Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37610 | Pallissa de la Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-llena | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVIII-XIX | La part esquerra de l'edifici està coberta per vegetació, la façana est està parcialment derruïda, el terra del primer pis no es conserva i algunes de les grans bigues que el sustentaven es troben parcialment caigudes. La coberta es troba en precàries condicions de conservació, a punt de caure. | La pallissa de la Llena està ubicada a uns 50 metres de la façana nord de la masia de la Llena. Està orientada al sud, és de planta rectangular i té teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular i morter, i amb algunes parts de roca natural. La façana principal, orientada al sud, presenta un alt pilar central construït amb pedra que sustenta la coberta, i dues bigues travesseres, la inferior de les quals constituïa el nivell de primer pis. El nivell de planta baixa es troba parcialment tapiat amb pedra i s'hi va deixar un accés principal i una finestra quadrada. A la part dreta s'hi obre una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra a mode d'espitllera. La façana est es troba parcialment derruïda, amb les bigues caigudes i en bona part coberta per vegetació. La façana nord presenta grans blocs de pedra natural que aprofitaren per bastir-hi el mur. La façana oest es troba totalment recoberta per vegetació. | 08004-51 | Sector oest del terme municipal | Tot i que no es conserva cap data inscrita de l'any de la construcció, es pot datar l'edificació de la pallissa entre els segles XVIII i XIX per la tipologia constructiva. | 42.1302500,2.0885900 | 424673 | 4664640 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37610-foto-08004-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37610-foto-08004-51-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37611 | Petja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/petja | AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993. Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XVIII-XIX | De la part dedicada a l'habitatge de l'antiga masia de la petja no se'n conserva res.La teulada així com el terra de fusta del segon pis de la pallissa es troben males condicions. | De la masia la Petja, actualment inexistent, només se'n conserva la pallissa, ubicada en un punt elevat sobre la riera Lluçanès des d'on es divisa la masia del Graell i una extensa zona boscosa. La pallissa, encarada a l'oest, és de planta rectangular amb els murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades. Té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i està sustentada per grans pilars de pedra i bigues de fusta. Està composada per dues plantes amb un accés directe al segon pis a la façana nord. La façana principal, orientada a l'oest, queda totalment oberta i les façanes est i sud no tenen cap obertura. Modernament s'ha construït una pallissa de menors dimensions construïda amb obra i teulada de fibrociment. Al davant de la pallissa hi ha una llarga granja construïda amb obra i teulada d'una vessant actualment en desús. | 08004-52 | Sector oest del terme municipal | La masia de Petja té uns orígens medievals que es remunten més enllà del segle XIV. Apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. La construcció actual, però, correspon a la pallissa de la masia original i probablement no és anterior al segle XVIII. | 42.1208900,2.0800900 | 423959 | 4663608 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37611-foto-08004-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37611-foto-08004-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37612 | Teuleria del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-graell | MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XVIII-XIX | Les restes de la teuleria, sense coberta, es troben cobertes per vegetació i parcialment enrunades. | La Teuleria del Graell es troba situada al sud-est de la masia del Graell, al capdavall d'un camp, prop d'una bassa d'aigua envoltada per quatre pollancres, a 350 metres de la pista forestal que va de Santa Eulàlia de Puig-oriol a Alpens. Es tracta d'un forn d'obra mig enrunat, del que es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades, de planta quadrangular de 7 metres per 7 metres aproximadament, i amb una alçada conservada que varia entre els tres metres i els quaranta centímetres. Tres dels quatre murs queden pràcticament colgats per la bardissa que envolta el forn, insinuant només la sala de cocció, on també ha crescut la vegetació. L'únic mur ben conservat és el que es troba orientat a l'est, el qual presenta les dues obertures d'accés a la sala de combustió per les quals s'introduïa el material que es volia cremar per coure l'obra. Les dues obertures són de volta de canó de maó i amb un arc de descàrrega a sobre format per lloses a plec de llibre. Entre la teuleria i el roure gros del Graell s'hi pot observar encara la forma de dues basses, una amb canyissar, que haurien servit per proveir d'aigua el forn quan es necessitava. És precisament al costat esquerre del roure gros del Graell que es pot entreveure les restes d'un segon forn de cocció d'obra. Aquestes restes, molt deteriorades, no conserven cap mur d'empeus i sols s'hi pot observar la cavitat que formava l'interior del forn i un profund forat. Les restes d'obra mig colgades a l'entorn confirmen l'activitat que s'hi produïa. | 08004-53 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. La teuleria de la masia del Graell fa uns seixanta anys encara funcionava. S'hi produïen rajoles i teules per vendre. | 42.1116400,2.0901900 | 424783 | 4662572 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37612-foto-08004-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37612-foto-08004-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El forn de cocció d'obra que es troba situat al costat esquerre del roure gros del Graell està inclòs dins l'inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37613 | Guixeria de Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixeria-de-sant-pere-de-serrallonga | GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La guixeria de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicada a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga, concretament damunt de l'arc triomfal d'entrada a l'absis. Té forma ovalada i està voltada per una inscripció que fa referència a la reforma de l'església del segle XIX. Està decorada per una orla vegetal a la part exterior, coronada per una fulla d'acant i amb una petxina a la part inferior. A la part central de la guixeria hi ha dos símbols de Sant Pere: la mitra i dues claus, motius que també es troben representats al frontal de la mesa d'altar del retaule de Sant Pere de Serrallonga. | 08004-54 | Sector nord-oest del terme municipal | La volta i la part superior del mur de ponent de l'església de Sant Pere de Serrallonga van caure el 1827. Tal com indica la inscripció de la guixeria que presideix la nau 'ESTA YGLESIA SE REDUI EN LO ANY 1827 I SE RATIFICA EN LO ANY 1837'. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37613-foto-08004-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37613-foto-08004-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37614 | Altar de Sant Pere de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-pere-de-serrallonga | GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l'església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | El retaule de Sant Pere de Serrallonga es troba ubicat a l'interior de l'església de Sant Pere de Serrallonga. És un retaule de fusta repintat al segle XIX, de línies clàssiques i factura popular. El registre central, flanquejat per dues columnes, conté una fornícula en forma d'absis destinada a la imatge de Sant Pere i pintades, a banda i banda, les imatges de Sant Jaume Apòstol a l'esquerre, i Sant Isidre a la dreta. El cos del coronament té una fornícula al centre destinada a la imatge de la Mare de Déu. El frontal de la mesa de l'altar, flanquejat per dues pilastres, està decorat amb la tiara i les claus de Sant Pere, en relleu i policromat. | 08004-55 | Sector nord-oest del terme municipal | El retaule de Sant Pere de Serrallonga possiblement és el mateix que va fer el 1610 Domingo Casamira, repintat el 1850. En tot cas el retaule pertany a la remodelació de l'església duta a terme l'any 1827 i que apareix documentada en la guixeria que es conserva damunt l'arc triomfal abans d'entrar a l'absis. | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37614-foto-08004-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37615 | Altar Major de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-dalpens | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XVIII | Aquest altar va ser restaurat i reconstruït, mig amb or fi mig amb purpurina després de la guerra Civil espanyola. Les columnes són noves i les imatges no són originals. | L'Altar Major de Santa Maria d'Alpens, del segle XVIII, està situat a la paret oriental de l'església, presidit per la imatge de la Mare de Déu i flanquejat pels copatrons Sant Cosme i Sant Damià. És un altar de fusta pintada amb gran fornícula central de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejat per tres columnes a cada banda, esglaonades, i decoracions de falsos pilars. A la part superior hi ha una estructura d'elements arquitectònics amb frontó semicircular, amb un monograma de Maria i un angelet a cada banda. A la part inferior d'aquesta estructura hi ha una greca amb un gerro a cada banda. | 08004-56 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37615-foto-08004-56-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 99|94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37616 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La capella de la Mare de Déu del Carme està situada al lateral dret de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur dret de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula està presidida per la Mare de Déu amb el nen, situada sobre una peanya, i formada per una fornícula de secció semicircular coberta amb quart d'esfera. Està flanquejada per dues columnes llises negres a cada banda amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura amb l'escut del Carme i un colom en representació de l'Esperit Sant. Al frontal de l'altar també hi ha pintat l'escut del Carme. | 08004-57 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La capella és originaria del segle XVI però ha sofert transformacions i reformes tant al 1840, quan es restaura l'església després d'haver estat cremada, com posteriorment a la guerra Civil espanyola del 1936. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37616-foto-08004-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37616-foto-08004-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|96 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37617 | Capella del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sagrat-cor | YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981. | XIX | La capella del Sagrat Cor està situada al lateral esquerra de l'altar Major. Està formada per una fornícula, un altar i una motllura situada en el mur esquerre de la capella que forma el creuer de l'església. La fornícula, presidida per la imatge de Jesús, és de secció semicircular i coberta de quart d'esfera, flanquejada per quatre columnes llises negres amb base i capitells de volutes. A la part superior hi ha una motllura circular que no presenta cap inscripció. L'altar està pintat i presenta a la part central un escut coronat i voltat d'estilitzacions vegetals amb les inicials de Ave Maria. | 08004-58 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La capella sembla que és originària del segle XVI, juntament amb la capella lateral dreta dedicada a la Mare de Déu del Carme. Les diverses transformacions que ha sofert l'església també han modificat aquestes dues capelles, actualment repintades després de la reconstrucció al final de la guerra Civil espanyola. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37617-foto-08004-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37617-foto-08004-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|99|96 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37618 | Ferros forjats d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferros-forjats-dalpens | <p>Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. Fullet informatiu Alpens, un museu de forja al carrer, editat l'any 2006. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1991.</p> | XX | L'estat de conservació dels elements de ferro forjat és heterogeni. En alguns casos s'han pintat i modificat però en general es conserven les obres tal com van ser fetes. | <p>Les obres artístiques de ferro forjat d'Alpens es troben distribuïdes pels carrers, façanes, balcons, finestres i portes del nucli urbà d'Alpens, així com també en algunes de les masies del terme municipal. Són obres de ferro forjat de gran interès artístic que foren fetes, la majoria d'elles, pel ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca (1898-1985). El treball d'aquest ferrer és present a la majoria de les cases en les quals es poden comptar més de seixanta picaportes i tiradors, molts d'ells amb dracs i serps de formes recargolades i ondulades, ricament decorats que presenten els ulls sortits, la boca oberta, la llengua punxeguda i les ales esteses. Altres motius figuratius que representà en picaportes i tiradors foren peixos i alguna calavera. També es poden comptar una cinquantena de reixes, vuitanta balcons, més de cent vint fanals de gran originalitat que il·luminen carrers i decoren les façanes i un variat mosaic de baranes, manetes de porta, passamans d'escales, trepitja papers i llangardaixos. Cal destacar la seva escultura més emblemàtica: el Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya que es troba situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú. D'entre la gran quantitat d'obres també són remarcables: la reixa de ferro forjat de la masia del Colomer amb dos dracs que tenen la boca oberta i les ales esteses, i sostenen amb les dues mans un porta-teies que té el mànec en espiral; el fanal sostingut per un drac alat ubicat a la façana de cal Teta; la barana serpentejant de la casa ubicada a l'extrem sud de la plaça Major; el fanal de la cantonada de la casa natal del ferrer (a l'antiga plaça del Pou Comú) o la reixa del seu balcó que presenta una figura -amb petites banyes - amb els braços estesos agafant dos barrots, entre molts d'altres. Són obres que decoren les façanes i els carrers d'Alpens deixant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. En l'actualitat, Enric Pla, un jove artista de la forja que té el seu taller a Alpens manté en el seu treball la vella tècnica del ferro forjat. Ha deixat la seva empremta al poble amb escultures davant el seu taller, un espectacular làmpada al Casino i, una esvelta escultura dedicada als donants de sang ubicada al costat del parc infantil del Ramal.</p> | 08004-59 | Nucli urbà | <p>El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que es troben al nucli i en algunes masies del terme municipal. Va néixer a Alpens el 1898, fill de i nét de ferrers va començar a treballar en aquest ofici als 14 anys i realitzà el seu aprenentatge oficial a Barcelona. Al llarg de la seva vida no es va limitar únicament a ferrar cavalls i eugues, arranjar carros i construir eines i objectes d'ús domèstic. La seva capacitat artística per modelar ferro forjat el féu produir, per encàrrec o no, nombrosos objectes decoratius que es poden observar en tots els racons del poble. Va morir el 1985. Tretze anys després, en complir-se el centenari del seu naixement, va tenir el reconeixement públic com a 'homenatge de fidelitat a un ofici, una terra i a un país', alhora que rebia, a títol pòstum, la Flor Natural del Lluçanès dins la festa de Primavera organitzada per les associacions GALL i SOLC.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37618-foto-08004-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37618-foto-08004-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37619 | Porta del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-colomer | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | A la part central de la porta hi han crescut líquens | La porta de ferro forjat del Colomer està ubicada davant la façana principal de la masia del Colomer, entre aquesta i la masoveria del Colomer. Es tracta d'una porta de ferro forjat creada per Joan Prat, el ferrer d'Alpens i formada per dos batents que es mouen a partir de dos pilars de pedra. Els batents estan composats per una part central quadriculada que té en el seu centre motius lobulats i estrellats i que està envoltada per volutes entrellaçades que formen una sanefa en tot el perímetre dels batents. La part central de la porta, a on es troba el pany, està decorada amb motius geomètrics que consisteixen en un zig-zag entre petites esferes que sobresurten. L'extrem dels batents, a tocar dels pilars de pedra, està format per peces llises de ferro, coronades per una esfera amb acabament cònic a la part superior, sustentada per quatre petites volutes. Els pilars de pedra dels laterals, acabats en forma piramidal, tenen a sobre un drac alat que es sosté a través de quatre peus amb forma de voluta que es recolzen sobre els quatre costats de l'acabament piramidal dels pilars. Els dos dracs, pràcticament idèntics, tenen la boca oberta i les ales esteses, i sostenen amb les dues mans un porta-teies que té el mànec en espiral. | 08004-60 | Sector sud-est del terme municipal | Porta feta pel popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) que va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals tant del nucli urbà com d'algunes masies d'Alpens. | 42.1062600,2.1156600 | 426883 | 4661953 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37619-foto-08004-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37619-foto-08004-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joan Prat i Roca | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37620 | El Manelic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manelic | BESA, R, El ferrer d'Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978. COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic 'Hombres y pueblos' dins Diario de Barcelona, 20 de d'abril de 1972. Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Manelic és una escultura de ferro forjat situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú, actualment coneguda com a plaça Joan Prat i Roca en honor al ferrer que forjà l'escultura. Està situada sobre una base de pedra que forma una font, que antigament constituïa el Pou Comú i del qual se'n conserva una manivela de ferro. La base té una placa commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat, en reconeixement a la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. L'escultura d'uns 105 centímetres constitueix un exemple del virtuosisme tècnic que Joan Prat assolí en la tècnica del ferro forjat. L'escultura està composada per la figura del Manelic (45 centímetres) vestit amb barretina, capa, faixa, espardenyes de betes i bastó, i la base (60 centímetres) en forma de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha el nom i el cognom del ferrer inscrit. | 08004-61 | Nucli urbà. Plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Aquesta escultura va ser realitzada l'any 1972 tal com ho indica la placa de ceràmica de gres que hi ha a la base de pedra. Joan Prat, que sempre li havien agradat els dramaturgs Maragall, Carner i Guimerà va extreure un esquema de l'escultura instal·lada a Monjuïc, quan va estar a Barcelona. Es tracta d'una escultura del Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya. És un bonic exponent d'artesania popular d'un escultor alpensí dins l'art català, molt valorat pels veïns d'Alpens i contrades. El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que decoren les façanes i els carrers d'Alpens donant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. | 42.1190100,2.1014400 | 425722 | 4663381 | 1972 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Joan Prat i Roca | A uns metres de l'escultura hi ha la casa on va viure el ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca, ca l'Andreu, la qual presenta una bonica barana de ferro forjat que té al centre una figura amb els braços estirats, agafats a dos barrots. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37621 | Escultura dels donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dels-donants-de-sang | XXI | Caldria controlar les agressions a l'escultura | L'escultura dels donants de sang es troba ubicada al parc infantil del Ramal, enfront del Casino a l'entrada del nucli d'Alpens. És una escultura de ferro oxidat de dos metres d'alçada, 50 centímetres d'amplada i quatre i mig de gruix. Està formada per dues parts de ferro que no acaben d'encaixar, simbolitzant el donant i el receptor que en unir-se formen un cor, òrgan necessari on va a parar la sang i poder continuar bategant per viure. | 08004-62 | Nucli urbà. Parc Infantil del Ramal. Alpens. | Al costat de l'escultura hi ha una placa de ferro subjectada a una pedra amb la data de realització la següent inscripció: per ajudar-nos a fer seguir bategant cors, gràcies / Ajuntament d'Alpens, Associació de donants de sang d'Osona / 18 de maig de 2003. | 42.1189500,2.1026400 | 425821 | 4663373 | 2003 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37621-foto-08004-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Enric Pla Montferrer | A pocs metres de l'escultura hi ha diverses plaques de ferro clavades en un mur amb la llegenda 100 anys en la primera. Les cinc plaques que hi ha a la dreta, serveixen per a inscriure-hi el nom dels alpensins que arribin als 100 anys de vida. Fins al moment, dos de les cinc plaques ja tenen gravat un nom. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 37623 | Rellotge de Santa Maria d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-santa-maria-dalpens | <p>YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.</p> | XVII | L'espai en el qual està ubicat no reuneix les condicions necessàries per una òptima conservació. La variació de temperatura de l'espai provoca que el ferro es dilati i es contragui durant l'any desajustant la precisió horària. | <p>El rellotge de Santa Maria està situat a la part baixa de la torre del campanar de l'església parroquial. És un rellotge de ferro forjat format per un complex engranatge de rodes dentades, palanques impulsades per la inèrcia d'un pèndol, cables i pesos que permeten indicar l'hora als alpensins a través del repic de les campanes. El rellotge està dividit en tres parts d'engranatges connectades entre elles i col·locades en una estructura de ferro subjectada per un sistema de tascons originals també de ferro, tot i que recentment s'ha assegurat i arreglat amb alguns cargols moderns. A la part central hi ha el pèndol, que marca el ritme de l'engranatge de la roda dentada que correspon als segons. Curiosament cada 60 segons recorre les 42 dents de la roda dentada. La part de l'esquerra, connectada amb la part central a través d'un sistema de palanques, correspon a l'engranatge dels quarts. En aquest cas la roda que mou l'engranatge presenta osques separades que indiquen els quarts. La part dreta, també connectada a la part central, marca les hores a través d'una roda amb osques, la separació entre les quals augmenta en funció de les hores. D'aquestes tres parts en surt un sistema de contrapesos de ferro i tres cables metàl·lics que connecten amb els martells de les campanes. La campana cristòfora toca els quarts i la campana 'Mariassa' toca les hores.</p> | 08004-64 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | <p>El rellotge de Santa Maria d'Alpens va ser comprat de segona mà a Olost, segons fonts orals. Originalment estava ubicat a un nivell sota les campanes de la torre del campanar de Santa Maria i presentava un sistema de cordes i cordills i uns pesos de pedra que van ser substituïts, al baixar-lo a la planta baixa, per un cablejat metàl·lic i uns pesos de ferro. Dos d'aquests pesos de pedra es conserven, en mal estat, al campanar.</p> | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37623-foto-08004-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37623-foto-08004-64-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-16 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | S'ha de donar corda manualment a les tres parts de l'engranatge (segons, quarts i hores) cada tres dies aproximadament. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37624 | Campana cristòfora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-cristofora | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 767.</p> | XVII | Presenta erosió general i el vorell escrostonat a causa, possiblement, de la llargada del vorell. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana. | <p>La campana cristòfora està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. És una petita campana forjada en bronze de 58 cm x 54 cm x 54 cm i un pes de 91,10 Kg, penjada amb ferros d'una biga de fusta amb dues nanses en línia. Té el batall, que sembla massa gros per a la campana, subjectat amb cordes, i martell en ús accionat elèctricament. L'espatlla és motllurada i conté una faixa d'inscripcions entre relleus vegetals que diuen: SANCTE CRISTOPHORE ORA PRO NO. La part del mig està ocupada per relleus de Sant Miquel, del Calvari i d'una figura indeterminada, així com per monogrames de Jesús, emmarcats per retalls d'una faixa amb lletres i elements vegetals: 1655 - AVE MARIA. Clou aquesta part una faixa en forma de cinturó, amb sivella, essent del mateix estil que els retalls que emmarcaven els monogrames. Un seguit de motllures llises decoren el peu de la campana.</p> | 08004-65 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 1655 | 08004 | Alpens | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37624-foto-08004-65-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Actualment és la campana que toca els quarts del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37625 | Campana 'Mariassa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-mariassa | <p>AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 768.</p> | XVIII | Presenta lleugera erosió general i el vorell escrostonat. L'ús continuat del martell ha provocat una forta erosió en el peu de la campana. Resulta preocupant la quantitat d'excrement de colom que s'acumula a la part exterior de la campana. | <p>La campana Gran coneguda també com la Mariassa està situada al campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. Es tracta d'una gran campana forjada en bronze de 102 cm x 98 cm x 98 cm i amb un pes de 545 Kg, amb sis nanses de radials que pengen d'un jou de fusta amb contrapesos de pedra subjectats amb tirant de ferro, el qual se subjecta amb daus de fusta encastats a la paret. Té batall de ferro i martell, en ús. La decoració de l'espatlla consta de tres faixes amb les següents inscripcions, la tercera de les quals té tres línies: LEO DE TRIBV IVDA * EUGITE PARTES ADVERSAE VICIT / SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS / IACOBUS PALLES ME FECIT ANNO 1784/. En la part del mig trobem tres relleus disposats en creu, oposats dos a dos: Santa Bàrbara i Sant Pere, i la Verge del Roser i una creu decorada amb motius vegetals amb peanya glaonada. Unes motllures al peu de la campana tanquen la decoració.</p> | 08004-66 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | <p>Aquesta campana, també anomenada la Maria o la Mariassa és la que s'utilitzava antigament per allunyar les pedregades, tal com queda recollit en la història 'Toquem a bon temps', descrita en una fitxa individual.</p> | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 1784 | 08004 | Alpens | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37625-foto-08004-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37625-foto-08004-66-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Jaume Palles | Actualment és la campana que toca les hores del rellotge de l'església de Santa Maria d'Alpens. | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 37626 | Creu processional d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-dalpens | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 712.</p> | XVII-XVIII | Manquen dos dels quatre florons de la creuera de la Verge i tres dels quatre florons de la creuera de Crist. Un dels florons de la creuera de la Verge és més recent. | <p>Es tracta d'una creu processional feta de plata, fusta, ferro i metall de 114 cm x 53 cm x 20 cm. És una creu llatina ricament treballada amb els braços flordelisats. Amb ànima de fusta és recoberta davant i darrera per planxes treballades d'argent, i ens els laterals per una cinta de metall clavetejada. Unes motllures petites determinen els perímetres de la creu, recorreguda exteriorment per cresteria. La creuera, en l'anvers i revers, és ocupada per un quadrant que realça les figures de Crist - amb corona d'espines i nimbe de raigs, clavat amb tres claus - i la figura de la Verge - d'empeus sobre una peanya, amb corona reial i nimbe de raigs, sostenint el nen- els quals tenen un dosser que els cobreix. Quatre florons haurien de remarcar els angles de la creuera. Sota les flors de lis s'hi troben làmines embotides i treballades amb la representació de diferents figures evangèliques, i l'interior dels braços es troben decorats amb motius pseudo-vegetals de roleus i cercles cisellats sobre fons llis. Sota la creu hi ha la Magolla, un cos voluminós i pseudo-elíptic, format per dos pisos de fornícules apetxinades que contenen diverses figures de fosa de sants cobertes per dosserets calats de planta semicircular.</p> | 08004-67 | Santa Maria de Borredà. Borredà | <p>Fa uns anys, el bisbat de Vic endegà un projecte de conservació i dinamització del patrimoni artístic parroquial del Bisbat de Vic. Aquesta iniciativa rep el nom d'ACCURO ('tenir cura', en llatí). L'objectiu principal és la conservació del patrimoni de les parròquies i esglésies que estan en el seu territori, vetllant especialment pel que presenta major risc de destrucció. La tasca s'inicia amb l'elaboració de l'inventari complert dels béns artístics de cada parròquia, a partir del qual es determinen les intervencions a seguir en cada cas: conservació, estudi dels conjunts rellevants, protecció de les obres, exposició de les mateixes i publicació dels estudis històrics realitzats.</p> | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37626-foto-08004-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37626-foto-08004-67-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic. Les imatges han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37627 | Talla de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-sant-pere | <p>FONT, D, Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995. BDV. 755.</p> | XVII-XVIII | Restaurada recentment. | <p>La talla de Sant Pere que es troba ubicada a la rectoria d'Alpens presidia el retaule de l'església Sant Pere de Serrallonga. Es tracta d'una magnífica talla exempta de fusta i pigments emulsionats de 77 cm x 33 cm x 20 cm. La talla representa a Sant Pere, dret sobre una simple peanya rectangular. Porta barba grisa i una tiara amb orelleres vermelles i dues ínfules. Sosté a la mà dreta dues claus de color verd, i amb la mà esquerra un llibre. Les mans estan cobertes per guants, amb una creu a l'anvers de la mà, i amb anells. Porta un vestit blanc, cobert amb una capa vermella de ribets daurats, amb el revers verd, i un fermall que la subjecta.</p> | 08004-68 | Nucli urbà. La Rectoria , c/ Rectoria, 3. Alpens | <p>La talla de Sant Pere va ser restaurada l'any 1993 per Carme Gouda, una restauradora professional de Vic.</p> | 42.1190900,2.1006800 | 425659 | 4663390 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37627-foto-08004-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37627-foto-08004-68-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37628 | Gegants d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-dalpens | Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | Es conserven muntats i embolcallats amb plàstic per protegir-los de la pols. | Els gegants d'Alpens representen una parella de la dansa alpensina, i per tant porten els vestits de gala adients. Els seus noms fan honor als patrons d'Alpens Sant Cosme i Sant Damià. Els gegants són el Dami i la Cosmeta. El gegant Dami pesa 45 quilos i fa 4 metres d'alçada. Vesteix amb barret de copa, camisa blanca, armilla, corbatí i faixa vermella, i llueix una llarga capa negra amb revers de color blau. Amb el braç dret en angle recte porta un ram de flors a la mà. La Cosmeta pesa 44 quilos i fa 3,90 metres d'alçada. Vesteix una mantellina blanca, una brusa cenyida negra amb puntes blanques, un davantal i una faldilla de color blau. Amb la mà dreta subjecta un ram de flors. | 08004-69 | Nucli urbà. Carretera de Berga, 14. Alpens | El 1991 va ser un any que la Comissió de Festes d'Alpens tenia ganes de donar a la Festa Major un nou dinamisme. Després de fer una consulta popular es van crear uns gegants, construïts per membres de la Comissió de Festes i amb el suport econòmic del poble. A la festa major de 1992 varen estrenar peus i braços, la qual cosa va fer que agafessin l'alçada de gegants, si bé quedaven els caps per solucionar ja que els que tenien eren de sèrie i se n'havien de fer uns de més personals. Fou a la Festa Major de 1993, quant els gegants van adquirir la seva pròpia personalitat de la mà d'en Gabí Boixader i de la Judith Camps. Els gegants participaven cada any en el ball de la Festa Major d'Alpens i en la de poblacions veïnes, acompanyats de la colla dels Grallers d'Alpens. Actualment, però, per falta de colla els gegants ja no surten a ballar. | 42.1201300,2.1023600 | 425799 | 4663504 | 1993 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Gabí Boixader i Judith Camps | Per falta de colla avui en dia els gegants d'Alpens no surten en cercavila.La fotografia 1 ha estat extreta del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37629 | Font de la batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-batalla-dalpens | XX | La font es troba en bon estat ja que la seva antiguitat és inferior a 10 anys. | La font de la Batalla d'Alpens està ubicada dins del nucli urbà, a l'encreuament entre el carrer Graell i un carreró que travessa una zona d'horts i comunica amb el carrer dels Rosers i el carrer Vilamala. Es tracta d'una font urbana situada a recer d'un mur de pedra que delimita una zona d'horts al costat del carrer Graell. Del mur de pedra, coronat amb lloses inclinades a la part central, en sobresurt una estructura de pedra acabada amb una peça triangular. De la part inferior de l'estructura, més estreta, en sobresurt l'aixeta. L'aigua cau sobre un espai acabat en angle recte en un cantó i amb corba a l'altra. A sobre, una placa de gres commemora la inauguració de la font. | 08004-70 | Nucli urbà. C/ Graell, 8. Alpens | La font de la batalla d'Alpens commemora un fet històric que va ocórrer a Alpens a finals del segle XIX, en plena tercera Guerra Carlina. El lloc a on està ubicat la font es troba a pocs metres d'on, suposadament, va morir el Brigadier Cabrinetty, que va morir al carrer Graell al ser disparat des del campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Alpens. | 42.1188100,2.1001000 | 425611 | 4663360 | 1998 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37629-foto-08004-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37629-foto-08004-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En la placa de gres de la font s'hi llegeix: 'En commemoració dels 125 anys de la BATALLA d'ALPENS (9-VIII-1873, dins la 3a Guerra Carlina) on morí el Brigadier JOSEP CABRINETTY CLADERA i fou nomenat Marquès d'Alpens en FRANCESC SAVALLS MASSOT Alpens, 9-VIII-1998' | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37630 | Arxiu municipal d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dalpens | http://www.alpens.diba.es/ | XIX-XXI | La secció de l'Arxiu que es troba ubicat a les golfes, les quals estan sota teulada, pateix el fred de l'hivern i l'alta calor de l'estiu. Seria convenient col·locar un aïllant al sostre per tal de conservar la documentació en bones condicions. | L'arxiu Municipal d'Alpens conserva el fons documental que genera el mateix Ajuntament des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat. En total, la documentació inventariada de l'arxiu municipal d'Alpens ocupa 207 unitats d'instal·lació (222 unitats al 2006 més els documents recents sense classificar). L'arxiu es troba dividit en dues estances, una habitació al segon pis de la seu de l'Ajuntament d'Alpens, i a les golfes. A les golfes hi ha la documentació més antiga, col·locada en prestatgeries metàl·liques i dins uns armaris. A l'habitació del segon pis hi ha la documentació actual i la més utilitzada, ubicada en prestatgeries de fusta. L'arxiu d'Alpens té dos inventaris, un per codis i l'altre topogràfic, i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les seves dates extremes: 1. Òrgans de Govern (1896/1997) 2. Administració general 2.1 Secretaria (1944/1997) 2.2 Personal (1953/1997) 2.3 Registre General (1952/1996) 2.4 Mitjans de comunicació municipals (1990/1991) 3. Serveis Econòmics 3.1 Patrimoni (1967/1996) 3.2 Intervenció (1916/1996) 3.3 Caixa (1917/1996) 3.4 Fiscalitat (1893/1997) 4. Serveis públics 4.1 Transport (1965) 5. Beneficència i assistència social 5.1 Associacions de beneficència (1968/1997) 5.2 Juntes i comissions municipals (1971/1973) 6. Sanitat 6.1 Inspecció sanitària (1960/1977) 6.2 Inspecció veterinària (1963/1974) 6.3 Subvencions i ajuts (1962/1964) 6.4 Juntes i comissions municipals (1964/1965) 7. Obres i urbanisme 7.1 Normes Subsidiàries de Planejament (1989/1997) 7.2 Obres d'infrastructura i serveis (1947/1997) 7.3 Immobles municipals (1958/1997) 7.4 Llicències d'obres (1950/1996) 7.5 Obertura d'establiments/Activitats classificades (1962/1991) 7.6 Subvencions i ajuts (1957/1986) 8. Seguretat pública 8.1 Guardes jurats (1973/1975) 8.2 Juntes i comissions municipals (1943/1972) 9. Serveis a l'Estat 9.1 Lleves (1947/1991) 9.2 Requisa militar (1941/1965) 10. Població 10.1 Padró d'habitants (1930/1996) 10.2 Junta local del Cens de Població (1940) 11. Eleccions 11.1 Eleccions municipals (1948/1995) 11.2 Eleccions al Parlament de Catalunya (1980/1995) 11.3 Eleccions Generals: Corts, Senat, Congrés i Presidència de la República (1936/1996) 11.4 Eleccions al Parlament Europeu (1987/1994) 11.5 Referèndums i plebiscits (1947/1986) 11.6 Cens electoral (1945/1993) 11.7 Junta local del Cens Electoral (1946/1975) 12. Instrucció pública 12.1 Ensenyament primari (1906/1976) 12.2 Juntes i comissions municipals (1902/1969) 13. Cultura 13.1 Festa Major, festes populars (1976/1997) 13.2 Activitats i iniciatives culturals i recreatives (1973/1988) 14. Serveis agropecuaris i medi natural 14.1 Censos de ramaderia (1942/1957) 14.2 Medi Ambient (1990) 14.3 Mutualitat Nacional de Previsión Social Agraria (1965/1984) | 08004-71 | Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens | Cal destacar la manca de documentació antiga; del segle XIX pràcticament no hi ha res, excepte algun impost i els llibres d'actes. També hi ha un gran buit de la primera meitat del segle XX, i per tant el gruix de la documentació correspon bàsicament a la segona meitat del segle XX. | 42.1193100,2.1010700 | 425692 | 4663414 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37630-foto-08004-71-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de novembre i desembre de l'any 1997. | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37631 | Arxiu parroquial d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dalpens | <p>www.abev.net</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu Parroquial d'Alpens (a part de la documentació més moderna que es guarda a la parroquia) es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial d'Alpens consta de 25 sèries amb 255 unitats documentals i s'organitza bàsicament en tres blocs: llibres sacramentals, administració i llibres notarials, en suport de paper i pergamí, manuscrits i impresos i escrits en llatí, català o castellà. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial d'Alpens són les següents: 2.3.51. Baptismes (1564-1864) 2.3.52. Confirmacions (1660-1817) 2.3.53. Matrimonis (1575-1924) 2.3.54. Defuncions (1506-1900) 2.3.55. Vària sacramental (1801-1950) 2.3.56. Aniversaris i celebracions (1601-1883) 2.3.57. Administració de l'Obra (1580-1862) 2.3.58. Visita pastoral i documents episcopals (1599-1783) 2.3.59. Consueta (1601-1947) 2.3.60. Inventaris parroquials (1694-1765) 2.3.61. Comptes i factures (1587-1892) 2.3.62. Llevador de rendes, censals... (1636-1850) 2.3.63. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis (1684-1866) 2.3.64. Correspondència (1641-1849) 2.3.66. Confraries (1594-1922) 2.3.67. Vària administració (1596-1909) 2.3.68. Manuals notarials (1499-1737) 2.3.69. Capítols matrimonials (1541-1807) 2.3.70. Testaments (1501-1962) 2.3.71. Actes notarials (1618-1935) 2.3.72. Capbreus (1619-1629) 2.3.73. Processos (1652-1802) 2.3.74. Registre de documents i de formularis (1643-1900) 2.3.75. Vària notarial (1592-1841) 2.3.76. Pergamins (1336-1803)</p> | 08004-72 | Nucli urbà. Arxiu Episcopal de Vic, c/ Santa Maria, 1, 08500 Vic | <p>La documentació de l'arxiu Parroquial d'Alpens és la generada pel funcionament propi d'una parròquia, tant a nivell de la cura d'ànimes, de l'administració i de l'activitat notarial desenvolupada pel rector entre els segles XIV i XX. Val a dir que el límit parroquial no coincideix amb el terme municipal i per tant ens trobem documentació relativa a masies de termes municipals limítrofs.</p> | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37631-foto-08004-72-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en que està escrit i notes complementàries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37633 | Arxiu fotogràfic municipal d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-dalpens | http://www.alpens.org | XX | Seria interessant organitzar, ordenar i classificar l'arxiu fotogràfic municipal i s'establir les mesures de conservació adequades. | L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens es troba ubicat a la seu de l'Ajuntament. Es tracta d'un arxiu fotogràfic amb fotografies modernes i amb un gruix important de fotografies antigues molt interessants cedides tant per particulars del municipi com d'altres institucions, que reflecteix la visió de la població d'Alpens a inicis i mitjans del segle XX. Són documents gràfics molt interessants que donen testimoni del pas del temps, els edificis, les transformacions del poble, els personatges anònims i reconeguts, els costums, les tradicions i les festes. Els temes de les fotografies són molt variats, i d'entre les fotografies que tenen la temàtica de festes i tradicions hi ha les que parlen de la matança del porc, el via -crucis, les caramelles, el dinar del carnestoltes, la processó de corpus, la dansa alpensina, les festes de corpus, la festa Major, la fira del jovent, etc. Hi ha fotografies de masies el terme municipal d'Alpens com la Vall, el Graell, cal Moreu, la Torre, Monjuïc o Torrats i que en alguns casos presenten una visió genuïna respecte a les múltiples reformes i evolucions que han patit; fotografies de fonts força concorregudes per la gent del poble com la font de la Pixarella o espais naturals com Puig Cornador o la Rocadepena sense tanta vegetació i bardissa al voltant. També hi ha un gran recull de fotografies de vistes generals del poble que reflecteixen una visió ben diferent a l'actual, així com també carrers, places, esglésies i indrets singulars com el carrer de Dalt, el carrer Graell, el Pou Comú, el Casino, la Fonda, carrer Vilamala, plaça de l'Església, carrer de la Volta, carrer Ripoll, etc. Altres són fotografies de gent del poble, de les escoles, estiuejants o retrats d'oficis com els traginers, caçadors, barbers, pagesos, sastres o els ferrers amb la imatge del germà del popular ferrer d'Alpens. Totes elles constitueixen importants testimonis gràfics de la vida quotidiana d'Alpens de principis i mitjans segle XX. | 08004-74 | Nucli urbà. Ajuntament d'Alpens, plaça Major, 15, 08589 Alpens | L'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens va néixer gràcies a les aportacions desinteressades de diversos particulars i institucions. | 42.1193100,2.1010700 | 425692 | 4663414 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37633-foto-08004-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Una gran selecció molt interessant de les fotografies antigues que pertanyen a l'arxiu fotogràfic municipal d'Alpens (del qual s'han extret les tres fotografies de l'inventari) es poden visualitzar a través de la pàgina electrònica de l'Ajuntament: http://www.alpens.org | 98 | 55 | 3.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37634 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Pere, titular de l'església de Serrallonga que es troba ubicada dins la parròquia i terme d'Alpens. La lletra va ser escrita per Sebastià Codina i la música va ser composada per Carles Casas a l'any 2004. Els Goigs estan emmarcats en un requadre amb una gruixuda línia en forma de zig-zag. A la part superior es mostra la imatge de la talla de Sant Pere, talla exempta de fusta que presidia el retaule de l'església de Sant Pere de Serrallonga, i la flanquegen els Goigs que narren part de la vida de l'Apòstol Pere i les pregàries dels vilatans al Sant, les quals fan referència tant a la demanda de pluja com a la salvaguarda de la gent dels verals. A la part inferior hi ha la seva partitura amb la música de la tornada i de les estrofes. A la part del darrere dels Goigs hi ha un resum de l'església de Sant Pere de Serrallonga: una descripció de l'edifici, un resum històric i una ressenya de la restauració de l'església, realitzada entre el 1998 i 1999.</p> | 08004-75 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 1994 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37634-foto-08004-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Sebastià Codina (lletra) i Carles Casas (música) | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37635 | Rocadepena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocadepena | ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979. | L'augment de la massa boscosa en la part inferior de la roca provoca que disminueixi lleument la seva espectacularitat. | Rocadepena és una formació rocosa situada uns centenars de metres al nord del nucli urbà, en una vall de direcció nord-sud per la que transcorre el rec de Matamosses i just al costat d'una pista forestal. Es tracta d'una formació rocosa amb aspecte de mur format per carreus de grans dimensions, orientat d'est a oest. La llargada del mur arriba a uns 30 metres, tot i que la part més espectacular només n'ocupa la meitat. En els 15 metres més visibles, la paret de roca assoleix altures properes als deu metres, amb una amplària de roca que varia entre un i dos metres. L'origen d'aquesta formació cal buscar-lo en l'erosió, fruit de la descomposició natural de la roca. Es troben murs de roca natural semblants a Rocadepena, però de menors dimensions, en tot el sector central i occidental del terme municipal, com és el cas de la Llena. En el cas de Rocadepena sembla que hi havia un d'aquests murs que creuava la vall del rec de Matamosses, ja que es pot observar una continuació més petita del mur a l'altre cantó del rec. La força de les aigües del rec haurien excavat al llarg dels anys el terreny fins a separar el mur, obrir la vall per on passa el rec i deixar l'actual Rocadepena en una vessant de la vall. | 08004-76 | Sector nord del terme municipal | El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similiar a la Rocadepena. | 42.1280100,2.0995100 | 425573 | 4664382 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37635-foto-08004-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37635-foto-08004-76-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En fotografies antigues es pot observar una imatge més espectacular de Rocadepena, ja que la part inferior del mur no tenia pràcticament vegetació, a diferència del que passa actualment. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37636 | Puigdon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdon | CORTÈS J, SERRA R, La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai, Rafael Dalmau Editor, 1996. | L'únic aspecte que caldria controlar es la gran quantitat de romegueres que omplen el sotabosc dels plans propers al Puigdon. | El Puigdon està situat al límit nord del terme municipal, en la carena de Puig Cornador, Santa Margarida de Vinyoles i Sant Pere de Serrallonga, anomenada serra de Sovelles. Amb els seus 1207 metres, constitueix el punt més elevat de la regió del Lluçanès ja que, junt amb els Munts, és l'única serra que supera els 1000 metres en tota la regió. El Puigdon té també la peculiaritat de ser el punt més septentrional del Lluçanès, és a dir, el seu límit nord. Aquest fet és observable des de gran part del Lluçanès, ja que al mirar cap al nord, la primera carena important que hi apareix és la serra de Sovelles en la que es troba el Puigdon. Geològicament, la formació de la serra de Sovelles és diferent al de la resta del Lluçanès ja que es pot considerar que si bé en temps remots la major part del Lluçanès formava part d'un mar interior; la part septentrional, en la que es troba Alpens, formava part del Prepirineu. Un altre fet geològic interessant són els afloraments rocosos que es troben en tota l'àrea propera al Puigdon. Es tracta de formacions tipus 'Rocadepena', encara que no tan espectaculars, que es troben repartides en tota la serra. Tenen la peculiaritat d'estar totes orientades d'est a oest, la mateixa orientació que segueix la carena. Des del cim del Puigdon no es gaudeix de vistes especialment destacables, ja que no compta amb cap promontori o punt elevat per sobre del bosc i no es troba exactament a la carena que es veu des del sud, si no que està una mica més al nord. Per tant, per gaudir de vistes excel·lents s'ha de seguir la carena més enllà del Puigdon, en el punt on aquesta passa just per sobre la masia de Soler. Des de diversos punts d'aquesta part de la carena, propera a Puig Cornador, es pot divisar grans extensions de terres al sud ja que per lluny que es miri en direcció sud no es troben cadenes muntanyoses de superior altura. Pel que fa a la vegetació, el Puigdon i el seu entorn compten amb un clima més proper al prepirinenc que al de la depressió central. Això permet que en una part de la carena del Puigdon trobem diversos camps de pastura en un paisatge muntanyenc. La major part de la zona, però, està formada per un bosc de pi roig amb sotabosc de boix, tot i que en bona part del bosc, el boix s'ha substituït per grans acumulacions de romagueres, fet que denota una mala gestió del pasturatge a la zona. | 08004-77 | Sector nord del terme municipal | La carena on es troba el Puigdon és també la carena on es trobava l'antic castell de la Guàrdia, en un emplaçament proper a Santa Margarida de Vinyoles. El castell de la Guàrdia tenia, en època medieval, un territori que s'estenia a banda i banda de la carena, ocupant els termes municipals actuals d'Alpens i de les Llosses, ja al Ripollès. | 42.1432800,2.0923800 | 425002 | 4666083 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37636-foto-08004-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37636-foto-08004-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37637 | Riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-llucanes | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té molt menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. La riera Lluçanès neix al sector nord-oest del terme municipal, en la vessant sud de la serra on es troba el Puigdon i l'església de Sant Pere de Serrallonga. Es podria considerar la font de la Llena, indubtablement la més abundosa del municipi, com el punt on neix la riera Lluçanès a 892 metres d'altitud, tot i que és innegable que aquesta recull les aigües de la vessant sud del Puigdon que arriba fins als 1206 metres, d'on neix entre altres el rec de Serrallonga. Així doncs, la riera Lluçanès neix entre la font de la Llena i tots els recs i torrents que provenen de la part més septentrional d'Alpens i que recullen les aigües de la zona de Comià, de Serrallonga de Dalt i de Soler. En el seu recorregut de nord a sud-oest la riera va rebent les aigües de diversos recs, com és el cas del rec de la Llena, just abans d'arribar a l'altura de Petge, o el rec de Paüssa, en el que es troba la balma Paüssa, i que va a parar a la riera just després del molí del Graell, única construcció a peu de riera Lluçanès en terme municipal d'Alpens. Un cop passat el molí del Graell, la riera segueix una direcció sud fins abandonar el terme municipal, a l'est dels Plans i a uns 750 metres d'altitud. | 08004-78 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'. | 42.1209800,2.0814200 | 424069 | 4663617 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37637-foto-08004-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37637-foto-08004-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37638 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa, afluent mitjà del Llobregat per l'esquerra, és la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus. Té un recorregut nord-sud i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Els seus afuents principals són les rieres Lluçanès i de Relat per la dreta i la d'Oló per l'esquerra. La riera Gavarresa neix a uns 876 metres d'altitud, prop del nucli urbà d'Alpens, concretament a l'oest d'aquest, en la font de ca l'Andri i en la desapareguda font anomenada les Fontetes. La zona a on neix la Gavarresa és, doncs, una zona amb molta densitat de fonts i pous, ja que a les dos fonts anomenades s'hi poden sumar la font Riussa i la font Bona, al sud del nucli urbà, i els incomptables pous que es troben en el nucli urbà, alguns dels quals ubicats dins de les cases. Des del nucli urbà, la riera segueix una direcció sud-est fins endinsar-se en les profundes valls que hi ha sota la masia anomenada la Vall. En aquest punt hi aflueixen diversos recs que recullen les aigües de la zona de la Vall i del Vilar, ja que més al nord una carena separa les aigües que van a la riera Gavarresa de les que aflueixen a la riera de Matamosses, límit nord del terme municipal. També en aquesta zona, la riera travessa el pont de la Vall, un pont format per una base de maçoneria de pedra i coronat per una volta de canó de maó. El pont té la data inscrita de 28-4-50, tot i que probablement els seus orígens són anteriors ja que comunica les antigues masies de la Vall, a la banda d'Alpens, amb les de Cerdanyons i Casanova de la Vall, al cantó de Lluçà. Més enllà del pont de la Vall, la riera segueix la direcció sud-est marcant el límit municipal fins arribar al molí de Cerdanyons, prop del Colomer. Des d'aquest molí, ubicat en terme municipal de Lluçà, la riera agafa una direcció sud i abandona definitivament el terme municipal d'Alpens, a uns 735 metres d'altitud. | 08004-79 | Sector sud-est del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.1118700,2.1033700 | 425873 | 4662586 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37638-foto-08004-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37638-foto-08004-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua no afecten Alpens ja que es troba a la capçalera de la riera, però si als municipis que hi ha més al sud, com és el cas d'Oristà. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37639 | Balma de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-vall | Tant el corriol d'accés com la balma es troben en bon estat, tot i que hi accedeixen les vaques i el seu accés no està senyalitzat. | La balma de la Vall està ubicada al sector meridional del terme municipal, al nord-est de la masia de la Vall i uns metres més amunt de la font de la Vall, ja que ambdós es troben en la llera del mateix torrent. S'accedeix a la balma a través d'un corriol que s'inicia a la masia de la Vall i descendeix entre frondosos boixos fins arribar a una raconada a on es troba la balma. Es tracta d'una balma de mitjanes dimensions ubicada en una zona enclotada per on passa un torrent de curs abrupte. Forma un semicercle que amida de punta a punta uns 30 metres, amb una profunditat que arriba en algun punt als 5 metres i alçades que oscil·len entre el metre i els dos metres i mig. Al centre de la balma hi ha una roca recoberta totalment de molsa, que correspon al punt a on cau l'aigua quan baixa aigua pel torrent. A la seva dreta hi ha un mur de maçoneria de pedra irregular amb filades regulars d'uns 50 centímetres, d'uns 3 metres de llarg, que servia per anivellar el terra de la balma i fer-lo més habitable. El torrent que passa per la balma i uns metres més avall també per la font de la Vall, forma una vall petita, abrupte i molt humida. Aquestes condicions conformen un paisatge salvatge, amb una espessa massa boscosa formada principalment per freixes i boixos, que no deixen passar excessius rajos de sol a la zona de la balma, especialment fresca i ombrívola. | 08004-80 | Sector sud del terme municipal | Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma de la Vall hi queden vestigis d'un mur de pedra, que delimitava una estança on, segons fonts orals, hi havien viscut gitanos durant la primera meitat de segle XX. També va ser lloc de refugi dels pobres i captaires que arribaven a Alpens el dia abans del dinar de Carnestoltes. | 42.1143200,2.1038900 | 425919 | 4662858 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37639-foto-08004-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37639-foto-08004-80-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37640 | Balma Paüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-paussa | Tot i que l'estat de la balma és bo, convindria arranjar l'entorn i el corriol que hi baixa i senyalitzar l'accés. | La balma Paüssa està ubicada al sector occidental del terme municipal, a l'oest de la masia Petge i al nord-oest del molí del Graell, en el curs del rec de Paüssa, uns dels afluents de la riera Lluçanès en el terme municipal d'Alpens. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que passa pel molí del Graell i continua cap als Plans. Abans d'arribar a aquesta última masia, s'arriba a una intersecció múltiple d'on surten diverses pistes forestals. Després d'agafar la que ascendeix en direcció nord uns 400 metres s'arriba a la part superior de la balma, que queda a mà esquerra. Per a arribar-hi s'ha d'agafar un corriol que s'endinsa descendint entre els boixos fins a la balma. Es tracta d'una balma imponent, de dimensions realment grans. Forma un semicercle orientat al sud-est en una zona enclotada al mig de la qual passa el rec de Paüssa. Amida de punta a punta uns 50 metres, arriba als 10 metres de profunditat en alguns punts de l'interior i té alçades que en algun punt arriba als 8 metres. La cavitat interior és, doncs, especialment gran tot i que no especialment lluminosa ja que la vegetació que cobreix l'entrada a la cavitat no deixa passar excessius rajos de sol. A l'extrem oest de la balma hi transcorre el rec de Paüssa que forma un salt al superar la balma i en molts punts de la cavitat interior es filtra aigua formant petits nuclis de vegetació. És, per tant, una zona humida on la vegetació creix abundant donant un aspecte salvatge a la petita vall a on es troba la balma. | 08004-81 | Sector oest del terme municipal | Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma Paüssa no hi ha constància de quin ús va tenir però les parets ennegrides denoten que s'hi ha fet foc. | 42.1197200,2.0723300 | 423316 | 4663485 | 08004 | Alpens | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37640-foto-08004-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37640-foto-08004-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37641 | Font Riüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-riussa | La font està neta de vegetació. | La font Riüssa està situada al sector sud del nucli urbà, entre el carrer dels Rosers i el carrer de Baix, en una zona d'horts delimitats per murs de pedra. S'accedeix a la font a través d'unes escales de pedra que es troben a mà esquerra en el tram de carrer que hi ha entre el carrer de Baix i el carrer Graell. Un cop descendides les escales, s'ha de seguir paral·lel al mur de pedra que delimita el carrer fins trobar la font, ubicada en una raconada del mur a mà dreta. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de pedra que aprofita la roca natural formant una cavitat pràcticament cúbica amb una entrada emmarcada amb llinda de pedra. Dins la cavitat hi ha l'aigua embassada que hi neix. L'espai que envolta la font està ocupat totalment per horts delimitats per murs de pedra que en alguns casos podrien haver constituït vestigis de les primeres cases del nucli. | 08004-82 | Nucli urbà | 42.1183300,2.0990000 | 425519 | 4663307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La font és utilitzada per al rec dels horts que l'envolten. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37642 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona | La font està coberta de vegetació, l'aigua que omple el safareig està bruta i l'accés és dificultós. Convindrisa netejar i condicionar l'entorn. | La font Bona està situada a l'extrem sud del nucli urbà, uns metres més avall de l'última casa del carrer de Baix. S'accedeix a la font a través del carrer de Baix, que en abandonar l'última casa, passa a ser una pista forestal. A pocs metres de la darrera casa, en un revolt de la pista, trobem la font a mà esquerra, envoltada totalment de vegetació. La font està formada per un caminet empedrat que condueix a unes escales, també de pedra, que descendeixen fins a la font, aixoplugada sota una arcada de mig punt adovellada. La paret del fons de l'arcada està formada per carreus regulars i té a la part esquerra, el brollador, el costat del qual hi ha un abeurador que recollia l'aigua de la font per omplir el safareig que hi ha just davant. El safareig, de forma triangular, està construït amb murs de maçoneria de pedra, exceptuant la part més propera a la font, amb batedors de rajols. En un dels vèrtexs del safareig s'hi troba una pedra treballada de grans dimensions amb forma de desaigua. | 08004-83 | Sector central del terme municipal | Aquesta font era utilitzada pels veïns del poble per proveir-se d'aigua i per a rentar la roba, tot i que la font propera al nucli amb més anomenada eren les Fontetes, actualment perduda. | 42.1179600,2.0972100 | 425371 | 4663268 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37642-foto-08004-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37642-foto-08004-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava i en el safareig hi havia aigua, encara que molt bruta. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37643 | Font de ca l'Andri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-landri | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | L'ús que es fa de la font com a punt d'abeuratge de les vaques provoca que l'entorn proper a la font sigui un fanguissar dificultant-ne l'accés normal. Convindria netejar i condicionar l'entorn. | La font de ca l'Andri està situada prop de la carretera BP-4654, en el punt a on aquesta convergeix amb la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. S'accedeix a la font descendint unes margeneres des de la pista forestal, ja que la font es troba just sota la cantonada on convergeixen la pista forestal, la carretera BP-4654 i l'aparcament que hi ha davant de ca l'Andri, a l'extrem d'un camp. La font consisteix en una petita balma de roca natural, arrebossada a la part inferior, d'on sobresurt una aixeta al centre i un brollador a l'esquerra. Tant la balma com l'entorn proper està recobert de vegetació que ha crescut arreu deixant només un petit corriol per a accedir a la font. | 08004-84 | Sector central del terme municipal | Es considera que aquesta font és el punt d'inici de la riera Gavarresa junt amb les Fontetes, una font que també es trobava prop del nucli però que es va perdre per l'esfondrament d'una balma. | 42.1221000,2.0979300 | 425435 | 4663727 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37643-foto-08004-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37643-foto-08004-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de ca l'Andri presentava un índex de nitrats de 35.8 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable tot i que es trobava prop del límit de 50 mg/l imposat per l'Organització Mundial de la Salut, a partir del qual es considera que l'aigua no és potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font pràcticament no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la roca. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37644 | Font del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrinetty | La font està ben condicionada, tot i que l'estructura de pedra no es troba en òptimes condicions a causa de la humitat. | La font del Cabrinetty està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, al sud de Sant Pau del Colomer i al sud-est de la masia del Colomer. S'accedeix a la font a través d'una camí que surt de la masia del Colomer i s'allunya en direcció sud-est entre camps. Al cap d'uns 300 metres s'arriba a un punt on el camí descendeix ràpidament deixant a la banda esquerra tres petits plans. En el tercer d'aquests petits plans i, a l'altre cantó d'un rec, es troba la font Cabrinetty. Es tracta d'una font formada per una volta de pedra, amb un arc de mig punt adovellat amb pedres irregulars a l'entrada. A l'interior de la volta s'hi troba un banc de pedra a cada banda i del centre en sobresurt el brollador, envoltat de molsa. A l'esquerra de la volta hi ha una estructura de maó amb porta metàl·lica, dins la qual hi ha ubicat la maquinària que permet el subministrament d'aigua des de la masia del Colomer. Envoltant la font trobem un espai especialment fresc i ombrívol, en el que hi ha heura, falguera i cua de cavall, principalment. | 08004-85 | Sector sud-est del terme municipal | 42.1037500,2.1180900 | 427081 | 4661672 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37645 | Font Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-coloma | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. | El fet que la font no ragi ha provocat que aquesta s'hagi anat degradant. Tot i així, l'accés a la font no és gens dificultós. | La font Coloma està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, a tocar de la font dels Veïns en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 i avança fins trobar una bassa d'aigua moderna. Des d'aquí, s'ha de seguir uns trenta metres més enllà de la bassa, fins trobar la font, ubicada sota un pi. Es tracta d'una font que no raja i per tant no s'utilitza actualment, fet que ha provocat que la vegetació guanyi terreny respecte la font. Encara es conserva, però, una estructura o dipòsit de pedra i maó amb un forat quadrat al centre. De la part inferior dreta de l'estructura en sobresurt el brollador i a la part superior es pot observar la inscripció: 'COLOMA 197 -'. La font es troba en un pla format per un bosc de pins amb el sotabosc dominat pel tortellatge, el lloreret i les maduixeres. A uns 20 metres de la font hi passa un rec, a l'altre cantó del qual es troba la font dels Veïns en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. | 08004-86 | Sector sud-est del terme municipal | Tal com s'explica al llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', antigament aquesta era una font molt utilitzada pels habitants d'Alpens. A les últimes dècades del segle XX, la font va deixar de rajar i els germans Miqueló, habitants d'Alpens, van crear la font dels Veïns, situada a escassos 20 metres de la font, però ja en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. | 42.1005200,2.1259400 | 427726 | 4661307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37645-foto-08004-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37645-foto-08004-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37646 | Font del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pi | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006. | La font està neta de vegetació i s'hi accedeix sense dificultat. | La font del Pi està situada uns centenars de metres a l'est del nucli urbà, pocs metres a l'oest del molí de Clarà, en terme municipal de les Lloses i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que condueix al molí de Clarà i que descendeix des de la carretera BP-4654. Un cop s'arriba a la riera, s'ha d'agafar una pista a mà esquerra, seguir-la uns 50 metres fins trobar un corriol a mà esquerra que s'endinsa en un bosc de pins. Després de seguir el corriol uns 75 metres s'arriba a la font, que queda a l'esquerra. També es pot accedir a la font a través d'un corriol que baixa entre el bosc des del collet de la Batallola. La font està formada per un petit mur de pedra del que en surt un brollador metàl·lic, totalment oxidat. Just davant, l'aigua cau sobre una petita bassa delimitada per lloses, abans de seguir per un rec que travessa el corriol i s'escola pel vessant de la muntanya. L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per un bosc de pins, boixos i arços, amb heura i lloreret a l'entorn immediat de la font. | 08004-87 | Sector est del terme municipal | Tal com es recull en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter, aquesta font sol rajar gairebé sempre. | 42.1181000,2.1127600 | 426657 | 4663270 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37646-foto-08004-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37646-foto-08004-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats de 0.6, 0.7, 0.4 i 0.8 mg/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37647 | Font de la Pixarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pixarella | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006. | Tot i que l'accés no és l'idoni per una font (s'han de creuar diversos filats elèctrics i el rec de Matamosses), l'espai proper a la font es troba ben condicionat. | La font de la Pixarella està ubicada a tocar de la riera de Matamosses, al nord-est del nucli urbà. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt del collet de la Batallola i descendeix pel bac de la Pixarella fins arribar a la riera de Matamosses. Des d'aquest punt s'ha de seguir el curs del riu per una pista que segueix paral·lela a la riera pel cantó nord i al trobar un prat s'ha de creuar la riera després de travessar un filat elèctric amb porta. La font està situada en un racó fresc i humit a tocar de la riera i a recer d'una paret de roca per la que es filtra l'aigua en diversos punts. En dos d'aquests punts, força separats, hi ha col·locats dos brolladors, envoltats de molsa. A l'entorn de la font hi ha diverses pedres de grans dimensions col·locades com taules i un cartell metàl·lic amb el nom de la font. Envolten la font boixos, avellaners i pollancres. | 08004-88 | Sector central del terme municipal | 'Aquesta font va ser la principal font d'Alpens durant molts anys. A la banda del rec que dóna al poble hi ha la font. Abans era molt ben cuidada: amb uns fogons per cuinar adossats a la roca, i amb dues taules de pedra (una llarga, i l'altra més o menys rodona) i amb seients també de pedra. També hi havia un safareig que aprofitava l'aigua que baixava de la font. Molts anys abans, la gent del poble hi anava a rentar roba. Del meu temps, em sembla que aquest safareig ja no servia per a res. Aquesta part del rec pertany a la província de Barcelona, i l'altra part, on hi ha un pla força bonic, a la província de Girona' (Text de Josepa PLANS i SAYÓS) (GDT:2005) | 42.1202900,2.1073500 | 426212 | 4663518 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37647-foto-08004-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37647-foto-08004-88-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons es recull en el llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès' actualment la font deixa de rajar fàcilment quan hi ha secada, a diferència del que era habitual antigament. En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava.Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats d'1.9 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37648 | Font de la Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-palmerola | La font està ben condicionada, tot i que l'espai a on es troba no permet un ús lúdic de la font. | La font de la Palmerola està situada al nord-est del nucli urbà, a l'altre costat de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 en el punt conegut com el collet de la Batallola. Des d'aquí, s'ha de seguir la pista que descendeix en direcció nord-oest fins a trobar la font, just a l'esquerra de la pista forestal. Es tracta d'una font petita que no té un espai al voltant on poder seure ja que es troba a tocar, literalment, de la pista forestal. La font consisteix en un petit dipòsit, situat sota una petita balma, del que en surt el brollador. Envoltant la font trobem boixos, algun avellaner i cua de cavall, principalment. | 08004-89 | Sector central del terme municipal | 42.1226000,2.1044000 | 425971 | 4663777 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37648-foto-08004-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37648-foto-08004-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita a la font (maig del 2006), aquesta no rajava. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37649 | Font del Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sidro | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està envoltada de filat elèctric sense portes, element que dificulta l'accés normal. | La font del Sidro està situada uns centenars de metres al nord-est del nucli urbà, a uns 200 metres del pedró de Sant Antoni i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del pedró de Sant Antoni i s'endinsa en el bosc fins arribar a la font o bé per un corriol que puja des de la zona de la font Palmerola. La font està formada per dos murs de pedra col·locats en paral·lel, separats en distància i desnivell. Del superior d'aquests murs, no especialment grans, en sobresurt un brollador metàl·lic, el mateix que al mur inferior, tot i que en el segon cas el brollador és més gran i el mur està decorat amb la data gravada de 1998 i un banc per a seure-hi a la dreta L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per una blada que dóna ombra a bona part de la font. | 08004-90 | Sector central del terme municipal | 42.1229700,2.1017700 | 425754 | 4663820 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Sidro presentava un índex de nitrats de 2.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37650 | Font de Serrallonga de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-serrallonga-de-baix | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està neta de vegetació però convindria habilitar l'espai proper ja que actualment l'accés al brollador no és fàcil. | La font de Serrallonga de Baix està situada uns 150 metres a l'est de la masia que li dóna nom, a recer de la carena que formen el Puigdon i el Puig Cornador, on es troba també l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 en direcció a Sant Pere de Serrallonga. Després de seguir la pista ascendent uns 1000 metres, s'arriba a un trencant, a mà esquerra, que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga passant per la masia de Serrallonga de Baix. Pocs metres després d'agafar el camí es troba, a mà esquerra, la font. La font està formada per una pedra recoberta de molsa semblant a la d'un desguàs antic, de la que en brolla l'aigua. L'espai del davant, està ocupat per una zona molt humida plena de pedres que permeten passar-hi. Una mica més avall, l'aigua de la font va parar a un rec que forma un gorg just uns metres sota de la font. | 08004-91 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Serrallonga de Baix, ubicada a uns 150 metres. | 42.1378500,2.0789100 | 423882 | 4665492 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37650-foto-08004-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37650-foto-08004-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Serrallonga de baix presentava un índex de nitrats de 0.2 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37651 | Font de la Llena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llena | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006. | XX | La font està neta de vegetació i especialment ben condicionada. | La font de la Llena està situada uns centenars de metres a l'oest de la masia que li dóna nom, prop de la carretera BP-4654 en el punt on s'inicia la pista forestal que condueix a Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que es dirigeix a Sant Pere de Serrallonga. Un cop s'agafa el trencant es troba al cap de dos revolts una zona ampla de la que en surten dos camins. El de l'esquerra porta a Sant Pere de Serrallonga però el que s'ha d'agafar és el de la dreta. A uns 50 metres de la zona ampla es troba un corriol a mà dreta que s'endinsa en una zona enclotada dominada per boixos, a on es troben els diversos brolladors que formen el conjunt de la font. La font està formada a l'entorn d'un rec envoltat completament de boixos, i compta amb diversos brolladors. El primer que es troba, després de baixar unes escales de pedra, és l'anomenada font de la Boixa, la més apreciada actualment ja que té un constant i abundant raig d'aigua. Està formada per un brollador que sobresurt d'una estructura de lloses i còdols amb el nom de la font inscrit. Remuntant el curs del rec es van trobant diversos brolladors, alguns dels quals no ragen. A la part central s'hi troba un brollador amb la inscripció 'la font' i més amunt una altra font amb la data inscrita de 1993, envoltada per un espai enllosat ocupat per bancs. A l'extrem superior de la font hi ha una formació rocosa a través de la qual s'escola l'aigua i un brollador amb la data inscrita de 1998. Tots els brolladors es troben connectats per corriols ben condicionats que avancen paral·lels al rec, creuant-lo en diverses ocasions. | 08004-92 | Sector oest del terme municipal | 'No sé a què fou degut, però es va assecar tot d'una. L'any 1994, que va ser de molta secada, uns homes d'Alpens, acostumats a transitar pel bosc, van veure que no gaire lluny del rec, sortia aigua. Va ser llavors quan van fer la primer font, la més abundosa; però més avall en van fer una altra, i encara una tercera. Fou una troballa, no pas casual, sinó gràcies a la seva paciència i el seu enginy. En van parlar amb en Vila, el propietari del bosc, i van acordar posar-li, a la font principal, la font de la Llena, en record de la que s'havia perdut. Actualment aquesta font és la més segura d'Alpens. Per iniciativa del grup de jubilats del poble pels volts de Nadal hi portem el pessebre.' Text de Josepa Plans i Sayós recollit en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter. | 42.1315600,2.0840900 | 424303 | 4664789 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37651-foto-08004-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37651-foto-08004-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font de la Llena presentava un índex de nitrats de 0.3, 0.4, 0.4 i 0.2 mg/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En una anàlisi de l'hivern de 2002 apareixien coliformes fecals en la font de la Boixa (una de les que forma la font de la Llena), pel que en aquell moment no es podia considerar la font potable. Tot i així, des de l'Ajuntament es porta un control de qualitat periòdic de l'aigua de la font per assegurar-ne la potabilitat ja que és la font més utilitzada de la zona, tant per veïns del poble com per forasters. | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37652 | Font del Vedellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vedellar | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es conserva en bon estat tot i que, segons el cabal que porta el rec que hi passa just davant, la font resulta inaccessible. | La font del Vedellar està situada uns centenars de metres al nord-oest del nucli urbà, al punt on convergeixen la solana de la Llena i la baga del serrat del 'Sargento'. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 a l'altura del trencant que condueix a la masia del Soler però al costat contrari. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a uns prats on antigament hi havia ubicat l'àrea d'esports d'aventura Venivol. A la part baixa d'aquests prats, per on passa un rec, és a on es troba la font, amagada sota una balma. La font està formada per una petita bassa de forma rectangular excavada a la roca, de la que en surt aigua. Es troba a la banda sud del rec, tot i que a tocar d'aquest. La font queda protegida per una balma formada per una roca de dimensions imponents, molt inclinada en alguns punts. La font, quan el cabal del rec és important, queda literalment dins del rec, dificultant-ne, o impossibilitant-ne, l'ús normal. L'entorn de la font, delimitat al darrera per la paret de roca natural, està dominat per vegetació de ribera. | 08004-93 | Sector oest del terme municipal | 42.1237100,2.0896200 | 424750 | 4663913 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Vedellar presentava un índex de nitrats d'1.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37653 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase | La font està ben condicionada. L'espai que l'envolta, però, és especialment petit a causa de la proximitat de la carretera BP-4654. | La font de l'Ase està situada a l'est del nucli urbà, a tocar, literalment, de la carretera BP-4654. Es troba, doncs, a pocs centenars de metres del nucli, prop del punt conegut com el collet de la Batallola i a peu mateix de la carretera. Es tracta d'una font formada per una estructura de pedra i maó que forma un safareig sense batedors. La part inferior, arrebossada, consisteix en una bassa rectangular a l'esquerra del qual hi ha el brollador. La part superior, únicament decorativa presenta un mur de maçoneria de pedra, delimitat a les cantonades per maó. Té dos parts separades per una línia de maons, la inferior té forma rectangular i la superior té una forma triangular a mode de frontó. En la part central de la part triangular trobem un nínxol emmarcat amb maó i actualment buit. L'entorn de la font queda en certa manera tallat pel pas de la carretera. Tot i així, a l'altre cantó de la mateixa, hi ha un banc sota un freixe, arbre que també ocupa la part posterior a la font. | 08004-94 | Sector central del terme municipal | 42.1182400,2.1060500 | 426102 | 4663291 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37653-foto-08004-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37653-foto-08004-94-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny 2006) la font no rajava. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37654 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra | La font es troba neta de bardisses. | La font Negra està situada prop de la carretera BP-4654, a menys de 50 metres d'aquesta, just abans d'arribar a la 'Casilla' dels peons. S'accedeix a la font a través d'un corriol d'escassos 50 metres que descendeix ràpidament entre boixos des d'un revolt de la carretera BP-4654. La font està formada per un dipòsit recobert amb ciment i tapat parcialment amb molsa, del que en surten a la part davantera, dos brolladors de plàstic blau. Al voltant hi ha un seguit de lloses formant uns graons d'accés, un pedrís i un petit canal a través del qual s'escola l'aigua sobrant de la font. L'entorn de la font, dominat totalment per boixos, és especialment ombrívol ja que l'espessor de boixos que hi ha deixa passar comptats rajos de sol entre les seves branques i fulles. | 08004-95 | Sector oest del terme municipal | 42.1314000,2.0767300 | 423694 | 4664778 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 37655 | Font de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comia | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està neta de vegetació i ben conservada, tot i així l'accés no és l'ideal i la senyalització és inexistent. | La font de Comià està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, al nord de la masia que li dóna nom i a la vessant nord de la serra a on es troba la masia de Comià i l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en un pla que hi ha al costat de la masia de Comià. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a un punt, a l'esquerra de la pista, a on s'ha de travessar un filat elèctric i seguir un corriol estret que descendeix uns 35 metres per la zona obaga fins arribar a la font. La font està formada per un dipòsit excavat a la roca, amb una obertura de volta de maó, i una petita bassa uns dos metres a l'esquerra. En aquesta bassa, de forma quadrangular i delimitada als quatre costats per murs que no superen els 40 centímetres, s'hi troba el brollador, totalment recobert de molsa. Les dos parts de la font: el dipòsit i el brollador, estan connectats per un tub de PVC mig soterrat. L'entorn de la font, delimitat al darrera per una paret de roca natural, és molt humit ja que es troba en una baga especialment humida i està dominat per boixos, amb maduixers i lloreret als sotabosc. | 08004-96 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Comià, ubicada a uns centenars de metres. | 42.1383900,2.0694400 | 423100 | 4665561 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37655-foto-08004-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37655-foto-08004-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Comià presentava un índex de nitrats d'1.2 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37656 | Font de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vall | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es troba recoberta de molsa i envoltada per un filat elèctric. | La font de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 125 metres a l'est de la masia que li dóna nom i pocs metres sota la balma de la Vall. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt del costat est de la masia de la Vall i descendeix ràpidament entre boixos en una petita vall amb força pendent. La font està ubicada a recer d'una balma per sobre de la qual passa un torrent. Sota la balma, de forma semicircular, hi ha un gorg al costat del qual hi ha la font. La font està formada per una brollador i una aixeta que sobresurten d'una paret de roca totalment recoberta de molsa, a la part esquerra de la balma. L'entorn de la font, dominat per l'abrupte curs del torrent que hi passa i que uns metres més avall passa també per la balma de la Vall, és especialment ombrívol ja que els boixos i especialment els freixes que hi ha deixen passar entre les seves branques i fulles, comptats rajos de sol. | 08004-97 | Sector sud del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, la Vall, ubicada a uns 125 metres i també als habitants de la balma de la Vall, situada a pocs metres de la font, i que al llarg del temps va tenir diversos habitants entre les seves parets. | 42.1138400,2.1039100 | 425920 | 4662804 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37656-foto-08004-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37656-foto-08004-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats de 0.7 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37657 | Font de l'horta de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-la-vall | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es troba totalment recoberta de bardisses fins al punt que no es possible accedir al brollador. Tot i així, l'estat de conservació del safareig de pedra és relativament bo. Convindria netejar i condicionar l'entorn. | La font de l'horta de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 250 metres a l'oest de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que descendeix des del nucli urbà passant per la font Bona o bé per un corriol que surt de la masia de la Vall. En qualsevol dels dos casos s'ha d'agafar un corriol que descendeix uns metres per sota la pista forestal fins arribar a la font. La font està formada per un gran safareig de pedra construït amb carreus treballats, amb amples batedors als costats. Actualment el safareig està mig colgat per la vegetació de manera que no s'arriba a veure el brollador. Tot i així es sent el raig constant que surt del brollador, amagat entre la bardissa. L'entorn de la font, ubicada en una vessant amb força pendent d'una petita vall, al fons de la qual passa la riera Gavarresa, és molt humit i amb una vegetació molt espessa. | 08004-98 | Sector sud del terme municipal | Antigament, aquesta era una font utilitzada tant pels habitants de la propera masia de la Vall, com pels habitants del nucli d'Alpens, que venien a beure aigua o a rentar la roba especialment en època de secada, quan les fonts més properes al nucli no rajaven. | 42.1137100,2.1005400 | 425641 | 4662793 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37657-foto-08004-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37657-foto-08004-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats d'16.9 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable, tot i que a partir de 50 mg/l es considera una font no potable, segons l'Organització Mundial de la Salut.Segons fonts orals, és una font que a més de proveir una aigua especialment bona, sol rajar sempre, fins i tot en èpoques de secada. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37658 | Sender de gran recorregut. GR-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-1 | <p>PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. http://www.feec.org</p> | <p>El traçat del sender transversal de gran recorregut GR-1 creua bona part de l'àrea prepirinenca. Comença a les ruïnes grecoromanes d'Empúries, a la Costa Brava, i arriba fins el Pont de Montanyana, continuant cap a terres aragoneses.</p> <p>Té un recorregut total de 355 quilòmetres i passa per un total de 10 comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Berguedà, Garrotxa, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l'Estany, Ripollès, Solsonès. Està dividit en 26 etapes proposades per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amb uns recorreguts que oscil·len entre els 10 i els 24 quilòmetres.</p> <p>El sender de llarg recorregut que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de les etapes 9 i 10 (segons la FEEC) del GR-1. L'etapa 9 és la que va de Ripoll a Alpens. Té un recorregut de 22, 5 quilòmetres i un temps estimat de 5 hores i mitja. Prové de Ripoll, passa per Sant Martí de Vinyoles, Santa Margarida de Vinyoles, coll Tallat, Puig-empí i entra al terme municipal d'Alpens vorejant la serra del Cosme, passant per Rocadepena fins a la masia de Torrats. Des de Torrats es baixa fins a trobar la carretera BP-4654 que descendeix fins a la vila d'Alpens, passant pel costat de les masies cal Moreu i el Casó, i endinsant-se pel carrer de Dalt .</p> <p>L'etapa 10, que va d'Alpens a Lluçà, té un recorregut de 13,8 quilòmetres amb un temps estimat de 3 hores i quaranta minuts. Es surt de la vila d'Alpens seguint les marques vermelles i blanques que condueixen a través de la plaça de l'església, el carrer Graell i el carrer de Baix des del qual, continuant de forma ascendent es puja fins a la pista forestal que va d'Alpens en direcció a Santa Eulàlia de Puig-oriol, tram que també coincideix amb el camí ramader (Ruta I) i els camins rals de França i el de Manresa a Ripoll. Es continua fins a la gran masia del Graell, casa de parada dels pastors i ramats transhumants, Sant Joan del Graell, i segueix passant pel roure gros fins al collet de Perotet, punt en que surt del terme municipal d'Alpens. A partir d'aquí continua pel terme municipal de Lluçà, seguint el serrat del Tudons, Sant Cristòfol de Borrassers, Santa Eulàlia de Puig-oriol, molí de Puig-oriol i riera Lluçanès, Curtius, el castell de Lluçà i ermita de Sant Vicenç, i finalitza a Santa Maria de Lluçà.</p> | 08004-99 | Sector central i sud del terme municipal | <p>La data d'homologació del sender fou 1.978</p> | 42.1182800,2.0983400 | 425465 | 4663302 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37658-foto-08004-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La guia del GR-1 no està editada. A la zona de la masia de Torrats hi ha uns senyals del GR-1 que podrien formar part d'un antic traçat que actualment no s'utilitza. Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37659 | Sender de petit recorregut. PR-50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-50 | CORTÈS J, SERRA R, El Lluçanès. Mapa i guia excursionista, Editorial Alpina, Granollers, 1999. | El PR C-50, anomenat sender circular de la riera de Merlès, és un itinerari circular que travessa tres comarques: Berguedà, Osona i Ripollès. És un recorregut de 19 quilòmetres amb un temps estimat de 5 hores i 35 minuts. Parteix de les proximitats del refugi de Puigcercós, en un punt on coincideix amb el GR-4 i passa pel Puig Cornador, Santa Maria de Matamala i torna al refugi de Puigcercós. En el seu recorregut es ressegueix d'esquitllada el terme nord-occidental d'Alpens el qual transcorre, després de 48 minuts de la sortida, per la masia de Comià, una de les masies més antigues del terme municipal d'Alpens situada en un punt elevat des d'on es divisa bona part del Lluçanès i de la Catalunya central, així com part del Ripollès i del Berguedà. El sender continua en direcció nord-est per una pista forestal durant uns 15 minuts fins a trobar Sant Pere de Serrallonga, petita església d'origen pre-romànic. Es segueix carenejant en direcció nord-est fins que s'arriba a la masia de Serrallonga de Dalt, des de la qual es continua vorejant la solana del Puigdon, es passa pel pla de Puigdon cap al collet de les Bruixes i es puja fins a Puig Cornador de 1.228 metres, que constitueix un gran mirador sobre gran part de Catalunya, ja fora del terme municipal d'Alpens. El sender continua pel coll Tallat on coincideix amb el GR-1. En direcció nord s'arriba a Santa Maria de Matamala, es passa pel coll Senyorit i el puig de Viladonja. A la tornada es creua la carretera que va de Borredà a Ripoll i es continua per pista forestal fins al refugi de Puigcercós. | 08004-100 | Sector nord del terme municipal | 42.1377300,2.0758100 | 423626 | 4665482 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37659-foto-08004-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els senders de petit i gran recorregut estan gestionats per la FEEC, que és l'encarregada de senyalitzar i mantenir l'itinerari. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37660 | Camí ramader I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-i | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. TORRES J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició). | Es denoten trams força concorreguts per motoristes provocant l'erosió, el desgast i malmetent els entorns naturals pels quals passa el camí ramader. | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug. El camí que prové del Penedès passa per Manresa, Sant Fruitós de Bages, Avinyó i entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra, la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Alpens (AADD; 2000). El camí ramader travessa el terme de sud a nord passant pel sector central. Entra a Alpens pel collet de Perotet procedent del terme municipal de Lluçà, i segueix la pista forestal que ve de Santa Eulàlia de Puig-oriol en direcció Alpens. Aquesta pista coincideix en traçat amb el camí ral de França i el camí ral de Manresa a Ripoll que enllacen a Santa Creu de Joglars i van paral·lels amb el camí ramader fins Alpens. El camí continua seguint la pista prop del roure gros del Graell, i s'avança passant per la gran masia del Graell, la qual constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i els ramats transhumants. Al Graell, quan ja hi havia un ramat que ocupava el corral es podia fer nit en un planell d'herba i una bassa on es podien abeurar les ovelles. Era una returada, on els pastors i ramats hi podien passar fins a tres nits si ho creien convenient. El camí avança per la carena paral·lel a la pista forestal i continua passant pel collet del Vedellar fins al Casó. En aquest punt s'enllaça amb la carretera BP-4654 i es continua en direcció nord-oest fins a trobar el trencant a mà dreta de la masia de Torrats, zona on s'enllaça amb la ruta III que també discorre pel terme municipal d'Alpens. El mas Torrats també era un important recer de sojorn dels ramats i dels pastors que es desplaçaven pels camins de transhumància. Des del mas Torrats hi ha una pista que continua cap a la dreta, vers l'espectacular Rocadepena, i també comunica amb Puig-empí, Enfruns, i coll Tallat. El camí ramader, però, agafa un vell viarany que s'enfila cap a l'esquerra de Torrats. El camí puja enmig del bosc a través d'un corriol amb un desnivell força accentuat que desemboca en un sender. A patir d'aquí el camí comença a planejar, i es transita per alguns sectors on el camí encara conserva el seu antic empedrat. Es continua en direcció nord vorejant per ponent el collet de l'Oració i el serrat de l'Àliga fins arribar el mas Soler. S'avança continuant cap al nord passant pel coll i la roca de la Bruixa, des d'on es divisa a la dreta el Puig Cornedor i els emprius de coll de Soler, lloc on el camí ramader deixa el terme municipal d'Alpens. A partir d'Alpens el camí ramader travessa la vall de les Lloses, la serra de Tubau i segueix cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug, en el camí cap al Pla d'Anyella. | 08004-101 | Sector sud, central i nord del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix. | 42.1256800,2.0977800 | 425427 | 4664124 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37660-foto-08004-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37660-foto-08004-101-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha una altra versió del camí ramader feta per Jaume Sala i Sivilla que descriu el camí d'Alpens a les Llosses. Aquest camí ramader passaria per la masia de Torrats i seguiria la pista cap a Rocadepena, font de Matamosses i Joncarons, pujant sempre dret fins a la carena a l'altura de Coll de Soler. En aquest punt enllaçaria amb el camí ral de França que des de la masia de Torrats pujaria per la banda solella cap al Collet de l'Oració i el Coll de la Bruixa. Aquest tram de camí ral de França és el que s'ha identificat des del Grup de Treball de Transhumància del Solc i des del Centre Excursionista de Castellar com a camí ramader. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37661 | Camí ramader III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-iii | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició). | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. | El camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta III, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. Aquesta ruta que prové del Vallès va en direcció a Alpens enllaçant amb la Ruta I cap a Castellar de n'Hug i és la única que registra, encara, algun moviment transhumant. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès. El camí segueix en direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt la ruta IV cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora la ruta IV procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, Sant Agustí de Lluçanès i Alpens. El camí ramader que prové de l'Alou (municipi de Sant Agustí de Lluçanès) entra al terme municipal d'Alpens a la zona de Pedres Negres on s'hi troba una bassa d'abeuratge dels ramats transhumants. Es travessa la carretera BP-4654 i es passa per la desapareguda masia de Pedres Negres, antic hostal situat al peu del camí ramader. Es continua contornejant un camp a través d'una camí força més dilatat que segueix paral·lel a la carretera. S'avancen uns quatre-cents metres i es creua la pista que condueix a la masia del Colomer i a l'ermita romànica de Sant Pau del Colomer; s'avança superant un tram força pedregós seguint paral·lelament la carretera que condueix a Alpens. El camí continua seguint el serrat de la Solana, superant els diferents turonets, fins arribar a la roca de la Lluna, punt en el qual es travessa la carretera i es segueix pel camí ramader que es desplega a la dreta uns metres més endevant. Avancem pujant la Serra, des del qual es pot divisar el nucli d'Alpens que queda a l'esquerra, i prosseguim fins al pedró de Sant Antoni. A uns dos-cents metres trobem la masia de Montjuïc que voregem per la dreta; continuem travessant tres collets rocosos fins arribar a la masia de Torrats, antiga casa de parada dels pastors i ramats transhumants, punt on s'enllaça amb la Ruta I. | 08004-102 | Sector est i central del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix. | 42.1256800,2.0977800 | 425427 | 4664124 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37661-foto-08004-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37661-foto-08004-102-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 2 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/