Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37570 | Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comia | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | La teulada no es troba en bon estat, alguns panys de paret tenen vegetació i l'entorn proper a la masia està ple de bardisses. | Comià està situada a l'extrem oest del terme municipal, en un punt elevat des del que es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada en un desnivell de terreny, de planta rectangular formada per planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular arrebossats amb ciment. La façana principal, orientada a l'est, presenta a nivell de planta baixa i en la meitat esquerra, dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a mode d'espitllera. A nivell de primer pis hi ha l'accés principal, una porta emmarcada amb pedra treballada, a la seva esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i a la dreta dues finestres de nova obertura. A nivell de golfes hi ha dues obertures, ambdues de nova construcció. La façana sud, presenta una composició simètrica amb dues obertures per planta. Així trobem dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a nivell de planta baixa, dues finestres de mitjanes dimensions emmarcades amb pedra treballada a nivell de primer pis i dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada a les golfes. La façana oest està dominada totalment per una ampliació feta en maó. Presenta diverses obertures, entre les que destaca un porxo. La façana nord presenta un finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes i dues estructures d'ús agropecuari adossades a nivell de planta baixa, ambdues construïdes amb maó. Al voltant de la casa s'hi troben diverses estructures d'ús agropecuari, algunes de les quals construïdes amb maó i altres amb pedra. Entre aquestes destaca la pallissa de dues plantes, ubicada uns metres al nord de la masia, construïda amb maó i teulada a doble vessant. | 08004-11 | Sector nord-oest del terme municipal | El topònim de Comià és mencionat en l'època alt medieval, l'any 951 com a 'Cominiano' . És un topònim d'interès històric que no prové d'un nom romà si no de Colle Medianu, creat a l'alta edat mitjana i significa coll mitjà. Apareix documentada en el fogatge de 1497 formant part de la 'Parròquia de Sanct Pere de Serrallonga, dins la Col·lecta de Ripoll'. Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII. | 42.1359400,2.0682600 | 423000 | 4665290 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37570-foto-08004-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37570-foto-08004-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37606 | Pallissa dels Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-dels-plans | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La pallissa dels Plans està ubicada uns metres al nord de la masia. És una pallissa de grans dimensions construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal de la pallissa, orientada al sud, presenta dues grans arcades d'arc de mig punt, la més gran situada al centre i l'altra a l'esquerra. Coronant els brancals de pedra de les arcades s'hi troba la imposta motllurada de pedra. A la part dreta hi ha una petita porta amb brancals de maó i llinda de pedra, fruit d'una reforma a la que s'accedeix a través de diversos grans de pedra i maó. Al costat esquerre d'aquesta porta hi ha un rellotge de sol del que només se'n conserva una part. | 08004-47 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva. | 42.1121600,2.0688700 | 423021 | 4662649 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37606-foto-08004-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37606-foto-08004-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37576 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AEV, Arxiu parroquial de Santa Maria d'Alpens, R/2 (1573-1586) foli 64. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XVIII | L'edifici presenta esquerdes i deformitats en els murs de càrrega, en algunes parts l'arrebossat s'ha degradat i algunes obertures es troben en mal estat. Bona part dels baixos de la masia estan coberts de vegetació. Conserva la teulada original amb bigues i llates de fusta. | Els Plans està ubicada a l'extrem sud-oest del terme municipal, entre la masia del Graell i la masia de Tor de l'Espà, en terme municipal de Lluçà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions, envoltat de diverses estructures d'ús agropecuari. El volum principal consta de planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i els murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada a l'est, queda ubicada dins d'una lliça tancada per les corts i el femer al davant, per una estructura d'ús agropecuari al fons i per una porta amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta datada l'any 1673 al lateral. La façana està vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres de petites dimensions. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada; dues finestres als extrems i una finestra transformada en balcó sobre el portal adovellat amb la inscripció a la llinda 'FETA L'AÑ 1771'. A nivell de golfes hi ha tres finestres de petites dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit molt deteriorat de pedra; dues estan juntes a l'extrem esquerra i l'altra es troba a l'extrem dret. La façana nord presenta una ampliació a la part dreta on s'ubiquen una porta d'arc rebaixat a la planta baixa, una finestra al primer pis amb ampit de pedra motllurat i una finestra a les golfes. A la resta de la façana hi ha una finestra de petites dimensions a l'extrem inferior esquerra, una altra finestra petita a nivell de golfes i dues finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats força desgastats al primer pis. La façana oest presenta una galeria que sobresurt fruit d'una ampliació. Està formada per tres arcades d'arc rebaixat i deixa entreveure al fons l'antiga façana, la qual presenta una finestra al primer pis i dues a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra treballada. De la part dreta de la façana en sobresurten diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó a les obertures, algunes amb teulada d'una sola vessant i altres de doble vessant. La façana sud queda dominada totalment per estructures d'ús agropecuari adossades al volum principal. Estan construïdes amb pedra exceptuant-ne una construïda amb maó. Entre totes les estructures d'ús agropecuari adossades a les façanes est, sud i oest en destaca el femer, que presenta una volta de canó d'obra a l'interior. Resulta també molt destacable la pallissa, ubicada uns metres al nord de la masia i descrita en una fitxa individual. | 08004-17 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia dels Plans té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII amb reformes al llarg del segle XVIII. | 42.1117500,2.0692400 | 423051 | 4662603 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37576-foto-08004-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37576-foto-08004-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37655 | Font de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comia | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està neta de vegetació i ben conservada, tot i així l'accés no és l'ideal i la senyalització és inexistent. | La font de Comià està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, al nord de la masia que li dóna nom i a la vessant nord de la serra a on es troba la masia de Comià i l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en un pla que hi ha al costat de la masia de Comià. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a un punt, a l'esquerra de la pista, a on s'ha de travessar un filat elèctric i seguir un corriol estret que descendeix uns 35 metres per la zona obaga fins arribar a la font. La font està formada per un dipòsit excavat a la roca, amb una obertura de volta de maó, i una petita bassa uns dos metres a l'esquerra. En aquesta bassa, de forma quadrangular i delimitada als quatre costats per murs que no superen els 40 centímetres, s'hi troba el brollador, totalment recobert de molsa. Les dos parts de la font: el dipòsit i el brollador, estan connectats per un tub de PVC mig soterrat. L'entorn de la font, delimitat al darrera per una paret de roca natural, és molt humit ja que es troba en una baga especialment humida i està dominat per boixos, amb maduixers i lloreret als sotabosc. | 08004-96 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Comià, ubicada a uns centenars de metres. | 42.1383900,2.0694400 | 423100 | 4665561 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37655-foto-08004-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37655-foto-08004-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Comià presentava un índex de nitrats d'1.2 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37575 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-0 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | Presenta vegetació a les façanes nord i est, i deformitats als murs de càrrega oest i nord. | Can Cases està situada a l'extrem oest del terme municipal entre el serrat de l'Eixam i la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions, de planta quadrangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregulars amb morter i arrebossats i presenta carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta una estructura de planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha una porta amb brancals de pedra treballada i coronada amb una llinda de fusta. Al costat esquerre s'hi obre una finestra de petites dimensions. Al primer pis i seguint l'ordenació de la planta baixa s'hi obren dues finestres coronades amb llinda de fusta, la de la dreta presenta brancals de pedra treballada i ampit de pedra. A les golfes s'hi obre un gran porxo coronat amb llinda de fusta i amb barana de ferro. La façana est presenta una única finestra coronada amb llinda de fusta a nivell de golfes. A la part baixa hi havia hagut un cobert annexat avui en dia derruït on sols en resten els forats i petites parts de l'embigatge, i un pilar. Una part d'aquesta façana i una part de la façana nord queden cobertes per vegetació. La façana oest sols presenta una finestra a nivell de golfes. | 08004-16 | Sector oest del terme municipal | La masia de can Cases apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII. | 42.1295500,2.0709800 | 423217 | 4664578 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37575-foto-08004-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37575-foto-08004-16-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37640 | Balma Paüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-paussa | Tot i que l'estat de la balma és bo, convindria arranjar l'entorn i el corriol que hi baixa i senyalitzar l'accés. | La balma Paüssa està ubicada al sector occidental del terme municipal, a l'oest de la masia Petge i al nord-oest del molí del Graell, en el curs del rec de Paüssa, uns dels afluents de la riera Lluçanès en el terme municipal d'Alpens. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que passa pel molí del Graell i continua cap als Plans. Abans d'arribar a aquesta última masia, s'arriba a una intersecció múltiple d'on surten diverses pistes forestals. Després d'agafar la que ascendeix en direcció nord uns 400 metres s'arriba a la part superior de la balma, que queda a mà esquerra. Per a arribar-hi s'ha d'agafar un corriol que s'endinsa descendint entre els boixos fins a la balma. Es tracta d'una balma imponent, de dimensions realment grans. Forma un semicercle orientat al sud-est en una zona enclotada al mig de la qual passa el rec de Paüssa. Amida de punta a punta uns 50 metres, arriba als 10 metres de profunditat en alguns punts de l'interior i té alçades que en algun punt arriba als 8 metres. La cavitat interior és, doncs, especialment gran tot i que no especialment lluminosa ja que la vegetació que cobreix l'entrada a la cavitat no deixa passar excessius rajos de sol. A l'extrem oest de la balma hi transcorre el rec de Paüssa que forma un salt al superar la balma i en molts punts de la cavitat interior es filtra aigua formant petits nuclis de vegetació. És, per tant, una zona humida on la vegetació creix abundant donant un aspecte salvatge a la petita vall a on es troba la balma. | 08004-81 | Sector oest del terme municipal | Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma Paüssa no hi ha constància de quin ús va tenir però les parets ennegrides denoten que s'hi ha fet foc. | 42.1197200,2.0723300 | 423316 | 4663485 | 08004 | Alpens | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37640-foto-08004-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37640-foto-08004-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37560 | Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-serrallonga | AADD, L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, 1981. AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. GONZÁLEZ, A, La Restauración de Sant Pere de Serrallonga dins LOGGIA, Arquitectura i restauración, núm. 8. GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. JUNYENT, E, L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Ed. Curial- Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1983. | X - XIX | Va ser restaurada pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona al 1998-1999. | L'església de Sant Pere de Serrallonga es troba situada a l'extrem nord-occidental del terme municipal, en la carena de la serra del Puigdon des d'on es pot contemplar una àmplia panoràmica sobre el Lluçanès i, en la llunyania les muntanyes de Montserrat, la Mola (Sant Llorenç del Munt), el Montseny, el Pedraforca i el Puigmal. És una església de petites dimensions amb la planta típica de l'arquitectura religiosa pre-romànica, amb una sola nau, rectangular, capçada a llevant per un absis o santuari, de planta gairebé quadrada. Tots els murs són de pedra, de diferents aparells i textures, i amb teulada de doble vessant. L'absis té adossat a tramuntana un cos rectangular que feia funcions de sagristia. Davant de la façana de ponent hi ha l'antic fossar, tancat per un mur baix de pedra, en el qual s'ha enterrat els feligresos i veïns des del segle X fins al XIX. L'accés a l'interior es fa per una porta amb arc de mig punt, romànica, oberta a la façana de migdia. En aquesta façana s'obren, a més, dues finestres, una de mig punt, a la nau, també romànica, i una altra, a l'absis, d'origen medieval però reformada a l'època moderna. A la façana de llevant hi ha, al bell mig de l'absis, una finestra d'una única esqueixada, d'època pre-romànica, i una altra a la sagristia. Al capcer de la façana de ponent, coronat per un campanar d'espadanya modern de dos ulls, s'hi obre una finestra rectangular, també moderna. A l'interior, entre el santuari i la nau, hi ha el pas coronat amb un arc triomfal ultrapassat, recolzat sobre impostes monolítiques senzilles, propi de l'arquitectura pre-romànica. El presbiteri conserva l'aspecte que va tenir el segle X: la volta i els murs estan revestits amb morter i pintura de calç i el paviment és de pedra, amb dos nivells, amb les restes de l'altar primitiu en la plataforma més alta. Al costat de l'evangeli hi ha el pas cap a la sagristia, obert al segle XVIII, que conserva la porta original. La nau d'uns 30 m2 de superfície interior, està coberta amb un embigat fet el 1998 seguint el model preexistent. Adossats als murs longitudinals hi ha dos arcs de punt rodó, coronats per sengles cornises de secció triangular. Es van fer per reforçar els murs, quan la coberta de fusta primitiva va ser substituïda per una volta de pedra. El terra de la nau té ara tres nivells que corresponen als tres paviments que ha tingut al llarg de la història: l'original del segle X, que es conserva vist a tocar de l'arc triomfal; l'original del segle XII, romànic, que és visible al sector central, i el de cairons del segle XVIII - que fins el 1998 cobria tota la nau -, una part del qual es conserva in situ cap als peus. | 08004-1 | Sector nord-oest del terme municipal | L'església de Sant Pere de Serrallonga, que almenys fins al segle XIII era anomenada de Vilallonga es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, a la comarca del Ripollès, al lloc anomenat Vilallonga. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982 com afrontació de la propietat de Matamala que posseïa el monestir de Ripoll, ja que entre les fites de l'alou apareix la de la portella de Vilallonga; més tard, entre els segles XIII i XIV el nom de Vilallonga fou substituït pel de Serrallonga, nom d'un mas proper a l'església. Va ser un dels primers temples de repoblació erigit per fixar la població en aquell territori i tenia la categoria de parròquia. Al segle XIV, segurament a causa de la pèrdua de població, la titularitat parroquial va passar a Santa Maria d'Alpens. Alguns dels masos que van pertànyer a la parròquia i que han sobreviscut en actiu fins fa pocs anys són: Serrallonga de Baix, Serrallonga de Dalt, i Comià. L'edifici primitiu es va construir amb murs de pedra, possiblement revestits amb morter de calç per l'exterior i, amb tota seguretat, amb morter de guix i pintura de calç a l'interior. La coberta de la nau va ser molt probablement d'embigat de fusta i lloses de pedra i, la de l'absis volta de pedra i lloses. Al segle XII s'hi van fer les reformes romàniques: la nova volta de pedra - que va obligar a afegir els arcs interiors i algunes filades de carreus al mur de migdia -, la finestra de mig punt i la portada, que va substituir l'anterior. No hi ha més notícies d'obres fins al 1689. Un document ens diu que Joan Prats, pagès habitant del mas Serrallonga, va pagar aleshores unes obres, fetes pel mestre de cases Salvador Pairot d'Alpens. D'aquesta època ha de ser el contrafort de la façana sud, a la dreta de la portada, del qual ara només es conserven unes filades, donant fe de que l'estabilitat de l'edifici no estava garantida. Del 1706 és la primera notícia que informa sobre el perill de caure la volta. Al voltant del 1725 s'hi van fer obres (com el paviment de cairons) i, possiblement la construcció de la sagristia i la d'un cor, ara desaparegut. Els visitadors del bisbat van insistir que era urgent reparar la volta, i en els anys 1808 i 1813 s'hi van fer obres i reparacions provisionals. Tot i això la volta i la part superior del mur de ponent van caure el 1827. Tal com indica la inscripció a l'escut que presideix la nau 'ESTA YGLESIA SE REDUI EN LO ANY 1827 I SE RATIFICA EN LO ANY 1837'. La reparació no acabaria fins al 1839. S'hi va fer la coberta nova, amb un embigat sobre una volta de rajoles. Es va reconstruir el mur de ponent - el campanar d'espadanya sembla que és del 1845 - i, en haver desaparegut la volta de pedra que empenyia el mur, es va eliminar el contrafort de migdia. A l'interior es va reformar el paviment, aprofitant els cairons vells, els paraments interiors es van emblanquinar de nou, i es va col·locar en el mur de llevant de la nau, sobre l'arc triomfal, l'escut amb la inscripció. Al llarg de la segona meitat del segle XIX es van fer treballs de manteniment de l'edifici. Durant tot el segle XX, com a conseqüència de l'abandonament del culte regular (fins al 1964 aproximadament, ja només s'hi diria missa els dilluns de Pentecosta o Pasqua Granada - la cinquagesma-), es perd el costum de conservar l'edifici, fet que n'afavoriria el progressiu deteriorament i la desaparició de la volta de rajoles. Cap al 1964, poc després de ser nomenat rector, mossèn Jaume Puig i Beret va començar les gestions davant de la Diputació per tal de reparar el temple. Al 1973, la Diputació de Barcelona hi va fer la primera intervenció restauradora. El 7 de maig de 1989, el Ple municipal d'Alpens va acordar demanar un nou ajut a la Diputació de Barcelona, el qual culminaria amb l'aplec i els actes amb que el poble alpensí va celebrar el 16 de maig de 1999 el fi de les obres de restauració i la recuperació d'una vella tradició. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37560-foto-08004-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37560-foto-08004-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37560-foto-08004-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Cedida a l'administració municipal per 50 anys. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37613 | Guixeria de Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixeria-de-sant-pere-de-serrallonga | GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La guixeria de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicada a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga, concretament damunt de l'arc triomfal d'entrada a l'absis. Té forma ovalada i està voltada per una inscripció que fa referència a la reforma de l'església del segle XIX. Està decorada per una orla vegetal a la part exterior, coronada per una fulla d'acant i amb una petxina a la part inferior. A la part central de la guixeria hi ha dos símbols de Sant Pere: la mitra i dues claus, motius que també es troben representats al frontal de la mesa d'altar del retaule de Sant Pere de Serrallonga. | 08004-54 | Sector nord-oest del terme municipal | La volta i la part superior del mur de ponent de l'església de Sant Pere de Serrallonga van caure el 1827. Tal com indica la inscripció de la guixeria que presideix la nau 'ESTA YGLESIA SE REDUI EN LO ANY 1827 I SE RATIFICA EN LO ANY 1837'. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37613-foto-08004-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37613-foto-08004-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37614 | Altar de Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-pere-de-serrallonga | GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | El retaule de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicat a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga. És un retaule de fusta repintat al segle XIX, de línies clàssiques i factura popular. El registre central, flanquejat per dues columnes, conté una fornícula en forma d'absis destinada a la imatge de Sant Pere i pintades, a banda i banda, les imatges de Sant Jaume Apòstol a l'esquerre, i Sant Isidre a la dreta. El cos del coronament té una fornícula al centre destinada a la imatge de la Mare de Déu. El frontal de la mesa de l'altar, flanquejat per dues pilastres, està decorat amb la tiara i les claus de Sant Pere, en relleu i policromat. | 08004-55 | Sector nord-oest del terme municipal | El retaule de Sant Pere de Serrallonga possiblement és el mateix que va fer el 1610 Domingo Casamira, repintat el 1850. En tot cas el retaule pertany a la remodelació de l'església duta a terme l'any 1827 i que apareix documentada en la guixeria que es conserva damunt l'arc triomfal abans d'entrar a l'absis. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37634 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere, titular de l'església de Serrallonga que es troba ubicada dins la parròquia i terme d'Alpens. La lletra va ser escrita per Sebastià Codina i la música va ser composada per Carles Casas a l'any 2004. Els Goigs estan emmarcats en un requadre amb una gruixuda línia en forma de zig-zag. A la part superior es mostra la imatge de la talla de Sant Pere, talla exempta de fusta que presidia el retaule de l'església de Sant Pere de Serrallonga, i la flanquegen els Goigs que narren part de la vida de l'Apòstol Pere i les pregàries dels vilatans al Sant, les quals fan referència tant a la demanda de pluja com a la salvaguarda de la gent dels verals. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada i de les estrofes. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum de l'església de Sant Pere de Serrallonga: una descripció de l'edifici, un resum històric i una ressenya de la restauració de l'església, realitzada entre el 1998 i 1999.</p> | 08004-75 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 1994 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37634-foto-08004-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Sebastià Codina (lletra) i Carles Casas (música) | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37671 | Aplec de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. | L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. | 08004-112 | Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37659 | Sender de petit recorregut. PR-50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-50 | CORTÈS J, SERRA R, El Lluçanès. Mapa i guia excursionista, Editorial Alpina, Granollers, 1999. | El PR C-50, anomenat sender circular de la riera de Merlès, és un itinerari circular que travessa tres comarques: Berguedà, Osona i Ripollès. És un recorregut de 19 quilòmetres amb un temps estimat de 5 hores i 35 minuts. Parteix de les proximitats del refugi de Puigcercós, en un punt on coincideix amb el GR-4 i passa pel Puig Cornador, Santa Maria de Matamala i torna al refugi de Puigcercós. En el seu recorregut es ressegueix d'esquitllada el terme nord-occidental d'Alpens el qual transcorre, després de 48 minuts de la sortida, per la masia de Comià, una de les masies més antigues del terme municipal d'Alpens situada en un punt elevat des d'on es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. El sender continua en direcció nord-est per una pista forestal durant uns 15 minuts fins a trobar Sant Pere de Serrallonga, petita església d'origen pre-romànic. Es segueix carenejant en direcció nord-est fins que s'arriba a la masia de Serrallonga de Dalt, des de la qual es continua vorejant la solana del Puigdon, es passa pel pla de Puigdon cap al collet de les Bruixes i es puja fins a Puig Cornador de 1.228 metres, que constitueix un gran mirador sobre gran part de Catalunya, ja fora del terme municipal d'Alpens. El sender continua pel coll Tallat on coincideix amb el GR-1. En direcció nord s'arriba a Santa Maria de Matamala, es passa pel coll Senyorit i el puig de Viladonja. A la tornada es creua la carretera que va de Borredà a Ripoll i es continua per pista forestal fins al refugi de Puigcercós. | 08004-100 | Sector nord del terme municipal | 42.1377300,2.0758100 | 423626 | 4665482 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37654 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra | La font es troba neta de bardisses. | La font Negra està situada prop de la carretera BP-4654, a menys de 50 metres d'aquesta, just abans d'arribar a la 'Casilla' dels peons. S'accedeix a la font a través d'un corriol d'escassos 50 metres que descendeix ràpidament entre boixos des d'un revolt de la carretera BP-4654. La font està formada per un dipòsit recobert amb ciment i tapat parcialment amb molsa, del que en surten a la part davantera, dos brolladors de plàstic blau. Al voltant hi ha un seguit de lloses formant uns graons d'accés, un pedrís i un petit canal a través del qual s'escola l'aigua sobrant de la font. L'entorn de la font, dominat totalment per boixos, és especialment ombrívol ja que l'espessor de boixos que hi ha deixa passar comptats rajos de sol entre les seves branques i fulles. | 08004-95 | Sector oest del terme municipal | 42.1314000,2.0767300 | 423694 | 4664778 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37571 | Serrallonga de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-de-baix | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XIX | Presenta la teulada en mal estat de conservació. | Serrallonga de Baix està situada a 140 metres al sud-est de Sant Pere de Serrallonga a la vessant de la solana de Serrallonga de Baix. És una masia de mitjanes dimensions assentada en un desnivell del terreny, de planta rectangular, composada per planta baixa, primer pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. Els murs són de maçoneria de pedra irregular amb poc morter, i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal, orientada a l'oest, està ordenada simètricament presentant tres obertures per planta. A la planta baixa domina el portal amb brancals i arc de mig punt emmarcats amb maó. Sobre el portal, en una gran pedra a mode d'arc de descàrrega hi ha la inscripció: FRANco MORRA / 1870. Flanquejant la porta hi ha dues finestres de petites dimensions a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha tres finestres coronades amb llinda de fusta, essent la central de majors dimensions. Seguint la mateixa ordenació, a les golfes, s'hi obren tres finestres també coronades amb llinda de fusta. La façana sud presenta un eix vertical amb ordenació simètrica d'una finestra per planta. A la planta baixa hi ha una petita finestra a mode d'espitllera, les dues finestres de les altres plantes estan coronades amb llinda de fusta, essent la del primer pis de majors dimensions. La façana oest presenta una estructura annexada, de pedra i amb teulada a una sola vessant. S'hi obren dues finestres, una al primer pis i l'altra a les golfes, la qual està emmarcada amb pedra treballada. La façana nord presenta sols els nivells de primer pis i golfes a causa del desnivell en la que es troba assentada. A la part dreta de la façana s'hi annexa una petita estructura de pedra de teulada a una sola vessant. Al centre s'hi obren una porta al primer pis, i una finestra a les golfes, ambdues coronades amb llinda de fusta. A pocs metres de la façana oest hi ha una estructura d'ús agropecuari construïda parcialment amb pedra i obra. Al voltant de la casa s'hi observen diverses estructures de pedra en estat de ruïna. | 08004-12 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de Villa Longa, topònim que es va substituir posteriorment pel de Serrallonga, apareix ja citat al 939, uns anys abans que es consagrés l'església de Sant Pere de Serrallonga, inicialment coneguda com Sant Pere de Vilallonga. La masia de Serrallonga de Baix és mencionada en plena època medieval, l'any 1190. Apareix documentada en el fogatge de 1497 formant part de la 'Parròquia de Sanct Pere de Serrallonga', dins la Col·lecta de Ripoll. Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XIX. | 42.1372000,2.0768700 | 423713 | 4665422 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37571-foto-08004-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37571-foto-08004-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | De la casa en surt un sinuós caminet que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga. A la seva part última es troba empedrat. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37584 | Molí del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | No es conserva la teulada, alguns murs estan derruïts i la vegetació i les bardisses omplen tant l'interior com els voltants de l'edifici. | El molí del Graell està situat a la banda de ponent de la riera Lluçanès, a l'oest de la masia del Graell i prop de la font de les Teixoneres. És un conjunt format per l'edifici del molí, la bassa i la resclosa. L'edifici del molí, orientat al sud-oest és de mitjanes dimensions, de planta rectangular i teulada, avui desapareguda, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els seus murs construïts amb maçoneria de pedra s'hi denoten diverses ampliacions, una de les quals amb carreus ben tallats. S'hi conserven diverses obertures coronades amb llinda de fusta i un portal d'arc rebaixat que dóna accés a la sala de màquines a la part baixa on s'ubicava una única mola, avui en dia no conservada al seu emplaçament. La bassa del molí és de grans dimensions (30 metres de llarg per 15 en el punt més ample) i es troba ubicada a la part posterior del molí. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, que en algunes parts presenta carreus grans treballats, sobre un desnivell que permet que el pendent de la muntanya faci la funció de mur lateral. El mur principal es troba adossat a la casa i té una orientació de nord-est a sud-oest seguint la direcció de la riera. En els 30 metres que té el mur aproximadament s'hi poden observar diverses ampliacions i la data de 1779 inscrita en un carreu. El mur salva un fort desnivell, arribant a una alçada màxima d'uns 6 metres a la part inferior i poc més de metre i mig a la part superior. Actualment, si bé es conserven els murs, la vegetació ha recobert bona part de l'estructura dificultant-ne la visibilitat. La resclosa del molí es troba just a sobre de la bassa del molí. Consisteix en un mur d'uns 13 metres de llargada per 60 centímetres d'amplada que travessa la riera, formant una bassa des de la que es dirigia l'aigua cap a la bassa del molí. Al costat d'aquest mur, i just a l'extrem superior de la bassa del molí, hi ha un mur construït amb maçoneria de pedra de carreus treballats d'uns 10 metres de llargada, 2 metres d'alçada i 1'20 metres d'amplada que tenia la funció d'aturar un possible cop d'aigua protegint el molí. A la part inferior d'aquest mur hi ha un conducte per el que passava l'aigua de la riera cap a la bassa del molí. | 08004-25 | Sector sud-oest del terme municipal | La majoria de concessions hidràuliques per a l'establiment de molins al Lluçanès que va concedir l'administració borbònica van ser donades al llarg del segle XVIII. Aquest fet, i la llinda amb la data de 1773 que es conserva a l'edifici, indiquen que probablement aquest molí té els seus orígens al segle XVIII. | 42.1158600,2.0775600 | 423744 | 4663052 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37584-foto-08004-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37584-foto-08004-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37650 | Font de Serrallonga de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-serrallonga-de-baix | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està neta de vegetació però convindria habilitar l'espai proper ja que actualment l'accés al brollador no és fàcil. | La font de Serrallonga de Baix està situada uns 150 metres a l'est de la masia que li dóna nom, a recer de la carena que formen el Puigdon i el Puig Cornador, on es troba també l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 en direcció a Sant Pere de Serrallonga. Després de seguir la pista ascendent uns 1000 metres, s'arriba a un trencant, a mà esquerra, que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga passant per la masia de Serrallonga de Baix. Pocs metres després d'agafar el camí es troba, a mà esquerra, la font. La font està formada per una pedra recoberta de molsa semblant a la d'un desguàs antic, de la que en brolla l'aigua. L'espai del davant, està ocupat per una zona molt humida plena de pedres que permeten passar-hi. Una mica més avall, l'aigua de la font va parar a un rec que forma un gorg just uns metres sota de la font. | 08004-91 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Serrallonga de Baix, ubicada a uns 150 metres. | 42.1378500,2.0789100 | 423882 | 4665492 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37650-foto-08004-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37650-foto-08004-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Serrallonga de baix presentava un índex de nitrats de 0.2 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37611 | Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/petja | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII-XIX | De la part dedicada a l'habitatge de l'antiga masia de la petja no se'n conserva res.La teulada així com el terra de fusta del segon pis de la pallissa es troben males condicions. | De la masia la Petja, actualment inexistent, només se'n conserva la pallissa, ubicada en un punt elevat sobre la riera Lluçanès des d'on es divisa la masia del Graell i una extensa zona boscosa. La pallissa, encarada a l'oest, és de planta rectangular amb els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades. Té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està sustentada per grans pilars de pedra i bigues de fusta. Està composada per dues plantes amb un accés directe al segon pis a la façana nord. La façana principal, orientada a l'oest, queda totalment oberta i les façanes est i sud no tenen cap obertura. Modernament s'ha construït una pallissa de menors dimensions construïda amb obra i teulada de fibrociment. Al davant de la pallissa hi ha una llarga granja construïda amb obra i teulada d'una vessant actualment en desús. | 08004-52 | Sector oest del terme municipal | La masia de Petja té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a la pallissa de la masia original i probablement no és anterior al segle XVIII. | 42.1208900,2.0800900 | 423959 | 4663608 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37611-foto-08004-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37611-foto-08004-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37637 | Riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-llucanes | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té molt menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. La riera Lluçanès neix al sector nord-oest del terme municipal, en la vessant sud de la serra on es troba el Puigdon i l'església de Sant Pere de Serrallonga. Es podria considerar la font de la Llena, indubtablement la més abundosa del municipi, com el punt on neix la riera Lluçanès a 892 metres d'altitud, tot i que és innegable que aquesta recull les aigües de la vessant sud del Puigdon que arriba fins als 1206 metres, d'on neix entre altres el rec de Serrallonga. Així doncs, la riera Lluçanès neix entre la font de la Llena i tots els recs i torrents que provenen de la part més septentrional d'Alpens i que recullen les aigües de la zona de Comià, de Serrallonga de Dalt i de Soler. En el seu recorregut de nord a sud-oest la riera va rebent les aigües de diversos recs, com és el cas del rec de la Llena, just abans d'arribar a l'altura de Petge, o el rec de Paüssa, en el que es troba la balma Paüssa, i que va a parar a la riera just després del molí del Graell, única construcció a peu de riera Lluçanès en terme municipal d'Alpens. Un cop passat el molí del Graell, la riera segueix una direcció sud fins abandonar el terme municipal, a l'est dels Plans i a uns 750 metres d'altitud. | 08004-78 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'. | 42.1209800,2.0814200 | 424069 | 4663617 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37637-foto-08004-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37637-foto-08004-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37572 | Serrallonga de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-de-dalt | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII-XIX | L'edifici no conserva les obertures originals, presenta vegetació als murs i la teulada reformada. | Serrallonga de Dalt està ubicada al nord del terme municipal, en un punt elevat entre l'església de Sant Pere de Serrallonga i el cim del Puigdon. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta rectangular i un cos adossat lateralment fruit d'una ampliació, ambdós formats de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades i arrebossat en algunes parts i té la teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada al sud-est, està segmentada per dos contraforts que s'estenen fins al nivell de golfes. Entre els dos contraforts hi ha l'accés principal, un portal amb llinda de fusta, i una finestra petita a mode d'espitllera, emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha dues finestres, actualment tapiades, i dues finestres més a les golfes, totes emmarcades amb maó. A l'extrem dret de la façana, més enllà del contrafort, hi ha una altra finestra petita a mode d'espitllera emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana nord-est presenta també dos contraforts, encara que de menors dimensions als de la façana principal, i dues finestres; una es troba ubicada a nivell de planta baixa i està emmarcada amb pedra treballada i l'altra es troba a nivell de golfes i és fruit d'una reforma. A la façana nord-oest, que només compta amb el nivell de primer pis i golfes degut al desnivell, es pot observar l'ampliació lateral de la masia ja que una cantonada diferenciada ha quedat integrada al mur. En aquesta façana trobem tres finestres i una porta emmarcats amb maó i fusta a nivell de primer pis i dues finestres emmarcades amb maó a nivell de golfes. La façana sud-oest, fruit d'una ampliació, es troba totalment arrebossada. Presenta una porta i una finestra a nivell de planta baixa, tres finestres actualment tapiades a nivell de primer pis i dues grans obertures simètriques de forma trapezoïdal a les golfes, essent totes elles de nova construcció. Davant la façana principal hi ha diverses estructures construïdes amb pedra i maó d'ús agropecuari i diversos murs de poca alçada que delimiten aquests espais. Uns metres al nord-est de l'edifici hi ha ubicada la pallissa, construïda amb pedra i teulada a doble vessant. Tot i tenir la teulada reformada, conserva els murs, els pilars i les obertures originals. | 08004-13 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de Serrallonga de Dalt apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys. | 42.1402200,2.0823200 | 424167 | 4665752 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37572-foto-08004-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37572-foto-08004-13-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37651 | Font de la Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llena | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006. | XX | La font està neta de vegetació i especialment ben condicionada. | La font de la Llena està situada uns centenars de metres a l'oest de la masia que li dóna nom, prop de la carretera BP-4654 en el punt on s'inicia la pista forestal que condueix a Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que es dirigeix a Sant Pere de Serrallonga. Un cop s'agafa el trencant es troba al cap de dos revolts una zona ampla de la que en surten dos camins. El de l'esquerra porta a Sant Pere de Serrallonga però el que s'ha d'agafar és el de la dreta. A uns 50 metres de la zona ampla es troba un corriol a mà dreta que s'endinsa en una zona enclotada dominada per boixos, a on es troben els diversos brolladors que formen el conjunt de la font. La font està formada a l'entorn d'un rec envoltat completament de boixos, i compta amb diversos brolladors. El primer que es troba, després de baixar unes escales de pedra, és l'anomenada font de la Boixa, la més apreciada actualment ja que té un constant i abundant raig d'aigua. Està formada per un brollador que sobresurt d'una estructura de lloses i còdols amb el nom de la font inscrit. Remuntant el curs del rec es van trobant diversos brolladors, alguns dels quals no ragen. A la part central s'hi troba un brollador amb la inscripció 'la font' i més amunt una altra font amb la data inscrita de 1993, envoltada per un espai enllosat ocupat per bancs. A l'extrem superior de la font hi ha una formació rocosa a través de la qual s'escola l'aigua i un brollador amb la data inscrita de 1998. Tots els brolladors es troben connectats per corriols ben condicionats que avancen paral·lels al rec, creuant-lo en diverses ocasions. | 08004-92 | Sector oest del terme municipal | 'No sé a què fou degut, però es va assecar tot d'una. L'any 1994, que va ser de molta secada, uns homes d'Alpens, acostumats a transitar pel bosc, van veure que no gaire lluny del rec, sortia aigua. Va ser llavors quan van fer la primer font, la més abundosa; però més avall en van fer una altra, i encara una tercera. Fou una troballa, no pas casual, sinó gràcies a la seva paciència i el seu enginy. En van parlar amb en Vila, el propietari del bosc, i van acordar posar-li, a la font principal, la font de la Llena, en record de la que s'havia perdut. Actualment aquesta font és la més segura d'Alpens. Per iniciativa del grup de jubilats del poble pels volts de Nadal hi portem el pessebre.' Text de Josepa Plans i Sayós recollit en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter. | 42.1315600,2.0840900 | 424303 | 4664789 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37651-foto-08004-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37651-foto-08004-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font de la Llena presentava un índex de nitrats de 0.3, 0.4, 0.4 i 0.2 mg/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En una anàlisi de l'hivern de 2002 apareixien coliformes fecals en la font de la Boixa (una de les que forma la font de la Llena), pel que en aquell moment no es podia considerar la font potable. Tot i així, des de l'Ajuntament es porta un control de qualitat periòdic de l'aigua de la font per assegurar-ne la potabilitat ja que és la font més utilitzada de la zona, tant per veïns del poble com per forasters. | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37569 | El Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graell | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XVIII | Tot i que presenta diverses reformes, conserva l'estructura i bona part dels materials i elements constructius originals. | Masia de grans dimensions assentada en una vessant del turó, formada per un volum principal (la casa principal) de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes que presenta diversos cossos adossats fruit de les ampliacions fetes al llarg del temps i un volum de planta rectangular (la masoveria) de major altura adossat a llevant de la masia. Els dos volums tenen teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment degradat. Presenta carreus treballats a les cantonades i reformes amb maó en alguns panys de paret. La façana principal del volum central mostra dues parts diferenciades. La part de la dreta, més antiga, presenta a la planta baixa quatre petites finestres a mode d'espitllera disposades irregularment. Al primer pis hi ha tres balcons amb base de pedra, el central més gran, emmarcats amb brancals i llinda de pedra motllurada i a les golfes cinc finestres, dues són emmarcades amb pedra treballada. La part de l'esquerra a nivell de planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada i un portal a l'extrem esquerra, emmarcat amb grans carreus de pedra treballada, coronat amb arc rebaixat, en la dovella central hi ha la data inscrita de 1783, força erosionada. A nivell de primer pis hi ha una galeria formada per quatre arcs de mig punt separats per pilars de pedra octogonals amb base i capitell motllurats. A nivell de golfes hi ha una altre galeria de vuit arcs rebaixats de menors dimensions separats per pilars de pedra quadrats amb senzilla imposta. La façana oest del volum principal presenta a nivell de planta baixa una doble estructura de pedra i teulada de doble vessant d'ús agropecuari. Presenta una ordenació de dues finestres per planta. Les del primer pis amb brancals i llinda de pedra motllurada amb petit arc de descàrrega a sobre, la de l'esquerra amb ampit motllurat i la de la dreta tapiada amb maó. Les de les golfes estan emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, força erosionats. La façana nord del volum central està estructurada en tres parts. La part dreta té una porta d'arc rebaixat emmarcada amb carreus de pedra treballada i una finestreta emmarcada amb pedra bisellada a l'esquerra. Al primer pis, a la dreta, una finestreta emmarcada amb pedra bisellada i a la seva esquerra una finestra transformada amb balcó emmarcada amb pedra motllurada i amb un petit arc de descàrrega a sobre. A les golfes, dues finestres d'iguals mides emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat. De la part central de la façana en sobresurt un cos perpendicularment. A la façana oest d'aquest cos hi ha tres finestres a nivell de primer pis i una a nivell de golfes; destaca la de l'extrem dret del primer pis, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i ampit motllurat. En les façanes nord i est d'aquest cos, es repeteix fins a sis vegades l'estructura de finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis i finestreta emmarcada amb maó i llinda de fusta just a sobre. A la part esquerra de la façana hi ha dues obertures per planta destacant la de l'extrem dret de les golfes, emmarcada amb pedra bisellada. A la banda esquerra de la façana est del volum principal hi ha tres obertures, una porta i una finestra a nivell de planta baixa i una finestra a nivell de primer pis, emmarcada amb ampit motllurat i brancals i llinda també motllurats amb la data inscrita de 1642. A la part dreta d'aquesta façana hi ha adossat el volum de major alçada, format per planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana est hi ha una única obertura emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. A la façana sud, a planta baixa, hi ha una porta emmarcada amb pedra motllurada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra treballada i una petita finestra. Al segon pis i a les golfes hi ha una única finestra al centre emmarcada amb pedra treballada. La façana oest hi ha una única obertura a nivell de golfes. | 08004-10 | Sector sud del terme municipal | La masia del Graell és una de les més poderoses i antigues del terme. No trobem la masia documentada fins a finals del segle XV, en el fogatge de 1497, encara que probablement té uns orígens anteriors. Torna a aparèixer reflectida en la documentació parroquial del segle XVI i en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII i amb ampliacions al llarg del segle XVIII. | 42.1130900,2.0854500 | 424393 | 4662737 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37569-foto-08004-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37569-foto-08004-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Per la part de migdia, clou l'edifici una lliça tancada a la part oest per una estructura d'ús agropecuari amb una porta de la lliça original integrada, un mur de pedra paral·lel a la façana i diverses estructures de pedra a l'extrem est una de les quals té una porta emmarcada amb pedra treballada a la llinda en la qual hi ha inscrita la data de 1784.Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures modernes d'ús agropecuari d'entre les que destaca la pallissa, descrita en una fitxa individual. També és remarcable la capella de la masia, situada a uns 50 metres al sud, també descrita en una fitxa individual.En la façana sud de la masia es conserven diverses parts de mur de càrrega arrebossats i pintats amb formes que imiten carreus treballats i disposats en filades regulars.La masia del Graell està situada al sud-oest del nucli urbà d'Alpens, en el pendent d'un turó que l'arrecera del vent del nord i a mig camí entre les valls de les rieres Lluçanès i Gavarresa.La masia també era coneguda antigament com Griells o Griell, topònim encara vigent. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37565 | Sant Joan del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. | XVIII | Es poden observar restes d'arrebossat escrostonat | La capella de Sant Joan del Graell està situada uns 50 metres al sud de la masia del Graell, en un monticle dominant les conques de la riera Lluçanès i la Gavarresa. És una capella de petites dimensions amb absis quadrat orientat al sud-est, de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb carreus treballats a les cantonades, i presenten un sòcol de motllures senzilles que ressegueix la part baixa de la façana principal i les cantonades. La façana principal, orientada al nord-oest, està dominada per una única obertura, una porta d'accés que presenta brancals de pedra motllurada, i coronada amb dues llindes amb inscripció, la superior dividida en tres parts. La porta presenta dos batents de fusta amb un picaporta i sis frontisses de ferro forjat. La façana sud-oest presenta sols una obertura a l'extrem dret, és una finestra d'esqueixada a mode d'espitllera, d'arc de mig punt a la part exterior i emmarcada amb pedra treballada. La façana sud-est presenta una major alçada ja que la part inferior es troba assentada sobre un sòcol de pedra per tal de salvar el desnivell de la vessant del turó en la que es troba ubicada la capella. És la part de l'absis i no presenta cap obertura. La façana nord-est hi té adossada la sagristia que presenta la teulada d'una sola vessant. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular, cantonades diferenciades i reformes amb maó a la façana sud-est, en la qual hi ha una petita finestra i un sortidor d'aigua de pedra. En el queixal que forma la sagristia amb la façana hi ha un baix banc de pedra. Tanca el perímetre de la capella el vessant del turó i una barana de tub de ferro amb baixos pilars de pedra. Davant de la façana principal hi creix un vell xiprer des del qual en surt una escala amb sis graons de pedra que salva el descens de la vessant del turó. | 08004-6 | Sector sud del terme municipal | Tal com indiquen les inscripcions de les llindes la capella fou construïda entre els anys 1714 i 1719. La llinda superior presenta la següent inscripció: FUNDATOR ISTIVS EG IHS LESIA FVIT IOANES / GRAELL PRESBITER ANNO 1714 La llinda inferior presenta la següent inscripció: FEU EDIFICAR FRANCISCO AGVUSTI / GRAELL PAGES LA IGLESIA AVE / MARIA SIN PECADO CONCEBIDA. Enmig de la inscripció hi ha la data 1719 i un motiu en baix relleu que consisteix en un colom picotejant un penjoll de raïm | 42.1125700,2.0859600 | 424435 | 4662679 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37565-foto-08004-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37565-foto-08004-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Actualment encara té ús religiós en celebracions esporàdiques de caire particular. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37609 | Pallissa del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. | XX | Conserva l'estructura i els elements constructius originals, ja que no s'ha fet reforma important. | La pallissa del Graell està ubicada uns 20 metres a l'est de la masia del Graell, en la vessant sud d'un petit turó des del que es dominen les valls de la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. Es tracta d'una pallissa d'imponents dimensions, construïda als inicis del segle XX i formada per un volum principal de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, és de grans dimensions (més de 30 metres de llarg per uns 10 d'alçada) i presenta una composició simètrica. A la planta baixa, actualment destinada a usos ramaders, s'hi poden comptar nou obertures seguint l'ordre de porta - tres finestres - porta - tres finestres - porta, tot i que una de les finestres s'ha reformat com a porta. La porta central de la planta baixa, de majors dimensions, presenta portes corredores. Totes estan emmarcades amb brancals de pedra i coronades amb un arc rebaixat de maó a plec de llibre. El primer pis està dominat per nou arcades d'arc de mig punt, essent la central de majors dimensions. Estan separades per pilars de pedra de carreus treballats i coronades per arcs de mig punt adovellats amb carreus de pedra molt desgastada, diferent del de la resta de la construcció. A cada extrem del primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i coronada amb arc rebaixat de maó a plec de llibre. Sobre aquestes dues finestres se'n troben dues més, de la mateixa tipologia, just sota teulada. També sota teulada i seguint la línia de la doble vessant, hi ha nou finestres circulars, d'obertura progressivament més ample essent la central de majors dimensions. Totes estan emmarcades amb carreus de la mateixa pedra utilitzada en les arcades del primer pis. La façana est no compta amb cap obertura i té adossat un cobert d'usos agropecuaris. La façana nord, parcialment adossada a la pendent del turó presenta només el nivell del primer pis. Té al centre una porta d'accés des de la qual es podia descarregar la palla cap a l'interior. A l'extrem dret sobresurt perpendicularment un cos adossat de construcció moderna amb tres finestres sota teulada. La façana est, orientada a la masia del Graell, presenta dos úniques obertures a nivell de primer pis. La de l'esquerra és una porta emmarcada amb brancals de maó i coronada per un arc rebaixat de maó a plec de llibre, la de la dreta és una finestra amb brancals de pedra i coronada per arc rebaixat de maó a plec de llibre. L'interior, que a partir del primer pis, consta d'una única sala, està sustentat per pilars de maó i bigues de fusta de pi. Conserva la teulada original i el terra de cairons. | 08004-50 | Sector sud del terme municipal | Construïda als inicis del segle XX per l'hereu de la masia del Graell, és una de les pallisses més grans de Catalunya testimoniant la intensa activitat agrícola de la masia en un passat no tant llunyà. | 42.1129700,2.0861300 | 424449 | 4662723 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37609-foto-08004-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37609-foto-08004-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37585 | Roure del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-graell | PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | El roure només conserva una part de la brancada | El roure del Graell està situat a un marge de la pista forestal, també GR-1 i camí ramader, que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, uns 300 metres al sud de la masia del Graell. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions amb uns 12 metres d'alçada i un tronc amb un perímetre de 428 centímetres a 1 metre d'alçada. De la brancada, de dimensions imponents, només se'n conserva una part ja que fa unes dècades en va caure l'altra per l'acció d'un llamp. La part que es conserva és la que dóna a la pista, des d'on la vista del roure és més impressionant. Per l'altra part, el tronc és foradat fins a l'altura on comencen les branques, algunes de les quals hi manquen. | 08004-26 | Sector sud del teme municipal | Antigament, els arbres monumentals es deixaven créixer estratègicament de manera que servissin per a marcar els camins i els punts de parada d'aquests, a mode de fita. En el cas del roure del Graell, aquest es troba a peu del camí ramader, pel que es pot suposar que el seu creixement no és accidental, sinó que es va deixar créixer precisament per indicar que per aquest punt hi passa el camí ramader i hi ha una parada, la pleta del Graell. | 42.1095300,2.0875400 | 424562 | 4662340 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37610 | Pallissa de la Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-llena | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVIII-XIX | La part esquerra de l'edifici està coberta per vegetació, la façana est està parcialment derruïda, el terra del primer pis no es conserva i algunes de les grans bigues que el sustentaven es troben parcialment caigudes. La coberta es troba en precàries condicions de conservació, a punt de caure. | La pallissa de la Llena està ubicada a uns 50 metres de la façana nord de la masia de la Llena. Està orientada al sud, és de planta rectangular i té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular i morter, i amb algunes parts de roca natural. La façana principal, orientada al sud, presenta un alt pilar central construït amb pedra que sustenta la coberta, i dues bigues travesseres, la inferior de les quals constituïa el nivell de primer pis. El nivell de planta baixa es troba parcialment tapiat amb pedra i s'hi va deixar un accés principal i una finestra quadrada. A la part dreta s'hi obre una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra a mode d'espitllera. La façana est es troba parcialment derruïda, amb les bigues caigudes i en bona part coberta per vegetació. La façana nord presenta grans blocs de pedra natural que aprofitaren per bastir-hi el mur. La façana oest es troba totalment recoberta per vegetació. | 08004-51 | Sector oest del terme municipal | Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva. | 42.1302500,2.0885900 | 424673 | 4664640 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37610-foto-08004-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37610-foto-08004-51-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37577 | La Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llena | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII-XIX | Part de la teulada està derruïda, alguns panys de paret també estan enderrocats i la vegetació cobreix bona part de l'edifici. | Masia de grans dimensions construïda sobre roca natural i formada per dos volums de diferent nombre de vessants en les teulades que formen una estructura d'L. El volum principal i original, ubicat en la part nord del conjunt, està format per un cos principal de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, i un cos adossat a llevant de planta baixa i primer pis amb teulada a una sola vessant col·locada perpendicularment, de manera que globalment s'observa una teulada de tres vessants. El segon volum, construït posteriorment, està ubicat en la part sud del conjunt i consta d'un cos format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant i un cos adossat d'un sol pis i teulada d'una sola vessant. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal, orientada a l'oest, presenta únicament una obertura per pis. A la planta baixa hi ha la porta principal, emmarcada amb brancals de pedra i llinda de fusta. Sobre aquesta hi ha una finestra emmarcada amb brancals de pedra treballada, ampit rodó i coronada amb llinda de fusta. A les golfes hi ha una altra finestra emmarcada totalment amb pedra treballada. A la part dreta de la façana en sobresurt una estructura fins a nivell de primer pis construïda amb pedra i teulada d'una sola vessant. Encara més a la dreta trobem una petita façana que correspon al volum més modern. S'hi observa una porta emmarcada amb pedra i llinda de fusta a nivell de planta baixa i dues portes a nivell de primer pis, una d'elles tapiada, i un mur parcialment derruït que probablement tancava una petita estructura davant d'una de les portes. La façana nord mostra diverses obertures disposades irregularment en els dos cossos que formen la façana. Al cos de l'esquerre hi ha una porta emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó i fusta a nivell de planta baixa; i una finestra amb emmarcada amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada al primer pis. Al cos de la dreta hi ha a la planta baixa una porta emmarcada amb brancals de pedra i llinda d'arc rebaixat amb maons i una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit i brancals de pedra, la de l'esquerra té la llinda de pedra i la de la dreta de fusta. A l'esquerra de la façana i al fons, en sobresurt el volum posterior, totalment recobert de bardissa. La façana est es troba coberta de vegetació. En el volum més antic, a la dreta, es poden observar tres finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb pedra treballada al primer pis, tot i que la de la dreta es troba parcialment derruïda. A la part esquerra trobem en primer pla el cos d'un sol pis del volum modern, amb un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, i al fons l'altre cos del volum modern amb una finestra emmarcada amb pedra i fusta situada als extrems dret del primer pis i de les golfes. La façana sud presenta a la part frontal un mur de pedra que en part és natural, i que té una finestra emmarcada amb pedra i fusta a la dreta. A la part esquerra, i darrera el mur, i ha la façana del volum modern. A la plana baixa hi ha dues arcades d'arc de mig punt adovellat amb lloses col·locades a plec de llibre, l'esquerra de les quals està mig tapiada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i un porxo sustentat amb bigues de fusta i un pilar de maó a l'esquerra. Les golfes es troben mig enderrocades, tot i que encara s'hi pot observar una finestra de petites dimensions emmarcada amb pedra. Més a l'esquerra encara hi ha un pany de paret que correspon al volum antic on hi ha una finestra emmarcada amb brancals i ampit de pedra treballada i llinda de fusta, i un desaigua de pedra que sobresurt a la part dreta. | 08004-18 | Sector oest del terme municipal | La masia de la Llena té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII i XIX. | 42.1297400,2.0886500 | 424677 | 4664583 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37577-foto-08004-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37577-foto-08004-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37577-foto-08004-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La Llena està ubicada a la vessant sud del Puigdon, en l'anomenada carena de la Llena, en una zona elevada amb bones vistes a recer del vent del nord.Resulta interessant la utilització i aprofitament de les parets de roca natural en la construcció de la casa, ja que aquesta es troba assentada en una zona on cada desena de metres es troben parets de roca natural constituint línies paral·leles. Aquestes parets es poden observar entre els dos volums principals, separats per una paret de roca natural constituïda per pedres d'enormes dimensions. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37652 | Font del Vedellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vedellar | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es conserva en bon estat tot i que, segons el cabal que porta el rec que hi passa just davant, la font resulta inaccessible. | La font del Vedellar està situada uns centenars de metres al nord-oest del nucli urbà, al punt on convergeixen la solana de la Llena i la baga del serrat del 'Sargento'. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 a l'altura del trencant que condueix a la masia del Soler però al costat contrari. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a uns prats on antigament hi havia ubicat l'àrea d'esports d'aventura Venivol. A la part baixa d'aquests prats, per on passa un rec, és a on es troba la font, amagada sota una balma. La font està formada per una petita bassa de forma rectangular excavada a la roca, de la que en surt aigua. Es troba a la banda sud del rec, tot i que a tocar d'aquest. La font queda protegida per una balma formada per una roca de dimensions imponents, molt inclinada en alguns punts. La font, quan el cabal del rec és important, queda literalment dins del rec, dificultant-ne, o impossibilitant-ne, l'ús normal. L'entorn de la font, delimitat al darrera per la paret de roca natural, està dominat per vegetació de ribera. | 08004-93 | Sector oest del terme municipal | 42.1237100,2.0896200 | 424750 | 4663913 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Vedellar presentava un índex de nitrats d'1.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37612 | Teuleria del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-graell | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Les restes de la teuleria, sense coberta, es troben cobertes per vegetació i parcialment enrunades. | La Teuleria del Graell es troba situada al sud-est de la masia del Graell, al capdavall d'un camp, prop d'una bassa d'aigua envoltada per quatre pollancres, a 350 metres de la pista forestal que va de Santa Eulàlia de Puig-oriol a Alpens. Es tracta d'un forn d'obra mig enrunat, del que es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades, de planta quadrangular de 7 metres per 7 metres aproximadament, i amb una alçada conservada que varia entre els tres metres i els quaranta centímetres. Tres dels quatre murs queden pràcticament colgats per la bardissa que envolta el forn, insinuant només la sala de cocció, on també ha crescut la vegetació. L'únic mur ben conservat és el que es troba orientat a l'est, el qual presenta les dues obertures d'accés a la sala de combustió per les quals s'introduïa el material que es volia cremar per coure l'obra. Les dues obertures són de volta de canó de maó i amb un arc de descàrrega a sobre format per lloses a plec de llibre. Entre la teuleria i el roure gros del Graell s'hi pot observar encara la forma de dues basses, una amb canyissar, que haurien servit per proveir d'aigua el forn quan es necessitava. És precisament al costat esquerre del roure gros del Graell que es pot entreveure les restes d'un segon forn de cocció d'obra. Aquestes restes, molt deteriorades, no conserven cap mur d'empeus i sols s'hi pot observar la cavitat que formava l'interior del forn i un profund forat. Les restes d'obra mig colgades a l'entorn confirmen l'activitat que s'hi produïa. | 08004-53 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. La teuleria de la masia del Graell fa uns seixanta anys encara funcionava. S'hi produïen rajoles i teules per vendre. | 42.1116400,2.0901900 | 424783 | 4662572 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37612-foto-08004-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37612-foto-08004-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El forn de cocció d'obra que es troba situat al costat esquerre del roure gros del Graell està inclòs dins l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37636 | Puigdon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdon | CORTÈS J, SERRA R, La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai, Rafael Dalmau Editor, 1996. | L'únic aspecte que caldria controlar es la gran quantitat de romegueres que omplen el sotabosc dels plans propers al Puigdon. | El Puigdon està situat al límit nord del terme municipal, en la carena de Puig Cornador, Santa Margarida de Vinyoles i Sant Pere de Serrallonga, anomenada serra de Sovelles. Amb els seus 1207 metres, constitueix el punt més elevat de la regió del Lluçanès ja que, junt amb els Munts, és l'única serra que supera els 1000 metres en tota la regió. El Puigdon té també la peculiaritat de ser el punt més septentrional del Lluçanès, és a dir, el seu límit nord. Aquest fet és observable des de gran part del Lluçanès, ja que al mirar cap al nord, la primera carena important que hi apareix és la serra de Sovelles en la que es troba el Puigdon. Geològicament, la formació de la serra de Sovelles és diferent al de la resta del Lluçanès ja que es pot considerar que si bé en temps remots la major part del Lluçanès formava part d'un mar interior; la part septentrional, en la que es troba Alpens, formava part del Prepirineu. Un altre fet geològic interessant són els afloraments rocosos que es troben en tota l'àrea propera al Puigdon. Es tracta de formacions tipus 'Rocadepena', encara que no tan espectaculars, que es troben repartides en tota la serra. Tenen la peculiaritat d'estar totes orientades d'est a oest, la mateixa orientació que segueix la carena. Des del cim del Puigdon no es gaudeix de vistes especialment destacables, ja que no compta amb cap promontori o punt elevat per sobre del bosc i no es troba exactament a la carena que es veu des del sud, si no que està una mica més al nord. Per tant, per gaudir de vistes excel·lents s'ha de seguir la carena més enllà del Puigdon, en el punt on aquesta passa just per sobre la masia de Soler. Des de diversos punts d'aquesta part de la carena, propera a Puig Cornador, es pot divisar grans extensions de terres al sud ja que per lluny que es miri en direcció sud no es troben cadenes muntanyoses de superior altura. Pel que fa a la vegetació, el Puigdon i el seu entorn compten amb un clima més proper al prepirinenc que al de la depressió central. Això permet que en una part de la carena del Puigdon trobem diversos camps de pastura en un paisatge muntanyenc. La major part de la zona, però, està formada per un bosc de pi roig amb sotabosc de boix, tot i que en bona part del bosc, el boix s'ha substituït per grans acumulacions de romagueres, fet que denota una mala gestió del pasturatge a la zona. | 08004-77 | Sector nord del terme municipal | La carena on es troba el Puigdon és també la carena on es trobava l'antic castell de la Guàrdia, en un emplaçament proper a Santa Margarida de Vinyoles. El castell de la Guàrdia tenia, en època medieval, un territori que s'estenia a banda i banda de la carena, ocupant els termes municipals actuals d'Alpens i de les Llosses, ja al Ripollès. | 42.1432800,2.0923800 | 425002 | 4666083 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37636-foto-08004-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37636-foto-08004-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37578 | Cal Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreu | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII | Alguns dels elements originals, especialment els ampits, es troben força erosionats. Es conserva l'estructura original i només s'observen reformes importants a la façana oest. | Cal Moreu està situada al peu de la carretera BP- 4654, prop del Casó i al nord-oest del nucli urbà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions assentada parcialment sobre roca natural i formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, i diversos cossos adossats a la façana oest. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est i a la carretera, presenta una composició simètrica d'eix vertical vertebrada a través d'un portal emmarcat amb pedra bisellada. També a la planta baixa hi ha, a la dreta, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al primer pis, i sobre les dues obertures de la planta baixa, hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de la dreta de les quals amb la inscripció 16 IHS 76 a la llinda. A les golfes es repeteix la distribució amb dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra. La façana nord presenta dues úniques obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit moltllurat al primer pis i una de petites dimensions a la planta baixa. La façana oest presenta a la part esquerra dues obertures, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i una finestra petita emmarcada amb pedra a les golfes. De la resta de la façana en sobresurten diverses estructures de teulada a una vessant construïdes amb maó, exceptuant la de l'extrem dret, construïda amb pedra. La façana sud presenta un balcó a nivell de primer pis al que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra bisellada. Sobre la porta, i a nivell de golfes, hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra. A l'extrem esquerre de la façana hi ha dues obertures de nova construcció, una de les quals pertany a una de les estructures annexes. | 08004-19 | Sector central del terme municipal | L'edificació actual de cal Moreu correspon principalment al segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una finestra, amb la data de 1676 inscrita. | 42.1239000,2.0959800 | 425276 | 4663928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37578-foto-08004-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37578-foto-08004-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A la inscripció de la llinda de la façana principal hi ha representat un cor travessat sota l'anagrama IHS, simbolitzant el cor de Maria. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37579 | El Casó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caso | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Es conserva l'estructura i els elements de pedra originals. | El Casó està situat a 500 metres al nord-oest del nucli municipal, al costat de cal Moreu just per sobre del camp de la Creu. És un edifici de petites dimensions composat per un volum central de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Annexat hi ha dos volums, un a cada costat, de nivell inferior i teulada a una sola vessant també amb aigües a les façanes laterals, recordant l'estructura basilical. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra enguixats. La façana principal orientada al sud presenta una ordenació regular de dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha una porta que conserva la llinda de pedra datada de 1691. A la seva esquerra s'hi obre una petita finestra. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques amb brancals i llinda de pedra treballada i ampits rodons. A la part de les golfes hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra treballada. Els dos volums annexats presenten una ordenació simètrica, a nivell de planta baixa s'hi obre un gran portal i al primer pis tres arcs per costat formant una petita galeria. La façana nord presenta tres obertures, dues finestres i una porta s'obren al primer pis a nivell del sol, ja que l'edifici es troba assentat en un desnivell de terreny. Tant a la façana est com la oest s'hi obren dues petites obertures. A uns metres al nord-oest de la casa hi ha un estructura construïda amb maó i teulada de doble vessant. | 08004-20 | Sector central del terme municipal | L'edificació actual del Casó correspon principalment a finals del segle XVII, tal com apareix en una llinda d'una porta, amb la data de 1691 inscrita. | 42.1234600,2.0960400 | 425281 | 4663879 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37579-foto-08004-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37579-foto-08004-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37642 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona | La font està coberta de vegetació, l'aigua que omple el safareig està bruta i l'accés és dificultós. Convindrisa netejar i condicionar l'entorn. | La font Bona està situada a l'extrem sud del nucli urbà, uns metres més avall de l'última casa del carrer de Baix. S'accedeix a la font a través del carrer de Baix, que en abandonar l'última casa, passa a ser una pista forestal. A pocs metres de la darrera casa, en un revolt de la pista, trobem la font a mà esquerra, envoltada totalment de vegetació. La font està formada per un caminet empedrat que condueix a unes escales, també de pedra, que descendeixen fins a la font, aixoplugada sota una arcada de mig punt adovellada. La paret del fons de l'arcada està formada per carreus regulars i té a la part esquerra, el brollador, el costat del qual hi ha un abeurador que recollia l'aigua de la font per omplir el safareig que hi ha just davant. El safareig, de forma triangular, està construït amb murs de maçoneria de pedra, exceptuant la part més propera a la font, amb batedors de rajols. En un dels vèrtexs del safareig s'hi troba una pedra treballada de grans dimensions amb forma de desaigua. | 08004-83 | Sector central del terme municipal | Aquesta font era utilitzada pels veïns del poble per proveir-se d'aigua i per a rentar la roba, tot i que la font propera al nucli amb més anomenada eren les Fontetes, actualment perduda. | 42.1179600,2.0972100 | 425371 | 4663268 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37642-foto-08004-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37642-foto-08004-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava i en el safareig hi havia aigua, encara que molt bruta. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37580 | Torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrats | Arxiu Fotogràfic d'Alpens. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII | Presenta la teulada i elements de pedra originals. L'estructura annexa i alguns panys de paret presenten reformes. | Torrats és una masia situada al nord del nucli urbà d'Alpens a tocar de la carretera BP-4654 i prop de Rocadepena. És un edifici de petites dimensions orientat al sud-oest, de planta rectangular, composada per planta baixa, primer pis i golfes i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda sobre roca natural, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra petita i morter, presenta cantonades diferenciades i parets parcialment arrebossades. La façana principal, orientada al sud-oest està vertebrada per un gran portal amb brancals de pedra treballada i coronat amb una llinda de fusta. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions. El primer pis i sobre les dues obertures de la planta baixa s'hi obren dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. Destaca la llinda de la finestra de la dreta amb la data 1671 i una creu . A nivell de golfes i seguint la mateixa distribució hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra treballada. A uns metres de la façana principal hi havia, antigament, una gran pallissa de teulada de doble vessant sostinguda per tres pilars centrals i presentava dos nivells, planta baixa i un pis. Actualment aquesta pallissa no existeix. La façana sud-est hi ha adossat a nivell de primer pis un pou cisterna al costat del qual hi ha unes escales de pedra que condueixen al primer pis. S'hi obre una porta emmarcada amb pedra treballada i tres obertures de petites dimensions, una de les quals emmarcada amb pedra. La façana nord-est sols presenta dues petites obertures ubicades a l'extrem dret del primer pis. A la façana nord-oest hi ha annexada una estructura, molt reformada, de pedra i maó que havia constituït un graner i un porxo de la masia. Recentment s'ha ampliat i reformat per adequar-la a usos moderns. Davant la façana principal la roca natural, un mur de pedra i un barana moderna tanquen un petit pati. | 08004-21 | Sector central del terme municipal | La masia de Torrats apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. En aquest document es mencionen dues cases ubicades prop de la creu de Torrats: la casa d'en Pla anomenada casa d'en Caros i una casa començada d'en Jaume Herra. La construcció actual correspon a una edificació del segle XVII tal com indica la llinda d'una finestra amb la data inscrita de 1671. La masia de Torrats era una casa de parada per als ramats i pastors transhumants. | 42.1259400,2.0976000 | 425413 | 4664153 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37580-foto-08004-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37580-foto-08004-21-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Just al costat de la masia hi passen el sender de gran recorregut GR-1 i el camí ramader (ruta III).La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37660 | Camí ramader I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-i | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. TORRES J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició). | Es denoten trams força concorreguts per motoristes provocant l'erosió, el desgast i malmetent els entorns naturals pels quals passa el camí ramader. | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug. El camí que prové del Penedès passa per Manresa, Sant Fruitós de Bages, Avinyó i entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra, la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Alpens (AADD; 2000). El camí ramader travessa el terme de sud a nord passant pel sector central. Entra a Alpens pel collet de Perotet procedent del terme municipal de Lluçà, i segueix la pista forestal que ve de Santa Eulàlia de Puig-oriol en direcció Alpens. Aquesta pista coincideix en traçat amb el camí ral de França i el camí ral de Manresa a Ripoll que enllacen a Santa Creu de Joglars i van paral·lels amb el camí ramader fins Alpens. El camí continua seguint la pista prop del roure gros del Graell, i s'avança passant per la gran masia del Graell, la qual constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i els ramats transhumants. Al Graell, quan ja hi havia un ramat que ocupava el corral es podia fer nit en un planell d'herba i una bassa on es podien abeurar les ovelles. Era una returada, on els pastors i ramats hi podien passar fins a tres nits si ho creien convenient. El camí avança per la carena paral·lel a la pista forestal i continua passant pel collet del Vedellar fins al Casó. En aquest punt s'enllaça amb la carretera BP-4654 i es continua en direcció nord-oest fins a trobar el trencant a mà dreta de la masia de Torrats, zona on s'enllaça amb la ruta III que també discorre pel terme municipal d'Alpens. El mas Torrats també era un important recer de sojorn dels ramats i dels pastors que es desplaçaven pels camins de transhumància. Des del mas Torrats hi ha una pista que continua cap a la dreta, vers l'espectacular Rocadepena, i també comunica amb Puig-empí, Enfruns, i coll Tallat. El camí ramader, però, agafa un vell viarany que s'enfila cap a l'esquerra de Torrats. El camí puja enmig del bosc a través d'un corriol amb un desnivell força accentuat que desemboca en un sender. A patir d'aquí el camí comença a planejar, i es transita per alguns sectors on el camí encara conserva el seu antic empedrat. Es continua en direcció nord vorejant per ponent el collet de l'Oració i el serrat de l'Àliga fins arribar el mas Soler. S'avança continuant cap al nord passant pel coll i la roca de la Bruixa, des d'on es divisa a la dreta el Puig Cornedor i els emprius de coll de Soler, lloc on el camí ramader deixa el terme municipal d'Alpens. A partir d'Alpens el camí ramader travessa la vall de les Lloses, la serra de Tubau i segueix cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug, en el camí cap al Pla d'Anyella. | 08004-101 | Sector sud, central i nord del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix. | 42.1256800,2.0977800 | 425427 | 4664124 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37660-foto-08004-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37660-foto-08004-101-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha una altra versió del camí ramader feta per Jaume Sala i Sivilla que descriu el camí d'Alpens a les Llosses. Aquest camí ramader passaria per la masia de Torrats i seguiria la pista cap a Rocadepena, font de Matamosses i Joncarons, pujant sempre dret fins a la carena a l'altura de Coll de Soler. En aquest punt enllaçaria amb el camí ral de França que des de la masia de Torrats pujaria per la banda solella cap al Collet de l'Oració i el Coll de la Bruixa. Aquest tram de camí ral de França és el que s'ha identificat des del Grup de Treball de Transhumància del Solc i des del Centre Excursionista de Castellar com a camí ramader. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37661 | Camí ramader III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-iii | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició). | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. | El camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta III, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. Aquesta ruta que prové del Vallès va en direcció a Alpens enllaçant amb la Ruta I cap a Castellar de n'Hug i és la única que registra, encara, algun moviment transhumant. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès. El camí segueix en direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt la ruta IV cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora la ruta IV procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, Sant Agustí de Lluçanès i Alpens. El camí ramader que prové de l'Alou (municipi de Sant Agustí de Lluçanès) entra al terme municipal d'Alpens a la zona de Pedres Negres on s'hi troba una bassa d'abeuratge dels ramats transhumants. Es travessa la carretera BP-4654 i es passa per la desapareguda masia de Pedres Negres, antic hostal situat al peu del camí ramader. Es continua contornejant un camp a través d'una camí força més dilatat que segueix paral·lel a la carretera. S'avancen uns quatre-cents metres i es creua la pista que condueix a la masia del Colomer i a l'ermita romànica de Sant Pau del Colomer; s'avança superant un tram força pedregós seguint paral·lelament la carretera que condueix a Alpens. El camí continua seguint el serrat de la Solana, superant els diferents turonets, fins arribar a la roca de la Lluna, punt en el qual es travessa la carretera i es segueix pel camí ramader que es desplega a la dreta uns metres més endevant. Avancem pujant la Serra, des del qual es pot divisar el nucli d'Alpens que queda a l'esquerra, i prosseguim fins al pedró de Sant Antoni. A uns dos-cents metres trobem la masia de Montjuïc que voregem per la dreta; continuem travessant tres collets rocosos fins arribar a la masia de Torrats, antiga casa de parada dels pastors i ramats transhumants, punt on s'enllaça amb la Ruta I. | 08004-102 | Sector est i central del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix. | 42.1256800,2.0977800 | 425427 | 4664124 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37661-foto-08004-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37661-foto-08004-102-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 2 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37643 | Font de ca l'Andri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-landri | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | L'ús que es fa de la font com a punt d'abeuratge de les vaques provoca que l'entorn proper a la font sigui un fanguissar dificultant-ne l'accés normal. Convindria netejar i condicionar l'entorn. | La font de ca l'Andri està situada prop de la carretera BP-4654, en el punt a on aquesta convergeix amb la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. S'accedeix a la font descendint unes margeneres des de la pista forestal, ja que la font es troba just sota la cantonada on convergeixen la pista forestal, la carretera BP-4654 i l'aparcament que hi ha davant de ca l'Andri, a l'extrem d'un camp. La font consisteix en una petita balma de roca natural, arrebossada a la part inferior, d'on sobresurt una aixeta al centre i un brollador a l'esquerra. Tant la balma com l'entorn proper està recobert de vegetació que ha crescut arreu deixant només un petit corriol per a accedir a la font. | 08004-84 | Sector central del terme municipal | Es considera que aquesta font és el punt d'inici de la riera Gavarresa junt amb les Fontetes, una font que també es trobava prop del nucli però que es va perdre per l'esfondrament d'una balma. | 42.1221000,2.0979300 | 425435 | 4663727 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37643-foto-08004-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37643-foto-08004-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de ca l'Andri presentava un índex de nitrats de 35.8 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable tot i que es trobava prop del límit de 50 mg/l imposat per l'Organització Mundial de la Salut, a partir del qual es considera que l'aigua no és potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font pràcticament no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la roca. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37587 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, amb algunes cases ben conservades i altres en força mal estat | El carrer de Baix està situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, entre el carrer Graell i la font Bona. Es tracta d'un carrer estret i sinuós amb força pendent, que segueix una direcció de nord-est a sud-oest i que té les cases ubicades d'una forma aïllada ja que en molts casos no tenen la façana unida. La majoria de les cases, de tipologia urbana, són del segle XVIII i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Descendint des del carrer Graell i, un cop travessada una zona amb horts, s'arriba al número 1 del carrer, ubicat en el cantó est. Es tracta d'un edifici molt malmès que només conserva com a element interessant, un brancal bisellat del que podria haver constituït la porta principal. Al seu davant, en el número 8, trobem una casa amb quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i una línia inscrita que les ressegueix a mode de motllura. Destaca la llinda de la porta principal, amb la inscripció 'JOAN + PRAT / 17 IHS 67'. Una altra vegada al costat est, i un cop superada una edificació de totxana, trobem en el número 5, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada, a la llinda d'una de les quals es pot llegir '17 IHS 73' i el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta hi ha un local sense interès arquitectònic i més enllà, en el número 7, una casa que conserva les sis obertures originals. De les cinc finestres, totes amb ampit rodó, tres estan emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. La porta principal, també emmarcada amb pedra treballada, presenta la data de 1692 inscrita a la llinda. Al seu davant, en el número 12, trobem una casa amb tres obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: '17 IHS 66'. Arribant ja al final del carrer trobem en el costat est i amb el número 9, una casa força reformada que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. Dues d'aquestes obertures tenen inscripcions: '17 IHS 71' a la llinda de la porta de la dreta i '1717' a la finestra superior esquerra. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat oest, hi ha dues cases amb les façanes arrebossades de tal manera que l'emmarcat de les obertures és l'única pedra vista. En la de la dreta s'hi conserva una finestra amb ampit rodó i una porta amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda, ambdues emmarcades amb pedra treballada. En la de l'esquerra s'hi conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, una de les quals amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda i dues obertures a la planta baixa. A la dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó i una inscripció de difícil lectura on hi ha la data de 1714. A l'esquerra, una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada i una inscripció erosionada a la llinda. A partir d'aquest punt, el carrer segueix descendint, convertint-se en pista forestal, fins abandonar el poble. | 08004-28 | Nucli urbà. Carrer de Baix . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès, des de les anelles que servien per estacar-hi el bestiar fins als picaportes, el més interessant dels quals, es troba a la casa amb el número 3. Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37658 | Sender de gran recorregut. GR-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-1 | <p>PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. http://www.feec.org</p> | <p>El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses.</p> <p>Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres.</p> <p>El sender de llarg recorregut que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de les etapes 9 i 10 (segons la FEEC) del GR-1. L'etapa 9 és la que va de Ripoll a Alpens. Té un recorregut de 22, 5 quilòmetres i un temps estimat de 5 hores i mitja. Prové de Ripoll, passa per Sant Martí de Vinyoles, Santa Margarida de Vinyoles, coll Tallat, Puig-empí i entra al terme municipal d'Alpens vorejant la serra del Cosme, passant per Rocadepena fins a la masia de Torrats. Des de Torrats es baixa fins a trobar la carretera BP-4654 que descendeix fins a la vila d'Alpens, passant pel costat de les masies cal Moreu i el Casó, i endinsant-se pel carrer de Dalt .</p> <p>L'etapa 10, que va d'Alpens a Lluçà, té un recorregut de 13,8 quilòmetres amb un temps estimat de 3 hores i quaranta minuts. Es surt de la vila d'Alpens seguint les marques vermelles i blanques que condueixen a través de la plaça de l'església, el carrer Graell i el carrer de Baix des del qual, continuant de forma ascendent es puja fins a la pista forestal que va d'Alpens en direcció a Santa Eulàlia de Puig-oriol, tram que també coincideix amb el camí ramader (Ruta I) i els camins rals de França i el de Manresa a Ripoll. Es continua fins a la gran masia del Graell, casa de parada dels pastors i ramats transhumants, Sant Joan del Graell, i segueix passant pel roure gros fins al collet de Perotet, punt en que surt del terme municipal d'Alpens. A partir d'aquí continua pel terme municipal de Lluçà, seguint el serrat del Tudons, Sant Cristòfol de Borrassers, Santa Eulàlia de Puig-oriol, molí de Puig-oriol i riera Lluçanès, Curtius, el castell de Lluçà i ermita de Sant Vicenç, i finalitza a Santa Maria de Lluçà.</p> | 08004-99 | Sector central i sud del terme municipal | <p>La data d'homologació del sender fou 1.978</p> | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia del GR-1 no està editada. A la zona de la masia de Torrats hi ha uns senyals del GR-1 que podrien formar part d'un antic traçat que actualment no s'utilitza. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37574 | Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler | BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | La teulada i un mur es troben parcialment derruïts. Interior en mal estat a causa del nul ús que té. La vegetació i la bardissa cobreix els voltants. | El Soler està ubicada al nord del terme municipal, al sud-est del Puigdon a la zona del bac de les Mulleres. És un edifici de planta rectangular formada per planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Presenta diverses ampliacions denotades per les cantonades diferenciades integrades als murs. Està bastida sobre un petit turó de roca natural i construïda amb maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb petites pedres irregulars. L'interior conserva les menjadores, l'antiga cuina, les estances i l'escala d'accés al primer pis. La façana principal orientada a l'est sembla que tenia originalment un sol cos central i que se li afegiren una ampliació per costat. Presenta una porta d'accés, reformada amb maó, amb brancals de pedra i gran llinda de fusta, i una finestra quadrada a la part dreta. Sobre la porta i a nivell de primer pis hi ha una finestra amb ampit de pedra. La façana nord presenta tres fases de construcció i per tant tres cossos diferents, el de l'extrem dret enfonsat respecte als altres. Cada cos presenta una finestra a nivell de primer pis, la central de les tres emmarcada amb pedra i llinda de fusta. La façana oest presenta la part dreta derruïda. Sols s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra a nivell de planta baixa i una estructura que sobresurt de la façana construïda amb maçoneria de pedra. La façana sud presenta la mateixa estructura dels tres cossos. El cos de l'esquerra es troba parcialment derruït i deixa entreveure els envans de construcció d'obra, les estances i la cuina a la planta baixa. Als dos cossos restants, construïts amb pedra, hi ha una finestra a nivell de primer pis amb llinda de fusta i una porta a la dreta de la plana baixa que dóna accés a una petita estructura de pedra que podria ser la comuna de la masia. A uns metres de la façana nord, i al peu del petit turonet de roca on està assentada el Soler hi ha la pallissa, utilitzada també com a quadres pel bestiar. Aquesta és de planta quadrangular, formada sols per planta baixa i construïda amb murs i pilars de pedra, i bigues i llates de fusta. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal orientada al sud presenta una porta central coronada amb llinda de fusta i porta de fusta amb dues batents. A la façana est hi té adossat una estructura d'ús agropecuari, de teulada d'una vessant que allarga la teulada de la pallissa i construït amb maçoneria de pedra. | 08004-15 | Sector nord del terme municipal | L'alou de Soler o de Santa Maria d'Alpens fou un dels més importants que apareixen al testament del veguer Sunifred de Lluçà, l'any 998. El seu topònim es referiria, probablement a la masia de Soler. Aquesta, apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon probablement a una edificació del segle XVIII. | 42.1378900,2.0983900 | 425492 | 4665480 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37574-foto-08004-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37574-foto-08004-15-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37641 | Font Riüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-riussa | La font està neta de vegetació. | La font Riüssa està situada al sector sud del nucli urbà, entre el carrer dels Rosers i el carrer de Baix, en una zona d'horts delimitats per murs de pedra. S'accedeix a la font a través d'unes escales de pedra que es troben a mà esquerra en el tram de carrer que hi ha entre el carrer de Baix i el carrer Graell. Un cop descendides les escales, s'ha de seguir paral·lel al mur de pedra que delimita el carrer fins trobar la font, ubicada en una raconada del mur a mà dreta. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de pedra que aprofita la roca natural formant una cavitat pràcticament cúbica amb una entrada emmarcada amb llinda de pedra. Dins la cavitat hi ha l'aigua embassada que hi neix. L'espai que envolta la font està ocupat totalment per horts delimitats per murs de pedra que en alguns casos podrien haver constituït vestigis de les primeres cases del nucli. | 08004-82 | Nucli urbà | 42.1183300,2.0990000 | 425519 | 4663307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La font és utilitzada per al rec dels horts que l'envolten. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37662 | Tècnica de la forja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecnica-de-la-forja | La joventut d'Enric Pla Montferrer assegura una continuació de la tècnica de ferro forjat, com a mínim a curt termini. | La tècnica de forjar el ferro s'ha mantingut a Alpens al llarg de bona part del segle XX i segueix vigent en ple segle XXI. La figura del ferrer neix pràcticament amb els inicis del poble, ja que el ferrer era l'encarregat de ferrar els cavalls, de crear i arreglar les eines del camp i carros o de crear qualsevol element de ferro d'ús domèstic que es necessités. Aquesta figura va existir a Alpens generació rera generació, però no va ser fins després del primer terç del segle XX, quan va adquirir una nova dimensió: l'artística. El que va provocar aquest canvi va ser Joan Prat i Roca, conegut popularment com el ferrer d'Alpens, quan va incorporar una part artística a la feina que feien els ferrers. El seu canvi va consistir en crear elements decoratius de ferro forjat per decorar cases i carrers. La tècnica que utilitzava era la clàssica de forjar el ferro, per la qual cosa comptava amb un fornal, gran recipient amb carbó mineral on s'escalfa el ferro fins arribar a la temperatura de 1535º, l'enclusa, on es treballa el ferro, i les diferents eines que permetien donar-li forma: els martells, les tenalles, els tallants i la clavera, una peça de grans dimensions amb motlles de diferents formes. Amb aquestes eines, el ferrer d'Alpens va crear al llarg de la seva dilatada carrera multitud d'elements decoratius, especialment picaportes, tiradors i baranes, però també trepitja-papers, fanals o el Manelic, molts dels quals es conserven a Alpens. També hi ha elements del ferrer d'Alpens repartits en zones properes com Lluçà, les Lloses o Berga, però l'amor de Joan Prat i Roca pel seu poble ha provocat que la gran majoria d'elements de ferro forjat es conservin a Alpens. Bona part d'aquests elements estan decorats amb dracs, un element estudiat i repetit multitud de vegades pel ferrer d'Alpens, però també es poden observar peixos, llangardaixos, serps, calaveres o un personatge de Terra Baixa, el Manelic, entre les seves obres. El ferrer d'Alpens va morir l'any 1985 però aviat va aparèixer un nou ferrer que continuaria amb la tècnica artesanal de la forja: Enric Pla Montferrer. Aquest ferrer-escultor, provinent del nucli proper de Santa Eulàlia de Puig-oriol, ha instal·lat el seu taller a Alpens i combina les tècniques ancestrals que utilitzava Joan Prat i Roca amb elements moderns que permeten un nou treball del ferro com el plasma. Valorant en gran mesura el llegat que Joan Prat i Roca ha deixat al poble d'Alpens, l'Enric Pla, que firma a les seves obres com Montferrer, s'ha decantat pel mobiliari de disseny per un cantó i per l'escultura per l'altre. En aquest últim camp ha realitzat una escultura-homenatge a Miquel Martí i Pol a Berga o l'escultura dels donants de sang, al mateix Alpens. | 08004-103 | Nucli urbà. Taller d'Enric Pla Montferrer, Carrera Lluçanesa. Alpens | La tècnica de forjar el ferro ha deixat multitud d'elements de ferro forjat entre les cases i els carrers d'Alpens entre el primer terç del segle XX fins a l'actualitat. La majoria són del popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), però també hi ha elements de l'Enric Pla Montferrer i d'altres ferrers de la zona. | 42.1199900,2.0991800 | 425536 | 4663491 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37662-foto-08004-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37662-foto-08004-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 60 | 4.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37566 | Pedró de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.</p> | XX | Presenta algunes parts on l'arrebossat s'ha degradat i escrostonaments en les motllures de la coberta. El jardí que envolta el pedró està molt ben cuidat. | <p>El pedró de la Mare de Déu dels Dolors està ubicat al sector nord-oest del nucli urbà, entre la carretera BP-4654 i el carrer Roca Monada. Es tracta d'un pedró de planta quadrada encarat cap al sud-est i cap al nucli urbà, està construït amb pedra i maó, arrebossat i pintat amb colors ocre i gris clar en diverses parts. La construcció es pot dividir en tres parts: la inferior està arrebossada totalment deixant només un espai lliure amb forma de T invertida. En aquest espai hi havia una inscripció que actualment no es conserva. A la part central, que té les cantonades delimitades amb maó, és a on hi ha la fornícula en la que es troba la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. La fornícula està envoltada per un arc de mig punt de maons i protegida per una porta amb vidre i una reixa de ferro forjat a l'interior. La part superior, que correspon a la coberta del pedró, està decorada amb petites mènsules i diverses motllures que donen un aspecte corbat a la teulada. Està coronada per una creu de ferro en la que hi ha una corona d'espines i quatre raigs.</p> | 08004-7 | Nucli urbà. Carrer Rocamonada. Alpens | 42.1209500,2.0992400 | 425542 | 4663598 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, aquest pedró va ser finançat pels veïns del poble a través d'una recapta popular, per tant no té un propietari documentat, ni l'església ni l'Ajuntament en són propietaris tot i que és l'Ajuntament que en fa el manteniment. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37635 | Rocadepena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocadepena | ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979. | L'augment de la massa boscosa en la part inferior de la roca provoca que disminueixi lleument la seva espectacularitat. | Rocadepena és una formació rocosa situada uns centenars de metres al nord del nucli urbà, en una vall de direcció nord-sud per la que transcorre el rec de Matamosses i just al costat d'una pista forestal. Es tracta d'una formació rocosa amb aspecte de mur format per carreus de grans dimensions, orientat d'est a oest. La llargada del mur arriba a uns 30 metres, tot i que la part més espectacular només n'ocupa la meitat. En els 15 metres més visibles, la paret de roca assoleix altures properes als deu metres, amb una amplària de roca que varia entre un i dos metres. L'origen d'aquesta formació cal buscar-lo en l'erosió, fruit de la descomposició natural de la roca. Es troben murs de roca natural semblants a Rocadepena, però de menors dimensions, en tot el sector central i occidental del terme municipal, com és el cas de la Llena. En el cas de Rocadepena sembla que hi havia un d'aquests murs que creuava la vall del rec de Matamosses, ja que es pot observar una continuació més petita del mur a l'altre cantó del rec. La força de les aigües del rec haurien excavat al llarg dels anys el terreny fins a separar el mur, obrir la vall per on passa el rec i deixar l'actual Rocadepena en una vessant de la vall. | 08004-76 | Sector nord del terme municipal | El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similiar a la Rocadepena. | 42.1280100,2.0995100 | 425573 | 4664382 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37635-foto-08004-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37635-foto-08004-76-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En fotografies antigues es pot observar una imatge més espectacular de Rocadepena, ja que la part inferior del mur no tenia pràcticament vegetació, a diferència del que passa actualment. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37665 | La roca dels encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-dels-encantats | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984. | La llegenda és coneguda per tots els alpensins. El ball dels Carlins també fa referència, en un moment, als encantats de Rocadepena, demostrant així la vigència i difusió de la llegenda a tots els vilatans d'Alpens. | La llegenda de la Roca dels Encantats prové del seu monument singular, la Rocadepena situat uns centenars de metres al nord del nucli urbà. Era costum el dia de Corpus engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó. S'explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. 'Lleva't, Josep que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!'. El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s'encaminaren al bosc per anar a tallar boix. Passaren de nit davant de la Rocadepena i sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l'animà a tirar amunt. Quan ja eren situats a l'altra banda d'aquest mur petri sentiren aleshores rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se'n tornaren al poble. En passar per davant de la Rocadepena no van sentir res perquè ja era clar (AADD:1998) | 08004-106 | Sector nord del terme municipal | La vigília de sant Joan és el dia de l'any més intens de costums i creences. La majoria de pobles de la civilitzacions antigues celebraven aquest dia el solstici d'estiu, el moment de l'any que el Sol es troba al punt més alt i quan és visible per més espai de temps. És, per tant, el dia més llarg i la nit més curta de l'any. Era general creure en la virtut de les herbes que aquesta nit cobraven gràcies i valors excepcionals i extraordinaris (AMADES, J:1984) | 42.1280100,2.0995100 | 425573 | 4664382 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37665-foto-08004-106-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pere Mestre, Daniel Planes i Josep Albert Planes van extreure aquesta llegenda, tal com aquí està explicada, de Palmira Casademunt i Heras i Lluís Montferrer i Badia, d'Alpens.Les fotografies 1 i 2 han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37629 | Font de la batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-batalla-dalpens | XX | La font es troba en bon estat ja que la seva antiguitat és inferior a 10 anys. | La font de la Batalla d'Alpens està ubicada dins del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer Graell i un carreró que travessa una zona d'horts i comunica amb el carrer dels Rosers i el carrer Vilamala. Es tracta d'una font urbana situada a recer d'un mur de pedra que delimita una zona d'horts al costat del carrer Graell. Del mur de pedra, coronat amb lloses inclinades a la part central, en sobresurt una estructura de pedra acabada amb una peça triangular. De la part inferior de l'estructura, més estreta, en sobresurt l'aixeta. L'aigua cau sobre un espai acabat en angle recte en un cantó i amb corba a l'altra. A sobre, una placa de gres commemora la inauguració de la font. | 08004-70 | Nucli urbà. C/ Graell, 8. Alpens | La font de la batalla d'Alpens commemora un fet històric que va ocórrer a Alpens a finals del segle XIX, en plena tercera Guerra Carlina. El lloc a on està ubicat la font es troba a pocs metres d'on, suposadament, va morir el Brigadier Cabrinetty, que va morir al carrer Graell al ser disparat des del campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. | 42.1188100,2.1001000 | 425611 | 4663360 | 1998 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37629-foto-08004-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37629-foto-08004-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En la placa de gres de la font s'hi llegeix: 'En commemoració dels 125 anys de la BATALLA d'ALPENS (9-VIII-1873, dins la 3a Guerra Carlina) on morí el Brigadier JOSEP CABRINETTY CLADERA i fou nomenat Marquès d'Alpens en FRANCESC SAVALLS MASSOT Alpens, 9-VIII-1998' | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37589 | Carrer Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Graell està situat al sector sud-oest del nucli urbà d'Alpens, entre la plaça de l'església i el carrer de Baix. Es tracta d'una carrer estret amb força pendent que traça un lleuger gir a la dreta al descendir. El carrer segueix una direcció de nord-est a sud-oest i només compta amb cases en els dos costats en el primer tram. En la resta del carrer només hi ha cases en el cantó oest, quedant en el costat est, murs de pedra que delimiten el gran pati d'horts que forma Alpens al bell mig del nucli urbà antic. La majoria de cases, de tipologia urbana, estan construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. En molts casos les golfes estan ocupades per una obertura gran a mode de porxo. La primera casa que hi ha en el costat est, separada de l'església parroquial pel carrer de la Rectoria, presenta diverses obertures reformades però compta amb cinc obertures originals emmarcades amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: 'FRANCISCUS CODEOL ME / FECIT IHS 1755', junt amb el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta el carrer conforma un petit entrant al fons del qual trobem una part de la façana nord-oest de la Rectoria, descrita en una fitxa individual. També en aquest entrant hi ha la porta del numero 5, una casa que si bé té una façana molt reformada conserva, en la que està orientada al carrer, fins a quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra motllurada i ampit motllurat. Un element interessant és un dels carreus que conformen la cantonada diferenciada de l'extrem esquerra, on hi ha la data de 1697 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases que conserven com a elements d'interès diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la de l'extrem dret del primer pis del número 9, amb la data de 1664 gravada a la llinda. A partir d'aquestes cases el carrer passa a tenir cases únicament en el costat oest. Tornant a l'inici del carrer, però aquest cop en el costat oest trobem en el número 2 una casa amb la façana arrebossada que conserva únicament tres obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals parcialment tapiada. Al seu costat, en el número 4, hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal d'arc deprimit convex i la finestra de la planta baixa, originalment de grans dimensions, amb la inscripció a la llinda '16 IHS 35'. La següent casa conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la llinda d'una de les quals hi ha la data de 1716 gravada. L'element més interessant és, però, una llinda que ha quedat integrada al mur sobre la porta del garatge. S'hi poden observar, a més d'una creu grega, tres objectes que podrien constituir eines de sabater ja que el de l'extrem esquerra és una sola de sabata i el de l'extrem dret una mitja lluna, eina per tallar la pell. A la seva esquerra, en el número 8, hi ha una casa que, a part d'elements curiosos com mènsules policromades amb forma de cap humà que sostenen la teulada, conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'PERA CANELLAS IHS ME FESIT 1768', junt amb el monograma d'Ave Maria. Un cop superada la casa amb el número 10, sense interès arquitectònic, trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre els que destaca la de l'extrem esquerre de les golfes, amb ampit motllurat i la inscripció '17 IHS 01' a la llinda, i la de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció a la llinda: 'JAUMA + QUINTANA / 17 IHS 63'. | 08004-30 | Nucli urbà. Carrer Graell . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) Més a l'esquerra, en el número 14 hi ha una casa de façana estreta que conserva, pràcticament com a únic element original, la llinda del balcó, amb la inscripció '16 IHS 14' i els claus que simbolitzen la Crucifixió gravats a la part inferior.Al seu costat trobem una casa, també de façana estreta, que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis.En el número 18 trobem una casa d'estructura semblant que conserva la porta principal emmarcada amb pedra treballada a la llinda i bisellada als brancals, i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat.A la seva esquerra, en el número 20, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, amb la inscripció '17 IHS 24' a la llinda junt amb el monograma d'Ave Maria.Tancant el carrer trobem en el número 22, una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la porta principal que, tot i estar repicada de nou, conserva la inscripció original on es llegeix: 'CARME IHS CASAS / 16 27'. A partir d'aquest punt el carrer segueix descendint, envoltat de murs de pedra i horts fins arribar a unes altres cases, punt en el que passa a anomenar-se carrer de Baix.Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès artístic, entre els que destaquen els picaportes de les casa número 6, 8, 12 i 22. Davant l'última casa (número 22) hi ha un pou de pedra que actualment abasta d'aigua els horts propers i que està protegit per les Normes Subsidiàries de Planejament.Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens, i just davant del número 2 del carrer es diu que morí Josep Cabrinetty, un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya, a causa d'un tret que es disparà des del campanar de l'església, en el marc de la batalla d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37667 | Cançó del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cabrinetty | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort. | 08004-108 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37682 | La batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batalla-dalpens | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 08004-123 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37657 | Font de l'horta de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-la-vall | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es troba totalment recoberta de bardisses fins al punt que no es possible accedir al brollador. Tot i així, l'estat de conservació del safareig de pedra és relativament bo. Convindria netejar i condicionar l'entorn. | La font de l'horta de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 250 metres a l'oest de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que descendeix des del nucli urbà passant per la font Bona o bé per un corriol que surt de la masia de la Vall. En qualsevol dels dos casos s'ha d'agafar un corriol que descendeix uns metres per sota la pista forestal fins arribar a la font. La font està formada per un gran safareig de pedra construït amb carreus treballats, amb amples batedors als costats. Actualment el safareig està mig colgat per la vegetació de manera que no s'arriba a veure el brollador. Tot i així es sent el raig constant que surt del brollador, amagat entre la bardissa. L'entorn de la font, ubicada en una vessant amb força pendent d'una petita vall, al fons de la qual passa la riera Gavarresa, és molt humit i amb una vegetació molt espessa. | 08004-98 | Sector sud del terme municipal | Antigament, aquesta era una font utilitzada tant pels habitants de la propera masia de la Vall, com pels habitants del nucli d'Alpens, que venien a beure aigua o a rentar la roba especialment en època de secada, quan les fonts més properes al nucli no rajaven. | 42.1137100,2.1005400 | 425641 | 4662793 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37657-foto-08004-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37657-foto-08004-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats d'16.9 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable, tot i que a partir de 50 mg/l es considera una font no potable, segons l'Organització Mundial de la Salut.Segons fonts orals, és una font que a més de proveir una aigua especialment bona, sol rajar sempre, fins i tot en èpoques de secada. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37586 | Nucli urbà d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-urba-dalpens | <p>PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999.</p> | XVII-XX | La majoria de cases que conformen el nucli s'han conservat amb un aspecte no massa diferent de l'original, tot i que hi ha algun tipus d'actuacions, com canviar portals de les cases per portes de garatge o refer les obertures, que han anat malmetent progressivament la unitat d'estil del nucli. | <p>El nucli urbà d'Alpens està situat en un punt central del terme municipal, a tocar de la carretera BP-4654 i a recer d'una carena que el resguarda dels vents del nord. Comparant-lo amb els pobles propers, es tracta d'un nucli gran, sobretot si només tenim en compte el que es podria anomenar nucli antic. La majoria dels carrers i places que el formen estan formats per cases dels segles XVII i XVIII de tipologia urbana, estrets de façana i de planta baixa, primer pis i golfes, i només la part exterior, el carrer Roca Monada, la carrera Lluçanesa i al voltant de la carretera BP-4654, es pot considerar del segle XX. Històricament, el primer poblament del nucli va començar en el que avui en dia és l'extrem sud, l'anomenat carrer dels Rosers. En aquesta zona hi havia el primer nucli de cases que més endavant es desplaçaria al nord, on es troba actualment. La distribució dels carrers és totalment irregular i respon més a l'orografia que a un plantejament urbanístic pràctic. Una de les peculiaritats del nucli és la forma de ferradura que fa en la part sud. En aquesta part s'hi ubica una extensa zona d'horts que ha quedat integrada al nucli i al voltant de la qual s'hi troben els diversos carrers que formen 'la ferradura'. Per la part oest, la zona d'horts queda tancada pel carrer de Baix i la seva continuació, el carrer Graell; al nord queda tancada pel carrer de la Rectoria i el carrer de la Volta, que correspon amb les façanes posteriors de les cases de la plaça Major i finalment per l'est queda tancada per les façanes posteriors de la Placeta, del carrer de la Placeta i del carrer Vilamala. La part sud del nucli, doncs, es vertebra a través d'una zona d'horts, a diferència de la part nord que gira entorn a la plaça Major, amb l'església parroquial a prop. En aquesta part hi trobem a un cantó de la plaça els carrers Ripoll i de Dalt i a l'altre els carrers de la Placeta i la Placeta, que és l'actual nus de comunicació del poble ja que hi arriben els carrers Planes, Vilamala i el ja esmentat de la Placeta, a més d'un carreró que comunica amb el Casino i la carretera BP-4654. També tenen certa rellevància dos camins perifèrics del nucli antic, el camí vell, que baixa des del parc infantil del Ramal fins al quintà de la Vall, una zona d'horts, i el camí del Call, carreró estret que comunica el carrer Ripoll amb la carrera Lluçanesa i que en la seva continuació s'anomena camí dels Dolors. La resta del nucli, sobretot tota la part nord-oest, és moderna i no respecta la tipologia de carrers que s'havia establert en el passat ja que la majoria de les cases que conformen aquesta part nova són aïllades i d'estil contemporani. Hi ha diversos aspectes del nucli d'Alpens que destaquen per la seva excepcionalitat: El primer és la quantitat i la qualitat de l'aigua, ja que en l'entorn proper del nucli trobem fins a quatre fonts, la de ca l'Andri, la Bona, la Riussa i les desaparegudes Fontetes, que conformen el naixement de la riera Gavarresa, a més d'una gran quantitat de pous. Alguns d'aquests pous estan ubicats dins mateix de les cases però també se'n troben al carrer, com és el cas dels pous de pedra que es troben als carrers Vilamala i Graell, l'antic pou comú, sobre el qual reposa l'escultura del Manelic i el pou del camí de la Vinya. Un altre aspecte que destaca del nucli són les llindes amb inscripcions que emmarquen algunes de les obertures de les cases del poble. Aquestes llindes són un document excepcional de la història del poble ja que s'hi poden llegir les diferents dates de construcció de les cases (la majoria datades els segles XVII i XVIII), a més dels noms de les persones que les van fer construir. En algun casos fins i tot es pot saber l'ofici que practicaven els seus habitants a través d'objectes esculpits en baix relleu a la llinda. El tercer element destacable del nucli són els elements decoratius de ferro forjat, que trobem en balcons, murs i portes i que s'han descrit en una fitxa individual.</p> | 08004-27 | Nucli urbà | <p>Si tenim en compte les llindes de les cases que avui en dia conformen el nucli, s'hauria de datar el poblament d'Alpens al segle XVII, però indubtablement el seu origen és anterior. Com a parròquia, Santa Maria d'Alpens apareix documentada abans de l'any 1154, però les epidèmies de la baixa edat mitjana no van permetre un creixement notable de la població fins a finals del segle XVI i principis del XVII. Els fogatges de la parròquia, en els que s'inclouen les masies, així ho demostren: 4 focs al fogatge de 1497, 8 focs al de 1553, 33 focs al cens de 1595 i 68 cases dins del nucli urbà al cens de 1626.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37586-foto-08004-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Tant el nucli urbà, com els camins perifèrics, com els pous estan protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament de 1996. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.