Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40305 | Casa Doctor Satorras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-doctor-satorras | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, situat en testera i formant part d'un grup de tres. Consta de planta baixa i planta pis, i té la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes està arrebossades i pintades amb una motllura que emmarca els sostres. La façana principal, orientada a ponent, es composa simètricament segons tres eixos verticals, en el central es troba la porta d'accés i un balcó amb barana de ferro forjat. | 08005-436 | C/ Torregassa, 1 | És una de les primeres construccions fora del recinte històric del poble. Al carrer Torregassa que és l'eix principal, juntament al carrer Macià, del primer eixample de la població, hi trobem un escampat d'edificis o conjunts de cases unifamiliars d'estils propis de la primera meitat XX. | 41.6711500,2.2611100 | 438493 | 4613529 | 1906 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40305-foto-08005-436-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40005 | Mina de Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-camp | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Avui dia encara es conserven alguns pous de registre però l'estructura està molt malmesa. | Mina que captava l'aigua del torrent del Verder per mitjà d'una resclosa, situada a sota les Roquetes, i era conduïda subterràniament cap a una galeria excavada a mà. Uns metres més enllà, hi havia l'entrada per netejar-la. Aquesta mina, que data de l'any 1753, fou construïda amb uns sistemes arcaics. En alguns punts es pot apreciar la manca de coincidència de les galeries que es feien des de diferents pous de registre, fet que va generar la modificació de la secció en alguns trams. | 08005-136 | Can Camp | És una de les infrastructures mes espectaculars del passat agrícola del poble. El recorregut de la infrastructura seguia el torrent del Sorral pel marge esquerre, passava per sota de Can Lluch, creuava la carretera de Bigues entre Cal Carreter i Can Matalot i seguia, ja dins de Can Camp, fins a la font i les basses que hi havia sobre la masia. En total hi havia gairebé un quilòmetre de galeries, algunes d'elles a més de 15 m de profunditat. | 41.6636100,2.2589400 | 438305 | 4612694 | 1753 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca i Virginia Cepero González | Les coordenades UTM corresponen a un punt del traçat pròxim a Can Camp. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40003 | Can Feliu o Can Sitjas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-o-can-sitjas | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1780 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia és probablement anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i un tercer pis repujat amb una terrassa. La casa té una porta principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Al lateral dret de la casa hi ha una reforma del XX juntament amb el torreó de la cantonera que corresponen a l'ampliació que va realitzar en Xammar quan va anar a viure a la casa. Elements que barregen l'estil colonial amb nombrosos elements modernistes. Elements exteriors: Rec que va a la Bassa de Can Patrallus; la seva torre, el pou. Superfícies edificada (m2): 251 m2 cos principal + 48 m2 annex. Edificacions annexes: Antigues corts ara reformades amb un ús decoratiu (48 m2). | 08005-134 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 21 | Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6668400,2.2447400 | 437126 | 4613062 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40003-foto-08005-134-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- El pou, situat al costat nord-est de la casa, arran del Camí Antic de Bigues cap a Can Forns. L'estructura del pou, feta de paredat comú, fa 1m de diàmetre, sobresurt aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, i se li adossa una barraca de maquinària.- El rec (vegeu fitxa 352). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39951 | Can Pagès Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-vell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIX | Masia de tipus 4 segons Danès, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a façana. Aixecament basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana es arrebossada i pintada de color blanc. Consta de 12 finestres amb brancals de pedra calcària d'estil goticitzant, tres de les quals tenen capitell central. A ben segur són d'una reforma posterior de la masia del segle XVIII o XIX. Presenta 2 portals dobellats també contemporanis d'aquesta època. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d'aquest cos més antic s'erigeixen 2 blocs tipus galeria amb arcs, 5 en total al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i un petit torreó de la cara Sud. La cara sud, la que dóna accés a l'antic barri de la masia, presenta 3 portes dobellades i 2 arcs dels torreons. Destaca que al perímetre de la masia, hi ha un mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d'hort. L'interior de la masia està molt reformat però conserva elements de gran valor. A la part nord hi ha un seguit de portes amb l'escut de la flor de 'lis', símbol de la reialesa borbònica. D'altra banda, els sostres són de múltiples materials, els de la façana nord són amb volta de totxo catalana formant 3 cossos. Els de la part interior i possiblement més antiga són amb embigat i enllatat de fusta amb decoracions. La teulada no s'ha pogut veure però a ben segur que conserva embigat de fusta. L'actual estructura és d'una reforma del segle XIX ja que els elements decoratius i la tipologia constructiva de les galeries laterals és típica d'aquesta època. Posteriorment, són evidents d'altres reformes que no s'han pogut datar. Anteriorment, la masia del segle XVI-XVII deuria patir les pertinents reformes que no es poden datar. Ocupació en planta (m2): 1043 m2 cos principal+ annexos 833 m2. | 08005-82 | Can Pagès | Àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. | 41.6386700,2.2719400 | 439364 | 4609915 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39951-foto-08005-82-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La bassa circular, situada al nord de la masia. S'omplia de l'aigua provinent del pou gros del darrera de la casa, a través d'un petit aqüeducte, fet de formigó i d'uns 16 m de llargada, i sortia a la xarxa de recs de Can Pagès. Actualment, resta buida i abandonada.- El pou de l'hort, situat dins del seu perímetre emmurallat. És el pou més antic de la masia.- El pou gros, situat a la part posterior de la masia, a l'interior d'un cobert de planta quadrada d'un sol pis. Està fet de totxo lligat amb ciment, fa uns 4 m de diàmetre i conserva una bomba amb un motor de petroli.- La xarxa de recs (vegeu fitxa 345). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39979 | Can Ganduxé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ganduxe | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Masia de tipologia 1 segons Danès. La casa segons expliquen no té més de 100 anys. Possiblement era del 1915. Té 2 pisos i coberts annexos a banda i banda. La façana és arrebossada però antigament les 3 finestres i la porta eren amb brancals de totxo i biga superior de fusta. Destaca el rellotge de sòl de façana i unes pedres de molí a tall de detall. Interiors reformats amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Ocupació en planta (m2): masia 65 m2 + edificis bandes masia 178 m2 + 302 m2 granja annexa. Edificacions annexes: A la part de darrera, queda una granja lineal de grans dimensions que actualment també està en desús, de 302 m2. | 08005-110 | Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 109 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6543100,2.2553900 | 438000 | 4611664 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39979-foto-08005-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 39982 | Can Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | La masia original pertanyia a la casa de Can Plandolit. Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència a l'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVII-XVIII. Actualment resta dividida en 5 unitats (cèdules) amb una estructura de 2 plantes. El revestiment de la façana és arrebossat, mentre que els materials dels seus murs són de tàpia i pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de totxo i travesser de fusta, i un portal amb brancals de totxo i també travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb tàpia i els sostres amb materials moderns. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): habitatges principals 313,31 m2. Edificacions annexes: Actualment, el cos central ha perdut bona part de la seva identitat ja que s'han adossat granges per la part lateral i posterior de l'edificació. Aquest fet ha generat la divisió de l'habitatge fins a 5 unitats d'habitatge. No es consideren annexos. | 08005-113 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 57 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6520900,2.2531400 | 437811 | 4611419 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39982-foto-08005-113-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 39984 | Can Panedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panedes | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Problemes estructurals especialment a la pallissa i alguns sostres del cos central. | Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta d'una vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència de l'antiguitat però queda constància d'una llar de foc amb campana del segle XVII. Actualment, són magatzems de 2 plantes. Façana arrebossada. Orientació al sud. La paret de la façana és feta amb pedra de riera rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. Actualment, arrebossada. 8 finestres i 4 portes amb brancals de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres amb bigues, cairons i rajols. Destaca un imponent rellotge de sol a la façana així com una era de grans dimensions feta als any 20. Pallissa adossada a la part esquerra de la casa que va rebre reformes. A la part dreta del cos central es troba una casa de construcció moderna. Ocupació en planta (m2): masia cos antic 95 m2 + masia cos modern 130 m2 + 78 m2 pallissa. Edificacions annexes: Pallissa adossada a la part esquerra de la masia que està en males condicions, especialment els sostres, de 78 m2. | 08005-115 | Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 42 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6583500,2.2479500 | 437385 | 4612118 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39984-foto-08005-115-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infarestructures agràries:- La bassa situada davant la casa nova. Construïda l'any 1930, és de planta circular i fa aproximadament 3 m de diàmetre i 1,40 m de fondària. Hi ha un rentador, fet de cairons, adossat a la paret de la bassa.- L'era (vegeu fitxa 354).- Les basses (vegeu fitxa 378). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 39985 | Can Saniqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saniqueda | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Unitat formada per la casa vella de Can Saniqueda i la nova. La casa nova no presenta cap interès arquitectònic. La masia és de tipus 2 segons Danès i per la tipologia constructiva es pot entreveure que va rebre una reforma al segle XX. Cal destacar que la masia és més antiga, probablement del segle XIII o XIV. La façana és de pedra encalada amb sanefes fetes amb totxo. Els murs interiors també són del mateix material tot i que es combina amb alguna zona amb fang. Té 4 finestres i una porta, totes les obertures són amb brancal de totxo i a diferència de moltes masies la part de dalt dels brancals es també de totxo. Els sostres són de fusta, cairons i rajols. El sostre de bigues, canyes i teules, amb un ràfec decorat amb teula catalana. Per l'estructura de la façana es pot apreciar com l'antiga masia era a una sola vessant, segurament anterior al segle XVII o XVIII. Posteriorment, i per la tipologia constructiva, es pot apreciar com a principis de segle XX es va fer una reforma que va donar a la masia tocs d'estil modernista, totxo i pedra vista, però amb la màxima austeritat. Posteriorment, als anys 60 es va construir la casa moderna annexa. Ocupació en planta (m2): masia antiga 49 m2+casa nova 65 m2+annexos i granges 115 m2. Edificacions annexes: Galliner annex enderrocat de 50 m2 i granges antigues (65 m2). | 08005-116 | Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 45 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6587800,2.2491700 | 437487 | 4612164 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39985-foto-08005-116-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 39980 | Quadres de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-can-forns | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Els coberts de la part oest, presenten greus problemes de teulada, especialment les zones cantoneres i amenacen de caure. | Estructura en forma d'U construïda amb totxo entre els anys 1946 i 1950. Presenta un habitatge de dues plantes a la part est i uns coberts que s'extenen a partir d'aquest habitatge. D'altra banda, hi ha una pahissa al costat de l'habitatge. L'habitatge no té un interès arquitectònic destacat, únicament pel sostre d'embigat de fusta radial. El veritable interès rau en els coberts que són estructurats amb voltes de totxo on s'hi apunten els embigats de fusta. La configuració dels coberts és modulable i a partir d'aquests arcs de totxo es permetien fer estances de diverses mides. D'altra banda, hi ha un passadís aporticat. L'interior actualment, té un ús mixt entre residencial i estances agrícoles en desús. Antics trulls d'oli, espais del vi i coberts dels animals. | 08005-111 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6652200,2.2467700 | 437293 | 4612881 | 1946 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39980-foto-08005-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | arquitecte Lluís Bonet Garí | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 39990 | Can Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nofre | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència a l'edificació. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment de la façana és de pedra vista amb materials dels murs també de pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de pedra i travessers de fusta. Portal amb brancals de totxo i travesser de fusta. No s'ha pogut accedir a l'interior però la reforma del 2000 ha introduït els materials moderns a sostres i teulada. Es conserven alguns elements antics singulars. Ocupació en planta (m2): masia i annexos reformats com habitatge 97 m2. | 08005-121 | Can Fàbregas. Polígon 5, parcel·la 72 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6675300,2.2343600 | 436262 | 4613147 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39990-foto-08005-121-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 39992 | Can Sagimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagimon | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb teulada perpendicular a façana. No es troba referència a l'edificació de l'antiguitat però a ben segur és anterior al segle XVII. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment i mur de la façana és amb pedra vista rejuntada amb ciment i carreus a les cantonades. Destaca un rellotge de sòl a façana, 5 finestres amb empits, brancals i travessers de totxo i un portal amb brancals i volta de totxo. L'interior és reformat amb terres moderns i sostres amb embigat de fusta i totxo amb volta. La teulada és reformada i feta amb materials moderns. Destaca una era imponent de totxo amb un cobert agrícola reformat de totxo segurament construït als anys 20 ó 30. Ocupació en planta( m2): masia 196 m2 + annex 56 m2. | 08005-123 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 65 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6657700,2.2332600 | 436169 | 4612952 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En destaca el paller (vegeu fitxa 332). | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 39996 | Can Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moret | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a una llinda a la finestra que data del 1694 que es va descobrir en un esglaó de la porta d'entrada. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 4 finestres amb brancals i part de dalt de totxo. El portal també era amb brancal de pedra i travesser de biga de fusta. Les parets interiors són de pedra arrebossades. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols, però han estat tapats amb plaques de guix i els rajols amb materials moderns. La teulada conserva l'embigat de fusta, els cairons, els rajols i la teula. Destaca la seva imponent era i les referències d'una antiga pèrgola a davant de façana. | 08005-127 | Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 45 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6639400,2.2394200 | 436680 | 4612744 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La font (vegeu fitxa 217).- La bassa (vegeu fitxa 336).- La bassa del torrent (vegeu fitxa 356). | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 39988 | Can Careta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-careta | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVI-XVII. El revestiment de la façana és arremolinat i els materials d'aquesta són bàsicament pedra de riera de la zona. Es troben 5 finestres a la façana acabades amb l'arrebossat de la façana. Destaca una galeria lateral de 2 arcs amb una porta d'accés. Existeix un portal dobellat modern. L'interior de l'edificació, els sostres i la teulada són reformats amb materials moderns. Ocupació en planta (m2): masia 125 m2. | 08005-119 | Pinar i Portús. Polígon 5, parcel·la 74 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6685600,2.2340900 | 436241 | 4613261 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39988-foto-08005-119-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 39994 | Can Rodoreda Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodoreda-vell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Problemes estructurals importants a la teulada | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència d'antiguitat a la masia. Actualment, és segona residència. De 2 plantes. Façana arrebossada i encalada. Mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i algunes zones amb fang. 4 finestres i 2 amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d'interès excepte un rellotge de sol. Els sostres interiors són amb embigat, cairons i rajols, el terra de la planta baixa és amb tova. El sostre és amb embigat, cairons, canya i teula. Destaca una part nova realitzada adossada a la façana. Ocupació en planta (m2): cos principal 133 m2 + 45 m2 annexos Edificacions annexes: Una edificació annexa de 45 m2 que funcionava com a cort d'animals. | 08005-125 | Mas Dorca. Polígon 3, parcel·la 13 | Àrea agroforestal amb predominància dels boscos en front als cultius. Durant el segle XIX, la configuració de l'espai es veu alterada per la plantació d'una gran quantitat de vinyes que modelen l'espai. Posteriorment, l'avellaner és el cultiu que substitueix la vinya. Apareix una concentració d'origen humil de població presumptament dominada per un Mas actualment desaparegut. L'activitat principal era clarament agrícola, aprofitant la plana fèrtil. La influència del municipi sobre aquest espai és important ja que es troba propera a l'antic camí Ral de l'Ametlla a Granollers. | 41.6514000,2.2647400 | 438776 | 4611334 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39994-foto-08005-125-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40006 | Can Casanoves (Mas Fabrera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanoves-mas-fabrera | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1740 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia probablement és anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 3 cosos: un de central i dues ales laterals fetes amb volta catalana. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la reforma actual és de fa uns 15 anys i va canviar la fessomia de la masia. Destaca una era de grans dimensions a la part davantera de la casa i un pou amb una pica al lateral. Elements interiors: desquen les restes d'una premsa d'oli i vi. Elements exteriors: el pou i la bassa que hi ha davant la casa. Ocupació en planta (m2): 237 m2 masia + 69,6 m2 de cobert. | 08005-137 | Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 48 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació tranversal. | 41.6429600,2.2578700 | 438196 | 4610402 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- Pou adossat a la façana lateral de la masia. L'estructura exterior, de planta semicircular i coberta còncava, està feta de pedres i morter de calç, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Una recent restauració ha arrebossat amb ciment tot l'exterior. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La bassa, situada al davant de la casa. És de forma rectangular, feta d'obra, i fa aproximadament 3 m d'amplada i 7 m de llargada. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 39973 | Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret-0 | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap als segles XIII-XIV. Actualment primera residència. L'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i les ampliacions i repujats de la teulada amb totxo. La façana principal compta amb 7 finestres i 1 porta amb empits i brancal que ha estat arrebossats però que segurament eren de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra, les de la masia antiga, i totxo la resta. Sostres de materials moderns tipus biga de formigó i totxo. La teulada també és reformada. Ocupació en planta (m2): 153 m2 de la masia i un cobert annex de 176 m2. Edificacions annexes: antigues granges una de 2 pisos i l'altre d'un. No presenta una volar arquitectònic destacat ja que les successives reformes n'han modificat l'aspecte inicial. Actualment, destaca per la seva integració dins d'un paisatge de secà enfeixat i de gran singularitat, ja que és part de la plana vallesana però amb pendents relativament elevats. | 08005-104 | Cal Fusteret.Polígon 3, parcel·la 59 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6390700,2.2555400 | 437998 | 4609971 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 39978 | Mas Fabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrera | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Segurament té problemes estructurals importants tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. | Masia de tipus 2 segons Danès. L'any de construcció es pot entendre que és el mateix de l'original vers els segles XIII-XIV. Presenta la teulada a una vessant fruit de formar part d'una divisió d'una masia de tipus 2. Actualment, la façana està arrebossada i pintada de blanc. Els materials de la façana són de pedra de riera. La façana té 2 finestres, totalment reformades i una porta d'accés fruit de la reforma que es va fer als anys 70. L'interior està totalment reformat amb materials moderns. Cal destacar que la façana resta tapada per un cobert de materials metàl·lics que desllueix completament la façana. Per la configuració actual, de cinc habitatges independents (Can Bernat, Can Borni, Can Manel, Can Mariet i Can Sagal), s'entén que la masia va patir un procés primerenc de desmembrament de la propietat. | 08005-109 | Mas Fabrera. | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6432600,2.2582600 | 438229 | 4610435 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39978-foto-08005-109-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39970 | Can Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piquer | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Problemes estructurals evidents a la teulada i sostres | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·leles a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència en desús, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i el mur interior és amb pedra de la zona i morter de calç. La façana principal compta amb 5 finestres, una balconera i 1 porta amb empits i brancal de totxo tot i que estan tapats per l'arrebossat. Les parets interiors principals són fetes amb pedra. Tot i que les distribucions són reformades dels anys 50 i fetes amb maons. Els sostres són amb bigues de porland i totxo en forma de volta. Els sostres són amb bigues, cairons i teula tot i que a la part de sota hi ha un cel ras amb canyes i palla per aïllar. Ocupació en planta (m2): casa principal 129 m2 +196 m2 annex. Edificacions annexes: Presenta un annex de dues plantes que actualment funciona com habitatge o masoveria de 196 m2. | 08005-101 | Can Pagès.Polígon 2, parcel·la 120 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6368700,2.2736700 | 439506 | 4609714 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39970-foto-08005-101-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39972 | Can Rosari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosari | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets interiors són fetes amb pedra. Interior reformat i teulada amb teula antiga. Cal destacar les edificacions annexes que hi ha a les parts laterals i posteriors que són residencials. Possiblement durant els segles XVII-XVIII va patir una reforma important i durant els darrers 30 anys n'ha patit una altra. Ocupació en planta(m2): 82 m2 de masia + 63 m2 d'annexos. Edificacions annexes: Disposa de diversos coberts, uns dels quals han estat condicionats recentment per a ús de caire residencial de 63 m2. | 08005-103 | Mas Fabrera.Polígon 3, parcel·la 41 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6423100,2.2645100 | 438748 | 4610325 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 39974 | Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-adjutori | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Es detecten certes deficiències estructurals en els annexos | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment primera residència, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i l'interior és de tapial. La façana principal compta amb 4 finestres i 1 porta amb empits i brancals de totxo que han estat arrebossats. Els sostres són d'embigat, cairons i rajols. La teulada és amb bigues de fusta, cairons rajols i teules. Destaca una era de gran bellesa i uns coberts annexos d'interès ja que hi havia l'antic trull d'oli i de vi i el celler. Ocupació en planta (m2): 240 m2 de masia +179,2 m2 annexes. Edificacions annexes: Porxo, pallissa i celler. | 08005-105 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6389700,2.2539100 | 437862 | 4609962 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39974-foto-08005-105-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- El pou, situat al davant de la casa. L'estructura és feta amb parets de totxo, de més de 30 m de profunditat i que conserva una petita bomba manual seu interior, per tal de bombejar l'aigua. La coberta és a dos nivells, l'inferior fet de paredat comú i el superior de totxo, amb una obertura a cada un per tal d'accedir al pou des del pati de baix o des del davant de la casa.Adossat a la coberta hi ha una petita pica i un safareig, de forma rectangular i fet de totxo, que actualment és buit.- La sínia (vegeu fitxa 207).- El cobert del celler (vegeu fitxa 398).- Les basses (vegeu fitxa 403). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 39975 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Probablement problemes estructurals importants, tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada data de principis de segle XX, tot i que la masia és anterior i de ben segur situada en el segle XVII. Actualment, primera residència, compta amb 2 plantes i uns revestiments de la façana arrebossat, tot i que els murs són de pedra. Trobem 4 finestres amb empits i brancals de totxo i una altra balconera. El portal és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Interior amb terres de toba, sostres amb embigat de fusta, cairons i rajols, sostres amb embigat de fusta cairons, rajols i teules. Destaca una llar de foc amb campana a l'interior. Cal destacar que adossat a la casa hi ha construccions modernes dels anys 70. Una per la part posterior i una per la part esquerra de la façana que corresponen a habitatges. Ocupació en planta (m2): masia antiga 50 m2 + 190 m2 nous habitatges + 77 m2 cobert. Edificacions annexes: 1 cobert antic (77 m2) al davant de la façana de la masia que està en estat ruïnós i que presenta problemes greus de conservació. | 08005-106 | Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 88 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6444800,2.2552000 | 437975 | 4610572 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 39976 | Can Genís-Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-toni | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1772 anys (llinda d'una pedra de finestra), tot i que, de ben segur, la masia és anterior, del segle XVII. Actualment segona residència. Compta amb 2 plantes i façana arremolinada, tot i que els murs són de pedra rejuntada amb calç. Destaquen uns contraforts laterals de pedra vermella, possiblement del Serrat de l'Ocata. Trobem 4 finestres amb brancals moderns. El portal segurament és amb brancal de totxo però està tapat per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior de la masia. A ben segur no presenta problemes estructurals ja que està reformada. Cal destacar que adossades a la casa hi ha construccions posteriors, a la part esquerra de façana un cobert de totxo i la part posterior un garatge construït al fer la reforma. Ocupació en planta (m2): masia 104 m2 i 12 m2 annex. Edificacions annexes: Un petit annex lateral de totxo de 12 m2. | 08005-107 | Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 43 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6424100,2.2593400 | 438318 | 4610340 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 39957 | Can Ciurans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ciurans | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Als coberts annexos es fan evidents greus problemes de sostres caiguts que requereixen reformes integrals. | Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1871 (pallissa) tot i que la masia és anterior. Primera residència de 2 plantes. Façana arremoliada de color beix. Insòlitament orientada a l'est. La paret de la façana és feta amb pedra rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. 6 finestres i 2 portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres reformats fets amb materials moderns. Resten alguns sostres antics amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): 274 m2 de la masia +241 m2 dels coberts del davant. Edificacions annexes: Pallissa de dues plantes en mal estat i 2 coberts de construcció recent amb teulada caiguda en molt mal estat. Total annexos 241m2. Es fa evident una reforma al segle XVIII on s'amplia la pallissa i algunes estances de les cases que formen l'actual unitat. Posteriorment, als any 80 es fa l'actual reforma que dóna el caràcter actual a la masia. | 08005-88 | Can Ciurans (Puigllonell). Polígon 1, parcel·la 30 | Unió de dues masies que fins a la primera meitat del segle XX van restar separades. Can Ciurans i Can Tapies. Aquest assentament de petits masos és el mateix que es repeteix al Serrat de l'Ocata. Aquest espai estava format per més de 10 masies, actualment desaparegudes, que s'aglutinaven al voltant de l'església de St. Bartomeu. En aquest sentit, el valor bé per ser la darrera estructura supervivent d'aquest conjunt constructiu. D'altra banda, a la cara de mig dia resta un petit repujat de l'estructura de la masia que fa pensar en una petita torre defensiva. Situada en un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6965000,2.2345300 | 436305 | 4616363 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39957-foto-08005-88-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La mina, situada al sud de la masia, a un dels marges de la finca. L'entrada de la mina està feta amb totxo i s'endinsa cap a sota del turó del Pollancre. Actualment encara està en funcionament i dota d'aigua a l'explotació ramadera de la finca.- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 163). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 39983 | Can Guineu o Can Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guineu-o-can-gat | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | La masia antiga té el sostre cedit i es troben esquerdes importants en murs interiors. | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb carener perpendicular a façana. La masia moderna va ser construïda a la primera meitat del segle XIX. Actualment té dues plantes. El revestiment de la façana és arrebossat i pintat i els materials d'aquesta són de pedra de la zona amb rejunt de calç. Hi ha 5 finestres i una porta a façana que de ben segur segueixen la configuració de les cases veïnes amb brancals de totxo, tot i que no són visibles. Els sostres són en una part d'embigat de fusta amb cairons i rajols i una altra de materials moderns. A la teulada també trobem una part amb embigat de fusta amb cairons i teules i una altra part sense l'embigat de fusta. Actualment, hi ha una gran era davant de la masia i uns coberts annexos fins arribar a l'antiga masia de Can Guineu, possiblement, anterior al segle XVI i amb primeres referències de finals del segle XVII. Aquesta es deia Can Gat, i era una petita masia de 2 plantes amb rebedor, cuina i dues habitacions a la part superior. També de tipus 2 segons Danès, la seva façana és de pedra vista amb fang i compta amb dues finestres i un portal amb empits i brancal de totxo. Els sotres són amb bigues de fusta amb canya, sorra i calç, i el terra es troba enformigonat. La teulada és de bigues de fusta, canya i teula. Ocupació en planta (m2): Masia nova: 147,1 m2+ Masia antiga: 38 m2 + Coberts: 246 m2. Edificacions annexes: Destaquen uns coberts a la part lateral esquerra de la masia que van fins a l'antiga masia del fons. Són volums amb estat de conservació precari, inclosa la masia, de 246 m2. | 08005-114 | Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 41 | Una de les cases més importants de la part sud del municipi ja que tenia un domini de terres destacat i la seva condició de ser la darrera casa del poble abans de Can Plantada li confereix una doble importància per la referència que suposa. L'àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6575700,2.2478500 | 437376 | 4612031 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39983-foto-08005-114-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39884 | Complex mina-bassa rodona de Can Forns Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rodona-de-can-forns-nou | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa rodona de grans dimensions, uns 30m de diàmetre i 3 m de fondària, situada a ponent del camí d'entrada a Can Forns Nou. La bassa s'omple actualment de l'aigua provinent d'una mina i, quan no hi ha sequera, de la resclosa del Bosc Negre. | 08005-15 | Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 18 | Segons informacions recollides per Jordi Puig Roca, als anys cinquanta el Sr.Millet va fer excavar una mina, canalitzà l'aigua amb un tub de formigó i hi construí la gran bassa rodona uns metres més avall de l'antiga bassa (avui desapareguda). Aquesta obra va permetre regar una bona part d'un camp situat al pla de la carretera. | 41.6640700,2.2516200 | 437696 | 4612750 | 1950 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40166 | Complex mina-bassa de les Tires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-de-les-tires | XX | estat d'abandó | Mina que naixia sota l'actual cementiri, rebia l'aigua del sot dels Roures, i omplia la bassa de les Tires. La bassa, situada dins una parcel·la del carrer de les Tires, és de forma rectangular, feta d'obra, i actualment resta buida i abandonada. L'aigua que sortia de la bassa era canalitzada fins a la mina de Ca l'Arenys. | 08005-297 | Les Tires | Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa regava un tros relativament petit d'horta i fruiters, i tenia com a aiguarregants la família Carbonell i la família Mas. El Sr. Maties Barres va comprar bona part de les propietats de Can Viver, va gestionar la urbanització de Les Tires, i més endavant, realitzà la connexió de la mina de Ca l'Arenys i la de les Tires. Amb aquesta operació s'assegurà aprofitar l'aigua de la mina de les Tires que ja ningú utilitzava per regar. | 41.6711300,2.2648000 | 438800 | 4613524 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40166-foto-08005-297-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40152 | Bassa del bosc de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bosc-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Bassa, feta de pedra i morter de calç, situada al mig del Bosc de Can Plantada. Només se'n conserven els vestigis d'un mur, que fa aproximadament 1,5 m de llargada per 1 m d'alçada. | 08005-283 | Can Plantada | Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa ja existia abans de l'artigatge del bosc durant la Guerra Civil; cosa que corroboraria l'existència de cultiu en aquesta zona molts anys enrere i posaria de manifest la gran quantitat de canvis que ha sofert el paisatge d'aquesta plana agroforestal. | 41.6544200,2.2467900 | 437284 | 4611682 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40152-foto-08005-283-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 40252 | Bassa Drapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | La vegetació que creix al seu interior ha anat malmeten la seva estructura. | Bassa situada darrere de la casa, al seu costat nord-est. S'omplia amb l'aigua provinent del rec draper, i subministrava l'aigua, a la avui dia desapareguda, bassa de l'hort, regava la Quintana fins arribar a les també desaparegudes basses del pou de glaç. És de forma rectangular, feta de paredat comú coronat amb totxo, amb els rentadors de cairons al seu costat oest. Actualment resta buida, abandonada i en un precari estat de conservació. | 08005-383 | Can Draper | Segons documentació escrita de l'any 1881, l'aigua d'aquesta bassa era desviada cap a la Quintana de Baix o cap l'altre costat de l'autovia per regar la zona de les saleres. | 41.6629300,2.2652700 | 438831 | 4612614 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40252-foto-08005-383-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40252-foto-08005-383-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40025 | Basses de Can Carlons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-carlons | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Es tracta de dues basses situade, una a tocar de l'altra, a les proximitats del bosc de Can Carlons. Les basses són de formes i tamanys diferents. La bassa més petita, de forma quadrada, fa aproximadament 4 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m de fondària. Actualment resta buida i abandonada. La bassa més gran, de forma rectangular, fa aproximadament 8 m de llargada, 4 m d'amplada i 2,5 m de fondària. Tot i estar abandonada encara té aigua. | 08005-156 | Can Carlons | Probablement les basses estaven en funcionament fins fa aproximadament 10 anys, ja que estan situades a una zona boscosa a la qual encara s'intueixen camps enfeixats. L'aigua de les basses devia de servir per a regar aquests camps. | 41.6659600,2.2397400 | 436709 | 4612968 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40215 | Pou i banc de Can Xammar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-banc-de-can-xammar | XX | Pou i banc situats a la zona de la Mina, a prop del torrent del Verder. És una estructura formada per una caseta, amb un pou a seu interior, i un banc de pedra adossat a un dels seus costats. La caseta del pou és de totxo, amb les parets arrebossades i la coberta de teula a dues vessants. Fa aproximadament 2 m llargada, 1 m d'amplada i uns 2,5 m d'alçada. El banc fa uns 3 m de llargada, i està format per dos grans esglaons de pedra coronats amb totxo, d'aproximadament 50 cm d'alçada i 40 cm d'amplada cada un. | 08005-346 | Can Coromines. Polígon 1, parcel·la 50 | Pou i banc construïts a la dècada dels anys 50 del segle passat. El pou abastia d'aigua Can Millet, on s'utilitzava per cultivar xampinyons. | 41.6737700,2.2562500 | 438091 | 4613823 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40215-foto-08005-346-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 39921 | Cedres de Can Voltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-can-voltes | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | Les seves branques es mantenen fermes tot i no ser el nostre clima l'adient pel seu creixement. | Cedre (Cedrus atlantica) de 15 m d'alçada, 2,4 m de volta de Canó, 75-80 cm de classe diametral, 77 cm de diàmetre, 50,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 anys. | 08005-52 | Can Voltes | Postals de l'any 1918 ja mostraven aquest arbre amb un port no gens menyspreable | 41.6707400,2.2613800 | 438515 | 4613483 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39921-foto-08005-52-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 40250 | Repartidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartidor | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Barraca del Repartidor situada a l'encreuament del camí de Puiggraciós amb el camí del Verder. És una construcció de planta rectangular, amb parets de totxo i teulada a dues vessants. Al seu interior hi ha un sistema de 8 compartiments que repartien l'aigua per mitjà de plomes, cadascuna de les quals equivalia a uns 200 l d'aigua per hora. Des d'aquest punt es distribuïa l'aigua del torrent del Verder al poble. Actualment la barraca i el repartidor ja no es fan servir, però formen part d'un dels punts d'un itinerari històrico-monumental del municipi. | 08005-381 | Can Millet. Polígon 1, parcel·la 60 | PUIG, J: (2007:81). El repartidor es va construir entre l'any 1924 i 1925 per distribuir al poble, per mitjà de plomes, l'aigua del Verder. Fou construït sota el protectorat de mossèn Lluís Paradell. | 41.6753000,2.2587600 | 438301 | 4613992 | 1924 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40223 | Era de Can Panedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-panedes | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Alguns cairons estan fragmentats. | Era de grans dimensions, situada entre l'entrada de la casa antiga i els coberts agrícoles. És pavimentada amb tova, de planta irregular que s'adossa a la façana de la casa, resseguint la seva forma. Tot i que en general està en bon estat de conservació, alguns dels cairons s'han anat fragmentant. | 08005-354 | Can Panedes. Polígon 4, parcel·la 42 | PUIG, J. (2007:146) Construïda durant les nits i a les estones lliures que tenien durant la postguerra. Les toves necessàries per a la seva confecció les portaven els de Can Castany -germans González- i sortiren de la bòbila de Can Ferrer-Sidró. El tracte consistí en canviar toves per mongetes. | 41.6582600,2.2477700 | 437370 | 4612108 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40223-foto-08005-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40223-foto-08005-354-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40198 | Trull de Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-coromines | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Restes del trull situat a uns metres al sud-oest de la masia. Només conserva part dels murs del cobert, de la bassa que servia per a netejar les olives i decantar les impureses de l'oli, i d'una pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa. El trull rebia aigua del rec Draper. | 08005-329 | Can Coromines. Polígon 1 , parcel·la 50 | PUIG, J. (2007: 63). Durant els anys trenta albergà Ramon Marxant, un home amb dificultats econòmiques que es dedicava a la recol·lecció i a la venda de pinyons, especialment els dies de missa. | 41.6722600,2.2569100 | 438144 | 4613655 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40150 | Bassa Morta o del Cànem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-morta-o-del-canem | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Només queden restes de les parets de la bassa. | Restes de la bassa morta, que permetia amarar el cànem que es produïa a la zona. Amb l'aigua d'aquesta bassa es podien regar els camps que hi havia arran del torrent. Actualment queden restes de les parets de la bassa, fetes amb pedres lligades amb morter de calç, amb una alçada màxima d' 1,2 m, i una amplada màxima d'1 m. | 08005-281 | Can Plantada | PUIG, J (2007:160) La bassa estava dividida en dos compartiments i possiblement un d'aquests servia per a netejar les impureses de l'oli d'un trull que hi havia al costat seu. | 41.6525600,2.2479700 | 437381 | 4611475 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40150-foto-08005-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40150-foto-08005-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40146 | Bassa de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Bassa situada a uns 250 m al nord-est de la casa, i molt pròxima al torrent. S'hi accedeix pel camí que surt just al davant la cara nord de la casa. És de forma circular, de grans dimensions, amb una capacitat aproximada d'1,5 milions de litres. S'omplia amb aigua de la mina de Can Plantada i permetia regar bona part de les terres de la finca per mitjà d'un complex sistema de recs. La seva estructura està coronada amb maó massís i conserva el bonó. | 08005-277 | Can Plantada | PUIG, J (2007:159) la bassa tenia dos bonons. El de dalt donava sortida a un rec que seguia paral·lel al camí de la casa i que permetia regar els camps enfeixats que baixaven fins el torrent. Amb aquest rec es podia regar part dels camp que anava en direcció a la bassa de Can Ponet. L'altre bonó situat a la part baixa de la bassa, proporcionava l'aigua a una canonada més profunda que conduïa l'aigua a la masia i possibilitava el rec de la Quintana, l'horta de la casa i el camp del corral. | 41.6539000,2.2512400 | 437654 | 4611621 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40146-foto-08005-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40146-foto-08005-277-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40266 | Rec Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | només es conserven petits trams del seu recorregut. | El rec de Can Draper naixia a la resclosa situada a sobre de la Font de Racó (torrent del Verder), travessava l'Ametlla i finalitzava a la Bassa Drapera, ja dins la finca. Actualment ha quedat engolit per la pròpia xarxa urbana, i només es conserven determinats trams del seu recorregut, com en el seu naixement, a la resclosa i a la bassa drapera primera. | 08005-397 | Torrent del Verder | PUIG, J (2007:109). L'any 1881, hi havia 14 propietats del municipi que podien regar gràcies a aquest rec. Creuava el poble per sota Can Coromines, passava a prop de la plaça de l'Ajuntament i seguia al biaix fins que passava entre Can Martí i l'actual dispensari municipal. D'allà seguia pel carrer Pompeu Fabra, creuava la carretera per mitjà d'un sifó i baixava cap a la masia. Un cop passat el Trull hi havia un decantador de sorres. | 41.6748700,2.2549700 | 437985 | 4613947 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40266-foto-08005-397-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40144 | Forn d'obra de Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-plandolit | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Forn d'obra situat a tocar dels pins pinyers del davant de la casa. L'estructura, feta de totxo i ciment i d'aproximadament 2 m de llargada i 2 m d'amplada, està formada per un petit dipòsit d'aigua, que s'omple a partir d'un pou situat al torrent, i al davant l'estructura semicircular del forn. | 08005-275 | Can Plandolit. Polígon 3, parcel·la 86 | PUIG, J (2007: 153): al mateix indret on es situa aquest forn hi havia hagut l'antic forn que, com a totes les cases fortes del sud del municipi, permetia extreure'n beneficis extraordinaris en una època en que els materials de construcció escassejaven. Als anys quaranta, fruit de la important demanda de materials de construcció que hi havia al poble, els germans Moreno van reactivar el forn fins a la dècada dels vuitanta. | 41.6477600,2.2518700 | 437701 | 4610939 | 1960 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40144-foto-08005-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40144-foto-08005-275-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40165 | Can Ros de Cabanes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-cabanes-ii | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes en superfície situades entre el turó d'en Grèsol i can Ros. Per la topografia el que avui és la part alta dels carrers de la urbanització de can Carlons i part del circuit de motocross. En aquest indret es localitzaven restes de ceràmica campaniana en superfície, un dels quals, que es considerava perdut, conserva un gravat amb la lletra ibèrica 'tu'. Els materials es troben dipositats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen campanianes A i B. Actualment, en aquest espai, que es troba majoritàriament ocupat per una densa vegetació, només hi hem localitzat algun fragment aïllat de ceràmica comuna de cronologia indeterminada. | 08005-296 | Can Ros de les Cabanes | Materials localitzats per Josep Estrada. | 41.6684700,2.2434700 | 437022 | 4613244 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40165-foto-08005-296-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40227 | Camps d'en Nota (urb. De Can Juli) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-den-nota-urb-de-can-juli | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície situades a prop de can Juli. Vista la topografia, la zona més alta de la urbanització, que fa un petit turonet, és la més probable de l'assentament. Actualment, una part de l'assentament podria estar situat a la zona dels dipòsits d'aigua de la urbanització, a banda i banda del Camí de Can Parellada. Troballes de peces ceràmiques en superfície. Probablement, les peces trobades eren d'estil verazià decorades amb mamelons disposats diametralment al llarg de la superfície del vas, malgrat que se'n desconeix la localització. Actualment, la zona es troba totalment urbanitzada, excepte algunes parcel·les aïllades i els camps que culminen la zona urbanitzada. | 08005-358 | Can Juli | Materials localitzats per Josep Estrada. | 41.6403200,2.2521500 | 437717 | 4610113 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40227-foto-08005-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40227-foto-08005-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40227-foto-08005-358-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa i Argemí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 39950 | Can Pagès Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-nou | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | Té alguns problemes estructurals a les bigues de la planta baixa amb el primer pis, algunes goteres al terrat i terres amb panxa a la part de les habitacions. | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants amb caraner paral·lel a façana. La referència més antiga trobada a l'edificació data del 1858. Va ser reformada al 1902 seguint l'estil colonial amb elements modernistes, Pels elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XVI-XVII. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. Façana estucada i pintada amb arrimador ceràmic a la part frontal i amb motius vegetals a la resta del perímetre. Compta amb una torre i una tribuna acabats amb trencadís, així com un balcó corregut en forma de U. La façana principal compta amb 11 finestres, 3 balconeres i 1 porta. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres i teulada d'embigat de fusta. Conserva encara l'era amb tova catalana i la masoveria a la part dreta posterior de l'edificació. Ocupació en planta (m2): 423 m2 masia principal + 632 m2 de cobert Edificacions annexes: Masoveria i 2 cossos annexos d'antigues corts i garatge (632 m2). Masia anterior al segle XVIII, reformada primerament al 1858 i més tard a partir del 1902 agafant un estil modernista amb aspectes d'estil colonial. La darrera reforma es va produir entre el 2000 i el 2004. | 08005-81 | Can Pagès. Polígon 2, parcel·la 123 | Masia que va ser adquirida per un català que va tornar de Cuba i que va voler entregar a la seva promesa que feia 17 anys que no veia en prova del seu amor. La reforma que inicia aquest senyor és de 1902 amb una clara intenció de disposar del típic xalet de segona residència de la burgesia adinerada barcelonina. Per això va usar un estil colonial barrejat amb el modernisme cada cop més imperant de l'època. En els darrers anys de vida d'aquest 'cubano' es construeix la tribuna i s'incorporen elements modernistes més clars com el trencadís a la teulada de la tribuna i la torre, així con a la paret d'un dels porxos que feia servir com a garatge. Els jardins compten amb la mateixa atmosfera modernista-colonial, amb elements decoratius vegetals que recorden els que es troben a la mateixa façana. Situada a una àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. | 41.6394000,2.2772700 | 439808 | 4609993 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39950-foto-08005-81-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca l'era (vegeu fitxa 401). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 39997 | Can Gual o Can Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gual-o-can-sever | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a façana del 1798. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 9 finestres una amb balconera. El portal és arrebossat com la resta de la façana. Les parets interiors són de pedra i enguixades. Els sostres amb materials moderns. Teulada restaurada amb materials moderns i teula catalana tradicional al sostre. Destaca l'era i les edificacions annexes. Ocupació en planta (m2): 190 m2 masia + 374 m2 de coberts. Edificacions annexes: Cobert annexos lateral dret que mantenen tipologia de construcció de maó i teula al sostre, 167 m2. Edifici de davant de l'era, 207 m2. | 08005-128 | Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40 | Masia que va néixer als peus de l'ancestral via de comunicació de l'Ametlla a Bigues. Aquest camí de destacada connotació història va generar un seguit d'assentaments als seus voltants que han articulat la zona. Arquitectònicament, la masia no té un valor destacat ja que ha estat reformada però destaca per la seva simplicitat de formes i bon estat de conservació. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6610500,2.2403800 | 436757 | 4612423 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39997-foto-08005-128-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 39991 | Can Fàbregas del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregas-del-bosc | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVI | Masia de tipologia 6 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec perpendiculars a la façana i amb un aixecament basilical al centre de la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1580 val a dir que la masia pot ser anterior. Actualment està en reconstrucció però amb expectatives de ser habitatge. Façana de pedra de la zona rejuntada amb portland. Orientació al sud-est. El mur de la façana és fet amb pedra de riera així com les parets interiors amb amorterat de calç i la restauració recent amb rejunt de ciment. Destaquen les pedres cantoneres de façana treballades. 9 finestres i 2 portes fetes amb brancals i emptis de pedra calcària sorrenca de la zona. Destaca el portal dobellat de gran bellesa i majestuositat. La porta lateral és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Sostres amb bigues de fusta, cairons i rajols que a la seva part superior tenen un petit planxer de formigó. El sostre també conserva l'embigat de fusta amb cairons i teula tradicional. Destaca una part annexa a la masia principal que segons s'observa pot tenir elements de la primitiva masia. En aquest espai la reforma de les teulades s'ha fet amb materials moderns. Són evidents les reformes del XVII, ja que hi ha dates dels anys 1680 i 1690 gravats a les portes i finestres. Ocupació en planta (m2): 248 m2 masia + 52,8 m2 annex esquerra + 60 m2 annex bassa. | 08005-122 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67 | Masia que segons s'indica va ser una escissió de Can Fàbregues de poble cap al segle XVI. La masia és sense cap mena de dubte una de les més imponents i singulars del terme municipal per la seva estructura basilical, poc habitual al municipi, similar a ca l'Antoja, i per la seva riquesa de gravats i treballs de la pedra. D'altra banda, el domini de la casa és considerable i cal destacar-ne la bellesa de la seva disposició a dalt d'un turó. Situada a un àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6664600,2.2348000 | 436298 | 4613028 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- El carregador de porcs (vegeu fitxa 211)- El cobert (vegeu fitxa 212).- El complex mina-bassa-rec (vegeu fitxa 214). | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 40004 | Can Ros de les Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-les-cabanes | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es pot datar l'any de construcció però per les referències orals es pot afirmar que pot ser del segle XIII-XIV amb les pertinents reformes del XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La meitat de la façana de la casa ha quedat integrada a la reforma realitzada als anys 70 i ha perdut el seu valor, conserva 2 finestres i la porta d'accés fetes amb brancal de totxo i fusta travessera. Les parets són de pedra amb rejunt de calç i algunes zones amb tapial. Les parets interiors són fetes de pedra. Destaca l'era a la part davantera de la masia, desplaçada cap un costat. Ocupació en planta (m2): 105 m2 masia + 115 m2 casa moderna + 21 m2 cobert. Edificacions annexes: existeix un cobert a la part dreta de la masia que actualment serveix per a guardar cotxes 21 m2. | 08005-135 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 20 | Masia que ha perdut la seva singularitat arquitectònica per les reformes realitzades als anys 70 però per la seva disposició al territori i la història que porta associada mereix conservar l'estructura que en resta. Segons la història de tradició oral, en el seu origen es tractava de construccions arcaiques que hi havia a la zona, tipus coves, on monjos hi feien exercicis espirituals. Està situada a un àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6676500,2.2452100 | 437166 | 4613152 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40004-foto-08005-135-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40001 | Can Xic Genet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-genet | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Referències de 1920 tot i que la masia es pot datar dels segles XVI-XVII. La façana és amb zones amb pedra, totxo i arrebossades. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa té dues portes, la principal, amb brancal de totxo i travesser de fusta i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 5 petites finestres amb brancals de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra de la zona. Sostres de la primera planta amb embigat de fusta i rajols. La teulada feta amb materials moderns però conserva les antigues teules. La reforma actual és de 2002 i engloba un cobert annex. Ocupació en planta (m2): masia 143,5 m2. | 08005-132 | Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 24 | Masia que formava part de la propietat de Can Draper i que era dels masovers que cuidaven les terres de la zona de Can Focs. La masia és d'una gran senzillesa però tenia una funció i un valor destacat ja que la zona no estava molt habitada. Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L'encreuament de camins que es donava a l'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona. | 41.6557700,2.2712100 | 439319 | 4611814 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40001-foto-08005-132-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 39993 | Can Melitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-melitre | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència d'antiguitat a l'edificació ja que ha patit una gran transformació, però a ben segur és anterior al segle XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i amb un revestiment de la façana arrebossat que amaga els murs de pedra. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de pedra nova i un portal dobellat nou. Les parets interiors són fetes de tàpia i els sostres amb biga de fusta i volta catalana. La teulada compta amb un embigat de fusta i cairons i teules. El cel ras amb fusta i canyes. Com a curiositat, el torrent que passa pel seu costat se li deia Torrent del Valitre (guilla) i pot ser que el nom de la masia hagi derivat a Melitre. Ocupació en planta (m2): masia 205 m2 + annexos 70 m2 Edificacions annexes: Casa dels masovers adossada amb cantoneres de pedra i 2 pisos i un cobert separat que té les funcions de garatge de 70 m2. | 08005-124 | Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 55 | Masia de llarga història que ha estat modificada intensament ja que durant els any 50 va ser la casa d'estiueig d'un metge. Tot i aquestes reformes, conserva una volumetria pròpia d'una masia i una gran vellesa cromàtica del conjunt. Situada a una àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6634900,2.2369700 | 436476 | 4612696 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39993-foto-08005-124-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 40002 | Can Carlons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carlons | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a la masia de la seva antiguitat. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana està encalada i pintada de blanc a sobre. Les parets són fetes amb pedra de la zona i rejuntades amb calç. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària també de totxo per accedir al cobert annex, antic trull d'oli i vi. Trobem 4 finestres amb empits de totxo, els brancals han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Els sostres són amb embigat de fusta i llates en algunes zones i, en d'altres, amb canya encalada. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la masia ha estat restaurada i s'ha fet habitable. Destaca una petita era a la part davantera. Compta amb un torreó de mitjans de segle XX fet sobre un galliner. L'interior conserva molt l'aspecte original. S'hauria de preserva la zona de trull i premsa. Ocupació en planta (m2): masia 136 m2. | 08005-133 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99 | Masia de llarga història on va viure el pintor Josep Maragall. Havia estat mas de la Baronia de Montbui. El valor arquitectònic de la masia no és molt destacat però l'actual torreó a la part lateral de la masia la dota d'una singularitat destacada tot seguint l'estil de Can Feliu. Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6676000,2.2424600 | 436937 | 4613148 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40002-foto-08005-133-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- Pou i safareig. Construcció situada a la part davantera de la casa, a l'inici del torrent de Can Carlons. El pou està dins una barraca de totxo que té adossat, al seu costat de llevant, un petit safareig rectangular amb rentador de cairons.- Les basses (vegeu fitxa 156). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39953 | Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIII | Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual. Ocupació en planta (m2): 515 m2. | 08005-84 | Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 116 | Masia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud del municipi. La seva singularitat, bellesa i majestuositat rau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament en el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social per la concentració familiar i generacional que es produia en aquests espais, rics complexos i moltes vegades poc íntims. Arquitectònicament, cal remarcar el seu pati fortificat que li dóna un aire recollit. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6489400,2.2522800 | 437736 | 4611070 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39953-foto-08005-84-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 254).- L'era (vegeu fitxa 274). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39998 | Can Palau de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-carretera | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII | Problemes estructurals a sostres i teulada, risc d'esfondrament | Masia amb teulada a una vessant perpendicular a façana. Aquesta configuració és singular i gairebé única al municipi, només comparable amb algunes masies del Serrat de l'Ocata. Es troben referències d'una antiga domus romana que a ben segur va evolucionar cap a la masia actual. La façana està arrebossada però està amb molt mal estat i en moltes part ha caigut. Les paret són de pedra de riera de la zona. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa 3 finestres tots amb brancals i empits de pedra calcària sorrenca. La porta té brancal i travesser de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 2 cossos, que corresponen a les ampliacions segurament a partir del cos inicial, actual cuina. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons, rajols i teules. Cal destacar una inscripció als rajols de la teulada que daten de la reforma de 1867. La cuina té una campana del segle XVII reformada i les toves encara es conserven al terres. A la part esquerra davantera de la masia hi havia l'era que estava envoltada per coberts per al bestiar. A partir de fotografies antigues s'ha constatat que l'ala esquerra de la masia tenia un arc de pedra que arribava al terra i donava estructura a un cobert lateral de grans dimensions. Avui en dia enderrocat. Elements interiors: Boca del forn de pa, i llar de foc amb calamastres. Elements exteriors: Forn de pa i pou adossats a façana. Existia una complexa xarxa de canals de rec que portaven l'aigua de la mina de Can Palau i permetien regar totes les terres properes fins a la Bogadella. Ocupació en planta (m2): masia 85 m2 + 976 m2 annexos. | 08005-129 | Can Palau. Polígon 5, parcel·la 32 | Malgrat el seu mal estat, la tipologia de la masia és única a la part sud del municipi i ens transporta a les masies del segle XII-XII. La seva senzillesa constructiva ens ha permès d'entendre com es construïa anteriorment al segle XVII, on noves tècniques constructives van revolucionar la pobresa constructiva de fins aleshores. La masia de Can Palau tot i la seva senzillesa va arribar a aglutinar bona part de les terres i poder de la zona est del municipi. Avui en dia encara hi ha topònims que fan referència a la casa de Can Palau al terme de Sta. Eulàlia. (El Serrat de Can Palau- Can Xico-). Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6632500,2.2464900 | 437268 | 4612663 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39998-foto-08005-129-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:El forn de coure pa, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al pou. És de planta semicircular, fet de pedra i totxo, i coberta de teula d'un sol aiguavés. No està en bon estat de conservació, ja que la vegetació que creix al seu interior està malmetent el morter de calç i han caigut algunes pedres. Actualment està abandonat i serveix com a cau d'un dels gossos de la casa.- El pou, adossat a la façana posterior de la masia, pròxim al forn de coure pa. L'estructura exterior, de planta quadrada, està feta de pedres i totxo rejuntats amb morter de calç, amb una coberta de teula a dues vessants, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La mina (vegeu fitxa 357). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40275 | Can Rodoreda Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodoreda-nou | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Restes en superfície situades ben a prop de l'actual encreuament entre la carretera C-17 i la carretera de Canovelles, en una zona de suau carena que separa les conques del Congost i del Tenes. Tenia una molt bona insolació, resguardat de les boires i amb accés a camps de cultiu i aigua amb facilitat. El jaciment es va descobrir en ajardinar el bosc pertanyent a una casa -Can Rodoreda Nou, situada just a ponent de la carretera C-17-. En un marge hi van aparèixer, sense estructures, restes de ceràmica comuna ibèrica i de ceràmica campaniana B, a la banda est de l'autovia. La finca es troba tancada i ha estat impossible realitzar-hi cap tipus de prospecció. | 08005-406 | Encreuament entre la carretera C-17 i la carretera de Canovelles | Localitzat per Lluís Valls i Torruella. Documentat per Emili Ramon i Josep Estrada. | 41.6505900,2.2653200 | 438824 | 4611243 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40275-foto-08005-406-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc