Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
37662 Tècnica de la forja https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecnica-de-la-forja La joventut d'Enric Pla Montferrer assegura una continuació de la tècnica de ferro forjat, com a mínim a curt termini. La tècnica de forjar el ferro s'ha mantingut a Alpens al llarg de bona part del segle XX i segueix vigent en ple segle XXI. La figura del ferrer neix pràcticament amb els inicis del poble, ja que el ferrer era l'encarregat de ferrar els cavalls, de crear i arreglar les eines del camp i carros o de crear qualsevol element de ferro d'ús domèstic que es necessités. Aquesta figura va existir a Alpens generació rera generació, però no va ser fins després del primer terç del segle XX, quan va adquirir una nova dimensió: l'artística. El que va provocar aquest canvi va ser Joan Prat i Roca, conegut popularment com el ferrer d'Alpens, quan va incorporar una part artística a la feina que feien els ferrers. El seu canvi va consistir en crear elements decoratius de ferro forjat per decorar cases i carrers. La tècnica que utilitzava era la clàssica de forjar el ferro, per la qual cosa comptava amb un fornal, gran recipient amb carbó mineral on s'escalfa el ferro fins arribar a la temperatura de 1535º, l'enclusa, on es treballa el ferro, i les diferents eines que permetien donar-li forma: els martells, les tenalles, els tallants i la clavera, una peça de grans dimensions amb motlles de diferents formes. Amb aquestes eines, el ferrer d'Alpens va crear al llarg de la seva dilatada carrera multitud d'elements decoratius, especialment picaportes, tiradors i baranes, però també trepitja-papers, fanals o el Manelic, molts dels quals es conserven a Alpens. També hi ha elements del ferrer d'Alpens repartits en zones properes com Lluçà, les Lloses o Berga, però l'amor de Joan Prat i Roca pel seu poble ha provocat que la gran majoria d'elements de ferro forjat es conservin a Alpens. Bona part d'aquests elements estan decorats amb dracs, un element estudiat i repetit multitud de vegades pel ferrer d'Alpens, però també es poden observar peixos, llangardaixos, serps, calaveres o un personatge de Terra Baixa, el Manelic, entre les seves obres. El ferrer d'Alpens va morir l'any 1985 però aviat va aparèixer un nou ferrer que continuaria amb la tècnica artesanal de la forja: Enric Pla Montferrer. Aquest ferrer-escultor, provinent del nucli proper de Santa Eulàlia de Puig-oriol, ha instal·lat el seu taller a Alpens i combina les tècniques ancestrals que utilitzava Joan Prat i Roca amb elements moderns que permeten un nou treball del ferro com el plasma. Valorant en gran mesura el llegat que Joan Prat i Roca ha deixat al poble d'Alpens, l'Enric Pla, que firma a les seves obres com Montferrer, s'ha decantat pel mobiliari de disseny per un cantó i per l'escultura per l'altre. En aquest últim camp ha realitzat una escultura-homenatge a Miquel Martí i Pol a Berga o l'escultura dels donants de sang, al mateix Alpens. 08004-103 Nucli urbà. Taller d'Enric Pla Montferrer, Carrera Lluçanesa. Alpens La tècnica de forjar el ferro ha deixat multitud d'elements de ferro forjat entre les cases i els carrers d'Alpens entre el primer terç del segle XX fins a l'actualitat. La majoria són del popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), però també hi ha elements de l'Enric Pla Montferrer i d'altres ferrers de la zona. 42.1199900,2.0991800 425536 4663491 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37662-foto-08004-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37662-foto-08004-103-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 60 4.2 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37663 El sastre d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) 08004-104 Sector est del terme municipal 42.1046100,2.1263500 427765 4661760 08004 Alpens Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37664 Toquem a bon temps https://patrimonicultural.diba.cat/element/toquem-a-bon-temps AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002. El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX. 'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!' 08004-105 Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada. 42.1192300,2.1007100 425662 4663406 08004 Alpens Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37664-foto-08004-105-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37665 La roca dels encantats https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-dels-encantats AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984. La llegenda és coneguda per tots els alpensins. El ball dels Carlins també fa referència, en un moment, als encantats de Rocadepena, demostrant així la vigència i difusió de la llegenda a tots els vilatans d'Alpens. La llegenda de la Roca dels Encantats prové del seu monument singular, la Rocadepena situat uns centenars de metres al nord del nucli urbà. Era costum el dia de Corpus engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó. S'explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. 'Lleva't, Josep que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!'. El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s'encaminaren al bosc per anar a tallar boix. Passaren de nit davant de la Rocadepena i sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l'animà a tirar amunt. Quan ja eren situats a l'altra banda d'aquest mur petri sentiren aleshores rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se'n tornaren al poble. En passar per davant de la Rocadepena no van sentir res perquè ja era clar (AADD:1998) 08004-106 Sector nord del terme municipal La vigília de sant Joan és el dia de l'any més intens de costums i creences. La majoria de pobles de la civilitzacions antigues celebraven aquest dia el solstici d'estiu, el moment de l'any que el Sol es troba al punt més alt i quan és visible per més espai de temps. És, per tant, el dia més llarg i la nit més curta de l'any. Era general creure en la virtut de les herbes que aquesta nit cobraven gràcies i valors excepcionals i extraordinaris (AMADES, J:1984) 42.1280100,2.0995100 425573 4664382 08004 Alpens Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37665-foto-08004-106-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Pere Mestre, Daniel Planes i Josep Albert Planes van extreure aquesta llegenda, tal com aquí està explicada, de Palmira Casademunt i Heras i Lluís Montferrer i Badia, d'Alpens.Les fotografies 1 i 2 han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37666 Cançó dels carlins https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-carlins PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. XIX La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. La cançó dels Carlins té l'origen en el càntic de les tropes carlistes en l'anomenada Batalla d'Alpens que enfrontà les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Suara reposàvem al veïnat de l'Alou: seguim amb la marxa ja hem reposat prou. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... I el que recula, valent no serà si bé la columna haurà de rutllar. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Anem cap Alpens allargant el pas que avui no se'n torna ni un soldat ras. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Arribant al poble ja dos van tirant. l'Huguet ens anima: minyons endavant! TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Que en serà la glòria, que en Savalls ha dit: que avui és el dia de matar el cabrit. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... El poble és a prop, minyons no fem crits enmig del blat de moro hi ha soldats ajupits. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... 08004-107 Sector est del terme municipal La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonejar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. 42.1046100,2.1263500 427765 4661760 08004 Alpens Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37667 Cançó del Cabrinetty https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cabrinetty PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. XIX La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort. 08004-108 Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. 42.1189300,2.1002000 425619 4663373 08004 Alpens Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37668 D'Alpens n'és filla https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalpens-nes-filla XIX-XX La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! 08004-109 Nucli urbà Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits. 42.1193900,2.1005900 425652 4663423 08004 Alpens Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra. 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37669 Festa de les Caramelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-caramelles AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. http://www.festes.org Les Caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Alpens encara es celebra la festa de les Caramelles, també conegudes com a Camilleres. Antigament la gent del poble anava a cantar les cançons per les masies del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser productes de la terra o diners. Actualment ja no es passa per les masies i les caramelles són cantades al nucli urbà d'Alpens per dos grups de cantaires: el grup d'adults, alguns dels quals pertanyen al grup de Cantaires d'Alpens, i el grup de joves, vestits amb faldilles de flors i camisa blanca les noies, i pantalons negres de vellut, camisa blanca, faixa i barretina vermelles els nois. Quinze dies o un més després amb fruit dels donatius aconseguits s'acostuma a organitzar un dinar popular, conegut com el dinar de Caramelles, que es fa a l'esplanada on s'ubicava la desapareguda masia de Pedres Negres. És un dinar a base de carn a la brasa i amanides. 08004-110 Nucli urbà La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. 42.1193900,2.1005900 425652 4663423 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Antigament els caramellaires només podien ser homes. És mitjans del segle XX que s'hi incorporaren les noies.Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37670 Focs de Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998. Avui en dia a Alpens no es celebra la revetlla dels Focs de Sant Isidre. Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. 08004-111 Nucli urbà Segons Joan Amades, Sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a Sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com Sant Galderic (pagès occità), Sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada saltés les fogueres mentre es cantava una cançó, com es fa amb les fogueres de Sant Joan. 42.1193900,2.1005900 425652 4663423 08004 Alpens Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La festa de l'encesa de les fogueres feia al·lusió a la tradició segons la qual, Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. 2116 4.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37671 Aplec de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. 08004-112 Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens 42.1375800,2.0754500 423596 4665465 08004 Alpens Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 2116 4.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37672 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. Hi ha molta participació tant dels vilatans com espectadors d'altres pobles. Els alpensins celebren la festa Major del poble en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià cada 27 de setembre. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi any rere any, hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen, són actes de caràcter tradicional i també de més innovadors, fruit de la renovació de cada any, que no trenquen però amb la tradició del poble. Els principals actes es realitzen el dissabte i el diumenge, que són els dies en els que es concentren els actes que tenen un caràcter marcadament tradicional, històric i popular. El dissabte és el dia dels diables de Rocadepena que protagonitzen el ball de Carlins, recreant el fet històric de la batalla que succeí a Alpens a finals del segle XIX, entre les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls; el ball de nans i els versots. Els segueix un gran correfoc que enllaça amb la tradició màgica i ancestral del poble d'Alpens envoltant als presents amb una atmosfera de foc i color. El diumenge, el propi dia de la festa Major, es celebra la missa solemne en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià, a l'església de Santa Maria d'Alpens. És també el dia que vilatans, convidats i espectadors esperen amb gran afició el ball de la dansa alpensina, dansa d'origen senyorial, que es balla a la plaça Major. La dansa alpensina és un dels actes que dona més personalitat a la festa Major d'Alpens, on hi participen tant els balladors del poble com la gent que prové de fora. Al llarg de la festa Major també es realitzen diverses activitats de caràcter lúdic, esportiu i cultural en diferents punts del nucli urbà, que varien en funció de la programació de cada any. 08004-113 Nucli urbà En els primers anys del segle XX, la festa Major d'Alpens va guanyar fama a tota la comarca gràcies a l'obertura al 1928 del cafè teatre Casino, fet construir per Miquel Casals conegut com 'en Patllari'. Durant els anys 30 s'hi van representar, per la festa Major, les millors obres i amb els actors de més prestigi, òperes i 'sarsueles' sobretot, ja que el mecenes exigia que les representacions fossin fetes sense rebaixar ni una mica la qualitat que es donava a Barcelona. Després esclatà la Guerra Civil, i en les festes d'aquella època es va representar 'Terra Baixa' d'Àngel Guimerà. Llargs anys de la dictadura van lliscar grisos i apagats, tot i que cada any, però, van continuar fent-se bona part dels actes de la festa Major. La represa més important va ser a partir dels anys 70 quan un grup de joves de la vila es va fer càrrec d'organitzar la festa Major i li va donar una bona embranzida. A part de les activitats religioses, oficis solemnes i cantats que es celebraven en honor als sants patrons, també hi introduïren activitats esportives com els partits de futbol. Van ser anys de grans gentades que li van donar de nou renom a la festa Major i per extensió al poble d'Alpens. També s'organitzaren, més actualment, competicions i jocs variats, així com altres activitats: baixada d'andròmines, gimcana de cotxes, caminades, curses, excursions. El casino es continuà utilitzant per a representacions i activitats culturals en el marc de la festa Major, amb la participació del grup de teatre local 'L'Escambell', fent-hi sardanes i balls (de tarda i nit), concursos de botifarra (cartes), i acompanyaren la festa Major, durant uns anys, els gegants sortint en cercavila per tot el poble. 42.1193900,2.1005900 425652 4663423 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37672-foto-08004-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37672-foto-08004-113-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Originalment Alpens celebrava la festa Major en honor a la seva patrona Santa Maria. Després es canvià i es passà a celebrar la festa Major en honor als copatrons Sant Cosme i Sant Damià. 2116 4.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37673 Ball de Nans https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans XX El ball de Nans és una dansa moderna ballada el dissabte de la festa Major -celebrada cada 27 de setembre - pels nans de la colla de Diables de Rocadepena. Forma part dels actes integrats plenament dins la festa Major del poble i consisteix en la narració d'una llegenda a la plaça Major de la vila, i la dansa de tres cap-grossos -dos follets dimonis i un drac, realitzats per Gabí Boixader- que han estat fent la guitza durant tot el dia pel poble d'Alpens. 08004-114 Nucli urbà. Plaça Major. Alpens 42.1193300,2.1012200 425704 4663416 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37673-foto-08004-114-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. 98 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37674 Ball de Carlins https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-carlins PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. XX Es denota una bona participació. El ball de Carlins forma part dels actes més rellevants que s'han integrat plenament en la festa Major d'Alpens, celebrada el 27 de setembre de cada any. Ballat a la plaça Major d'Alpens abans del Correfoc del dissabte de festa Major, i protagonitzat pels Diables de Rocadepena, es representa la batalla històrica que enfrontà a la mateixa vila d'Alpens les tropes governamentals dirigides pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls, en el marc de la tercera guerra Carlina. Es situen a cada punta de la plaça Major sis diables, uns representant les tropes de Cabrinetty i els altres sis representant el bàndol de Savalls. Avancen cap al centre de la plaça formant dues rotllanes, cadascuna amb el seu dirigent al centre, i es balla la dansa de l'hostal de la Corda (l'hostal de la Corda fou el lloc on Francesc Savalls pactà amb les forces governamentals després de la batalla d'Alpens). Tot d'una se sent un fort tret i Cabrinetty cau ferit de mort. En aquest moment entren els encantats de Rocadepena, que fan al·lusió a la llegenda d'aquest lloc, els quals s'enduen el cos de Cabrinetty. Clou el ball quan una bruixa dóna l'estendard de la colla al capità Savalls. Un cop han marxat de la plaça s'inicia el Correfoc. 08004-115 Nucli urbà. Plaça Major. Alpens La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. 42.1193300,2.1012200 425704 4663416 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. 98 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37675 Versots https://patrimonicultural.diba.cat/element/versots XX És un dels actes més esperats de la festa Major d'Alpens. Els Versots formen part dels actes integrats de la festa Major d'Alpens -celebrada cada any el 27 setembre -, que es reciten el dissabte de la festa Major al cafè teatre Casino del nucli urbà d'Alpens. Es tracta d'uns versos satírics narrats pels Diables de Rocadepena -disfressats en forma de diferents personatges- que fan referència a les anècdotes, la quotidianitat, les xafarderies, als successos polítics, socials o culturals que han esdevingut al llarg de l'any a la vila d'Alpens i que són recitats carregats d'una bona sàtira i una fina ironia fent divertir a petits i grans. 08004-116 Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens Els versots tenen origen en el ball parlat del tarragonès, en els versos satírics dels diables enfront els àngels. 42.1191200,2.1022600 425790 4663392 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 2116 4.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37676 Dansa alpensina https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-alpensina BORRALLERAS, G, Entrevista a J. M. Casademunt, exballador de la Dansa alpensina, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 1 d'octubre de 2004, núm 114. CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999. XVIII Molts alpensins coneixen i ballen la dansa. Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central de la festa Major. La dansa i ball cerdà, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional s'interpreta des de finals del segle XVIII i només en època de fortes crisis no s'ha pogut celebrar. La plaça Major d'Alpens és el lloc on tradicionalment es fan els actes principals de la festa Major, i és precisament la dansa alpensina un dels actes més esperats pels alpensins i visitants, que es balla el diumenge de la festa Major. Tradicionalment, abans de formar per dansar, les parelles es dirigien a l'Ajuntament, i avui en dia al Casino, des d'on surten, juntament amb les autoritats al capdavant, en comitiva presidides per l'orquestra fins a la plaça Major per disposar-se a iniciar el ball. La dansa i ball cerdà d'Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l'altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l'altre de color vermell. Quan aquesta part s'acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles treient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d'incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s'alcen enlaire les balladores. Els dansaires porten la indumentària d'ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada. A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic. 08004-117 Nucli urbà. Plaça Major. Alpens L'inici d'aquesta dansa està datat fa aproximadament uns dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi. Després de la desfeta de 1714, els gremis foren abolits i varen passar a mans de Confraries depenents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria (BORRALLERAS:2004). Amb l'arribada de la Guerra Civil la dansa alpensina es va deixar de ballar. Va ser el 1942 quan Miquel Casals i Carles juntament amb el Petja la van recuperar per a la festa Major. Actualment s'estan fent estudis per trobar-ne l'origen i la història, encara que segurament deuria començar en una època de veritable prosperitat econòmica. 42.1193300,2.1012200 425704 4663416 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37677 Dinar de Carnestoltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/dinar-de-carnestoltes BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d'Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. El dinar de Carnestoltes s'emmarca dins els dinars col·lectius que se celebraven tradicionalment el dimarts de Carnestoltes dins el context de la caritat cristiana envers els pobres. Antigament el dia abans de Carnestoltes es visitava les masies d'Alpens per captar fons pel dinar, i el mateix dia del dinar es passava per les cases del poble. Després a la plaça s'instal·laven unes llargues taules i la cuina amb tres o quatre olles penjades dels clemàstecs i un bon foc, i hi prenien part tant la gent del poble com els pagesos de la rodalia. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes.... després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla. Cadascú s'havia de portar plat i forquilla i es feia una crida per la vila avisant que el dinar estava preparat. Llavors tothom agafava lloc a la taula que era beneïda pel rector abans de menjar. El dinar també s'oferia als indigents o forasters que aquell dia es deixaven caure per la plaça. Segons explica Josep Barniol, els pobres i captaires solien arribar el dia abans i s'anaven repartint per les balmes del voltant del poble per passar-hi la nit, essent la de la Vall la que tenia més cabuda i on se n'hi podien trobar més colla. Al matí es reunien tots a la plaça a dinar i al vespre tornaven proveïts a la balma, l'endemà marxaven. A partir dels anys 50 del segle XX es deixà de fer escudella i es començà a coure arròs. Més endavant els pobres es van acabar i la festa s'anava perdent fins que es començà a rebre gent que arribava al poble, i la festa es va revitalitzar. Ara el dinar, que es fa al Casino, consta de 4 o 5 paelles d'arròs amb conill que cadascú s'ha de finançar. La tarda sempre s'amenitza amb un bon ball. 08004-118 Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens El dia de Carnestoltes havia estat una de les festes més típiques i populars d'Alpens, comparable en importància a la Gala o la pròpia Festa Major. Fins i tot durant el franquisme mantingué la seva vigència, tot i que la gent no es disfressava. L'organització d'aquesta festa era en mans d'una comissió de joves, que un o dos dies abans, anaven a les pagesies a buscar viandes (ous, cansalada, peus de porc, etc.) que després es venien a les cases del poble. El dia de la festa es feia un gran dinar a la plaça Major, on se sumaven els captaires que per casualitat s'hi deixaven caure. El marc de la festa participativa es troba en el context de la caritat cristiana envers als pobres, mitjançant la qual tot el poble oferia un menjar col·lectiu als indigents (PLANES:1999). Joan Amades recull el dinar col·lectiu a Alpens amb el nom d'escudella. 42.1191200,2.1022600 425790 4663392 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La fotografia 1 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens, i les fotografies 2 i 3 han estat extretes de la pàgina electrènica de l'Ajuntament d'Alpens: : www.alpens.org 2116 4.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37678 Fira del Jovent https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-jovent <p>- Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.</p> <p>- PLANES, J.A, Alpens. <em>Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins</em>, Ajuntament d'Alpens, 1999.</p> XVIII-XXI La fira ha evolucionat i s'ha adaptat a les circumstàncies socials del poble. <p>La Fira del Jovent, també coneguda com la Gala, tenia lloc a Alpens el penúltim diumenge de maig. Es tractava d'una fira principalment de caràcter ramader per acordar el dia del tondre de les ovelles a cada casa, contractar tonedors o llogar pastures i pastors. També era una festa on el jovent aprofitava per buscar promès i anunciar el seu prometatge.</p> <p>Ja és esmentada, encara que sense aquests noms, en el <em>Calendario para el Principado de Cataluña del año de 1797</em> que la situa al quart diumenge de maig. També Pasqual Madoz la recull el 1846 en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico (T. III, p. 483), com una de les fires notables del país, i la situa ja al penúltim diumenge de maig que és la data que ha perdurat. Les dues fonts recullen també l’altra fira que també es celebrava a Alpens el 25 de març, festivitat de l’Anunciació.</p> <p>Des de fa 5 o 6 anys la fira del Jovent es convertí en fira de la forja artística, potenciant i difonent a través de diferents activitats i exposicions els elements artístics de forja del poble i de les contrades. S'amenitza la festa amb diferents parades de productes artesanals, alimentació, etc. i un ball organitzat per SOLC a la revetlla del dia anterior.</p> 08004-119 Nucli urbà <p>La fira del Jovent, o la Gala, era antigament l'esdeveniment més important de l'any juntament amb la Festa Major. Els seus atractius eren, principalment, els negocis entorn a la ramaderia (contractar pastors, tonedors, pastures, etc.) i els balls on els joves anunciaven el seu prometatge. Cal tenir en compte que Alpens era en la ruta de pas de ramats transhumants entre les planes interiors i les pastures estiuenques del Pirineu, en el que també s’ha anomenat <em>Camí ramader de Marina</em> i en aquestes fires de primavera s’hi trobaven propietaris de ramats i de pastures, pastors, carnissers i tractants de bestiar. </p> <p>Després d'un temps, Alpens recuperà al 1981 la fira Jovent però no fou fins el 1991 quan assumí la seva importància amb cercaviles de cap-grossos, gegants, grallers, un concurs de ròssec de cavalls on hi participaven uns 20 animals i on els cavalls i amos demostraven la seva habilitat, concurs de tallada de troncs, parades de tota mena i ball.</p> <p>Era una fira que s'havia recuperat amb objectius turístics i de comerç i que va decaure, pocs anys després, en popularitat i seguiment. Amb ànims de renovar la fira, i perquè no caigués en l'oblit, es va orientar a vitalitzar un altre aspecte de la vila, la forja artística.</p> 42.1193900,2.1005900 425652 4663423 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-03-20 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Les fotografies 1 i 2 han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org 2116 4.1 2484 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37679 Correfoc https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. XX Es denota molta implicació per part de la Colla de Diables i la gent del poble. El Correfoc d'Alpens, sorgit l'any 1983, forma part dels actes més rellevants integrats plenament en la festa Major d'Alpens, que se celebra cada any el 27 de setembre, protagonitzat pels Diables de Rocadepena. El Correfoc es realitza la nit de dissabte de festa Major, després del ball de Carlins, i té un recorregut similar any rere any: surten de la plaça Major i es dirigeixen cap al carrer de Baix, es torna pel carrer Vilamala i finalitza a la Placeta, o al revés, s'inicia a la Placeta i es finalitza a la plaça Major. La colla de diables capitanejats pel cap de colla, que es pot reconèixer pel gran ceptrot que porta a les mans, van acompanyats de timbalers i dracs o bestiari. Aquests són: la Daminana, un drac gran fet de cartró pedra realitzat als anys 80 (que actualment no surt gaire), l'Agustí, un drac petit fet als anys 90, té el cap similar als dragons realitzats pel popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), i la Prosia, un rat penat fet amb fibra de vidre a l'any 2.000 aproximadament. Tots ells corren pels carrers, perseguint, ballant, escopint foc i invitant a la gent a participar de la festa de foc. Clou el Correfoc amb la realització de diverses figures, entre les quals la més coneguda és la de la torre amb el cap de diables i el ceptrot al centre que finalitza amb un gran petard. 08004-120 Nucli urbà El Correfoc d'Alpens té l'origen l'any 1983 quan la Comissió de Festes s'esforçà per buscar noves idees i dinamitzar la festa Major. La intenció del primer Correfoc era vestir-lo de manera que pogués participar-hi tothom, es tractava de fer-lo amb un grup de sis o set diables, sis bruixes, els timbalers i un drac. Quan el 1983 es va formar la primera colla de diables no van dubtar en posar-li el nom, serien els diables de Rocadepena, lloc geològic emblemàtic del municipi. La colla ha evolucionat i ha augmentat en diables, timbalers, grallers i dracs. Actuen a diversos pobles de Catalunya i sobretot el dia de la festa Major d'Alpens, on hi ha afegit el ball de carlins i el ball de nans. És el dia en què el Correfoc enllaça amb la tradició màgica i ancestral d'Alpens, que any rere any amb la seva cercavila envolta els presents en una atmosfera de foc i color. 42.1193900,2.1005900 425652 4663423 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 2116 4.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37680 Arxiu Vilarmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau XX L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. 08004-121 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). 42.1193500,2.1010600 425691 4663419 08004 Alpens Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. 56 3.2 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37682 La batalla d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batalla-dalpens PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. XIX La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. 08004-123 Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. 42.1189300,2.1002000 425619 4663373 08004 Alpens Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. 98 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37684 Pont del molí del Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-colomer Diverses pedres s'han desprès de la volta. El pas superior també presenta zones del terra escorxades per l'aigua. El pont del molí del Colomer està situat al límit amb el terme municipal de les Llosses salvant el pas de la riera de Matamosses. És un pont robust construït amb maçoneria de pedra que alterna grans i mitjanes pedres irregulars sense treballar. Les mesures del pont són: uns 13 metres de llargada de pas, 4'20 metres de d'amplada i uns 4 metres d'alçada. És un pont d'un sol ull de 3'20 metres de diàmetre, amb base i volta d'arc rebaixat de pedra, en la que s'hi observen reforços moderns en formigó. 08004-125 Sector sud-est del terme municipal El pont del molí del Colomer era el pas sobre la riera de Matamosses que comunicava el molí del Colomer (actualment inexistent) i el molí de Baix (en terme municipal de les Llosses) amb diverses masies del terme municipal d'Alpens i les Llosses. 42.1126900,2.1260000 427745 4662658 08004 Alpens Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El pont del molí de Colomer es troba en el punt on conflueixen els termes municipals de les Llosses, Alpens i Sora. 49 1.5 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
37685 Jardins de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-torre XX Els jardins de la Torre estan situats al voltant de la Torre i delimitats per una reixa metàl·lica. Queden limitats per la carretera BP-4654 al sud, el Garatge de la Torre a l'oest i el pavelló de beneficiència a l'est. Es tracta d'uns jardins d'estil senyorial de dimensions no excessivament grans on destaquen diversos arbres de grans dimensions. Estan formats per tres parts diferenciades. La part oest és la que es troba entre la Torre i l'edifici del garatge i està formada per una esplanada travessada per un camí amb grava que porta fins a la porta metàl·lica que s'utilitza actualment com accés principal. En aquesta esplanada s'hi troben tres moles amb una base de formigó acompanyades de bancs també de formigó, i està decorada amb diversos arbres de grans dimensions, entre els que es compta alguns avets i castanyers. La part sud és la que es troba entre la carretera BP-4654 i l'edifici de la Torre, i correspon a l'antiga porta principal, tot i que actualment està en desús. Aquesta porta, formada per dos pilars de pedra que sostenen els batents metàl·lics, dóna accés a dos trams d'escala de pedra a partir dels quals el camí es bifurca formant un quadrat de camí de pedra, amb vegetació a l'interior. Tota aquesta part queda delimitada per coníferes de grans dimensions, que superen àmpliament l'alçada de l'edifici de la Torre. Finalment, la part est és la que es troba davant del pavelló de beneficiència. Està formada per dos espais quadrats separats per unes escales de pedra i delimitats per tanques de boix, als laterals dels quals hi creixen diversos castanyers. En un racó d'un d'aquests espais quadrats, i just davant del pavelló de benficiència, hi ha una estructura de pedra marina dins la qual reposa la imatge d'una verge, envoltada de flors. 08004-126 Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens La Torre, amb els seus jardins, va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre. 42.1191600,2.1027800 425833 4663396 08004 Alpens Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37685-foto-08004-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37685-foto-08004-126-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte 98 2153 5.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:07
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml