Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73755 | Creu de Terme d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dargencola-0 | XIV | La part central de la columna ha estat restaurada recentment. | <p>Situada a la falda del turó del nucli d'Argençola, a l'inici del carrer que porta al nucli urbà. Feta amb pedra treballada. S'estructura en una triple base octogonal esglaonada, la columna i el capitell també són octogonals. Corona l'element una creu llatina amb decoracions florals. La seva orientació és al nord-est.</p> | 08008-1 | Cruïlla entre la BV-2231 i l'entrada al nucli d'Argençola | <p>Ha estat restaurada en el darrers anys.</p> | 41.5971000,1.4414800 | 370114 | 4606217 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Al costat hi té una pilona de pedra. | 85|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 73756 | Cal Pujó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujo | XVI-XIX | L'estat de conservació en general és bo. Tot i que els elements destacats presenten un estat de conservació millorable degut a la pèrdua d'utilitat. | Conjunt arquitectònic format per diferents elements, la masia i edificis auxiliars. L'edifici principal és de planta rectangular, i s'estructura en soterrani, planta baixa, i planta de pis. Alçat amb pedra, actualment aquesta és visible ja que es recentment es va treure eliminar l'arrebossat de les façanes. S'observen diferents parts en l'edifici principal, partint d'un cos més antic i amb ampliacions posteriors. Els elements més remarcables es troben a l'interior, on hi trobem a la planta baixa una volta apuntada, que actualment està tapiada. En aquesta mateixa planta baixa, hi ha una cuina de mitjans del S.XIX moment en que l'edifici va patir una ampliació. A la planta de pis, hi trobem una cuina i el forn antics de l'edifici. Al soterrani cal destacar-hi el celler, amb paviment de terra, i on s'observen els fonaments de l'edifici original, que arrenquen de la roca mare. L'entrada actual amb arc rebaixat, presenta a la llinda central la data de 1856, any en que es va acabar una de les ampliacions del cos principal. | 08008-2 | Rocamora | L'habitatge primitiu es podria remuntar al segle XVI. Com totes les cases de Rocamora, es va construir amb les pedres del Castell de Rocamora. | 41.5932400,1.4192200 | 368251 | 4605822 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73757 | Sant Jaume de Rocamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-rocamora | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Restaurada l'any 1991. | Edifici de petites dimensions, consta d'una sola nau, portal de llinda recta amb marcs laterals motllurats. Sobre l'entrada, hi ha una petita obertura rectangular, així com una placa de marbre que indica la data de la darrera restauració. Culmina la façana una campanar d'espadanya d'una sola obertura. La coberta és dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Al seu interior s'hi observa una volta de canó actualment estucada i sense pintar, i cal destacar-hi dues capelles laterals de petites dimensions. Altres elements a destacar, són una pica baptismal amb unes inscripcions il·legibles, així com una imatge de Sant Jaume. Adossat al mur sud, hi ha un petit cementiri. | 08008-3 | Rocamora | L'església de Sant Jaume està documentada des del segle XI. S'esmenta en una llista de parròquies del Bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050 amb la grafia de Rocha Maura. L'advocació del temple apareix l'any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual féu una deixa piadosa a l'església de Sant Jaume de Rocamora. Aquesta església va tenir la condició de parròquia fins al segle XV i després passà a ser sufragània de Bellmunt. La darrera aparició com a tal és en una llista de parròquies del Bisbat de Vic de l'any 1438. Una antiga tradició diu que el lloc originari de la capella era el conjunt de ruïnes conegudes com a Sant Jaume de Viladaspis, on hi havia el castell de Rocamora. El trasllat a l'indret actual seria probablement anterior al 1685, quan s'esmenta la capella de Sant Jaume amb quatre famílies a l'entorn seu. L'any 1991 es va realitzar la darrera restauració. | 41.5937300,1.4190600 | 368239 | 4605877 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La placa de marbre que hi ha a sobre l'entrada, conté la següent inscripció: El Sr Bisbe Antoni Deig inaugura les obres de restauració de la Capella de Sant Jaume. Rocamora 3-11-1991 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73759 | Molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-vinyes-0 | XVI | Ha estat restaurada respectant tots els elements d'interès de l'edifici. Tant el forn, com el cup, s'han restaurat de manera que representés l'original, tot i què aquests es trobaven ensorrats. | Conjunt arquitectònic format, per l'edifici original, que tenia funció de molí, així com diferents ampliacions i edificis complementaris que configuren l'actual conjunt. L'antiga bassa avui està coberta de terra i forma part del jardí de l'habitatge. Pel que fa al cacau, s'observa la seva ubicació però te una funció de cisterna. Cal destacar-hi dos elements exteriors, al nord-est del conjunt, on hi trobem l'antic forn i el cup de vi. A dia d'avui s'utilitzen amb altres finalitats. A la façana nord de l'edifici principal, s'hi observen diverses modificacions en la façana. Cal esmentar que aquesta façana era per on desaiguava el molí, i s'hi observa la sortida quasi coberta, ja que es va reomplir el terreny per anivellar l'entorn. S'observa parcialment aquesta sortida amb una volta amb arc de mig punt. A l'interior de l'edifici, a la planta de pis, cal destacar una fornícula motllurada i amb una petxina decorada a l'interior, així com una inscripció a la part superior ' Ramon Mestres 1803'. En aquesta mateixa planta, hi ha unes escales empedrades, que ens porten a les dependencies millor conservades del molí. És diferencia clarament una metodologia constructiva diferent, i l'ús de voltes. Encara hi trobem un nivell inferior, on hi ha conservats els elements més interessants. Una volta de canó apuntada domina tota l'estància. Encara hi ha la mola de pedra, que reposa en un base de fusta on hi ha la data de 1880. | 08008-5 | Argençola | Es podria remuntar, al segle XVI, tot i que no es descarta que pugui tenir uns precedents més antics. Deuria funcionar fins a inicis del segle XX. Fa uns 20 anys una família anglesa va adquirir el molí, i van dur a terme la restauració d'un immoble que estava bastant degradat. | 41.6020500,1.4351200 | 369594 | 4606776 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es vol actuar en el soterrani de l'edifici. Aquesta és la part més interessant de l'edifici, però per la seva complexitat no s'hi ha intervingut com a la resta de l'edifici. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73760 | Cal Tolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tolosa | XIV-XVIII | Ha estat restaurada en els darrers anys, exceptuant les edificacions auxiliars. | Conjunt arquitectònic imponent, format per l'edifici principal i diverses construccions complementàries. S'observen diferents evolucions de l'edifici principal, amb una primera construcció i diferents ampliacions posteriors. L'accés a l'interior del conjunt es situa a l'oest, on dues edificacions formen un tipus de baluard d'entrada. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'accés a l'interior de l'edifici principal, actualment arrebossada. Elements exteriors a destacar, solsament podríem citar dos ampits, un a la façana principal, orientada al sud, i un altre a la façana nord. Annex amb aquestes, hi trobem una petita cabana de pedra seca, amb una volta de canó apuntada. | 08008-6 | Carretera BV-2234 km 2. Carbasí. | L'edifici actual segurament és del segle XVII o XVIII. No obstant és possible que hi hagués alguna construcció més antiga, ja que l'indret de Tolosa és citat amb anterioritat. | 41.6087000,1.4176900 | 368155 | 4607541 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73761 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-2 | XX | Ha estat restaurada totalment, tant a l'exterior, com a l'interior, adaptant-la a les necessitats i obligacions d'un allotjament rural. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. A les façanes que són a pedra vista, només destacar-hi els marcs de maó de les finestres, així com el frontó que hi ha a la façana d'ingrés a l'edifici orientada al nord-est. Annexat a la façana sud-oest, hi trobem l'accés a una cisterna d'aigua, on es pot observa a nivell del sòl, la coberta amb volta, feta amb ceràmica. En l'entorn més immediat hi trobem altres construccions de caràcter agrícola i camps de conreu. | 08008-7 | Carbasí | Masia edificada a la dècada dels anys 40 del segle XX. Va romandre en mans dels mateixos propietaris fins a l'entrada del segle XXI en que passar a mans dels propietaris actuals, que la van convertir en allotjament rural. | 41.6138000,1.4184000 | 368225 | 4608106 | 1940 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es tracta d'un Allotjament rural. Els seus propietaris han decorat l'entorn de la masia amb estris de treball al camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73764 | Forn de Can Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-sebastia | XX | En bones condicions. La llinda està cremada pel seu ús anterior. | A la planta baixa de la masia de Can Sebastià, s'hi troba un forn, actualment tapiada la seva obertura o boca. Es conserva com a element decoratiu de la masia, construïda el 1916. Contorn amb carreus de pedra, i llinda arrodonida. La base té formà d'ampit. Està incrustat a la paret. | 08008-10 | Argençola. | Es va edificar l'edifici l'any 1916. Hi ha viscut sempre la família Miquel. | 41.5989300,1.4512300 | 370930 | 4606406 | 1916 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73764-foto-08008-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Llorenç Miquel i Taixé | Esmentar que la masia no presenta altres elements a destacar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 73766 | Font dels Verdaguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-verdaguers | XX | Les estructures es conserven be. La pedra està humida per les característiques de l'entorn. | Font situada a la vora del Torrent del Mas Riell. El brollador s'ha cobert amb una estructura de pedra feta amb carreus irregulars. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que neixen del camí de l'obaga. | 08008-12 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6019700,1.4533700 | 371115 | 4606740 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment, i segons els veïns de l'indret sempre hi raja aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73771 | Can Jepet dels Pous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet-dels-pous | XVIII-XIX | Ha estat restaurada recentment | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge i edificis complementaris que estaven destinats a l'activitat econòmica de la família. Tot el conjunt esta envoltat d'un mur que tanca el recinte. Tots els edificis estan construïts amb carreus de pedra irregulars, disposats horitzontalment. La façana principal de l'habitatge, es caracteritza per finestres amb grans llindes de fusta, així com una entrada que dona accés a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra. A la llinda hi trobem la data de 1736 amb una creu llatina. | 08008-17 | Carretera d'Argençola a Clariana | Cal Jepet dels Pous és remunta a inicis del segle XVIII, tot i que no és descartable que en aquest indret hi hagués anteriorment un altra edificació, ja que com el seu propi nom indica, era una zona amb abundant recursos hídrics. Ha estat restaurada recentment. | 41.6001700,1.4607100 | 371723 | 4606529 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73771-foto-08008-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73771-foto-08008-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73771-foto-08008-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73773 | Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-3 | XVI-XVII | Han estat restaurats tots els elements del conjunt. Molts espais a través d'aquestes intervencions, han canviat el seu ús original. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diferents edificis complementaris d'aquest. Un baluard d'entrada tanca part del recinte, formant un patí interior entre l'edifici principal i els altres. L'edifici principal és de planta rectangular i presenta soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Té la façana a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment i bens ordenats. Destaca a la façana d'ingrés, que s'orienta a l'est, una entrada amb arc rebaixat adovellat A la resta de façanes no hi ha cap element a destacar. Presenta un ràfec d'una filada, amb la coberta a dos vessants i teula àrab, que sobresurt una mica. Un edifici situat al nord-est, originalment era un molí d'oli, però les intervencions posteriors en aquest han canviat la seva tipologia i poc queda ja del molí. L'edifici més al nord tenia funció de pallissa. Actualment s'ha reconvertit en habitatge, i és conegut com a ' Can Rosendo'. L'entorn més immediat és caracteritza per boscos de pins i la riera de Clariana. | 08008-19 | Clariana | Desconeixem la història de l'actual edificació de Cal Magre, que amb la restauració sembla bastant moderna, tot i no perdre l'encant de la seva estructura. Però en la documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un capbreu de 1606 on es citen diverses propietats d'aquests mas. | 41.5875700,1.4772800 | 373079 | 4605106 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73773-foto-08008-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73773-foto-08008-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73773-foto-08008-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A l'entorn de la masia, i com a elements decoratius, trobem algunes restes de l'antic molí d'oli. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73775 | Sant Maure de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure-de-contrast | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI-XIX | A inicis del anys 90 del segle XX, fou restaurada. | Petita capella situada al nord del nucli de Contrast. D'origen romànica, ha patit intervencions que han modificat la seva forma original, sobretot al segle XIX. Consta d'una sola nau, volta de canó de mig punt, i finalitza amb un absis semicircular. La coberta és a un vessant (sud) feta amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una sola filada. Entrada actual amb arc escarser que s'orienta a l'oest. Té a sobre una petita obertura circular, i culmina la façana amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'entrada original estava al mur sud, i actualment es pot observar tapiada en aquest mur. En aquest mateix mur s'observen dos petits contraforts que ajuden a contrarestar el nivell del terreny. En aquest mateix mur, però a l'interior, hi ha una petita capella on hi trobem una imatge d'una verge a l'interior d'una vitrina de fusta. A l'interior de la capella, hi trobem també un imatge gòtica de Sant Maure, una pica baptismal de pedra adossada al mur, i una placa amb una inscripció que menciona l'ampliació d'aquesta capella, l'any 1802. | 08008-21 | Contrast | L'indret de Contrast ja és citat a l'any 1241, però de la capella no és fins a l'any 1443 quan es cita per primera vegada . A inicis del segle XIX, exactament l'any 1802, s'hi realitzaren diverses intervencions: allargament de la nau, aixecament del campanar, alçament de murs i canvi d'accés. L'any 1991 a iniciativa dels veïns de Contrast, es van començar les obres de restauració de la capella. Un any més tard, ja tornava a estar oberta al culte i la pregària. | 41.5814200,1.4338100 | 369443 | 4604488 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73776 | Torre de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-contrast | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII-XX | El seu propietari, en Joan Cortés va restaurar la torre, donant-li el seu estat actual. S'utilitza com a dipòsit d'aigua, tot i això no ha patit cap desperfecte. | <p>Torre de planta circular i forma cilíndrica, d'uns 20 metres d'alçada i uns 7 metres de diàmetres aproximadament. Actualment hi ha un edifici adossat a la torre: Cal Cortés. Consta de tres nivells separats per voltes cupulars de pedra. La porta es troba al nivell intermedi. És de mig punt i està envoltada d'espitlleres. Al segon pis hi ha una finestra oberta en època posterior. La part superior de la torre, resta oberta.</p> | 08008-22 | Contrast | <p>L'indret apareix datat per primera vegada l'any 1241. Al segle XIV, és convertí en una possessió del Monestir de Montserrat. Posteriorment les famílies Jorba i Rocaberti s'ocuparen de la torre. Actualment la família Cortés, que viu a la casa adossada a la torre, son els actuals propietaris de la mateixa, i van dur a terme la restauració d'aquesta.</p> | 41.5811100,1.4336000 | 369425 | 4604454 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En algunes publicacions es parla d'altres característiques de la Torre. El gruix dels murs és de dos metres. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 73778 | Molí de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-contrast | XVI | L'edifici gran, el situat a peu del camí de Clariana a Contrast, s'està restaurant, fent visibles alguns elements exteriors. El situat al sud del conjunt arquitectònic, l'estat de conservació és millorable. | Edifici actual que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Aquest edifici s'està rehabilitant per altres usos. En el seu interior, poc queda del molí original. On podem destacar elements importants és en el seu exterior. Al nord-oest del conjunt arquitectònic, paral·lel al camí, hi trobem la bassa i el cacau ( aquest darrer formant part del mur de l'edifici). Actualment s'estan restaurant aquests espais, que havien quedat colgats pel pas del temps. Aquest molí desguassava en un altre molí situat uns metres al sud. Segurament aquest formava part del primer. Aquest segon molí, conserva la seva forma original. Destaca l'interior, on s'observa una volta de canó lleugerament apuntada, i els elements del molí encara in situ. Des de l'exterior es veu la sortida d'aigua del molí, amb un petit arc adovellat de mig punt. L'aigua sortint, anava a parar a la riera de Clariana uns metres més avall. Esmentar que l'edifici que s'està restaurant, presenta un entorn ordenat, en canvi l'orientat més al sud, presenta un entorn més desordenat i ple de vegetació. | 08008-24 | Contrast | En documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un capbreu de 1606. Anteriorment es coneixia com el Molí de Cal Mestres, essent el seu darrer moliner, Josep Mestres i Llobet. Segurament es deixà d'utilitzar a inicis del segle XX, moment en que va començar la seva degradació per l'abandó. El seu actual propietari, esta duent a terme la tasca de recuperació d'aquest molí. | 41.5820700,1.4376700 | 369766 | 4604554 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73778-foto-08008-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73778-foto-08008-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | El propietari té la intenció de restaurar el molí de sota. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73783 | Font de Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-biosca-de-la-nou | XIX-XX | Situada en uns horts de la propietat de la Masia de Cal Biosca de la Nau, aquesta font és d'una gran bellesa. Situada a l'interior d'una barraca de pedra seca amb volta de canó. Té unes escales de pedra per accedir al seu interior. L'obertura per on rajava l'aigua de la font, actualment està tapiada. Just a sobre hi ha una petita fornícula on hi havia una imatge religiosa. | 08008-29 | Clariana | No es tenen dades, però la gent de l'indret sempre l'ha vist. | 41.5783300,1.5014300 | 375074 | 4604045 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment no hi brolla l'aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73784 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-96 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | La solidesa de l'estructura, ha permès que es conservi en bon estat. Tot i això la presència d'arbrat, pot provocar que les arrels d'aquests facin malbé la barraca. | Barraca de pedra seca, situada en una de les propietats de Cal Biosca de la Nau. Situada a peu del camí, està integrada en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta de canó al seu interior, que dona solidesa a la coberta. Això cal sumar-hi també un estrep a cada lateral que reforçaven l'estructura de la barraca. A la part exterior de la coberta, es reomplia de terra, integrant-la en el paisatge de la terrassa superior. A l'interior, veiem una obertura quadrada que servia per dipositar objectes. Aquest tipus de cabanes s'anomenen de boca oberta, ja que no hi ha mur d'ingrés. Al estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08008-30 | Clariana | La barraca de marge té com a principal tret diferenciador de les altres barraques el fet d'estar construïda dins d'un marge. Per tant, la seva construcció anava lligada a la construcció del propi marge. És habitual aquest tipus de barraca en indrets més muntanyencs | 41.5764100,1.4990000 | 374868 | 4603835 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73785 | Pou de Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-laribau | XIX | Al fons del pou, hi ha brossa que la gent ha anat llençant al llarg del temps. | Estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. Presenta la boca orientada al sud, aquesta obertura té llinda de pedra on hi trobem la data de 1883. Un petit mur que s'alça a l'entrada per evitar que entrin animals. La part superior del pou presenta una falsa cúpula. A l'interior del pou, hi ha una petita pica rectangular de pedra. Com la majoria de pous, s'excavava una cavitat en forma circular en el sòl fins a trobar la veta d'aigua, posteriorment les parets de la cavitat es folraven amb pedra, per evitar que caigués terra a l'interior. Destacar a la cara nord, hi ha una entrada tapiada, i que donava accés a la pica abans esmentada. | 08008-31 | Clariana | Pertanyia a les possessions de Ca l'Aribau fins que fou traspassat amb totes les terres adjacents als propietaris de Cal Biosca de la Nou. | 41.5837200,1.5074600 | 375587 | 4604634 | 1883 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat a l'entorn d'uns camps de cultiu. El camí d'accés s'ha colgat de terra llaurada, que fa impossible l'accés a tot vehicle que no sigui un tot terreny. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73786 | Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biosca-de-la-nou | RIBA I GABARRÍ, Josep. La masia vinatera de Cal Vilaseca de Clariana. Document d'internet: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/viewFile/130551/180251 | XVI-XIX | Bon estat de conservació de tot el conjunt. | Gran conjunt arquitectònic format per l'habitatge principal, la casa dels masovers i diversos edificis complementaris de l'explotació familiar. Tot aquest conjunt s'ha anat formant en els darrers segles, segons les necessitats productives i econòmiques de l'explotació. Entre mitjans del segle XIX i inicis del segle XX, es van anar construint la majoria d'aquestes edificacions entorn l'edifici principal, així com un baluard, i que han donat la imatge actual d'un conjunt tancat. Durant aquest període, es construïren, pallisses, corrals i cups de vi. L'edifici amb funcions d'habitatge, es situa al nord-est del conjunt, i tot hi haver patit diverses modificacions al llarg dels segles, encara conserva detalls de l'esplendor i antiguitat d'aquesta edificació. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes encara estan arrebossades, tot i que en algunes parts es comença a observar la pedra. Té la coberta a quatre aigües. La façana d'ingrés a l'edifici, s'orienta al sud-est, i dona al patí format per altres edificacions i el baluard d'entrada al recinte. Cal destacar l'entrada a l'edifici, amb un arc adovellat de mig punt. A la dovella central, hi trobem l'escut de Sant Joan Baptista i la data de l'any 1562. A la planta de pis, cal destacar-hi un rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Finalment en aquesta façana, a la part superior, tres obertures, amb arc rebaixat. Es va afegir un cos l'edifici principal, en aquesta façana. Aquesta ampliació és possible que fos del segle XVIII, ja que hi trobem una llinda amb la data de 1761 amb un creu. Destaquen en aquest cos, grans finestrals amb ampit pronunciat. A la façana posterior, cal destacar-hi tres finestres amb ampit a la planta de pis. A la façana sud-oest, a pedra vista i restaurada, hi trobem les finestres amb brancals i llinda de pedra, i una amb maó. Com a element curiós, hi veiem una seguit de bases o suport en forma V a la part superior de la façana, que formaven part d'un element més complex per la recollida de les aigües pluvials. Els edificis situats més al sud-est comprenien pràcticament els cups i espais complementaris de l'activitat de la vinya. Cal destacar-hi les inicials J.V.Y.C. 1870 en una llinda de pedra d'una portalada exterior. Les edificacions més a l'est, es remunten a inicis del segle XX i corresponen a les pallisses i edificis de l'activitat econòmica d'aquell moment, el cereal, ja que amb l'arribada de la fil·loxera es va haver de reconduir l'activitat. En aquest edificis hi trobem les dates de 1915 i les inicials de J.V ( Joan Vilaseca). En una d'aquestes construccions, hi trobem un rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb numeració aràbiga. Finalment, a la porta principal del pati de la masia, hi ha un medalló repujat amb un anagrama marià i el nom de Gabriel Vilaseca i la data de 1850; aquest any també consta en la portalada de la cleda i el corral. | 08008-32 | Clariana | El mas de la Nou, segurament ja existent als segles XIII i XIV, apareix esmentat en un capbreu de l'any 1690, protocol·litzat pel notari de Cervera, Joan Montaner i Buigas, i fou declarat com un mas rònec i deshabitat i envoltat de les seves gleves. Es retreuen antecedents d'altres capbrevacions anteriors dels anys 1520 i 1634, on el mas abans era conegut amb el nom de mas de la Censada i sembla que fou propietat de la família Mestre. El primitiu mas passaria a ser propietat de la família Biosca al segle XV i al final del segle XVI el deixarien per haver-se construït una nova casa pairal, un tros més enllà cap a ponent. Al segle XVIII els amos del mas de la Nou són la família de Sebastià i de Francesc Riba i el casament de Maria Angels Riba i Biosca, vers l'any 1715, amb Francesc Vilaseca, de la masia de Cal Vilaseca dels Torrents de Santa Margarida de Montbui, marca un canvi de nissaga, que en endavant serà la línia dels hereus Vilaseca la continuadora de la pairalia. Curiosament es consolidarà el topònim de Cal Biosca de la Nou i això es fa constar documentalment en les escriptures successives, en els nomenclàtors del segle passat i fins i tot en la cartografia actual. | 41.5788400,1.5057300 | 375434 | 4604095 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No s'ha pogut entrar a l'interior, però un estudi realitzat anteriorment, cita tots els elements destacats. A l'interior de la masia, i del temps de Domingo Vilaseca i Carreras, es conserven un moble canterano amb l'any 1789 i la bocana de pedra d'una cisterna amb l'any 1796. Altres signes són l'any 1806 en un graó de les escales que pugen al segon pis; l'any 1880 en una premsa de vi i l'any 1890 en un corró de batre. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73790 | Cal Solé Marlota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole-marlota | XVI-XVIII | Tots els edificis del conjunt arquitectònic, han estat restaurats. L'edifici principal, però no s'ha fet una intervenció tant minuciosa, actuant només en les parts més vulnerables de l'edificació. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i altres de complementaris. Es van construir en una petita elevació del terreny, això proporciona una visió amplia del territori. L'edifici a destacar, resta avui en dia en desús, essent un annex el que s'utilitza com habitatge. Aquest edifici consta de planta baixa, planta de pis i golfes, teulada a dues vessants( est-oest) de teula àrab, presenta un ràfec de tres filades. Alçat amb pedra i arrebossat, tot i que està perdent-lo. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una portalada amb arc adovellat de mig punt, de punt rodó. A la dovella central, hi ha un escut heràldic. Altres elements a destacar d'aquesta façana, és una finestra a la planta de pis, amb un ampit pronunciat, i un contrafort a l'esquerra de la façana. A la façana oest, a la planta de pis, hi ha dues finestres amb un ampit pronunciat, similar a la de la façana principal. Un altre element a destacar, és una petita sortida d'aigua a la planta de pis. Adossat a la façana est de l'edifici principal , hi ha un altre edifici, que té funció d'habitatge. Originalment era una edifici destinat a l'activitat econòmica familiar. Destaca per dues entrades amb arc rebaixat, que donen accés a un porxo, a la façana sud-est. Entre l'edifici principal i aquest, trobem el cup de vi, encabit en una construcció quadrada, i que es recolza entre aquestes dues edificacions. Davant de la façana nord-est de l'habitatge actual, hi ha un pou circular, ben restaurat. | 08008-36 | Clariana | La tipologia constructiva ja ens indica la seva antiguitat, però la documentació històrica ens ho confirma. Havia estat una de les cases més importants del terme de Clariana. Les nombroses referències al Maronta o Marlota en els capbreus de l'Arxiu Parroquial de Clariana, tant de l'any 1606 com en del 1634, on parla de diverses propietats que tenia aquest mas. També s'esmenta en un dels testaments del mateix arxiu, datat el 1584. Possiblement podria tenir uns precedents més antics. | 41.5854600,1.5134300 | 376088 | 4604819 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73790-foto-08008-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73790-foto-08008-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73790-foto-08008-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Hi ha diverses construccions de nova planta, però que han estat revestides amb pedra, fet que no desentona. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73791 | Cal Mandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mandri | XVI-XX | Ha estat restaurada, i pintada de color blanc. El cup de vi, en canvi no s'hi ha actuat, i ha perdut la coberta, essent actualment un petit abocador. | Conjunt format per l'edifici original, i diferents ampliacions d'aquest. Destacar que és de grans dimensions. Es troba situat en una elevació del terreny, a peu de la carretera BV-2212. Ha estat restaurada, i s'han pintat totes les façanes de blanc, resultant a primera vista com un edifici de nova construcció. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. De la construcció inicial, de dimensions més petites, s'ha passat a un conjunt més gran degut ampliacions tant al nord, com al sud, resultant doncs pel nord un cos ampliat que dona una coberta més llarga al nord, i una galeria al sud. S'ingressa a l'edifici per la façana oest, on hi trobem una entrada amb arc de mig punt, que dona a la planta baixa. A la part de la galeria, hi trobem també una entrada rectangular. En aquesta façana cal destacar-hi les finestres amb petits arc de mig punt. A cada extrem de façana, hi trobem dues finestres bessones. En la part de galeria, a sobre de l'entrada rectangular, hi trobem una imatge amb ceràmica, que representa un pastor, i amb un peu que posa : Masia de San Juan de Clariana. La resta de façanes, no s'hi troben elements a destacar. La coberta, és prolonga pel nord, esta feta amb teula àrab. A uns 10 metres de la façana oest, hi ha les restes del que havia estat el cup de vi d'aquesta casa. Encara s'observa la ceràmica de les parets. Cal Mandri, es troba situada prop de la carretera BV-2212, però envoltada també de bosc. | 08008-37 | Clariana | Es trobava en un estat de ruïna, i els seus últims propietaris l'han restaurada en els darrers anys. Aquesta masia s'anomenava anteriorment Gorro i amb el darrer canvi de propietaris se l'hi va donar el nom actual. Segons un testament de l'Arxiu de la Parròquia de Clariana de l'any 1544, és possible que el nom original d'aquesta masia, fos Cal Guarro. Una dada que podria afirmar aquest argument és que en el aquest testament, es cita a Joan Guarro com a pagès de la Coma de Maronta ( Maronta va evolucionar com a Marolta, que és la masia situada a un 200 metres d'aquesta). Es torna a mencionar en un capbreu de l'Arxiu de la Parròquia de Clariana de l'any 1606, així com en el de 1634. Això però es una hipòtesi de que s'hauria de contrastar en un estudi més detallat. | 41.5852900,1.5187300 | 376530 | 4604793 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73791-foto-08008-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73791-foto-08008-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73791-foto-08008-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73793 | Cal Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-queralt-0 | XVI-XVII | L'edifici principal s'ha restaurat. | Gran edifici situat a l'entrada del nucli de Porquerisses. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant l'orientada al sud. La coberta és a dues vessants (nord-sud) acabada amb teula àrab. La façana on hi ha els elements més interessants de l'edifici, és també la façana d'ingrés. Dona al carrer principal, i destaca, per el gran portal adovellat de mig punt, on a la dovella central s'hi pot observar un escut heràldic. A la planta de pis, hi trobem diverses finestres amb un ampit pronunciat, brancals i llinda de pedra. Dues d'aquestes finestres tenen també guardapols. A la part esquerra de la façana, s'observa una entrada tapiada, on hi ha una gran llinda de pedra. El ràfec en aquesta façana és de dues filades. La façana sud, té diversos coses afegits, que donen a un patí tancat per murs. La resta de façanes no hi cap element destacable. | 08008-39 | Cal Queralt s/n. Porquerisses | 41.6248800,1.4588600 | 371618 | 4609275 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73793-foto-08008-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73794 | Local Social de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-de-porquerisses | XX | Presenta una façana amb elements bastant simples, amb totes les obertures amb arc rebaixat les obertures centrals presenten un contorn fet de maons. Culmina la façana un frontó amb formes rectes. Cal destacar-hi també al centre de la façana, la data de 1935. | 08008-40 | Carrer Major s/n. Porquerisses | A l'inici dels anys 30 del segle XX, va sorgir dins del poble de Porquerisses la necessitat de disposar d'un local per a poder fer actes de la festa major. Tot i no estar d'acord tots els veïns del poble a final es va tirar endavant el projecte. La família Caselles va aportar el material que en gran part provenia de la pedra del molí conegut com ' el Molinot' i la resta de veïns la mà d'obra. Durant molts anys es va fer servir de graner. Actualment s'hi realitzen els actes de festa major. | 41.6258600,1.4599600 | 371711 | 4609383 | 1935 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73801 | Mas Françó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-franco | XIX | Ha estat restaurada en tot el seu conjunt. Ha estat una restauració que n'ha desfigurat la seva imatge original. | Conjunt format, per la masia i edificis complementaris. Forma un espai tancat a l'interior, entre aquests edificis i un línea d'arbrat. L'edifici principal, dista molt de l'original, ja que ha estat restaurat recentment i com a mostra més evident, les obertures de les finestres són massa modernes. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) . Les façanes són a pedra vista, i en general no presenten gaires elements destacables, solament a la façana principal, orientada al sud, on hi ha l'entrada a l'edifici, que presenta una gran llinda de fusta i uns brancals de pedra força dissimulats en aquesta restauració. En un carreu d'aquest brancal, hi trobem inscrita la data de 1882 Uns 10 metres al nord, hi trobem una pallissa, avui en dia en desús. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de cultiu. Hi ha unes excel·lents vistes de part del municipi. | 08008-47 | Carretera Argençola a Clariana. Km 2.5 | Aquesta masia està vinculada al Mas Françó Vell, situada a uns 200 metres al nord. Alguna raó provocà l'abandonament d'aquesta, i la construcció del Mas actual. Es comenta, però que aquest edifici podria haver coexistit amb el Mas Françó essent les bodegues d'aquest.. | 41.5997300,1.4735600 | 372793 | 4606461 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73802 | Santa Maria del Camí, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-esglesia-nova | XX | L'estat de conservació és bo. | <p>Església neoromànica, inspirada en el Primer Art Romànic (del segle XI). La façana emmarcada per lesenes a les vores i coronada per una teoria d'arcuacions al remat a doble vessant, respon a models d'aquest tipus persistents en el segon romànic. Els absis són totalment adscrivibles a dit període. El que difereix son els contraforts dels murs laterals, molt destacats, que recolzen clarament una volta neoromànica de mig punt amb arcs torals. Tampoc el portal, tot i ser d'arc de mig punt, respon als models del primer romànic, igualment com el gran finestral que presideix la façana. Que recorda més les façanes tardanes ja dins de formulacions dutes a terme en molts casos en edificis promoguts pel Císter. En el seu interior s'observa que és d'una sola nau, i amb dues petites capelles laterals. Presenta una cor a l'entrada. Hi ha un mural en l'absis, que representa l'ascensió. Hi trobem també una talla d'una Mare de Déu. En un capella lateral s'observen diferents imatges de sants.</p> | 08008-48 | Antiga N-II km 539,5. Santa Maria del Camí | <p>És un temple neoromànic construït entre els anys 1918 i 1919.</p> | 41.6281800,1.4739200 | 372879 | 4609620 | 1919 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 73803 | La Rectoria de Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-santa-maria-del-cami | XX | S'està rehabilitant l'interior. | <p>Edificació adossada a l'església nova de Santa Maria del Camí. Construcció bastant senzilla i que respon a la tipologia de construcció popular d'inicis del segle XX. No presenta grans elements destacables, totes les obertures presenten llindes de maons, així com les obertures brancals de la mateixa tipologia. S'ingressa a l'edifici per la façana est. Les façanes són a pedra vista, on s'observen els petits carreus disposats horitzontalment.</p> | 08008-49 | Antiga N-II km 539,5. Santa Maria del Camí | <p>La construcció d'aquest edifici, va associat a la construcció de l'Església Nova de Santa Maria del Camí. En aquesta casa viure l'exsenador Lluís Maria Xirinacs, quan era rector de Santa Maria del Camí.</p> | 41.6281800,1.4739300 | 372880 | 4609620 | 1919 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73803-foto-08008-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Residencial | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 73804 | Molí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dalbarells | VALLS I SUBIRA, Oriol (1970). Paper and Watermarks in Catalonia, Amsterdam. | XII-XVII | Poc queda del que havia estat aquest molí, però s'intueix per les restes existents, la seva importància. Aquest element resta avui en dia a mercè del seu entorn, ple de vegetació i arbrat. Destaca la seva enorme bassa, que conserva encara el folre de pedres en les seves parets. Les mides d'aquesta bassa de forma el·líptica són enormes: 40 metres de llargada, per uns 10 metres d'ample aproximadament. Pel que fa l'edifici, resten dempeus quatre parets, en un estat precari. L'interior és ple de runa de les estances superior i la coberta. Cal sumar-hi la vegetació que s'ha apoderat d'aquest espai. Es conserva encara l'entrada, orientada al sud-est. En aquesta mateixa orientació, hi ha les estructures per on desaiguava el molí, amb obertures amb arc de mig punt, mig colgades pel terreny. Un metres més enllà hi ha el riu Anoia, que és on anava a parar l'aigua sobrant d'aquest molí. | 08008-50 | Porquerisses | La primera menció concreta i documentada on es troba «un molí paperer» a Catalunya, correspon al Molí d'Albarells. Un document de l'any 1193 tracta de la concessió de 'ipsa aqua et de capud regum de ipso moli de papirum' en una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguera de Copons. És doncs la primera notícia que tenim d'un molí paperer mitjançant un plet per qüestió d'aigües. Un fragment d'aquest plet diu això: Notum sit omnibus hominibus, quoniam fuerunt contenciones et placita multa inter Raimundo de Albarells et Bertrando de Montalcó et Berengaria de Copons de ipsa aqua et de capud regum de ipso molí de papirum... qui fuit de Joanne Amil. Ita accipiant iam dicta aqua cum resclosa et sine resclosa...Actum est hoc in mensis februarii anno Dni MCX C III. Sig+num... Durant el segle XII depengué del Castell d'Albarells, però segons notícies de l'any 1343, en aquell any el propietari el Monestir de Montserrat, qui cedí el seu ús a un paperer d'Igualada: Francesc Faber. Aquest solament feina el paper per al Monestir de Montserrat. És continuen tenint notícies d'aquest molí fins al segle XVII, amb petits rebuts i factures. Com molts molins, va evolucionar, i es va convertir en molí fariner. Una prova d'això, la trobem en una mola que encara es conserva a l'interior. En una comarca com l'Anoia, on el món del paper sempre ha tingut un paper rellevant en la seva història, el Molí d'Albarells, hi juga un paper important, com a testimoni històric d'aquest passat gloriós. Actualment, tot i que conservar-se la bassa, part de l'edifici moliner, i algunes estructures de desguàs, és poc visible, a primera vista, de totes les estructures que formaven aquest espai, degut en primer lloc a l'espessa vegetació que hi trobem, i la pèrdua d'alguns espais que formaven el conjunt. Segons una imatge de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, a finals dels anys 80 del segle XX, encara funcionava la bassa, ja que es trobava plena d'aigua. | 41.6273400,1.4739900 | 372883 | 4609526 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, surt esmentat com a Molí del Jaume Joan. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73808 | Cal Gotzo de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotzo-de-baix | XVIII-XIX | L'estat de conservació de tot el conjunt és bo. | Format per l'edifici principal i diverses construccions annexes que formaven part de l'activitat econòmica de Cal Gotzo de Baix. Es ben visible encara avui l'espai que formava l'era, al sud del conjunt. L'edifici principal, amb funcions d'habitatge, presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té les parets arrebossades, mostrant alguns carreus irregulars disposats horitzontalment. Te la coberta a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. Esmentar que la vessant nord és més llarga degut a una ampliació de l'edifici per aquest sector. S'ingressa aquest edifici per la façana est, per un petit espai quasi tancat per edificacions annexes. No té elements destacables en aquesta façana, havent-hi l'entrada a la planta baixa, i diverses finestres repartides per la façana. La resta de façanes no presenten cap particularitat, exceptuant la nord, que és va ampliar per encabir-hi un menjador. Davant de la façana oest, un conjunt d'edificis forma un espai tancat al qual s'hi accedeix per l'edifici principal, o per una entrada situada al nord. Aquestes construccions són d'una sola vessant encarades cap a l'interior. Adossat a la façana sud de l'edifici principal, hi trobem el cup de vi, avui en dia com a espai d'emmagatzematge. Davant del cup i de la façana sud, hi trobem el que havia estat l'era de Cal Gotzo de Baix. En un extrem d'aquesta era, hi trobem una petita construcció de pedra seca, de forma rectangular, on en el seu interior encara s'hi conserva la ventadora. L'entorn més immediat és caracteritza per boscos i camps de conreu. | 08008-54 | Plans de Ferran | 41.5805300,1.4757800 | 372940 | 4604326 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73808-foto-08008-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73808-foto-08008-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73808-foto-08008-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73811 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-1 | XIX | L'habitatge es troba en un estat de conservació bo. Algunes construccions annexes però, el seu estat de conservació és millorable. | Petit conjunt format per l'habitatge, i petits coberts annexos. L'edifici principal, de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes arrebossades, mostren però les pedres irregulars d'aquesta. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada bastant senzilla a la planta baixa. A grans trets, les obertures que presenta aquesta edificació no són gaire destacables. El cup de vi, és troba annex a la façana nord, i presenta una entrada per l'oest i un altra per l'est a la part superior. Uns 10 metres al sud-est hi trobem dos petits coberts, on s'hi guarda material del camp. Cal Quico, està envoltat de camps de conreu i bosc. | 08008-57 | Plans de Ferran | 41.5802300,1.4581700 | 371472 | 4604319 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73812 | Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce | XX | No presenta cap anomalia en les estructures. | Petita capella de planta hexagonal. Té la coberta a una vessant (oest) amb teula àrab. Te campanar d'espadanya amb una sola obertura orientat a l'est. Dues vidrieres senzilles a cada lateral, i un petit voladís a l'entrada. Les façanes estan pintades de blanc. | 08008-58 | Plans de Ferran | Aquesta petita capella, es va construir en honor de Mercè Muntaner i Humedas filla única dels propietaris de Cal Ferran. | 41.5712400,1.4579100 | 371432 | 4603321 | 11950 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73812-foto-08008-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73812-foto-08008-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73812-foto-08008-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73813 | Sepulcre Megalític dels Plans de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-dels-plans-de-ferran | Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d'època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d'ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC. | 08008-59 | Plans de Ferran | A començament de l'Edat del Bronze l'home deixa de viure a l'aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l'observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s'inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l'entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d'aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals. El sistema per a la seva construcció es basava en l'arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d'un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús es situava la pedra de la coberta. | 41.5692100,1.4536400 | 371072 | 4603102 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi ha controvèrsia sobre la propietat del Dolmen. Uns estudis de delimitació entre termes municipals duts a terme per la Generalitat han revelat que el sepulcre està a la comarca de la Conca de Barberà i no a la de l'Anoia. El sepulcre megalític, conegut com Plans de Ferran, fins ara localitzat a Argençola, es troba en realitat dins dels límits de Santa Coloma de Queralt. És a dir, el monument funerari ha passat de la demarcació de Barcelona a la de Tarragona. | 79|80|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73820 | Cal Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gomar | XVIII-XIX | Ha estat restaurada. | Conjunt format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diversos edificis complementaris. Uns murs situats a l'oest, sud i est i una entrada en forma de baluard formen un espai interior, i dona imatge tancada de l'espai. Envoltat per camps de conreu i bosc. L'edifici principal, de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb carreus irregulars de pedra del país, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'una entrada amb arc rebaixat fet amb maons. A la planta de pis al centre hi ha un balcó i dues finestres. A les golfes hi ha tres finestres. Cal destacar, veient les obertures, el gruix del parament. A la resta de façanes d'aquest edifici, només destacar-hi una petita finestra amb ampit. Adossat a la façana oest, hi trobem una edificació annexa, amb una obertura a la part superior. A la façana nord, hi trobem adossat el cup. A tocar del mur sud que tanca el conjunt, hi trobem un pou i un abeurador. | 08008-66 | Plans de Ferran | 41.5761200,1.4439000 | 370274 | 4603884 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73820-foto-08008-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73820-foto-08008-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73820-foto-08008-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73822 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-1 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XVIII-XIX | Es conserva en bon estat. | Marge de pedra seca de dimensions considerables, ja que en alçada té una mitjana de 2'5 metres i de llarg uns 70 metres aproximadament. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Salva el desnivell entre les terres pròximes de Cal Ferran a la part superior, i les de Cal Joan a la inferior. | 08008-68 | Plans de Ferran | Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, o per separar finques, com podria ser el cas d'aquest, per separar la finca de Cal Joan i de Cal Ferran. | 41.5745500,1.4568700 | 371352 | 4603691 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU. S.C.P. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73823 | Pont de la Rasa de Coma-Sarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-coma-sarda | XIX | Obra civil situada prop del nucli de Clariana. Servia per creuar la Rasa de Coma-Sarda, que uns metres més enllà conflueix a la Riera de Clariana. Pont format per un ull d'arc escarser. Tota l'estructura esta feta de pedra, amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment, exceptuant els de les dovelles dels arcs, que són verticals. La volta de canó, presenta una reforç ben visible. Ha perdut la barana de pedra a cada costat. Les heures i altre tipus de vegetació han ocupat l'espai del pont. | 08008-69 | Clariana | Possiblement en aquest indret, hi hagi hagut més d'un pont. En aquest sector hi havia un molí, i el pont es deuria fer per facilitar el pas cap al molí. | 41.5897800,1.4957100 | 374620 | 4605324 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU. S.C.P. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73825 | Can Torroell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torroell | XIX | Ha estat restaurada. | La masia de Can Torroell és situa en una petita fondalada al nord-est d'Argençola. Consta d'un edifici principal amb funció d'habitatge, i diferents annexes. L'edifici principal situat al centre, és de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Te la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Alçat amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb una gran llinda de pedra. A la planta de pis hi trobem una petit balcó, amb una barana poc treballada. Les obertures de les finestres ens mostren el gruix del mur d'aquest edifici. La façana est, hi trobem dues edificacions annexades. La façana sud presenta elements interessants, com un contrafort, i les restes d'un cup de vi, així com diverses finestres. La façana oest pràcticament està ocupada per una edificació annexa. A uns 15 metres al sud-oest hi trobem un altre edificació annexa. L'entorn més immediat són camps de conreu i bosc. | 08008-71 | Camí d'Argençola a Albarells. | 41.6045500,1.4595400 | 371634 | 4607017 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73825-foto-08008-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73825-foto-08008-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73825-foto-08008-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73826 | Mas Perdigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-perdigo | XVIII-XIX | En general l'estat de conservació dels edificis és bo. | Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis que conformen el Mas Perdigó. El gran nombre d'edificacions ha suposat la seva divisió actual en dos propietats: Mas Perdigó i Can Jepet del Magre. La primera és la situada més a l'oest del conjunt, i la segona la més situada a l'oest. És poden diferenciar també ja què Mas Perdigó les façanes estan arrebossades i Can Jepet del Magre són a pedra vista. Mas Perdigó consta d'un edifici primitiu i diverses ampliacions posteriors que el configuren actualment, resultant a la vista la unió de diversos cossos diferents. S'accedeix a l'interior a través d'un passadís cobert al nord que dona a un petit espai tancat on hi ha l'entrada. La resta de façanes d'aquest sector del conjunt arquitectònic que forma actualment Mas Perdigó, no presenta cap elements destacable. En un dels cossos d'aquests sector, hi trobem adossat un petita construcció on hi havia el cup de vi. La part del conjunt que actualment està format pel que es coneix com Cal Jepet del Magre, presenta un aspecte més primitiu amb les façanes a pedra vista, i les obertures pràcticament sense modificar. Té l'accés orientat a l'oest amb una entrada amb arc adovellat escarser. En aquesta mateixa façana oest, hi trobem un contrafort. Altres elements a destacar, és una finestra amb ampit i llinda de pedra, en un edificació annexa que dona davant de l'entrada abans esmentada. Els edificis situats més a l'est, tenien originalment funció agrícola i ramadera. | 08008-72 | Argençola | Per les dimensions del conjunt arquitectònic, el Mas Perdigó original hauria de ser una de les cases importants de l'indret. | 41.5895500,1.4467600 | 370539 | 4605371 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73828 | Bassa de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-mensa | XX | La bassa situada a uns 60 metres al sud-est de Cal Mensa, es d'estructura rectangular i feta amb carreus de pedra irregulars, lligats amb morter. Te una pica de pedra adossada al mur oest. Rebia l'aigua de la Font de Cal Mensa a 30 metres al nord. Aquesta aigua arriba a una pica de pedra que connecta amb la bassa. La bassa esta adossada a una marge de pedra seca al nord. | 08008-74 | Constrast | Així com la Font de Cal Mensa, els propietaris d'aquest mas, n'han sentit a parlar sempre. | 41.5832500,1.4255400 | 368758 | 4604704 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73828-foto-08008-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73828-foto-08008-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73828-foto-08008-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73829 | Arcada de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcada-de-cal-mensa | XV-XVI | Ha estat restaurada. | Arc diafragmàtic lleugerament apuntat, fet amb petits carreus de pedra disposats verticalment. Es troba a l'actual menjador de Cal Mensa. | 08008-75 | Contrast | Cal Mensa ha patit moltes modificacions que li han canviat la seva imatge primitiva. Queda però en el seu interior la volta apuntada, probablement dels segles XV o XVI | 41.5830300,1.4246600 | 368684 | 4604681 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73829-foto-08008-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73829-foto-08008-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73829-foto-08008-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En aquest mateix edifici hi havia hagut el celler i cup de vi, però han estat eliminats en reformes de l'edifici. | 94|98|119|93 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73830 | Manso de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manso-de-ferran | XX | L'estat de conservació és bo | El Manso Ferran o Torre Ferran forma una gran conjunt arquitectònic a la zona dels Plans de Ferran. Consta d'una edificació amb funcions d'habitatge, i d'altres d'annexes vinculades originalment a l'explotació agrícola i ramadera. A l'est del conjunt hi trobem un mur amb una entrada amb reixa metàl·lica, que tanca el recinte. L'edifici principal de planta rectangular, és de grans dimensions i presenta un cos adossat a cada lateral, que li dona forma al conjunt de planta basilical. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és de dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. Te les façanes arrebossades i pintades de blanc. Presenta un lleuger voladís. L'entrada a l'edifici es situa a la façana est, és d'arc escarser amb brancals de pedra. Les obertures d'aquesta façana estan ben ordenades, destacant un balcó central a la primera planta de pis, i finestres a cada planta. Entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Els cossos adossats a cada lateral són idèntics, i destaquen per les seves grans obertures en arc de mig punt. | 08008-76 | Plans de Ferran | El Manso Ferran està vinculat històricament a Cal Ferran. Als anys 20 del segle XX les necessitats d'espai de la família provocaren la construcció d'aquesta, molt més gran que Cal Ferran. El senyor Humedes que exercia la medicina, durant la Guerra Civil acollí en aquesta masia a molts ferits, passant a ser el Manso Ferran un hospital de campanya. Després de la Guerra Civil, es va restaurar ja que havia patit alguns desperfectes. A dia d'avui, hi viu el responsable de la finca. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 1920/30 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73830-foto-08008-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73831 | Font dels Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-roures | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Font bastant senzilla, amb murs de pedra i ciment a la part central, l'aigua surt per una tub metàl·lic. Una pica arrodonida de pedra recull l'aigua. Un cartellet de fusta en indica el nom de la font. Vegetació i bosc representen l'entorn més immediat. | 08008-77 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5583000,1.4392200 | 369848 | 4601913 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73831-foto-08008-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73831-foto-08008-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73831-foto-08008-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73832 | Font del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-requesens | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. D'estructura senzilla, l'aigua brolla d'una paret de pedra que va a parar a una pica circular de pedra. De la pica surt una petita canalització que duu l'aigua a una bassa rectangular uns metres més enllà. Un cartell de fusta ens indica el nom de la font. L'entorn es caracteritza per bosc i vegetació. | 08008-78 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5584300,1.4408500 | 369984 | 4601925 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73833 | Font de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. D'estructura senzilla, l'aigua brolla d'una paret de pedra que va a parar a una pica circular de pedra. Està envoltada d'heures que cobreixen pràcticament la font. | 08008-79 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5588100,1.4409700 | 369995 | 4601967 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73834 | Font del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cami | XX | La pica sembla bastant recent. | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. El sortidor d'aigua es troba en una paret de pedra seca, exceptuant la part on hi ha el tub metàl·lic on hi ha ciment. La pica circular, sembla obrada recentment. Un tub de plàstic desguassa l'aigua d'aquesta font. | 08008-80 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5594700,1.4412000 | 370015 | 4602040 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73834-foto-08008-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73834-foto-08008-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73834-foto-08008-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73836 | Font del Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-romani | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Tot i la seva senzillesa, destaca per la seva estructura semicircular bastida amb pedra i morter. Una pica circular de pedra recull l'aigua que brolla d'un tub metàl·lic. Davant de la font, hi ha un paviment de pedra. Un cartell de fusta ens indica el nom de la font. | 08008-82 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5595700,1.4412800 | 370022 | 4602051 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73836-foto-08008-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73836-foto-08008-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73836-foto-08008-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73837 | Font dels Noguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-noguers | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Aquesta font es nodreix de l'aigua acumulada de la bassa de pedra. L'aigua que surt del brollador va a parar a un abeurar rectangular fet també de pedra. La bassa està envoltada d'esbarzers. | 08008-83 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5598300,1.4428100 | 370150 | 4602077 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73838 | Arbreda de l'Hort del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-lhort-del-requesens | XX | Situat en un entorn ben cuidat i ordenat | A l' indret conegut com l'Hort del Requesens, a la zona de la Goda, hi trobem l'arbreda de la Goda. En una superfície que ocupa unes 1.800 Hectàrees hi trobem plantats uns 255 arbres de fulla caduca i 562 de fulla perenne, dels quals n'hi ha uns 125/130 de diferent gènere i espècie. La majoria d'arbres, especialment els pròxims als camins i llocs de repòs porten una etiqueta amb el nom científic (Gènere i espècie) i el corresponent en català. Hi trobem arbres de continents diferents. L'arbreda està rodejada de bosc, el qual està netejat i sanejat, i amb els marges de pedra seca refets. A poca distancia hi ha sembradura i la Riera de la Goda, afluent del riu Anoia, amb arbres de riu , principalment pollancres. Es van plantar majoritàriament de 1973 a 1981 i amb menys intensitat els posteriors, per baixes o nous arbres. | 08008-84 | La Goda. Hort del Requesens | L'actual propietari durant el seus viatges de joventut, va anar portant arbres de tot el món, creant aquesta arbreda de l'Hort del Requesens. | 41.5585600,1.4403700 | 369944 | 4601940 | 1973/81 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73838-foto-08008-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73838-foto-08008-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | El bosc dins el qual està situada l'arbreda està integrat dins el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal nº 02245 data 30-09-2004. | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73839 | Font del Cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cirerers | XX | Situada al nord-oest de la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. El seu nom ve donat per que es troba en un prat envoltada de cirerers. Cal destacar-hi una bassa rectangular feta de pedra, on es conserven algun fragments del pedrís on es podria haver rentat roba. L'aigua de la bassa, va a parar a una fonteta i posteriorment a una pica quadrada de pedra. | 08008-85 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5548300,1.4403800 | 369938 | 4601526 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73839-foto-08008-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73839-foto-08008-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73839-foto-08008-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es coneix l'indret també com l'Hort del Figueretes | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73840 | Font del Senglars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senglars | XX | Situada al nord-oest de la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Petita bassa quadrada feta de pedra i lligada amb morter. Un cartell de fusta ens indica el nom de la bassa. | 08008-86 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5560900,1.4361400 | 369587 | 4601672 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73840-foto-08008-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73840-foto-08008-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73840-foto-08008-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es coneix l'indret també com l'Hort del Figueretes | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73848 | Pont de Cal Porcater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-porcater | XIX | Es troba situat al camí de Clariana a Plans de Ferran, pròxim a Cal Porcater. Salva el pas per la Riera de la Socarrada (actualment seca) que conflueix a la Riera de Clariana. Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó. Presenta una sol ull. A la part superior hi ha baranes de fusta de recent instal·lació i paviment de terra. | 08008-94 | Clariana | En aquest indret segurament des de temps anteriors, hi va haver un pont, ja que era l'accés natural de Clariana als Plans de Ferran. Aquest pont edificat segurament a mitjans del segle XIX, fou edificat sobre alguna estructura més antiga. | 41.5872900,1.4914700 | 374261 | 4605054 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73850 | Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole-1 | XIV-XXI | Tot el conjunt ha estat restaurat | Situat a les afores del nucli Clariana, Cal Solé és una conjunt arquitectònic que mostra una evolució arquitectònica des del segle XV fins al segle XXI. Exteriorment sembla una edificació moderna degut a la seva recent restauració, però els seus elements interiors, ens mostra aquesta evolució. Format per l'edifici amb funció d'habitatge, i diferents edificacions annexes que es varen anar construint segons les necessitats de l'economia familiar. Un entrada amb blancals i llinda de pedra i un petit voladís dona accés a l'interior del recinte on hi ha l'accés a l'habitatge i les diferents construccions annexes. L'edifici principal alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, presenta planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta és a dues vessants(est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una entrada amb arc escarser. Ha canviat bastant arran de la ultima restauració, i això s'observa en les obertures de les façanes, que són bastant senzilles. En aquest edifici cal destacar-hi però altres elements importants que es troben el seu interior. En un espai que s'utilitza com a menjador hi trobem dues voltes apuntades, amb carreus ben treballats. Esmentar també l'embigat que presideix aquest espai. En una sala al costat d'aquest espai, hi trobem el que havia estat el celler de la casa, on hi destaquen també unes voltes més arrodonides, i amb carreus treballats. Com en l'espai anterior, un gran embigat destaca en aquest espai. En aquest conjunt, però hi trobem altres construccions destacades, com és el cas d'un antic molí d'oli situat davant de la façana est, on sol es conserva la sotamola, una petita mola, i la part del rodet. A dia d'avui s'utilitza per ficar-hi les torretes de les plantes. En un extrem d'aquest pati hi trobem un cup circular de gran bellesa. Tots els espais interiors es troben pavimentats amb pedra ( possiblement l'original). A l'exterior hi ha l'antiga pallissa, reconvertida avui en un habitatge, així com altres construccions que es segueixen utilitzant per les activitats agrícoles. | 08008-96 | Clariana | Segons els seus propietaris, Cal Solé ha estat en mans de la mateixa família durant més de 20 generacions. Es poden observar tres evolucions arquitectòniques pel que fa al conjunt, Una primera on la mostra més clara son les voltes apuntades que es conserven en el seu interior, i que es podrien remuntar al segle XV. Un altra que ens porta a finals del segle XIX amb la construcció de tots els coberts agrícoles, que explica un creixement de l'activitat econòmica familiar, i una darrera a finals del segle XX amb la restauració de l'edifici principal, adaptant-se a les noves necessitats, molt allunyades de les originals. El Mas Soler, ja s'esmenta en un capbreu de l'Arxiu de la Parròquia de Clariana a l'any 1499 on hi ha una recull de tots aquells que posseeixen masos o terres pels senyors del terme del Castell de Clariana i pagaments als quals estaven subjecte. En el capbreu de 1606 torna a sortir esmentat, en aquest cas com a Mas Soler de Vilanova. | 41.5916200,1.5010900 | 375072 | 4605521 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73851 | Forn de Cal Magines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-cal-magines | MARTIÍNEZ, Manel (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà). Valls: Edicions Cossetània. | XVIII | L'estat de conservació és millorable. | En un pati interior de la masia de Cal Magines, situada al costat de Cal Solé a l'indret de Clariana, hi trobem un forn amb la boca a mig punt situada a mitja alçada, i un petit ampit. És troba inserit en una paret feta de petits carreus irregulars, disposats horitzontalment. A l'interior encara s'hi observa la cendra. | 08008-97 | Clariana | Dels molts complements que poden acompanyar a una masia el forn de pa crec que requereix una atenció especial. En un forn se solia coure el pa de varies famílies. Les masies més grans i més allunyades dels pobles solien tenir forn de pa, algunes vegades es tractava de forns comunals. L'origen dels forns de pa pot ser musulmà ja que en alguns indrets se'ls anomena forns morunos. La seva construcció requeria fer una mitja volta de pedra. El foc es feia dins el mateix forn on posteriorment es coïa el pa, escalfant l'interior amb rama encesa que ràpidament s'havia de netejar i treure la cendra per poder coure el pa a l'interior. | 41.5918100,1.5012700 | 375087 | 4605542 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73851-foto-08008-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73851-foto-08008-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73851-foto-08008-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73852 | Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laribau | XVII | Ha estat restaurada | A tocar de la carretera BV-2212 a l'alçada del km 5.5. Aquesta masia que ha estat restaurada recentment. Consta d'una edificació amb funcions d'habitatge, i d'altres d'annexes vinculades originalment a l'explotació agrícola i ramadera. L'edifici principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original estava orientada al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda arquejada de fusta. Totes les finestres tenen també llinda de fusta, i destacar la finestra central de la planta de pis, que té un ampit pronunciat. Hi ha un rellotge de sol a la planta de pis. L'accés actual a l'edifici, actualment es fa per la façana est, on hi ha una entrada bastant senzilla. Una petita coberta, cobreix l'entrada. Les finestres d'aquesta façana, son senzilles i amb llindes de fusta. Davant d'aquesta façana tenim el cup de vi, d'estructura rectangular. La façana nord, només destacar un contrafort que conté un altra entrada a l'edifici. | 08008-98 | Clariana | Ca l'Aribau, és una de les masies antigues del terme de Clariana. Al segle XVII tenia bastantes propietats repartides per la zona, així ho demostra el capbreu de 1634 de l'Arxiu Parroquial de Clariana. Com en altres masies de la zona, es possible que fos més antiga. | 41.5886000,1.4986100 | 374859 | 4605189 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc