Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73846 | Font de la Fam | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fam | XIX-XX | Tant la nevada, com la ventada del 2010 han malmès l'entorn on hi havia a la font, i no s'hi pot accedir. | S'hi accedeix per un camí que neix d'un revolt en el camí que va del Plans de Ferran ( entre Manso Ferran i Cal Ferran) a Clariana ( Cal Porcater). La font és a la vora de la Riera de la Coma-fonda. No s'hi pot accedir degut al mal estat de l'entorn després de la nevada i la ventada de 2010, que va fer caure arbres que priven el pas. | 08008-92 | Plans de Ferran | És una de les fonts conegudes històricament per la gent de l'indret dels Plans dd Ferran. Actualment el seu accés està molt complicat degut a l'abandó dels boscos, i les darreres ventades i nevades. | 41.5740000,1.4665900 | 372161 | 4603615 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73797 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-2 | XIV-XV | Les façanes presenten un estat de conservació millorable, sobretot la nord. La coberta encara es conserva però comença a presentar signes de desgast, degut a l'estat de l'embigat. | Gran edifici de planta quadrada situat a l'entrada del nucli d'Albarells. Presenta soterrani, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a quatre vessants amb teula àrab. Solament és visible el ràfec de la façana nord. Les façanes originalment arrebossades, estan perdent aquest atribut, degut a l'abandonament. Presenta molts elements interessants, tot i que ha patit moltes modificacions en les façanes (que s'observen a primera vista). La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'un porxo, on trobem un seguits d'arcs apuntats, formant una volta de creueria. Cal esmentar, que les obertures del porxo, són amb arc rebaixat de pedra. En aquest espai, hi trobem també un forn, actualment tapiat. Aquest porxo actualment està ple de caixes que no deixen veure altres elements. A la façana exterior, hi trobem diverses finestres amb brancals, i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Destacar-hi també a la primera planta un gran finestral amb arc rebaixat, i a la planta superior, dues finestres bessones amb arc de mig punt. A la planta baixa, al costat de l'entrada al porxo, hi ha adossada una construcció més recent. La resta de façanes, presenten algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Tant la façana est, com la nord, estan cobertes per una abundosa vegetació. | 08008-43 | Albarells | És una de les cases més antigues del que havia estat el poble d'Albarells. No és descartable, que s'hagués construït o evolucionat sobre alguna estructura més antiga. | 41.6221300,1.4763800 | 373072 | 4608944 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73892 | La Rectoria de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-sant-llorenc | XVII-XVIII | Ha estat restaurada recentment. | Es troba situat a sota de l'església, al carrer Santa Teresa Jornet. És una edificació de grans dimensions, que ha tingut diferents modificacions al llarg del temps. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Conserva part de l'arrebossat en les façanes sud i est. Presenta planta baixa, i dues plantes de pis. L'orografia del terreny en clar pendent, provoca que hi hagi entrades a diferent alçada. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés actual es situa a la façana oest, en un cos afegit posteriorment,on s'accedeix a l'interior mitjançant una entrada amb llinda de fusta a la planta de pis. A la seva dreta cal destacar-hi dos grans finestrals amb arc de mig punt. A la planta inferior, hi ha una entrada senzilla. És va edificar un petit cos que servia d'accés a la planta superior, i que a la planta inferior forma un petit porxo on cal destacar dues obertures amb arc adovellat de mig punt. A la part superior hi ha un barana d'obra. Esmentar que en aquesta planta baixa hi ha un petit espai tancat a l'alçada del carrer. La façana sud, destacar-hi diferents finestres i una entrada a planta baixa amb els contorns amb maons. A la segona planta de pis, hi ha dues finestres bessones amb arc de mig punt, i barana d'obra. A la façana est, hi ha un accés senzill a la planta de pis, i un jardí tancat per murs on hi destaca un pou. | 08008-138 | Carrer Santa Teresa Jornet | Va lligada a la construcció de l'església de Sant Llorenç. | 41.5977300,1.4432400 | 370262 | 4606285 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73892-foto-08008-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73892-foto-08008-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73892-foto-08008-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A façana oest, en l'ampliació de l'habitatge, entre els dos finestrals, hi trobem una inscripció amb la data de 1655. Tot fa indicar però, que aquesta placa pertanyia amb alguna altra edificació i que es va col·locar en aquesta façana, | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73787 | Oratori de Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-cal-biosca-de-la-nou | XVIII | Presenta líquens i altres fongs. | Situat a uns metres de l'entrada a Cal Biosca de la Nou. Presenta una doble base esglaonada de pedra i un pilar rectangular on hi ha una fornícula amb una imatge religiosa al seu interior. Culmina aquesta fornícula una petxina. Trobem elements d'un antic molí a l'entorn de l'oratori, a forma de decoració. | 08008-33 | Clariana | Va lligada a Cal Biosca de la Nou. | 41.5784700,1.5056300 | 375425 | 4604054 | 1718 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73762 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-95 | XIX | Ha perdut part de la coberta, així com l'entrada. | Barraca de pedra seca de grans dimensions i planta circular. És troba al centre d'un camp de cultiu entre Cal Tolosa i Cal Manuel. Coberta interior de falsa cúpula, en força mal estat. L'entrada s'orienta al nord-est i presenta un estat deficient. | 08008-8 | Carbasí | Tot i que se'n deuen haver fet des de l'antiguitat, la majoria de les barraques que es conserven es van ser construir en el moment de la màxima expansió de la vinya a mitjans del segle XIX. Els constructors de les barraques podien ser els mateixos pagesos, però sovint es contractaven els serveis d'un barracaire amb experiència. La seva principal funció era servir d'aixopluc durant els dies de feina a la vinya, tant per protegir-se de la pluja com per escalfar-se vora el foc a l'hivern o per estar una estona fresc a l'estiu. També servien per guardar eines o altres objectes relacionats amb la feina. | 41.6100700,1.4212900 | 368458 | 4607688 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73762-foto-08008-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La tècnica constructiva es basa en la col·locació de pedres cohesionades amb falques també de pedra introduïdes a pressió. Les pedres que formen les filades, es collen unes amb les altres per tal de aportar fermesa a la filada, i es situen lleugerament inclinades cap a l'exterior per poder expulsar l'aigua. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73780 | Torre de Mas d'en Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-mas-den-torre | S'han restaurat algunes obertures de la planta baixa, i s'ha apuntalat l'arc adovellat de mig punt de l'entrada. | Queden les restes del que havia estat una torre medieval. De planta rectangular, conserva part dels quatre murs, tot i que la majoria d'aquests estan caiguts. L'entrada s'orienta al sud-oest i presenta un arc adovellat de mig punt. | 08008-26 | Pla de Cameta | Tot i que no s'han trobat dades documentals d'aquest edifici, l'estructura arquitectònica mostra clarament característiques medievals. | 41.5890600,1.4609600 | 371722 | 4605295 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73780-foto-08008-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73780-foto-08008-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73781 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-2 | XIV-XV | Esta envoltada de vegetació, que a curt termini afectarà les estructures que resten dempeus. | Conjunt de restes del que havia estat un molí. Altres restes a l'entorn indicarien que aquest tenia altres dependències. Aquestes estructures estan completament envaïdes per la vegetació i l'arbrat. | 08008-27 | Camí de Contrast a Clariana | Tot i que no s'han trobat dades documentals d'aquest edifici, l'estructura arquitectònica mostra clarament característiques medievals. | 41.5872000,1.4567200 | 371365 | 4605095 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73850 | Cal Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole-1 | XIV-XXI | Tot el conjunt ha estat restaurat | Situat a les afores del nucli Clariana, Cal Solé és una conjunt arquitectònic que mostra una evolució arquitectònica des del segle XV fins al segle XXI. Exteriorment sembla una edificació moderna degut a la seva recent restauració, però els seus elements interiors, ens mostra aquesta evolució. Format per l'edifici amb funció d'habitatge, i diferents edificacions annexes que es varen anar construint segons les necessitats de l'economia familiar. Un entrada amb blancals i llinda de pedra i un petit voladís dona accés a l'interior del recinte on hi ha l'accés a l'habitatge i les diferents construccions annexes. L'edifici principal alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, presenta planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta és a dues vessants(est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una entrada amb arc escarser. Ha canviat bastant arran de la ultima restauració, i això s'observa en les obertures de les façanes, que són bastant senzilles. En aquest edifici cal destacar-hi però altres elements importants que es troben el seu interior. En un espai que s'utilitza com a menjador hi trobem dues voltes apuntades, amb carreus ben treballats. Esmentar també l'embigat que presideix aquest espai. En una sala al costat d'aquest espai, hi trobem el que havia estat el celler de la casa, on hi destaquen també unes voltes més arrodonides, i amb carreus treballats. Com en l'espai anterior, un gran embigat destaca en aquest espai. En aquest conjunt, però hi trobem altres construccions destacades, com és el cas d'un antic molí d'oli situat davant de la façana est, on sol es conserva la sotamola, una petita mola, i la part del rodet. A dia d'avui s'utilitza per ficar-hi les torretes de les plantes. En un extrem d'aquest pati hi trobem un cup circular de gran bellesa. Tots els espais interiors es troben pavimentats amb pedra ( possiblement l'original). A l'exterior hi ha l'antiga pallissa, reconvertida avui en un habitatge, així com altres construccions que es segueixen utilitzant per les activitats agrícoles. | 08008-96 | Clariana | Segons els seus propietaris, Cal Solé ha estat en mans de la mateixa família durant més de 20 generacions. Es poden observar tres evolucions arquitectòniques pel que fa al conjunt, Una primera on la mostra més clara son les voltes apuntades que es conserven en el seu interior, i que es podrien remuntar al segle XV. Un altra que ens porta a finals del segle XIX amb la construcció de tots els coberts agrícoles, que explica un creixement de l'activitat econòmica familiar, i una darrera a finals del segle XX amb la restauració de l'edifici principal, adaptant-se a les noves necessitats, molt allunyades de les originals. El Mas Soler, ja s'esmenta en un capbreu de l'Arxiu de la Parròquia de Clariana a l'any 1499 on hi ha una recull de tots aquells que posseeixen masos o terres pels senyors del terme del Castell de Clariana i pagaments als quals estaven subjecte. En el capbreu de 1606 torna a sortir esmentat, en aquest cas com a Mas Soler de Vilanova. | 41.5916200,1.5010900 | 375072 | 4605521 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73850-foto-08008-96-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73898 | Molí de Baix de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-clariana | XVIII-XIX | Es conserva la paret de la bassa | Situat al sud-est del nucli de Clariana, en una zona boscosa pròxima a la riera de Clariana. S'observa solament l'estructura de la bassa, i una paret dempeus. | 08008-144 | Clariana | S'explica que aquest molí havia estat reconstruït diverses vegades ja què la riera després d'algun aiguat l'havia destrossat. | 41.5901400,1.4997900 | 374960 | 4605358 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73823 | Pont de la Rasa de Coma-Sarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-coma-sarda | XIX | Obra civil situada prop del nucli de Clariana. Servia per creuar la Rasa de Coma-Sarda, que uns metres més enllà conflueix a la Riera de Clariana. Pont format per un ull d'arc escarser. Tota l'estructura esta feta de pedra, amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment, exceptuant els de les dovelles dels arcs, que són verticals. La volta de canó, presenta una reforç ben visible. Ha perdut la barana de pedra a cada costat. Les heures i altre tipus de vegetació han ocupat l'espai del pont. | 08008-69 | Clariana | Possiblement en aquest indret, hi hagi hagut més d'un pont. En aquest sector hi havia un molí, i el pont es deuria fer per facilitar el pas cap al molí. | 41.5897800,1.4957100 | 374620 | 4605324 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU. S.C.P. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73785 | Pou de Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-laribau | XIX | Al fons del pou, hi ha brossa que la gent ha anat llençant al llarg del temps. | Estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. Presenta la boca orientada al sud, aquesta obertura té llinda de pedra on hi trobem la data de 1883. Un petit mur que s'alça a l'entrada per evitar que entrin animals. La part superior del pou presenta una falsa cúpula. A l'interior del pou, hi ha una petita pica rectangular de pedra. Com la majoria de pous, s'excavava una cavitat en forma circular en el sòl fins a trobar la veta d'aigua, posteriorment les parets de la cavitat es folraven amb pedra, per evitar que caigués terra a l'interior. Destacar a la cara nord, hi ha una entrada tapiada, i que donava accés a la pica abans esmentada. | 08008-31 | Clariana | Pertanyia a les possessions de Ca l'Aribau fins que fou traspassat amb totes les terres adjacents als propietaris de Cal Biosca de la Nou. | 41.5837200,1.5074600 | 375587 | 4604634 | 1883 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat a l'entorn d'uns camps de cultiu. El camí d'accés s'ha colgat de terra llaurada, que fa impossible l'accés a tot vehicle que no sigui un tot terreny. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73826 | Mas Perdigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-perdigo | XVIII-XIX | En general l'estat de conservació dels edificis és bo. | Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis que conformen el Mas Perdigó. El gran nombre d'edificacions ha suposat la seva divisió actual en dos propietats: Mas Perdigó i Can Jepet del Magre. La primera és la situada més a l'oest del conjunt, i la segona la més situada a l'oest. És poden diferenciar també ja què Mas Perdigó les façanes estan arrebossades i Can Jepet del Magre són a pedra vista. Mas Perdigó consta d'un edifici primitiu i diverses ampliacions posteriors que el configuren actualment, resultant a la vista la unió de diversos cossos diferents. S'accedeix a l'interior a través d'un passadís cobert al nord que dona a un petit espai tancat on hi ha l'entrada. La resta de façanes d'aquest sector del conjunt arquitectònic que forma actualment Mas Perdigó, no presenta cap elements destacable. En un dels cossos d'aquests sector, hi trobem adossat un petita construcció on hi havia el cup de vi. La part del conjunt que actualment està format pel que es coneix com Cal Jepet del Magre, presenta un aspecte més primitiu amb les façanes a pedra vista, i les obertures pràcticament sense modificar. Té l'accés orientat a l'oest amb una entrada amb arc adovellat escarser. En aquesta mateixa façana oest, hi trobem un contrafort. Altres elements a destacar, és una finestra amb ampit i llinda de pedra, en un edificació annexa que dona davant de l'entrada abans esmentada. Els edificis situats més a l'est, tenien originalment funció agrícola i ramadera. | 08008-72 | Argençola | Per les dimensions del conjunt arquitectònic, el Mas Perdigó original hauria de ser una de les cases importants de l'indret. | 41.5895500,1.4467600 | 370539 | 4605371 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73822 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-1 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XVIII-XIX | Es conserva en bon estat. | Marge de pedra seca de dimensions considerables, ja que en alçada té una mitjana de 2'5 metres i de llarg uns 70 metres aproximadament. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Salva el desnivell entre les terres pròximes de Cal Ferran a la part superior, i les de Cal Joan a la inferior. | 08008-68 | Plans de Ferran | Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, o per separar finques, com podria ser el cas d'aquest, per separar la finca de Cal Joan i de Cal Ferran. | 41.5745500,1.4568700 | 371352 | 4603691 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU. S.C.P. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73807 | Cal Gotzo de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotzo-de-dalt | XIX-XX | Està perdent part de l'arrebossat i la pintura de la façana. | Senzilla edificació amb diferents construccions annexes. Presenta planta baixa, i dues plantes de pis. Té la coberta a dos vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Esta arrebossada i pintada de blanc. Es situa a dos nivells, degut al desnivell del terreny, essent la part mes baixa l'orientada al sud, però on també s'accedeix a l'habitatge. No presenta elements destacables en les façanes, on hi trobem diverses finestres, i un balcó a la façana principal. A la façana nord, hi ha un accés secundari a la planta de pis. Davant de la façana oest, hi ha un petit tancat pels animals, i una petita edificació annexa. Tocant en un extrem de la façana principal, hi ha una edificació de dues plantes destinada originalment al bestiar de la casa. S'ingressa per la façana oest, tant a la planta baixa, com a la superior, mitjançant unes escales de pedra. L'entorn més immediat ve donat per camps de conreu i boscos. | 08008-53 | Plans de Ferran | Originalment fou una barraca dels ramaders de l'entorn. Durant la Guerra Civil espanyola fou enderrocada. En acabar aquesta es tornà aixecar, configurant-se tal com és veu actualment. | 41.5772700,1.4633300 | 371896 | 4603983 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73807-foto-08008-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73807-foto-08008-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73807-foto-08008-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73782 | Cal Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujol-2 | XVII | L'edificació principal, així com els altres elements descrits, l'estat de conservació és bo. Altres construccions complementàries el seu estat de conservació és millorable. | Masia situada a uns metres al sud de la carretera BV-2212 aproximadament al km.3,5. Consta de l'edificació principal que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions complementàries. L'edifici principal de planta quadrada, consta de planta baixa i planta de pis, te la coberta a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. Totes les façanes estan arrebossades, tot i que la façana est ha perdut part d'aquest arrebossat. No hi ha elements destacables a les façanes de l'edifici principal. Els elements a destacar d'aquest conjunt, són un forn de grans dimensions adossat als baixos de la façana est. Un altre element a destacar, és una edificació adossada al mur nord de l'edifici principal, on al seu interior s'observa un cup de vi de grans dimensions, amb les parets de rajola ceràmica. Cal esmentar, el desnivell que hi ha entre la part sud i nord del conjunt, essent la part nord, la més elevada. | 08008-28 | Clariana | No és coneix amb detall la història de Cal Pujol. Tot i això cal remarcar l'antiguitat d'aquesta masia, ja que en la documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un capbreu de 1606 on es citen diverses propietats d'aquests mas. Es cita també en un testament de l'any 1642. | 41.5847200,1.5033200 | 375244 | 4604751 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73782-foto-08008-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73782-foto-08008-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73782-foto-08008-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | S'ha perdut l'accés natural al conjunt. S'ha de deixar el vehicle en un voral de la carretera pròxim a la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73915 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-5 | XIX-XX | L'edifici principal presenta un estat de conservació millorable, no així les edificacions annexes a l'edifici que estan en ruïnes i amb vegetació. | Esta situada a la zona de la Goda, i s'hi arriba per un camí que neix de l'antic camí de la Goda a Tous, al nord de la riera de la Goda. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb edificacions annexes al seu entorn. L'edifici principal, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, les cantoneres amb carreus de dimensions més grans. Conserva l'arrebossat a les façanes. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, amb l'entrada amb arc rebaixat i brancals de pedra a la planta baixa. A la dovella central hi ha la data de 1929, que ens indicaria alguna reforma realitzada. Presenta diferents finestres i un balcó central a la planta de pis. La resta de façanes no hi ha elements destacables, solament finestres bastant senzilles. A l'est hi trobem les restes quasi a nivell de terra de diferents edificacions annexes. Davant de la façana principal, hi trobem un marge que separa en un nivell superior un camp de conreu. En aquest marge, reforçat amb pedra seca, hi trobem unes petites cavitats, utilitzades per a guardar les eines. A uns 30 metres al sud-est, hi ha una edificació rectangular que tenia funcions de magatzem. L'entorn més immediat ve donat per camps de conreu i bosc. | 08008-161 | La Goda | No s'han trobat referències bastant antigues. Segurament Cal Pere o Can Pera com es coneixia també, fou edificada a mitjans del segle XIX moment d'expansió econòmica de la zona. | 41.5603500,1.4566300 | 371304 | 4602114 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73915-foto-08008-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73915-foto-08008-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73915-foto-08008-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73809 | Cal Porcater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-porcater | XVIII-XIX | En estat ruïnós totes les edificacions. Els espais a l'entorn de les edificacions està ple de vegetació i males herbes. | Gran conjunt arquitectònic, avui en dia en ruïnes i envoltat d'una espessa vegetació. Deuria esser una casa bastant important del municipi, degut a les seves grans dimensions, ja que no solament l'habitatge era de grans dimensions, sinó el gran nombre d'edificis annexes. L'estat actual, dificulta l'observació d'elements destacables, tot i que segurament disposava de celler, cup i altres elements. En una de les portes situades al sud-oest del conjunt hi ha la data de 1805 inscrita a la fusta. És la única referència que es troba degut a no poder accedir a la resta dels espais. De tot el conjunt cal fer referència als murs de pedra situats a l'est i part del sud del conjunt que servien per contrarestar el desnivell orogràfic. Aquests murs encara es conserven, i en algun tram fan més de 5 metres d'alçada. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, bosc, i el poble de Clariana a uns 700 metres al nord-est. | 08008-55 | Clariana | No s'ha trobat cap referència directa amb el nom de Cal Porcater. S'hauria d'investigar si el seu nom podria ser Cantijoch o Contijoch, ja que les referències d'aquest nom, el situen per on està ubicat Cal Porcater. En cas afirmatiu, hi ha bastants referències que ens podrien mostrar part de la història d'aquesta casa. | 41.5871700,1.4901800 | 374154 | 4605043 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73809-foto-08008-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73809-foto-08008-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73809-foto-08008-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No es poden identificar moltes de les estructures, ni elements singulars degut a la espessa vegetació que hi ha l'entorn dels edificis. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73783 | Font de Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-biosca-de-la-nou | XIX-XX | Situada en uns horts de la propietat de la Masia de Cal Biosca de la Nau, aquesta font és d'una gran bellesa. Situada a l'interior d'una barraca de pedra seca amb volta de canó. Té unes escales de pedra per accedir al seu interior. L'obertura per on rajava l'aigua de la font, actualment està tapiada. Just a sobre hi ha una petita fornícula on hi havia una imatge religiosa. | 08008-29 | Clariana | No es tenen dades, però la gent de l'indret sempre l'ha vist. | 41.5783300,1.5014300 | 375074 | 4604045 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment no hi brolla l'aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73824 | Mas Françó Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-franco-vell | XVIII | Totes les estructures horitzontals estan enderrocades. La vegetació ocupa la gran majoria de l'espai. | El Mas Françó Vell és situa en el mig d'uns camps de conreu, uns 200 metres al nord del Mas Françó. A dia d'avui és un edifici pràcticament en ruïnes amb les restes de petites edificacions annexes al seu entorn. L'edifici constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Tenia la coberta a dues vessants (nord-sud). Alçat amb petits carreus de pedra irregular del país, disposats horitzontalment. La façana sud, pràcticament no es conserva. La part que es conserva, s'hi pot veure un contrafort. Es poden veure des de l'exterior, moltes de les estances interiors d'aquest edifici. En una d'aquestes encara es troben in situ, dues botes de vi de grans dimensions. Les heures i la vegetació han envaït les façanes nord, oest i est, és a dir les que es mantenen dempeus. | 08008-70 | Carretera d'Argençola a Clariana. Mas Françó | No coneixem els motius de l'abandonament del Mas Françó Vell, però a inicis del segle XIX es varen traslladar uns 200 metres al Mas Françó actual. Hi ha però un altra versió, i es que aquest edifici, era contemporani a Mas Françó, i que era les seves bodegues. | 41.6013000,1.4730100 | 372750 | 4606637 | 08008 | Argençola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73824-foto-08008-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73824-foto-08008-70-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73761 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-2 | XX | Ha estat restaurada totalment, tant a l'exterior, com a l'interior, adaptant-la a les necessitats i obligacions d'un allotjament rural. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. A les façanes que són a pedra vista, només destacar-hi els marcs de maó de les finestres, així com el frontó que hi ha a la façana d'ingrés a l'edifici orientada al nord-est. Annexat a la façana sud-oest, hi trobem l'accés a una cisterna d'aigua, on es pot observa a nivell del sòl, la coberta amb volta, feta amb ceràmica. En l'entorn més immediat hi trobem altres construccions de caràcter agrícola i camps de conreu. | 08008-7 | Carbasí | Masia edificada a la dècada dels anys 40 del segle XX. Va romandre en mans dels mateixos propietaris fins a l'entrada del segle XXI en que passar a mans dels propietaris actuals, que la van convertir en allotjament rural. | 41.6138000,1.4184000 | 368225 | 4608106 | 1940 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73761-foto-08008-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es tracta d'un Allotjament rural. Els seus propietaris han decorat l'entorn de la masia amb estris de treball al camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73805 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-4 | PALAU I RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l'Anoia. Miscel·lània penedesenca, Vol.: 15 BORI, Ramón(1987). El Molinot de Porquerisses. | XV-XIX | La bassa actualment és un hort. L'estructura del cacau és conserva bastant bé. Pel que fa l'edifici, les estructures exteriors presenten un estat de conservació molt millorable. L'interior, la volta de canó apuntada encara és conserva. Les estructures de desguàs resten colgades pràcticament pel terreny. | Situat a l'inici del camí que porta a Albarells, a dia d'avui, queden unes quantes restes que ens recorden el que fou. Tot i ser un terreny de cultiu, s'observa clarament quina era l'estructura de la bassa amb la seva forma circular. A l'est d'aquesta bassa, hi havia el cacau, molt ben conservat. En la part superior d'aquest, hi ha una llinda amb una inscripció que ens remunta al 1791. De l'edifici del molí, queda només dempeus una part, i en un estat de conservació deficient, si més no, la part exterior. A l'interior s'observa una volta de canó lleugerament apuntada, així com les estructures inferiors del molí. A l'exterior s'observa una de les sortides de l'aigua del molí, amb un petit arc de mig punt. Situat a la proximitat del riu Anoia, del qual es proveïa d'aigua, i era la seva font d'energia. | 08008-51 | Porquerisses | Les referències més antigues daten del segle XV, tot i que segurament el molí té uns precedents més antics. En un capbreu de 1493 de Porquerisses, dels Hospitalaris, entre les confessions no hi ha cap molí fariner, però si que hi ha una menció indirecta, en les afrontacions del diferents bens afectats és parla de ' lo tros del molí' i la ' sèquia del molí'. En un document de 1525, es troben les afrontacions del molí, a l'est limita amb un hort de Joan Queralt i part del terme del Castell. Al sud, limita amb la riera de Porquerisses (actual riu Anoia), a l'oest amb part d'un hort de l'hereu de Joan Aliatxo, i un altra part amb l'hort de Bartomeu Carreras, i al nord amb el camí ral de Cervera a Igualada, així com el camí de Porquerisses a Calaf. En una altre capbreu, de l'any 1575 es torna a citar al molí amb les seves afrontacions que no varien gaire respecte les descrites anteriorment. Descriu també les confessions del moliner, on diu que té dos molins. Es torna a tenir una referència al segle XVII, exactament al 1638 en els documents de la Comanda de Cervera de l'Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem. Es possible que aquest molí funcionés fins a finals del segle XIX, pel record que en tenen alguns veïns d'edat avançada d'històries explicades pels seus avis. | 41.6264900,1.4635700 | 372013 | 4609447 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73805-foto-08008-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73805-foto-08008-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73805-foto-08008-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La llinda de 1791, no correspon aquesta edificació, sinó a una casa del poble de Jorba. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73796 | Sant Martí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-dalbarells | TORRAS I RIBÉ, Josep. (1991). Història de l'Anoia. Vol II (pàg 275-287). Manresa: Edicions Selectes. AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia .Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | S'ha enderrocat part de la coberta i el cor. L'edificació annex, està totalment ensorrada. | Església situada al sud-est del nucli d'Albarells. Consta d'una nau i dues capelles laterals, així com un campanar de base quadrada i la part superior octogonal. Presenta quatre obertures amb arc rebaixat a la part superior. Té l'ingrés orientat a l'oest, i presenta un frontó circular (restaurat posterior, ja que es va utilitzar maons) i columnes laterals. A la llinda hi trobem la data de 1590 i la inscripció 'Domus Dei et Porta Coeli'. A sobre l'entada, hi ha una gran obertura circular. A l'interior, hi havia un cor, situat a sobre l'entrada, actualment ensorrat. Les parets estan arrebossades i pintades de blanc. La coberta a l'alçada de l'altar, presenta una volta de creueria. Hi trobem també dues piques de pedra, una amb la data de 1887. Adossat al mur est, hi trobem les ruïnes del que havia esta la rectoria, on es pot observar alguna volta apuntada. Al nord hi trobem el cementiri. | 08008-42 | Albarells | Les primeres notícies sobre l'existència de l'església, i de les seves funcions parroquials, es daten entre els anys 1025 i 1050, on surt citada en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic. L'actual temple, però es de finals del segle XVI, on s'edificà l'actual estructura sense conservar res de l'original. Al 1615 s'acabà el temple. El retaule que hi havia al seu interior, era de 1400, dedicat a Sant Antoni, i obra de Lluís de Borrassà. L'arranjament del 1868 feu que s'elegís el priorat de Santa Maria del Carme com a centre d'una nova parròquia i que s'incorporés l'antiga de Sant Martí d'Albarells, que n'esdevingué sufragània. Durant la Guerra Civil, patí algun desperfecte, sobretot en el frontó, on actualment s'hi observa maó substituint la pedra original. | 41.6217800,1.4774600 | 373161 | 4608904 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73913 | Mas de Toriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-toriga | XVI | Només es conserva pràcticament un paret, i en un estat deficient. | Actualment només en queden les restes del que havia estat una de les cases importants de l'antic terme de Clariana. Dempeus només es conserva el mur oest on cal destacar-hi l'existència d'un forn i algunes finestres, i part del mur nord. Hi ha altres estructures visibles a nivell de terra. A uns metres de les restes hi ha una bassa envoltada de vegetació. Està pròxim a la riera de Clariana i Cal Porcater. | 08008-159 | Clariana | Les nombroses referències al Mas Toriga en els capbreus de l'Arxiu Parroquial de Clariana, tant de l'any 1606 com en del 1634, on parla de diverses propietats que tenia aquest mas. També s'esmenta en un dels testaments del mateix arxiu, datat el 1548. Possiblement podria tenir uns precedents més antics. Actualment no s'hi pot entrar a l'interior, però un veí de l'indret comenta que a l'interior hi ha una llinda amb una data del segle XV. | 41.5882800,1.4911400 | 374236 | 4605164 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73913-foto-08008-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73913-foto-08008-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73913-foto-08008-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73827 | Font de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-mensa | XX | L'entorn és envaït per la vegetació. | La font està situada a uns 50 metres a l'est de Cal Mensa. Es troba en una zona arbrada i amb una espessa vegetació dins d'uns camps d conreu. La font es caracteritza per unes parets laterals de pedra seca i una llosa horitzontal entre aquestes dues. A l'interior forma una petita bassa d'aigua estancada. | 08008-73 | Constrast | Les fonts orals esmenten que sempre han conegut l'existència d'aquesta font. | 41.5834600,1.4252300 | 368732 | 4604727 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73827-foto-08008-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73827-foto-08008-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73827-foto-08008-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Fa uns anys, en extreure uns oms que hi havia en el seu entorn, van malmetre part de l'estructura de la font. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73923 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-ii | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | En uns magatzems agrícoles a l'est del conjunt arquitectònic de Cal Biosca de la Nou hi trobem un altre rellotge de sol del tipus vertical declinant. Té orientació Sud-Est. Línies horàries a les hores i les mitges hores, de les 7 a les 2, numeració aràbiga. A cada banda del rellotge hi ha les inscripcions 'J.V.' i '1915'. | 08008-169 | Clariana | Les edificacions més a l'est, es remunten a inicis del segle XX i corresponen a les pallisses i edificis de l'activitat econòmica d'aquell moment, el cereal, ja que amb l'arribada de la fil·loxera es va haver de reconduir l'activitat. | 41.5787600,1.5059300 | 375450 | 4604086 | 1915 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1927 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73758 | Fortificació de Rocamora o Viladaspis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fortificacio-de-rocamora-o-viladaspis | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XIV | L'arbrat i la vegetació de l'indret empitjoren les estructures del mur que resta dempeu. | Actualment només s'observa un mur en peus. Es troba situat a la part alta d'un turó boscós al sud-est de Rocamora. El mur que resta dempeus es caracteritza per un alçat de carreus horitzontals i irregulars, units per morter. L'entorn més immediat hi trobem enderroc de la mateixa construcció, així com estructures sense identificar. Estudis anteriors la descriuen com una fortificació de planta rectangular. | 08008-4 | Rocamora | Les dades documentals sobre aquesta fortificació son bastant escasses. Al segle XI senyorejava el castell Maier, germà d'Ermernir de Castellet, tal com consta en el seu testament sagramental datat l'any 1031. No hi ha més noticies fins al segle XIV, quan l'any 1322 l'Infant Joan vengué la jurisdicció dels Castells d'Albarells, Carbasí i Rocamora al prior del Monestir de Montserrat . | 41.5924100,1.4244100 | 368682 | 4605722 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73758-foto-08008-4-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les estructures sense identificar poden correspondre a les restes d'habitacions, així com a la desapareguda església de Sant Jaume. La vegetació que actualment ocupa l'indret, dificulta la interpretació in situ d'aquestes estructures. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73790 | Cal Solé Marlota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sole-marlota | XVI-XVIII | Tots els edificis del conjunt arquitectònic, han estat restaurats. L'edifici principal, però no s'ha fet una intervenció tant minuciosa, actuant només en les parts més vulnerables de l'edificació. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i altres de complementaris. Es van construir en una petita elevació del terreny, això proporciona una visió amplia del territori. L'edifici a destacar, resta avui en dia en desús, essent un annex el que s'utilitza com habitatge. Aquest edifici consta de planta baixa, planta de pis i golfes, teulada a dues vessants( est-oest) de teula àrab, presenta un ràfec de tres filades. Alçat amb pedra i arrebossat, tot i que està perdent-lo. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una portalada amb arc adovellat de mig punt, de punt rodó. A la dovella central, hi ha un escut heràldic. Altres elements a destacar d'aquesta façana, és una finestra a la planta de pis, amb un ampit pronunciat, i un contrafort a l'esquerra de la façana. A la façana oest, a la planta de pis, hi ha dues finestres amb un ampit pronunciat, similar a la de la façana principal. Un altre element a destacar, és una petita sortida d'aigua a la planta de pis. Adossat a la façana est de l'edifici principal , hi ha un altre edifici, que té funció d'habitatge. Originalment era una edifici destinat a l'activitat econòmica familiar. Destaca per dues entrades amb arc rebaixat, que donen accés a un porxo, a la façana sud-est. Entre l'edifici principal i aquest, trobem el cup de vi, encabit en una construcció quadrada, i que es recolza entre aquestes dues edificacions. Davant de la façana nord-est de l'habitatge actual, hi ha un pou circular, ben restaurat. | 08008-36 | Clariana | La tipologia constructiva ja ens indica la seva antiguitat, però la documentació històrica ens ho confirma. Havia estat una de les cases més importants del terme de Clariana. Les nombroses referències al Maronta o Marlota en els capbreus de l'Arxiu Parroquial de Clariana, tant de l'any 1606 com en del 1634, on parla de diverses propietats que tenia aquest mas. També s'esmenta en un dels testaments del mateix arxiu, datat el 1584. Possiblement podria tenir uns precedents més antics. | 41.5854600,1.5134300 | 376088 | 4604819 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73790-foto-08008-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73790-foto-08008-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73790-foto-08008-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Hi ha diverses construccions de nova planta, però que han estat revestides amb pedra, fet que no desentona. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73804 | Molí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dalbarells | VALLS I SUBIRA, Oriol (1970). Paper and Watermarks in Catalonia, Amsterdam. | XII-XVII | Poc queda del que havia estat aquest molí, però s'intueix per les restes existents, la seva importància. Aquest element resta avui en dia a mercè del seu entorn, ple de vegetació i arbrat. Destaca la seva enorme bassa, que conserva encara el folre de pedres en les seves parets. Les mides d'aquesta bassa de forma el·líptica són enormes: 40 metres de llargada, per uns 10 metres d'ample aproximadament. Pel que fa l'edifici, resten dempeus quatre parets, en un estat precari. L'interior és ple de runa de les estances superior i la coberta. Cal sumar-hi la vegetació que s'ha apoderat d'aquest espai. Es conserva encara l'entrada, orientada al sud-est. En aquesta mateixa orientació, hi ha les estructures per on desaiguava el molí, amb obertures amb arc de mig punt, mig colgades pel terreny. Un metres més enllà hi ha el riu Anoia, que és on anava a parar l'aigua sobrant d'aquest molí. | 08008-50 | Porquerisses | La primera menció concreta i documentada on es troba «un molí paperer» a Catalunya, correspon al Molí d'Albarells. Un document de l'any 1193 tracta de la concessió de 'ipsa aqua et de capud regum de ipso moli de papirum' en una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguera de Copons. És doncs la primera notícia que tenim d'un molí paperer mitjançant un plet per qüestió d'aigües. Un fragment d'aquest plet diu això: Notum sit omnibus hominibus, quoniam fuerunt contenciones et placita multa inter Raimundo de Albarells et Bertrando de Montalcó et Berengaria de Copons de ipsa aqua et de capud regum de ipso molí de papirum... qui fuit de Joanne Amil. Ita accipiant iam dicta aqua cum resclosa et sine resclosa...Actum est hoc in mensis februarii anno Dni MCX C III. Sig+num... Durant el segle XII depengué del Castell d'Albarells, però segons notícies de l'any 1343, en aquell any el propietari el Monestir de Montserrat, qui cedí el seu ús a un paperer d'Igualada: Francesc Faber. Aquest solament feina el paper per al Monestir de Montserrat. És continuen tenint notícies d'aquest molí fins al segle XVII, amb petits rebuts i factures. Com molts molins, va evolucionar, i es va convertir en molí fariner. Una prova d'això, la trobem en una mola que encara es conserva a l'interior. En una comarca com l'Anoia, on el món del paper sempre ha tingut un paper rellevant en la seva història, el Molí d'Albarells, hi juga un paper important, com a testimoni històric d'aquest passat gloriós. Actualment, tot i que conservar-se la bassa, part de l'edifici moliner, i algunes estructures de desguàs, és poc visible, a primera vista, de totes les estructures que formaven aquest espai, degut en primer lloc a l'espessa vegetació que hi trobem, i la pèrdua d'alguns espais que formaven el conjunt. Segons una imatge de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, a finals dels anys 80 del segle XX, encara funcionava la bassa, ja que es trobava plena d'aigua. | 41.6273400,1.4739900 | 372883 | 4609526 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, surt esmentat com a Molí del Jaume Joan. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73901 | Cup de Cal Calderó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-caldero | XIX | Hi ha problemes a l'estructura i la vegetació està envaïnt l'espai. | En les ruïnes del que havia estat Cal Calderó Vell, hi trobem encara visible l'estructura del que havia estat el cup de vi de la casa. Una estructura tancada per murs, i una obertura on possiblement hi havia una porta ( actualment enrunada). A l'interior s'hi troba l'estructura circular amb les parets enrajolades. La vegetació ocupa gran part de l'espai. | 08008-147 | Argençola | La masia antiga de Cal Calderó fou abandonada a mitjans del segle XX. A mitjans dels anys 80 del segle XX s'edifica l'actual masia, deixant les ruïnes de l'antiga masia al nord del conjunt. | 41.6112600,1.4463100 | 370545 | 4607782 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73901-foto-08008-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73901-foto-08008-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73901-foto-08008-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73910 | Cabana de Volta de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-volta-de-clariana | XIX-XX | La volta presenta un bon estat de conservació. | Construcció de pedra seca situada al Pla de d'Escalivada, a sobre de Clariana. Es troba al final d'uns camps de conreu. Aquests camps de conreu esta dividit per terrasses, i la cabana està recolzada en el desnivell de la darrera terrassa. Com en les construccions d'aquest tipus, en primer lloc s'aixecaven les parets laterals fins el començament de la volta, d'un metre d'alçada més o menys, i s'omplia l'espai interior de terra fent de motlle de la cabana. Una vegada acabat el motlle es començava la volta, afegint una filera de pedres alternativament a cada paret, fins arribar a la filera central del sostre que es feia a mida. El següent pas era buidar de terra l'interior de la cabana i col·locar-la al sostre, on ben premuda impermeabilitzava l'edifici. Seguidament es construïa la paret posterior, si calia, ja que en molts casos la cabana es recolzava sobre roca; es feia la menjadora i la paret davantera. Per últim es coronava l'edifci amb un ràfec de lloses, que a més de protegir la façana de la pluja donava atractiu al conjunt de la cabana. | 08008-156 | Pla de l'Escalivada. Clariana | La majoria de construccions de pedra seca d'aquesta comarca, estaven lligades a la vinya. Aquesta però segurament no estava associada aquesta activitat. La menjadora que trobem al seu interior, ens indica que el tipus de conreu associat aquesta cabana anava lligada a la força d'un animal. És ben curiosa l'existència d'aquesta cabana, ja que és la única que s'ha trobat en el municipi. | 41.5956000,1.4869300 | 373899 | 4605983 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73910-foto-08008-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Com a dada curiosa, es podria apuntar, que la tipologia constructiva d'aquesta edificació és ben curiosa i correspon més aviat a una construcció segarrenca, i no pas a una anoienca, en transició cap a les construccions de pedra seca la zona del Penedès o l'Alt Camp. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73863 | Jaciment del Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-segura | I-IV | Es troba situat en un camp de conreu de cereals que en aquesta època de l'any està bastant crescut. | En un camp situat a l'esquerra del torrent de les vinyes i a la dreta del camí de Can Segura s'han localitzat fragments de ceràmica comuna romana i monedes datades a l'època del baix-imperi. | 08008-109 | Rocamora | La localització de les monedes les va efectuar un afeccionat local amb un detector de metalls. | 41.6009400,1.4284000 | 369032 | 4606663 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73863-foto-08008-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73863-foto-08008-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73863-foto-08008-109-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73897 | Mina del Molí de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moli-de-clariana | XVIII-XIX | L'entrada i l'inici de la mina es troben en un estat de conservació deficient. S'ignora l'estat interior ja que no s'hi ha accedit. | Aquesta construcció es troba situada a prop del Molí de Baix de Clariana, el qual proporcionava aigua a la mina. No s'observa cap tipus de revestiment a les parets, tot i que es possible que l'hagi perdut. Costa molt de trobar-lo perquè està amagat entre la vegetació. L'altra boca de la mina es situa al Molí de Dalt de Clariana, amb uns 300 metres de túnel. | 08008-143 | Clariana | La història d'aquesta mina, va lligada tant al Molí de Dalt de Clariana com al Molí de Baix de Clariana, ja que portava l'aigua d'un molí a l'altre. Amb una mina d'aigua o un pou, el pagès ja podia plantejar-se dedicar-hi una part de la terra a una petita horta ja que el principal element, l'aigua, ja el tenia al seu abast. L'única diferència era que si bé de la mina l'aigua sortia per sí sola, del pou era necessari extreure-la amb algun mecanisme que donés suficient cabdal com ara una sínia o un molí de vent. | 41.5888300,1.4971600 | 374739 | 4605217 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | S'esmenta que recollia l'aigua des d'un canal que venia des de l'alçada de Cal Porcater, i que proporcionava aigua al Molí de Dalt de Clariana. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73766 | Font dels Verdaguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-verdaguers | XX | Les estructures es conserven be. La pedra està humida per les característiques de l'entorn. | Font situada a la vora del Torrent del Mas Riell. El brollador s'ha cobert amb una estructura de pedra feta amb carreus irregulars. S'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra que neixen del camí de l'obaga. | 08008-12 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6019700,1.4533700 | 371115 | 4606740 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73766-foto-08008-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment, i segons els veïns de l'indret sempre hi raja aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73880 | Barraca de pedra seca de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-carbasi | XIX | Tot i que l'estat de conservació no és dolent, comença a tenir problemes d'estructura a la volta, així com humitats. | Barraca de pedra seca, situada al nord de Carbasí. Està integrada pràcticament en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta de apuntada. En estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08008-126 | Carbasí | La barraca és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. | 41.6128300,1.4283500 | 369052 | 4607984 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73880-foto-08008-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73880-foto-08008-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73880-foto-08008-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73800 | Barraca de pedra seca d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dalbarells | TORRAS I RIBÉ, Josep. (1991). Història de l'Anoia. Vol II (pàg 275-287). Manresa: Edicions Selectes. | XVIII-XIX | Tot i què no presenta problemes, s'hauria consolidar l'estructura. | Barraca de planta circular, situada al camí que puja al nucli d'albarells. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 08008-46 | Camí de Porquerisses a Albarells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. A finals del segle XVIII el conreu de la vinya al municipi d'Argençola, s'estimava en 390 cargues. Un segle més tard, un cens citava 390 hectàrees de vinya. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. A Argençola s'hi troben diversos exemplars d'aquests tipus de construccions, fet que demostra la importància que tingué en aquest municipi. | 41.6263800,1.4699900 | 372548 | 4609426 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73800-foto-08008-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73784 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-96 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | La solidesa de l'estructura, ha permès que es conservi en bon estat. Tot i això la presència d'arbrat, pot provocar que les arrels d'aquests facin malbé la barraca. | Barraca de pedra seca, situada en una de les propietats de Cal Biosca de la Nau. Situada a peu del camí, està integrada en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta de canó al seu interior, que dona solidesa a la coberta. Això cal sumar-hi també un estrep a cada lateral que reforçaven l'estructura de la barraca. A la part exterior de la coberta, es reomplia de terra, integrant-la en el paisatge de la terrassa superior. A l'interior, veiem una obertura quadrada que servia per dipositar objectes. Aquest tipus de cabanes s'anomenen de boca oberta, ja que no hi ha mur d'ingrés. Al estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08008-30 | Clariana | La barraca de marge té com a principal tret diferenciador de les altres barraques el fet d'estar construïda dins d'un marge. Per tant, la seva construcció anava lligada a la construcció del propi marge. És habitual aquest tipus de barraca en indrets més muntanyencs | 41.5764100,1.4990000 | 374868 | 4603835 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73784-foto-08008-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73844 | Forn dels Plans de Ferran I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dels-plans-de-ferran-i | MARTIÍNEZ, Manel (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà). Valls: Edicions Cossetània. | XVIII-XIX | L'estat de conservació és dolent, tot i que es conserven les estructures, en un futur immediat aquestes poden començar a enderrocar-se. | Forn situat ens uns boscos pròxims a Cal Gotzo de Dalt, als Plans de Ferran. Te forma de piràmide truncada, i es recolza per la part posterior sobre la roca. Alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Al centre hi ha la boca del forn amb una arc escarser adovellat. A l'interior d'aquesta boca, hi trobem dues obertures amb arc escarser adovellat també. L'interior, que s'observa des de la part superior de la construcció, es totalment quadrat i fet estructurat amb petits maons horitzontals. Segons el vigilant de la finca, que fa més de trenta anys que hi treballa, es tracta d'un forn de calç, encara que tipològicament no ho sembla. | 08008-90 | Plans de Ferran | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.5764800,1.4669400 | 372195 | 4603890 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73844-foto-08008-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73844-foto-08008-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73844-foto-08008-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73845 | Forn dels Plans de Ferran II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dels-plans-de-ferran-ii | MARTIÍNEZ, Manel (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà). Valls: Edicions Cossetània. | XVIII-XIX | Només es conserva una cara del forn. Aquesta presenta esquerdes importants. | Pròxim a l'altre forn de calç, la tipologia arquitectònica és la mateixa que aquell. Tenia forma de piràmide truncada, i es recolza per la part posterior sobre la roca. Alçat amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Al centre hi ha la boca del forn amb una arc escarser adovellat, que quasi no es conserva. L'interior era amb petits maons horitzontals. | 08008-91 | Plans de Ferran | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.5765300,1.4664900 | 372158 | 4603896 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73845-foto-08008-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73845-foto-08008-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73845-foto-08008-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73818 | Nucli de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-goda | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X | Totes les estructures estan en ruïnes | Entorn l'església de Sant Pere de la Goda, hi ha les restes del que havia estat el nucli o poble de la Goda. Les restes que hi ha actualment deuen ser més contemporànies, però segurament s'alçaren sobre vestigis més antics. En aquest indret també hi ha les restes del Castell de la Goda, però que no es poden identificar degut a l'estat de conservació de l'entorn, ple de vegetació i bosc. Tot aquest conjunt es troba aturonat i envoltat de vegetació i bosc. | 08008-64 | La Goda | L'indret de la Goda ja apareix document al 960. Les notícies però d'aquest nucli i el seu castell són ben escasses. Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça. Al segle XIV, i l'infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de 'Segoda'. A inicis del segle XVII, el terme de la Goda era de J. Moxona. L'antic terme formà, al s. XIX, un municipi amb la Clariana (Clariana i la Goda). | 41.5623600,1.4506100 | 370806 | 4602346 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73818-foto-08008-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73818-foto-08008-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73775 | Sant Maure de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure-de-contrast | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI-XIX | A inicis del anys 90 del segle XX, fou restaurada. | Petita capella situada al nord del nucli de Contrast. D'origen romànica, ha patit intervencions que han modificat la seva forma original, sobretot al segle XIX. Consta d'una sola nau, volta de canó de mig punt, i finalitza amb un absis semicircular. La coberta és a un vessant (sud) feta amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una sola filada. Entrada actual amb arc escarser que s'orienta a l'oest. Té a sobre una petita obertura circular, i culmina la façana amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'entrada original estava al mur sud, i actualment es pot observar tapiada en aquest mur. En aquest mateix mur s'observen dos petits contraforts que ajuden a contrarestar el nivell del terreny. En aquest mateix mur, però a l'interior, hi ha una petita capella on hi trobem una imatge d'una verge a l'interior d'una vitrina de fusta. A l'interior de la capella, hi trobem també un imatge gòtica de Sant Maure, una pica baptismal de pedra adossada al mur, i una placa amb una inscripció que menciona l'ampliació d'aquesta capella, l'any 1802. | 08008-21 | Contrast | L'indret de Contrast ja és citat a l'any 1241, però de la capella no és fins a l'any 1443 quan es cita per primera vegada . A inicis del segle XIX, exactament l'any 1802, s'hi realitzaren diverses intervencions: allargament de la nau, aixecament del campanar, alçament de murs i canvi d'accés. L'any 1991 a iniciativa dels veïns de Contrast, es van començar les obres de restauració de la capella. Un any més tard, ja tornava a estar oberta al culte i la pregària. | 41.5814200,1.4338100 | 369443 | 4604488 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73756 | Cal Pujó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pujo | XVI-XIX | L'estat de conservació en general és bo. Tot i que els elements destacats presenten un estat de conservació millorable degut a la pèrdua d'utilitat. | Conjunt arquitectònic format per diferents elements, la masia i edificis auxiliars. L'edifici principal és de planta rectangular, i s'estructura en soterrani, planta baixa, i planta de pis. Alçat amb pedra, actualment aquesta és visible ja que es recentment es va treure eliminar l'arrebossat de les façanes. S'observen diferents parts en l'edifici principal, partint d'un cos més antic i amb ampliacions posteriors. Els elements més remarcables es troben a l'interior, on hi trobem a la planta baixa una volta apuntada, que actualment està tapiada. En aquesta mateixa planta baixa, hi ha una cuina de mitjans del S.XIX moment en que l'edifici va patir una ampliació. A la planta de pis, hi trobem una cuina i el forn antics de l'edifici. Al soterrani cal destacar-hi el celler, amb paviment de terra, i on s'observen els fonaments de l'edifici original, que arrenquen de la roca mare. L'entrada actual amb arc rebaixat, presenta a la llinda central la data de 1856, any en que es va acabar una de les ampliacions del cos principal. | 08008-2 | Rocamora | L'habitatge primitiu es podria remuntar al segle XVI. Com totes les cases de Rocamora, es va construir amb les pedres del Castell de Rocamora. | 41.5932400,1.4192200 | 368251 | 4605822 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73756-foto-08008-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73757 | Sant Jaume de Rocamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-rocamora | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Restaurada l'any 1991. | Edifici de petites dimensions, consta d'una sola nau, portal de llinda recta amb marcs laterals motllurats. Sobre l'entrada, hi ha una petita obertura rectangular, així com una placa de marbre que indica la data de la darrera restauració. Culmina la façana una campanar d'espadanya d'una sola obertura. La coberta és dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Al seu interior s'hi observa una volta de canó actualment estucada i sense pintar, i cal destacar-hi dues capelles laterals de petites dimensions. Altres elements a destacar, són una pica baptismal amb unes inscripcions il·legibles, així com una imatge de Sant Jaume. Adossat al mur sud, hi ha un petit cementiri. | 08008-3 | Rocamora | L'església de Sant Jaume està documentada des del segle XI. S'esmenta en una llista de parròquies del Bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050 amb la grafia de Rocha Maura. L'advocació del temple apareix l'any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual féu una deixa piadosa a l'església de Sant Jaume de Rocamora. Aquesta església va tenir la condició de parròquia fins al segle XV i després passà a ser sufragània de Bellmunt. La darrera aparició com a tal és en una llista de parròquies del Bisbat de Vic de l'any 1438. Una antiga tradició diu que el lloc originari de la capella era el conjunt de ruïnes conegudes com a Sant Jaume de Viladaspis, on hi havia el castell de Rocamora. El trasllat a l'indret actual seria probablement anterior al 1685, quan s'esmenta la capella de Sant Jaume amb quatre famílies a l'entorn seu. L'any 1991 es va realitzar la darrera restauració. | 41.5937300,1.4190600 | 368239 | 4605877 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La placa de marbre que hi ha a sobre l'entrada, conté la següent inscripció: El Sr Bisbe Antoni Deig inaugura les obres de restauració de la Capella de Sant Jaume. Rocamora 3-11-1991 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73890 | Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | S'ha restaurat recentment. | Situada a la part alta del poble, i a peus del que havia estat el castell d'Argençola, hi trobem l'Església Parroquial de Sant Llorenç. És un edifici fet amb un aparell de maçoneria a base de blocs de pedra de diferents mides parcialment tallats, lligats amb morter de calç, i formant filades horitzontals regulars. Les cantonades estan reforçades amb carreus de pedra ben tallats. De planta rectangular, presenta una sola nau i capelles laterals. Aquestes últimes formen cossos adossats a banda i banda, damunt dels quals reposen els contraforts que descarreguen el pes de la nau, més alta. El campanar de torre, coronat amb balustrada, es de base quadrangular, però el seu tram final és de planta octogonal, amb quatre arcades cegues i quatre d'obertes. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i presenta una entrada senzilla amb arc escarser i un rosetó a sobre. A la part superior de la façana hi trobem una petita obertura el·líptica. L'interior de l'església és compartimentat mitjançant pilars i arcs de punt rodó que configuren l'espai de la nau, Una línia d'impostes de diferents motllures sostenen les voltes que cobreixen la nau. A l'entrada de l'església es situa el cor i un petit baptisteri, on hi ha una pica. La capçalera consta d'un altar i tres fornícules centrals entre columnes i cobertes amb arc de punt rodó, amb imatges de Sant Llorenç ( centre), Sant Isidre ( esquerra) A l'interior a les capelles laterals hi trobem diferents imatges de sants en un bon estat de conservació. A sobre d'un arc de la capella lateral nord, hi trobem un escut d'armes que fa referència a Onofre d'Argençola. Les parts inferiors són a pedra vista, i les superiors estucades i pinades de color groc. | 08008-136 | Plaça de l'Església | L'edifici actual és del segle XIX, finalitzades les obres l'any 1891 utilitzant les pedres del castell. Anteriorment hi havia hagut un altra església L'església primitiva es coneix la seva existència des de 1032, quan es jurà el testament de Maier de Clariana a l'altar de Sant Llorenç. Actualment en són sufragànies les esglésies de Carbasí, Contrast, Rocamora i els Plans de Ferran. | 41.5978000,1.4430900 | 370250 | 4606293 | 1891 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73890-foto-08008-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73890-foto-08008-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73890-foto-08008-136-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73760 | Cal Tolosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tolosa | XIV-XVIII | Ha estat restaurada en els darrers anys, exceptuant les edificacions auxiliars. | Conjunt arquitectònic imponent, format per l'edifici principal i diverses construccions complementàries. S'observen diferents evolucions de l'edifici principal, amb una primera construcció i diferents ampliacions posteriors. L'accés a l'interior del conjunt es situa a l'oest, on dues edificacions formen un tipus de baluard d'entrada. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'accés a l'interior de l'edifici principal, actualment arrebossada. Elements exteriors a destacar, solsament podríem citar dos ampits, un a la façana principal, orientada al sud, i un altre a la façana nord. Annex amb aquestes, hi trobem una petita cabana de pedra seca, amb una volta de canó apuntada. | 08008-6 | Carretera BV-2234 km 2. Carbasí. | L'edifici actual segurament és del segle XVII o XVIII. No obstant és possible que hi hagués alguna construcció més antiga, ja que l'indret de Tolosa és citat amb anterioritat. | 41.6087000,1.4176900 | 368155 | 4607541 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73760-foto-08008-6-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73835 | Arnes de l'Hort del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnes-de-lhort-del-requesens | XIX | Les estructures estan pràcticament caigudes. | Espai deixat en un marge per ubicar-hi l'arna en forma vertical. Normalment es tracta d'un marge orientat a migdia per aprofitar el màxim les hores de sol. Hem de tenir present la previsió que s'havia de tenir en aquestes construccions ja que l'espai per l'arnera havia de deixar-se en el moment d'aixecar el marge de pedra. Aquestes estan pràcticament enderrocades. | 08008-81 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | L'arnera és un tipus d'arquitectura rural relacionada amb l'obtenció de la mel o amb el seu procés: l'apicultura. La seva funció principal era arrecerar les arnes dels freds i les ventades, i crear un ambient càlid a l'interior d'aquests recintes. Una altra funció era la de protegir dels possibles depredadors. S'ubicaven en zones on predominava la farigola, el romaní, el bufarell o el sapell. | 41.5591700,1.4411200 | 370008 | 4602007 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73835-foto-08008-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73835-foto-08008-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73835-foto-08008-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73927 | Cementiri de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-clariana | XIX | Cementiri de petites dimensions. D'estructura rectangular, es troba orientat cap al nord-est. L'accés la recinte es troba al sud-oest i presenta una entrada triangular amb brancals i llinda de pedra. A la dovella central hi ha la data de 1891. A sobre d'aquesta s'hi observa una petita placa amb la inscripció 'ROGAD POR NOSOTROS'. A la part superior hi trobem una creu força senzilla. A l'interior del recinte hi ha un passadís amb xiprers i els nínxols al nord-est i al sud-oest. | 08008-173 | Clariana | L'any 1891 entrava en funcionament el cementiri de Clariana. A finals del segle XIX es crearen els cementiris que avui dia trobem al municipi d'Argençola. | 41.5955400,1.5008600 | 375060 | 4605956 | 1891 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73900 | Cementiri d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dargencola | XIX | El cementiri es troba situat al nord del nucli d'Argençola, al costat de la carretera que porta a la N-II. Es tracta d'un recinte rectangular tancat per murs. L'accés es situa al sud, on hi ha l'entrada amb arc de mig punt adovellat. A la dovella central hi ha la data de 1886. A sobre les dovelles hi trobem una inscripció a cada lateral. A l'esquerra EL LIMPIO DE CORAZON VERA A DIOS i a la dreta AQUÍ RESIDE LA PAZ HUMANA. A l'interior hi ha una zona enjardinada amb xiprers i al fons hi trobem els nínxols i la capella de planta rectangular i arc adovellat de mig punt,. | 08008-146 | Argençola | L'any 1886 entrava en funcionament el nou cementiri d'Argençola. | 41.6014600,1.4450100 | 370417 | 4606696 | 1886 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73838 | Arbreda de l'Hort del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-lhort-del-requesens | XX | Situat en un entorn ben cuidat i ordenat | A l' indret conegut com l'Hort del Requesens, a la zona de la Goda, hi trobem l'arbreda de la Goda. En una superfície que ocupa unes 1.800 Hectàrees hi trobem plantats uns 255 arbres de fulla caduca i 562 de fulla perenne, dels quals n'hi ha uns 125/130 de diferent gènere i espècie. La majoria d'arbres, especialment els pròxims als camins i llocs de repòs porten una etiqueta amb el nom científic (Gènere i espècie) i el corresponent en català. Hi trobem arbres de continents diferents. L'arbreda està rodejada de bosc, el qual està netejat i sanejat, i amb els marges de pedra seca refets. A poca distancia hi ha sembradura i la Riera de la Goda, afluent del riu Anoia, amb arbres de riu , principalment pollancres. Es van plantar majoritàriament de 1973 a 1981 i amb menys intensitat els posteriors, per baixes o nous arbres. | 08008-84 | La Goda. Hort del Requesens | L'actual propietari durant el seus viatges de joventut, va anar portant arbres de tot el món, creant aquesta arbreda de l'Hort del Requesens. | 41.5585600,1.4403700 | 369944 | 4601940 | 1973/81 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73838-foto-08008-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73838-foto-08008-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | El bosc dins el qual està situada l'arbreda està integrat dins el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal nº 02245 data 30-09-2004. | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73765 | Pou de gel d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-dargencola | XVIII-XIX | No es conserva la cúpula. Es va intervenir degut al seu estat de conservació deficient. Tot i això corre perill d'esfondrament, ja que on arrenca la cúpula no estan consolidades les estructures. | Construcció de pedra seca de forma cilíndrica, i que actualment li manca la totalitat de la cúpula. Té un accés lateral, que era per on s'extreia el gel. Es caracteritza com la majoria de pous de gel, per la seva situació, en una zona d'obaga i fresca, així com per tenir accés a recursos hídrics a prop (hi passa el torrent de Mas Riell ben a la vora). La forma tradicional de construir un pou de gel, era buidant el terreny, i alçant les parets de pedra des de la base, culminant amb una cúpula semiesfèrica, que era la part visible des de l'exterior. | 08008-11 | Camí de l'Obaga | L'activitat dels pous de gel és coneguda des de temps dels romans (2000 a. C.); el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI va tenir un període d'esplendor als segles XVII i XVIII i lògicament va acabar a finals del XIX amb l'arribada de les industries de gel artificial. Fins a aquest moment la conservació d'aliments es realitzava gràcies a la salmorra, als adobs, a les conserves o a l'aprofitament de la neu. La neu es feia servir a l'estiu per la conservació d'aliments, del peix a les llotges dels pobles mariners, per combatre la febre, com anestèsic, per les cremades, per aturar hemorràgies, com refrescant de begudes i per fabricar gelats. | 41.6015100,1.4509700 | 370914 | 4606693 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les seves dimensions es poden considerar petites, si ens fixem en altres pous de gel de municipis veïns. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.