Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73886 | Festa Major de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-contrast | XX | 08008-132 | Constrast | 41.5812500,1.4339400 | 369454 | 4604469 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 73921 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana | XX | 08008-167 | Clariana | 41.5911000,1.4981900 | 374829 | 4605467 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 73907 | Objectes litúrgics Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-sant-bartomeu-de-carbasi | XVI-XIX | Han estat restaurats | <p>A l'església de Santa Maria d'Igualada trobem diferents peces de l'església de Sant Bartomeu de Carbasí. Formen part de l'exposició ' Fulgentia'. Creu Processional: d'argent, possiblement formada per 2 parts de diferent cronologia: la creu per una banda i el peu amb pom per l'altra. El peu s'inicia lleugerament tronco piramidal, sisavat, decorat amb cisellats vegetals llisos sobre fons microescatat. Un primer nus, sisavat, iniciat per una rodella, estriat en la part central i amb balustres als angles, és flanquejat per 2 cossos amb decoració microescatada. Un gros pom, a mode d'elements arquitectònics gòtics, s'inicia amb un cos, també sisavat, amb cresteria rematant-ne les arestes. La base del pom és de planta estrellada, formada per una franja d'arcuacions gòtiques recorregudes per cresteria a sobre i a sota. Sobre seu s'eleven 6 pinacles amb contraforts gruixuts que separen 6 fornícules cobertes per dossers gòtics, calats i amb cúpula piramidal. En les fornícules d'aquest cos hi trobem les figures de Sant Bartomeu, Sant Pere, Sant Andreu, Sant Jaume i altres 2 figures amb un llibre cadascuna. Un tambor calat amb arestes just marcades per varetes i amb personatges cobert per dossers plans de traceria gòtica culmina el pom. Sobre seu s'inicia el braç de la creu, format per un cos lleugerament tronco piramidal amb arestes de doble motllura i cresteria flordelisada. La creu té els laterals reticulats i les terminacions dels braços en flors de lis accentuades. En recorren el perímetre 2 motllures de cresteria flordelisada espadada. Internament presenta decoració pseudovegetal i pseudofloral repussada sobre fons llis. La creuera és quadrada amb la mateixa decoració que els braços, pinacles vegetals als angles i la inscripció 'ihs' cisellada. En l'anvers de la creu hi ha la figura emmotllada de jesucrist difunt clavat amb 3 claus i els braços en 'v'. En els braços, a mode d'expansions, trobem les figures de Sant Lluc sobre el bou, Sant Jordi a cavall i Sant Joan. En el revers hi ha la figura de la marededéu sobre peanya poligonal i en braços 3 figures amb llibre i pelicà. (núm inv. 1012)</p> | 08008-153 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 1550 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2024-09-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Aquestes peces consten en l'Inventari que disposa el Bisbat de Vic. Descripció feta per Daniel Font. (segueix de l'apartat descripció:) Píxide: d'argent de la segona meitat del segle XVII. Iniciat amb una peanya de planta circular. Segueix el cos lleugerament cilíndric globulós, més ample de la part inferior i, al capdamunt, la tapa. Aquesta és circular i lleugerament bombada i es tanca a pressió; a l'extrem superior presenta una creu llatina de braços plans. L'interior del pixis està sobredaurat. (Núm. Inv. 1037) Calze: d'argent de la segona meitat del segle XVII. De tipologia austera, amb moltes motllures però de superfície llisa. El calze és de base circular; aquesta s'inicia amb una curta peanya, seguida d'un cos reductor que fa de base al tor, que dóna alçada i serveix, al seu torn, de base a una mena de segon tor. Un cos en gola inversa acull l'arrencada del peu, balustrat. El peu s'inicia amb un seguit de motllures reductores, que porten a un nus en gerra, de bosell prominent integrat. Un seguit de petites motllures i una escòcia creixent porten a un cos en esfera, a tall de segon nus. La sotacopa és bombada, llisa; s'estreny al vas mitjançant una faixa estreta amb una fina rodella de disc. La copa, daurada, és de vas acampanat. (Núm. Inv. 1034) Vera Creu: d'argent del segle XVI, envainada en una base de planta oval. La base s'inicia amb una pestanya a tall de peanya; la segueix un cos bombat reductor, llis, sobre el qual s'aixeca un cos en escòcia, llis, que ocupa la totalitat de la base. Aquesta es tanca amb un tambor entre rodelles. Inicia el peu un cos en escòcia, seguit pel nus, un cos ovoide decorat amb una garlanda vegetal matusserament cisellada, simple. Una parella d'escòcies condueixen a una rodella estriada i lobulada; entre el nus ovoide i aquesta rodella trobem 4 tornapuntes dragonats, de fosa, en molt bon estat. Sobre aquesta rodella un cos en bulb, decorat amb elements vegetals cisellats, exerceix de brocal per a la creu. La creu és de cos laminar, bogida. Es centra amb una teca cruciforme, amb el vidre protector tallat, a semblança de caboixó. De la creuera en fugen 4 peces de fosa, fusiformes, pseudovegetalitzades. Els braços tenen els contorns curvilinis, i els seus extrems són acabats en una peça de fosa, calada i de tall vegetal, de volum en terç de disc. La superfície dels braços, tant a l'anvers com al revers, és formada per una estreta faixa llisa que recorre el perímetre, amb l'espai interior decorat amb un fons de finíssimes escates molt detallades. Copó: de metall argentat de la segona meitat del segle XIX, iniciat per una base de planta motllurada, desenvolupada en un cos en gola inversa, decorat amb fins cisellats geomètrics. El peu és balustrat, llis, amb el nus en tambor entre rodelles dentades. La copa és bombada i aplatada, decorada amb fins cisellats pseudo-geomètrics. La tapa, lleugerament sinuosa, es culmina amb una esfera llisa i una creu trífida laminar. (Núm. Inv. 1037) | 93|94|96|98|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 73919 | Fons documentals de les Parròquies del municipi d'Argençola a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-del-municipi-dargencola-a-labev | XIII-XX | Depèn de la documentació. En tot cas no corren perill de desaparició. | <p>Així, pel que fa a la parròquia d'Argençola es conserva a l'ABEV ben poca cosa, només baptismes a partir de 1876. D'Albarells també només hi ha a l'ABEV baptismes des de 1876 (i consta que són reconstruïts a partir del Registre Civil); de Carbasí només defuncions a partir de 1861 i documentació d'administració parroquial també a partir de segona meitat del XIX. Santa Maria de Clariana és l'única parròquia que sí que ha conservat força documentació, amb llibres sagramentals i administració parroquial des del XVI, notaria parroquial des del s. XV, i pergamins des del XIII. A banda d'aquesta documentació procedent de l'àmbit territorial del municipi d'Argençola, en altres fons de l'ABEV es pot trobar també, lògicament, informació sobre les parròquies del municipi, especialment en la documentació generada per la cúria diocesana en les seves funcions o activitats de gestió o govern de la diòcesi i les activitats d'inspecció. Així hi són lògicament recollides les relacions econòmiques entre les parròquies i el bisbat, també la informació derivada de les visites pastorals que portava a terme periòdicament el bisbe o un delegat seu i en què s'auditaven tant aspectes materials (estat del temple parroquial i dels ornaments), com econòmics (gestió de les rendes parroquials etc.) i, en algunes èpoques, també de moralitat. També hi pot haver, ocasionalment, documentació derivada de nomenaments o de conflictes entre el bisbat i les parròquies o entre les parròquies i altres persones o entitats. PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ D'ALBARELLS. Llibres sacramentals. A 1876-1939 (reconstruït a partir de Registre Civil). PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ D'ARGENÇOLA. Llibres sacramentals. A/ 1 (1876-1895); 2 (1886-1935, reconstruït). PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE CARBASÍ. Llibres sacramentals. D-P/D 1861-1935, P, bací d'ànimes, 1865-1943). Administració H(851-1939). P-Bací d'ànimes. Vegeu D-P Llibres notarials T(1841-1953) PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CLARIANA Llibres sacramentals (1553-1935). Administració(1501-1931). Llibres notarials (1415-1924). Pergamins (1278-1634).</p> | 08008-165 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>Els llibres d'Albarells, Argençola i Carbasí van ingressar a l'ABEV l'octubre de 2003 (junt amb els de Copons, Jorba, Miralles, Montmaneu, Rubió i Veciana), excepte el llibre de visites pastorals de Carbasí que va ingressar el setembre de 2008. Pel que fa al fons de la parròquia de Santa Maria de Clariana, va ingressar a l'ABEV amb anterioritat al 1988. La documentació d'algunes d'aquestes parròquies va ser destruïda durant la guerra civil 1936-1939 i en alguns casos se n'ha conservat ben poca cosa.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Classificació Llibres sacramentals A. Baptismes B. Confirmacions C. Matrimonis D. Defuncions E. Vària: compliment pasqual, comunions, etc. Administració F. Aniversaris i celebracions G. Llibre de l'obra H. Visita pastoral i documents episcopals I. Consueta J. Inventaris parroquials K. Comptes i factures L. Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. M. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis, etc. N. Correspondència O. Cens parroquial P. Confraries i associacions Q. Vària Llibres notarials R. Manuals S. Capítols matrimonials T. Testaments U. Actes notarials V. Capbreus W. Processos X. Registres de documents i formularis Y. Vària Pergamins Z. Pergamins | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73888 | Riera de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clariana | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Aquesta àrea està assentada sobre un material sedimentari de l'oligocè amb litologia de roques calcàries, lutites, gresos i guixos, accentuant la litologia superficial d'aquests últims en la conca i en el llit del riu. Són guixos formats per precipitació i sedimentació de les sals marines en l'oligocè, en evaporar les últimes llacunes d'aigües de mar que cobrien aquesta zona, i que suggereixen elevades concentracions de sulfat de calci i carbonats en els sediments del riu. Flora característica de guixos amb abundants endemismes. Formacions de pineda de pi blanc, coscollars, romerars i pastures gipsícola. Entre la fauna cal destacar la presència del cranc de riu. Espai caracteritzat per l'abundància de guixos, el que determina el seu paisatge i la flora gipsícola que s'assenta sobre ell. Existeix a més una població important de cranc autòcton al Clariana.</p> | 08008-134 | Tram de la Riera de Clariana | 41.5885400,1.4895900 | 374107 | 4605196 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73888-foto-08008-134-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Aquesta zona el 62% de l'extensió la formen camps de cereals, un 22% matolls, garrigues, maquis, un 11% de bosc de coníferes, etc. Presenta una superfície total de 463.27 Ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73906 | Creu Processional de Sant Martí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-dalbarells | XVII | Ha estat restaurada. | <p>Creu processional de plata, amb ànima de fusta. De perfil flordelisat i amb el perímetre resseguit per frondes. Els braços presenten una decoració de tornapuntes i elements vegetals avolutats, sobre fons punxonat. Magolla de base hexagonal, imitant l'arquitectura gòtica, amb fornícules on s'hi allotgen sis sants. Aquests estan sota dosserets apuntats, amb traceria calada, acabats amb un floró. Separen els sants, contraforts amb pinacles. A la part superior, sobre els dosserets, hi ha gablets calats amb un querubí. Espècie de sòcol i entaulament a manera de barana. A l'anvers, crist clavat a la creu amb tres claus. Porta perizònium, corona d'espines i nimbe; a la creuera el monograma de crist. Als braços, sobre quadrifolis, les figures d'Adam ressuscitat, a sota, la Verge Maria, a l'esquerra, Sant Joan, a la dreta i el pare etern, al capdamunt. Als extrems dels braços un querubí en relleu. Al revers la verge amb el nen. La verge està dempeus sobre una peanya i porta corona i nimbe. A la creuera el monograma de Maria. Als braços, sobre quadrifolis, el tetramorf: l'àguila, a la part inferior, el lleó a l'esquerra i l'àngel a la dreta. Manca el bou, a la part superior, i en el seu lloc hi ha una placa amb una inscripció. També es conserva la canya de la creu, de secció hexagonal, amb un nus i una rosca a l'extrem.</p> | 08008-152 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>'Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-3.jpg | Legal i física | Barroc|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Descripció feta per Anna Homs. Aquestes peces consten en l'Inventari que disposa el Bisbat de Vic. Nº d'inventari: 1023 | 96|116|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73918 | Objectes litúrgics de Sant Genís de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-sant-genis-de-porquerisses | XVII-XVIII | La creu està trencada, i el cul de llàntia amb òxids. | <p>Custodiat a Cal Prats de Porquerisses hi trobem diferents elements de l'església de Sant Genís de Porquerisses. En primer lloc, trobem un canelobre balustrat del segle XVII de bronze daurat. Hi ha també un plat petitori, on el plat d'estany és més modern i la imatge afegida posteriorment podria ser del segle XVIII. Trobem també una creu que o bé podria ser processional, de candeler o d'altar, en molt mal estat. Finalment un cul de llàntia del segle XIX, de coure o llautó.</p> | 08008-164 | Carrer Major 14. Porquerisses | <p>La propietària de Cal Prats, veient l'estat de degradació de l'església de Sant Genís de Porquerisses, és va emportar els objectes a casa seva per por a que els robessin.</p> | 41.6253700,1.4591300 | 371641 | 4609329 | 08008 | Argençola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73918-foto-08008-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73918-foto-08008-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73918-foto-08008-164-3.jpg | Física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-09-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 96|119|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73917 | Objectes litúrgics de Santa Maria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-santa-maria-de-clariana | XX | <p>Dins de l'església de Santa Maria de Clariana, hi trobem diferents elements repartits en la nau i en un capella lateral. En la capella lateral hi trobem una creu d'altar amb aliatges de metall, una custòdia de sol, un pediculat amb expositor circular, una naveta, un pixis, un encenser, una llàntia, un sagrari de templet amb aplicacions de bronze amb els evangelistes i el bon pastor, i un calderet. Tots aquests elements són del segle XX i fets de metall. En la nau, hi trobem una creu processional, feta de metall i el crist de bronze. Segurament també és del segle XX.</p> | 08008-163 | Església de Santa Maria de Clariana | 41.5911000,1.4981900 | 374829 | 4605467 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73917-foto-08008-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73917-foto-08008-163-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-09-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73803 | La Rectoria de Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-santa-maria-del-cami | XX | S'està rehabilitant l'interior. | <p>Edificació adossada a l'església nova de Santa Maria del Camí. Construcció bastant senzilla i que respon a la tipologia de construcció popular d'inicis del segle XX. No presenta grans elements destacables, totes les obertures presenten llindes de maons, així com les obertures brancals de la mateixa tipologia. S'ingressa a l'edifici per la façana est. Les façanes són a pedra vista, on s'observen els petits carreus disposats horitzontalment.</p> | 08008-49 | Antiga N-II km 539,5. Santa Maria del Camí | <p>La construcció d'aquest edifici, va associat a la construcció de l'Església Nova de Santa Maria del Camí. En aquesta casa viure l'exsenador Lluís Maria Xirinacs, quan era rector de Santa Maria del Camí.</p> | 41.6281800,1.4739300 | 372880 | 4609620 | 1919 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 73889 | Riera de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-goda | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Es tracta d'un espai definit per a la protecció d'una de les poblacions més ben conservades de cranc de riu autòcton de Catalunya.</p> | 08008-135 | Zona a l'entorn de la Riera de la Goda | 41.5637600,1.4530000 | 371008 | 4602498 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Presenta una superfície total de 38 Ha | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73770 | Creu de Terme 'la Creueta' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-la-creueta-0 | XIX | Hi ha fongs i líquens en tota l'estructura. | <p>Es tracta del peu de la creu de terme coneguda com la 'Creueta'. Aquest element era on reposava el fust de la creu de terme. Es troba com a element decoratiu, a la propietat de la Masia Serrats. No s'observa be la inscripció, però sembla indicar '1891'. Es troba als peus d'una alzina, i al costat d'un pou.</p> | 08008-16 | Carretera Argençola a Clariana. | <p>Es desconeix quan va ser portada aquesta part de la creu a la Masia Serrats.</p> | 41.6001400,1.4611600 | 371760 | 4606525 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73770-foto-08008-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73770-foto-08008-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73770-foto-08008-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No es conserva el fust ni la creu ornamental. | 119|98 | 52 | 2.2 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 73802 | Santa Maria del Camí, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-esglesia-nova | XX | L'estat de conservació és bo. | <p>Església neoromànica, inspirada en el Primer Art Romànic (del segle XI). La façana emmarcada per lesenes a les vores i coronada per una teoria d'arcuacions al remat a doble vessant, respon a models d'aquest tipus persistents en el segon romànic. Els absis són totalment adscrivibles a dit període. El que difereix son els contraforts dels murs laterals, molt destacats, que recolzen clarament una volta neoromànica de mig punt amb arcs torals. Tampoc el portal, tot i ser d'arc de mig punt, respon als models del primer romànic, igualment com el gran finestral que presideix la façana. Que recorda més les façanes tardanes ja dins de formulacions dutes a terme en molts casos en edificis promoguts pel Císter. En el seu interior s'observa que és d'una sola nau, i amb dues petites capelles laterals. Presenta una cor a l'entrada. Hi ha un mural en l'absis, que representa l'ascensió. Hi trobem també una talla d'una Mare de Déu. En un capella lateral s'observen diferents imatges de sants.</p> | 08008-48 | Antiga N-II km 539,5. Santa Maria del Camí | <p>És un temple neoromànic construït entre els anys 1918 i 1919.</p> | 41.6281800,1.4739200 | 372879 | 4609620 | 1919 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 73908 | Imatge de Bacina de Sant Llorenç d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-bacina-de-sant-llorenc-dargencola | XVII | <p>Imatge d'argent de la mare de déu del roser dempeus sobre una peanya de pedres o núvols, Amb una rosca en la part inferior. La mare de déu vesteix mantell amb decoració florejada sobre fons micropunxat. Té la mà dreta disposada per sostenir el rosari i amb l'esquerra sosté l'Infant. Duu vestit llis, toca al cap, corona reial i nimbe d'estrelles i raigs ondulats. El nen Jesús duu un vestit amb fina decoració floral micropunxada. porta corona reial i passa la mà dreta per darrera el coll de la mare de déu. Amb la mà esquerra sosté la bola del món que recolza sobre la falda.</p> | 08008-154 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-2.jpg | Legal i física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1202 Descripció feta per Anna Homs | 96|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73929 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-1 | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | Al nucli de Santa Maria del Camí. Antiga N-II km 539.5. | <p>L'església, adossada a un mas, amb el qual es comunicava per una porta situada a ponent, ara tapiada, és un edifici d'estructura simple, compost d'una sola nau acabada, a llevant, amb un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un arc de mig punt originat a partir d'uns ressalts que fan la degradació entre els dos cossos bàsics de l'edifici. La nau és coberta amb una volta de mig punt i l'absis amb una volta d'un quart d'esfera, que arrenca d'una cornisa que s'estén fins als ressalts pre- absidals, sense incloure la nau que, com l'absis, és enlluïda per un arrebossat modern. Els murs laterals de la nau han estat descarregats per dues arcades afrontades, disposades a manera de capelles, que apunten lleugerament un creuer que només afecta la col·locació i composició internes de l'edifici. Llevat d'un ull de bou modern, desclòs a la capella de migdia, l'única finestra que dóna llum al recinte és la que hi ha al centre de l'absis. D'estructura circular, formada per dovelles radials, solcades per tres filets concèntrics, és tota emmarcada per un ressalt decorat per una sanefa en relleu, que consisteix en la repetició seriada de puntes de diamant o estrelles. Aquest tipus de decoració és molt freqüent en el període romànic i en moltes esglésies de la comarca. La porta, que en aquest cas és situada al mur nord, és formada per una sèrie d'arcs de mig punt adovellats i en degradació, amb un escut heràldic --el de Santa Cecília de Montserrat- superposat al centre. Tant l'absis com el mur nord, que ha estat engruixit, són ornats a la part superior amb mènsules, absents al mur sud, i refet parcialment, amb la inclusió d'una arcada. El mur de ponent, juxtaposat al mas del costat, el corona un campanar d'espadanya modern. L'aparell de l'absis és fet amb carreus ben voluminosos, ben carejats i polits, col·locats en perfectes filades horitzontals, que contrasten amb l'aparell del mur sud, molt retocat, i el del mur nord, engruixit, tot i que aquest darrer també ha estat ben obrat en filades horitzontals, però formades per carreus més petits i no tan ben polits com els de l'absis. En conjunt, deixant de banda els remodelatges patents en l'aparell, aquest edifici s'adapta a les obres romàniques del segle XII, tal com es desprèn deis recursos tècnics i constructius, malgrat la seva simplicitat conceptual. Actualment s'utilitza com a magatzem.</p> | 08008-175 | Santa Maria del Cami. Argençola. | <p>Aquest petit priorat sorgí a partir d'una capella de camí que es trobava a l'antic terme del castell d'Albarells. Inicialment degué ser una capella o hospital de camí, que es convertí en un petit priorat per la donació que es féu de la capella al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta església abans de l'any 1228 era una capella que feia les funcions d'hospital als viatgers que passaven pel camí ral de Barcelona a Lleida. L'any 1259 es féu donació a Santa Cecília de totes les terres i possessions, exceptuant la jurisdicció ordinària. El fet que a partir de l'esmentat any 1228 l'església de Santa Maria del Camí es concedís al monestir de Santa Cecília de Montserrat motiva el monestir a la construcció d'un petit priorat. Es coneixen algunes col·lacions del priorat que es feien a monjos del monestir de Santa Cecília, com la de l'any 1322 i la del 1333 que es féu a fra Pere de Concha, monjo del dit monestir. El 1383 se' n féu una altra de semblant. Quan el monestir de Santa Cecília s'incorpora al de Santa Maria de Montserrat, el priorat de Santa Maria seguí el mateix camí, però en aquest moment ja no posseïa cap tipus de comunitat, i el culte fou encomanat al rector de l'església de Sant Martí d'Albarells, sufragània de Santa Maria. En la disposició parroquial del 1868 féu que s'elegís aquest antic priorat com a centre d'una nova parròquia, que s'incorporà a l'antiga parròquia de Sant Martí d'Albarells i la sufragània de Sant Jaume de Castellnou. L'antiga església prioral deixa de tenir culte l'any 1919 i es construí una nova parròquia, ja que l'augment de feligresos ho requerí. No obstant això, per l'interès que té l'edifici antic, fa uns anys que es va restaurar. Fins fa ben poc, es creia que es trobava inclòs en el terme de Veciana. Així es pot veure en publicacions com la Catalunya Romànica, i altres publicacions relacionades amb el patrimoni i l'arquitectura romànica.</p> | 41.6285200,1.4736300 | 372855 | 4609658 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU PATRIMONI I TURISME | Cal esmentar la ubicació d'un pou circular, a tocar de la unió del temple i l'habitatge. Estructuralment l'edifici es troba en un correcte estat de conservació. Als murs exteriors, convindria un repàs als junts del paredat de la cara nord i l'absis, on s'ha perdut molt material. A l'interior, s'ha perdut l'arrebossat en moltes superfícies, i el que resta es troba molt degradat; a més a més, es troba cobert en gran part per sutge. Cal afegir-hi que actualment l'interior s'ha convertit en un magatzem agrícola on s'acumulen estris varis, i on fa anys que no es neteja ni es fa cap manteniment, convertint l'espai en un cúmul de pols i brutícia. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 73887 | PEIN Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-carbasi | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>L'espai de Carbasí reuneix un conjunt d'obagues del sector de la Panadella, entre l'Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importància i només són freqüents en el sotabosc de les magnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigra sp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement són, en part, resultat de la substitució de la roureda submediterrània del Violo-Quercetum fagineae, que te aquí una riquesa i exuberància que rarament es retroba en terres més meridionals. L'estrat arbustiu i herbaci d'aquestes pinedes és ric en plantes de l'Europa Central, així per exemple cal destacar la gran abundància del grèvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució- i la presència d'espècies molt poc freqüents en aquestes contrades, com l'auró blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d'altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fenàs de marge i jonça (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrànies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecció del bosc, i la desaparició d'aquest significa el seu desplaçament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes. Carbasí presenta, doncs, l'interès de reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal característica del paisatge de l'altiplà segàrric, dedicat intensament als conreus de secà. Més a ponent de l'espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament més sec i continental. L'interès d'aquest espai, des del punt de vista faunístic, rau en les seves comunitats ornítiques ben representatives de la zona. Destaca l'abundància d'alguna espècie d'ocell rapinyaire, com ara l'astor, que assoleix una elevada densitat (no només a l'espai estricte, sinó a l'àrea general on és immers). Inclou els termes de Montmaneu i Argençola.</p> | 08008-133 | Carbasí | <p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14/03/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.</p> | 41.6167000,1.4371300 | 369791 | 4608400 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73887-foto-08008-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73887-foto-08008-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els límits en el terme d' Argençola són els següents: Segueix el marge sud de la carretera N-II en direcció E durant un petit tram, per sortir-ne, en direcció SE per una pista que apareix abans d'arribar a l'Hostal del Violí. Segueix aquesta pista fins que es creua amb un torrent, torrent que esdevé el nou límit, (l'eix de la llera) seguint-lo en direcció NE fins a morir al torrent del molí, nou límit (l'eix) resseguit en direcció SE fins arribar a un nou torrent tributari del molí, que el límit segueix (també per l'eix) en un petit tram en direcció NO, fins arribar a una pista que en direcció SO va seguint de forma paral·lela el torrent del molí. Segueix en aquesta direcció pel marges O la pista fins arribar a una canal, a la zona dels forns de la Calç. Aleshores el límit puja per la canal (ambdós marges), en direcció NO, fins arribar a la plana del turó de Carbasí, ben aprop del nucli poblat. El límit segueix el marge E d'aquesta pista en direcció NE, passant pel costat S de cal Borràs, i l'abandona per seguir la corba de nivell 720, en la que es produeix el canvi de zona cultivada a bosc; amb aquest criteri el límit ressegueix una petita llengua de terra situada a l'E de cal Borràs fins arribar a un petit turonet situat per sobre dels 725 metres. En aquest punt el límit ressegueix l'extrem O del turó en direcció N, fins a tocar de nou el canvi de zona cultivada i bosc, en la cota 720, que ressegueix ara en direcció O, fins arribar a una nova pista forestal que descendeix per la massa forestal, a l'alçada de la coma del Balcells. Descendeix en direcció NE pel marge E d'aquesta pista, fins a creuar-se amb una de nova, que pren en direcció NE, i que ressegueix una corba de nivell, fins arribar a creuar-se amb un torrent, a dalt de la zona de les Costes. Des d'aquest torrent el límit segueix una linia recta en direcció NE fins arribar al punt més meridional de la pista que surt del pla de Penes. El límit de l'espai continua per aquesta pista en direcció est, primer i nord, després, durant uns 150 metres fins que s'arriba al límit entre els camps de conreu i el bosc del Solà de la Mussolenca. A partir d'aquest punt, el límit de l'espai ressegueix la divisòria entre els camps i el bosc, en direcció nord i vorejant el Pla de l'Àliga. Es deixa enrere el mateix Pla de l'Àliga i els Clots del Ferrer, i, continuant entre la divisòria camps/bosc, s'arriba a una pista que voreja, pel vessant est, el Clot del Pou. Un cop en aquesta pista, el límit de l'espai abandona la divisòria entre camps i bosc i la ressegueix al llarg d'uns 600 metres fins al punt on s'acaba la pista, just en l'inici de la rasa del Clot del Pou. En aquest punt el límit descriu una recta en direcció O, fins arribar al punt de bifurcació d'una nova pista forestal, de la qual segueix el marge E de la bifurcació occidental en direcció N, vers la zona coneguda com la Solana. Abandona aquesta pista, en prendre una nova bifurcació en direcció NO, fins arribar a una corba molt pronunciada, des de la qual el límit descriu una recta en direcció SO, fins arribar a una nova pista carenera, que ressegueix pel marge E en direcció N, fins arribar al límit del terme municipal de Montmaneu. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73795 | Sant Genís de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-porquerisses | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | La policromia està malmesa. Hi ha humitats distribuïdes per tot l'edifici. Les escales que donen al cor es desprenen. Hi ha una sala contigua en un estat precari. | <p>Petit temple d'una sola nau dins del nucli de Porquerisses. Les característiques del seu exterior, ens mostren una edificació de caire popular, amb una entrada rectangular força senzilla orientada al sud. Sobre d'aquesta entrada una obertura circular. Culmina la façana, un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. Aquesta façana està arrebossada. Però el seu interior, ens mostra una gran bellesa, en comparació amb l'exterior. Emmarcada dins l'estil gòtic tardà, com a trets essencials, un sola nau, volta de creueria i petxines, així com dues capelletes laterals. Sobre l'entrada presenta un cor, on es pot observar en una de les claus de la volta, la data de 1615 amb la imatge d'un sant. Cal destacar també el retaule. L'estil és popular però no exempta d'una certa qualitat. L'estructura del retaule és molt senzilla, conformat per tres carrers que ocupen figures de sants aïllades, emmarcades per una sèrie de pilastres molt simples que sostenen un arquitrau també llis en el que hi figuren en llatí els noms dels sants. Estructura que és emprada igualment per la predel·la que conforma el cos inferior del retaule on hi ha representades igualment tres figures de sants. Pel que fa a les representacions, en el cas de la de Sant Miquel que ocupa el carrer central, assenyalar que es força comuna des del segle XVII, seguint un model difós per la contrareforma que s'inspirà en una representació del pintor italià Guido Reni. En el cas de Sant Roc, crida l'atenció en la representació que enlloc d'un gos amb un pa als peus del sants, que era el típic en època medieval i encara al XVI, hi hagi representat un àngel que assenyala les seves nafres. Quant a Sant Sebastià segueix un model recurrents, vist de front, potser també dins les propostes endegades des de la Contrareforma. A la predel·la es representa al centre la Verge amb el Nen, coronada, com a reina del cel. A banda i banda hi ha dos sants.</p> | 08008-41 | Carrer principal de Porquerisses | <p>Inclosa dins el terme del castell d'Albarells, l'església de Sant Genís està documentada des de 1331. Aleshores tenia funcions parroquials però poc desprès va ser sufragània de la de Sant Martí d'Albarells.</p> | 41.6251400,1.4587800 | 371612 | 4609304 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-foto-08008-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-foto-08008-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-73795-foto-08008-41-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-28 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73789 | Torre del Castell de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-de-clariana | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII | Les estructures estan en un estat de conservació deficient. L'entorn està ple d'enderroc dels murs i la torre. | <p>Poc queda dels que havia estat el Castell de Clariana. S'observa una torre circular, feta amb carreus irregulars, ben escairats i disposats en filades horitzontals ben alineades. D'aquesta torre la part més conservada és l'orientada a l'est, la resta ha caigut en part. En l'entorn de la torre, s'observen estructures quasi en ruïnes en forma de murs.</p> | 08008-35 | Clariana | <p>La primera referència d'aquest castell data de l'any 989, quan el levita Eldemarel llegà al seu germà Sesmon d'Oló, amb l'obligació que donés 300 sous a la catedral de Vic. L'any 1002, el papa Silvestre II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L'any 1015 n'era castlà d'aquest castell i del de Mediona, el levita Guillem. L'any 1084, Maiamburgs i Belessem juraren fidelitat a Berenguer, abat de Sant Cugat, pel castello Cleriana. L'any 1098, el papa Urbà II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L'any 1193, quan finà Berenguer de Clariana, llegà aquest castell al seu fill homònim. L'any 1206, Berengarius de Villafrancha jurà fidelitat per aquest castell a l'abat del monestir de Sant Cugat. L'any 1234, el rei Jaume I el Conqueridor confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. A començaments del segle XVII pertanyia a J. Moxona.</p> | 41.5865000,1.5005300 | 375015 | 4604953 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73789-foto-08008-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73789-foto-08008-35-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat en un indret boscos, l'abandó de l'entorn més immediat ha provocat l'ocupació de l'indret per vegetació i arbrat, que acceleren la destrucció de les estructures. L'enderroc de la majoria d'estructures, sumat a l'estat de l'indret, dificulta la identificació de les estructures. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 73909 | Sant Marc i Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-i-sant-roc | XVIII | Es van restaurar a l'any 2008. | <p>Sant Marc Petita talla de Sant Marc, col·locat dempeus sobre una peanya poligonal motllurada. El sant sosté un gran llibre negre amb la mà esquerra, mentre manté la mà dreta alçada. El genoll dret és flexionat, inclinant-se tota la figura cap a la dreta. Al costat del peu esquerre trobem un lleó en repòs. El sant, jove, porta barba i bigoti,i els cabells llargs i rinxolats. Vesteix un vestit verd,espitregat, amb ribets daurats; el cobreix un gran i folgat mantell vermell. És feta de fusta, pigments emulsionats, pa d'or i guix Sant Roc Talla de Sant Roc, col·locat dempeus sobre una peanya simple. El sant s'aixeca el vestit amb la mà esquerre per mostrar-nos la llaga de la cama. Porta un vestit vermell amb botons daurats, una capa blava amb ribet daurat -color blau clar en l'interior-, folgada. Completen la vestimenta unes botes i un barret d'ala, negres. El flanqueja un gos assegut sobre les potes del darrera, amb la cua cargolada i un pa a la boca. Està feta de fusta, pigments emulsionats i guix.</p> | 08008-155 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1015 Descripció feta per Daniel Font. | 119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73755 | Creu de Terme d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dargencola-0 | XIV | La part central de la columna ha estat restaurada recentment. | <p>Situada a la falda del turó del nucli d'Argençola, a l'inici del carrer que porta al nucli urbà. Feta amb pedra treballada. S'estructura en una triple base octogonal esglaonada, la columna i el capitell també són octogonals. Corona l'element una creu llatina amb decoracions florals. La seva orientació és al nord-est.</p> | 08008-1 | Cruïlla entre la BV-2231 i l'entrada al nucli d'Argençola | <p>Ha estat restaurada en el darrers anys.</p> | 41.5971000,1.4414800 | 370114 | 4606217 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Al costat hi té una pilona de pedra. | 85|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 73891 | Castell d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dargencola | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XII | No hi ha estructures exteriors visibles, exceptuant les esmentades anteriorment. La majoria restes colgades o desaparegudes, degut a la utilització de la pedra del castell, per alçar edificacions a l'entorn d'aquest, com l'església | <p>Situat a la part més alta del poble d'Argençola. Avui en dia pràcticament en ruïnes, solament es conserven estructures a l'interior del turó. Tal com és descriu a la Catalunya Romànica, cal destacar els basaments d'una torre rodona d'uns 7,30 m de diàmetre extern i d'uns 1,70 m de diàmetre intern, amb un mur de 2,85 m de gruix. L'aparell dels paraments interns és fet amb blocs de pedra de petites dimensions i ben escairats disposats horitzontalment. A tocar d'aquesta torre, s'hi troben les restes d'un espai de perímetre irregular amb un mur perforat per una porta, delimitada superiorment amb una llinda de fusta. L'aparell és semblant al de la torre. Prop d'aquestes es conserva una construcció rectangular coberta amb una volta de pedra, amb una obertura a la part superior a mode d'esvoranc, que podria tractar-se d'una cisterna.</p> | 08008-137 | Argençola | <p>El terme d'Argençola apareix documentat per primera vegada a l'any 1012. La primera referència del castell és del 1031, quan va morir Mager, germà del senyor d'Argençola, Clariana i Rocamora, i fou jurat el seu testament en la primitiva església.</p> | 41.5979400,1.4427500 | 370222 | 4606309 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73891-foto-08008-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73891-foto-08008-137-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 73776 | Torre de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-contrast | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII-XX | El seu propietari, en Joan Cortés va restaurar la torre, donant-li el seu estat actual. S'utilitza com a dipòsit d'aigua, tot i això no ha patit cap desperfecte. | <p>Torre de planta circular i forma cilíndrica, d'uns 20 metres d'alçada i uns 7 metres de diàmetres aproximadament. Actualment hi ha un edifici adossat a la torre: Cal Cortés. Consta de tres nivells separats per voltes cupulars de pedra. La porta es troba al nivell intermedi. És de mig punt i està envoltada d'espitlleres. Al segon pis hi ha una finestra oberta en època posterior. La part superior de la torre, resta oberta.</p> | 08008-22 | Contrast | <p>L'indret apareix datat per primera vegada l'any 1241. Al segle XIV, és convertí en una possessió del Monestir de Montserrat. Posteriorment les famílies Jorba i Rocaberti s'ocuparen de la torre. Actualment la família Cortés, que viu a la casa adossada a la torre, son els actuals propietaris de la mateixa, i van dur a terme la restauració d'aquesta.</p> | 41.5811100,1.4336000 | 369425 | 4604454 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En algunes publicacions es parla d'altres característiques de la Torre. El gruix dels murs és de dos metres. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 73838 | Arbreda de l'Hort del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-lhort-del-requesens | XX | Situat en un entorn ben cuidat i ordenat | A l' indret conegut com l'Hort del Requesens, a la zona de la Goda, hi trobem l'arbreda de la Goda. En una superfície que ocupa unes 1.800 Hectàrees hi trobem plantats uns 255 arbres de fulla caduca i 562 de fulla perenne, dels quals n'hi ha uns 125/130 de diferent gènere i espècie. La majoria d'arbres, especialment els pròxims als camins i llocs de repòs porten una etiqueta amb el nom científic (Gènere i espècie) i el corresponent en català. Hi trobem arbres de continents diferents. L'arbreda està rodejada de bosc, el qual està netejat i sanejat, i amb els marges de pedra seca refets. A poca distancia hi ha sembradura i la Riera de la Goda, afluent del riu Anoia, amb arbres de riu , principalment pollancres. Es van plantar majoritàriament de 1973 a 1981 i amb menys intensitat els posteriors, per baixes o nous arbres. | 08008-84 | La Goda. Hort del Requesens | L'actual propietari durant el seus viatges de joventut, va anar portant arbres de tot el món, creant aquesta arbreda de l'Hort del Requesens. | 41.5585600,1.4403700 | 369944 | 4601940 | 1973/81 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73838-foto-08008-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73838-foto-08008-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | El bosc dins el qual està situada l'arbreda està integrat dins el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal nº 02245 data 30-09-2004. | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73925 | Rellotge de sol de Ca la Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-joana | XX | Hi manca l'agulla. | A la façana d'ingrés de Ca la Joana hi trobem un senzill rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb números romans. Fet amb una composició de rajoles representa una escena de caça. Hi manca l'agulla. | 08008-171 | Rocamora | 41.5979200,1.4194800 | 368282 | 4606342 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-3.jpg | Inexistent | Expressionisme abstracte|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 112|119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73924 | Rellotge de sol del Manso Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-manso-ferran | XX | A la façana d'ingrés entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol rectangular del tipus vertical declinant, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Està fet de rajoles de ceràmica. | 08008-170 | Plans de Ferran | El Manso Ferran es va edificar a inicis del segle XX. En fotografies antigues s'observen dos rellotges de sol a la façana que actualment no hi són. És possible que el rellotge actual sigui bastant recent, ja que el seu estat de conservació és molt bo. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A la part inferior, s'hi troba el nom del fabricant, tot i que no s'observa amb claretat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73922 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-i | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | A la masia de Cal Biosca de la Nou, a l'edifici principal, hi trobem a la planta de pis, un rellotge de sol rectangulat del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Conserva l'agulla. Està pintat de color rosat. | 08008-168 | Clariana | 41.5788900,1.5057100 | 375432 | 4604101 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1926 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73764 | Forn de Can Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-sebastia | XX | En bones condicions. La llinda està cremada pel seu ús anterior. | A la planta baixa de la masia de Can Sebastià, s'hi troba un forn, actualment tapiada la seva obertura o boca. Es conserva com a element decoratiu de la masia, construïda el 1916. Contorn amb carreus de pedra, i llinda arrodonida. La base té formà d'ampit. Està incrustat a la paret. | 08008-10 | Argençola. | Es va edificar l'edifici l'any 1916. Hi ha viscut sempre la família Miquel. | 41.5989300,1.4512300 | 370930 | 4606406 | 1916 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Llorenç Miquel i Taixé | Esmentar que la masia no presenta altres elements a destacar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 73852 | Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laribau | XVII | Ha estat restaurada | A tocar de la carretera BV-2212 a l'alçada del km 5.5. Aquesta masia que ha estat restaurada recentment. Consta d'una edificació amb funcions d'habitatge, i d'altres d'annexes vinculades originalment a l'explotació agrícola i ramadera. L'edifici principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original estava orientada al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda arquejada de fusta. Totes les finestres tenen també llinda de fusta, i destacar la finestra central de la planta de pis, que té un ampit pronunciat. Hi ha un rellotge de sol a la planta de pis. L'accés actual a l'edifici, actualment es fa per la façana est, on hi ha una entrada bastant senzilla. Una petita coberta, cobreix l'entrada. Les finestres d'aquesta façana, son senzilles i amb llindes de fusta. Davant d'aquesta façana tenim el cup de vi, d'estructura rectangular. La façana nord, només destacar un contrafort que conté un altra entrada a l'edifici. | 08008-98 | Clariana | Ca l'Aribau, és una de les masies antigues del terme de Clariana. Al segle XVII tenia bastantes propietats repartides per la zona, així ho demostra el capbreu de 1634 de l'Arxiu Parroquial de Clariana. Com en altres masies de la zona, es possible que fos més antiga. | 41.5886000,1.4986100 | 374859 | 4605189 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73913 | Mas de Toriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-toriga | XVI | Només es conserva pràcticament un paret, i en un estat deficient. | Actualment només en queden les restes del que havia estat una de les cases importants de l'antic terme de Clariana. Dempeus només es conserva el mur oest on cal destacar-hi l'existència d'un forn i algunes finestres, i part del mur nord. Hi ha altres estructures visibles a nivell de terra. A uns metres de les restes hi ha una bassa envoltada de vegetació. Està pròxim a la riera de Clariana i Cal Porcater. | 08008-159 | Clariana | Les nombroses referències al Mas Toriga en els capbreus de l'Arxiu Parroquial de Clariana, tant de l'any 1606 com en del 1634, on parla de diverses propietats que tenia aquest mas. També s'esmenta en un dels testaments del mateix arxiu, datat el 1548. Possiblement podria tenir uns precedents més antics. Actualment no s'hi pot entrar a l'interior, però un veí de l'indret comenta que a l'interior hi ha una llinda amb una data del segle XV. | 41.5882800,1.4911400 | 374236 | 4605164 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73913-foto-08008-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73913-foto-08008-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73913-foto-08008-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73758 | Fortificació de Rocamora o Viladaspis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-rocamora-o-viladaspis | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XIV | L'arbrat i la vegetació de l'indret empitjoren les estructures del mur que resta dempeu. | Actualment només s'observa un mur en peus. Es troba situat a la part alta d'un turó boscós al sud-est de Rocamora. El mur que resta dempeus es caracteritza per un alçat de carreus horitzontals i irregulars, units per morter. L'entorn més immediat hi trobem enderroc de la mateixa construcció, així com estructures sense identificar. Estudis anteriors la descriuen com una fortificació de planta rectangular. | 08008-4 | Rocamora | Les dades documentals sobre aquesta fortificació son bastant escasses. Al segle XI senyorejava el castell Maier, germà d'Ermernir de Castellet, tal com consta en el seu testament sagramental datat l'any 1031. No hi ha més noticies fins al segle XIV, quan l'any 1322 l'Infant Joan vengué la jurisdicció dels Castells d'Albarells, Carbasí i Rocamora al prior del Monestir de Montserrat . | 41.5924100,1.4244100 | 368682 | 4605722 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les estructures sense identificar poden correspondre a les restes d'habitacions, així com a la desapareguda església de Sant Jaume. La vegetació que actualment ocupa l'indret, dificulta la interpretació in situ d'aquestes estructures. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73926 | La Rectoria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-clariana | XIX | Ha estat restaurada en la seva totalitat. | Adossada al mur oest de l'església de Santa Maria. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Alçada amb murs de pedra vista hi trobem l'accés principal a la façana sud, amb una petita d'entrada amb brancals i llinda de pedra. Presenta diverses finestres amb ampit de pedra i llinda de fusta repartides per la resta de façanes. Cal destacar-hi a l'interior un forn situat a la planta baixa. Ha estat completament restaurada i adaptada al seu nou ús actual com allotjament rural. Hi trobem un jardí i una piscina a la part nord. | 08008-172 | Clariana | Es va construir amb posterioritat a l'església de Santa Maria de Clariana. A mitjans del segle XX fou abandonant, i el seu estat de conservació era cada vegada més dolent, a l'igual que el de l'església. A finals dels anys 70 del segle XX, l'actual propietari compra l'edifici de la rectoria al Bisbat de Vic i restaura la casa. Es converteix en una segona residència fins a inicis del segle XXI, quan es converteix en un casa de turisme rural. | 41.5910500,1.4980100 | 374814 | 4605462 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73926-foto-08008-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Originalment l'accés es trobava a l'est, al porxo on trobem l'entrada l'església de Santa Maria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73903 | Col·lecció d'objectes d'Argençola al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dargencola-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | El material es conserva en general en bon estat. | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d' Argençola que va excavar Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada entre els anys 70 i 90 del segle XX. S'hi poden trobar materials de diferents cronologia, des de prehistòria fins a medieval. El jaciments del municipi d' Argençola amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Casanovas amb referència P-47 Cista megalítica dels Plans d'en Ferran amb referència núm. P-3(4) i M-32 Cal Mensa amb referència núm. M-2. Camí de Cal Gotzo de Dalt amb referència: 108. Poblat d'Albarells amb referència: M-357 i M-446 A Ponent del Mas Gallina amb referència: M-571 i M-563 Cal Macari amb referència: C-110 | 08008-149 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia, amb columnes de ferro colat a la planta baixa i encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest edifici es pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren un recorregut pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos. També es pot visitar la secció L'Home i l'Aigua que dona una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat. Cal Granotes és una de les adoberies més antigues d'Europa. Fou construïda en el segle XVIII i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Actualment mostra l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creació d'una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguració del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va instal·lar a l'edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941. Les seccions o temàtiques del museu eren ciències naturals, arqueologia, art antic i art modern, història i folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell, únic a la Península Ibèrica i tercer d'Europa, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici Garcia Fossas. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica. Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creació, l'any 1982, de la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l'Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l'Alcalde d'Igualada. El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogràfic més restringit. Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de 'Cal Granotes' i 'L'Home i l'Aigua'. | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 78|79|80|81|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 73777 | Celler del Cal Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-del-cal-cortes | XVIII-XIX | Alguns elements del celler no es conserven. L'estat dels murs és millorable. | Al baixos de l'edifici, hi trobem l'antic celler avui en desús, i que s'ha utilitzat per a diferents usos després de la seva funció original. S'observen dos espais ben diferenciats, i separats per una volta apuntada poc pronunciada. Cal destacar els carreus d'aquesta volta. Molts dels elements arquitectònics del celler han desaparegut, en modificacions posteriors. Tot i això conserva l'essència dels cellers domèstics. | 08008-23 | Nucli de Contrast | Fins a mitjans del segle XX, s'utilitzà com a celler particular. Actualment, es fa servir com espai per desar-hi elements diversos. | 41.5809100,1.4338400 | 369445 | 4604431 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73777-foto-08008-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73777-foto-08008-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73777-foto-08008-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Necessitats posteriors, han fet canviar aquest espai. Ara hi trobem espais destinats a la cria d'animals, ja siguin gàbies o menjadores. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73894 | Portalada de Casa Davins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-casa-davins | XVIII | S'evidència el desgast en la pedra. L'escut està parcialment destruït. | Al carrer Major d'Argençola, en un edifici de grans dimensions, hi destaca una portalada adovellada de bella factura. És format per un seguit de dovelles rectangulars de grans dimensions. A la dovella central hi trobem un escut molt desgastat pel pas del temps, i just a sota la data de 1774. Recentment es va afegir un petit rajol amb el nom de la casa: Casa Davins. | 08008-140 | Carrer Major s/n | 41.5978500,1.4438000 | 370309 | 4606297 | 1774 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73894-foto-08008-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73894-foto-08008-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73894-foto-08008-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'edifici és de grans dimensions, s'han arrebossat totes les façanes. Presenta contraforts a la façana sud, degut al desnivell del carrer. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73763 | Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-segura | XVII | Es troba pràcticament en ruïnes tot el conjunt arquitectònic. Cal afegir l'ocupació de la vegetació tant de l'interior, com de l'exterior del conjunt. | Antiga masia important del municipi, avui dia en pràcticament en ruïnes. Estava construïda amb pedra del país, així com també murs de tàpia en algunes parts del parament. Resten dempeus els murs(exceptuant el nord-oest), però tant la coberta, com la majoria dels espais interiors s'han enrunat. Constava d'un edifici principal i diverses edificacions complementaries. Davant de la façana principal, orientada al sud-oest, hi ha un espai tancat per murs, que reforçava la imatge de masia forta vista des del camí que dona accés al conjunt. Cal destacar-hi les diferents voltes apuntades que encara es conserven al seu interior, així com un cup de vi, que s'observa entre l'enderroc de la plantes superiors, situat al nord-oest del conjunt. A la façana sud-est, es conserva una entrada amb arc adovellat de mig punt, coberta quasi del tot per la vegetació abundant de l'indret. | 08008-9 | Rocamora | Havia estat una de les masies històriques del municipi d'Argençola. Fins a mitjans del segle XX encara estava habitada. El seu actual propietari va aprofitar material d'aquesta casa per fer-n'hi un altra en un altre municipi. Aquest fet accelerà la seva degradació fins arribar a l'estat actual, quasi de ruïna. | 41.6025400,1.4243100 | 368694 | 4606847 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73763-foto-08008-9-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73861 | Jaciment de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-mensa | XI-XII | No és pot apreciar l'estat ja que actualment hi ha un camp de blat. | Aquest enterament aïllat està situat a prop del camí que de Santa Coloma de Queralt mena a Argençola, a la vora de Cal Mensa i del petit agregat de Contrast, a l'extrem meridional del municipi, en un lloc erm, entre bosc i camps de conreu. Com a resultat de la visita a l'indret, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica al 1984, es pot dir que es tracta d'un enterrament en cista medieval, no antropomorf, de planta rectangular i amb les parets formades per peces posades verticalment; la coberta era una llosa sencera. També s'ha recollit un fragment de ceràmica alt-medieval en aquest lloc. Aquest tipus d'enterrament és propi dels segles XI i XII d.C. El fragment de ceràmica és a torn, té forma globular, pasta de color grisa-marró i amb desgreixant de quars i mica daurada, amb una decoració incisa a base d'una línia horitzontal | 08008-107 | Contrast | Enterrament descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1966. En la revisió de la Carta Arqueològica realitzada l'any 1991 es desmenteix que fos un enterrament aïllat. En la visita dels arqueòlegs que varen revisar la Carta no varen poder localitzar l'enterrament, el qual devia estar tapat, ja que s'han tirat terres des del camp superior. Segons informacions del propietari, quan es va fer el camp de conreu, abans de la Guerra Civil espanyola, varen aparèixer un total de 18 sepultures de lloses, de les quals unes 10 eren d'adults i la resta d'infants, pel que la sepultura descoberta per la secció d'arqueologia del CECI, devia ser una de les poques que no es va destruir, i per tant no és un enterrament aïllat, sinó que formava part d'una necròpolis. | 41.5818100,1.4243600 | 368656 | 4604546 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73861-foto-08008-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73861-foto-08008-107-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment no s'hi observa res. Al camp s'hi conrea blat, que en aquesta època de l'any està bastant alt. El material trobat es conserva al Museu Comarcal. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73813 | Sepulcre Megalític dels Plans de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-dels-plans-de-ferran | Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d'època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d'ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC. | 08008-59 | Plans de Ferran | A començament de l'Edat del Bronze l'home deixa de viure a l'aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l'observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s'inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l'entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d'aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals. El sistema per a la seva construcció es basava en l'arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d'un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús es situava la pedra de la coberta. | 41.5692100,1.4536400 | 371072 | 4603102 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi ha controvèrsia sobre la propietat del Dolmen. Uns estudis de delimitació entre termes municipals duts a terme per la Generalitat han revelat que el sepulcre està a la comarca de la Conca de Barberà i no a la de l'Anoia. El sepulcre megalític, conegut com Plans de Ferran, fins ara localitzat a Argençola, es troba en realitat dins dels límits de Santa Coloma de Queralt. És a dir, el monument funerari ha passat de la demarcació de Barcelona a la de Tarragona. | 79|80|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73897 | Mina del Molí de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moli-de-clariana | XVIII-XIX | L'entrada i l'inici de la mina es troben en un estat de conservació deficient. S'ignora l'estat interior ja que no s'hi ha accedit. | Aquesta construcció es troba situada a prop del Molí de Baix de Clariana, el qual proporcionava aigua a la mina. No s'observa cap tipus de revestiment a les parets, tot i que es possible que l'hagi perdut. Costa molt de trobar-lo perquè està amagat entre la vegetació. L'altra boca de la mina es situa al Molí de Dalt de Clariana, amb uns 300 metres de túnel. | 08008-143 | Clariana | La història d'aquesta mina, va lligada tant al Molí de Dalt de Clariana com al Molí de Baix de Clariana, ja que portava l'aigua d'un molí a l'altre. Amb una mina d'aigua o un pou, el pagès ja podia plantejar-se dedicar-hi una part de la terra a una petita horta ja que el principal element, l'aigua, ja el tenia al seu abast. L'única diferència era que si bé de la mina l'aigua sortia per sí sola, del pou era necessari extreure-la amb algun mecanisme que donés suficient cabdal com ara una sínia o un molí de vent. | 41.5888300,1.4971600 | 374739 | 4605217 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | S'esmenta que recollia l'aigua des d'un canal que venia des de l'alçada de Cal Porcater, i que proporcionava aigua al Molí de Dalt de Clariana. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73829 | Arcada de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcada-de-cal-mensa | XV-XVI | Ha estat restaurada. | Arc diafragmàtic lleugerament apuntat, fet amb petits carreus de pedra disposats verticalment. Es troba a l'actual menjador de Cal Mensa. | 08008-75 | Contrast | Cal Mensa ha patit moltes modificacions que li han canviat la seva imatge primitiva. Queda però en el seu interior la volta apuntada, probablement dels segles XV o XVI | 41.5830300,1.4246600 | 368684 | 4604681 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73829-foto-08008-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73829-foto-08008-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73829-foto-08008-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En aquest mateix edifici hi havia hagut el celler i cup de vi, però han estat eliminats en reformes de l'edifici. | 94|98|119|93 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73762 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-95 | XIX | Ha perdut part de la coberta, així com l'entrada. | Barraca de pedra seca de grans dimensions i planta circular. És troba al centre d'un camp de cultiu entre Cal Tolosa i Cal Manuel. Coberta interior de falsa cúpula, en força mal estat. L'entrada s'orienta al nord-est i presenta un estat deficient. | 08008-8 | Carbasí | Tot i que se'n deuen haver fet des de l'antiguitat, la majoria de les barraques que es conserven es van ser construir en el moment de la màxima expansió de la vinya a mitjans del segle XIX. Els constructors de les barraques podien ser els mateixos pagesos, però sovint es contractaven els serveis d'un barracaire amb experiència. La seva principal funció era servir d'aixopluc durant els dies de feina a la vinya, tant per protegir-se de la pluja com per escalfar-se vora el foc a l'hivern o per estar una estona fresc a l'estiu. També servien per guardar eines o altres objectes relacionats amb la feina. | 41.6100700,1.4212900 | 368458 | 4607688 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La tècnica constructiva es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. Les pedres que formen les filades, es collen unes amb les altres per tal de aportar fermesa a la filada, i es situen lleugerament inclinades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73880 | Barraca de pedra seca de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-carbasi | XIX | Tot i que l'estat de conservació no és dolent, comença a tenir problemes d'estructura a la volta, així com humitats. | Barraca de pedra seca, situada al nord de Carbasí. Està integrada pràcticament en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta de apuntada. En estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08008-126 | Carbasí | La barraca és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. | 41.6128300,1.4283500 | 369052 | 4607984 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73880-foto-08008-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73880-foto-08008-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73880-foto-08008-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73784 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-96 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | La solidesa de l'estructura, ha permès que es conservi en bon estat. Tot i això la presència d'arbrat, pot provocar que les arrels d'aquests facin malbé la barraca. | Barraca de pedra seca, situada en una de les propietats de Cal Biosca de la Nau. Situada a peu del camí, està integrada en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta de canó al seu interior, que dona solidesa a la coberta. Això cal sumar-hi també un estrep a cada lateral que reforçaven l'estructura de la barraca. A la part exterior de la coberta, es reomplia de terra, integrant-la en el paisatge de la terrassa superior. A l'interior, veiem una obertura quadrada que servia per dipositar objectes. Aquest tipus de cabanes s'anomenen de boca oberta, ja que no hi ha mur d'ingrés. Al estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08008-30 | Clariana | La barraca de marge té com a principal tret diferenciador de les altres barraques el fet d'estar construïda dins d'un marge. Per tant, la seva construcció anava lligada a la construcció del propi marge. És habitual aquest tipus de barraca en indrets més muntanyencs | 41.5764100,1.4990000 | 374868 | 4603835 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73800 | Barraca de pedra seca d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dalbarells | TORRAS I RIBÉ, Josep. (1991). Història de l'Anoia. Vol II (pàg 275-287). Manresa: Edicions Selectes. | XVIII-XIX | Tot i què no presenta problemes, s'hauria consolidar l'estructura. | Barraca de planta circular, situada al camí que puja al nucli d'albarells. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 08008-46 | Camí de Porquerisses a Albarells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. A finals del segle XVIII el conreu de la vinya al municipi d'Argençola, s'estimava en 390 cargues. Un segle més tard, un cens citava 390 hectàrees de vinya. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. A Argençola s'hi troben diversos exemplars d'aquests tipus de construccions, fet que demostra la importància que tingué en aquest municipi. | 41.6263800,1.4699900 | 372548 | 4609426 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73858 | Ca l'Esteve de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-de-baix | XIX | Ha estat restaurada. Els criteris de restauració sobretot en les obertures potser no són els més adequats. | Ca l'Esteve de Baix es troba situat al sud-oest del terme municipal, i pròxim a la població de Bellmunt de Segarra. Es tracta d'una gran edificació amb diverses edificacions annexes tancada per murs. Consta d'una edificació principal a la qual se li va afegir un cos a l'est i un altre a l'oest. Té planta baixa, i dues plantes de pis. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Aquesta edificació s'hi accedeix a l'interior per la façana sud, a través d'una entrada senzilla amb brancals de maons. Les finestres son molt senzilles. El cos afegit per l'est, cal destacar els badius amb arcs rebaixats de rajol. El mur que tanca el recinte està arrebossat. | 08008-104 | Rocamora | 41.5796800,1.4026600 | 366843 | 4604342 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73858-foto-08008-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73858-foto-08008-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73858-foto-08008-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73855 | Cal Manaco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manaco | XIV-XIX | L'estat de conservació és deficient. Les edificacions annexes han estat enderrocades i les que no ho estan, presenten greus problemes en les estructures tant horitzontals com verticals. | Cal Manaco havia estat una masia important de Rocamora, amb un gran nombre d'edificacions annexes, que a dia d'avui han estat enderrocades. Situat al nord de Rocamora, conserva tres cossos d'habitatge, en un estat de conservació deficient. Alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, conserva part de l'arrebossat en algunes façanes. Les cobertes estaven orientades (nord-sud) i amb teula àrab. L'edifici primitiu és el situat al centre, i com tret més característic, és el portal d'entrada situat a la façana sud, amb un arc de mig punt adovellat. Posteriorment és va ampliar l'edificació per l'oest, afegint un cos de dimensions similars. La façana sud d'aquest, s'ha perdut en gran part. A finals del segle XIX es va afegir un altre cos, a l'est, i amb una diferent orientació que els dos cossos esmentats anteriorment. La coberta s'orienta cap a l'est, i destaca per tenir una alçada superior als altres cossos, i pel gran nombre de finestres a la façana d'ingrés orientada a l'est. Hi havia diverses construccions annexes que varen ser enderrocades recentment. La més evident, estava adossada entre les façanes sud dels dos cossos més antics, on s'observa clarament la forma de l'edificació. | 08008-101 | Rocamora | Es remunta al segle XIV, on només hi havia el cos central. Posteriorment s'hi va afegir el cos oest, i a finals del XIX el de l'est. | 41.5942900,1.4189700 | 368232 | 4605939 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73855-foto-08008-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No s'ha pogut identificar per l'estat deficient d'algunes parts del conjunt, però el propietari indica que hi ha dos cups de vi, i una premsa, així com una sitja. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73895 | Cal Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riba | XIV-XVII | Ha estat restaurada recentment conservant els trets originals. Una de les voltes apuntades del celler, es va haver de desmuntar la part superior ja que sobresortia en una habitació que s'havia reformat. | Cal Riba és troba situada al nord-oest del nucli de Clariana, al costat de la Rectoria. És una edificació que tot i els canvis i adaptacions als nous temps, presenta encara elements arquitectònics destacats del seu passat. Consta d'un edifici principal ( format per dos cossos), un secundari i un petit espai obert tancat per murs que donen accés a l'interior del recinte. L'edifici principal consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Les façanes a pedra vista, es caracteritzen per petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta presenta diverses orientacions, segons el cos. El cos més a l'oest (nord -sud) i el cos més a l'est (nord-est), acabades amb teula àrab. Cal destacar la portada d'ingrés a la façana sud, amb grans dovelles, on a la dovella central hi trobem esculpida una creu i el nom de Joseph Riba, juntament amb la data de 1751. La façana nord, dona amb un cobert més modern. Aquesta façana es possible que fos l'accés primitiu, i cal destacar-hi un entrada amb volta apuntada i carreus ben treballats. Les finestres presenten brancals i llinda de pedra. A l'interior de l'habitatge cal destacar-hi el celler, on s'observen diferents voltes apuntades, així com botes de vi bastant antigues. En altres espais interior, s'observen altres voltes apuntades. Altes estances a destacar es l'antiga quadra, amb n gran embigat de fusta i la menjadora de pedra de grans dimensions, el forn de pa, amb la boca de pedra. | 08008-141 | Clariana | Es desconeix amb exactitud la història d'aquest edifici. Tot fa pensar que és dels edificis més antics de l'indret de Clariana, i que possiblement des de l'Edat Mitjana hi hagi hagut una evolució constructiva en l'espai que ocupa l'edifici. Durant la Guerra Civil, l'àvia de l'actual propietari va cremar nombrosa documentació històrica de la casa, per por a represàlies. | 41.5910400,1.4978600 | 374801 | 4605461 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73895-foto-08008-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73895-foto-08008-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73895-foto-08008-141-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73877 | Can Rossó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosso | XIX | Cal Rossó és troba situat a peus de la N-II entre els nuclis de Santa Maria del Camí i Porquerisses, just a sota de l'Autovia A-2 de Lleida a Barcelona. Consta d'una edifici principal, amb funció d'habitatge, i diferents construccions annexes. L'edifici principal a peu de carretera, consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Presenta les façanes arrebossades i pintades de color crema i rosat en els marcs de les obertures i la separació entre plantes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada rectangular a la planta baixa, on a la llinda hi trobem inscrit J C 1932 dins d'un cor. Aquesta data correspon a l'ampliació que es va fer de l'edifici. Al costat hi trobem en un placa Can Rossó 1835. A la resta de la façana hi trobem un balcó i diverses finestres senzilles. A la façana nord, a la part superior ( ja que el terreny esta més elevat en aquesta façana) hi ha l'espai on hi ha el cup de vi. Aquest comunica a l'interior amb l'antic celler de la casa, on es conserva encara l'estructura de pedra quadrada per on sortia el vi provinent del cup. Aquest espai quadrat conserva encara l'embigat de fusta i algunes voltes. En aquest espai s'hi guarda la pala del forn, element que per altra banda no és visible, tot i que no s'ha destruït. A l'entorn de la casa, hi trobem dues cisternes d'aigua, un de mitjans del segle XIX i una posterior, de mitjans del segle XX ( 1950). Altres elements destacats són les construccions annexes que hi ha a l'entorn de la casa, de gran senzillesa, però que ens mostren l'estètica rústica que l'edifici principal ha perdut. | 08008-123 | Antiga N-II km 539 | Es va edificar l'any 1835. L'any 1932 Josep Closa que era el propietari en aquell moment, va restaurar la casa, ampliant-la per l'est. Durant les obres de l'Autovia A-2 de Lleida a Barcelona, va estar a punt de ser expropiada i enderrocada per a facilitar els treballs. Al final es va poder evitar aquest fet i es va compensar la família Closa, amb l'adequació dels espais que havien estat afectats per les obres. | 41.6295600,1.4669500 | 372301 | 4609783 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73877-foto-08008-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73877-foto-08008-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73877-foto-08008-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73857 | Cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soler-2 | XIX | La major part de les estructures horitzontals estan caigudes, i les verticals estan en un estat de conservació deficient. La vegetació i l'arbrat han envaït l'espai. | Cal Soler es troba situada al sud-oest del terme municipal, i pròxim a la població de Bellmunt de Segarra. Situada en un turó davant del camí de Bellmunt. Es troba en un estat de conservació deficient i envaïda per la vegetació i l'arbrat. Es pot identificar però l'estructura rectangular que formaven les diferents edificacions. Per una banda a l'est, hi havia l'edifici que tenia funció d'habitatge alçat amb carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta era a dues vessants ( nord-sud). Té accés a l'interior pel sud. No hi ha elements a destacar a la resta de façanes. A l'oest hi havia un espai tancar per murs, on és pot observar el cup de vi. | 08008-103 | Rocamora | 41.5851200,1.4064400 | 367169 | 4604940 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73857-foto-08008-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73857-foto-08008-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73857-foto-08008-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En la cartografia surt esmentada com la Torre del Bord. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73856 | Cal Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-2 | XVIII-XIX | Ha estat restaurada. | Cal Torrents està situat a l'oest de Rocamora, i representa una gran estructura rectangular formada per l'habitatge i antigues estances destinades a l'activitat de la casa. A dia d'avui la seva funció solsament és d'habitatge. Hi ha diferents edificacions que s'estan alçant amb un bon criteri arquitectònic. El recinte d'accés es troba tancat per baranes i una entrada. Hi ha diferents espais on hi ha bestiar eqüestre. És diferencia el cos que havia estat l'habitatge original, i que consta de planta de baixa i dues plantes de pis. Les façanes són a pedra vista, formades per petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. S'ingressa a l'edifici per la façana nord, amb una entrada amb arc carpanell. A la resta de plantes hi ha finestres senzilles, i un balcó central per planta. A la resta de façanes nomes destacar-hi diverses finestres de la mateixa tipologia. L'edifici adossat forma part de l'habitatge, utilitzant-se les plantes de pis per a tal finalitat, i la planta baixa com a magatzem. Originalment a la planta baixa hi havia les quadres, on encara es conserva algun element que ens ho recorda. D'estructura molt similar a l'edifici principal, presenta la mateixa i distribució de plantes, tècnica constructiva i vessants de la coberta. Té diferents elements interessants en les façanes, destacant els grans arc rebaixats de pedres irregulars a les plantes de pis de totes les façanes, així com l'entrada a la planta baixa també amb arc rebaixat. A la façana sud, hi trobem un pont llevadís que comunica amb el camí a un nivell superior de la casa. Cal destacar diferents construccions que s'estan edificant amb l'aplicació de línies corbes a les façanes, i la utilització de voltes de canó i grans arcs rebaixats. Entre aquestes hi podem trobar una petita torre circular, que recorda a les torres de guaita típiques de l'Anoia. | 08008-102 | Rocamora | Es remunta finals del XVIII i principis del XIX, feta amb gran part amb material de les edificacions que hi havia a la zona del Castell de Rocamora. A mitjans dels anys 70 del segle XX, comença a rehabilitar-se les edificacions que es trobaven en un estat de conservació deficient. | 41.5930200,1.4177800 | 368131 | 4605800 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73856-foto-08008-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73856-foto-08008-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73856-foto-08008-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73866 | Vall de Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-freixa | No es pot observar l'estat actual, ja que hi ha camps de conreu. | Camp situat sota la Vall de Freixa, a prop de la població d'Argençola. Hi apareixen fragments de ceràmica romana, un penjoll de 5 cm d'alt x 3 cm d'ample, que consisteix en una figureta de bronze que representa un brau. | 08008-112 | Argençola | 41.5921900,1.4388700 | 369887 | 4605676 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 73927 | Cementiri de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-clariana | XIX | Cementiri de petites dimensions. D'estructura rectangular, es troba orientat cap al nord-est. L'accés la recinte es troba al sud-oest i presenta una entrada triangular amb brancals i llinda de pedra. A la dovella central hi ha la data de 1891. A sobre d'aquesta s'hi observa una petita placa amb la inscripció 'ROGAD POR NOSOTROS'. A la part superior hi trobem una creu força senzilla. A l'interior del recinte hi ha un passadís amb xiprers i els nínxols al nord-est i al sud-oest. | 08008-173 | Clariana | L'any 1891 entrava en funcionament el cementiri de Clariana. A finals del segle XIX es crearen els cementiris que avui dia trobem al municipi d'Argençola. | 41.5955400,1.5008600 | 375060 | 4605956 | 1891 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.