Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73783 | Font de Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-biosca-de-la-nou | XIX-XX | Situada en uns horts de la propietat de la Masia de Cal Biosca de la Nau, aquesta font és d'una gran bellesa. Situada a l'interior d'una barraca de pedra seca amb volta de canó. Té unes escales de pedra per accedir al seu interior. L'obertura per on rajava l'aigua de la font, actualment està tapiada. Just a sobre hi ha una petita fornícula on hi havia una imatge religiosa. | 08008-29 | Clariana | No es tenen dades, però la gent de l'indret sempre l'ha vist. | 41.5783300,1.5014300 | 375074 | 4604045 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment no hi brolla l'aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73794 | Local Social de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-social-de-porquerisses | XX | Presenta una façana amb elements bastant simples, amb totes les obertures amb arc rebaixat les obertures centrals presenten un contorn fet de maons. Culmina la façana un frontó amb formes rectes. Cal destacar-hi també al centre de la façana, la data de 1935. | 08008-40 | Carrer Major s/n. Porquerisses | A l'inici dels anys 30 del segle XX, va sorgir dins del poble de Porquerisses la necessitat de disposar d'un local per a poder fer actes de la festa major. Tot i no estar d'acord tots els veïns del poble a final es va tirar endavant el projecte. La família Caselles va aportar el material que en gran part provenia de la pedra del molí conegut com ' el Molinot' i la resta de veïns la mà d'obra. Durant molts anys es va fer servir de graner. Actualment s'hi realitzen els actes de festa major. | 41.6258600,1.4599600 | 371711 | 4609383 | 1935 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73794-foto-08008-40-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73804 | Molí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dalbarells | VALLS I SUBIRA, Oriol (1970). Paper and Watermarks in Catalonia, Amsterdam. | XII-XVII | Poc queda del que havia estat aquest molí, però s'intueix per les restes existents, la seva importància. Aquest element resta avui en dia a mercè del seu entorn, ple de vegetació i arbrat. Destaca la seva enorme bassa, que conserva encara el folre de pedres en les seves parets. Les mides d'aquesta bassa de forma el·líptica són enormes: 40 metres de llargada, per uns 10 metres d'ample aproximadament. Pel que fa l'edifici, resten dempeus quatre parets, en un estat precari. L'interior és ple de runa de les estances superior i la coberta. Cal sumar-hi la vegetació que s'ha apoderat d'aquest espai. Es conserva encara l'entrada, orientada al sud-est. En aquesta mateixa orientació, hi ha les estructures per on desaiguava el molí, amb obertures amb arc de mig punt, mig colgades pel terreny. Un metres més enllà hi ha el riu Anoia, que és on anava a parar l'aigua sobrant d'aquest molí. | 08008-50 | Porquerisses | La primera menció concreta i documentada on es troba «un molí paperer» a Catalunya, correspon al Molí d'Albarells. Un document de l'any 1193 tracta de la concessió de 'ipsa aqua et de capud regum de ipso moli de papirum' en una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguera de Copons. És doncs la primera notícia que tenim d'un molí paperer mitjançant un plet per qüestió d'aigües. Un fragment d'aquest plet diu això: Notum sit omnibus hominibus, quoniam fuerunt contenciones et placita multa inter Raimundo de Albarells et Bertrando de Montalcó et Berengaria de Copons de ipsa aqua et de capud regum de ipso molí de papirum... qui fuit de Joanne Amil. Ita accipiant iam dicta aqua cum resclosa et sine resclosa...Actum est hoc in mensis februarii anno Dni MCX C III. Sig+num... Durant el segle XII depengué del Castell d'Albarells, però segons notícies de l'any 1343, en aquell any el propietari el Monestir de Montserrat, qui cedí el seu ús a un paperer d'Igualada: Francesc Faber. Aquest solament feina el paper per al Monestir de Montserrat. És continuen tenint notícies d'aquest molí fins al segle XVII, amb petits rebuts i factures. Com molts molins, va evolucionar, i es va convertir en molí fariner. Una prova d'això, la trobem en una mola que encara es conserva a l'interior. En una comarca com l'Anoia, on el món del paper sempre ha tingut un paper rellevant en la seva història, el Molí d'Albarells, hi juga un paper important, com a testimoni històric d'aquest passat gloriós. Actualment, tot i que conservar-se la bassa, part de l'edifici moliner, i algunes estructures de desguàs, és poc visible, a primera vista, de totes les estructures que formaven aquest espai, degut en primer lloc a l'espessa vegetació que hi trobem, i la pèrdua d'alguns espais que formaven el conjunt. Segons una imatge de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, a finals dels anys 80 del segle XX, encara funcionava la bassa, ja que es trobava plena d'aigua. | 41.6273400,1.4739900 | 372883 | 4609526 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, surt esmentat com a Molí del Jaume Joan. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73813 | Sepulcre Megalític dels Plans de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-dels-plans-de-ferran | Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d'època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d'ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC. | 08008-59 | Plans de Ferran | A començament de l'Edat del Bronze l'home deixa de viure a l'aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l'observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s'inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l'entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d'aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals. El sistema per a la seva construcció es basava en l'arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d'un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús es situava la pedra de la coberta. | 41.5692100,1.4536400 | 371072 | 4603102 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi ha controvèrsia sobre la propietat del Dolmen. Uns estudis de delimitació entre termes municipals duts a terme per la Generalitat han revelat que el sepulcre està a la comarca de la Conca de Barberà i no a la de l'Anoia. El sepulcre megalític, conegut com Plans de Ferran, fins ara localitzat a Argençola, es troba en realitat dins dels límits de Santa Coloma de Queralt. És a dir, el monument funerari ha passat de la demarcació de Barcelona a la de Tarragona. | 79|80|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73823 | Pont de la Rasa de Coma-Sarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-coma-sarda | XIX | Obra civil situada prop del nucli de Clariana. Servia per creuar la Rasa de Coma-Sarda, que uns metres més enllà conflueix a la Riera de Clariana. Pont format per un ull d'arc escarser. Tota l'estructura esta feta de pedra, amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment, exceptuant els de les dovelles dels arcs, que són verticals. La volta de canó, presenta una reforç ben visible. Ha perdut la barana de pedra a cada costat. Les heures i altre tipus de vegetació han ocupat l'espai del pont. | 08008-69 | Clariana | Possiblement en aquest indret, hi hagi hagut més d'un pont. En aquest sector hi havia un molí, i el pont es deuria fer per facilitar el pas cap al molí. | 41.5897800,1.4957100 | 374620 | 4605324 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU. S.C.P. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73828 | Bassa de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-mensa | XX | La bassa situada a uns 60 metres al sud-est de Cal Mensa, es d'estructura rectangular i feta amb carreus de pedra irregulars, lligats amb morter. Te una pica de pedra adossada al mur oest. Rebia l'aigua de la Font de Cal Mensa a 30 metres al nord. Aquesta aigua arriba a una pica de pedra que connecta amb la bassa. La bassa esta adossada a una marge de pedra seca al nord. | 08008-74 | Constrast | Així com la Font de Cal Mensa, els propietaris d'aquest mas, n'han sentit a parlar sempre. | 41.5832500,1.4255400 | 368758 | 4604704 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73828-foto-08008-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73828-foto-08008-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73828-foto-08008-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73831 | Font dels Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-roures | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Font bastant senzilla, amb murs de pedra i ciment a la part central, l'aigua surt per una tub metàl·lic. Una pica arrodonida de pedra recull l'aigua. Un cartellet de fusta en indica el nom de la font. Vegetació i bosc representen l'entorn més immediat. | 08008-77 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5583000,1.4392200 | 369848 | 4601913 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73831-foto-08008-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73831-foto-08008-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73831-foto-08008-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73832 | Font del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-requesens | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. D'estructura senzilla, l'aigua brolla d'una paret de pedra que va a parar a una pica circular de pedra. De la pica surt una petita canalització que duu l'aigua a una bassa rectangular uns metres més enllà. Un cartell de fusta ens indica el nom de la font. L'entorn es caracteritza per bosc i vegetació. | 08008-78 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5584300,1.4408500 | 369984 | 4601925 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73832-foto-08008-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73833 | Font de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. D'estructura senzilla, l'aigua brolla d'una paret de pedra que va a parar a una pica circular de pedra. Està envoltada d'heures que cobreixen pràcticament la font. | 08008-79 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5588100,1.4409700 | 369995 | 4601967 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73833-foto-08008-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73836 | Font del Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-romani | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Tot i la seva senzillesa, destaca per la seva estructura semicircular bastida amb pedra i morter. Una pica circular de pedra recull l'aigua que brolla d'un tub metàl·lic. Davant de la font, hi ha un paviment de pedra. Un cartell de fusta ens indica el nom de la font. | 08008-82 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5595700,1.4412800 | 370022 | 4602051 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73836-foto-08008-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73836-foto-08008-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73836-foto-08008-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73837 | Font dels Noguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-noguers | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Aquesta font es nodreix de l'aigua acumulada de la bassa de pedra. L'aigua que surt del brollador va a parar a un abeurar rectangular fet també de pedra. La bassa està envoltada d'esbarzers. | 08008-83 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5598300,1.4428100 | 370150 | 4602077 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73839 | Font del Cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cirerers | XX | Situada al nord-oest de la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. El seu nom ve donat per que es troba en un prat envoltada de cirerers. Cal destacar-hi una bassa rectangular feta de pedra, on es conserven algun fragments del pedrís on es podria haver rentat roba. L'aigua de la bassa, va a parar a una fonteta i posteriorment a una pica quadrada de pedra. | 08008-85 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5548300,1.4403800 | 369938 | 4601526 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73839-foto-08008-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73839-foto-08008-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73839-foto-08008-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es coneix l'indret també com l'Hort del Figueretes | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73840 | Font del Senglars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senglars | XX | Situada al nord-oest de la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Petita bassa quadrada feta de pedra i lligada amb morter. Un cartell de fusta ens indica el nom de la bassa. | 08008-86 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5560900,1.4361400 | 369587 | 4601672 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73840-foto-08008-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73840-foto-08008-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73840-foto-08008-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es coneix l'indret també com l'Hort del Figueretes | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73848 | Pont de Cal Porcater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-porcater | XIX | Es troba situat al camí de Clariana a Plans de Ferran, pròxim a Cal Porcater. Salva el pas per la Riera de la Socarrada (actualment seca) que conflueix a la Riera de Clariana. Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó. Presenta una sol ull. A la part superior hi ha baranes de fusta de recent instal·lació i paviment de terra. | 08008-94 | Clariana | En aquest indret segurament des de temps anteriors, hi va haver un pont, ja que era l'accés natural de Clariana als Plans de Ferran. Aquest pont edificat segurament a mitjans del segle XIX, fou edificat sobre alguna estructura més antiga. | 41.5872900,1.4914700 | 374261 | 4605054 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73877 | Can Rossó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosso | XIX | Cal Rossó és troba situat a peus de la N-II entre els nuclis de Santa Maria del Camí i Porquerisses, just a sota de l'Autovia A-2 de Lleida a Barcelona. Consta d'una edifici principal, amb funció d'habitatge, i diferents construccions annexes. L'edifici principal a peu de carretera, consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Presenta les façanes arrebossades i pintades de color crema i rosat en els marcs de les obertures i la separació entre plantes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada rectangular a la planta baixa, on a la llinda hi trobem inscrit J C 1932 dins d'un cor. Aquesta data correspon a l'ampliació que es va fer de l'edifici. Al costat hi trobem en un placa Can Rossó 1835. A la resta de la façana hi trobem un balcó i diverses finestres senzilles. A la façana nord, a la part superior ( ja que el terreny esta més elevat en aquesta façana) hi ha l'espai on hi ha el cup de vi. Aquest comunica a l'interior amb l'antic celler de la casa, on es conserva encara l'estructura de pedra quadrada per on sortia el vi provinent del cup. Aquest espai quadrat conserva encara l'embigat de fusta i algunes voltes. En aquest espai s'hi guarda la pala del forn, element que per altra banda no és visible, tot i que no s'ha destruït. A l'entorn de la casa, hi trobem dues cisternes d'aigua, un de mitjans del segle XIX i una posterior, de mitjans del segle XX ( 1950). Altres elements destacats són les construccions annexes que hi ha a l'entorn de la casa, de gran senzillesa, però que ens mostren l'estètica rústica que l'edifici principal ha perdut. | 08008-123 | Antiga N-II km 539 | Es va edificar l'any 1835. L'any 1932 Josep Closa que era el propietari en aquell moment, va restaurar la casa, ampliant-la per l'est. Durant les obres de l'Autovia A-2 de Lleida a Barcelona, va estar a punt de ser expropiada i enderrocada per a facilitar els treballs. Al final es va poder evitar aquest fet i es va compensar la família Closa, amb l'adequació dels espais que havien estat afectats per les obres. | 41.6295600,1.4669500 | 372301 | 4609783 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73877-foto-08008-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73877-foto-08008-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73877-foto-08008-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73878 | Pont de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-contrast | XX | Pont que travessa la riera de Clariana a prop del nucli de Contrast. És un pont d'un sol ull amb d'arc de mig punt, alçat amb carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. Te unes baranes de fustes que es recolzen sobre una base metàl·lica. | 08008-124 | Camí de Contrast a la Pobla de Carivenys | 41.5791100,1.4338100 | 369439 | 4604231 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73878-foto-08008-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73878-foto-08008-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 73879 | Pont d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dargencola | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència. fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Té una longitud aproximada de 30 m i una amplada de 6 m. Als laterals de la plataforma hi ha uns murs de pedra al llarg de tot el pont. Salva el desnivell que provoca el riu Anoia. | 08008-125 | Inici de la BV-2231 | 41.6176200,1.4475600 | 370662 | 4608486 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73879-foto-08008-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73879-foto-08008-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 73883 | Festa Major de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-carbasi | XX | Per Sant Bartomeu es celebra la Festa Major de Carbasí. El dia 24 d' agost es realitza una missa solemne a l'esglesia de Sant Bartomeu, i tot seguit es realitzen diferents actes per amenitzar la festa que reuneix veïns, familiars i amics. | 08008-129 | Carbasí | 41.6104500,1.4301600 | 369198 | 4607717 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 73885 | Festa Major de Rocamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rocamora | XX | Es celebra el 25 de Juliol en honor a Sant Jaume. Reuneix als veïns de la zona de Rocamora que celebren un missa solemne a la capella de Sant de Jaume i diferents actes. | 08008-131 | Rocamora | 41.5936700,1.4190200 | 368235 | 4605870 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 73886 | Festa Major de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-contrast | XX | 08008-132 | Constrast | 41.5812500,1.4339400 | 369454 | 4604469 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 73900 | Cementiri d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dargencola | XIX | El cementiri es troba situat al nord del nucli d'Argençola, al costat de la carretera que porta a la N-II. Es tracta d'un recinte rectangular tancat per murs. L'accés es situa al sud, on hi ha l'entrada amb arc de mig punt adovellat. A la dovella central hi ha la data de 1886. A sobre les dovelles hi trobem una inscripció a cada lateral. A l'esquerra EL LIMPIO DE CORAZON VERA A DIOS i a la dreta AQUÍ RESIDE LA PAZ HUMANA. A l'interior hi ha una zona enjardinada amb xiprers i al fons hi trobem els nínxols i la capella de planta rectangular i arc adovellat de mig punt,. | 08008-146 | Argençola | L'any 1886 entrava en funcionament el nou cementiri d'Argençola. | 41.6014600,1.4450100 | 370417 | 4606696 | 1886 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73902 | Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-carbasi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XII | Església que ha patit nombroses modificacions al llarg del temps. Una d'aquestes modificacions consistí en capgirar l'orientació de manera que la porta actual s'obre al que fou el primitiu absis, rectangular. De totes maneres conserva la seva estructura romànica. D'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arc torals lleugerament apuntats. Sobre el mur oest hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església presenta una patologia constructiva amb un desplom dels arcs i els murs cap al costat sud, solucionant aquest problema amb la construcció de contraforts tancats per un altre mur. Posteriorment s'utilitzà aquest mur com a sagristia. | 08008-148 | Carbasí | Aquesta església es troba en l'antic terme del castell de Carbasí. Tingué funcions parroquials, que ha conservat en l'actualitat. L'església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat. El lloc es documenta a partir de l'any 1032, quan en el testament sagramental de Maier de Clariana, el difunt tenia drets a Carbasí. L'església i les funcions parroquials que tenia es comproven en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Carbasin. Encara que en les llistes parroquials no hi consta l'advocació, per altres fonts d'informació es comprova que el titular primitiu de l'església parroquial era Santa Maria. Així, l'any 1129 en el testament sagramental de Roland consta que el difunt havia de deixar les primícies de la seva honor Blancafort a Santa Maria de Carbasí. L'any 1114 Berenguer Tedmar i la seva muller Sicarda feren testament i deixaren a l'església de Santa Maria de Carbasí tres emines de blat i un bou a repartir entre els clergues, per misses i per l'obra del temple. En un altre testament fet per Peratal l'any 1160, el testador deixà dos sous a Santa Maria de Carbasí. Igualment es comprova en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que l'advocació de la parròquia era la de Santa Maria de Carbasí. Posteriorment féu l'aparició de l'advocació de Sant Bartomeu, que substituí la de Santa Maria. | 41.6103100,1.4306800 | 369241 | 4607700 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73905 | Cal Foc Encès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-foc-ences | XVII | Es troba situada a l'altre costat de la N-II a la l'alçada del km 537. Consta actualment de tres cossos on es troben l'habitatge i el molí, i de diferents construccions annexes. Les construccions son alçades amb petits carreus de pedra disposats horitzontalment. L'habitatge primitiu és el del molí, situat al centre del conjunt. Els elements més destacats es troben a la façana nord-oest, on s'observen diferents finestres amb ampit de pedra. A la part inferior hi trobem l'entrada rectangular amb una gran llinda de fusta,. Aquesta entrada s'hi accedeix per unes escales de pedra ben treballades. A l'interior de l'edifici hi destaca una gran volta de canó on hi trobem l'estructura del molí. En aquest espai s'hi troben unes escales de pedra que porten a una estança superior. Destacar-hi també l'existència d'una pica de pedra. Finalment, esmentar que el paviment es de terra. L'habitatge situat al nord-est del conjunt, te la façana d'ingrés en aquesta mateixa orientació. Presenta una entrada senzilla a la planta de pis, i diverses finestres repartides per la façana. A la façana nord-oest, cal destacar-hi una finestra amb ampit, i un contrafort. A la façana sud-oest, amb contacte amb el molí, hi trobem el celler, amb una lleugera volta de canó. A l'entrada hi ha una llinda amb la data de 1933. A la façana sud-est, s'observen algunes finestres bastant senzilles, així com marques de construccions enderrocades. Com a element curiós, trobem dos arcs rebaixats bessons, que connectaven l'edifici amb un altre, avui en dia enderrocat, Cal esmentar que s'hi estan fent obres, actualment aturades al sector més del sud. A l'entorn hi trobem diverses naus i bosc,. | 08008-151 | Carretera N-II km 536. Argençola | Es desconeix amb precisió la història de Cal Foc encès, no s'esmenta en cap documentació consultada, amb aquest nom. Es coneix que va funcionar fins a inicis del segle XX, i que rebia l'aigua a través d'una llarga sèquia que tenia la resclosa sota de la caseta de l'indret anomenat les Lloses. | 41.6196800,1.4512800 | 370976 | 4608709 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73905-foto-08008-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73905-foto-08008-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73905-foto-08008-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | S'estan fent unes obres al sector oest. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73908 | Imatge de Bacina de Sant Llorenç d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-bacina-de-sant-llorenc-dargencola | XVII | <p>Imatge d'argent de la mare de déu del roser dempeus sobre una peanya de pedres o núvols, Amb una rosca en la part inferior. La mare de déu vesteix mantell amb decoració florejada sobre fons micropunxat. Té la mà dreta disposada per sostenir el rosari i amb l'esquerra sosté l'Infant. Duu vestit llis, toca al cap, corona reial i nimbe d'estrelles i raigs ondulats. El nen Jesús duu un vestit amb fina decoració floral micropunxada. porta corona reial i passa la mà dreta per darrera el coll de la mare de déu. Amb la mà esquerra sosté la bola del món que recolza sobre la falda.</p> | 08008-154 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-2.jpg | Legal i física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1202 Descripció feta per Anna Homs | 96|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73917 | Objectes litúrgics de Santa Maria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-santa-maria-de-clariana | XX | <p>Dins de l'església de Santa Maria de Clariana, hi trobem diferents elements repartits en la nau i en un capella lateral. En la capella lateral hi trobem una creu d'altar amb aliatges de metall, una custòdia de sol, un pediculat amb expositor circular, una naveta, un pixis, un encenser, una llàntia, un sagrari de templet amb aplicacions de bronze amb els evangelistes i el bon pastor, i un calderet. Tots aquests elements són del segle XX i fets de metall. En la nau, hi trobem una creu processional, feta de metall i el crist de bronze. Segurament també és del segle XX.</p> | 08008-163 | Església de Santa Maria de Clariana | 41.5911000,1.4981900 | 374829 | 4605467 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73917-foto-08008-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73917-foto-08008-163-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-09-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73921 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana | XX | 08008-167 | Clariana | 41.5911000,1.4981900 | 374829 | 4605467 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 73922 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-i | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | A la masia de Cal Biosca de la Nou, a l'edifici principal, hi trobem a la planta de pis, un rellotge de sol rectangulat del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Conserva l'agulla. Està pintat de color rosat. | 08008-168 | Clariana | 41.5788900,1.5057100 | 375432 | 4604101 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1926 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73923 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-ii | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | En uns magatzems agrícoles a l'est del conjunt arquitectònic de Cal Biosca de la Nou hi trobem un altre rellotge de sol del tipus vertical declinant. Té orientació Sud-Est. Línies horàries a les hores i les mitges hores, de les 7 a les 2, numeració aràbiga. A cada banda del rellotge hi ha les inscripcions 'J.V.' i '1915'. | 08008-169 | Clariana | Les edificacions més a l'est, es remunten a inicis del segle XX i corresponen a les pallisses i edificis de l'activitat econòmica d'aquell moment, el cereal, ja que amb l'arribada de la fil·loxera es va haver de reconduir l'activitat. | 41.5787600,1.5059300 | 375450 | 4604086 | 1915 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1927 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73924 | Rellotge de sol del Manso Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-manso-ferran | XX | A la façana d'ingrés entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol rectangular del tipus vertical declinant, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Està fet de rajoles de ceràmica. | 08008-170 | Plans de Ferran | El Manso Ferran es va edificar a inicis del segle XX. En fotografies antigues s'observen dos rellotges de sol a la façana que actualment no hi són. És possible que el rellotge actual sigui bastant recent, ja que el seu estat de conservació és molt bo. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A la part inferior, s'hi troba el nom del fabricant, tot i que no s'observa amb claretat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73927 | Cementiri de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-clariana | XIX | Cementiri de petites dimensions. D'estructura rectangular, es troba orientat cap al nord-est. L'accés la recinte es troba al sud-oest i presenta una entrada triangular amb brancals i llinda de pedra. A la dovella central hi ha la data de 1891. A sobre d'aquesta s'hi observa una petita placa amb la inscripció 'ROGAD POR NOSOTROS'. A la part superior hi trobem una creu força senzilla. A l'interior del recinte hi ha un passadís amb xiprers i els nínxols al nord-est i al sud-oest. | 08008-173 | Clariana | L'any 1891 entrava en funcionament el cementiri de Clariana. A finals del segle XIX es crearen els cementiris que avui dia trobem al municipi d'Argençola. | 41.5955400,1.5008600 | 375060 | 4605956 | 1891 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73928 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-24 | Mapa de Patrimoni Cultural d'Abrera. Ajuntament d'Abrera i Diputació de Barcelona. Barcelona 2007. Fitxes fetes per Natàlia Salazar. HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XII-XXI | Pel terme municipal d'Argençola, hi passava l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. Segueix el mateix tram que la carretera N-II. Entrava al municipi per Santa Maria del Camí, passava per Porquerisses, i deixava el terme per entrar al terme veí de Montmaneu. En el municipi d'Argençola hi havia l'Hostal del Violí que era un indret de parada en el transcurs del recorregut. Aquest tram direcció a Lleida era d'un pendent considerable. | 08008-174 | Argençola | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí Ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Panadella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Lleida era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). La carretera fou utilitzada fins a inicis del segle XXI quan s'enllestí el darrer tram de l'Autovia A-2 Lleida- Barcelona. Actualment l'antiga N-II s'utilitza per accedir al terme municipal d'Argençola. | 41.6181100,1.4460900 | 370540 | 4608543 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73775 | Sant Maure de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure-de-contrast | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI-XIX | A inicis del anys 90 del segle XX, fou restaurada. | Petita capella situada al nord del nucli de Contrast. D'origen romànica, ha patit intervencions que han modificat la seva forma original, sobretot al segle XIX. Consta d'una sola nau, volta de canó de mig punt, i finalitza amb un absis semicircular. La coberta és a un vessant (sud) feta amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una sola filada. Entrada actual amb arc escarser que s'orienta a l'oest. Té a sobre una petita obertura circular, i culmina la façana amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'entrada original estava al mur sud, i actualment es pot observar tapiada en aquest mur. En aquest mateix mur s'observen dos petits contraforts que ajuden a contrarestar el nivell del terreny. En aquest mateix mur, però a l'interior, hi ha una petita capella on hi trobem una imatge d'una verge a l'interior d'una vitrina de fusta. A l'interior de la capella, hi trobem també un imatge gòtica de Sant Maure, una pica baptismal de pedra adossada al mur, i una placa amb una inscripció que menciona l'ampliació d'aquesta capella, l'any 1802. | 08008-21 | Contrast | L'indret de Contrast ja és citat a l'any 1241, però de la capella no és fins a l'any 1443 quan es cita per primera vegada . A inicis del segle XIX, exactament l'any 1802, s'hi realitzaren diverses intervencions: allargament de la nau, aixecament del campanar, alçament de murs i canvi d'accés. L'any 1991 a iniciativa dels veïns de Contrast, es van començar les obres de restauració de la capella. Un any més tard, ja tornava a estar oberta al culte i la pregària. | 41.5814200,1.4338100 | 369443 | 4604488 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73871 | Camps a l'est del Mas Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-a-lest-del-mas-segura | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Jaciment situat a l'est del Mas Segura, en una explotació agropecuària, en un camp situat al vessant de la muntanya on hi apareixen restes de ceràmica feta a mà amb decoracions de cordó. Aquesta ceràmica correspondria, cronològicament, al període de l'Edat del Bronze. | 08008-117 | Rocamora | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.6019300,1.4251900 | 368766 | 4606778 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73871-foto-08008-117-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment a abril de 2011 el cultiu de cereal que hi ha en aquest camp, degut a la seva alçada impedeix visualitzar-ho ' in situ' | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73872 | Camp del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-rector | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Situat en una explotació agropecuària que consta de dos camps. A migdia a Mon romà, en el camí que porta a Cal Jerònim. El material trobat consta de fragments de ceràmica de vernís negre, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica oxidada. | 08008-118 | Argençola | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.5927500,1.4439700 | 370313 | 4605731 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73872-foto-08008-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73872-foto-08008-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73872-foto-08008-118-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73873 | Camps a migdia del Mas de Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-a-migdia-del-mas-de-segura | II-V | Actualment hi ha un camp de conreu i no es poden observar les estructures. | Jaciment situat a migdia del Mas Segura, en una explotació agropecuària que consta de tres camps ubicats en el vessant de la muntanya. A cada camp apareixen concentracions de ceràmica: comuna romana, àmfora itàlica, 'sigillata' africana. Aquestes concentracions fan pensar en l'existència d'un jaciment de grans proporcions. Amb la ceràmica anomenada 'sigillata' africana, hi ha dos fragments que corresponen a: - 'Sigillata' africana del grup A, concretament la forma Hayes 27. - 'Sigillata' africana del grup D, que correspon a la forma Hayes 59. Això permet situar el jaciment entre finals del segle II dC i inicis del V dC. Cal destacar l'aparició de dues peces de bronze: un aplic d'arrencament de nansa d'una sítula i un aplic d'una cara femenina. | 08008-119 | Rocamora | Jaciment descobert pel Sr. Joan Marmi l'any 1999. | 41.6020100,1.4234000 | 368617 | 4606790 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73873-foto-08008-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73873-foto-08008-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73873-foto-08008-119-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment a abril de 2011 el cultiu de cereal que hi ha en aquest camp, degut a la seva alçada impedeix visualitzar-ho ' in situ' | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73785 | Pou de Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-laribau | XIX | Al fons del pou, hi ha brossa que la gent ha anat llençant al llarg del temps. | Estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. Presenta la boca orientada al sud, aquesta obertura té llinda de pedra on hi trobem la data de 1883. Un petit mur que s'alça a l'entrada per evitar que entrin animals. La part superior del pou presenta una falsa cúpula. A l'interior del pou, hi ha una petita pica rectangular de pedra. Com la majoria de pous, s'excavava una cavitat en forma circular en el sòl fins a trobar la veta d'aigua, posteriorment les parets de la cavitat es folraven amb pedra, per evitar que caigués terra a l'interior. Destacar a la cara nord, hi ha una entrada tapiada, i que donava accés a la pica abans esmentada. | 08008-31 | Clariana | Pertanyia a les possessions de Ca l'Aribau fins que fou traspassat amb totes les terres adjacents als propietaris de Cal Biosca de la Nou. | 41.5837200,1.5074600 | 375587 | 4604634 | 1883 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat a l'entorn d'uns camps de cultiu. El camí d'accés s'ha colgat de terra llaurada, que fa impossible l'accés a tot vehicle que no sigui un tot terreny. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73929 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-1 | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | Al nucli de Santa Maria del Camí. Antiga N-II km 539.5. | <p>L'església, adossada a un mas, amb el qual es comunicava per una porta situada a ponent, ara tapiada, és un edifici d'estructura simple, compost d'una sola nau acabada, a llevant, amb un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un arc de mig punt originat a partir d'uns ressalts que fan la degradació entre els dos cossos bàsics de l'edifici. La nau és coberta amb una volta de mig punt i l'absis amb una volta d'un quart d'esfera, que arrenca d'una cornisa que s'estén fins als ressalts pre- absidals, sense incloure la nau que, com l'absis, és enlluïda per un arrebossat modern. Els murs laterals de la nau han estat descarregats per dues arcades afrontades, disposades a manera de capelles, que apunten lleugerament un creuer que només afecta la col·locació i composició internes de l'edifici. Llevat d'un ull de bou modern, desclòs a la capella de migdia, l'única finestra que dóna llum al recinte és la que hi ha al centre de l'absis. D'estructura circular, formada per dovelles radials, solcades per tres filets concèntrics, és tota emmarcada per un ressalt decorat per una sanefa en relleu, que consisteix en la repetició seriada de puntes de diamant o estrelles. Aquest tipus de decoració és molt freqüent en el període romànic i en moltes esglésies de la comarca. La porta, que en aquest cas és situada al mur nord, és formada per una sèrie d'arcs de mig punt adovellats i en degradació, amb un escut heràldic --el de Santa Cecília de Montserrat- superposat al centre. Tant l'absis com el mur nord, que ha estat engruixit, són ornats a la part superior amb mènsules, absents al mur sud, i refet parcialment, amb la inclusió d'una arcada. El mur de ponent, juxtaposat al mas del costat, el corona un campanar d'espadanya modern. L'aparell de l'absis és fet amb carreus ben voluminosos, ben carejats i polits, col·locats en perfectes filades horitzontals, que contrasten amb l'aparell del mur sud, molt retocat, i el del mur nord, engruixit, tot i que aquest darrer també ha estat ben obrat en filades horitzontals, però formades per carreus més petits i no tan ben polits com els de l'absis. En conjunt, deixant de banda els remodelatges patents en l'aparell, aquest edifici s'adapta a les obres romàniques del segle XII, tal com es desprèn deis recursos tècnics i constructius, malgrat la seva simplicitat conceptual. Actualment s'utilitza com a magatzem.</p> | 08008-175 | Santa Maria del Cami. Argençola. | <p>Aquest petit priorat sorgí a partir d'una capella de camí que es trobava a l'antic terme del castell d'Albarells. Inicialment degué ser una capella o hospital de camí, que es convertí en un petit priorat per la donació que es féu de la capella al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta església abans de l'any 1228 era una capella que feia les funcions d'hospital als viatgers que passaven pel camí ral de Barcelona a Lleida. L'any 1259 es féu donació a Santa Cecília de totes les terres i possessions, exceptuant la jurisdicció ordinària. El fet que a partir de l'esmentat any 1228 l'església de Santa Maria del Camí es concedís al monestir de Santa Cecília de Montserrat motiva el monestir a la construcció d'un petit priorat. Es coneixen algunes col·lacions del priorat que es feien a monjos del monestir de Santa Cecília, com la de l'any 1322 i la del 1333 que es féu a fra Pere de Concha, monjo del dit monestir. El 1383 se' n féu una altra de semblant. Quan el monestir de Santa Cecília s'incorpora al de Santa Maria de Montserrat, el priorat de Santa Maria seguí el mateix camí, però en aquest moment ja no posseïa cap tipus de comunitat, i el culte fou encomanat al rector de l'església de Sant Martí d'Albarells, sufragània de Santa Maria. En la disposició parroquial del 1868 féu que s'elegís aquest antic priorat com a centre d'una nova parròquia, que s'incorporà a l'antiga parròquia de Sant Martí d'Albarells i la sufragània de Sant Jaume de Castellnou. L'antiga església prioral deixa de tenir culte l'any 1919 i es construí una nova parròquia, ja que l'augment de feligresos ho requerí. No obstant això, per l'interès que té l'edifici antic, fa uns anys que es va restaurar. Fins fa ben poc, es creia que es trobava inclòs en el terme de Veciana. Així es pot veure en publicacions com la Catalunya Romànica, i altres publicacions relacionades amb el patrimoni i l'arquitectura romànica.</p> | 41.6285200,1.4736300 | 372855 | 4609658 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU PATRIMONI I TURISME | Cal esmentar la ubicació d'un pou circular, a tocar de la unió del temple i l'habitatge. Estructuralment l'edifici es troba en un correcte estat de conservació. Als murs exteriors, convindria un repàs als junts del paredat de la cara nord i l'absis, on s'ha perdut molt material. A l'interior, s'ha perdut l'arrebossat en moltes superfícies, i el que resta es troba molt degradat; a més a més, es troba cobert en gran part per sutge. Cal afegir-hi que actualment l'interior s'ha convertit en un magatzem agrícola on s'acumulen estris varis, i on fa anys que no es neteja ni es fa cap manteniment, convertint l'espai en un cúmul de pols i brutícia. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 73777 | Celler del Cal Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-del-cal-cortes | XVIII-XIX | Alguns elements del celler no es conserven. L'estat dels murs és millorable. | Al baixos de l'edifici, hi trobem l'antic celler avui en desús, i que s'ha utilitzat per a diferents usos després de la seva funció original. S'observen dos espais ben diferenciats, i separats per una volta apuntada poc pronunciada. Cal destacar els carreus d'aquesta volta. Molts dels elements arquitectònics del celler han desaparegut, en modificacions posteriors. Tot i això conserva l'essència dels cellers domèstics. | 08008-23 | Nucli de Contrast | Fins a mitjans del segle XX, s'utilitzà com a celler particular. Actualment, es fa servir com espai per desar-hi elements diversos. | 41.5809100,1.4338400 | 369445 | 4604431 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73777-foto-08008-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73777-foto-08008-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73777-foto-08008-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Necessitats posteriors, han fet canviar aquest espai. Ara hi trobem espais destinats a la cria d'animals, ja siguin gàbies o menjadores. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73774 | Torre de Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-magre | Amb el pas del temps, els murs cauran degut a l'estat de conservació en que es troben. | Estructura de planta rectangular, d'una gran alçada. Esta alçada per carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Els murs es troben en un estat de conservació deficients, sobretot en les parts més altes. El mur est, es troba pràcticament a terra, donant-nos una visió de l'interior d'aquest edifici. Es poden observar a primera vista, que hi havia dues plantes. Es troba envoltada de vegetació del bosc, que envaeix també l'espai interior de l'edifici. Davant del mur nord, hi ha un barranc força pronunciat. | 08008-20 | Camí de Clariana a Contrast | 41.5881600,1.4729700 | 372721 | 4605178 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73774-foto-08008-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73774-foto-08008-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 73786 | Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-biosca-de-la-nou | RIBA I GABARRÍ, Josep. La masia vinatera de Cal Vilaseca de Clariana. Document d'internet: http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/viewFile/130551/180251 | XVI-XIX | Bon estat de conservació de tot el conjunt. | Gran conjunt arquitectònic format per l'habitatge principal, la casa dels masovers i diversos edificis complementaris de l'explotació familiar. Tot aquest conjunt s'ha anat formant en els darrers segles, segons les necessitats productives i econòmiques de l'explotació. Entre mitjans del segle XIX i inicis del segle XX, es van anar construint la majoria d'aquestes edificacions entorn l'edifici principal, així com un baluard, i que han donat la imatge actual d'un conjunt tancat. Durant aquest període, es construïren, pallisses, corrals i cups de vi. L'edifici amb funcions d'habitatge, es situa al nord-est del conjunt, i tot hi haver patit diverses modificacions al llarg dels segles, encara conserva detalls de l'esplendor i antiguitat d'aquesta edificació. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes encara estan arrebossades, tot i que en algunes parts es comença a observar la pedra. Té la coberta a quatre aigües. La façana d'ingrés a l'edifici, s'orienta al sud-est, i dona al patí format per altres edificacions i el baluard d'entrada al recinte. Cal destacar l'entrada a l'edifici, amb un arc adovellat de mig punt. A la dovella central, hi trobem l'escut de Sant Joan Baptista i la data de l'any 1562. A la planta de pis, cal destacar-hi un rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Finalment en aquesta façana, a la part superior, tres obertures, amb arc rebaixat. Es va afegir un cos l'edifici principal, en aquesta façana. Aquesta ampliació és possible que fos del segle XVIII, ja que hi trobem una llinda amb la data de 1761 amb un creu. Destaquen en aquest cos, grans finestrals amb ampit pronunciat. A la façana posterior, cal destacar-hi tres finestres amb ampit a la planta de pis. A la façana sud-oest, a pedra vista i restaurada, hi trobem les finestres amb brancals i llinda de pedra, i una amb maó. Com a element curiós, hi veiem una seguit de bases o suport en forma V a la part superior de la façana, que formaven part d'un element més complex per la recollida de les aigües pluvials. Els edificis situats més al sud-est comprenien pràcticament els cups i espais complementaris de l'activitat de la vinya. Cal destacar-hi les inicials J.V.Y.C. 1870 en una llinda de pedra d'una portalada exterior. Les edificacions més a l'est, es remunten a inicis del segle XX i corresponen a les pallisses i edificis de l'activitat econòmica d'aquell moment, el cereal, ja que amb l'arribada de la fil·loxera es va haver de reconduir l'activitat. En aquest edificis hi trobem les dates de 1915 i les inicials de J.V ( Joan Vilaseca). En una d'aquestes construccions, hi trobem un rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb numeració aràbiga. Finalment, a la porta principal del pati de la masia, hi ha un medalló repujat amb un anagrama marià i el nom de Gabriel Vilaseca i la data de 1850; aquest any també consta en la portalada de la cleda i el corral. | 08008-32 | Clariana | El mas de la Nou, segurament ja existent als segles XIII i XIV, apareix esmentat en un capbreu de l'any 1690, protocol·litzat pel notari de Cervera, Joan Montaner i Buigas, i fou declarat com un mas rònec i deshabitat i envoltat de les seves gleves. Es retreuen antecedents d'altres capbrevacions anteriors dels anys 1520 i 1634, on el mas abans era conegut amb el nom de mas de la Censada i sembla que fou propietat de la família Mestre. El primitiu mas passaria a ser propietat de la família Biosca al segle XV i al final del segle XVI el deixarien per haver-se construït una nova casa pairal, un tros més enllà cap a ponent. Al segle XVIII els amos del mas de la Nou són la família de Sebastià i de Francesc Riba i el casament de Maria Angels Riba i Biosca, vers l'any 1715, amb Francesc Vilaseca, de la masia de Cal Vilaseca dels Torrents de Santa Margarida de Montbui, marca un canvi de nissaga, que en endavant serà la línia dels hereus Vilaseca la continuadora de la pairalia. Curiosament es consolidarà el topònim de Cal Biosca de la Nou i això es fa constar documentalment en les escriptures successives, en els nomenclàtors del segle passat i fins i tot en la cartografia actual. | 41.5788400,1.5057300 | 375434 | 4604095 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73786-foto-08008-32-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | No s'ha pogut entrar a l'interior, però un estudi realitzat anteriorment, cita tots els elements destacats. A l'interior de la masia, i del temps de Domingo Vilaseca i Carreras, es conserven un moble canterano amb l'any 1789 i la bocana de pedra d'una cisterna amb l'any 1796. Altres signes són l'any 1806 en un graó de les escales que pugen al segon pis; l'any 1880 en una premsa de vi i l'any 1890 en un corró de batre. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 73860 | Jaciment de Cal Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-casanovas | Costa diferenciar les estructures. El pas dels anys les han integrat per complet en el paisatge. | Construcció localitzada uns 300 metres a ponent de la masia de Cal Casanovas, a prop del camí que mena a Cal Gotzo de Dalt i als Plans d'en Ferran. Uns 300 metres al nord de l'esmentada masia passa la riera de Clariana i la vall homònima. Es tracta d'un lloc de bosc de pins molt clar i conreus a la part baixa, situat a mig camí d'un dels contraforts de l'altiplà d'en Ferran. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia l'any 1984, s'observaren les restes d'una construcció a base de dos murs de pedra seca, en angle recte, que formarien part d'una estructura rectangular de la que han desaparegut totalment, a causa de l'erosió, els paraments dels costats sud i est. Del mur del sector nord només es conserva una llargària de 7 metres per 0'65 metres d'amplada per uns 0'50 metres d'alçada, construït a base de dues filades horitzontals i paral·leles de pedres sense cairejar en sec, d'aparell irregular, de mides desiguals i amb un farciment intern a base de pedres més petites i terra. En algun sector ha desaparegut el parament extern d'aquest mur. El mur de ponent conserva dues filades verticals, l'exterior i l'interior, a base de carreus més grans (d'aspecte ciclopi) amb una tècnica diferent car hi ha un colzat. Són uns blocs més cairejats que els del mur anteriorment esmentat. La connexió entre els dos murs no és clara. El mur de ponent té una llargària de 2'50 metres per 1 metre d'amplada i l'alçada és de 0'65 metres, amb dues filades verticals. Com a conseqüència de l'erosió, en el sector interior de la construcció surten arran de terra uns indicis de probable jaciment de terra batuda amb alguns indicis de restes carbonoses i fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, d'argila dura i uniforme amb desgreixant de quars pertanyents a vasos o urnes bicòniques o lleugerament carenades o ovoïdes, amb fons còncau, així com un fragment d'àmfora que probablement seria una forma Dressel I, de parets molt gruixudes. A pocs metres d'aquest lloc es recolliren superficialment uns esclats de sílex, ceràmica ibèrica feta a mà i a torn. Pels materials recollits, es tracta d'un jaciment ibèric; tanmateix, es fa molt difícil establir el tipus de jaciment o utilitat d'aquesta construcció aïllada, tot i que per les restes de les estructures conservades, probablement seria un lloc d'habitació. | 08008-106 | Camí de Cal Casanoves | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 14 d'agost del 1977. | 41.5839100,1.4733600 | 372745 | 4604705 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73860-foto-08008-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73860-foto-08008-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73860-foto-08008-106-3.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 80|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 73865 | Poblat d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-dalbarells | Costa diferenciar les estructures. El pas dels anys les han integrat per complet en el paisatge. | El jaciment està situat en el vessant d'un turó davant d'Albarells, a prop de la font. Es conserven restes de murs; també es van localitzar restes ceràmiques i sílex. | 08008-111 | Albarells | Descobert per la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.6188000,1.4735900 | 372833 | 4608579 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'entorn està molt descuidat, fet que dificulta la interpretació dels elements que hi ha al turó. Els materials trobats estan dipositats al Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia amb Números de referència: M-357 i M-446 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73919 | Fons documentals de les Parròquies del municipi d'Argençola a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-del-municipi-dargencola-a-labev | XIII-XX | Depèn de la documentació. En tot cas no corren perill de desaparició. | <p>Així, pel que fa a la parròquia d'Argençola es conserva a l'ABEV ben poca cosa, només baptismes a partir de 1876. D'Albarells també només hi ha a l'ABEV baptismes des de 1876 (i consta que són reconstruïts a partir del Registre Civil); de Carbasí només defuncions a partir de 1861 i documentació d'administració parroquial també a partir de segona meitat del XIX. Santa Maria de Clariana és l'única parròquia que sí que ha conservat força documentació, amb llibres sagramentals i administració parroquial des del XVI, notaria parroquial des del s. XV, i pergamins des del XIII. A banda d'aquesta documentació procedent de l'àmbit territorial del municipi d'Argençola, en altres fons de l'ABEV es pot trobar també, lògicament, informació sobre les parròquies del municipi, especialment en la documentació generada per la cúria diocesana en les seves funcions o activitats de gestió o govern de la diòcesi i les activitats d'inspecció. Així hi són lògicament recollides les relacions econòmiques entre les parròquies i el bisbat, també la informació derivada de les visites pastorals que portava a terme periòdicament el bisbe o un delegat seu i en què s'auditaven tant aspectes materials (estat del temple parroquial i dels ornaments), com econòmics (gestió de les rendes parroquials etc.) i, en algunes èpoques, també de moralitat. També hi pot haver, ocasionalment, documentació derivada de nomenaments o de conflictes entre el bisbat i les parròquies o entre les parròquies i altres persones o entitats. PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ D'ALBARELLS. Llibres sacramentals. A 1876-1939 (reconstruït a partir de Registre Civil). PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ D'ARGENÇOLA. Llibres sacramentals. A/ 1 (1876-1895); 2 (1886-1935, reconstruït). PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE CARBASÍ. Llibres sacramentals. D-P/D 1861-1935, P, bací d'ànimes, 1865-1943). Administració H(851-1939). P-Bací d'ànimes. Vegeu D-P Llibres notarials T(1841-1953) PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CLARIANA Llibres sacramentals (1553-1935). Administració(1501-1931). Llibres notarials (1415-1924). Pergamins (1278-1634).</p> | 08008-165 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>Els llibres d'Albarells, Argençola i Carbasí van ingressar a l'ABEV l'octubre de 2003 (junt amb els de Copons, Jorba, Miralles, Montmaneu, Rubió i Veciana), excepte el llibre de visites pastorals de Carbasí que va ingressar el setembre de 2008. Pel que fa al fons de la parròquia de Santa Maria de Clariana, va ingressar a l'ABEV amb anterioritat al 1988. La documentació d'algunes d'aquestes parròquies va ser destruïda durant la guerra civil 1936-1939 i en alguns casos se n'ha conservat ben poca cosa.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Classificació Llibres sacramentals A. Baptismes B. Confirmacions C. Matrimonis D. Defuncions E. Vària: compliment pasqual, comunions, etc. Administració F. Aniversaris i celebracions G. Llibre de l'obra H. Visita pastoral i documents episcopals I. Consueta J. Inventaris parroquials K. Comptes i factures L. Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. M. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis, etc. N. Correspondència O. Cens parroquial P. Confraries i associacions Q. Vària Llibres notarials R. Manuals S. Capítols matrimonials T. Testaments U. Actes notarials V. Capbreus W. Processos X. Registres de documents i formularis Y. Vària Pergamins Z. Pergamins | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73874 | Jaciment església de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-esglesia-de-sant-marc | NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d'urgència a l'autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d'Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 . NADAL, E.; SERRA, J . . A:Memòria de les actuacions arqueològiques a l'autovia de Lleida-Barcelona (CN-II), tram Cervera Santa Maria del Camí. Sant Marc (Argençola) . Igualada .Inèdit . 2003 . URBIOLA, M . . A:Projecte de trasllat de l'església de Sant Marc. Municipi d'Argençola. Anoia . Manresa .Inèdit . 2003 | XIII-XVIII | Després de les excavacions és va restituir | L'església presenta dues fases constructives, la primera correspon a la construcció d'una església romànica, i la segona a una ampliació del segle XVI, en la que es va duplicar l'espai interior i es va construir una petita capella. Sembla, segons els resultats de l'excavació, que quan es va construir l'església, l'espai ja havia estat utilitzat amb anterioritat com a necròpolis. A l'exterior del recinte, i tocant a la banda nord, es van documentar dues sitges, que es poden atribuir al període cronològic del Bronze antic. Es tracta d'una església, de planta irregular que conservava uns murs amb una alçada entre 20 i 80 cm, i una amplada també variable que arriba fins a 1'30 m. La nau romànica primitiva era orientada en sentit est/oest, i a aquesta estava associada una construcció d'època moderna per la seva banda nord. | 08008-120 | Porquerisses | De l'existència d'aquesta església no en quedava cap constància , si bé restava alguna notícia oral. Va ser l'any 2003 durant el seguiment arqueològic de les obres de l'autovia de Lleida a Barcelona (N-II) quan es va efectuar la troballa de les restes de l'església de Sant Marc i d'una necròpolis associada a aquesta, amb un total de 347 enterraments. Un cop realitzada l'excavació i documentació de l'església, i, com que la seva ubicació es trobava dins el traçat de la nova autovia, la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya va decidir salvaguardar les restes d'aquesta edificació, optant pel seu trasllat a una nova ubicació. Aquesta és a uns 60 m al nord-oest de l'inicial localització de l'església, i a la banda oposada del petit cementiri del nucli de Porquerisses, agregat de població del mateix terme municipal d'Argençola. La cronologia de l'església abarca des del segle XIII fins el XVIII aproximadament, moment en que el culte va traspassar d'aquesta construcció a l'església de Sant Genís de Porquerisses. | 41.6271200,1.4600300 | 371720 | 4609522 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73874-foto-08008-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73874-foto-08008-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73874-foto-08008-120-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Romànic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 79|80|81|85|92|94|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73859 | Fita de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-6 | XIX | Després de més d'un segle a l'exterior, es nota el pas del temps amb el desgast de la pedra i la proliferació d'espècies vegetals. | Fita que separa els termes municipals d'Argençola ( Barcelona), Talavera ( Lleida) i Santa Coloma de Queralt ( Tarragona). És un bloc de pedra sorrenca en forma de pilastra de secció triangular. Hi trobem a cada la inscripció que indica el respectiu terme. A la cara oest: P. Lérida Talabera. A la cara est: L.P.A. Barcelona Argensola A la cara sud: 3.P.A. Tarragona Santa Coloma 1889 | 08008-105 | Carretera T/B- 221 km 5.200m | Aquesta fita de terme es remunta a finals del segle XIX, tal com indica la data de 1889. | 41.5782400,1.3924200 | 365986 | 4604198 | 1889 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73859-foto-08008-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73859-foto-08008-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73859-foto-08008-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73862 | Camí de Cal Gotzo de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-gotzo-de-dalt | X-XI | El bosc on es troba situat el jaciment no està gens cuidat. Cal sumar-hi l'efecte de la ventada i nevada del 2010, amb arbres caiguts. | Jaciment situat al costat dret del camí que de Cal Jan o Cal Mariano, als Plans d'en Ferran, mena a Cal Gotzo de Dalt, situat a la part plana d'aquest camí, abans d'iniciar el pendent que porta a Cal Gotzo de Baix, en unes roques ubicades en un bosc de pins. En aquest indret s'observen els indicis arqueològics següents: 1.- Conjunt de roques amb clars indicis d'habitació, amb renglera de forats buidats a la roca per allotjar els caps de les bigues de fusta que servirien per a suportar un cobert. També s'observen les restes d'uns murs que segurament servien de tancament del recinte, construïts a base de carreus en sec i de mitjanes proporcions, no uniformes, escairats a cop de martell i sense polir. Les filades proven de seguir la línia horitzontal. S'observen també unes petites balmes i en algun lloc es pot apreciar un possible lloc d'accés al recinte. 2.- Base circular d'una premsa excavada en el cim d'una roca. 3.- Dipòsits d'aigua. 4.- Una creu retallada a la roca. També s'han recollit diversos fragments de ceràmica grisa alt-medieval, fets a torn lent, pastes poc depurades i amb desgreixant de quars, formes globulars i carenades, vores enfora i llavis plans. Sembla, per tant, un nucli de poblament dispers alt-medieval, propi dels segles X-XI, segles de gran inestabilitat. | 08008-108 | Plans de Ferran | Estació descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 14 d'agost del 1977. | 41.5781500,1.4731800 | 372719 | 4604066 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73862-foto-08008-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73862-foto-08008-108-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 73768 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-0 | XIX-XX | El marge és conserva be, però l'abundant vegetació i arbrat possiblement farà que la seva degradació avanci. | Paret de pedra seca de grans dimensions, formada per carreus irregulars de dimensions diverses. Presenta algunes cavitats, utilitzades segurament per a guardar-hi les eines de treball. Conserva encara unes escales adherides al mur, que servien per canviar de feixa o camp. | 08008-14 | Camí de l'Obaga | Abans existien els margeners els encarregats d'alçar els marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer. Per alçar el marge s'utilitzaven les pedres de l'indret i les que sortien de despedregar el camp. Les més grans eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Tot seguit es seguia amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, de vegades les feixes són tan petites que només hi cap una olivera o un ametller. | 41.6035000,1.4625900 | 371886 | 4606896 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73768-foto-08008-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'abandó del camp i dels bosc, ha donat també al marge una imatge d'abandonament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73903 | Col·lecció d'objectes d'Argençola al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dargencola-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | El material es conserva en general en bon estat. | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d' Argençola que va excavar Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada entre els anys 70 i 90 del segle XX. S'hi poden trobar materials de diferents cronologia, des de prehistòria fins a medieval. El jaciments del municipi d' Argençola amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Casanovas amb referència P-47 Cista megalítica dels Plans d'en Ferran amb referència núm. P-3(4) i M-32 Cal Mensa amb referència núm. M-2. Camí de Cal Gotzo de Dalt amb referència: 108. Poblat d'Albarells amb referència: M-357 i M-446 A Ponent del Mas Gallina amb referència: M-571 i M-563 Cal Macari amb referència: C-110 | 08008-149 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia, amb columnes de ferro colat a la planta baixa i encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest edifici es pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren un recorregut pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos. També es pot visitar la secció L'Home i l'Aigua que dona una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat. Cal Granotes és una de les adoberies més antigues d'Europa. Fou construïda en el segle XVIII i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Actualment mostra l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creació d'una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguració del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va instal·lar a l'edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941. Les seccions o temàtiques del museu eren ciències naturals, arqueologia, art antic i art modern, història i folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell, únic a la Península Ibèrica i tercer d'Europa, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici Garcia Fossas. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica. Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creació, l'any 1982, de la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l'Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l'Alcalde d'Igualada. El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogràfic més restringit. Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de 'Cal Granotes' i 'L'Home i l'Aigua'. | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 78|79|80|81|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 73776 | Torre de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-contrast | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII-XX | El seu propietari, en Joan Cortés va restaurar la torre, donant-li el seu estat actual. S'utilitza com a dipòsit d'aigua, tot i això no ha patit cap desperfecte. | <p>Torre de planta circular i forma cilíndrica, d'uns 20 metres d'alçada i uns 7 metres de diàmetres aproximadament. Actualment hi ha un edifici adossat a la torre: Cal Cortés. Consta de tres nivells separats per voltes cupulars de pedra. La porta es troba al nivell intermedi. És de mig punt i està envoltada d'espitlleres. Al segon pis hi ha una finestra oberta en època posterior. La part superior de la torre, resta oberta.</p> | 08008-22 | Contrast | <p>L'indret apareix datat per primera vegada l'any 1241. Al segle XIV, és convertí en una possessió del Monestir de Montserrat. Posteriorment les famílies Jorba i Rocaberti s'ocuparen de la torre. Actualment la família Cortés, que viu a la casa adossada a la torre, son els actuals propietaris de la mateixa, i van dur a terme la restauració d'aquesta.</p> | 41.5811100,1.4336000 | 369425 | 4604454 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En algunes publicacions es parla d'altres característiques de la Torre. El gruix dels murs és de dos metres. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.