Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73866 | Vall de Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-freixa | No es pot observar l'estat actual, ja que hi ha camps de conreu. | Camp situat sota la Vall de Freixa, a prop de la població d'Argençola. Hi apareixen fragments de ceràmica romana, un penjoll de 5 cm d'alt x 3 cm d'ample, que consisteix en una figureta de bronze que representa un brau. | 08008-112 | Argençola | 41.5921900,1.4388700 | 369887 | 4605676 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73866-foto-08008-112-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73869 | Turó al nord-oest de la Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-al-nord-oest-de-la-freixa | IaC-IdC | No s'observen les estructures que es troben integrades en l'entorn. | El jaciment està ubicat en un turó dominant. Superficialment s'han documentat fragments de dolia, àmfora itàlica, ceràmica ibèrica pintada, comuna romana i restes de 'tegula'. No s'han observat estructures. També va aparèixer una peça de bronze. El conjunt ofereix una cronologia entre els segles I aC i I dC. | 08008-115 | Argençola | 41.5879200,1.4373000 | 369747 | 4605204 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73869-foto-08008-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73869-foto-08008-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73869-foto-08008-115-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73789 | Torre del Castell de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-de-clariana | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII | Les estructures estan en un estat de conservació deficient. L'entorn està ple d'enderroc dels murs i la torre. | <p>Poc queda dels que havia estat el Castell de Clariana. S'observa una torre circular, feta amb carreus irregulars, ben escairats i disposats en filades horitzontals ben alineades. D'aquesta torre la part més conservada és l'orientada a l'est, la resta ha caigut en part. En l'entorn de la torre, s'observen estructures quasi en ruïnes en forma de murs.</p> | 08008-35 | Clariana | <p>La primera referència d'aquest castell data de l'any 989, quan el levita Eldemarel llegà al seu germà Sesmon d'Oló, amb l'obligació que donés 300 sous a la catedral de Vic. L'any 1002, el papa Silvestre II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L'any 1015 n'era castlà d'aquest castell i del de Mediona, el levita Guillem. L'any 1084, Maiamburgs i Belessem juraren fidelitat a Berenguer, abat de Sant Cugat, pel castello Cleriana. L'any 1098, el papa Urbà II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L'any 1193, quan finà Berenguer de Clariana, llegà aquest castell al seu fill homònim. L'any 1206, Berengarius de Villafrancha jurà fidelitat per aquest castell a l'abat del monestir de Sant Cugat. L'any 1234, el rei Jaume I el Conqueridor confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. A començaments del segle XVII pertanyia a J. Moxona.</p> | 41.5865000,1.5005300 | 375015 | 4604953 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73789-foto-08008-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73789-foto-08008-35-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat en un indret boscos, l'abandó de l'entorn més immediat ha provocat l'ocupació de l'indret per vegetació i arbrat, que acceleren la destrucció de les estructures. L'enderroc de la majoria d'estructures, sumat a l'estat de l'indret, dificulta la identificació de les estructures. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 73780 | Torre de Mas d'en Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-mas-den-torre | S'han restaurat algunes obertures de la planta baixa, i s'ha apuntalat l'arc adovellat de mig punt de l'entrada. | Queden les restes del que havia estat una torre medieval. De planta rectangular, conserva part dels quatre murs, tot i que la majoria d'aquests estan caiguts. L'entrada s'orienta al sud-oest i presenta un arc adovellat de mig punt. | 08008-26 | Pla de Cameta | Tot i que no s'han trobat dades documentals d'aquest edifici, l'estructura arquitectònica mostra clarament característiques medievals. | 41.5890600,1.4609600 | 371722 | 4605295 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73780-foto-08008-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73780-foto-08008-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73776 | Torre de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-contrast | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII-XX | El seu propietari, en Joan Cortés va restaurar la torre, donant-li el seu estat actual. S'utilitza com a dipòsit d'aigua, tot i això no ha patit cap desperfecte. | <p>Torre de planta circular i forma cilíndrica, d'uns 20 metres d'alçada i uns 7 metres de diàmetres aproximadament. Actualment hi ha un edifici adossat a la torre: Cal Cortés. Consta de tres nivells separats per voltes cupulars de pedra. La porta es troba al nivell intermedi. És de mig punt i està envoltada d'espitlleres. Al segon pis hi ha una finestra oberta en època posterior. La part superior de la torre, resta oberta.</p> | 08008-22 | Contrast | <p>L'indret apareix datat per primera vegada l'any 1241. Al segle XIV, és convertí en una possessió del Monestir de Montserrat. Posteriorment les famílies Jorba i Rocaberti s'ocuparen de la torre. Actualment la família Cortés, que viu a la casa adossada a la torre, son els actuals propietaris de la mateixa, i van dur a terme la restauració d'aquesta.</p> | 41.5811100,1.4336000 | 369425 | 4604454 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73776-foto-08008-22-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En algunes publicacions es parla d'altres característiques de la Torre. El gruix dels murs és de dos metres. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 73774 | Torre de Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-magre | Amb el pas del temps, els murs cauran degut a l'estat de conservació en que es troben. | Estructura de planta rectangular, d'una gran alçada. Esta alçada per carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Els murs es troben en un estat de conservació deficients, sobretot en les parts més altes. El mur est, es troba pràcticament a terra, donant-nos una visió de l'interior d'aquest edifici. Es poden observar a primera vista, que hi havia dues plantes. Es troba envoltada de vegetació del bosc, que envaeix també l'espai interior de l'edifici. Davant del mur nord, hi ha un barranc força pronunciat. | 08008-20 | Camí de Clariana a Contrast | 41.5881600,1.4729700 | 372721 | 4605178 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73774-foto-08008-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73774-foto-08008-20-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73875 | Terrasses de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrasses-de-sant-marc | NADAL, E.; PASCUAL, S.; VILLENA, N . Actuacions arqueològiques d'urgència a l'autovia N-II. El mas ibèric de Can Rossó i el conjunt medieval de Sant Marc (Argençola, Anoia). A:Tribuna d'Arqueologia 2002-2003 . Barcelona .Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . 2005, p.161-182 . | No es conserva res. | Els treballs arqueològics en aquest jaciment ha posat de manifest un assentament on, clarament s'han diferenciat tres zones funcionals: una zona d'hàbitat, la zona de tallers i tres grans àrees d'emmagatzematge. La importància de la zona d'estocatge es manifesta en la troballa de 203 retalls de planta circular destinats a l'emmagatzematge de productes agraris. Aquest sistema combina dues solucions diferents: les sitges i els forats per a encaixar al seu interior una tenalla, per a la contenció de productes agraris. Amb l'estudi de les sitges, s'han pogut documentar àmpliament els tractaments i acabats que rebien per a impermeabilitzar el contingut: amb revestiment d'argamassa, arrebossat de les parets amb argiles, reparacions amb murs que reforçaven les parets de les sitges i, finalment, el reutilització d'algunes de les sitges com a estructures de combustió. Les estructures de caire residencial que confeccionaven l'urbanisme originari de l'assentament corresponen a habitatges de planta única, amb parets fetes de pedres poc treballades, unides amb argila i sense morter, formant una habitació, en algunes de les quals s'aprecia una llar adossada en una de les parets, tenalles encastades on s'emmagatzemava aigua i dipòsits de cendres, molt freqüents en època medieval per a transformar-les en lleixiu. Posteriorment, entre finals del segle XIII i inicis del XIV es documenten diverses reformes arquitectòniques de gran entitat; es constitueixen estances dedicades a la transformació i producció d'aliments. Cal destacar d'aquestes noves estances el canvi qualitatiu en les tècniques constructives; els paraments mostren ara pedres escairades i apareixen edificis de dues plantes, sostingudes per mitjà d'arcades ogivals. Durant el segle XIV el jaciment torna a patir canvis en què es documenta una davallada demogràfica, que es pot llegir en una reducció de l'espai d'hàbitat, disminuint el nombre d'hàbitats en les terrasses. Finalment, en el segle XV s'observa un abandonament del turó, moment a partir del qual la població passa a establir-se a la plana, al costat del camí ral, actual població de Porquerisses. Aquest canvi d'emplaçament coincideix amb l'evolució de molts poblats que a les acaballes de l'època medieval s'establiren a banda i banda d'una via de comunicació. L'estudi del material ceràmic documentat en el jaciment indica una realitat cronològica per al període inicial cap al segle XI manifestat per la troballa de ceràmica de cocció reduïda, i un moment d'abandonament en al segle XV, determinat per l'existència de ceràmica amb acabats vidrats d'època gòtica, decorat amb motius d'influència valenciana. Pel que fa al material metàl·lic trobat, cal destacar un pic, una arada i restes d'un podall de ferro que corroboren la funcionalitat agropecuària de l'assentament. | 08008-121 | Porquerisses | El jaciment fou descobert l'any 2002 en el transcurs de les prospeccions de l'Autovia Lleida - Barcelona N-II (tram Cervera - Santa Maria del Camí), que van permetre documentar l'existència de diferents jaciments, entre ells, aquest, que juntament amb l'església de Sant Marc i la necròpolis propera formaven un conjunt arqueològic d'hàbitat i zona de culte situats al nord de l'actual nucli de Porquerisses. | 41.6262400,1.4588300 | 371618 | 4609427 | 08008 | Argençola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73875-foto-08008-121-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi passa l'autovia A-2 Lleida-Barcelona | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73813 | Sepulcre Megalític dels Plans de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-dels-plans-de-ferran | Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d'època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d'ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC. | 08008-59 | Plans de Ferran | A començament de l'Edat del Bronze l'home deixa de viure a l'aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l'observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s'inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l'entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d'aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals. El sistema per a la seva construcció es basava en l'arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d'un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús es situava la pedra de la coberta. | 41.5692100,1.4536400 | 371072 | 4603102 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi ha controvèrsia sobre la propietat del Dolmen. Uns estudis de delimitació entre termes municipals duts a terme per la Generalitat han revelat que el sepulcre està a la comarca de la Conca de Barberà i no a la de l'Anoia. El sepulcre megalític, conegut com Plans de Ferran, fins ara localitzat a Argençola, es troba en realitat dins dels límits de Santa Coloma de Queralt. És a dir, el monument funerari ha passat de la demarcació de Barcelona a la de Tarragona. | 79|80|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73802 | Santa Maria del Camí, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-esglesia-nova | XX | L'estat de conservació és bo. | <p>Església neoromànica, inspirada en el Primer Art Romànic (del segle XI). La façana emmarcada per lesenes a les vores i coronada per una teoria d'arcuacions al remat a doble vessant, respon a models d'aquest tipus persistents en el segon romànic. Els absis són totalment adscrivibles a dit període. El que difereix son els contraforts dels murs laterals, molt destacats, que recolzen clarament una volta neoromànica de mig punt amb arcs torals. Tampoc el portal, tot i ser d'arc de mig punt, respon als models del primer romànic, igualment com el gran finestral que presideix la façana. Que recorda més les façanes tardanes ja dins de formulacions dutes a terme en molts casos en edificis promoguts pel Císter. En el seu interior s'observa que és d'una sola nau, i amb dues petites capelles laterals. Presenta una cor a l'entrada. Hi ha un mural en l'absis, que representa l'ascensió. Hi trobem també una talla d'una Mare de Déu. En un capella lateral s'observen diferents imatges de sants.</p> | 08008-48 | Antiga N-II km 539,5. Santa Maria del Camí | <p>És un temple neoromànic construït entre els anys 1918 i 1919.</p> | 41.6281800,1.4739200 | 372879 | 4609620 | 1919 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73802-foto-08008-48-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 73929 | Santa Maria del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-cami-1 | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | Al nucli de Santa Maria del Camí. Antiga N-II km 539.5. | <p>L'església, adossada a un mas, amb el qual es comunicava per una porta situada a ponent, ara tapiada, és un edifici d'estructura simple, compost d'una sola nau acabada, a llevant, amb un absis semicircular que s'obre a la nau mitjançant un arc de mig punt originat a partir d'uns ressalts que fan la degradació entre els dos cossos bàsics de l'edifici. La nau és coberta amb una volta de mig punt i l'absis amb una volta d'un quart d'esfera, que arrenca d'una cornisa que s'estén fins als ressalts pre- absidals, sense incloure la nau que, com l'absis, és enlluïda per un arrebossat modern. Els murs laterals de la nau han estat descarregats per dues arcades afrontades, disposades a manera de capelles, que apunten lleugerament un creuer que només afecta la col·locació i composició internes de l'edifici. Llevat d'un ull de bou modern, desclòs a la capella de migdia, l'única finestra que dóna llum al recinte és la que hi ha al centre de l'absis. D'estructura circular, formada per dovelles radials, solcades per tres filets concèntrics, és tota emmarcada per un ressalt decorat per una sanefa en relleu, que consisteix en la repetició seriada de puntes de diamant o estrelles. Aquest tipus de decoració és molt freqüent en el període romànic i en moltes esglésies de la comarca. La porta, que en aquest cas és situada al mur nord, és formada per una sèrie d'arcs de mig punt adovellats i en degradació, amb un escut heràldic --el de Santa Cecília de Montserrat- superposat al centre. Tant l'absis com el mur nord, que ha estat engruixit, són ornats a la part superior amb mènsules, absents al mur sud, i refet parcialment, amb la inclusió d'una arcada. El mur de ponent, juxtaposat al mas del costat, el corona un campanar d'espadanya modern. L'aparell de l'absis és fet amb carreus ben voluminosos, ben carejats i polits, col·locats en perfectes filades horitzontals, que contrasten amb l'aparell del mur sud, molt retocat, i el del mur nord, engruixit, tot i que aquest darrer també ha estat ben obrat en filades horitzontals, però formades per carreus més petits i no tan ben polits com els de l'absis. En conjunt, deixant de banda els remodelatges patents en l'aparell, aquest edifici s'adapta a les obres romàniques del segle XII, tal com es desprèn deis recursos tècnics i constructius, malgrat la seva simplicitat conceptual. Actualment s'utilitza com a magatzem.</p> | 08008-175 | Santa Maria del Cami. Argençola. | <p>Aquest petit priorat sorgí a partir d'una capella de camí que es trobava a l'antic terme del castell d'Albarells. Inicialment degué ser una capella o hospital de camí, que es convertí en un petit priorat per la donació que es féu de la capella al monestir de Santa Cecília de Montserrat. Aquesta església abans de l'any 1228 era una capella que feia les funcions d'hospital als viatgers que passaven pel camí ral de Barcelona a Lleida. L'any 1259 es féu donació a Santa Cecília de totes les terres i possessions, exceptuant la jurisdicció ordinària. El fet que a partir de l'esmentat any 1228 l'església de Santa Maria del Camí es concedís al monestir de Santa Cecília de Montserrat motiva el monestir a la construcció d'un petit priorat. Es coneixen algunes col·lacions del priorat que es feien a monjos del monestir de Santa Cecília, com la de l'any 1322 i la del 1333 que es féu a fra Pere de Concha, monjo del dit monestir. El 1383 se' n féu una altra de semblant. Quan el monestir de Santa Cecília s'incorpora al de Santa Maria de Montserrat, el priorat de Santa Maria seguí el mateix camí, però en aquest moment ja no posseïa cap tipus de comunitat, i el culte fou encomanat al rector de l'església de Sant Martí d'Albarells, sufragània de Santa Maria. En la disposició parroquial del 1868 féu que s'elegís aquest antic priorat com a centre d'una nova parròquia, que s'incorporà a l'antiga parròquia de Sant Martí d'Albarells i la sufragània de Sant Jaume de Castellnou. L'antiga església prioral deixa de tenir culte l'any 1919 i es construí una nova parròquia, ja que l'augment de feligresos ho requerí. No obstant això, per l'interès que té l'edifici antic, fa uns anys que es va restaurar. Fins fa ben poc, es creia que es trobava inclòs en el terme de Veciana. Així es pot veure en publicacions com la Catalunya Romànica, i altres publicacions relacionades amb el patrimoni i l'arquitectura romànica.</p> | 41.6285200,1.4736300 | 372855 | 4609658 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73929-foto-08008-175-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Altres | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU PATRIMONI I TURISME | Cal esmentar la ubicació d'un pou circular, a tocar de la unió del temple i l'habitatge. Estructuralment l'edifici es troba en un correcte estat de conservació. Als murs exteriors, convindria un repàs als junts del paredat de la cara nord i l'absis, on s'ha perdut molt material. A l'interior, s'ha perdut l'arrebossat en moltes superfícies, i el que resta es troba molt degradat; a més a més, es troba cobert en gran part per sutge. Cal afegir-hi que actualment l'interior s'ha convertit en un magatzem agrícola on s'acumulen estris varis, i on fa anys que no es neteja ni es fa cap manteniment, convertint l'espai en un cúmul de pols i brutícia. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 73899 | Santa Maria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-clariana | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Ha estat restaurada. | Es troba situada al nucli de Clariana, i es caracteritza per una sola nau amb voltes de creueria i amb capelles laterals, Presenta un campanar quadrangular afegit posteriorment. A l'est de la nau hi ha l'accés al cor, i el propi cor. Trobem en el interior diferents elements, ja siguin imatges, una creu processional o diferents piques. Una d'elles podria ser romànica. L'accés es troba orientat al sud, amb una entrada porticada que dona accés a la portalada amb arc de mig punt adovellat. | 08008-145 | Clariana | Aquesta església es trobava dins l'antic terme del Castell de Clariana. Des de molt aviat es comprova que exercia la funció d parròquia del terme del castell, funció que actualment continua mantenint com a parròquia del poble de Clariana. Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès per donació dels primers senyors i repobladors del terme. La primera menció a l'església data de l'any 1002, data en que el papa Silvestre II confirmà els béns del monestir de Sant Cugat del Vallès, entre els quals consta el castell de Clariana amb l'església de Santa Maria. Així es pot afirmar que aquesta església fou donada juntament amb el castell, i el monestir ja la posseïa l'any 886, data en la qual el rei Lotari en el seu precepte confirmà al monestir de Sant Cugat els seus béns, entre els quals hi figurava el castell de Clariana amb les seves esglésies, els delmes i primícies. A més se sap que el castell amb les esglésies fou donat per Unifred, fill de Sala de Conflent, per a remei de l'ànima del seu pare difunt. Per tant la donació es degué fer abans de l'any 979, ja que en aquesta data Unifred ja deuria ser mort. L'any 1032, en el testament sagramental de Maier de Clariana, que era el feudatari del monestir en el castell de Clariana, deixà a l'església de Santa Maria el seu alou de vila de Sala. Malgrat que es disposa de molta documentació del monestir no es coneix cap noticia sobre l'exercici del domini sobre l'església de Santa Maria de Clariana per part del monestir. Les funcions parroquials consten a partir d'una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual figura la parròquia de Cleriana. En el testament d'un altre senyor del castell, anomenat Berenguer de Clariana, aquest féu una deixa per a l'obra de Santa Maria. | 41.5910700,1.4981900 | 374829 | 4605464 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73899-foto-08008-145-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Adossat al mur oest, hi trobem la rectoria. | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73881 | Sant Salvador de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-clariana | XVII-XIX | La coberta no es conserva i l'estucat interior està quasi perdut. | Petita capella situada a l'entorn de Cal Casanovas en el camí que porta a Cal Gotzo de Baix. Es troba en una zona boscosa i amb vegetació abundant. És de planta rectangular, d'una sola nau, i amb volta de canó, tot i que no conserva la coberta. Parets de pedra amb carreus escairats a les cantoneres La façana d'ingrés s' orienta a l'oest i presenta una entrada rectangular amb una gran llinda de pedra, on es pot observar amb dificultat dues dates, la de sobre nomes '16..' i la de sota ' 1662?'. Té dos contraforts a la façana nord. | 08008-127 | Clariana | Hi ha poques dades sobre la historia d'aquesta capella. Tot i ser del segle XVII, les primeres noticies que en tenim son del XIX. El volum 'Nueva demarcación parroquial' de 1855 no en parla. El qüestionari de 1918 l'esmenta però com a capella en ruïnes i en desús. El volum 'Estado de las parroquias el 1854' l'esmenta com a capella i no esmenta pas que estigui en desús i per tant s'ha de suposar que estava en ús. El volum de visites pastorals del bisbe Jordà (1866-1872) no en parla. El volum de visites pastorals del bisbe Morgades (1882-1899) tampoc no en parla. | 41.5818000,1.4712200 | 372563 | 4604474 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73881-foto-08008-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73881-foto-08008-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73881-foto-08008-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73817 | Sant Pere de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-goda | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII-XIII | No perilla la seva integritat, però s'hauria d'actuar en el seu exterior. Sobretot la neteja del seu entorn més immediat. | Té una sola nau, sense absis, coberta amb volta de canó apuntada. A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada que dóna al mas, ara enrunat, que es va construir adossat a la capella. La porta és de mig punt, adovellada, amb una arquivolta a l'extradós. El campanar, restaurat, és de doble espadanya. En el seu interior no hi ha cap element. Es tracta d'una obra romànica força tardana, bastida segurament a finals del segle XII o XIII. Pels voltants hi ha les restes de les cases del poble, tot plegat envaït per la vegetació i d'accés força complicat. | 08008-63 | La Goda | Aquesta església es trobava situada dins l'antic terme del castell de la Goda. Inicialment tingué la consideració de parròquia, però la perdé posteriorment per passar a sufragània. La primera vegada que es cita el terme és l'any 960, en què el Comte Borrell donà al seu fidel Isarn, fill de Sala de Conflent, el Castell de la Roqueta, en el terme de Fontanet, que el seu pare havia aprisiat. El castell donat afrontava amb el terme anomenat Hort de Goda ( Orto de Goda). L'existència de l'església i de la seva consideració de parròquia es troba en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on apareix la parròquia de la Goda. La darrera confirmació com a parròquia és anterior a 1145. Després deixa d'aparèixer en les llistes parroquials dels segles XIV i XV, i tampoc figura en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el bisbe de Vic, Galceran Sacosta. Així entre els segles XIII i principis del XIV passà a ser sufragània de Fiol. | 41.5623900,1.4508300 | 370824 | 4602349 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73817-foto-08008-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73817-foto-08008-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73817-foto-08008-63-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73775 | Sant Maure de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure-de-contrast | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI-XIX | A inicis del anys 90 del segle XX, fou restaurada. | Petita capella situada al nord del nucli de Contrast. D'origen romànica, ha patit intervencions que han modificat la seva forma original, sobretot al segle XIX. Consta d'una sola nau, volta de canó de mig punt, i finalitza amb un absis semicircular. La coberta és a un vessant (sud) feta amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una sola filada. Entrada actual amb arc escarser que s'orienta a l'oest. Té a sobre una petita obertura circular, i culmina la façana amb un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'entrada original estava al mur sud, i actualment es pot observar tapiada en aquest mur. En aquest mateix mur s'observen dos petits contraforts que ajuden a contrarestar el nivell del terreny. En aquest mateix mur, però a l'interior, hi ha una petita capella on hi trobem una imatge d'una verge a l'interior d'una vitrina de fusta. A l'interior de la capella, hi trobem també un imatge gòtica de Sant Maure, una pica baptismal de pedra adossada al mur, i una placa amb una inscripció que menciona l'ampliació d'aquesta capella, l'any 1802. | 08008-21 | Contrast | L'indret de Contrast ja és citat a l'any 1241, però de la capella no és fins a l'any 1443 quan es cita per primera vegada . A inicis del segle XIX, exactament l'any 1802, s'hi realitzaren diverses intervencions: allargament de la nau, aixecament del campanar, alçament de murs i canvi d'accés. L'any 1991 a iniciativa dels veïns de Contrast, es van començar les obres de restauració de la capella. Un any més tard, ja tornava a estar oberta al culte i la pregària. | 41.5814200,1.4338100 | 369443 | 4604488 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73775-foto-08008-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73796 | Sant Martí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-dalbarells | TORRAS I RIBÉ, Josep. (1991). Història de l'Anoia. Vol II (pàg 275-287). Manresa: Edicions Selectes. AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia .Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVI | S'ha enderrocat part de la coberta i el cor. L'edificació annex, està totalment ensorrada. | Església situada al sud-est del nucli d'Albarells. Consta d'una nau i dues capelles laterals, així com un campanar de base quadrada i la part superior octogonal. Presenta quatre obertures amb arc rebaixat a la part superior. Té l'ingrés orientat a l'oest, i presenta un frontó circular (restaurat posterior, ja que es va utilitzar maons) i columnes laterals. A la llinda hi trobem la data de 1590 i la inscripció 'Domus Dei et Porta Coeli'. A sobre l'entada, hi ha una gran obertura circular. A l'interior, hi havia un cor, situat a sobre l'entrada, actualment ensorrat. Les parets estan arrebossades i pintades de blanc. La coberta a l'alçada de l'altar, presenta una volta de creueria. Hi trobem també dues piques de pedra, una amb la data de 1887. Adossat al mur est, hi trobem les ruïnes del que havia esta la rectoria, on es pot observar alguna volta apuntada. Al nord hi trobem el cementiri. | 08008-42 | Albarells | Les primeres notícies sobre l'existència de l'església, i de les seves funcions parroquials, es daten entre els anys 1025 i 1050, on surt citada en un llistat de parròquies del Bisbat de Vic. L'actual temple, però es de finals del segle XVI, on s'edificà l'actual estructura sense conservar res de l'original. Al 1615 s'acabà el temple. El retaule que hi havia al seu interior, era de 1400, dedicat a Sant Antoni, i obra de Lluís de Borrassà. L'arranjament del 1868 feu que s'elegís el priorat de Santa Maria del Carme com a centre d'una nova parròquia i que s'incorporés l'antiga de Sant Martí d'Albarells, que n'esdevingué sufragània. Durant la Guerra Civil, patí algun desperfecte, sobretot en el frontó, on actualment s'hi observa maó substituint la pedra original. | 41.6217800,1.4774600 | 373161 | 4608904 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73796-foto-08008-42-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73909 | Sant Marc i Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-i-sant-roc | XVIII | Es van restaurar a l'any 2008. | <p>Sant Marc Petita talla de Sant Marc, col·locat dempeus sobre una peanya poligonal motllurada. El sant sosté un gran llibre negre amb la mà esquerra, mentre manté la mà dreta alçada. El genoll dret és flexionat, inclinant-se tota la figura cap a la dreta. Al costat del peu esquerre trobem un lleó en repòs. El sant, jove, porta barba i bigoti,i els cabells llargs i rinxolats. Vesteix un vestit verd,espitregat, amb ribets daurats; el cobreix un gran i folgat mantell vermell. És feta de fusta, pigments emulsionats, pa d'or i guix Sant Roc Talla de Sant Roc, col·locat dempeus sobre una peanya simple. El sant s'aixeca el vestit amb la mà esquerre per mostrar-nos la llaga de la cama. Porta un vestit vermell amb botons daurats, una capa blava amb ribet daurat -color blau clar en l'interior-, folgada. Completen la vestimenta unes botes i un barret d'ala, negres. El flanqueja un gos assegut sobre les potes del darrera, amb la cua cargolada i un pa a la boca. Està feta de fusta, pigments emulsionats i guix.</p> | 08008-155 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1015 Descripció feta per Daniel Font. | 119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73890 | Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | S'ha restaurat recentment. | Situada a la part alta del poble, i a peus del que havia estat el castell d'Argençola, hi trobem l'Església Parroquial de Sant Llorenç. És un edifici fet amb un aparell de maçoneria a base de blocs de pedra de diferents mides parcialment tallats, lligats amb morter de calç, i formant filades horitzontals regulars. Les cantonades estan reforçades amb carreus de pedra ben tallats. De planta rectangular, presenta una sola nau i capelles laterals. Aquestes últimes formen cossos adossats a banda i banda, damunt dels quals reposen els contraforts que descarreguen el pes de la nau, més alta. El campanar de torre, coronat amb balustrada, es de base quadrangular, però el seu tram final és de planta octogonal, amb quatre arcades cegues i quatre d'obertes. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i presenta una entrada senzilla amb arc escarser i un rosetó a sobre. A la part superior de la façana hi trobem una petita obertura el·líptica. L'interior de l'església és compartimentat mitjançant pilars i arcs de punt rodó que configuren l'espai de la nau, Una línia d'impostes de diferents motllures sostenen les voltes que cobreixen la nau. A l'entrada de l'església es situa el cor i un petit baptisteri, on hi ha una pica. La capçalera consta d'un altar i tres fornícules centrals entre columnes i cobertes amb arc de punt rodó, amb imatges de Sant Llorenç ( centre), Sant Isidre ( esquerra) A l'interior a les capelles laterals hi trobem diferents imatges de sants en un bon estat de conservació. A sobre d'un arc de la capella lateral nord, hi trobem un escut d'armes que fa referència a Onofre d'Argençola. Les parts inferiors són a pedra vista, i les superiors estucades i pinades de color groc. | 08008-136 | Plaça de l'Església | L'edifici actual és del segle XIX, finalitzades les obres l'any 1891 utilitzant les pedres del castell. Anteriorment hi havia hagut un altra església L'església primitiva es coneix la seva existència des de 1032, quan es jurà el testament de Maier de Clariana a l'altar de Sant Llorenç. Actualment en són sufragànies les esglésies de Carbasí, Contrast, Rocamora i els Plans de Ferran. | 41.5978000,1.4430900 | 370250 | 4606293 | 1891 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73890-foto-08008-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73890-foto-08008-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73890-foto-08008-136-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73757 | Sant Jaume de Rocamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-rocamora | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Restaurada l'any 1991. | Edifici de petites dimensions, consta d'una sola nau, portal de llinda recta amb marcs laterals motllurats. Sobre l'entrada, hi ha una petita obertura rectangular, així com una placa de marbre que indica la data de la darrera restauració. Culmina la façana una campanar d'espadanya d'una sola obertura. La coberta és dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Al seu interior s'hi observa una volta de canó actualment estucada i sense pintar, i cal destacar-hi dues capelles laterals de petites dimensions. Altres elements a destacar, són una pica baptismal amb unes inscripcions il·legibles, així com una imatge de Sant Jaume. Adossat al mur sud, hi ha un petit cementiri. | 08008-3 | Rocamora | L'església de Sant Jaume està documentada des del segle XI. S'esmenta en una llista de parròquies del Bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050 amb la grafia de Rocha Maura. L'advocació del temple apareix l'any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual féu una deixa piadosa a l'església de Sant Jaume de Rocamora. Aquesta església va tenir la condició de parròquia fins al segle XV i després passà a ser sufragània de Bellmunt. La darrera aparició com a tal és en una llista de parròquies del Bisbat de Vic de l'any 1438. Una antiga tradició diu que el lloc originari de la capella era el conjunt de ruïnes conegudes com a Sant Jaume de Viladaspis, on hi havia el castell de Rocamora. El trasllat a l'indret actual seria probablement anterior al 1685, quan s'esmenta la capella de Sant Jaume amb quatre famílies a l'entorn seu. L'any 1991 es va realitzar la darrera restauració. | 41.5937300,1.4190600 | 368239 | 4605877 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73757-foto-08008-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La placa de marbre que hi ha a sobre l'entrada, conté la següent inscripció: El Sr Bisbe Antoni Deig inaugura les obres de restauració de la Capella de Sant Jaume. Rocamora 3-11-1991 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73795 | Sant Genís de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-porquerisses | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | La policromia està malmesa. Hi ha humitats distribuïdes per tot l'edifici. Les escales que donen al cor es desprenen. Hi ha una sala contigua en un estat precari. | <p>Petit temple d'una sola nau dins del nucli de Porquerisses. Les característiques del seu exterior, ens mostren una edificació de caire popular, amb una entrada rectangular força senzilla orientada al sud. Sobre d'aquesta entrada una obertura circular. Culmina la façana, un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. Aquesta façana està arrebossada. Però el seu interior, ens mostra una gran bellesa, en comparació amb l'exterior. Emmarcada dins l'estil gòtic tardà, com a trets essencials, un sola nau, volta de creueria i petxines, així com dues capelletes laterals. Sobre l'entrada presenta un cor, on es pot observar en una de les claus de la volta, la data de 1615 amb la imatge d'un sant. Cal destacar també el retaule. L'estil és popular però no exempta d'una certa qualitat. L'estructura del retaule és molt senzilla, conformat per tres carrers que ocupen figures de sants aïllades, emmarcades per una sèrie de pilastres molt simples que sostenen un arquitrau també llis en el que hi figuren en llatí els noms dels sants. Estructura que és emprada igualment per la predel·la que conforma el cos inferior del retaule on hi ha representades igualment tres figures de sants. Pel que fa a les representacions, en el cas de la de Sant Miquel que ocupa el carrer central, assenyalar que es força comuna des del segle XVII, seguint un model difós per la contrareforma que s'inspirà en una representació del pintor italià Guido Reni. En el cas de Sant Roc, crida l'atenció en la representació que enlloc d'un gos amb un pa als peus del sants, que era el típic en època medieval i encara al XVI, hi hagi representat un àngel que assenyala les seves nafres. Quant a Sant Sebastià segueix un model recurrents, vist de front, potser també dins les propostes endegades des de la Contrareforma. A la predel·la es representa al centre la Verge amb el Nen, coronada, com a reina del cel. A banda i banda hi ha dos sants.</p> | 08008-41 | Carrer principal de Porquerisses | <p>Inclosa dins el terme del castell d'Albarells, l'església de Sant Genís està documentada des de 1331. Aleshores tenia funcions parroquials però poc desprès va ser sufragània de la de Sant Martí d'Albarells.</p> | 41.6251400,1.4587800 | 371612 | 4609304 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-foto-08008-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-foto-08008-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73795-73795-foto-08008-41-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-28 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73902 | Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-carbasi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XII | Església que ha patit nombroses modificacions al llarg del temps. Una d'aquestes modificacions consistí en capgirar l'orientació de manera que la porta actual s'obre al que fou el primitiu absis, rectangular. De totes maneres conserva la seva estructura romànica. D'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arc torals lleugerament apuntats. Sobre el mur oest hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església presenta una patologia constructiva amb un desplom dels arcs i els murs cap al costat sud, solucionant aquest problema amb la construcció de contraforts tancats per un altre mur. Posteriorment s'utilitzà aquest mur com a sagristia. | 08008-148 | Carbasí | Aquesta església es troba en l'antic terme del castell de Carbasí. Tingué funcions parroquials, que ha conservat en l'actualitat. L'església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat. El lloc es documenta a partir de l'any 1032, quan en el testament sagramental de Maier de Clariana, el difunt tenia drets a Carbasí. L'església i les funcions parroquials que tenia es comproven en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Carbasin. Encara que en les llistes parroquials no hi consta l'advocació, per altres fonts d'informació es comprova que el titular primitiu de l'església parroquial era Santa Maria. Així, l'any 1129 en el testament sagramental de Roland consta que el difunt havia de deixar les primícies de la seva honor Blancafort a Santa Maria de Carbasí. L'any 1114 Berenguer Tedmar i la seva muller Sicarda feren testament i deixaren a l'església de Santa Maria de Carbasí tres emines de blat i un bou a repartir entre els clergues, per misses i per l'obra del temple. En un altre testament fet per Peratal l'any 1160, el testador deixà dos sous a Santa Maria de Carbasí. Igualment es comprova en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que l'advocació de la parròquia era la de Santa Maria de Carbasí. Posteriorment féu l'aparició de l'advocació de Sant Bartomeu, que substituí la de Santa Maria. | 41.6103100,1.4306800 | 369241 | 4607700 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73889 | Riera de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-goda | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Es tracta d'un espai definit per a la protecció d'una de les poblacions més ben conservades de cranc de riu autòcton de Catalunya.</p> | 08008-135 | Zona a l'entorn de la Riera de la Goda | 41.5637600,1.4530000 | 371008 | 4602498 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Presenta una superfície total de 38 Ha | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73888 | Riera de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clariana | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Aquesta àrea està assentada sobre un material sedimentari de l'oligocè amb litologia de roques calcàries, lutites, gresos i guixos, accentuant la litologia superficial d'aquests últims en la conca i en el llit del riu. Són guixos formats per precipitació i sedimentació de les sals marines en l'oligocè, en evaporar les últimes llacunes d'aigües de mar que cobrien aquesta zona, i que suggereixen elevades concentracions de sulfat de calci i carbonats en els sediments del riu. Flora característica de guixos amb abundants endemismes. Formacions de pineda de pi blanc, coscollars, romerars i pastures gipsícola. Entre la fauna cal destacar la presència del cranc de riu. Espai caracteritzat per l'abundància de guixos, el que determina el seu paisatge i la flora gipsícola que s'assenta sobre ell. Existeix a més una població important de cranc autòcton al Clariana.</p> | 08008-134 | Tram de la Riera de Clariana | 41.5885400,1.4895900 | 374107 | 4605196 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73888-foto-08008-134-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Aquesta zona el 62% de l'extensió la formen camps de cereals, un 22% matolls, garrigues, maquis, un 11% de bosc de coníferes, etc. Presenta una superfície total de 463.27 Ha | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73924 | Rellotge de sol del Manso Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-manso-ferran | XX | A la façana d'ingrés entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol rectangular del tipus vertical declinant, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Està fet de rajoles de ceràmica. | 08008-170 | Plans de Ferran | El Manso Ferran es va edificar a inicis del segle XX. En fotografies antigues s'observen dos rellotges de sol a la façana que actualment no hi són. És possible que el rellotge actual sigui bastant recent, ja que el seu estat de conservació és molt bo. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A la part inferior, s'hi troba el nom del fabricant, tot i que no s'observa amb claretat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73923 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-ii | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | En uns magatzems agrícoles a l'est del conjunt arquitectònic de Cal Biosca de la Nou hi trobem un altre rellotge de sol del tipus vertical declinant. Té orientació Sud-Est. Línies horàries a les hores i les mitges hores, de les 7 a les 2, numeració aràbiga. A cada banda del rellotge hi ha les inscripcions 'J.V.' i '1915'. | 08008-169 | Clariana | Les edificacions més a l'est, es remunten a inicis del segle XX i corresponen a les pallisses i edificis de l'activitat econòmica d'aquell moment, el cereal, ja que amb l'arribada de la fil·loxera es va haver de reconduir l'activitat. | 41.5787600,1.5059300 | 375450 | 4604086 | 1915 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73923-foto-08008-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1927 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73922 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-i | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | A la masia de Cal Biosca de la Nou, a l'edifici principal, hi trobem a la planta de pis, un rellotge de sol rectangulat del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Conserva l'agulla. Està pintat de color rosat. | 08008-168 | Clariana | 41.5788900,1.5057100 | 375432 | 4604101 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1926 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73925 | Rellotge de sol de Ca la Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-joana | XX | Hi manca l'agulla. | A la façana d'ingrés de Ca la Joana hi trobem un senzill rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb números romans. Fet amb una composició de rajoles representa una escena de caça. Hi manca l'agulla. | 08008-171 | Rocamora | 41.5979200,1.4194800 | 368282 | 4606342 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73925-foto-08008-171-3.jpg | Inexistent | Expressionisme abstracte|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 112|119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73843 | Pou de Gel de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-la-goda | XVIII-XIX | Només es conserva la cavitat. | Es tracta d'un pou de gel força curiós, ja que a diferència de la majoria, la seva estructura és quadrada, si més no després de perdre el revestiment de pedra. Es troba envoltat de vegetació i bosc, i pròxim a la Riera de la Goda. | 08008-89 | La Goda | Aquest pou de gel, proporcionava aquesta matèria a tot l'indret de la Goda. La estimació cronològica d'aquest pou és orientativa. El seu estat de conservació i la importància històrica de l'indret podria indicar-nos que té uns precedents més antics. | 41.5634600,1.4623400 | 371786 | 4602451 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73843-foto-08008-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73843-foto-08008-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73843-foto-08008-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73765 | Pou de gel d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-dargencola | XVIII-XIX | No es conserva la cúpula. Es va intervenir degut al seu estat de conservació deficient. Tot i això corre perill d'esfondrament, ja que on arrenca la cúpula no estan consolidades les estructures. | Construcció de pedra seca de forma cilíndrica, i que actualment li manca la totalitat de la cúpula. Té un accés lateral, que era per on s'extreia el gel. Es caracteritza com la majoria de pous de gel, per la seva situació, en una zona d'obaga i fresca, així com per tenir accés a recursos hídrics a prop (hi passa el torrent de Mas Riell ben a la vora). La forma tradicional de construir un pou de gel, era buidant el terreny, i alçant les parets de pedra des de la base, culminant amb una cúpula semiesfèrica, que era la part visible des de l'exterior. | 08008-11 | Camí de l'Obaga | L'activitat dels pous de gel és coneguda des de temps dels romans (2000 a. C.); el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI va tenir un període d'esplendor als segles XVII i XVIII i lògicament va acabar a finals del XIX amb l'arribada de les industries de gel artificial. Fins a aquest moment la conservació d'aliments es realitzava gràcies a la salmorra, als adobs, a les conserves o a l'aprofitament de la neu. La neu es feia servir a l'estiu per la conservació d'aliments, del peix a les llotges dels pobles mariners, per combatre la febre, com anestèsic, per les cremades, per aturar hemorràgies, com refrescant de begudes i per fabricar gelats. | 41.6015100,1.4509700 | 370914 | 4606693 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73765-foto-08008-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Les seves dimensions es poden considerar petites, si ens fixem en altres pous de gel de municipis veïns. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73788 | Pou de Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-felip | XIX-XX | Ha perdut la cúpula, i al fons del pou hi ha la runa, L'abandó que pateix des de fa dècades està afectant el seu estat de conservació. | El pou esta situat a uns 10 metres al sud de Cal Felip. Estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. La boca s'orienta al nord. El seu estat de conservació és deficient, i fruit d'això ha perdut la cúpula. Tant l'entorn més immediat, com part del seu interior hi ha crescut males herbes i esbarzers. | 08008-34 | Camí del Coll de la Creu | 41.5917600,1.5149000 | 376223 | 4605516 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73788-foto-08008-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73788-foto-08008-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73788-foto-08008-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Formava part de la masia de Cal Felip, avui en dia en ruïnes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73785 | Pou de Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-laribau | XIX | Al fons del pou, hi ha brossa que la gent ha anat llençant al llarg del temps. | Estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. Presenta la boca orientada al sud, aquesta obertura té llinda de pedra on hi trobem la data de 1883. Un petit mur que s'alça a l'entrada per evitar que entrin animals. La part superior del pou presenta una falsa cúpula. A l'interior del pou, hi ha una petita pica rectangular de pedra. Com la majoria de pous, s'excavava una cavitat en forma circular en el sòl fins a trobar la veta d'aigua, posteriorment les parets de la cavitat es folraven amb pedra, per evitar que caigués terra a l'interior. Destacar a la cara nord, hi ha una entrada tapiada, i que donava accés a la pica abans esmentada. | 08008-31 | Clariana | Pertanyia a les possessions de Ca l'Aribau fins que fou traspassat amb totes les terres adjacents als propietaris de Cal Biosca de la Nou. | 41.5837200,1.5074600 | 375587 | 4604634 | 1883 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat a l'entorn d'uns camps de cultiu. El camí d'accés s'ha colgat de terra llaurada, que fa impossible l'accés a tot vehicle que no sigui un tot terreny. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73894 | Portalada de Casa Davins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-casa-davins | XVIII | S'evidència el desgast en la pedra. L'escut està parcialment destruït. | Al carrer Major d'Argençola, en un edifici de grans dimensions, hi destaca una portalada adovellada de bella factura. És format per un seguit de dovelles rectangulars de grans dimensions. A la dovella central hi trobem un escut molt desgastat pel pas del temps, i just a sota la data de 1774. Recentment es va afegir un petit rajol amb el nom de la casa: Casa Davins. | 08008-140 | Carrer Major s/n | 41.5978500,1.4438000 | 370309 | 4606297 | 1774 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73894-foto-08008-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73894-foto-08008-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73894-foto-08008-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'edifici és de grans dimensions, s'han arrebossat totes les façanes. Presenta contraforts a la façana sud, degut al desnivell del carrer. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73823 | Pont de la Rasa de Coma-Sarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-coma-sarda | XIX | Obra civil situada prop del nucli de Clariana. Servia per creuar la Rasa de Coma-Sarda, que uns metres més enllà conflueix a la Riera de Clariana. Pont format per un ull d'arc escarser. Tota l'estructura esta feta de pedra, amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment, exceptuant els de les dovelles dels arcs, que són verticals. La volta de canó, presenta una reforç ben visible. Ha perdut la barana de pedra a cada costat. Les heures i altre tipus de vegetació han ocupat l'espai del pont. | 08008-69 | Clariana | Possiblement en aquest indret, hi hagi hagut més d'un pont. En aquest sector hi havia un molí, i el pont es deuria fer per facilitar el pas cap al molí. | 41.5897800,1.4957100 | 374620 | 4605324 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73823-foto-08008-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU. S.C.P. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73878 | Pont de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-contrast | XX | Pont que travessa la riera de Clariana a prop del nucli de Contrast. És un pont d'un sol ull amb d'arc de mig punt, alçat amb carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. Te unes baranes de fustes que es recolzen sobre una base metàl·lica. | 08008-124 | Camí de Contrast a la Pobla de Carivenys | 41.5791100,1.4338100 | 369439 | 4604231 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73878-foto-08008-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73878-foto-08008-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73848 | Pont de Cal Porcater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-porcater | XIX | Es troba situat al camí de Clariana a Plans de Ferran, pròxim a Cal Porcater. Salva el pas per la Riera de la Socarrada (actualment seca) que conflueix a la Riera de Clariana. Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó. Presenta una sol ull. A la part superior hi ha baranes de fusta de recent instal·lació i paviment de terra. | 08008-94 | Clariana | En aquest indret segurament des de temps anteriors, hi va haver un pont, ja que era l'accés natural de Clariana als Plans de Ferran. Aquest pont edificat segurament a mitjans del segle XIX, fou edificat sobre alguna estructura més antiga. | 41.5872900,1.4914700 | 374261 | 4605054 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73848-foto-08008-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73879 | Pont d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dargencola | XX | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència. fet amb carreus de pedra regulars i lligats amb ciment. Té una longitud aproximada de 30 m i una amplada de 6 m. Als laterals de la plataforma hi ha uns murs de pedra al llarg de tot el pont. Salva el desnivell que provoca el riu Anoia. | 08008-125 | Inici de la BV-2231 | 41.6176200,1.4475600 | 370662 | 4608486 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73879-foto-08008-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73879-foto-08008-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73865 | Poblat d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-dalbarells | Costa diferenciar les estructures. El pas dels anys les han integrat per complet en el paisatge. | El jaciment està situat en el vessant d'un turó davant d'Albarells, a prop de la font. Es conserven restes de murs; també es van localitzar restes ceràmiques i sílex. | 08008-111 | Albarells | Descobert per la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.6188000,1.4735900 | 372833 | 4608579 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73865-foto-08008-111-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | L'entorn està molt descuidat, fet que dificulta la interpretació dels elements que hi ha al turó. Els materials trobats estan dipositats al Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia amb Números de referència: M-357 i M-446 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73887 | PEIN Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-carbasi | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>L'espai de Carbasí reuneix un conjunt d'obagues del sector de la Panadella, entre l'Anoia i la Segarra, riques en vegetals submediterranis. En aquest cas els roures perden importància i només són freqüents en el sotabosc de les magnífiques pinedes de pinassa (Pinus nigra sp. salzmanii). Aquestes pinedes de pinassa probablement són, en part, resultat de la substitució de la roureda submediterrània del Violo-Quercetum fagineae, que te aquí una riquesa i exuberància que rarament es retroba en terres més meridionals. L'estrat arbustiu i herbaci d'aquestes pinedes és ric en plantes de l'Europa Central, així per exemple cal destacar la gran abundància del grèvol (Ilex aquifolium) -una planta protegida per la llei que assoleix en aquesta localitat un dels límits meridionals de la seva àrea de distribució- i la presència d'espècies molt poc freqüents en aquestes contrades, com l'auró blanc (Acer campestre), el xuclamel xilosti (Lonicera xylosteum), el Lithospermum pupurocoeruleum i tantes d'altres. Si el bosc desapareix predominen els prats mediterranis muntanyencs de fenàs de marge i jonça (Brachypodio-Aphyllantheum). Les plantes submediterrànies que viuen en aquestes posicions extremes necessiten de la protecció del bosc, i la desaparició d'aquest significa el seu desplaçament en benefici dels vegetals mediterranis propis de les comunitats obertes. Carbasí presenta, doncs, l'interès de reunir en una superfície reduïda un nucli de vegetació forestal característica del paisatge de l'altiplà segàrric, dedicat intensament als conreus de secà. Més a ponent de l'espai, predomina un paisatge totalment mediterrani, progressivament més sec i continental. L'interès d'aquest espai, des del punt de vista faunístic, rau en les seves comunitats ornítiques ben representatives de la zona. Destaca l'abundància d'alguna espècie d'ocell rapinyaire, com ara l'astor, que assoleix una elevada densitat (no només a l'espai estricte, sinó a l'àrea general on és immers). Inclou els termes de Montmaneu i Argençola.</p> | 08008-133 | Carbasí | <p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14/03/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.</p> | 41.6167000,1.4371300 | 369791 | 4608400 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73887-foto-08008-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73887-foto-08008-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els límits en el terme d' Argençola són els següents: Segueix el marge sud de la carretera N-II en direcció E durant un petit tram, per sortir-ne, en direcció SE per una pista que apareix abans d'arribar a l'Hostal del Violí. Segueix aquesta pista fins que es creua amb un torrent, torrent que esdevé el nou límit, (l'eix de la llera) seguint-lo en direcció NE fins a morir al torrent del molí, nou límit (l'eix) resseguit en direcció SE fins arribar a un nou torrent tributari del molí, que el límit segueix (també per l'eix) en un petit tram en direcció NO, fins arribar a una pista que en direcció SO va seguint de forma paral·lela el torrent del molí. Segueix en aquesta direcció pel marges O la pista fins arribar a una canal, a la zona dels forns de la Calç. Aleshores el límit puja per la canal (ambdós marges), en direcció NO, fins arribar a la plana del turó de Carbasí, ben aprop del nucli poblat. El límit segueix el marge E d'aquesta pista en direcció NE, passant pel costat S de cal Borràs, i l'abandona per seguir la corba de nivell 720, en la que es produeix el canvi de zona cultivada a bosc; amb aquest criteri el límit ressegueix una petita llengua de terra situada a l'E de cal Borràs fins arribar a un petit turonet situat per sobre dels 725 metres. En aquest punt el límit ressegueix l'extrem O del turó en direcció N, fins a tocar de nou el canvi de zona cultivada i bosc, en la cota 720, que ressegueix ara en direcció O, fins arribar a una nova pista forestal que descendeix per la massa forestal, a l'alçada de la coma del Balcells. Descendeix en direcció NE pel marge E d'aquesta pista, fins a creuar-se amb una de nova, que pren en direcció NE, i que ressegueix una corba de nivell, fins arribar a creuar-se amb un torrent, a dalt de la zona de les Costes. Des d'aquest torrent el límit segueix una linia recta en direcció NE fins arribar al punt més meridional de la pista que surt del pla de Penes. El límit de l'espai continua per aquesta pista en direcció est, primer i nord, després, durant uns 150 metres fins que s'arriba al límit entre els camps de conreu i el bosc del Solà de la Mussolenca. A partir d'aquest punt, el límit de l'espai ressegueix la divisòria entre els camps i el bosc, en direcció nord i vorejant el Pla de l'Àliga. Es deixa enrere el mateix Pla de l'Àliga i els Clots del Ferrer, i, continuant entre la divisòria camps/bosc, s'arriba a una pista que voreja, pel vessant est, el Clot del Pou. Un cop en aquesta pista, el límit de l'espai abandona la divisòria entre camps i bosc i la ressegueix al llarg d'uns 600 metres fins al punt on s'acaba la pista, just en l'inici de la rasa del Clot del Pou. En aquest punt el límit descriu una recta en direcció O, fins arribar al punt de bifurcació d'una nova pista forestal, de la qual segueix el marge E de la bifurcació occidental en direcció N, vers la zona coneguda com la Solana. Abandona aquesta pista, en prendre una nova bifurcació en direcció NO, fins arribar a una corba molt pronunciada, des de la qual el límit descriu una recta en direcció SO, fins arribar a una nova pista carenera, que ressegueix pel marge E en direcció N, fins arribar al límit del terme municipal de Montmaneu. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73787 | Oratori de Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-cal-biosca-de-la-nou | XVIII | Presenta líquens i altres fongs. | Situat a uns metres de l'entrada a Cal Biosca de la Nou. Presenta una doble base esglaonada de pedra i un pilar rectangular on hi ha una fornícula amb una imatge religiosa al seu interior. Culmina aquesta fornícula una petxina. Trobem elements d'un antic molí a l'entorn de l'oratori, a forma de decoració. | 08008-33 | Clariana | Va lligada a Cal Biosca de la Nou. | 41.5784700,1.5056300 | 375425 | 4604054 | 1718 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73907 | Objectes litúrgics Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-sant-bartomeu-de-carbasi | XVI-XIX | Han estat restaurats | <p>A l'església de Santa Maria d'Igualada trobem diferents peces de l'església de Sant Bartomeu de Carbasí. Formen part de l'exposició ' Fulgentia'. Creu Processional: d'argent, possiblement formada per 2 parts de diferent cronologia: la creu per una banda i el peu amb pom per l'altra. El peu s'inicia lleugerament tronco piramidal, sisavat, decorat amb cisellats vegetals llisos sobre fons microescatat. Un primer nus, sisavat, iniciat per una rodella, estriat en la part central i amb balustres als angles, és flanquejat per 2 cossos amb decoració microescatada. Un gros pom, a mode d'elements arquitectònics gòtics, s'inicia amb un cos, també sisavat, amb cresteria rematant-ne les arestes. La base del pom és de planta estrellada, formada per una franja d'arcuacions gòtiques recorregudes per cresteria a sobre i a sota. Sobre seu s'eleven 6 pinacles amb contraforts gruixuts que separen 6 fornícules cobertes per dossers gòtics, calats i amb cúpula piramidal. En les fornícules d'aquest cos hi trobem les figures de Sant Bartomeu, Sant Pere, Sant Andreu, Sant Jaume i altres 2 figures amb un llibre cadascuna. Un tambor calat amb arestes just marcades per varetes i amb personatges cobert per dossers plans de traceria gòtica culmina el pom. Sobre seu s'inicia el braç de la creu, format per un cos lleugerament tronco piramidal amb arestes de doble motllura i cresteria flordelisada. La creu té els laterals reticulats i les terminacions dels braços en flors de lis accentuades. En recorren el perímetre 2 motllures de cresteria flordelisada espadada. Internament presenta decoració pseudovegetal i pseudofloral repussada sobre fons llis. La creuera és quadrada amb la mateixa decoració que els braços, pinacles vegetals als angles i la inscripció 'ihs' cisellada. En l'anvers de la creu hi ha la figura emmotllada de jesucrist difunt clavat amb 3 claus i els braços en 'v'. En els braços, a mode d'expansions, trobem les figures de Sant Lluc sobre el bou, Sant Jordi a cavall i Sant Joan. En el revers hi ha la figura de la marededéu sobre peanya poligonal i en braços 3 figures amb llibre i pelicà. (núm inv. 1012)</p> | 08008-153 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 1550 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73907-foto-08008-153-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2024-09-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Aquestes peces consten en l'Inventari que disposa el Bisbat de Vic. Descripció feta per Daniel Font. (segueix de l'apartat descripció:) Píxide: d'argent de la segona meitat del segle XVII. Iniciat amb una peanya de planta circular. Segueix el cos lleugerament cilíndric globulós, més ample de la part inferior i, al capdamunt, la tapa. Aquesta és circular i lleugerament bombada i es tanca a pressió; a l'extrem superior presenta una creu llatina de braços plans. L'interior del pixis està sobredaurat. (Núm. Inv. 1037) Calze: d'argent de la segona meitat del segle XVII. De tipologia austera, amb moltes motllures però de superfície llisa. El calze és de base circular; aquesta s'inicia amb una curta peanya, seguida d'un cos reductor que fa de base al tor, que dóna alçada i serveix, al seu torn, de base a una mena de segon tor. Un cos en gola inversa acull l'arrencada del peu, balustrat. El peu s'inicia amb un seguit de motllures reductores, que porten a un nus en gerra, de bosell prominent integrat. Un seguit de petites motllures i una escòcia creixent porten a un cos en esfera, a tall de segon nus. La sotacopa és bombada, llisa; s'estreny al vas mitjançant una faixa estreta amb una fina rodella de disc. La copa, daurada, és de vas acampanat. (Núm. Inv. 1034) Vera Creu: d'argent del segle XVI, envainada en una base de planta oval. La base s'inicia amb una pestanya a tall de peanya; la segueix un cos bombat reductor, llis, sobre el qual s'aixeca un cos en escòcia, llis, que ocupa la totalitat de la base. Aquesta es tanca amb un tambor entre rodelles. Inicia el peu un cos en escòcia, seguit pel nus, un cos ovoide decorat amb una garlanda vegetal matusserament cisellada, simple. Una parella d'escòcies condueixen a una rodella estriada i lobulada; entre el nus ovoide i aquesta rodella trobem 4 tornapuntes dragonats, de fosa, en molt bon estat. Sobre aquesta rodella un cos en bulb, decorat amb elements vegetals cisellats, exerceix de brocal per a la creu. La creu és de cos laminar, bogida. Es centra amb una teca cruciforme, amb el vidre protector tallat, a semblança de caboixó. De la creuera en fugen 4 peces de fosa, fusiformes, pseudovegetalitzades. Els braços tenen els contorns curvilinis, i els seus extrems són acabats en una peça de fosa, calada i de tall vegetal, de volum en terç de disc. La superfície dels braços, tant a l'anvers com al revers, és formada per una estreta faixa llisa que recorre el perímetre, amb l'espai interior decorat amb un fons de finíssimes escates molt detallades. Copó: de metall argentat de la segona meitat del segle XIX, iniciat per una base de planta motllurada, desenvolupada en un cos en gola inversa, decorat amb fins cisellats geomètrics. El peu és balustrat, llis, amb el nus en tambor entre rodelles dentades. La copa és bombada i aplatada, decorada amb fins cisellats pseudo-geomètrics. La tapa, lleugerament sinuosa, es culmina amb una esfera llisa i una creu trífida laminar. (Núm. Inv. 1037) | 93|94|96|98|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 73917 | Objectes litúrgics de Santa Maria de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-santa-maria-de-clariana | XX | <p>Dins de l'església de Santa Maria de Clariana, hi trobem diferents elements repartits en la nau i en un capella lateral. En la capella lateral hi trobem una creu d'altar amb aliatges de metall, una custòdia de sol, un pediculat amb expositor circular, una naveta, un pixis, un encenser, una llàntia, un sagrari de templet amb aplicacions de bronze amb els evangelistes i el bon pastor, i un calderet. Tots aquests elements són del segle XX i fets de metall. En la nau, hi trobem una creu processional, feta de metall i el crist de bronze. Segurament també és del segle XX.</p> | 08008-163 | Església de Santa Maria de Clariana | 41.5911000,1.4981900 | 374829 | 4605467 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73917-foto-08008-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73917-foto-08008-163-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-09-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73918 | Objectes litúrgics de Sant Genís de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-liturgics-de-sant-genis-de-porquerisses | XVII-XVIII | La creu està trencada, i el cul de llàntia amb òxids. | <p>Custodiat a Cal Prats de Porquerisses hi trobem diferents elements de l'església de Sant Genís de Porquerisses. En primer lloc, trobem un canelobre balustrat del segle XVII de bronze daurat. Hi ha també un plat petitori, on el plat d'estany és més modern i la imatge afegida posteriorment podria ser del segle XVIII. Trobem també una creu que o bé podria ser processional, de candeler o d'altar, en molt mal estat. Finalment un cul de llàntia del segle XIX, de coure o llautó.</p> | 08008-164 | Carrer Major 14. Porquerisses | <p>La propietària de Cal Prats, veient l'estat de degradació de l'església de Sant Genís de Porquerisses, és va emportar els objectes a casa seva per por a que els robessin.</p> | 41.6253700,1.4591300 | 371641 | 4609329 | 08008 | Argençola | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73918-foto-08008-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73918-foto-08008-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73918-foto-08008-164-3.jpg | Física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2024-09-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 96|119|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73818 | Nucli de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-goda | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X | Totes les estructures estan en ruïnes | Entorn l'església de Sant Pere de la Goda, hi ha les restes del que havia estat el nucli o poble de la Goda. Les restes que hi ha actualment deuen ser més contemporànies, però segurament s'alçaren sobre vestigis més antics. En aquest indret també hi ha les restes del Castell de la Goda, però que no es poden identificar degut a l'estat de conservació de l'entorn, ple de vegetació i bosc. Tot aquest conjunt es troba aturonat i envoltat de vegetació i bosc. | 08008-64 | La Goda | L'indret de la Goda ja apareix document al 960. Les notícies però d'aquest nucli i el seu castell són ben escasses. Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça. Al segle XIV, i l'infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de 'Segoda'. A inicis del segle XVII, el terme de la Goda era de J. Moxona. L'antic terme formà, al s. XIX, un municipi amb la Clariana (Clariana i la Goda). | 41.5623600,1.4506100 | 370806 | 4602346 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73818-foto-08008-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73818-foto-08008-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73781 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-2 | XIV-XV | Esta envoltada de vegetació, que a curt termini afectarà les estructures que resten dempeus. | Conjunt de restes del que havia estat un molí. Altres restes a l'entorn indicarien que aquest tenia altres dependències. Aquestes estructures estan completament envaïdes per la vegetació i l'arbrat. | 08008-27 | Camí de Contrast a Clariana | Tot i que no s'han trobat dades documentals d'aquest edifici, l'estructura arquitectònica mostra clarament característiques medievals. | 41.5872000,1.4567200 | 371365 | 4605095 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73781-foto-08008-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73779 | Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-4 | XVIII | Les parets de la bassa estan bastant degradades. La vegetació ha envaït totes les estructures. | Poc queda del que havia estat un molí. La bassa resta avui plena de vegetació i arbrat. Es conserva tot i que en molt mal estat, els murs d'aquesta bassa. Al sud d'aquest espai hi trobem el cacau circular que baixa uns 6 metres. | 08008-25 | Camí de Contrast a Clariana | 41.5828100,1.4410900 | 370053 | 4604631 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73779-foto-08008-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73779-foto-08008-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73779-foto-08008-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La resta de parts que integren el molí no es poden observar degut a que no es pot accedir a la part inferior del cacau. L'espai de la bassa no es reconeix, i es pot arribar a pensar que es tracta d'un tancat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73759 | Molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-vinyes-0 | XVI | Ha estat restaurada respectant tots els elements d'interès de l'edifici. Tant el forn, com el cup, s'han restaurat de manera que representés l'original, tot i què aquests es trobaven ensorrats. | Conjunt arquitectònic format, per l'edifici original, que tenia funció de molí, així com diferents ampliacions i edificis complementaris que configuren l'actual conjunt. L'antiga bassa avui està coberta de terra i forma part del jardí de l'habitatge. Pel que fa al cacau, s'observa la seva ubicació però te una funció de cisterna. Cal destacar-hi dos elements exteriors, al nord-est del conjunt, on hi trobem l'antic forn i el cup de vi. A dia d'avui s'utilitzen amb altres finalitats. A la façana nord de l'edifici principal, s'hi observen diverses modificacions en la façana. Cal esmentar que aquesta façana era per on desaiguava el molí, i s'hi observa la sortida quasi coberta, ja que es va reomplir el terreny per anivellar l'entorn. S'observa parcialment aquesta sortida amb una volta amb arc de mig punt. A l'interior de l'edifici, a la planta de pis, cal destacar una fornícula motllurada i amb una petxina decorada a l'interior, així com una inscripció a la part superior ' Ramon Mestres 1803'. En aquesta mateixa planta, hi ha unes escales empedrades, que ens porten a les dependencies millor conservades del molí. És diferencia clarament una metodologia constructiva diferent, i l'ús de voltes. Encara hi trobem un nivell inferior, on hi ha conservats els elements més interessants. Una volta de canó apuntada domina tota l'estància. Encara hi ha la mola de pedra, que reposa en un base de fusta on hi ha la data de 1880. | 08008-5 | Argençola | Es podria remuntar, al segle XVI, tot i que no es descarta que pugui tenir uns precedents més antics. Deuria funcionar fins a inicis del segle XX. Fa uns 20 anys una família anglesa va adquirir el molí, i van dur a terme la restauració d'un immoble que estava bastant degradat. | 41.6020500,1.4351200 | 369594 | 4606776 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73759-foto-08008-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es vol actuar en el soterrani de l'edifici. Aquesta és la part més interessant de l'edifici, però per la seva complexitat no s'hi ha intervingut com a la resta de l'edifici. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73896 | Molí de Dalt de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-clariana | XVIII | La bassa no es pot distingir l'espai que ocupava degut al mal estat de l'entorn, ple de vegetació. El que queda de l'estructura del molí, es troba en bon estat, tot i que la caiguda de la llinda de fusta de l'entrada accelerarà un possible enderrocament del molí. | Situat al sud-oest del nucli de Clariana, en una zona boscosa pròxima a la riera de Clariana. L'accés es bastant complicat. Les restes visibles que es conserven, són la estança de sota del molí on s'observa la volta apuntada en perfectes condicions, i una mola. Esmentar que la llinda de fusta de la portalada ha caigut, A la part superior en una zona on la vegetació i l'arbrat és molt espès, s'hi troba la bassa i el cacau. De la bassa poc es pot observar degut a l'estat de l'entorn. El cacau circular és conserva en bon estat de conservació. | 08008-142 | Clariana | Els propietaris d'aquest molí era la família de Cal Riba de Clariana, que ho han continuant sent a dia d'avui. | 41.5888500,1.4971500 | 374738 | 4605219 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73896-foto-08008-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73896-foto-08008-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73896-foto-08008-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73778 | Molí de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-contrast | XVI | L'edifici gran, el situat a peu del camí de Clariana a Contrast, s'està restaurant, fent visibles alguns elements exteriors. El situat al sud del conjunt arquitectònic, l'estat de conservació és millorable. | Edifici actual que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Aquest edifici s'està rehabilitant per altres usos. En el seu interior, poc queda del molí original. On podem destacar elements importants és en el seu exterior. Al nord-oest del conjunt arquitectònic, paral·lel al camí, hi trobem la bassa i el cacau ( aquest darrer formant part del mur de l'edifici). Actualment s'estan restaurant aquests espais, que havien quedat colgats pel pas del temps. Aquest molí desguassava en un altre molí situat uns metres al sud. Segurament aquest formava part del primer. Aquest segon molí, conserva la seva forma original. Destaca l'interior, on s'observa una volta de canó lleugerament apuntada, i els elements del molí encara in situ. Des de l'exterior es veu la sortida d'aigua del molí, amb un petit arc adovellat de mig punt. L'aigua sortint, anava a parar a la riera de Clariana uns metres més avall. Esmentar que l'edifici que s'està restaurant, presenta un entorn ordenat, en canvi l'orientat més al sud, presenta un entorn més desordenat i ple de vegetació. | 08008-24 | Contrast | En documentació de l'Arxiu Parroquial de Clariana, s'esmenta en un capbreu de 1606. Anteriorment es coneixia com el Molí de Cal Mestres, essent el seu darrer moliner, Josep Mestres i Llobet. Segurament es deixà d'utilitzar a inicis del segle XX, moment en que va començar la seva degradació per l'abandó. El seu actual propietari, esta duent a terme la tasca de recuperació d'aquest molí. | 41.5820700,1.4376700 | 369766 | 4604554 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73778-foto-08008-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73778-foto-08008-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | El propietari té la intenció de restaurar el molí de sota. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73898 | Molí de Baix de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-clariana | XVIII-XIX | Es conserva la paret de la bassa | Situat al sud-est del nucli de Clariana, en una zona boscosa pròxima a la riera de Clariana. S'observa solament l'estructura de la bassa, i una paret dempeus. | 08008-144 | Clariana | S'explica que aquest molí havia estat reconstruït diverses vegades ja què la riera després d'algun aiguat l'havia destrossat. | 41.5901400,1.4997900 | 374960 | 4605358 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73804 | Molí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-dalbarells | VALLS I SUBIRA, Oriol (1970). Paper and Watermarks in Catalonia, Amsterdam. | XII-XVII | Poc queda del que havia estat aquest molí, però s'intueix per les restes existents, la seva importància. Aquest element resta avui en dia a mercè del seu entorn, ple de vegetació i arbrat. Destaca la seva enorme bassa, que conserva encara el folre de pedres en les seves parets. Les mides d'aquesta bassa de forma el·líptica són enormes: 40 metres de llargada, per uns 10 metres d'ample aproximadament. Pel que fa l'edifici, resten dempeus quatre parets, en un estat precari. L'interior és ple de runa de les estances superior i la coberta. Cal sumar-hi la vegetació que s'ha apoderat d'aquest espai. Es conserva encara l'entrada, orientada al sud-est. En aquesta mateixa orientació, hi ha les estructures per on desaiguava el molí, amb obertures amb arc de mig punt, mig colgades pel terreny. Un metres més enllà hi ha el riu Anoia, que és on anava a parar l'aigua sobrant d'aquest molí. | 08008-50 | Porquerisses | La primera menció concreta i documentada on es troba «un molí paperer» a Catalunya, correspon al Molí d'Albarells. Un document de l'any 1193 tracta de la concessió de 'ipsa aqua et de capud regum de ipso moli de papirum' en una concòrdia entre Ramon d'Albarells, Bertran de Montfalcó i Berenguera de Copons. És doncs la primera notícia que tenim d'un molí paperer mitjançant un plet per qüestió d'aigües. Un fragment d'aquest plet diu això: Notum sit omnibus hominibus, quoniam fuerunt contenciones et placita multa inter Raimundo de Albarells et Bertrando de Montalcó et Berengaria de Copons de ipsa aqua et de capud regum de ipso molí de papirum... qui fuit de Joanne Amil. Ita accipiant iam dicta aqua cum resclosa et sine resclosa...Actum est hoc in mensis februarii anno Dni MCX C III. Sig+num... Durant el segle XII depengué del Castell d'Albarells, però segons notícies de l'any 1343, en aquell any el propietari el Monestir de Montserrat, qui cedí el seu ús a un paperer d'Igualada: Francesc Faber. Aquest solament feina el paper per al Monestir de Montserrat. És continuen tenint notícies d'aquest molí fins al segle XVII, amb petits rebuts i factures. Com molts molins, va evolucionar, i es va convertir en molí fariner. Una prova d'això, la trobem en una mola que encara es conserva a l'interior. En una comarca com l'Anoia, on el món del paper sempre ha tingut un paper rellevant en la seva història, el Molí d'Albarells, hi juga un paper important, com a testimoni històric d'aquest passat gloriós. Actualment, tot i que conservar-se la bassa, part de l'edifici moliner, i algunes estructures de desguàs, és poc visible, a primera vista, de totes les estructures que formaven aquest espai, degut en primer lloc a l'espessa vegetació que hi trobem, i la pèrdua d'alguns espais que formaven el conjunt. Segons una imatge de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, a finals dels anys 80 del segle XX, encara funcionava la bassa, ja que es trobava plena d'aigua. | 41.6273400,1.4739900 | 372883 | 4609526 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73804-foto-08008-50-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | En l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat, surt esmentat com a Molí del Jaume Joan. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73897 | Mina del Molí de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moli-de-clariana | XVIII-XIX | L'entrada i l'inici de la mina es troben en un estat de conservació deficient. S'ignora l'estat interior ja que no s'hi ha accedit. | Aquesta construcció es troba situada a prop del Molí de Baix de Clariana, el qual proporcionava aigua a la mina. No s'observa cap tipus de revestiment a les parets, tot i que es possible que l'hagi perdut. Costa molt de trobar-lo perquè està amagat entre la vegetació. L'altra boca de la mina es situa al Molí de Dalt de Clariana, amb uns 300 metres de túnel. | 08008-143 | Clariana | La història d'aquesta mina, va lligada tant al Molí de Dalt de Clariana com al Molí de Baix de Clariana, ja que portava l'aigua d'un molí a l'altre. Amb una mina d'aigua o un pou, el pagès ja podia plantejar-se dedicar-hi una part de la terra a una petita horta ja que el principal element, l'aigua, ja el tenia al seu abast. L'única diferència era que si bé de la mina l'aigua sortia per sí sola, del pou era necessari extreure-la amb algun mecanisme que donés suficient cabdal com ara una sínia o un molí de vent. | 41.5888300,1.4971600 | 374739 | 4605217 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73897-foto-08008-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | S'esmenta que recollia l'aigua des d'un canal que venia des de l'alçada de Cal Porcater, i que proporcionava aigua al Molí de Dalt de Clariana. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/