Es tracta d'un carrer estret i lleugerament sinuós, ja que si bé el seu recorregut és d'est a oest, el carrer fa un lleuger gir cap a la meitat i dos girs de 90º a l'extrem oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, que en molts casos son ocupades per grans eixides, i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Les cases, majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, estan ubicades al cantó nord, de manera que només es troben cases en el cantó sud en el primer i l'últim tram. El tram central, doncs, queda delimitat al sud per un mur de pedra. La primer casa que es troba al cantó nord, amb façana també a la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i una altra amb ampit rodó. Al seu davant, en el número 1, trobem una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la finestra de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció 'CASA DE IO + SEPH SERRAT / 16 IHS 83' a la llinda. Al seu costat hi ha una casa força reformada, a partir de la qual comença un mur de pedra que ressegueix el carrer pel cantó sud en el tram central. Tornant a la banda nord del carrer es troba, en el número 2, una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció '17 IHS 89' a la llinda. A la seva esquerra, en els números 4 i 6 trobem dues cases força reformades de la que només es conserva com a element original una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a l'extrem dret del primer pis del número 4. Seguint pel costat nord hi ha en els números 8 i 10, dues cases amb la mateixa distribució d'obertures que conserven únicament la finestra del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada en ambdós casos. En el número 12 trobem una casa de la que destaca la finestra de grans dimensions del primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, i la porta principal, parcialment tapiada, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: '16 IHS 23'. A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa que conserva, com a elements interessants, dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i un ampit motllurat a les golfes. De la següent casa, en el número 18, només en destaca el portal principal, d'arc rebaixat i emmarcat amb pedra motllurada. Més a l'esquerra trobem cal Patllari, descrita en una fitxa individual. Al seu costat hi ha dues cases força reformades de les que només destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó, ubicada a l'extrem dret del primer pis del número 20. Seguint la numeració del carrer trobem en el número 24, una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, i amb la llinda de la porta principal datada el 1781. En el número 26 hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal, amb llinda datada al segle XVIII. El següent element d'interès es troba en la casa del número 30, amb un portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1761 inscrita a la llinda. | 08004-34 | Nucli urbà. Carrer Vilamala. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.1007500 | 425664 | 4663300 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) De les dos següents cases, els número 32 i 34 que es troben a on el carrer torna a tenir cases en ambdós costats, destaquen únicament les finestres principals del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat.A la seva esquerra trobem en el número 36 l'última casa del carrer pel cantó nord. D'aquesta casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, alguna de les quals també amb ampit motllurat, i especialment la llinda de la porta principal, amb la inscripció: 'FRANCESCH IHS PAISSA ME / NOR 1704' junt amb dos elements en baix relleu que sobresurten als extrems, unes alicates a l'esquerra i un escaire a la dreta.Tornant al costat sud del carrer trobem un primer edifici, força mal conservat, amb parts del mur construïts en tàpia, seguit d'un edifici força reformat en el número 17, del que destaca el portal principal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra motllurada i amb la data de 1788 inscrita en la clau de l'arc.A la seva dreta trobem en el número 19, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb una inscripció a la llinda de la porta principal actualment il·legible.En el número 21 hi ha una casa amb façanes orientades a l'est i al nord, ja que en aquest punt el carrer gira 90º. De la casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals, ubicades en la façana nord, amb ampit motllurat compartit.Els últims elements d'interès els trobem a la casa del número 25, l'última del carrer, amb el portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció a la llinda '17 IHS 62' i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat.Al llarg del carrer s'hi troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables són els picaportes de les cases amb els números 6, 10, 17, 18, 22, 28 i 36.En el tram central del carrer que queda delimitat per un mur de pedra hi ha diversos elements interessants, multitud d'anelles de ferro per a estacar-hi bestiar, una mola de molí datada el 1860 i un pou de pedra, ubicat davant del número 16. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37564 | Cementiri d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | Es conserva en bon estat ja que el seu ús ha estat ininterromput. | El cementiri d'Alpens està ubicat al sud-est del nucli urbà, pocs metres al sud de la carretera BP - 4654 i de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per murs de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, de poca alçada. La porta del recinte, encarada al nord, és de ferro forjat i conté la data de 1909 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra d'alçada superior al mur contigu. Al fons del cementiri hi ha els nínxols col·locats en forma d'U entre els que hi ha, al centre, la capella del fossar, amb porta d'arc escarser i un òcul a sobre. La part central del recinte queda ocupada per 4 xiprers i 4 avets col·locats en forma de creu i diverses creus de ferro forjat. | 08004-5 | Sector central del terme municipal | 42.1171000,2.1056400 | 426067 | 4663165 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37570 | Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comia | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | La teulada no es troba en bon estat, alguns panys de paret tenen vegetació i l'entorn proper a la masia està ple de bardisses. | Comià està situada a l'extrem oest del terme municipal, en un punt elevat des del que es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada en un desnivell de terreny, de planta rectangular formada per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular arrebossats amb ciment. La façana principal, orientada a l'est, presenta a nivell de planta baixa i en la meitat esquerra, dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a mode d'espitllera. A nivell de primer pis hi ha l'accés principal, una porta emmarcada amb pedra treballada, a la seva esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a la dreta dues finestres de nova obertura. A nivell de golfes hi ha dues obertures, ambdues de nova construcció. La façana sud, presenta una composició simètrica amb dues obertures per planta. Així trobem dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a nivell de planta baixa, dues finestres de mitjanes dimensions emmarcades amb pedra treballada a nivell de primer pis i dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana oest està dominada totalment per una ampliació feta en maó. Presenta diverses obertures, entre les que destaca un porxo. La façana nord presenta un finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes i dues estructures d'ús agropecuari adossades a nivell de planta baixa, ambdues construïdes amb maó. Al voltant de la casa s'hi troben diverses estructures d'ús agropecuari, algunes de les quals construïdes amb maó i altres amb pedra. Entre aquestes destaca la pallissa de dues plantes, ubicada uns metres al nord de la masia, construïda amb maó i teulada a doble vessant. | 08004-11 | Sector nord-oest del terme municipal | El topònim de Comià és mencionat en l'època alt medieval, l'any 951 com a 'Cominiano' . És un topònim d'interès històric que no prové d'un nom romà si no de Colle Medianu, creat a l'alta edat mitjana i significa coll mitjà. Apareix documentada en el fogatge de 1497 formant part de la 'Parròquia de Sanct Pere de Serrallonga, dins la Col·lecta de Ripoll'. Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII. | 42.1359400,2.0682600 | 423000 | 4665290 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37570-foto-08004-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37570-foto-08004-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37679 | Correfoc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc | Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. | XX | Es denota molta implicació per part de la Colla de Diables i la gent del poble. | El Correfoc d'Alpens, sorgit l'any 1983, forma part dels actes més rellevants integrats plenament en la festa Major d'Alpens, que se celebra cada any el 27 de setembre, protagonitzat pels Diables de Rocadepena. El Correfoc es realitza la nit de dissabte de festa Major, després del ball de Carlins, i té un recorregut similar any rere any: surten de la plaça Major i es dirigeixen cap al carrer de Baix, es torna pel carrer Vilamala i finalitza a la Placeta, o al revés, s'inicia a la Placeta i es finalitza a la plaça Major. La colla de diables capitanejats pel cap de colla, que es pot reconèixer pel gran ceptrot que porta a les mans, van acompanyats de timbalers i dracs o bestiari. Aquests són: la Daminana, un drac gran fet de cartró pedra realitzat als anys 80 (que actualment no surt gaire), l'Agustí, un drac petit fet als anys 90, té el cap similar als dragons realitzats pel popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), i la Prosia, un rat penat fet amb fibra de vidre a l'any 2.000 aproximadament. Tots ells corren pels carrers, perseguint, ballant, escopint foc i invitant a la gent a participar de la festa de foc. Clou el Correfoc amb la realització de diverses figures, entre les quals la més coneguda és la de la torre amb el cap de diables i el ceptrot al centre que finalitza amb un gran petard. | 08004-120 | Nucli urbà | El Correfoc d'Alpens té l'origen l'any 1983 quan la Comissió de Festes s'esforçà per buscar noves idees i dinamitzar la festa Major. La intenció del primer Correfoc era vestir-lo de manera que pogués participar-hi tothom, es tractava de fer-lo amb un grup de sis o set diables, sis bruixes, els timbalers i un drac. Quan el 1983 es va formar la primera colla de diables no van dubtar en posar-li el nom, serien els diables de Rocadepena, lloc geològic emblemàtic del municipi. La colla ha evolucionat i ha augmentat en diables, timbalers, grallers i dracs. Actuen a diversos pobles de Catalunya i sobretot el dia de la festa Major d'Alpens, on hi ha afegit el ball de carlins i el ball de nans. És el dia en què el Correfoc enllaça amb la tradició màgica i ancestral d'Alpens, que any rere any amb la seva cercavila envolta els presents en una atmosfera de foc i color. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37626 | Creu processional d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-dalpens | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 712.</p> | XVII-XVIII | Manquen dos dels quatre florons de la creuera de la Verge i tres dels quatre florons de la creuera de Crist. Un dels florons de la creuera de la Verge és més recent. | <p>Es tracta d'una creu processional feta de plata, fusta, ferro i metall de 114 cm x 53 cm x 20 cm. És una creu llatina ricament treballada amb els braços flordelisats. Amb ànima de fusta és recoberta davant i darrera per planxes treballades d'argent, i ens els laterals per una cinta de metall clavetejada. Unes motllures petites determinen els perímetres de la creu, recorreguda exteriorment per cresteria. La creuera, en l'anvers i revers, és ocupada per un quadrant que realça les figures de Crist - amb corona d'espines i nimbe de raigs, clavat amb tres claus - i la figura de la Verge - d'empeus sobre una peanya, amb corona reial i nimbe de raigs, sostenint el nen- els quals tenen un dosser que els cobreix. Quatre florons haurien de remarcar els angles de la creuera. Sota les flors de lis s'hi troben làmines embotides i treballades amb la representació de diferents figures evangèliques, i l'interior dels braços es troben decorats amb motius pseudo-vegetals de roleus i cercles cisellats sobre fons llis. Sota la creu hi ha la Magolla, un cos voluminós i pseudo-elíptic, format per dos pisos de fornícules apetxinades que contenen diverses figures de fosa de sants cobertes per dosserets calats de planta semicircular.</p> | 08004-67 | Santa Maria de Borredà. Borredà | <p>Fa uns anys, el bisbat de Vic endegà un projecte de conservació i dinamització del patrimoni artístic parroquial del Bisbat de Vic. Aquesta iniciativa rep el nom d'ACCURO ('tenir cura', en llatí). L'objectiu principal és la conservació del patrimoni de les parròquies i esglésies que estan en el seu territori, vetllant especialment pel que presenta major risc de destrucció. La tasca s'inicia amb l'elaboració de l'inventari complert dels béns artístics de cada parròquia, a partir del qual es determinen les intervencions a seguir en cada cas: conservació, estudi dels conjunts rellevants, protecció de les obres, exposició de les mateixes i publicació dels estudis històrics realitzats.</p> | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37626-foto-08004-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37626-foto-08004-67-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic. Les imatges han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37668 | D'Alpens n'és filla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalpens-nes-filla | XIX-XX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! | 08004-109 | Nucli urbà | Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37676 | Dansa alpensina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-alpensina | BORRALLERAS, G, Entrevista a J. M. Casademunt, exballador de la Dansa alpensina, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 1 d'octubre de 2004, núm 114. CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999. | XVIII | Molts alpensins coneixen i ballen la dansa. | Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central de la festa Major. La dansa i ball cerdà, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional s'interpreta des de finals del segle XVIII i només en època de fortes crisis no s'ha pogut celebrar. La plaça Major d'Alpens és el lloc on tradicionalment es fan els actes principals de la festa Major, i és precisament la dansa alpensina un dels actes més esperats pels alpensins i visitants, que es balla el diumenge de la festa Major. Tradicionalment, abans de formar per dansar, les parelles es dirigien a l'Ajuntament, i avui en dia al Casino, des d'on surten, juntament amb les autoritats al capdavant, en comitiva presidides per l'orquestra fins a la plaça Major per disposar-se a iniciar el ball. La dansa i ball cerdà d'Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l'altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l'altre de color vermell. Quan aquesta part s'acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles treient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d'incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s'alcen enlaire les balladores. Els dansaires porten la indumentària d'ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada. A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic. | 08004-117 | Nucli urbà. Plaça Major. Alpens | L'inici d'aquesta dansa està datat fa aproximadament uns dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi. Després de la desfeta de 1714, els gremis foren abolits i varen passar a mans de Confraries depenents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria (BORRALLERAS:2004). Amb l'arribada de la Guerra Civil la dansa alpensina es va deixar de ballar. Va ser el 1942 quan Miquel Casals i Carles juntament amb el Petja la van recuperar per a la festa Major. Actualment s'estan fent estudis per trobar-ne l'origen i la història, encara que segurament deuria començar en una època de veritable prosperitat econòmica. | 42.1193300,2.1012200 | 425704 | 4663416 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37677 | Dinar de Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dinar-de-carnestoltes | BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d'Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | El dinar de Carnestoltes s'emmarca dins els dinars col·lectius que se celebraven tradicionalment el dimarts de Carnestoltes dins el context de la caritat cristiana envers els pobres. Antigament el dia abans de Carnestoltes es visitava les masies d'Alpens per captar fons pel dinar, i el mateix dia del dinar es passava per les cases del poble. Després a la plaça s'instal·laven unes llargues taules i la cuina amb tres o quatre olles penjades dels clemàstecs i un bon foc, i hi prenien part tant la gent del poble com els pagesos de la rodalia. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes.... després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla. Cadascú s'havia de portar plat i forquilla i es feia una crida per la vila avisant que el dinar estava preparat. Llavors tothom agafava lloc a la taula que era beneïda pel rector abans de menjar. El dinar també s'oferia als indigents o forasters que aquell dia es deixaven caure per la plaça. Segons explica Josep Barniol, els pobres i captaires solien arribar el dia abans i s'anaven repartint per les balmes del voltant del poble per passar-hi la nit, essent la de la Vall la que tenia més cabuda i on se n'hi podien trobar més colla. Al matí es reunien tots a la plaça a dinar i al vespre tornaven proveïts a la balma, l'endemà marxaven. A partir dels anys 50 del segle XX es deixà de fer escudella i es començà a coure arròs. Més endavant els pobres es van acabar i la festa s'anava perdent fins que es començà a rebre gent que arribava al poble, i la festa es va revitalitzar. Ara el dinar, que es fa al Casino, consta de 4 o 5 paelles d'arròs amb conill que cadascú s'ha de finançar. La tarda sempre s'amenitza amb un bon ball. | 08004-118 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | El dia de Carnestoltes havia estat una de les festes més típiques i populars d'Alpens, comparable en importància a la Gala o la pròpia Festa Major. Fins i tot durant el franquisme mantingué la seva vigència, tot i que la gent no es disfressava. L'organització d'aquesta festa era en mans d'una comissió de joves, que un o dos dies abans, anaven a les pagesies a buscar viandes (ous, cansalada, peus de porc, etc.) que després es venien a les cases del poble. El dia de la festa es feia un gran dinar a la plaça Major, on se sumaven els captaires que per casualitat s'hi deixaven caure. El marc de la festa participativa es troba en el context de la caritat cristiana envers als pobres, mitjançant la qual tot el poble oferia un menjar col·lectiu als indigents (PLANES:1999). Joan Amades recull el dinar col·lectiu a Alpens amb el nom d'escudella. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 1 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens, i les fotografies 2 i 3 han estat extretes de la pàgina electrènica de l'Ajuntament d'Alpens: : www.alpens.org | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37598 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Casino està ubicat a l'entrada de la població d'Alpens, a tocar de la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions composat per diversos cossos amb diferent nivell de teulada a doble vessant i aigües a les façanes laterals, formats per planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb un sòcol de pedra d'un metre d'alçada diferenciat per una línia de maons col·locats de cantell. Presenta les cantonades i els marcs de les obertures amb maó. S'accedeix al Casino a partir de cinc graons de donen pas a una terrassa flanquejada per dos arbres i delimitada per una tanca d'arbusts. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cos adossat perpendicularment ocupant el nivell de planta baixa, de teulada de tres vessants, en el qual s'hi obre una gran porta d'accés amb dos pilars de maó flanquejada per dos grans finestrals. La part superior de la façana hi ha una gran obertura de forma triangular emmarcada amb maó. La façana nord-est presenta l'estructura de cossos adossats i desiguals a causa del diferent nivell de teulada i l'amplada del cos. Els dos cossos de l'esquerra corresponen a l'entrada i el bar-restaurant, i els dos cossos de la dreta al teatre i l'escenari, aquest últim de major alçada. La façana presenta diverses obertures - tres portes i 15 finestres - totes elles emmarcades amb maó. La façana nord-oest sols presenta una porta central a nivell de planta baixa, emmarcada amb maó, a la que s'accedeix a partir d'una escala de pedra amb barana de ferro. La façana sud-oest presenta la mateixa estructura del diversos cossos i obertures emmarcades amb maó. Davant d'aquesta façana s'hi ubica una zona amb jardins. | 08004-39 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Al voltant de la figura de Miquel Casals i Carles es forjà la realització de l'obra del Casino, edifici emblemàtic situat just a l'entrada del poble. Segons una entrevista que féu Antoni Iborra a Josep Vilardaga -publicada al programa de festa Major de 1988 - Miquel Casals, un alpensí que havia fet fortuna a principis de segle com a negociant de ferro vell i que residia a Barcelona, de ben jove havia mostrat interès pel teatre, i segurament ja tenia pensat construir un edifici a Alpens reservat a aquest tipus d'activitat. Tanmateix el fet que precipità aquesta decisió fou una picabaralla que mantingueren un grup d'aficionats alpensins al teatre - entre els quals hi havia Casals- amb Jaume Capdevila (el Llena), que regentava la fonda. Sembla que aquest últim els impedí un assaig a l'únic lloc que aquells podien fer-ho al poble, al garatge de la Fonda. Aleshores Casals decidí construir el Casino. Les obres van durar dos anys i costejades totalment per Casals. La inauguració tingué lloc a la festa Major de 1928 i constituí un gran esdeveniment. Fins a la Guerra Civil, va viure la seva època daurada gràcies a la intervenció del seu promotor, el qual s'encarregava personalment de portar a Alpens les millors companyies i actors del moment que actuaven a Barcelona (teatre Romea i la companyia del Liceu), amb especial predilecció per la representació de sarsueles. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 1928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els propietaris conserven el moble-bar original de principis del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37579 | El Casó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caso | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Es conserva l'estructura i els elements de pedra originals. | El Casó està situat a 500 metres al nord-oest del nucli municipal, al costat de cal Moreu just per sobre del camp de la Creu. És un edifici de petites dimensions composat per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Annexat hi ha dos volums, un a cada costat, de nivell inferior i teulada a una sola vessant també amb aigües a les façanes laterals, recordant l'estructura basilical. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra enguixats. La façana principal orientada al sud presenta una ordenació regular de dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha una porta que conserva la llinda de pedra datada de 1691. A la seva esquerra s'hi obre una petita finestra. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques amb brancals i llinda de pedra treballada i ampits rodons. A la part de les golfes hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra treballada. Els dos volums annexats presenten una ordenació simètrica, a nivell de planta baixa s'hi obre un gran portal i al primer pis tres arcs per costat formant una petita galeria. La façana nord presenta tres obertures, dues finestres i una porta s'obren al primer pis a nivell del sol, ja que l'edifici es troba assentat en un desnivell de terreny. Tant a la façana est com la oest s'hi obren dues petites obertures. A uns metres al nord-oest de la casa hi ha un estructura construïda amb maó i teulada de doble vessant. | 08004-20 | Sector central del terme municipal | L'edificació actual del Casó correspon principalment a finals del segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una porta, amb la data de 1691 inscrita. | 42.1234600,2.0960400 | 425281 | 4663879 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37579-foto-08004-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37579-foto-08004-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37573 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari de Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | Tot i que les façanes sud, oest i nord han estat força reformades, es conserva l'estructura i bona part dels elements originals. | La masia del Colomer està ubicada al sector sud-est del terme municipal, a l'oest de l'església de Sant Pau del Colomer i de la carretera BP-4654. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular que consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus grans i treballats delimitant les cantonades, envoltant les obertures i en alguns panys de paret. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un gran portal emmarcat amb carreus motllurats de grans dimensions tant als brancals com a la llinda, on es pot llegir una inscripció i la data de 1770. A banda i banda del portal hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada agrupades de manera que la llinda de la finestra inferior és l'ampit de la superior, de menors dimensions. Al primer pis, i sobre la porta principal, hi ha un balcó amb la base motllurada, amb carreus bisellats de grans dimensions en els brancals i a la llinda, on hi ha inscrita la data de 1777 i una creu dins d'un motiu geomètric. A cada banda del balcó hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Entre la finestra de l'esquerra i el balcó hi ha una altra finestra, de menors dimensions, emmarcada amb pedra bisellada i que constitueix l'únic element que trenca la perfecte simetria de la façana. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana sud presenta quatre obertures a nivell de primer pis i quatre a les golfes. Al primer pis hi ha dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra al centre i dues de majors dimensions, també emmarcades amb pedra, als laterals. Cal destacar, però, que tres d'aquestes quatre obertures provenen d'una reforma i que l'edifici tenia originalment diversos balcons en aquesta façana ja que encara es poden observar els emmarcats d'aquestes obertures, com és el cas d'un arc rebaixat que coronava un balcó i que actualment ha quedat integrat a la part esquerra del mur. A nivell de golfes hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada al centre i un balcó reconvertit en finestra, també emmarcat amb pedra bisellada, a l'extrem dret. La façana oest presenta una estructura simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de nova construcció al centre i una gran arcada d'arc rebaixat, també de nova construcció, ubicada just a sobre, a nivell de primer pis. Als laterals de la planta baixa hi ha una finestra per banda, emmarcades amb pedra bisellada i al primer pis, dues finestres de grans dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, a més d'una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada a l'extrem dret. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb ampit de pedra. La façana nord presenta tres obertures a nivell de primer pis i una a les golfes. Al primer pis hi ha un balcó, fruit d'una reforma, amb forma de mig oval que sobresurt al centre entre pilars motllurats. Flanquejant-lo hi ha una finestra per banda emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes hi ha un altre balcó, format per una gran arcada d'arc de mig punt adovellat, que també és fruit d'una reforma. Sobre aquesta arcada sobresurt una barbacana de grans dimensions que forma una teulada de doble vessant sustentada per mènsules de pedra i bigues de fusta. Resulten destacables els quatre fanals ubicats a les quatre cantonades de l'edifici a nivell de primer pis. Són de ferro forjat, van ser creats per Joan Prat, conegut com el ferrer d'Alpens, i estan decorats amb un drac amb la boca oberta, guardant força similitud amb la porta de ferro forjat, obra també del ferrer d'Alpens i ubicada uns metres davant la façana principal. | 08004-14 | Sector sud-est del terme municipal | La masia del Colomer té uns orígens medievals que es remunten al segle XII, essent mencionada l'any 1190. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys. | 42.1062600,2.1156600 | 426883 | 4661953 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37573-foto-08004-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37573-foto-08004-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Un altre element que destaca per la seva excepcionalitat són els desaigües de la canalera, ubicada només en els façanes est i oest. En cada una d'aquestes façanes es poden observar dos caps de drac amb la boca oberta fets en llauna i sustentats per una biga de ferro en la part central de la canalera.Al voltant de l'edifici hi ha diversos elements d'interès, com una estructura d'ús agropecuari mig enderrocada, la porta de ferro forjat, la pallissa i la masoveria, els tres últims descrits en una fitxa particular.La inscripció de la llinda de la porta principal és la següent:MARIA COLOME I GULSA MARIA COLOME I FERERESPERE COLOME SON FILL FRANCISCO COLOME SON FILL 17 IESUS + MARIA 70 | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37569 | El Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graell | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XVIII | Tot i que presenta diverses reformes, conserva l'estructura i bona part dels materials i elements constructius originals. | Masia de grans dimensions assentada en una vessant del turó, formada per un volum principal (la casa principal) de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes que presenta diversos cossos adossats fruit de les ampliacions fetes al llarg del temps i un volum de planta rectangular (la masoveria) de major altura adossat a llevant de la masia. Els dos volums tenen teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment degradat. Presenta carreus treballats a les cantonades i reformes amb maó en alguns panys de paret. La façana principal del volum central mostra dues parts diferenciades. La part de la dreta, més antiga, presenta a la planta baixa quatre petites finestres a mode d'espitllera disposades irregularment. Al primer pis hi ha tres balcons amb base de pedra, el central més gran, emmarcats amb brancals i llinda de pedra motllurada i a les golfes cinc finestres, dues són emmarcades amb pedra treballada. La part de l'esquerra a nivell de planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada i un portal a l'extrem esquerra, emmarcat amb grans carreus de pedra treballada, coronat amb arc rebaixat, en la dovella central hi ha la data inscrita de 1783, força erosionada. A nivell de primer pis hi ha una galeria formada per quatre arcs de mig punt separats per pilars de pedra octogonals amb base i capitell motllurats. A nivell de golfes hi ha una altre galeria de vuit arcs rebaixats de menors dimensions separats per pilars de pedra quadrats amb senzilla imposta. La façana oest del volum principal presenta a nivell de planta baixa una doble estructura de pedra i teulada de doble vessant d'ús agropecuari. Presenta una ordenació de dues finestres per planta. Les del primer pis amb brancals i llinda de pedra motllurada amb petit arc de descàrrega a sobre, la de l'esquerra amb ampit motllurat i la de la dreta tapiada amb maó. Les de les golfes estan emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, força erosionats. La façana nord del volum central està estructurada en tres parts. La part dreta té una porta d'arc rebaixat emmarcada amb carreus de pedra treballada i una finestreta emmarcada amb pedra bisellada a l'esquerra. Al primer pis, a la dreta, una finestreta emmarcada amb pedra bisellada i a la seva esquerra una finestra transformada amb balcó emmarcada amb pedra motllurada i amb un petit arc de descàrrega a sobre. A les golfes, dues finestres d'iguals mides emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat. De la part central de la façana en sobresurt un cos perpendicularment. A la façana oest d'aquest cos hi ha tres finestres a nivell de primer pis i una a nivell de golfes; destaca la de l'extrem dret del primer pis, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i ampit motllurat. En les façanes nord i est d'aquest cos, es repeteix fins a sis vegades l'estructura de finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis i finestreta emmarcada amb maó i llinda de fusta just a sobre. A la part esquerra de la façana hi ha dues obertures per planta destacant la de l'extrem dret de les golfes, emmarcada amb pedra bisellada. A la banda esquerra de la façana est del volum principal hi ha tres obertures, una porta i una finestra a nivell de planta baixa i una finestra a nivell de primer pis, emmarcada amb ampit motllurat i brancals i llinda també motllurats amb la data inscrita de 1642. A la part dreta d'aquesta façana hi ha adossat el volum de major alçada, format per planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana est hi ha una única obertura emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. A la façana sud, a planta baixa, hi ha una porta emmarcada amb pedra motllurada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra treballada i una petita finestra. Al segon pis i a les golfes hi ha una única finestra al centre emmarcada amb pedra treballada. La façana oest hi ha una única obertura a nivell de golfes. | 08004-10 | Sector sud del terme municipal | La masia del Graell és una de les més poderoses i antigues del terme. No trobem la masia documentada fins a finals del segle XV, en el fogatge de 1497, encara que probablement té uns orígens anteriors. Torna a aparèixer reflectida en la documentació parroquial del segle XVI i en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII i amb ampliacions al llarg del segle XVIII. | 42.1130900,2.0854500 | 424393 | 4662737 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37569-foto-08004-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37569-foto-08004-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Per la part de migdia, clou l'edifici una lliça tancada a la part oest per una estructura d'ús agropecuari amb una porta de la lliça original integrada, un mur de pedra paral·lel a la façana i diverses estructures de pedra a l'extrem est una de les quals té una porta emmarcada amb pedra treballada a la llinda en la qual hi ha inscrita la data de 1784.Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures modernes d'ús agropecuari d'entre les que destaca la pallissa, descrita en una fitxa individual. També és remarcable la capella de la masia, situada a uns 50 metres al sud, també descrita en una fitxa individual.En la façana sud de la masia es conserven diverses parts de mur de càrrega arrebossats i pintats amb formes que imiten carreus treballats i disposats en filades regulars.La masia del Graell està situada al sud-oest del nucli urbà d'Alpens, en el pendent d'un turó que l'arrecera del vent del nord i a mig camí entre les valls de les rieres Lluçanès i Gavarresa.La masia també era coneguda antigament com Griells o Griell, topònim encara vigent. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37620 | El Manelic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manelic | BESA, R, El ferrer d'Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978. COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic 'Hombres y pueblos' dins Diario de Barcelona, 20 de d'abril de 1972. Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Manelic és una escultura de ferro forjat situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú, actualment coneguda com a plaça Joan Prat i Roca en honor al ferrer que forjà l'escultura. Està situada sobre una base de pedra que forma una font, que antigament constituïa el Pou Comú i del qual se'n conserva una manivela de ferro. La base té una placa commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat, en reconeixement a la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. L'escultura d'uns 105 centímetres constitueix un exemple del virtuosisme tècnic que Joan Prat assolí en la tècnica del ferro forjat. L'escultura està composada per la figura del Manelic (45 centímetres) vestit amb barretina, capa, faixa, espardenyes de betes i bastó, i la base (60 centímetres) en forma de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha el nom i el cognom del ferrer inscrit. | 08004-61 | Nucli urbà. Plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Aquesta escultura va ser realitzada l'any 1972 tal com ho indica la placa de ceràmica de gres que hi ha a la base de pedra. Joan Prat, que sempre li havien agradat els dramaturgs Maragall, Carner i Guimerà va extreure un esquema de l'escultura instal·lada a Monjuïc, quan va estar a Barcelona. Es tracta d'una escultura del Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya. És un bonic exponent d'artesania popular d'un escultor alpensí dins l'art català, molt valorat pels veïns d'Alpens i contrades. El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que decoren les façanes i els carrers d'Alpens donant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. | 42.1190100,2.1014400 | 425722 | 4663381 | 1972 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Joan Prat i Roca | A uns metres de l'escultura hi ha la casa on va viure el ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca, ca l'Andreu, la qual presenta una bonica barana de ferro forjat que té al centre una figura amb els braços estirats, agafats a dos barrots. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37663 | El sastre d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. | Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. | El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) | 08004-104 | Sector est del terme municipal | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37597 | El Tint | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tint | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | El desús actual de l'edifici ha permès un degradament natural de l'edifici. | El Tint està situat al capdamunt de l'ascendent carrer Ripoll i a la part baixa del carrer de Dalt dins el nucli urbà d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions construït amb murs de maçoneria de pedra i morter i teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Presenta una façana triangular amb una única porta d'accés emmarcada amb pedra bisellada. A la part dreta de la porta hi ha incorporat un pou d'aigua. Interiorment hi ha uns graons que condueixen a un segon replà i hi havia una estructura circular que constituïa la bassa d'aigua on es tenyia el fil. A la part del darrere hi havia unes eixides on assecaven el fil tenyit. | 08004-38 | Nucli urbà. C/ Ripoll, 12. Alpens | El Tint era un edifici d'ús col·lectiu per anar a tintar els teixits. Va quedar sense ús els anys 20 i a partir d'aleshores funcionà com a pallissa i com a quadres per tancar-hi el bestiar. Actualment no s'utilitza. | 42.1199400,2.1012000 | 425703 | 4663484 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37597-foto-08004-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37597-foto-08004-38-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Popularment també és conegut com el Tiny. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37583 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII | Tot i la reforma de la casa per a usos de turisme rural s'han conservat elements originals interessants a l'interior com el forn, l'armari amb els antics fogons, festejadors a les finestres i les menjadores de les quadres. | El Vilar es troba ubicada al sud-est del nucli urbà en la vessant est de la petita vall que forma la riera de la Gavarresa. Es tracta d'un edifici format per un volum principal de planta rectangular i un cobert adossat, composat per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter i algunes panys de paret arrebossats i pintats de color salmó. La façana principal, orientada al sud, presenta quatre obertures. Destaca la portalada de la planta baixa, amb brancals formats sols per dos monòlits de pedra i una gran llinda de pedra amb la data inscrita de 1689. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions. Al primer pis trobem dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit rodó. A la part esquerra de la façana s'hi adossa perpendicularment un cobert construït amb murs i pilars de pedra, i amb teulada de doble vessant. Presenta quatre petites finestres i una porta al mur oest, i queda obert amb grans obertures a la banda del pati. La façana est presenta sols el nivell de primer pis degut el desnivell en el qual està bastida la masia. Presenta tres úniques obertures: dues portes i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i ampit rodó. La façana nord presenta un cos que sobresurt a la part central amb dues finestres a cada lateral. La resta de la façana presenta una única obertura a la part esquerra. La façana oest presenta quatre obertures, dues per planta totes elles amb ampit de maó. Tanca la façana principal un petit pati delimitat pel cobert i un petit mur de pedra. Uns metres a l'est de la casa es troba una estructura d'ús agropecuari parcialment derruïda bastida aprofitant la roca natural, i uns 50 metres al sud-est hi ha la font del Vilar, ubicada en un clot que actualment constitueix un abeurador natural pel bestiar. | 08004-24 | Sector est del terme municipal | La masia del Vilar apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació de finals del segle XVII tal com reflecteix la llinda de la porta principal, amb la data inscrita de 1689. | 42.1161000,2.1088700 | 426333 | 4663051 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37583-foto-08004-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37583-foto-08004-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37576 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AEV, Arxiu parroquial de Santa Maria d'Alpens, R/2 (1573-1586) foli 64. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XVIII | L'edifici presenta esquerdes i deformitats en els murs de càrrega, en algunes parts l'arrebossat s'ha degradat i algunes obertures es troben en mal estat. Bona part dels baixos de la masia estan coberts de vegetació. Conserva la teulada original amb bigues i llates de fusta. | Els Plans està ubicada a l'extrem sud-oest del terme municipal, entre la masia del Graell i la masia de Tor de l'Espà, en terme municipal de Lluçà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions, envoltat de diverses estructures d'ús agropecuari. El volum principal consta de planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i els murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada a l'est, queda ubicada dins d'una lliça tancada per les corts i el femer al davant, per una estructura d'ús agropecuari al fons i per una porta amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta datada l'any 1673 al lateral. La façana està vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres de petites dimensions. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada; dues finestres als extrems i una finestra transformada en balcó sobre el portal adovellat amb la inscripció a la llinda 'FETA L'AÑ 1771'. A nivell de golfes hi ha tres finestres de petites dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit molt deteriorat de pedra; dues estan juntes a l'extrem esquerra i l'altra es troba a l'extrem dret. La façana nord presenta una ampliació a la part dreta on s'ubiquen una porta d'arc rebaixat a la planta baixa, una finestra al primer pis amb ampit de pedra motllurat i una finestra a les golfes. A la resta de la façana hi ha una finestra de petites dimensions a l'extrem inferior esquerra, una altra finestra petita a nivell de golfes i dues finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats força desgastats al primer pis. La façana oest presenta una galeria que sobresurt fruit d'una ampliació. Està formada per tres arcades d'arc rebaixat i deixa entreveure al fons l'antiga façana, la qual presenta una finestra al primer pis i dues a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra treballada. De la part dreta de la façana en sobresurten diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó a les obertures, algunes amb teulada d'una sola vessant i altres de doble vessant. La façana sud queda dominada totalment per estructures d'ús agropecuari adossades al volum principal. Estan construïdes amb pedra exceptuant-ne una construïda amb maó. Entre totes les estructures d'ús agropecuari adossades a les façanes est, sud i oest en destaca el femer, que presenta una volta de canó d'obra a l'interior. Resulta també molt destacable la pallissa, ubicada uns metres al nord de la masia i descrita en una fitxa individual. | 08004-17 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia dels Plans té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII amb reformes al llarg del segle XVIII. | 42.1117500,2.0692400 | 423051 | 4662603 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37576-foto-08004-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37576-foto-08004-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37621 | Escultura dels donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dels-donants-de-sang | XXI | Caldria controlar les agressions a l'escultura | L'escultura dels donants de sang es troba ubicada al parc infantil del Ramal, enfront del Casino a l'entrada del nucli d'Alpens. És una escultura de ferro oxidat de dos metres d'alçada, 50 centímetres d'amplada i quatre i mig de gruix. Està formada per dues parts de ferro que no acaben d'encaixar, simbolitzant el donant i el receptor que en unir-se formen un cor, òrgan necessari on va a parar la sang i poder continuar bategant per viure. | 08004-62 | Nucli urbà. Parc Infantil del Ramal. Alpens. | Al costat de l'escultura hi ha una placa de ferro subjectada a una pedra amb la data de realització la següent inscripció: per ajudar-nos a fer seguir bategant cors, gràcies / Ajuntament d'Alpens, Associació de donants de sang d'Osona / 18 de maig de 2003. | 42.1189500,2.1026400 | 425821 | 4663373 | 2003 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Enric Pla Montferrer | A pocs metres de l'escultura hi ha diverses plaques de ferro clavades en un mur amb la llegenda 100 anys en la primera. Les cinc plaques que hi ha a la dreta, serveixen per a inscriure-hi el nom dels alpensins que arribin als 100 anys de vida. Fins al moment, dos de les cinc plaques ja tenen gravat un nom. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37602 | Fàbrica d'embotits Cruells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-dembotits-cruells | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | L'antiga fàbrica d'embotits Cruells està situada a la plaça Major d'Alpens. És un edifici de planta rectangular bastit sobre una casa del segle XVIII i que conserva la façana d'estil barroc popular. És estreta de façana, uns 5 metres, i té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter, i presenta maó en la majoria dels coronaments de les obertures. L'edifici està composat per planta baixa i tres pisos amb una ordenació de dues obertures per planta. La façana principal orientada a l'oest presenta, a la planta baixa, una porta situada a la dreta emmarcada amb pedra bisellada i amb llinda de pedra amb la data inscrita de 17 IHS 87, i a l'esquerra una finestra quadrada amb brancal dret i llinda de pedra bisellada, i brancal esquerre de maó. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada, té base de pedra i barana de ferro. A l'esquerra hi ha una finestra balconera emmarcada amb maó. Al segon i tercer pis, seguint l'ordenació simètrica del primer pis, hi ha dues finestres per planta totes elles coronades amb maó pla. La façana sud presenta set finestres al nivell de tercer pis i tres finestres al segon pis, totes elles coronades amb maó pla. L'accés per la façana est es fa a nivell del primer pis. Presenta dues finestres al tercer pis i dues finestres al segon pis totes elles coronades amb maó pla. A la planta baixa hi ha una porta a l'esquerra, amb brancals i coronament de maó pla i una porta a la dreta de moderna construcció per permetre la descàrrega de camions. La façana nord presenta set finestres a nivell de primer pis, dues finestres al segon pis i dues finestres més al primer pis, totes elles amb coronament de maó pla. | 08004-43 | Nucli urbà. Plaça Major, 5. Alpens | El 1886 Joan Cruells va començar a treballar per la casa 'MALONDRA HNOS I CIA' fabricants de sobrassada per Mallorca. Fabricaven llonganisses i sobrassada amb la carn que compraven als pagesos del terme. El 1920 es va bastir el nou edifici on també es permetia fer l'assecat en les seves instal·lacions ja que fins aquell moment havien repartit l'embotit en diferents cases d'Alpens. Al 1937 van tancar el negoci a causa de la guerra Civil, i al 1984 es va recuperar l'activitat en la fàbrica, en una nau construïda de nou. Avui en dia encara s'aprofiten els tres pisos de l'antiga fàbrica per l'assecatge d'embotits. | 42.1194100,2.1013100 | 425712 | 4663425 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37602-foto-08004-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37602-foto-08004-43-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament a la planta baixa hi havia ubicat l'obrador per la fabricació d'embotits, on hi tenien un ruc o una mula que feia anar la maquinària per trinxar la carn. Els tres pisos es dedicaven a l'assecatge dels embotits. Actualment els tres pisos es continuen utilitzant com a lloc per l'assecatge d'embotits. La fabricació, però, es realitza en una fàbrica ubicada a la part posterior de l'edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37604 | Fàbrica tèxtil cal Patllari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-cal-patllari | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Es va modificar la façana i es va pujar una planta. | L'antiga fàbrica tèxtil cal Patllari està situada a la part central del descendent carrer Vilamala. És un edifici de tipologia urbana, d'estil barroc popular del segle XVIII, estret de façana d'uns cinc metres i d'una profunditat aproximada de deu metres, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal, format per planta baixa i dos pisos. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada al sud, esta formada per una porta d'accés emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una petita finestra a l'esquerra amb un llangardaix de ferro. Al primer pis hi ha una finestra rectangular apaïsada amb ampit i brancals de lloses de pedra. Al segon pis hi ha dues finestres a mode de galeria, d'arc rebaixat i amb una petita barana de fusta cadascuna. | 08004-45 | Nucli urbà. c/ Vilamala, 18. Alpens | Durant el segle XIX era una fàbrica tèxtil que tenien tres o quatre telers manuals i ordidor. La fàbrica va tancar els anys 20 del segle XX amb la vinguda de l'electricitat. | 42.1183000,2.1009600 | 425681 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37605 | Fàbrica tèxtil cal Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-cal-teta | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVII-XIX | Conserva les sales on s'ubicaven els telers, un teler de garrot, una màquina de fer bitlles i diverses eines. | La fàbrica tèxtil cal Teta està ubicada al número 3 de la plaça Major d'Alpens, a la banda est de la plaça i a dues cases de l'antiga fàbrica d'embotits Cruells. És una casa del segle XVII que es transformà en fàbrica tèxtil. És de mitjanes dimensions, ample de façana, composat per planta baixa i dos pisos, i teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb una part molt interessant constituïda per filades de carreus ben treballats ordenats al centre de la façana, així com també delimitant les cantonades i les principals obertures. La façana principal, orientada a l'oest, presenta a la planta baixa quatre obertures, les dues centrals originals i les dues dels extrems d'obertura posterior. Domina una porta amb brancals i llinda de carreus treballats on hi consta la data inscrita de 16 + 25 força erosionada. Just a sobre hi ha un fanal que penja d'un drac de ferro forjat fet pel ferrer d'Alpens. A la dreta de la porta s'hi obre una finestra amb porticons de fusta que presenta brancals i llinda de pedra treballada i ampit motllurat. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques que comparteixen un ampit motllurat de pedra i presenten brancals i llinda de pedra motllurada. Al segon pis, i seguint la simetria del primer pis, hi ha dues finestres de menors dimensions amb ampit motllurat força desgastat i emmarcades amb pedra bisellada. La part del darrere de l'edifici és on hi havia el gruix de la fàbrica tèxtil, de planta baixa i tres pisos amb grans finestrals per a obtenir una bona il·luminació. Una escala estreta de fusta permet l'accés als dos pisos on s'hi distribuïen els diferents processos de la producció. Al segon pis s'hi feien els rodets i les bitlles; al primer pis es preparaven les plegadores que a través d'una 'trampilla' que s'obria al terra del pis es baixaven a la planta baixa, lloc on es teixia. | 08004-46 | Nucli urbà. Plaça Major, 3. Alpens | La fàbrica tèxtil cal Teta va ser fundada per Ramon Bossoms amb un soci de Barcelona (Sr. Jaume Meia). Es va començar utilitzant l'entrada de la casa i més endavant es va construir la fàbrica. A principis del segle XX hi havia 8 o 10 telers manuals. Va ser a partir dels anys 20, coincidint amb l'arribada de l'electricitat, que la fàbrica va créixer fins arribar al punt que abans de la guerra hi treballaven 30 persones. A la fàbrica hi havia la següent maquinària: A la planta baixa hi havia 4 telers de garrot a l'entrada, 12 telers de garrot a la fàbrica i 16 telers de garrot en una nau contigua que van llogar (on hi ha actualment la fàbrica nova d'embotits Cruells). Al primer pis hi havia dos ordidors i un nuador. Al segon pis hi havia quatre màquines de rodets i una màquina de fer bitlles. La fàbrica va plegar l'any 1996 perquè el seu amo, Lluís Bosoms (nét del fundador) es va jubilar. | 42.1192900,2.1014600 | 425724 | 4663412 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37605-foto-08004-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fàbrica tèxtil de cal Teta produïa estovalles, mocadors de butxaca, llençols de cotó (que eren anomenats pa del pobre) i més modernament els populin, un teixit molt fi de colors verd poma, blau cel i groc palla. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml