Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37645 | Font Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-coloma | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. | El fet que la font no ragi ha provocat que aquesta s'hagi anat degradant. Tot i així, l'accés a la font no és gens dificultós. | La font Coloma està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, a tocar de la font dels Veïns en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 i avança fins trobar una bassa d'aigua moderna. Des d'aquí, s'ha de seguir uns trenta metres més enllà de la bassa, fins trobar la font, ubicada sota un pi. Es tracta d'una font que no raja i per tant no s'utilitza actualment, fet que ha provocat que la vegetació guanyi terreny respecte la font. Encara es conserva, però, una estructura o dipòsit de pedra i maó amb un forat quadrat al centre. De la part inferior dreta de l'estructura en sobresurt el brollador i a la part superior es pot observar la inscripció: 'COLOMA 197 -'. La font es troba en un pla format per un bosc de pins amb el sotabosc dominat pel tortellatge, el lloreret i les maduixeres. A uns 20 metres de la font hi passa un rec, a l'altre cantó del qual es troba la font dels Veïns en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. | 08004-86 | Sector sud-est del terme municipal | Tal com s'explica al llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', antigament aquesta era una font molt utilitzada pels habitants d'Alpens. A les últimes dècades del segle XX, la font va deixar de rajar i els germans Miqueló, habitants d'Alpens, van crear la font dels Veïns, situada a escassos 20 metres de la font, però ja en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. | 42.1005200,2.1259400 | 427726 | 4661307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37645-foto-08004-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37645-foto-08004-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37644 | Font del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrinetty | La font està ben condicionada, tot i que l'estructura de pedra no es troba en òptimes condicions a causa de la humitat. | La font del Cabrinetty està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, al sud de Sant Pau del Colomer i al sud-est de la masia del Colomer. S'accedeix a la font a través d'una camí que surt de la masia del Colomer i s'allunya en direcció sud-est entre camps. Al cap d'uns 300 metres s'arriba a un punt on el camí descendeix ràpidament deixant a la banda esquerra tres petits plans. En el tercer d'aquests petits plans i, a l'altre cantó d'un rec, es troba la font Cabrinetty. Es tracta d'una font formada per una volta de pedra, amb un arc de mig punt adovellat amb pedres irregulars a l'entrada. A l'interior de la volta s'hi troba un banc de pedra a cada banda i del centre en sobresurt el brollador, envoltat de molsa. A l'esquerra de la volta hi ha una estructura de maó amb porta metàl·lica, dins la qual hi ha ubicat la maquinària que permet el subministrament d'aigua des de la masia del Colomer. Envoltant la font trobem un espai especialment fresc i ombrívol, en el que hi ha heura, falguera i cua de cavall, principalment. | 08004-85 | Sector sud-est del terme municipal | 42.1037500,2.1180900 | 427081 | 4661672 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37663 | El sastre d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. | Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. | El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) | 08004-104 | Sector est del terme municipal | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37666 | Cançó dels carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó dels Carlins té l'origen en el càntic de les tropes carlistes en l'anomenada Batalla d'Alpens que enfrontà les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Suara reposàvem al veïnat de l'Alou: seguim amb la marxa ja hem reposat prou. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... I el que recula, valent no serà si bé la columna haurà de rutllar. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Anem cap Alpens allargant el pas que avui no se'n torna ni un soldat ras. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Arribant al poble ja dos van tirant. l'Huguet ens anima: minyons endavant! TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Que en serà la glòria, que en Savalls ha dit: que avui és el dia de matar el cabrit. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... El poble és a prop, minyons no fem crits enmig del blat de moro hi ha soldats ajupits. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... | 08004-107 | Sector est del terme municipal | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonejar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37582 | Masoveria del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-colomer | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVIII-XIX | Presenta algunes obertures tapiades | La masoveria del Colomer es troba ubicada a uns metres de la façana est de la masia del Colomer. L'edifici està format per dos volums adossats que formen una estructura d' L, estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i amb cantonades diferenciades. Un dels volums és de planta rectangular allargada, format per planta baixa i primer pis, té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord presenta un gran porxo sustentat per pilars de pedra i bigues de fusta. S'accedeix a l'edifici pel nivell de primer pis a través d'una gran escalinata de pedra. La façana oest presenta quatre obertures a nivell de planta baixa, tres d'elles amb llinda de fusta, i cinc finestres al primer pis, les tres centrals agrupades de forma que comparteixen brancals i llinda de moderna construcció. La façana est presenta dues grans obertures a la planta baixa. Una imponent arcada, reformada, d'arc rebaixat situada a la dreta, i una altra gran porta rectangular amb porta corredora a l'esquerra. Al primer pis s'hi obren sis finestres, dues des quals estan emmarcades amb pedra de moderna construcció. La façana sud queda adossada al volum rectangular, d'un pis més d'alçada i amb teulada de quatre vessants. Aquest volum presenta a la façana est dues petites finestres emmarcades amb pedra a la planta baixa (la de l'esquerra parcialment tapiada), i quatre finestres al primer pis, emmarcades amb pedra de moderna construcció (la de l'esquerra tapiada). A les golfes hi ha sis finestres agrupades emmarcades amb pedra de moderna construcció i ampit de maó, una de les quals està tapiada amb obra. La façana sud d'aquest volum presenta desnivell. Està formada per una porta central flanquejada per dues finestres, la de l'esquerra antigament constituïa una porta emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra de moderna construcció, i les restes d'un ampit rodó i la part d'un brancal d'una antiga finestra. A les golfes hi ha sis finestres agrupades que tenen ampit de maó, trobant-se les finestres dels extrems tapiades amb obra. La façana oest del volum presenta un porxo sustentat per pilars de maó, mur de pedra i coberta d'una sola vessant. Les obertures del primer combinen maó i arrebossat en l'emmarcat. A les golfes hi ha quatre finestres agrupades que tenen ampit de maó, trobant-se la de l'extrem dret tapiada amb obra. La part de la façana nord que sobresurt perpendicularment del volum adossat presenta dues portes a nivell de planta baixa emmarcades amb pedra treballada i una finestra amb llinda de fusta al mig. Al primer pis hi havia una finestra emmarcada amb pedra treballada que actualment es troba tapiada. A les golfes s'obren tres finestres amb ampit de maó i emmarcades amb pedra de moderna construcció. | 08004-23 | Sector sud-est del terme municipal | La masoveria del Colomer no apareix documentada en cap cens ni fogatge dels segles XV, XVI i XVII. La construcció actual correspon probablement a una edificació dels segles XVIII o XIX. | 42.1061100,2.1159800 | 426909 | 4661936 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37582-foto-08004-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37582-foto-08004-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37573 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari de Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII | Tot i que les façanes sud, oest i nord han estat força reformades, es conserva l'estructura i bona part dels elements originals. | La masia del Colomer està ubicada al sector sud-est del terme municipal, a l'oest de l'església de Sant Pau del Colomer i de la carretera BP-4654. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum central de planta rectangular que consta de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus grans i treballats delimitant les cantonades, envoltant les obertures i en alguns panys de paret. La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal. La façana principal, orientada a l'est, presenta una composició simètrica vertebrada a través d'un gran portal emmarcat amb carreus motllurats de grans dimensions tant als brancals com a la llinda, on es pot llegir una inscripció i la data de 1770. A banda i banda del portal hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada agrupades de manera que la llinda de la finestra inferior és l'ampit de la superior, de menors dimensions. Al primer pis, i sobre la porta principal, hi ha un balcó amb la base motllurada, amb carreus bisellats de grans dimensions en els brancals i a la llinda, on hi ha inscrita la data de 1777 i una creu dins d'un motiu geomètric. A cada banda del balcó hi ha una finestra de grans dimensions emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Entre la finestra de l'esquerra i el balcó hi ha una altra finestra, de menors dimensions, emmarcada amb pedra bisellada i que constitueix l'únic element que trenca la perfecte simetria de la façana. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra. La façana sud presenta quatre obertures a nivell de primer pis i quatre a les golfes. Al primer pis hi ha dues finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra al centre i dues de majors dimensions, també emmarcades amb pedra, als laterals. Cal destacar, però, que tres d'aquestes quatre obertures provenen d'una reforma i que l'edifici tenia originalment diversos balcons en aquesta façana ja que encara es poden observar els emmarcats d'aquestes obertures, com és el cas d'un arc rebaixat que coronava un balcó i que actualment ha quedat integrat a la part esquerra del mur. A nivell de golfes hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada al centre i un balcó reconvertit en finestra, també emmarcat amb pedra bisellada, a l'extrem dret. La façana oest presenta una estructura simètrica vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de nova construcció al centre i una gran arcada d'arc rebaixat, també de nova construcció, ubicada just a sobre, a nivell de primer pis. Als laterals de la planta baixa hi ha una finestra per banda, emmarcades amb pedra bisellada i al primer pis, dues finestres de grans dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, a més d'una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada a l'extrem dret. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb ampit de pedra. La façana nord presenta tres obertures a nivell de primer pis i una a les golfes. Al primer pis hi ha un balcó, fruit d'una reforma, amb forma de mig oval que sobresurt al centre entre pilars motllurats. Flanquejant-lo hi ha una finestra per banda emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A les golfes hi ha un altre balcó, format per una gran arcada d'arc de mig punt adovellat, que també és fruit d'una reforma. Sobre aquesta arcada sobresurt una barbacana de grans dimensions que forma una teulada de doble vessant sustentada per mènsules de pedra i bigues de fusta. Resulten destacables els quatre fanals ubicats a les quatre cantonades de l'edifici a nivell de primer pis. Són de ferro forjat, van ser creats per Joan Prat, conegut com el ferrer d'Alpens, i estan decorats amb un drac amb la boca oberta, guardant força similitud amb la porta de ferro forjat, obra també del ferrer d'Alpens i ubicada uns metres davant la façana principal. | 08004-14 | Sector sud-est del terme municipal | La masia del Colomer té uns orígens medievals que es remunten al segle XII, essent mencionada l'any 1190. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII amb importants reformes els últims anys. | 42.1062600,2.1156600 | 426883 | 4661953 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37573-foto-08004-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37573-foto-08004-14-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Un altre element que destaca per la seva excepcionalitat són els desaigües de la canalera, ubicada només en els façanes est i oest. En cada una d'aquestes façanes es poden observar dos caps de drac amb la boca oberta fets en llauna i sustentats per una biga de ferro en la part central de la canalera.Al voltant de l'edifici hi ha diversos elements d'interès, com una estructura d'ús agropecuari mig enderrocada, la porta de ferro forjat, la pallissa i la masoveria, els tres últims descrits en una fitxa particular.La inscripció de la llinda de la porta principal és la següent:MARIA COLOME I GULSA MARIA COLOME I FERERESPERE COLOME SON FILL FRANCISCO COLOME SON FILL 17 IESUS + MARIA 70 | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37619 | Porta del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-colomer | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | A la part central de la porta hi han crescut líquens | La porta de ferro forjat del Colomer està ubicada davant la façana principal de la masia del Colomer, entre aquesta i la masoveria del Colomer. Es tracta d'una porta de ferro forjat creada per Joan Prat, el ferrer d'Alpens i formada per dos batents que es mouen a partir de dos pilars de pedra. Els batents estan composats per una part central quadriculada que té en el seu centre motius lobulats i estrellats i que està envoltada per volutes entrellaçades que formen una sanefa en tot el perímetre dels batents. La part central de la porta, a on es troba el pany, està decorada amb motius geomètrics que consisteixen en un zig-zag entre petites esferes que sobresurten. L'extrem dels batents, a tocar dels pilars de pedra, està format per peces llises de ferro, coronades per una esfera amb acabament cònic a la part superior, sustentada per quatre petites volutes. Els pilars de pedra dels laterals, acabats en forma piramidal, tenen a sobre un drac alat que es sosté a través de quatre peus amb forma de voluta que es recolzen sobre els quatre costats de l'acabament piramidal dels pilars. Els dos dracs, pràcticament idèntics, tenen la boca oberta i les ales esteses, i sostenen amb les dues mans un porta-teies que té el mànec en espiral. | 08004-60 | Sector sud-est del terme municipal | Porta feta pel popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) que va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals tant del nucli urbà com d'algunes masies d'Alpens. | 42.1062600,2.1156600 | 426883 | 4661953 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37619-foto-08004-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37619-foto-08004-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joan Prat i Roca | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37562 | Sant Pau del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-del-colomer | AADD. Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, SA, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Sant Pau del Colomer, d'Alpens, a 'Hoja Diocesana', Vic, 20 de maig de 1973. | XII | Sols presenta petites esquerdes al mur nord i una dovella del campanar desencaixada. | Sant Pau del Colomer està ubicada a 150 metres a l'est del Colomer, sobre un petit turó. S'accedeix a la petita capella a través d'una plataforma circular des de la qual en surten dues escalinates amb baixa barana, de pedra i amb carreus regulars ben treballats. És una església de petites dimensions amb absis orientat a l'est. Es conserven íntegres la nau de planta rectangular i l'absis semicircular del segle XII, decorada amb pintures modernes de Pau Macià i Pons. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està coronat amb un campanar, reformat, de torreta amb teulada de doble vessant i una obertura per costat d'arc de mig punt. Aquest campanar es troba sustentat a la façana oest per dues mènsules decorades amb un escut d'un castell o casa forta. També presenta una petita campana. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb morter i presenta cantonades diferenciades. A la façana principal, orientada al sud, hi ha l'accés principal, una porta emmarcada amb pedra bisellada amb data inscrita a la llinda 17 + 37. Sobresurt un porxo enllosat de teulada d'una sola vessant sustentat amb bigues i llates de fusta amb el cap treballat a mode de mènsules (la biga central presenta un motiu de decoració de creu grega dins un cercle) i quatre pilars octogonals de pedra, un dels quals queda adossat a la sagristia. La sagristia sobresurt perpendicularment de la part dreta de la façana i està construïda amb maçoneria de pedra i teulada de doble vessant. Presenta una única obertura adovellada en forma de creu grega, i un carreu amb la data inscrita de 18 + 87 a la cantonada esquerra. A la façana est s'hi pot observar l'absis semicircular, llis, que presenta un parament de carreuons de mida grossa, simplement escairats i sense polir, disposats en filades uniformes i regulars amb una petita finestra de doble esqueixada d'arc de mig punt. Ressegueix el perímetre de l'absis un baix mur d'uns 20 centímetres d'alçada per uns 20 centímetres d'amplada. La façana nord no presenta cap obertura i la façana oest un òcul, reformat i adovellat amb pedra. Envolta l'església un mur de pedra de poca alçada delimitant el turonet en la qual es troba assentada l'església. | 08004-3 | Sector sud-est del terme municipal | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, de la comarca del Ripollès, al lloc de Terrades. No degué passar mai de sufragània o capella rural de la parròquia de Santa Maria d'Alpens. El lloc de Terrades surt documentat el 1074 quan el noble Folc féu donació a Santa Maria de Ripoll d'un mas situat a Terrades, que pertanyia a la parròquia de Santa Maria d'Alpens (de Pintos). A partir del 1600 el nom de Terrades fou substituït pel de Colomer, corresponent a l'antiga masia del Colomer, segurament per desaparició del primitiu que li havia donat nom. L'església és esmentada el 1190, quan Pere Bernat de Terrades féu cessió al seu fill Arnau, de Sant Pau, de diverses peces de terra prop del mas Terrades i sota les cases de Sant Pau que eren domini de Ripoll i de Sant Salvador d'Orís. Se la cita en altres deixes testamentàries del 1322 i 1437, on apareix amb el nom de Sant Pol de Terrades. La seva existència se segueix documentant sempre com a capella rural de la parròquia de Santa Maria d'Alpens. Al segle XVIII l'edifici sofrí algunes modificacions, així el 1737 hom reféu el portal que posteriorment fou traslladat del mur de ponent al mur de migdia on es troba actualment. L'any 1887 hom construí una sagristia i fou afegit a l'església un atri que hom renovà l'any 1947. Els propietaris del mas Colomer han arranjat l'església amb diverses obres que van consistir en refer i apujar les voltes, folrar amb pedra picada tot l'interior i fer un petit campanar d'espadanya, així com diversos agençaments en l'aspecte exterior de l'església. | 42.1063400,2.1180600 | 427081 | 4661959 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37562-foto-08004-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'església va ser reformada després del 1939 i el seu interior va ser recobert amb un aplacat de llosetes de pedra agafades amb morter de ciment portland que impedeixen de veure els paraments originals. | 92|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37607 | Pallissa del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-colomer | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | Es denoten reformes en les obertures i en els materials utilitzats. Conserva la teulada amb bigues i llates de fusta. | La pallissa del Colomer està ubicada a uns metres de la façana nord de la masia del Colomer. Està orientada al sud, és de planta rectangular i està formada per planta baixa (utilitzada com a magatzem) i primer pis (paller). Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i morter, i presenta cantonades diferenciades amb carreus treballats. La façana principal presenta una ordenació simètrica de quatre obertures. Les dues obertures de la planta baixa són rectangulars, presenten brancals de pedra treballada i han estat modificades amb portes corredores. Al primer pis hi ha una obertura rectangular amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada a la dreta i una obertura amb arcada adovellada i imposta motllurada a l'esquerra. La façana oest presenta sols una obertura a nivell de planta baixa. La façana est presenta una alta obertura modificada a nivell de planta baixa i una finestra apaïsada sota teulada. La façana nord presenta les restes d'un cobert, avui en dia derruït, del qual sols en resten els pilars i les bigues de fusta. Davant la pallissa hi ha l'era que una part és de roca natural i una altra part enrajolada. | 08004-48 | Sector sud-est del terme municipal | Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva. | 42.1067200,2.1157400 | 426890 | 4662004 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37607-foto-08004-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37607-foto-08004-48-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37585 | Roure del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-graell | PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | El roure només conserva una part de la brancada | El roure del Graell està situat a un marge de la pista forestal, també GR-1 i camí ramader, que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, uns 300 metres al sud de la masia del Graell. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions amb uns 12 metres d'alçada i un tronc amb un perímetre de 428 centímetres a 1 metre d'alçada. De la brancada, de dimensions imponents, només se'n conserva una part ja que fa unes dècades en va caure l'altra per l'acció d'un llamp. La part que es conserva és la que dóna a la pista, des d'on la vista del roure és més impressionant. Per l'altra part, el tronc és foradat fins a l'altura on comencen les branques, algunes de les quals hi manquen. | 08004-26 | Sector sud del teme municipal | Antigament, els arbres monumentals es deixaven créixer estratègicament de manera que servissin per a marcar els camins i els punts de parada d'aquests, a mode de fita. En el cas del roure del Graell, aquest es troba a peu del camí ramader, pel que es pot suposar que el seu creixement no és accidental, sinó que es va deixar créixer precisament per indicar que per aquest punt hi passa el camí ramader i hi ha una parada, la pleta del Graell. | 42.1095300,2.0875400 | 424562 | 4662340 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37612 | Teuleria del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-graell | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Les restes de la teuleria, sense coberta, es troben cobertes per vegetació i parcialment enrunades. | La Teuleria del Graell es troba situada al sud-est de la masia del Graell, al capdavall d'un camp, prop d'una bassa d'aigua envoltada per quatre pollancres, a 350 metres de la pista forestal que va de Santa Eulàlia de Puig-oriol a Alpens. Es tracta d'un forn d'obra mig enrunat, del que es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades, de planta quadrangular de 7 metres per 7 metres aproximadament, i amb una alçada conservada que varia entre els tres metres i els quaranta centímetres. Tres dels quatre murs queden pràcticament colgats per la bardissa que envolta el forn, insinuant només la sala de cocció, on també ha crescut la vegetació. L'únic mur ben conservat és el que es troba orientat a l'est, el qual presenta les dues obertures d'accés a la sala de combustió per les quals s'introduïa el material que es volia cremar per coure l'obra. Les dues obertures són de volta de canó de maó i amb un arc de descàrrega a sobre format per lloses a plec de llibre. Entre la teuleria i el roure gros del Graell s'hi pot observar encara la forma de dues basses, una amb canyissar, que haurien servit per proveir d'aigua el forn quan es necessitava. És precisament al costat esquerre del roure gros del Graell que es pot entreveure les restes d'un segon forn de cocció d'obra. Aquestes restes, molt deteriorades, no conserven cap mur d'empeus i sols s'hi pot observar la cavitat que formava l'interior del forn i un profund forat. Les restes d'obra mig colgades a l'entorn confirmen l'activitat que s'hi produïa. | 08004-53 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. La teuleria de la masia del Graell fa uns seixanta anys encara funcionava. S'hi produïen rajoles i teules per vendre. | 42.1116400,2.0901900 | 424783 | 4662572 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37612-foto-08004-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37612-foto-08004-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El forn de cocció d'obra que es troba situat al costat esquerre del roure gros del Graell està inclòs dins l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37638 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa, afluent mitjà del Llobregat per l'esquerra, és la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus. Té un recorregut nord-sud i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Els seus afuents principals són les rieres Lluçanès i de Relat per la dreta i la d'Oló per l'esquerra. La riera Gavarresa neix a uns 876 metres d'altitud, prop del nucli urbà d'Alpens, concretament a l'oest d'aquest, en la font de ca l'Andri i en la desapareguda font anomenada les Fontetes. La zona a on neix la Gavarresa és, doncs, una zona amb molta densitat de fonts i pous, ja que a les dos fonts anomenades s'hi poden sumar la font Riussa i la font Bona, al sud del nucli urbà, i els incomptables pous que es troben en el nucli urbà, alguns dels quals ubicats dins de les cases. Des del nucli urbà, la riera segueix una direcció sud-est fins endinsar-se en les profundes valls que hi ha sota la masia anomenada la Vall. En aquest punt hi aflueixen diversos recs que recullen les aigües de la zona de la Vall i del Vilar, ja que més al nord una carena separa les aigües que van a la riera Gavarresa de les que aflueixen a la riera de Matamosses, límit nord del terme municipal. També en aquesta zona, la riera travessa el pont de la Vall, un pont format per una base de maçoneria de pedra i coronat per una volta de canó de maó. El pont té la data inscrita de 28-4-50, tot i que probablement els seus orígens són anteriors ja que comunica les antigues masies de la Vall, a la banda d'Alpens, amb les de Cerdanyons i Casanova de la Vall, al cantó de Lluçà. Més enllà del pont de la Vall, la riera segueix la direcció sud-est marcant el límit municipal fins arribar al molí de Cerdanyons, prop del Colomer. Des d'aquest molí, ubicat en terme municipal de Lluçà, la riera agafa una direcció sud i abandona definitivament el terme municipal d'Alpens, a uns 735 metres d'altitud. | 08004-79 | Sector sud-est del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.1118700,2.1033700 | 425873 | 4662586 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37638-foto-08004-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37638-foto-08004-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua no afecten Alpens ja que es troba a la capçalera de la riera, però si als municipis que hi ha més al sud, com és el cas d'Oristà. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37576 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. AEV, Arxiu parroquial de Santa Maria d'Alpens, R/2 (1573-1586) foli 64. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XVIII | L'edifici presenta esquerdes i deformitats en els murs de càrrega, en algunes parts l'arrebossat s'ha degradat i algunes obertures es troben en mal estat. Bona part dels baixos de la masia estan coberts de vegetació. Conserva la teulada original amb bigues i llates de fusta. | Els Plans està ubicada a l'extrem sud-oest del terme municipal, entre la masia del Graell i la masia de Tor de l'Espà, en terme municipal de Lluçà. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta rectangular fruit de diverses ampliacions, envoltat de diverses estructures d'ús agropecuari. El volum principal consta de planta baixa, primer pis i golfes, té la teulada a doble vessant amb aigües a la façana principal i els murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada a l'est, queda ubicada dins d'una lliça tancada per les corts i el femer al davant, per una estructura d'ús agropecuari al fons i per una porta amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta datada l'any 1673 al lateral. La façana està vertebrada a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres de petites dimensions. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada; dues finestres als extrems i una finestra transformada en balcó sobre el portal adovellat amb la inscripció a la llinda 'FETA L'AÑ 1771'. A nivell de golfes hi ha tres finestres de petites dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit molt deteriorat de pedra; dues estan juntes a l'extrem esquerra i l'altra es troba a l'extrem dret. La façana nord presenta una ampliació a la part dreta on s'ubiquen una porta d'arc rebaixat a la planta baixa, una finestra al primer pis amb ampit de pedra motllurat i una finestra a les golfes. A la resta de la façana hi ha una finestra de petites dimensions a l'extrem inferior esquerra, una altra finestra petita a nivell de golfes i dues finestres de majors dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats força desgastats al primer pis. La façana oest presenta una galeria que sobresurt fruit d'una ampliació. Està formada per tres arcades d'arc rebaixat i deixa entreveure al fons l'antiga façana, la qual presenta una finestra al primer pis i dues a les golfes, totes elles emmarcades amb pedra treballada. De la part dreta de la façana en sobresurten diverses estructures d'ús agropecuari construïdes amb pedra i maó a les obertures, algunes amb teulada d'una sola vessant i altres de doble vessant. La façana sud queda dominada totalment per estructures d'ús agropecuari adossades al volum principal. Estan construïdes amb pedra exceptuant-ne una construïda amb maó. Entre totes les estructures d'ús agropecuari adossades a les façanes est, sud i oest en destaca el femer, que presenta una volta de canó d'obra a l'interior. Resulta també molt destacable la pallissa, ubicada uns metres al nord de la masia i descrita en una fitxa individual. | 08004-17 | Sector sud-oest del terme municipal | La masia dels Plans té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII amb reformes al llarg del segle XVIII. | 42.1117500,2.0692400 | 423051 | 4662603 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37576-foto-08004-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37576-foto-08004-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37606 | Pallissa dels Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-dels-plans | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La pallissa dels Plans està ubicada uns metres al nord de la masia. És una pallissa de grans dimensions construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats envoltant les obertures i delimitant les cantonades. La façana principal de la pallissa, orientada al sud, presenta dues grans arcades d'arc de mig punt, la més gran situada al centre i l'altra a l'esquerra. Coronant els brancals de pedra de les arcades s'hi troba la imposta motllurada de pedra. A la part dreta hi ha una petita porta amb brancals de maó i llinda de pedra, fruit d'una reforma a la que s'accedeix a través de diversos grans de pedra i maó. Al costat esquerre d'aquesta porta hi ha un rellotge de sol del que només se'n conserva una part. | 08004-47 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva. | 42.1121600,2.0688700 | 423021 | 4662649 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37606-foto-08004-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37606-foto-08004-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37684 | Pont del molí del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-colomer | Diverses pedres s'han desprès de la volta. El pas superior també presenta zones del terra escorxades per l'aigua. | El pont del molí del Colomer està situat al límit amb el terme municipal de les Llosses salvant el pas de la riera de Matamosses. És un pont robust construït amb maçoneria de pedra que alterna grans i mitjanes pedres irregulars sense treballar. Les mesures del pont són: uns 13 metres de llargada de pas, 4'20 metres de d'amplada i uns 4 metres d'alçada. És un pont d'un sol ull de 3'20 metres de diàmetre, amb base i volta d'arc rebaixat de pedra, en la que s'hi observen reforços moderns en formigó. | 08004-125 | Sector sud-est del terme municipal | El pont del molí del Colomer era el pas sobre la riera de Matamosses que comunicava el molí del Colomer (actualment inexistent) i el molí de Baix (en terme municipal de les Llosses) amb diverses masies del terme municipal d'Alpens i les Llosses. | 42.1126900,2.1260000 | 427745 | 4662658 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont del molí de Colomer es troba en el punt on conflueixen els termes municipals de les Llosses, Alpens i Sora. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37565 | Sant Joan del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. | XVIII | Es poden observar restes d'arrebossat escrostonat | La capella de Sant Joan del Graell està situada uns 50 metres al sud de la masia del Graell, en un monticle dominant les conques de la riera Lluçanès i la Gavarresa. És una capella de petites dimensions amb absis quadrat orientat al sud-est, de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb carreus treballats a les cantonades, i presenten un sòcol de motllures senzilles que ressegueix la part baixa de la façana principal i les cantonades. La façana principal, orientada al nord-oest, està dominada per una única obertura, una porta d'accés que presenta brancals de pedra motllurada, i coronada amb dues llindes amb inscripció, la superior dividida en tres parts. La porta presenta dos batents de fusta amb un picaporta i sis frontisses de ferro forjat. La façana sud-oest presenta sols una obertura a l'extrem dret, és una finestra d'esqueixada a mode d'espitllera, d'arc de mig punt a la part exterior i emmarcada amb pedra treballada. La façana sud-est presenta una major alçada ja que la part inferior es troba assentada sobre un sòcol de pedra per tal de salvar el desnivell de la vessant del turó en la que es troba ubicada la capella. És la part de l'absis i no presenta cap obertura. La façana nord-est hi té adossada la sagristia que presenta la teulada d'una sola vessant. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular, cantonades diferenciades i reformes amb maó a la façana sud-est, en la qual hi ha una petita finestra i un sortidor d'aigua de pedra. En el queixal que forma la sagristia amb la façana hi ha un baix banc de pedra. Tanca el perímetre de la capella el vessant del turó i una barana de tub de ferro amb baixos pilars de pedra. Davant de la façana principal hi creix un vell xiprer des del qual en surt una escala amb sis graons de pedra que salva el descens de la vessant del turó. | 08004-6 | Sector sud del terme municipal | Tal com indiquen les inscripcions de les llindes la capella fou construïda entre els anys 1714 i 1719. La llinda superior presenta la següent inscripció: FUNDATOR ISTIVS EG IHS LESIA FVIT IOANES / GRAELL PRESBITER ANNO 1714 La llinda inferior presenta la següent inscripció: FEU EDIFICAR FRANCISCO AGVUSTI / GRAELL PAGES LA IGLESIA AVE / MARIA SIN PECADO CONCEBIDA. Enmig de la inscripció hi ha la data 1719 i un motiu en baix relleu que consisteix en un colom picotejant un penjoll de raïm | 42.1125700,2.0859600 | 424435 | 4662679 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37565-foto-08004-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37565-foto-08004-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Actualment encara té ús religiós en celebracions esporàdiques de caire particular. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37609 | Pallissa del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. | XX | Conserva l'estructura i els elements constructius originals, ja que no s'ha fet reforma important. | La pallissa del Graell està ubicada uns 20 metres a l'est de la masia del Graell, en la vessant sud d'un petit turó des del que es dominen les valls de la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. Es tracta d'una pallissa d'imponents dimensions, construïda als inicis del segle XX i formada per un volum principal de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb carreus treballats a les cantonades. La façana principal, orientada al sud, és de grans dimensions (més de 30 metres de llarg per uns 10 d'alçada) i presenta una composició simètrica. A la planta baixa, actualment destinada a usos ramaders, s'hi poden comptar nou obertures seguint l'ordre de porta - tres finestres - porta - tres finestres - porta, tot i que una de les finestres s'ha reformat com a porta. La porta central de la planta baixa, de majors dimensions, presenta portes corredores. Totes estan emmarcades amb brancals de pedra i coronades amb un arc rebaixat de maó a plec de llibre. El primer pis està dominat per nou arcades d'arc de mig punt, essent la central de majors dimensions. Estan separades per pilars de pedra de carreus treballats i coronades per arcs de mig punt adovellats amb carreus de pedra molt desgastada, diferent del de la resta de la construcció. A cada extrem del primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i coronada amb arc rebaixat de maó a plec de llibre. Sobre aquestes dues finestres se'n troben dues més, de la mateixa tipologia, just sota teulada. També sota teulada i seguint la línia de la doble vessant, hi ha nou finestres circulars, d'obertura progressivament més ample essent la central de majors dimensions. Totes estan emmarcades amb carreus de la mateixa pedra utilitzada en les arcades del primer pis. La façana est no compta amb cap obertura i té adossat un cobert d'usos agropecuaris. La façana nord, parcialment adossada a la pendent del turó presenta només el nivell del primer pis. Té al centre una porta d'accés des de la qual es podia descarregar la palla cap a l'interior. A l'extrem dret sobresurt perpendicularment un cos adossat de construcció moderna amb tres finestres sota teulada. La façana est, orientada a la masia del Graell, presenta dos úniques obertures a nivell de primer pis. La de l'esquerra és una porta emmarcada amb brancals de maó i coronada per un arc rebaixat de maó a plec de llibre, la de la dreta és una finestra amb brancals de pedra i coronada per arc rebaixat de maó a plec de llibre. L'interior, que a partir del primer pis, consta d'una única sala, està sustentat per pilars de maó i bigues de fusta de pi. Conserva la teulada original i el terra de cairons. | 08004-50 | Sector sud del terme municipal | Construïda als inicis del segle XX per l'hereu de la masia del Graell, és una de les pallisses més grans de Catalunya testimoniant la intensa activitat agrícola de la masia en un passat no tant llunyà. | 42.1129700,2.0861300 | 424449 | 4662723 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37609-foto-08004-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37609-foto-08004-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37569 | El Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-graell | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d'Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XVIII | Tot i que presenta diverses reformes, conserva l'estructura i bona part dels materials i elements constructius originals. | Masia de grans dimensions assentada en una vessant del turó, formada per un volum principal (la casa principal) de planta rectangular de planta baixa, primer pis i golfes que presenta diversos cossos adossats fruit de les ampliacions fetes al llarg del temps i un volum de planta rectangular (la masoveria) de major altura adossat a llevant de la masia. Els dos volums tenen teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb arrebossat parcialment degradat. Presenta carreus treballats a les cantonades i reformes amb maó en alguns panys de paret. La façana principal del volum central mostra dues parts diferenciades. La part de la dreta, més antiga, presenta a la planta baixa quatre petites finestres a mode d'espitllera disposades irregularment. Al primer pis hi ha tres balcons amb base de pedra, el central més gran, emmarcats amb brancals i llinda de pedra motllurada i a les golfes cinc finestres, dues són emmarcades amb pedra treballada. La part de l'esquerra a nivell de planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb pedra bisellada i un portal a l'extrem esquerra, emmarcat amb grans carreus de pedra treballada, coronat amb arc rebaixat, en la dovella central hi ha la data inscrita de 1783, força erosionada. A nivell de primer pis hi ha una galeria formada per quatre arcs de mig punt separats per pilars de pedra octogonals amb base i capitell motllurats. A nivell de golfes hi ha una altre galeria de vuit arcs rebaixats de menors dimensions separats per pilars de pedra quadrats amb senzilla imposta. La façana oest del volum principal presenta a nivell de planta baixa una doble estructura de pedra i teulada de doble vessant d'ús agropecuari. Presenta una ordenació de dues finestres per planta. Les del primer pis amb brancals i llinda de pedra motllurada amb petit arc de descàrrega a sobre, la de l'esquerra amb ampit motllurat i la de la dreta tapiada amb maó. Les de les golfes estan emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, força erosionats. La façana nord del volum central està estructurada en tres parts. La part dreta té una porta d'arc rebaixat emmarcada amb carreus de pedra treballada i una finestreta emmarcada amb pedra bisellada a l'esquerra. Al primer pis, a la dreta, una finestreta emmarcada amb pedra bisellada i a la seva esquerra una finestra transformada amb balcó emmarcada amb pedra motllurada i amb un petit arc de descàrrega a sobre. A les golfes, dues finestres d'iguals mides emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat. De la part central de la façana en sobresurt un cos perpendicularment. A la façana oest d'aquest cos hi ha tres finestres a nivell de primer pis i una a nivell de golfes; destaca la de l'extrem dret del primer pis, emmarcada amb brancals i llinda de pedra motllurada i ampit motllurat. En les façanes nord i est d'aquest cos, es repeteix fins a sis vegades l'estructura de finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis i finestreta emmarcada amb maó i llinda de fusta just a sobre. A la part esquerra de la façana hi ha dues obertures per planta destacant la de l'extrem dret de les golfes, emmarcada amb pedra bisellada. A la banda esquerra de la façana est del volum principal hi ha tres obertures, una porta i una finestra a nivell de planta baixa i una finestra a nivell de primer pis, emmarcada amb ampit motllurat i brancals i llinda també motllurats amb la data inscrita de 1642. A la part dreta d'aquesta façana hi ha adossat el volum de major alçada, format per planta baixa, dos pisos i golfes. A la façana est hi ha una única obertura emmarcada amb pedra bisellada a nivell de golfes. A la façana sud, a planta baixa, hi ha una porta emmarcada amb pedra motllurada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra treballada i una petita finestra. Al segon pis i a les golfes hi ha una única finestra al centre emmarcada amb pedra treballada. La façana oest hi ha una única obertura a nivell de golfes. | 08004-10 | Sector sud del terme municipal | La masia del Graell és una de les més poderoses i antigues del terme. No trobem la masia documentada fins a finals del segle XV, en el fogatge de 1497, encara que probablement té uns orígens anteriors. Torna a aparèixer reflectida en la documentació parroquial del segle XVI i en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVII i amb ampliacions al llarg del segle XVIII. | 42.1130900,2.0854500 | 424393 | 4662737 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37569-foto-08004-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37569-foto-08004-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Per la part de migdia, clou l'edifici una lliça tancada a la part oest per una estructura d'ús agropecuari amb una porta de la lliça original integrada, un mur de pedra paral·lel a la façana i diverses estructures de pedra a l'extrem est una de les quals té una porta emmarcada amb pedra treballada a la llinda en la qual hi ha inscrita la data de 1784.Al voltant de l'edifici hi ha diverses estructures modernes d'ús agropecuari d'entre les que destaca la pallissa, descrita en una fitxa individual. També és remarcable la capella de la masia, situada a uns 50 metres al sud, també descrita en una fitxa individual.En la façana sud de la masia es conserven diverses parts de mur de càrrega arrebossats i pintats amb formes que imiten carreus treballats i disposats en filades regulars.La masia del Graell està situada al sud-oest del nucli urbà d'Alpens, en el pendent d'un turó que l'arrecera del vent del nord i a mig camí entre les valls de les rieres Lluçanès i Gavarresa.La masia també era coneguda antigament com Griells o Griell, topònim encara vigent. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37568 | La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII-XIX | Bona conservació de l'estructura i dels principals elements arquitectònics. | És un edifici de grans dimensions de forma allargada format per un volum central composat per diferents cossos fruit de les ampliacions de la masia al llarg del temps. Té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, consta de planta baixa i dos pisos, i els murs són de maçoneria de pedra irregular amb morter presentant cantonades diferenciades, algunes d'elles integrades als murs. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa una gran porta d'accés amb brancals i llinda de pedra treballada amb la inscripció de JUAN + VALL / 1876. A la seva esquerra hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra als brancals i a les llindes, i a la dreta una finestra de moderna obertura. Al primer pis hi ha tres arcades centrals d'arc rebaixat, adovellades i sustentades sobre pilars de pedra, i flanquejades per dues obertures, ala dreta una finestra balconera i a l'esquerra un balcó, les dues emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres arcades simètriques a les del primer pis sustentades per pilars de pedra i coronades amb arc rebaixat amb maó a plec de llibre. Flanquegen les arcades dues finestres balconeres amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de l'esquerra amb inscripció IHS. Aquest cos fou l'últim a ser ampliat (segle XIX) i per tant cal suposar que la porta principal es trobava a la façana oest. La façana oest presenta les ampliacions dels diferents cossos a partir de les cantonades diferenciades integrades. Sembla que el cos original era el central i s'hi realitzaren ampliacions a cada banda. La façana, a nivell de planta baixa, presenta dues portes centrals, una amb llinda de fusta i l'altra amb brancals de pedra i arc rebaixat adovellat. A la dreta hi ha dues petites finestres emmarcades amb monòlits de pedra a mode d'espitlleres, i a l'esquerra una finestra amb reixa de ferro i dues petites finestres també a mode d'espitlleres. Al primer pis hi ha un total de sis finestres; quatre d'iguals dimensions de pedra bisellada i ampit motllurat, i dues de menors, emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al segon pis hi ha quatre finestres de regulars proporcions emmarcades amb pedra bisellada i ampits motllurats, alguns força desgastats. La façana queda tancada per un mur de pedra amb antic accés a la lliça, diverses estructures agropecuàries, la pallissa, la porta posterior de la lliça i un mur de poca alçada que voreja i tanca la façana sud. A la façana nord s'hi adossa un porxo de teulada de doble vessant sustentat amb pilars de pedra i bigues de fusta. Hi ha un pou de pedra a l'interior i dos desaigües, també de pedra sobresurten del mur. L'accés del porxo a l'interior al nivell de primer pis és a través de dues portes emmarcades amb pedra bisellada amb inscripció a les llindes. La llinda de l'esquerra hi ha la inscripció JOAN IHS VALL / 1680, i a la llinda de la dreta l'anagrama IHS. A la part esquerra del porxo hi ha adossat un cos de teulada de doble vessant que presenta una porta amb llinda de fusta a la planta baixa i dues finestres per pis coronades amb maó pla, les de sota teulada de menors dimensions. La façana est presenta una composició irregular degut a les desigualtats dels diversos cossos fruit de les ampliacions. El cos de la dreta, lleugerament enfonsat, presenta a nivell de planta baixa una estructura de pedra que sobresurt perpendicularment parcialment derruïda. Al primer pis hi ha un llarg balcó amb diverses obertures de les quals en destaca una porta emmarcada amb pedra. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i ampit rodó. El cos central presenta la teulada lleugerament a menor alçada, i tres finestres, dues són emmarcades amb pedra bisellada i ampit rodó. El cos de l'esquerra presenta una alineació vertical de les obertures ordenat amb una finestra per planta totes elles emmarcades amb monòlits de pedra i amb ampit, dels quals el de la planta baixa i el segon pis són rodons i el central motllurat. | 08004-9 | Sector sud del terme municipal | Tot i que probablement té uns orígens anteriors, no trobem la masia de la Vall documentada fins a finals del segle XVI, en el matrimoni de Bernadí Vall amb Violant Ricart l'any 1591, data reflectida en un arbre genealògic que es conserva a la masia . Torna a aparèixer documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, és de finals del segle XVII, amb ampliacions al llarg del segles XVIII i XIX. | 42.1135500,2.1030700 | 425850 | 4662773 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37568-foto-08004-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La Vall és una gran masia situada en una petita vall, prop de la riera Gavarresa al sud del nucli urbà d'Alpens.A la façana oest, sota una finestreta i adossat al mur d'accés a la lliça hi ha un safareig de pedra.A l'interior, una de les estances genuïnes que s'ha conservat és una antiga cuina, situada al primer pis, amb una gran llar de foc i un escó de fusta al voltant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37608 | Pallissa de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-vall | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La pallissa de la Vall es troba ubicada a uns metres a l'oest de la masia de la Vall, tancant junt amb altres construccions, una lliça que s'estén davant les façanes oest i sud de la masia. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions formada per un volum de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant algunes obertures. La façana principal, orientada al sud-est, presenta una estructura simètrica vertebrada a través de dues grans arcades geminades d'arc de mig punt, sustentades amb pilars de carreus i imposta marcada de pedra, i arcs emmarcats amb maó. Entre els dos arcs hi ha un petit pany de paret de maó amb un carreu treballat on hi consta la inscripció JUAN VALL / 1876, i sobre aquest un ovalat ull de bou emmarcat amb maó. Als dos extrems dels arcs hi ha dos ulls de bous ovalats de menors dimensions. A cada extrem de la façana, i a nivell de planta baixa, hi ha una finestra emmarcada amb pedra, la de la dreta, sota les escales d'accés al primer pis, es troba tapiada. Sobre les finestres hi ha dues portes amb brancals de pedra i coronades amb arcs lleugerament apuntats de maó. La porta de la dreta té una escala exterior d'accés al primer pis. A l'extrem esquerre de la façana en sobresurt perpendicularment la porta posterior de la lliça. Les façanes laterals no presenten cap obertura i la façana posterior, orientada al nord-oest, en presenta cinc de petites dimensions. Tres ubicades a nivell de planta baixa i dues al nivell de primer pis, totes elles emmarcades amb maó. | 08004-49 | Sector sud del terme municipal | Construïda a finals del segle XIX per l'hereu de la masia la Vall, tal com apareix en una inscripció on es pot llegir 'Juan Vall /1876'. | 42.1136300,2.1027300 | 425822 | 4662782 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37608-foto-08004-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37608-foto-08004-49-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37657 | Font de l'horta de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-la-vall | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es troba totalment recoberta de bardisses fins al punt que no es possible accedir al brollador. Tot i així, l'estat de conservació del safareig de pedra és relativament bo. Convindria netejar i condicionar l'entorn. | La font de l'horta de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 250 metres a l'oest de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que descendeix des del nucli urbà passant per la font Bona o bé per un corriol que surt de la masia de la Vall. En qualsevol dels dos casos s'ha d'agafar un corriol que descendeix uns metres per sota la pista forestal fins arribar a la font. La font està formada per un gran safareig de pedra construït amb carreus treballats, amb amples batedors als costats. Actualment el safareig està mig colgat per la vegetació de manera que no s'arriba a veure el brollador. Tot i així es sent el raig constant que surt del brollador, amagat entre la bardissa. L'entorn de la font, ubicada en una vessant amb força pendent d'una petita vall, al fons de la qual passa la riera Gavarresa, és molt humit i amb una vegetació molt espessa. | 08004-98 | Sector sud del terme municipal | Antigament, aquesta era una font utilitzada tant pels habitants de la propera masia de la Vall, com pels habitants del nucli d'Alpens, que venien a beure aigua o a rentar la roba especialment en època de secada, quan les fonts més properes al nucli no rajaven. | 42.1137100,2.1005400 | 425641 | 4662793 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37657-foto-08004-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37657-foto-08004-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats d'16.9 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable, tot i que a partir de 50 mg/l es considera una font no potable, segons l'Organització Mundial de la Salut.Segons fonts orals, és una font que a més de proveir una aigua especialment bona, sol rajar sempre, fins i tot en èpoques de secada. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37656 | Font de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vall | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es troba recoberta de molsa i envoltada per un filat elèctric. | La font de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 125 metres a l'est de la masia que li dóna nom i pocs metres sota la balma de la Vall. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt del costat est de la masia de la Vall i descendeix ràpidament entre boixos en una petita vall amb força pendent. La font està ubicada a recer d'una balma per sobre de la qual passa un torrent. Sota la balma, de forma semicircular, hi ha un gorg al costat del qual hi ha la font. La font està formada per una brollador i una aixeta que sobresurten d'una paret de roca totalment recoberta de molsa, a la part esquerra de la balma. L'entorn de la font, dominat per l'abrupte curs del torrent que hi passa i que uns metres més avall passa també per la balma de la Vall, és especialment ombrívol ja que els boixos i especialment els freixes que hi ha deixen passar entre les seves branques i fulles, comptats rajos de sol. | 08004-97 | Sector sud del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, la Vall, ubicada a uns 125 metres i també als habitants de la balma de la Vall, situada a pocs metres de la font, i que al llarg del temps va tenir diversos habitants entre les seves parets. | 42.1138400,2.1039100 | 425920 | 4662804 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37656-foto-08004-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37656-foto-08004-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats de 0.7 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37639 | Balma de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-vall | Tant el corriol d'accés com la balma es troben en bon estat, tot i que hi accedeixen les vaques i el seu accés no està senyalitzat. | La balma de la Vall està ubicada al sector meridional del terme municipal, al nord-est de la masia de la Vall i uns metres més amunt de la font de la Vall, ja que ambdós es troben en la llera del mateix torrent. S'accedeix a la balma a través d'un corriol que s'inicia a la masia de la Vall i descendeix entre frondosos boixos fins arribar a una raconada a on es troba la balma. Es tracta d'una balma de mitjanes dimensions ubicada en una zona enclotada per on passa un torrent de curs abrupte. Forma un semicercle que amida de punta a punta uns 30 metres, amb una profunditat que arriba en algun punt als 5 metres i alçades que oscil·len entre el metre i els dos metres i mig. Al centre de la balma hi ha una roca recoberta totalment de molsa, que correspon al punt a on cau l'aigua quan baixa aigua pel torrent. A la seva dreta hi ha un mur de maçoneria de pedra irregular amb filades regulars d'uns 50 centímetres, d'uns 3 metres de llarg, que servia per anivellar el terra de la balma i fer-lo més habitable. El torrent que passa per la balma i uns metres més avall també per la font de la Vall, forma una vall petita, abrupte i molt humida. Aquestes condicions conformen un paisatge salvatge, amb una espessa massa boscosa formada principalment per freixes i boixos, que no deixen passar excessius rajos de sol a la zona de la balma, especialment fresca i ombrívola. | 08004-80 | Sector sud del terme municipal | Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma de la Vall hi queden vestigis d'un mur de pedra, que delimitava una estança on, segons fonts orals, hi havien viscut gitanos durant la primera meitat de segle XX. També va ser lloc de refugi dels pobres i captaires que arribaven a Alpens el dia abans del dinar de Carnestoltes. | 42.1143200,2.1038900 | 425919 | 4662858 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37639-foto-08004-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37639-foto-08004-80-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37583 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVII | Tot i la reforma de la casa per a usos de turisme rural s'han conservat elements originals interessants a l'interior com el forn, l'armari amb els antics fogons, festejadors a les finestres i les menjadores de les quadres. | El Vilar es troba ubicada al sud-est del nucli urbà en la vessant est de la petita vall que forma la riera de la Gavarresa. Es tracta d'un edifici format per un volum principal de planta rectangular i un cobert adossat, composat per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra amb morter i algunes panys de paret arrebossats i pintats de color salmó. La façana principal, orientada al sud, presenta quatre obertures. Destaca la portalada de la planta baixa, amb brancals formats sols per dos monòlits de pedra i una gran llinda de pedra amb la data inscrita de 1689. A la seva esquerra hi ha una finestra de petites dimensions. Al primer pis trobem dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit rodó. A la part esquerra de la façana s'hi adossa perpendicularment un cobert construït amb murs i pilars de pedra, i amb teulada de doble vessant. Presenta quatre petites finestres i una porta al mur oest, i queda obert amb grans obertures a la banda del pati. La façana est presenta sols el nivell de primer pis degut el desnivell en el qual està bastida la masia. Presenta tres úniques obertures: dues portes i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra i ampit rodó. La façana nord presenta un cos que sobresurt a la part central amb dues finestres a cada lateral. La resta de la façana presenta una única obertura a la part esquerra. La façana oest presenta quatre obertures, dues per planta totes elles amb ampit de maó. Tanca la façana principal un petit pati delimitat pel cobert i un petit mur de pedra. Uns metres a l'est de la casa es troba una estructura d'ús agropecuari parcialment derruïda bastida aprofitant la roca natural, i uns 50 metres al sud-est hi ha la font del Vilar, ubicada en un clot que actualment constitueix un abeurador natural pel bestiar. | 08004-24 | Sector est del terme municipal | La masia del Vilar apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació de finals del segle XVII tal com reflecteix la llinda de la porta principal, amb la data inscrita de 1689. | 42.1161000,2.1088700 | 426333 | 4663051 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37583-foto-08004-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37583-foto-08004-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37584 | Molí del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII | No es conserva la teulada, alguns murs estan derruïts i la vegetació i les bardisses omplen tant l'interior com els voltants de l'edifici. | El molí del Graell està situat a la banda de ponent de la riera Lluçanès, a l'oest de la masia del Graell i prop de la font de les Teixoneres. És un conjunt format per l'edifici del molí, la bassa i la resclosa. L'edifici del molí, orientat al sud-oest és de mitjanes dimensions, de planta rectangular i teulada, avui desapareguda, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els seus murs construïts amb maçoneria de pedra s'hi denoten diverses ampliacions, una de les quals amb carreus ben tallats. S'hi conserven diverses obertures coronades amb llinda de fusta i un portal d'arc rebaixat que dóna accés a la sala de màquines a la part baixa on s'ubicava una única mola, avui en dia no conservada al seu emplaçament. La bassa del molí és de grans dimensions (30 metres de llarg per 15 en el punt més ample) i es troba ubicada a la part posterior del molí. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra, que en algunes parts presenta carreus grans treballats, sobre un desnivell que permet que el pendent de la muntanya faci la funció de mur lateral. El mur principal es troba adossat a la casa i té una orientació de nord-est a sud-oest seguint la direcció de la riera. En els 30 metres que té el mur aproximadament s'hi poden observar diverses ampliacions i la data de 1779 inscrita en un carreu. El mur salva un fort desnivell, arribant a una alçada màxima d'uns 6 metres a la part inferior i poc més de metre i mig a la part superior. Actualment, si bé es conserven els murs, la vegetació ha recobert bona part de l'estructura dificultant-ne la visibilitat. La resclosa del molí es troba just a sobre de la bassa del molí. Consisteix en un mur d'uns 13 metres de llargada per 60 centímetres d'amplada que travessa la riera, formant una bassa des de la que es dirigia l'aigua cap a la bassa del molí. Al costat d'aquest mur, i just a l'extrem superior de la bassa del molí, hi ha un mur construït amb maçoneria de pedra de carreus treballats d'uns 10 metres de llargada, 2 metres d'alçada i 1'20 metres d'amplada que tenia la funció d'aturar un possible cop d'aigua protegint el molí. A la part inferior d'aquest mur hi ha un conducte per el que passava l'aigua de la riera cap a la bassa del molí. | 08004-25 | Sector sud-oest del terme municipal | La majoria de concessions hidràuliques per a l'establiment de molins al Lluçanès que va concedir l'administració borbònica van ser donades al llarg del segle XVIII. Aquest fet, i la llinda amb la data de 1773 que es conserva a l'edifici, indiquen que probablement aquest molí té els seus orígens al segle XVIII. | 42.1158600,2.0775600 | 423744 | 4663052 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37584-foto-08004-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37584-foto-08004-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37564 | Cementiri d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | Es conserva en bon estat ja que el seu ús ha estat ininterromput. | El cementiri d'Alpens està ubicat al sud-est del nucli urbà, pocs metres al sud de la carretera BP - 4654 i de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. Es tracta d'un recinte de planta rectangular, delimitat per murs de maçoneria de pedra amb morter, parcialment arrebossats, de poca alçada. La porta del recinte, encarada al nord, és de ferro forjat i conté la data de 1909 en la seva estructura. Està emmarcada per dos pilars de pedra d'alçada superior al mur contigu. Al fons del cementiri hi ha els nínxols col·locats en forma d'U entre els que hi ha, al centre, la capella del fossar, amb porta d'arc escarser i un òcul a sobre. La part central del recinte queda ocupada per 4 xiprers i 4 avets col·locats en forma de creu i diverses creus de ferro forjat. | 08004-5 | Sector central del terme municipal | 42.1171000,2.1056400 | 426067 | 4663165 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37564-foto-08004-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37563 | Sant Sebastià i Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-i-sant-roc | GAVÍN, JM, Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona, Arxiu Gavín, 1984. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XIX | La capella de Sant Sebastià i Sant Roc està situada al sud-est del nucli urbà d'Alpens entre la carretera BP-4654 i el cementiri del municipi. És una capella d'una sola nau, de planta rectangular assentada sobre roca natural. Els murs són de maçoneria de pedra força regular i presenta grans carreus treballats a les cantonades. La teulada, de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, presenta un ràfec que en sobresurt i un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana i coronat amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al nord, està vertebrada per una alta porta d'arc rebaixat amb brancals de pedra i coronada amb dovelles. Sobre la clau de l'arc hi ha una pedra semicircular que té la data de 1888 inscrita. Sobre la porta s'hi observa un arc de descàrrega de maó i un òcul centrat emmarcat també amb maó. La resta de façanes no presenten obertures. Destaca un dels carreus situat a la part baixa de la cantonada esquerra de la façana principal on hi ha una inscripció emmarcada amb dues línies gravades que diu: SI VOLS SER LIBRE DE FAM PESTA Y GUERRA DIGAS UN PARE NOSTRE A EST SANT SEBASTIAN AÑO 1920. | 08004-4 | Sector central del terme municipal | Després de la gran epidèmia de pesta de 1854, es van construir capelles, finançades pel poble i l'església, per advocar-les als sants protectors contra la pesta, com són Sant Roc, Sant Sebastià o Sant Cristòfol.. La capella de Sant Sebastià i Sant Roc d'Alpens es va crear precisament per aquest motiu. | 42.1174200,2.1055000 | 426056 | 4663200 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37563-foto-08004-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37563-foto-08004-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37592 | Carrer Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-planes | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Planes està ubicat a l'extrem sud-est del nucli, amb l'entrada i la sortida a través de la Placeta, ja que en l'extrem sud el carrer no té sortida. Es tracta d'un carrer estret i força recte, construït sobre el desnivell del terreny, amb totes les cases ubicades al costat oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Les teulades són de doble vessant amb aigües al carrer. La primera casa del carrer, fent cantonada amb la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. A la seva esquerra, en el número 3, hi ha una casa força reformada de la que en destaca una finestra petita emmarcada amb pedra bisellada i decorada amb un estripagats de ferro forjat. La següent casa, el número 5, té fins a cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, tres de les quals amb ampit motllurat. Destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'ES DE FRANCESCH PAISSA / MESTRA DE CASAS / 16 IHS 82' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió en la part inferior . Més enllà, en els números 7 i 9, hi ha dues cases que comparteixen la teulada. S'hi conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampit motllurat en els del primer pis i les golfes. Destaquen la porta principal de la casa del número 7, amb la inscripció: '16 IHS 89' junt amb el símbol dels claus de la Crucifixió a la part inferior de la llinda, la finestra central del primer pis amb inscripció a la llinda i la finestra de l'extrem esquerre del primer pis del número 9, amb la inscripció: '17 IHS 12' a la llinda. En els números 11 i 13 hi ha dues cases, de major altura, força reformades que no conserven elements originals. Més enllà, en el número 15, trobem una casa amb la façana arrebossada que conserva diverses obertures originals, algunes de les quals emmarcades amb pedra motllurada i la resta amb pedra bisellada. Destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1726 inscrita a la llinda. A partir d'aquesta casa només es troba una casa de nova construcció sense cap element arquitectònic interessant al costat est, i un camí delimitat per murs de pedra que condueix a una casa aïllada construïda a mitjans del segle XX. | 08004-33 | Nucli urbà. Carrer Planes. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1179200,2.1016700 | 425740 | 4663259 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37592-foto-08004-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer hi ha ubicats diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables es troben a les cases amb els números 1, 5, 15 | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37642 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona | La font està coberta de vegetació, l'aigua que omple el safareig està bruta i l'accés és dificultós. Convindrisa netejar i condicionar l'entorn. | La font Bona està situada a l'extrem sud del nucli urbà, uns metres més avall de l'última casa del carrer de Baix. S'accedeix a la font a través del carrer de Baix, que en abandonar l'última casa, passa a ser una pista forestal. A pocs metres de la darrera casa, en un revolt de la pista, trobem la font a mà esquerra, envoltada totalment de vegetació. La font està formada per un caminet empedrat que condueix a unes escales, també de pedra, que descendeixen fins a la font, aixoplugada sota una arcada de mig punt adovellada. La paret del fons de l'arcada està formada per carreus regulars i té a la part esquerra, el brollador, el costat del qual hi ha un abeurador que recollia l'aigua de la font per omplir el safareig que hi ha just davant. El safareig, de forma triangular, està construït amb murs de maçoneria de pedra, exceptuant la part més propera a la font, amb batedors de rajols. En un dels vèrtexs del safareig s'hi troba una pedra treballada de grans dimensions amb forma de desaigua. | 08004-83 | Sector central del terme municipal | Aquesta font era utilitzada pels veïns del poble per proveir-se d'aigua i per a rentar la roba, tot i que la font propera al nucli amb més anomenada eren les Fontetes, actualment perduda. | 42.1179600,2.0972100 | 425371 | 4663268 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37642-foto-08004-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37642-foto-08004-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava i en el safareig hi havia aigua, encara que molt bruta. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37646 | Font del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pi | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006. | La font està neta de vegetació i s'hi accedeix sense dificultat. | La font del Pi està situada uns centenars de metres a l'est del nucli urbà, pocs metres a l'oest del molí de Clarà, en terme municipal de les Lloses i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que condueix al molí de Clarà i que descendeix des de la carretera BP-4654. Un cop s'arriba a la riera, s'ha d'agafar una pista a mà esquerra, seguir-la uns 50 metres fins trobar un corriol a mà esquerra que s'endinsa en un bosc de pins. Després de seguir el corriol uns 75 metres s'arriba a la font, que queda a l'esquerra. També es pot accedir a la font a través d'un corriol que baixa entre el bosc des del collet de la Batallola. La font està formada per un petit mur de pedra del que en surt un brollador metàl·lic, totalment oxidat. Just davant, l'aigua cau sobre una petita bassa delimitada per lloses, abans de seguir per un rec que travessa el corriol i s'escola pel vessant de la muntanya. L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per un bosc de pins, boixos i arços, amb heura i lloreret a l'entorn immediat de la font. | 08004-87 | Sector est del terme municipal | Tal com es recull en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter, aquesta font sol rajar gairebé sempre. | 42.1181000,2.1127600 | 426657 | 4663270 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37646-foto-08004-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37646-foto-08004-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats de 0.6, 0.7, 0.4 i 0.8 mg/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37653 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase | La font està ben condicionada. L'espai que l'envolta, però, és especialment petit a causa de la proximitat de la carretera BP-4654. | La font de l'Ase està situada a l'est del nucli urbà, a tocar, literalment, de la carretera BP-4654. Es troba, doncs, a pocs centenars de metres del nucli, prop del punt conegut com el collet de la Batallola i a peu mateix de la carretera. Es tracta d'una font formada per una estructura de pedra i maó que forma un safareig sense batedors. La part inferior, arrebossada, consisteix en una bassa rectangular a l'esquerra del qual hi ha el brollador. La part superior, únicament decorativa presenta un mur de maçoneria de pedra, delimitat a les cantonades per maó. Té dos parts separades per una línia de maons, la inferior té forma rectangular i la superior té una forma triangular a mode de frontó. En la part central de la part triangular trobem un nínxol emmarcat amb maó i actualment buit. L'entorn de la font queda en certa manera tallat pel pas de la carretera. Tot i així, a l'altre cantó de la mateixa, hi ha un banc sota un freixe, arbre que també ocupa la part posterior a la font. | 08004-94 | Sector central del terme municipal | 42.1182400,2.1060500 | 426102 | 4663291 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37653-foto-08004-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37653-foto-08004-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny 2006) la font no rajava. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37593 | Carrer Vilamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vilamala | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Vilamala està ubicat al sector sud del nucli urbà, comunicant en un extrem amb la Placeta i en l'altre amb el carrer dels Rosers, i tancant la zona d'horts que es troba a l'interior del nucli. Es tracta d'un carrer estret i lleugerament sinuós, ja que si bé el seu recorregut és d'est a oest, el carrer fa un lleuger gir cap a la meitat i dos girs de 90º a l'extrem oest. La majoria de les cases, de tipologia urbana, tenen una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, que en molts casos son ocupades per grans eixides, i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Les cases, majoritàriament amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, estan ubicades al cantó nord, de manera que només es troben cases en el cantó sud en el primer i l'últim tram. El tram central, doncs, queda delimitat al sud per un mur de pedra. La primer casa que es troba al cantó nord, amb façana també a la Placeta, presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i una altra amb ampit rodó. Al seu davant, en el número 1, trobem una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la finestra de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció 'CASA DE IO + SEPH SERRAT / 16 IHS 83' a la llinda. Al seu costat hi ha una casa força reformada, a partir de la qual comença un mur de pedra que ressegueix el carrer pel cantó sud en el tram central. Tornant a la banda nord del carrer es troba, en el número 2, una casa amb la façana arrebossada que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció '17 IHS 89' a la llinda. A la seva esquerra, en els números 4 i 6 trobem dues cases força reformades de la que només es conserva com a element original una finestra emmarcada amb pedra bisellada, a l'extrem dret del primer pis del número 4. Seguint pel costat nord hi ha en els números 8 i 10, dues cases amb la mateixa distribució d'obertures que conserven únicament la finestra del primer pis, emmarcada amb pedra bisellada en ambdós casos. En el número 12 trobem una casa de la que destaca la finestra de grans dimensions del primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat, i la porta principal, parcialment tapiada, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: '16 IHS 23'. A la seva esquerra trobem, en el número 14, una casa que conserva, com a elements interessants, dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i un ampit motllurat a les golfes. De la següent casa, en el número 18, només en destaca el portal principal, d'arc rebaixat i emmarcat amb pedra motllurada. Més a l'esquerra trobem cal Patllari, descrita en una fitxa individual. Al seu costat hi ha dues cases força reformades de les que només destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit rodó, ubicada a l'extrem dret del primer pis del número 20. Seguint la numeració del carrer trobem en el número 24, una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, i amb la llinda de la porta principal datada el 1781. En el número 26 hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal, amb llinda datada al segle XVIII. El següent element d'interès es troba en la casa del número 30, amb un portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1761 inscrita a la llinda. | 08004-34 | Nucli urbà. Carrer Vilamala. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.1007500 | 425664 | 4663300 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37593-foto-08004-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) De les dos següents cases, els número 32 i 34 que es troben a on el carrer torna a tenir cases en ambdós costats, destaquen únicament les finestres principals del primer pis, emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat.A la seva esquerra trobem en el número 36 l'última casa del carrer pel cantó nord. D'aquesta casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, alguna de les quals també amb ampit motllurat, i especialment la llinda de la porta principal, amb la inscripció: 'FRANCESCH IHS PAISSA ME / NOR 1704' junt amb dos elements en baix relleu que sobresurten als extrems, unes alicates a l'esquerra i un escaire a la dreta.Tornant al costat sud del carrer trobem un primer edifici, força mal conservat, amb parts del mur construïts en tàpia, seguit d'un edifici força reformat en el número 17, del que destaca el portal principal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra motllurada i amb la data de 1788 inscrita en la clau de l'arc.A la seva dreta trobem en el número 19, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb una inscripció a la llinda de la porta principal actualment il·legible.En el número 21 hi ha una casa amb façanes orientades a l'est i al nord, ja que en aquest punt el carrer gira 90º. De la casa en destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals, ubicades en la façana nord, amb ampit motllurat compartit.Els últims elements d'interès els trobem a la casa del número 25, l'última del carrer, amb el portal principal emmarcat amb pedra bisellada i amb la inscripció a la llinda '17 IHS 62' i diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat.Al llarg del carrer s'hi troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic. Els més destacables són els picaportes de les cases amb els números 6, 10, 17, 18, 22, 28 i 36.En el tram central del carrer que queda delimitat per un mur de pedra hi ha diversos elements interessants, multitud d'anelles de ferro per a estacar-hi bestiar, una mola de molí datada el 1860 i un pou de pedra, ubicat davant del número 16. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37587 | Carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-baix | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni, amb algunes cases ben conservades i altres en força mal estat | El carrer de Baix està situat a l'extrem sud-oest del nucli urbà, entre el carrer Graell i la font Bona. Es tracta d'un carrer estret i sinuós amb força pendent, que segueix una direcció de nord-est a sud-oest i que té les cases ubicades d'una forma aïllada ja que en molts casos no tenen la façana unida. La majoria de les cases, de tipologia urbana, són del segle XVIII i tenen els murs de càrrega de maçoneria de pedra i una distribució de planta baixa, primer pis i golfes i teulades de doble vessant amb aigües al carrer. Descendint des del carrer Graell i, un cop travessada una zona amb horts, s'arriba al número 1 del carrer, ubicat en el cantó est. Es tracta d'un edifici molt malmès que només conserva com a element interessant, un brancal bisellat del que podria haver constituït la porta principal. Al seu davant, en el número 8, trobem una casa amb quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i una línia inscrita que les ressegueix a mode de motllura. Destaca la llinda de la porta principal, amb la inscripció 'JOAN + PRAT / 17 IHS 67'. Una altra vegada al costat est, i un cop superada una edificació de totxana, trobem en el número 5, una casa que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada, a la llinda d'una de les quals es pot llegir '17 IHS 73' i el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta hi ha un local sense interès arquitectònic i més enllà, en el número 7, una casa que conserva les sis obertures originals. De les cinc finestres, totes amb ampit rodó, tres estan emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada. La porta principal, també emmarcada amb pedra treballada, presenta la data de 1692 inscrita a la llinda. Al seu davant, en el número 12, trobem una casa amb tres obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: '17 IHS 66'. Arribant ja al final del carrer trobem en el costat est i amb el número 9, una casa força reformada que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra treballada, una de les quals amb ampit rodó. Dues d'aquestes obertures tenen inscripcions: '17 IHS 71' a la llinda de la porta de la dreta i '1717' a la finestra superior esquerra. Al seu davant, i tancant el carrer pel costat oest, hi ha dues cases amb les façanes arrebossades de tal manera que l'emmarcat de les obertures és l'única pedra vista. En la de la dreta s'hi conserva una finestra amb ampit rodó i una porta amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda, ambdues emmarcades amb pedra treballada. En la de l'esquerra s'hi conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis, una de les quals amb la inscripció '17 IHS 72' a la llinda i dues obertures a la planta baixa. A la dreta, una finestra emmarcada amb pedra treballada i ampit rodó i una inscripció de difícil lectura on hi ha la data de 1714. A l'esquerra, una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra treballada i una inscripció erosionada a la llinda. A partir d'aquest punt, el carrer segueix descendint, convertint-se en pista forestal, fins abandonar el poble. | 08004-28 | Nucli urbà. Carrer de Baix . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37587-foto-08004-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès, des de les anelles que servien per estacar-hi el bestiar fins als picaportes, el més interessant dels quals, es troba a la casa amb el número 3. Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37604 | Fàbrica tèxtil cal Patllari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-cal-patllari | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Es va modificar la façana i es va pujar una planta. | L'antiga fàbrica tèxtil cal Patllari està situada a la part central del descendent carrer Vilamala. És un edifici de tipologia urbana, d'estil barroc popular del segle XVIII, estret de façana d'uns cinc metres i d'una profunditat aproximada de deu metres, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal, format per planta baixa i dos pisos. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La façana principal, orientada al sud, esta formada per una porta d'accés emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una petita finestra a l'esquerra amb un llangardaix de ferro. Al primer pis hi ha una finestra rectangular apaïsada amb ampit i brancals de lloses de pedra. Al segon pis hi ha dues finestres a mode de galeria, d'arc rebaixat i amb una petita barana de fusta cadascuna. | 08004-45 | Nucli urbà. c/ Vilamala, 18. Alpens | Durant el segle XIX era una fàbrica tèxtil que tenien tres o quatre telers manuals i ordidor. La fàbrica va tancar els anys 20 del segle XX amb la vinguda de l'electricitat. | 42.1183000,2.1009600 | 425681 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37604-foto-08004-45-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37658 | Sender de gran recorregut. GR-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-1 | <p>PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. http://www.feec.org</p> | <p>El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses.</p> <p>Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres.</p> <p>El sender de llarg recorregut que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de les etapes 9 i 10 (segons la FEEC) del GR-1. L'etapa 9 és la que va de Ripoll a Alpens. Té un recorregut de 22, 5 quilòmetres i un temps estimat de 5 hores i mitja. Prové de Ripoll, passa per Sant Martí de Vinyoles, Santa Margarida de Vinyoles, coll Tallat, Puig-empí i entra al terme municipal d'Alpens vorejant la serra del Cosme, passant per Rocadepena fins a la masia de Torrats. Des de Torrats es baixa fins a trobar la carretera BP-4654 que descendeix fins a la vila d'Alpens, passant pel costat de les masies cal Moreu i el Casó, i endinsant-se pel carrer de Dalt .</p> <p>L'etapa 10, que va d'Alpens a Lluçà, té un recorregut de 13,8 quilòmetres amb un temps estimat de 3 hores i quaranta minuts. Es surt de la vila d'Alpens seguint les marques vermelles i blanques que condueixen a través de la plaça de l'església, el carrer Graell i el carrer de Baix des del qual, continuant de forma ascendent es puja fins a la pista forestal que va d'Alpens en direcció a Santa Eulàlia de Puig-oriol, tram que també coincideix amb el camí ramader (Ruta I) i els camins rals de França i el de Manresa a Ripoll. Es continua fins a la gran masia del Graell, casa de parada dels pastors i ramats transhumants, Sant Joan del Graell, i segueix passant pel roure gros fins al collet de Perotet, punt en que surt del terme municipal d'Alpens. A partir d'aquí continua pel terme municipal de Lluçà, seguint el serrat del Tudons, Sant Cristòfol de Borrassers, Santa Eulàlia de Puig-oriol, molí de Puig-oriol i riera Lluçanès, Curtius, el castell de Lluçà i ermita de Sant Vicenç, i finalitza a Santa Maria de Lluçà.</p> | 08004-99 | Sector central i sud del terme municipal | <p>La data d'homologació del sender fou 1.978</p> | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia del GR-1 no està editada. A la zona de la masia de Torrats hi ha uns senyals del GR-1 que podrien formar part d'un antic traçat que actualment no s'utilitza. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37641 | Font Riüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-riussa | La font està neta de vegetació. | La font Riüssa està situada al sector sud del nucli urbà, entre el carrer dels Rosers i el carrer de Baix, en una zona d'horts delimitats per murs de pedra. S'accedeix a la font a través d'unes escales de pedra que es troben a mà esquerra en el tram de carrer que hi ha entre el carrer de Baix i el carrer Graell. Un cop descendides les escales, s'ha de seguir paral·lel al mur de pedra que delimita el carrer fins trobar la font, ubicada en una raconada del mur a mà dreta. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de pedra que aprofita la roca natural formant una cavitat pràcticament cúbica amb una entrada emmarcada amb llinda de pedra. Dins la cavitat hi ha l'aigua embassada que hi neix. L'espai que envolta la font està ocupat totalment per horts delimitats per murs de pedra que en alguns casos podrien haver constituït vestigis de les primeres cases del nucli. | 08004-82 | Nucli urbà | 42.1183300,2.0990000 | 425519 | 4663307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La font és utilitzada per al rec dels horts que l'envolten. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37600 | Antigues escoles d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-dalpens | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | La finestra esquerra de la planta baixa ha estat reformada com a porta d'accés. | Les antigues escoles d'Alpens, estan situades a la Placeta, prop de l'entrada principal del nucli urbà. És un edifici modernista de planta rectangular, ample de façana, format per planta baixa i dos pisos, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a l'exterior els emmarcaments de les obertures de maó que combinen amb decoracions de trencadís de ceràmica o de rajol policromat. La façana principal, orientada a l'est, està ordenada simètricament. A la planta baixa hi ha una porta principal flanquejada per dues finestres, la de l'esquerra reconvertida en porta d'accés a una entitat bancària. També hi ha una porta d'obertura recent. La porta principal presenta un gran coronament d'arc rebaixat amb decoració de quatre pilars escalonats i emmarcats amb una estructura ondulant, tot ell fet amb maó. Entre els pilars presenta cinc franges decorades amb trencadís de ceràmica de tons verdosos. Les dues finestres que flanquegen la porta principal presenten un coronament d'arc de mig punt amb maó a plec de llibre. Les claus dels arcs són de pedra i hi ha una inscripció a cadascuna: la clau de l'esquerra té inscrit les inicials J.V, i la clau de la dreta la data de 1910. Els semicercles interiors que formen els arcs estan decorats amb rajols policromats amb filigranes pseudo-florals de tons ocres i blaus. Al primer pis hi ha dos balcons als extrems i dues finestres geminades al centre amb pilar mitger de maó. Totes les obertures tenen arc peraltat amb maó a plec de llibre. Els interiors dels arcs estan decorats amb rajols policromats amb formes pseudo-florals de tons marronosos. Una línia horitzontal de tres filades de maó separa el segon pis. Als extrems hi ha dos balcons i al centre quatre finestres rectangulars geminades i separades per pilars de maó. Sota el ràfec de la teulada hi ha una franja horitzontal de maó que també serveix per coronar les obertures del segon pis. | 08004-41 | Nucli urbà. La Placeta, 6, 7 i 8 . Alpens | Josep Vall i Camprubí, propietari de la Vall, sufragà les despeses de la construcció de l'únic edifici d'estil modernista que té el poble (1909), a la Placeta, que s'habilità alhora per situar-hi les escoles (una per a nens i l'altra per a nenes, a la planta baixa), ja que les escoles de nens -les nenes anaven a les monges - que tenia la població en aquell moment (situades a l'última casa de la banda dreta de la plaça Major, coneguda com a ca l'Aleix) presentava unes condicions deplorables. També s'hi ubicà la seu de l'Ajuntament i del jutjat, al primer pis i les residències dels mestres al segon pis. Primerament fou habilitada la residència del mestre dels nens i després, a partir de 1920, la de la mestra de les nenes. Entre Josep Vall i l'Ajuntament es formalitzà un contracte d'arrendament, renovable amb el pas del temps, per a l'ús de l'esmentat edifici, que se signà el 9 d'octubre de 1910, pel qual la corporació municipal es comprometia a pagar al propietari de la Vall unes 200 pessetes anuals. | 42.1184600,2.1016100 | 425735 | 4663319 | 1909 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37600-foto-08004-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37594 | La Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placeta | XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | <p>La Placeta està ubicada al sector est del nucli urbà, comunicant al nord amb el carrer de la Placeta i la carretera BP-4654 a través d'un petit tram que passa per davant del Casino, i al sud amb els carrers Planes i Vilamala. Plaça de petites dimensions i de forma allargada, semblant a un carrer ample. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulades de doble vessant amb aigües a la plaça i murs de càrrega de maçoneria de pedra. Il·luminen la plaça diversos fanals de ferro forjat decorats amb el cap d'un drac a la punta. Tancant la plaça pel cantó nord, trobem l'edifici del casal municipal, totalment reformat i que no conserva cap element original. En el cantó oest, i fent cantonada amb el carrer de la Placeta, hi ha en el número 4 una casa de la que destaquen les obertures del primer pis i de les golfes. Al primer pis hi ha dos balcons simètrics emmarcats amb pedra motllurada i amb el monograma IHS gravat a la llinda. Sobre aquests dos balcons hi ha dues petites finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la seva esquerra, en el número 5, hi ha una casa de la que destaquen diverses obertures: a la planta baixa la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una amb ampit motllurat. Les dues estan coronades amb llindes amb inscripcions, la de l'esquerra és actualment il·legible i la de la dreta té dues creus, un motiu floral encerclat i el monograma IHS. Sobre aquestes dues finestres s'hi troben dues finestres de petites dimensions a nivell de golfes. Les dues estan emmarcades amb pedra bisellada i la de l'esquerra conserva l'ampit motllurat. A l'esquerra d'aquest edifici hi ha les antigues escoles d'Alpens, descrita en una fitxa individual. Més a l'esquerra, en el número 9 i fent cantonada amb el carrer Vilamala, trobem una casa amb cinc de les sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, amb ampits motllurats a les finestres del primer pis i ampits rodons a les de les golfes. En destaca especialment les llindes de la porta principal i de la finestra del primer pis que hi ha just a sobre. En la primera es pot llegir: 'PERA IOAN VILAMALA FERRER / ANI IHS 1702' i a la superior: 'AVE MARIA SIN PECADO / CON IHS CEBIDA / - - 1702'. Tancant la plaça pel cantó sud hi ha una casa amb la façana arrebossada i diverses obertures reformades. En destaquen les dues finestres del primer pis, ambdues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra amb la inscripció '17 IHS 23' a la llinda. Ja al cantó est de la plaça, i en una raconada a tocar del carrer Planes, hi ha una casa que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 12, trobem una casa força reformada que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada. Més enllà, en el número 13, hi ha una casa totalment reformada. La següent casa, en el número 14, té la façana arrebossada i en destaquen les dues finestres del primer pis, una emmarcada amb pedra motllurada i l'altra amb pedra bisellada. De la següent casa, amb la façana en mal estat, només en destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada, i la finestra emmarcada també amb pedra bisellada que té just a sobre, actualment tapiada. Tancant la plaça per l'extrem nord hi ha la casa amb el número 16, amb façanes a la plaça i al carrer que comunica amb la carretera. De la façana que dóna a la plaça en destaquen quatre obertures, una emmarcada amb pedra bisellada i les tres restants amb pedra motllurada. En una d'aquestes obertures, concretament a la finestra de la planta baixa, hi ha la inscripció: 'JOAN PAYRO ME FECIT I JOSEPH PAYRO / 17 73' junt amb dos elements en baix relleu força erosionats que podrien haver representat un escaire i unes alicates. De la façana nord en destaquen dues finestres, la central del primer pis i la de les golfes, ambdues emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat.</p> | 08004-35 | Nucli urbà. La Placeta. Alpens | <p>Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases de la plaça, es podria datar l'origen de la Placeta al segle XVIII, amb ampliacions i reformes posteriors.</p> | 42.1184900,2.1017100 | 425744 | 4663323 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37594-foto-08004-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del carrer es troben diversos elements de ferro forjat d'interès artístic entre els que destaquen els picaportes, el més interessants dels quals estan ubicats a les cases amb els números 5, 10, 11, 12, 13 | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37591 | Carrer de la Placeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-placeta | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer de la Placeta està situat al sector est del nucli urbà, limitant per una cantó amb la Placeta i formant a l'altre extrem la plaça Joan Prat i Roca, antigament anomenada plaça del Pou Comú, a través de la qual s'accedeix a la plaça Major, al carrer de la Vinya i al 'carrer de les voltes' que comunica amb l'església parroquial. Es tracta d'un carrer curt i estret, orientat de sud-est a nord-oest que s'eixampla a l'extrem nord-oest formant una petita plaça dedicada a l'antic ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca. La majoria de les cases, de tipologia urbana, presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes, tot i que algunes s'han ampliat en alçada. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra, en alguns casos arrebossats, i les teulades són de dobles vessant amb aigües al carrer. Il·luminen el carrer diversos fanals de ferro forjat decorats amb la figura d'un drac, un dels quals amb una decoració especialment abundant. Iniciant el carrer pel costat nord-est, a tocar de la Placeta, trobem en el número 2, una casa molt reformada que no conserva elements originals. A la seva esquerra, en el número 4 hi ha la casa on s'ubica la fonda d'Alpens, antic punt de parada de traginers, també força reformada. Es conserven els brancals del que podria haver constituït la porta principal i un carreu treballat integrat al mur amb la inscripció: 'José Casals / 1913'. En el número 6 trobem una casa que està sent reformada en el moment de realitzar l'inventari. Conserva diverses obertures originals entre les que hi ha dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al segon pis i quatre obertures emmarcades amb pedra motllurada, repartides entre la planta baixa i el primer pis. Destaca el balcó del primer pis, amb una creu a la llinda, i la port principal, amb una inscripció a la llinda de la que només se'n pot llegir: 'MARTA, .... ME FECIT'. Passant al cantó sud-oest del carrer hi ha en el número 1 i limitant amb la Placeta, una casa de grans dimensions que podria ser el fruit de la unió de diverses cases. Presenta dotze obertures disposades regularment, onze de les quals emmarcades amb pedra treballada. En destaquen tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes i cinc obertures emmarcades amb pedra motllurada repartides entre la planta baixa i el primer pis. És destacable, també, el portal principal, amb un baix relleu a la llinda amb forma de pell de vaca estirada, en el que hi ha inscrita la data de 1721 junt amb els monogrames IHS i Ave Maria i una creu que sobresurt d'un cor travessat per una fletxa simbolitzant el cor de Maria. Al voltant hi ha la inscripció 'EUDALD FORCADA MULO'. Un altre element destacable és la finestra que té just a sobre amb el monograma IHS amb una creu a la llinda i unes motllures molt ben treballades i conservades. A la seva dreta, en el número 3, trobem una casa amb la façana arrebossada de la que únicament destaca la porta principal, emmarcada amb pedra bisellada i la inscripció: 'JAUMA + FORCADA / ME FECIT 1768' junt amb el monograma d'Ave Maria a la llinda. Al seu davant, en el número 8 hi ha la casa on havia viscut l'antic ferrer d'Alpens, amb façana al carrer i a la plaça que porta el nom de l'antic veí. En destaquen diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que hi ha la porta principal d'arc deprimit convex, amb la inscripció 'AVE MARIA + SIN PECAT / ES CON 17 27 CEBIDA', junt amb els monogrames IHS i Ave Maria a la llinda. Els elements més interessants de la casa són, però, els diversos elements de ferro forjat que la decoren. Són especialment remarcables el fanal col·locat a la cantonada de les dues façanes, decorat amb tres dracs, i la barana del balcó que es troba sobre la porta principal, amb decoració geomètrica entorn d'una petita figura d'un dimoni. | 08004-32 | Nucli urbà. Carrer de la Placeta i plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1188300,2.1016100 | 425736 | 4663360 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37591-foto-08004-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) Ja dins la plaça Joan Prat i Roca trobem, en el número 10 una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada, entre les que destaca el balcó del primer pis, emmarcat amb pedra motllurada, i una finestra de la façana que dóna al carreró anomenat la Vinya, també emmarcada amb pedra motllurada i amb un ampit motllurat força desgastat.A l'altre costat del carreró la Vinya trobem cal Ferreró, descrita en una fitxa individual, i que té un pou de pedra adossat pel cantó del carreró de la Vinya.Tancant la plaça pel nord-oest hi ha una casa amb diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat i un arc de mig punt adovellat a la planta baixa que forma una volta per sota de la qual passa el carrer anomenat popularment com 'carrer de les voltes'.Tancant la plaça pel sud-oest trobem una casa de grans dimensions que presenta diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i diverses llindes amb inscripcions. La primer llinda es troba a l'extrem esquerra de la planta baixa, està incompleta i només se'n conserva la inscripció 'IHS 42 MARIA'. A la part central del primer pis hi ha una finestra amb llinda datada el 1698 i un balcó amb la inscripció '17 IHS 10' just al costat. A nivell de golfes s'hi troba l'última llinda datada, probablement repicada de nou, amb la data de 1786.A la seva esquerra, trobem en el número 5 una casa amb façana tant a la plaça com al carrer. En destaca una finestra emmarcada amb pedra bisellada, la data de 1831 gravada en una llinda, i un peculiar remarcament dels carreus que envolten les obertures i delimiten les cantonades.Al bell mig de la plaça Joan Prat i Roca s'hi ubica el pou comú, protegit juntament amb el pou del camí de la Vinya per les Normes Subsidiàries de Planejament, i format per una estructura de maçoneria de pedra sobre la que reposa l'escultura de ferro forjat del Manelic, descrit en una fitxa individual. Al llarg del carrer i la plaça es troben diversos elements de ferro forjat amb interès artístic entre els que destaquen els elements de la casa on vivia l'antic ferrer d'Alpens, en el número 8, i el picaporta de la casa del número 3.La fotografia 2 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37629 | Font de la batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-batalla-dalpens | XX | La font es troba en bon estat ja que la seva antiguitat és inferior a 10 anys. | La font de la Batalla d'Alpens està ubicada dins del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer Graell i un carreró que travessa una zona d'horts i comunica amb el carrer dels Rosers i el carrer Vilamala. Es tracta d'una font urbana situada a recer d'un mur de pedra que delimita una zona d'horts al costat del carrer Graell. Del mur de pedra, coronat amb lloses inclinades a la part central, en sobresurt una estructura de pedra acabada amb una peça triangular. De la part inferior de l'estructura, més estreta, en sobresurt l'aixeta. L'aigua cau sobre un espai acabat en angle recte en un cantó i amb corba a l'altra. A sobre, una placa de gres commemora la inauguració de la font. | 08004-70 | Nucli urbà. C/ Graell, 8. Alpens | La font de la batalla d'Alpens commemora un fet històric que va ocórrer a Alpens a finals del segle XIX, en plena tercera Guerra Carlina. El lloc a on està ubicat la font es troba a pocs metres d'on, suposadament, va morir el Brigadier Cabrinetty, que va morir al carrer Graell al ser disparat des del campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. | 42.1188100,2.1001000 | 425611 | 4663360 | 1998 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37629-foto-08004-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37629-foto-08004-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En la placa de gres de la font s'hi llegeix: 'En commemoració dels 125 anys de la BATALLA d'ALPENS (9-VIII-1873, dins la 3a Guerra Carlina) on morí el Brigadier JOSEP CABRINETTY CLADERA i fou nomenat Marquès d'Alpens en FRANCESC SAVALLS MASSOT Alpens, 9-VIII-1998' | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37589 | Carrer Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-graell | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII-XVIII | Encara que l'estat de conservació de les cases sigui heterogeni, en general estan ben conservades i en la majoria dels casos en els que s'han fet reformes, s'ha intentat mantenir l'estil original. | El carrer Graell està situat al sector sud-oest del nucli urbà d'Alpens, entre la plaça de l'església i el carrer de Baix. Es tracta d'una carrer estret amb força pendent que traça un lleuger gir a la dreta al descendir. El carrer segueix una direcció de nord-est a sud-oest i només compta amb cases en els dos costats en el primer tram. En la resta del carrer només hi ha cases en el cantó oest, quedant en el costat est, murs de pedra que delimiten el gran pati d'horts que forma Alpens al bell mig del nucli urbà antic. La majoria de cases, de tipologia urbana, estan construïdes amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i presenten una distribució de planta baixa, primer pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. En molts casos les golfes estan ocupades per una obertura gran a mode de porxo. La primera casa que hi ha en el costat est, separada de l'església parroquial pel carrer de la Rectoria, presenta diverses obertures reformades però compta amb cinc obertures originals emmarcades amb pedra bisellada i la porta principal, emmarcada amb pedra motllurada i amb la inscripció a la llinda: 'FRANCISCUS CODEOL ME / FECIT IHS 1755', junt amb el monograma d'Ave Maria. A la seva dreta el carrer conforma un petit entrant al fons del qual trobem una part de la façana nord-oest de la Rectoria, descrita en una fitxa individual. També en aquest entrant hi ha la porta del numero 5, una casa que si bé té una façana molt reformada conserva, en la que està orientada al carrer, fins a quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada i dues amb pedra motllurada i ampit motllurat. Un element interessant és un dels carreus que conformen la cantonada diferenciada de l'extrem esquerra, on hi ha la data de 1697 inscrita. Més a la dreta, en els números 7 i 9 hi ha dues cases que conserven com a elements d'interès diverses finestres emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la de l'extrem dret del primer pis del número 9, amb la data de 1664 gravada a la llinda. A partir d'aquestes cases el carrer passa a tenir cases únicament en el costat oest. Tornant a l'inici del carrer, però aquest cop en el costat oest trobem en el número 2 una casa amb la façana arrebossada que conserva únicament tres obertures emmarcades amb pedra treballada, una de les quals parcialment tapiada. Al seu costat, en el número 4, hi ha una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca la porta principal d'arc deprimit convex i la finestra de la planta baixa, originalment de grans dimensions, amb la inscripció a la llinda '16 IHS 35'. La següent casa conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la llinda d'una de les quals hi ha la data de 1716 gravada. L'element més interessant és, però, una llinda que ha quedat integrada al mur sobre la porta del garatge. S'hi poden observar, a més d'una creu grega, tres objectes que podrien constituir eines de sabater ja que el de l'extrem esquerra és una sola de sabata i el de l'extrem dret una mitja lluna, eina per tallar la pell. A la seva esquerra, en el número 8, hi ha una casa que, a part d'elements curiosos com mènsules policromades amb forma de cap humà que sostenen la teulada, conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre les que destaca la porta principal, amb la inscripció a la llinda: 'PERA CANELLAS IHS ME FESIT 1768', junt amb el monograma d'Ave Maria. Un cop superada la casa amb el número 10, sense interès arquitectònic, trobem una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada entre els que destaca la de l'extrem esquerre de les golfes, amb ampit motllurat i la inscripció '17 IHS 01' a la llinda, i la de l'extrem esquerre del primer pis, amb la inscripció a la llinda: 'JAUMA + QUINTANA / 17 IHS 63'. | 08004-30 | Nucli urbà. Carrer Graell . Alpens | Tenint en compte les llindes que decoren algunes de les obertures de les cases del carrer, es podria datar l'origen del carrer entre el segles XVII i XVIII, època de gran creixement del nucli urbà, amb ampliacions i reformes posteriors. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37589-foto-08004-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | (Continuació descripció) Més a l'esquerra, en el número 14 hi ha una casa de façana estreta que conserva, pràcticament com a únic element original, la llinda del balcó, amb la inscripció '16 IHS 14' i els claus que simbolitzen la Crucifixió gravats a la part inferior.Al seu costat trobem una casa, també de façana estreta, que conserva dues obertures emmarcades amb pedra bisellada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra motllurada al primer pis.En el número 18 trobem una casa d'estructura semblant que conserva la porta principal emmarcada amb pedra treballada a la llinda i bisellada als brancals, i una finestra al primer pis, emmarcada amb pedra motllurada i ampit motllurat.A la seva esquerra, en el número 20, hi ha una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la finestra de la planta baixa, amb la inscripció '17 IHS 24' a la llinda junt amb el monograma d'Ave Maria.Tancant el carrer trobem en el número 22, una casa que conserva quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat. En destaca la llinda de la porta principal que, tot i estar repicada de nou, conserva la inscripció original on es llegeix: 'CARME IHS CASAS / 16 27'. A partir d'aquest punt el carrer segueix descendint, envoltat de murs de pedra i horts fins arribar a unes altres cases, punt en el que passa a anomenar-se carrer de Baix.Al llarg del carrer es troben elements de ferro forjat amb interès artístic, entre els que destaquen els picaportes de les casa número 6, 8, 12 i 22. Davant l'última casa (número 22) hi ha un pou de pedra que actualment abasta d'aigua els horts propers i que està protegit per les Normes Subsidiàries de Planejament.Per aquest carrer transcorre el sender de gran recorregut GR-1, que creua el nucli urbà d'Alpens, i just davant del número 2 del carrer es diu que morí Josep Cabrinetty, un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya, a causa d'un tret que es disparà des del campanar de l'església, en el marc de la batalla d'Alpens. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37621 | Escultura dels donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dels-donants-de-sang | XXI | Caldria controlar les agressions a l'escultura | L'escultura dels donants de sang es troba ubicada al parc infantil del Ramal, enfront del Casino a l'entrada del nucli d'Alpens. És una escultura de ferro oxidat de dos metres d'alçada, 50 centímetres d'amplada i quatre i mig de gruix. Està formada per dues parts de ferro que no acaben d'encaixar, simbolitzant el donant i el receptor que en unir-se formen un cor, òrgan necessari on va a parar la sang i poder continuar bategant per viure. | 08004-62 | Nucli urbà. Parc Infantil del Ramal. Alpens. | Al costat de l'escultura hi ha una placa de ferro subjectada a una pedra amb la data de realització la següent inscripció: per ajudar-nos a fer seguir bategant cors, gràcies / Ajuntament d'Alpens, Associació de donants de sang d'Osona / 18 de maig de 2003. | 42.1189500,2.1026400 | 425821 | 4663373 | 2003 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Enric Pla Montferrer | A pocs metres de l'escultura hi ha diverses plaques de ferro clavades en un mur amb la llegenda 100 anys en la primera. Les cinc plaques que hi ha a la dreta, serveixen per a inscriure-hi el nom dels alpensins que arribin als 100 anys de vida. Fins al moment, dos de les cinc plaques ja tenen gravat un nom. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37667 | Cançó del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cabrinetty | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort. | 08004-108 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37682 | La batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batalla-dalpens | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 08004-123 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37620 | El Manelic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manelic | BESA, R, El ferrer d'Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978. COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic 'Hombres y pueblos' dins Diario de Barcelona, 20 de d'abril de 1972. Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Manelic és una escultura de ferro forjat situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú, actualment coneguda com a plaça Joan Prat i Roca en honor al ferrer que forjà l'escultura. Està situada sobre una base de pedra que forma una font, que antigament constituïa el Pou Comú i del qual se'n conserva una manivela de ferro. La base té una placa commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat, en reconeixement a la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. L'escultura d'uns 105 centímetres constitueix un exemple del virtuosisme tècnic que Joan Prat assolí en la tècnica del ferro forjat. L'escultura està composada per la figura del Manelic (45 centímetres) vestit amb barretina, capa, faixa, espardenyes de betes i bastó, i la base (60 centímetres) en forma de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha el nom i el cognom del ferrer inscrit. | 08004-61 | Nucli urbà. Plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Aquesta escultura va ser realitzada l'any 1972 tal com ho indica la placa de ceràmica de gres que hi ha a la base de pedra. Joan Prat, que sempre li havien agradat els dramaturgs Maragall, Carner i Guimerà va extreure un esquema de l'escultura instal·lada a Monjuïc, quan va estar a Barcelona. Es tracta d'una escultura del Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya. És un bonic exponent d'artesania popular d'un escultor alpensí dins l'art català, molt valorat pels veïns d'Alpens i contrades. El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que decoren les façanes i els carrers d'Alpens donant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. | 42.1190100,2.1014400 | 425722 | 4663381 | 1972 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Joan Prat i Roca | A uns metres de l'escultura hi ha la casa on va viure el ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca, ca l'Andreu, la qual presenta una bonica barana de ferro forjat que té al centre una figura amb els braços estirats, agafats a dos barrots. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37601 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria | IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVIII | Es va renovar i apujar la teulada uns cinquanta centímetres. L'arrebossat dels murs es troba parcialment degradat, i alguns elements originals força erosionats. | La Rectoria està ubicada al carrer de la Rectoria, circumdant la banda sud de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És un edifici de planta rectangular allargada formada per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra i morter amb arrebossat parcialment escrostonat. La façana principal, orientada al nord, presenta dues portes a la planta baixa, la de l'esquerra de moderna obertura i la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra amb un senzill motllurat. A la dreta d'aquesta porta hi ha una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra i la data 1784 inscrita a la llinda. També resulta interessant la finestra de majors dimensions ubicada al costat de la porta de moderna obertura, emmarcada amb pedra bisellada i amb reixa de ferro forjat. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. La finestra de l'extrem dret està emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Les dues finestres de la banda dreta presenten ampit de pedra. La façana est presenta quatre obertures a la planta baixa, tres de les quals de grans dimensions emmarcades amb brancals i llinda motllurada, i ampit de pedra. L'altre finestra de menors dimensions està emmarcada amb pedra bisellada i presenta la data inscrita de 1780. Al primer pis hi ha tres finestres d'iguals dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampits de pedra força desgastats. La finestra de l'extrem dret té la data de 1703 inscrita a la llinda. Davant d'aquesta façana i la façana sud hi ha una zona d'horts i conreu que queda ubicada dins el nucli delimitada per les façanes posteriors del carrer Vilamala. A la façana sud hi destaca un balcó al primer pis emmarcat amb pedra motllurada i amb inscripció a la llinda, actualment il·legible, i un safareig de pedra a la planta baixa. La façana oest que dóna al carrer Graell es troba en un entrant entre dues cases del mateix carrer. Presenta un nivell més a causa del desnivell del carrer en el qual està ubicada. En aquest tros estret de façana hi ha tres obertures ordenades en eix vertical. Una gran porta a nivell de soterrani, un balcó a nivell de planta baixa emmarcat amb pedra bisellada i inscripció a la llinda DEA 1783 amb el dibuix d'un barret de bisbe, i una finestra al nivell de primer pis emmarcada amb pedra. | 08004-42 | Nucli urbà. c/ Rectoria, 1-3. Alpens | La rectoria apareix documentada ja en el fogatge 1497 ja que un dels focs documentats de la parròquia dels Pens dins la Col·lecta de Ripoll és anomenat 'Lo Vicari'. Torna a aparèixer en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a una edificació del segle XVIII tal com indiquen diverses llindes. | 42.1190900,2.1006800 | 425659 | 4663390 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37601-foto-08004-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37601-foto-08004-42-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La part esquerra de la rectoria és utilitzat com a local de jovent. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37627 | Talla de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-sant-pere | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 755.</p> | XVII-XVIII | Restaurada recentment. | <p>La talla de Sant Pere que es troba ubicada a la rectoria d'Alpens presidia el retaule de l'església Sant Pere de Serrallonga. Es tracta d'una magnífica talla exempta de fusta i pigments emulsionats de 77 cm x 33 cm x 20 cm. La talla representa a Sant Pere, dret sobre una simple peanya rectangular. Porta barba grisa i una tiara amb orelleres vermelles i dues ínfules. Sosté a la mà dreta dues claus de color verd, i amb la mà esquerra un llibre. Les mans estan cobertes per guants, amb una creu a l'anvers de la mà, i amb anells. Porta un vestit blanc, cobert amb una capa vermella de ribets daurats, amb el revers verd, i un fermall que la subjecta.</p> | 08004-68 | Nucli urbà. La Rectoria , c/ Rectoria, 3. Alpens | <p>La talla de Sant Pere va ser restaurada l'any 1993 per Carme Gouda, una restauradora professional de Vic.</p> | 42.1190900,2.1006800 | 425659 | 4663390 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37627-foto-08004-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37627-foto-08004-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37596 | Cal Ferreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrero | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII | Es va reformar la teulada i es va aixecar el segon pis, reformant les seves obertures. | Cal Ferreró està situada a la cantonada sud de la plaça Major d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades de carreus ben treballats. Dues de les façanes, la sud-oest i la sud-est, presenten el mur de pedra vista en tota la planta baixa i la resta de la façana arrebossada, deixant a l'exterior les cantonades i els emmarcats de pedra de les obertures. La façana principal, orientada al nord-oest, està ordenada amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha dues portes emmarcades amb pedra, separades per un pedrís. Resulta remarcable la llinda de la porta de la dreta, que presenta decoració d'arc conopial i la data inscrita de 1609. A la dreta del primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i el monograma IHS inscrit a la llinda. A la part esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al segon pis hi ha dues finestres reformades d'iguals dimensions. La façana sud-oest presenta, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra emmarcades amb pedra bisellada. Al segon pis destaca una finestra amb brancals, llinda i ampit motllurat. Sota teulada hi ha una finestra semicircular partida en dues parts. A la façana sud-est cal destacar el pou de pedra incorporat a la planta baixa, actualment amb coberta d'una vessant, que conserva el ferro de suport de la politja col·locat per sobre la finestra esquerra del primer pis. A la dreta del pou hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. A la resta de la façana hi ha dues finestres per planta, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. | 08004-37 | Nucli urbà. Plaça Major, 1. Alpens | És una de les cases més antigues del poble tal com ho indica la inscripció de la seva llinda que situa la seva construcció a principis del segle XVII. | 42.1191000,2.1014600 | 425724 | 4663391 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37596-foto-08004-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37596-foto-08004-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37598 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Casino està ubicat a l'entrada de la població d'Alpens, a tocar de la carretera BP-4654. És un edifici de mitjanes dimensions composat per diversos cossos amb diferent nivell de teulada a doble vessant i aigües a les façanes laterals, formats per planta baixa i primer pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, amb un sòcol de pedra d'un metre d'alçada diferenciat per una línia de maons col·locats de cantell. Presenta les cantonades i els marcs de les obertures amb maó. S'accedeix al Casino a partir de cinc graons de donen pas a una terrassa flanquejada per dos arbres i delimitada per una tanca d'arbusts. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un cos adossat perpendicularment ocupant el nivell de planta baixa, de teulada de tres vessants, en el qual s'hi obre una gran porta d'accés amb dos pilars de maó flanquejada per dos grans finestrals. La part superior de la façana hi ha una gran obertura de forma triangular emmarcada amb maó. La façana nord-est presenta l'estructura de cossos adossats i desiguals a causa del diferent nivell de teulada i l'amplada del cos. Els dos cossos de l'esquerra corresponen a l'entrada i el bar-restaurant, i els dos cossos de la dreta al teatre i l'escenari, aquest últim de major alçada. La façana presenta diverses obertures - tres portes i 15 finestres - totes elles emmarcades amb maó. La façana nord-oest sols presenta una porta central a nivell de planta baixa, emmarcada amb maó, a la que s'accedeix a partir d'una escala de pedra amb barana de ferro. La façana sud-oest presenta la mateixa estructura del diversos cossos i obertures emmarcades amb maó. Davant d'aquesta façana s'hi ubica una zona amb jardins. | 08004-39 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Al voltant de la figura de Miquel Casals i Carles es forjà la realització de l'obra del Casino, edifici emblemàtic situat just a l'entrada del poble. Segons una entrevista que féu Antoni Iborra a Josep Vilardaga -publicada al programa de festa Major de 1988 - Miquel Casals, un alpensí que havia fet fortuna a principis de segle com a negociant de ferro vell i que residia a Barcelona, de ben jove havia mostrat interès pel teatre, i segurament ja tenia pensat construir un edifici a Alpens reservat a aquest tipus d'activitat. Tanmateix el fet que precipità aquesta decisió fou una picabaralla que mantingueren un grup d'aficionats alpensins al teatre - entre els quals hi havia Casals- amb Jaume Capdevila (el Llena), que regentava la fonda. Sembla que aquest últim els impedí un assaig a l'únic lloc que aquells podien fer-ho al poble, al garatge de la Fonda. Aleshores Casals decidí construir el Casino. Les obres van durar dos anys i costejades totalment per Casals. La inauguració tingué lloc a la festa Major de 1928 i constituí un gran esdeveniment. Fins a la Guerra Civil, va viure la seva època daurada gràcies a la intervenció del seu promotor, el qual s'encarregava personalment de portar a Alpens les millors companyies i actors del moment que actuaven a Barcelona (teatre Romea i la companyia del Liceu), amb especial predilecció per la representació de sarsueles. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 1928 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37598-foto-08004-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els propietaris conserven el moble-bar original de principis del segle XX. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37675 | Versots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/versots | XX | És un dels actes més esperats de la festa Major d'Alpens. | Els Versots formen part dels actes integrats de la festa Major d'Alpens -celebrada cada any el 27 setembre -, que es reciten el dissabte de la festa Major al cafè teatre Casino del nucli urbà d'Alpens. Es tracta d'uns versos satírics narrats pels Diables de Rocadepena -disfressats en forma de diferents personatges- que fan referència a les anècdotes, la quotidianitat, les xafarderies, als successos polítics, socials o culturals que han esdevingut al llarg de l'any a la vila d'Alpens i que són recitats carregats d'una bona sàtira i una fina ironia fent divertir a petits i grans. | 08004-116 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Els versots tenen origen en el ball parlat del tarragonès, en els versos satírics dels diables enfront els àngels. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc