Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94174 | Dansa del segar i el batre d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia | <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.</p> | <p><span><span><span>Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lletra de la cançó</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Crida)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Segar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sega, sega, sega ben arran</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que la palla va cara i esmola el volant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>l’esclopet com a empara és molt important,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>és molt important.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La mainada ja va arribant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb la cistella plena de teca abundant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les mestresses a casa ho han “nat” preparant,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ho han “nat” preparant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Lligar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les espigues fent bones garbes,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>perquè no tenim pas cordills</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(BIS)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Batre)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era ja està a punt per començar amb la batuda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BIS</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que caigui el gra que és ben madur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que el feinejar és molt dur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era hem ben escombrat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ara el gra ja és a dins les saques</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb la palla restant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>aixecarem un paller ben gran.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Coreografia</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Inici: </span></span></strong><span><span>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Crida: </span></span></strong><span><span>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Primera part: </span></span></strong><span><span>S’alterna el segar i el lligar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segar: </span></span></strong><span><span>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lligar: </span></span></strong><span><span>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segona part</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Batre: </span></span></strong><span><span>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Fer paller: </span></span></strong><span><span>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o </span></span><strong><span><span>salt de quatre</span></span></strong><span><span>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.</span></span></span></span></span></span></p> | 08011-208 | 42.0735359,1.8350077 | 403629 | 4658598 | 2011 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122837.png | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Narcís Mellado i Pep Lizandra | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 99946 | Font de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rovira-0 | <p>La Font de la Rovira és una de les fonts d'Avià. Es troba al costat de la riera, sota les escoles d'Avià, en un paratge arbrat. Actualment la font està arranjada i té un broc de ferro que facilita la sortida, tot i que al costat raja de forma espontània quan la climatologia ho permet. L'aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l'han contaminat de purins. El lloc és freqüentat pels infants de l'escola d'Avià, i passejants, ja que és fresc i hi ha una taula amb bancs per poder berenar.</p> | 08011-209 | La Rovira | 42.0765980,1.8180509 | 402230 | 4658957 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99946-20250511201227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99946-20250511201243.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 87938 | Tina de Torrentbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-torrentbo | <p>Cortés Elía, María del Agua (2021) Vestigis del cultiu tradicional del vi a Avià. Ressó d'Avià, setembre de 2021.</p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</p> | XIII-XV | No estan en ús i la conservació és regular. | <p><span><span><span>Conjunt format per dues tines excavades a la roca que es troben una al costat de l’altre i al costat de la paret nord de la casa. Una de les tines conserva el mur semicircular de pedra que les tancava, i es conserva part del mur divisori entre les dues tines i fragments de les frontisses d’una porta. Aproximadament fan uns 2m de diàmetre cada una. La de la banda de ponent conserva la boixa que dona a la segona tina. El cup està excavat a la roca, mentre que la part superior es tancava amb un mur de grossos carreus a la base i paredat a la part superior. No conserva vestigis de coberta.</span></span></span></p> | 08011-204 | Torrentbó | <p><span><span><span>Aquesta tina pertany al mas Torrentbó, que es troba en un pla que és al costat de l'Estany Gran de Graugés. La casa és d'origen medieval, possiblement una domus que es construiria inicialment en la mateixa època que la Casavella de Graugés, cap a finals del segle XIII, i que segurament reaprofitaria una estructura anterior. </span></span></span></p> | 42.0664476,1.8399710 | 404028 | 4657805 | 08011 | Avià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110732.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38689 | Contrapès de premsa de Serrapinyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-serrapinyana | <p>COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14.</p> <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</span></span></span></p> <p>RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | X-XII | <p>Aquest contrapès de premsa traslladable va ser aprofitada com a element per fer la paret d'un safareig que es troba a uns 200 m de la Casanova de Serrapinyana costa amunt. Es troba en bon estat de conservació i semi-soterrada. Té l'encaix allargat i eixamplat al centre seguint les característiques d'aquests contrapesos. Les mides aproximades són: 65x60x30 cm i un pes aproximat de 400 kg.</p> | 08011-165 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p><span><span><span>El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La premsa va ser identificada per primera vegada en realitzar el present inventari.</span></span></span></p> | 42.0753600,1.8047000 | 401124 | 4658835 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat del safareig que es troba a 200 m de la casa, i que era regat per la font de Serrapinyana, hi ha una roca que forma una petita balma elevada amb la boca ovalada i que té un regatell excavat a la roca per la part superior per tal de desviar l'aigua i que no entrés a la balma. Medeix aproximadament 1'80 m d'alçada i 1'50 m de fons, de manera que hi cap una persona. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38690 | Contrapès de premsa de Serrapinyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-serrapinyana-0 | <p>COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14.</p> <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</span></span></span></p> <p>RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | X-XII | Es troba en mal estat, ja que està molt desgastada. | <p>Aquesta base de premsa de biga es troba al bosc, a prop de la font. És feta en un bloc de pedra d'aglomerat i es troba semi-soterrada al terreny de manera que tan sols es veu una part de la cara superior. En aquesta cara visible hi ha l'encaix de forma ovalada amb el centre més ample.</p> | 08011-166 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p><span><span><span>El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La premsa va ser identificada per primera vegada en realitzar el present inventari.</span></span></span></p> | 42.0755300,1.8052600 | 401171 | 4658853 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 90149 | Tina de cal Gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-gris | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 174-175.</span></span></span></p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina i el follador que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia cal Gris, al costat del camí. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca. El recipient més gran fa 2,67 m de diàmetre i 2 m de profunditat amb una capacitat total de 11.750 litres, mentre que el follador fa 1,40m de diàmetres i 0,70 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-205 | Cal Gris | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0664749,1.8579179 | 405513 | 4657787 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 90150 | Tina de la Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-subirana | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 176-177.</span></span></span></p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina, el follador i la pica de decantació que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia la Subirana. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca, a un altre extrem hi ha la pica de decantació, de forma circular i a la que dona la boixa de la tina, per on s’extreia el líquid. El recipient més gran fa 2,60 m de diàmetre i 0,95 m de profunditat amb una capacitat total de 4.800 litres, mentre que el follador fa 1,17m de diàmetre i 0,45 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-206 | La Subirana | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0640138,1.8508046 | 404921 | 4657522 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-planol.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 90151 | Tina del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-llado | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 184-185.</span></span></span></p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</p> | La tina està inacabada | <p><span><span><span>Conjunt format per una tina, i l’encaix per obrir un segon recipient inacabat. El cup de la tina és circular, fa 2,35 m de diàmetre i no es pot saber la profunditat ja que està colmatat. Al costat hi ha un rebaix que era per accedir a la boixa però no es va acabar de fer. </span></span></span></p> | 08011-207 | El Lladó d'Obiols | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0667700,1.8678400 | 406335 | 4657810 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38626 | Fàbrica Sanglas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-sanglas | <p>CAMPRUBÍ, J. (1995). Les grans colònies tèxtils del Llobregat: La Plana. A 'Regió 7', 5 de març de 1995.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) <span>“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> <p>GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). La indústria tèxtil catalana: una visió històrica. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l'any 1906. Re-editada a Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992.</p> <p>Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona: Arbitri sobre aprofitaments hidràulics del salt de La Plana a Avià (1933-1953).</p> | XIX | En general està en ruïnes. | <p>De l'antiga fàbrica tan sols resta una nau, la xemeneia i restes de parets i petites construccions, així com els engranatges que transmetien la força directa de la turbina als embarrats de la instal·lació cotonera. Podem observar l'entrada al recinte flanquejada per dos murs amb cantoneres de maó que, des del camí que voreja el riu Llobregat, ens marca l'accés a una antiga plaça on encara s'aixeca una nau de pedra i maó i on hi ha la xemeneia de secció quadrada i que es troba en bon estat. A un nivell superior i paral·lel a aquest hi havia una nau gran d'una sola planta i que es va destruir arran de l'incendi de 1998. Actualment tan sols resten fragments de les parets amb finestres d'arc rebaixat de maó i d'altres restes isolades entre els que es troben antics engranatges. El salt d'aigua va ser modernitzat i encara es manté en funcionament.</p> | 08011-102 | Polígon Industrial La Plana, 08610 AVIÀ | <p>A finals del segle XIX, el propietari de la masia Obiols va vendre part dels terrenys de la seva finca propers al riu, al fabricant tèxtil de Casserres Miquel Roca i Noguera. El 1892, aquest empresari juntament amb Esteve Monegal varen demanar permís per utilitzar les aigües del Llobregat, aconseguint 3.500 l/seg per a la nova fàbrica de La Plana i 1.500 per reforçar el salt de L'Ametlla de Casserres (el Monegal). Va instal·lar una turbina Francis per filats de cotó. Miquel Roca va arrendar la fàbrica als successors de Josep Gabarró que filaven cotó amb 3.000 fusos, deixant de funcionar al 1905. En morir va deixar la fàbrica a les seves filles que varen arrendar les naus a la societat Josep Sanglas i germans, de Manlleu l'any 1910. Aquests es dedicaren a la filatura de cotó, amb un salt d'aigua de 14m i 1.000 CV de potència, amb un llarg canal de 2 km que té l'origen a prop de cal Rosal. Una turbina movia les màquines i una dinamo generava electricitat per fer la llum de la fàbrica i de la colònia. En aquest temps la instal·lació fabril tenia 24 contínues amb 10.500 fusos. Els germans Sanglas van construir bona part dels habitatges de la colònia. L'any 1930 va deixar de produir teixits però es va continuar utilitzant el salt per generar electricitat. Al llarg de la història de la fàbrica hi exerciren de directors els senyors Creus (1900-1913), Àngel Duran i Franquet (1913-1941), Gaspar Daura i Dolmez (1941-1944), Josep Armengou i Vila (1944-1950) i, finalment, el senyor Sentellas (1950-1962). A començament de la dècada dels seixanta s'imposava una modernització de la maquinària i estructures motrius que havien quedat obsoletes, i la direcció de la fàbrica es confia a Josep M. Sanglas i Casanovas. En iniciar-se l'aplicació d'un nou sistema de contínues, l'any 1963, els amos (que eren una societat) decidiren parar la reforma i tancar la fàbrica. Des del moment del tancament a l'actualitat s'han portat a terme diferents intents d'explotació: bigues i elements de ciment armat, fàbrica de guitarres, locals per tallers i emmagatzematge. L'any 1973, la fàbrica, una part del nucli de població i el salt d'aigua van ser adquirits per l'industrial manresà Josep Font i Rubió. El 1985, Martí Font i Plana, fill d'antics botiguers de la colònia (Josep Font i Carme Plana) juntament amb els seus fills, Josep i Xavier, decidiren retornar a la tradició tèxtil i instal·len una moderna filatura: Planafil SA. El salt d'aigua es va modernitzar i encara fa energia per a la xarxa general. Desgraciadament un incendi l'any 1999, va obligar a tancar l'empresa i actualment les instal·lacions resten abandonades a excepció de l'explotació del salt. Actualment, al costat de la vella fàbrica i a la colònia hi ha un polígon industrial impulsat per l'Ajuntament d'Avià en el que hi conviuen diferents empreses. Entre 1900 i 1916 va funcionar una altra fàbrica arrendada pel Sr. Roca a Luis Riera Malet amb 1.200 fusos.</p> | 42.0545700,1.8722700 | 406683 | 4656450 | 1896 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38626-foto-08011-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Roca i Noguera | És un dels pocs exemples d'edifici industrial en forma de naus al Berguedà, ja que en aquesta zona predominaven les fàbriques de pisos. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 38561 | Dietari de guerra de Mn. Rodergas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas | <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> | <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08011-37 | Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 1936 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mn. Francesc Rodergas i Plans | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38535 | Cal Mas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-nou | <p>AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia situada a l'eixample del nucli antic, a la zona del Padró. Cal Mas Nou d'Avià és una masia relativament moderna feta d'un sol cop i que presenta una elegant façana caracteritzada per la seva simetria. La casa és de planta quadrada, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, murs exteriors de pedra, amb planta, dos pisos i golfes. Dues arcades de pedra d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa comuniquen la casa amb l'era, que encara conserva l'enllosat de rajols. Al primer pis, una eixida amb dues arcades d'arc de mig punt rebaixat de maó amb un rellotge de sol al centre. La resta de finestres segueixen una perfecta simetria i les golfes s'il·luminen amb un únic ull de bou al centre que l'accentuen. La façana és orientada a llevant. A l'interior la planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra i el segon pis ha estat totalment rehabilitat, mentre que el primer pis conserva encara l'estructura de la sala com a eix central de la casa al que s'obren les habitacions i conté elements com l'aigüera de pedra i una fornícula per la imatge religiosa. A les dues façanes laterals es van afegir dos balcons, el del costat esquerra es va fer aprofitant el lloc on hi havia una cisterna d'aigua i un pou de planta octogonal. Davant de la casa s'obre l'era que actualment és tancada per un mur baix i a la dreta hi ha coberts de diferents èpoques entre els que cal destacar l'edifici on es va instal·lar el Sindicat Agrícola d'Avià que es propietat dels Mas. La façana posterior de la casa limita amb el turó del Tossal.</p> | 08011-11 | Nucli antic, Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ | <p>A principis del segle XVIII la família Mas construeix una casa en uns terrenys de la seva propietat situats al Padró, i aquesta passarà a ser la casa pairal de la família. Cal Mas Nou surt per primera vegada a l'amillarament de 1862.</p> | 42.0764500,1.8243100 | 402748 | 4658933 | 1703 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-20250507183946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-foto-08011-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-20250507184808.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal Mas Nou és actualment la casa pairal de la família Mas. La família conserva un important arxiu de pergamins, un fons de texts de teatre i una col·lecció de més de 2.000 clixés de fotografies fetes per Ramon Mas els anys 1920, principalment del terme d'Avià. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38632 | Lluert de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lluert-de-clara | <p>Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La casa ha sofert diferents ampliacions, amb afegits a la part posterior i amb coberts al voltant. Els murs son de pedra barrejada amb les cantoneres de pedra ben escairades i amb les finestres envoltades de maó. A la façana principal s'observa l'estructura en tres crugies i tres pisos, en què la porta principal es troba al lateral esquerre i és coberta amb un arc escarser adovellat sobre muntants de carreus. Les finestres també tenen la llinda en forma d'arc rebaixat de maó. Destaca l'assecador a les golfes amb una porta d'arc de mig punt de maó per permetre l'entrada de la palla, i que deixa veure l'enllatat de fusta de la teulada. L'interior de la casa ha estat totalment reformat.</p> | 08011-108 | Lluert de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>A un document de la casa Vilamarí que recull els censals que pagaven les cases i a qui, s'especifica que Lluert era Hostal (mitjans segle XVIII) i que pagava censals als preveres de la comunitat de Berga. Per tant aquest seria un hostal que es trobava al pas del camí Ral de Cardona i abans d'arribar a Avià, venint de Cardona. Al Cadastre de 1767 era de Francisco Camp de Berga que tenia un masover a la casa. El 1856 era de Luis Blanxart de Berga que també era propietari de la Riereta i del Molí. Actualment la casa es dedica a agroturisme.</p> | 42.0672700,1.8043300 | 401081 | 4657937 | 1750 ? | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment la casa es dedicada a allotjament de turisme rural. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 38639 | La Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera | <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>La masia La Parera ha sofert gran quantitat de transformacions al llarg del temps que fa molt difícil la seva interpretació. Al seu entorn s'han afegit una sèrie de coberts que han amagat les estructures antigues, tot i així encara poden distingir l'estructura clàssica de tres crugies perpendiculars a la façana, un pou adossat a la cantonada sud-est i un assecador que ocupa la crugia central del primer pis amb la barana de fusta i obert a ponent, que es troba sobre l'antiga porta principal amb llinda de fusta. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal que s'obria a l'era, lloc actualment ocupat per un afegit modern que va albergar fins fa uns tres anys una discoteca. La funció anterior de l'edifici com a restaurant i la posterior com a discoteca han canviat completament la fisonomia interior i exterior de la casa, conservant tan sols una paret de pedra.</p> | 08011-115 | La Parera. Zona La Rovira. 08610 AVIÀ | <p>Al 1767 la Parera era un mas agrícola propietat de Juan Corominas que vivia a la casa i tenia un mosso. A 1856 era de Cayetano Corominas, mantenint la propietat els Corominas fins el 1879. A finals del segle XVIII es va casar la pubilla del mas Parera d'Avià amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, que des del 1701 ja tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. La família Corominas eren els propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada que a principis del segle XX ja són propietat dels Salvans.</p> | 42.0721200,1.8110300 | 401643 | 4658468 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38639-foto-08011-115-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'antic porxo, on ara hi ha la discoteca, era la part més antiga de la casa i de la qual no queda res. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38675 | Caseta de Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-salvans | <p>Registro de casas de campo de Avià de 1856. (AMA)</p> | XVIII | <p>Edifici d'estructura molt senzilla a la que s'hi afegiren un nou cos a cada cantó seguint la mateixa estructura de planta i pis cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana oberta a migdia.. A l'esquerra s'afegí una nova casa i a la dreta la pallissa tapada amb fusta, que reposa sobre brancals fets de grossos carreus ben escairats. Els murs són de blocs de pedra grossos encaixats amb petites pedres a les juntures i amb carreus ben escairats a les cantoneres. La porta principal i les finestres de la casa central tenen les llindes de fusta, mentre que la més nova les té d'obra vista. La pallissa té els pilars d'obra. La casa es troba en un lloc elevat, a prop de la riera d'Avià.</p> | 08011-151 | Caseta de Salvans. Zona de Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Al 1856 la caseta era de José Salvans, mantenint-se la propietat en mans de la mateixa família Salvans. Va ser construïda a la mateixa època que Regatell, casa que es troba una mica més amunt, a finals del segle XVIII, i seguint la tipologia de les masoveries que es va fer freqüents en aquesta època.</p> | 42.0842657,1.8095845 | 401542 | 4659818 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 38696 | Teuleria del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-pou | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA).</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2007) <span>“La fabricació de teules i maons a Avià”.</span><span> <em>Ressò de Ressò</em> núm. 57, primavera 2007. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Les restes d'aquesta antiga teuleria es troben a prop de la casa de El Pou, i aprofitant un desnivell del terreny. Actualment tan sols resten les runes de l'estructura principal del forn i de la bassa. El forn era de planta quadrada dividit pel mig amb un mur de maó. El murs exteriors són de blocs de pedra a la base i maó a la part superior, l'interior és folrat de maó i argila. No queden restes de la cúpula que cobria el forn però encara es poden distingir la porta que s'obre a migdia i dos canals de desguàs. Tot i que es troba en mal estat, aquest forn és bastant modern, ja que es va construir per substituir un altre que hi havia al poble l'any 1924.</p> | 08011-172 | Casa El Pou, Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p>Al Llibre de Matrícula Industrial d'Avià consta que va funcionar aquest forn de teuleria de l'any 1924 al 1942, amb José Reig Torrent, que abans de l'any 1924 tenia la teuleria al carrer Abat nº 14 d'Avià. Segons consta, aquest forn tenia 10 m3 de capacitat. A Avià hi havia dues teuleries més a inicis del segle XX: cal Taulé Nou (a l'entrada d'Avià per la carretera de Solsona) i la teuleria de Graugés. La teuleria de la carretera ja no existeix des de l'obertura de la carretera l'any 1999, però sabem que va funcionar de 1924 al 1929 amb Juan Comellas Guitart, i que el forn era de 10 m3.</p> | 42.0744600,1.8099800 | 401560 | 4658729 | 1924 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38696-foto-08011-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38706 | Aqüeducte del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XX | <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> | 08011-182 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> | 42.0845400,1.8303500 | 403260 | 4659825 | 1905 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38593 | Antiga farinera del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-farinera-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular de pedra arrebossada i cobert amb teulada a dues vessants. La façana és la característica dels edificis industrials: edifici lineal que segueix mòduls estructurals repetits, finestres disposades simètricament a cada pis d'arc rebaixat i amb les llindes i muntants de maó, i cantoneres de maó. La casa té planta, dos pisos, golfes i un pis subterrani. A un angle de la façana nord hi ha afegida una torre amb idèntic sistema constructiu i s'obre a un pati on hi ha una xemeneia de maó de secció circular. A sota de l'estructura de la xemeneia i de l'edifici es conserven les carboneres i calderes on es produïa el vapor que era el sistema energètic que feia servir la farinera fins que es va portar electricitat des de la fàbrica del riu a Cal Rosal, així com un dipòsit d'aigua subterrani. La tapa de la carbonera i l'accés a la sala de calderes encara són visibles. També són visibles al soterrani de la botiga dos passadissos, un dels qual conserva encara rails de ferro encastats al terra per transportar el carbó o d'altres materials. A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra. La sala principal de la botiga encara conserva l'estructura de columnes de ferro colat i revoltons, típica dels edificis industrials.</p> | 08011-69 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. També hi havia una altra mola de La Ferté ubicada a una instal·lació separada per moldre guix i ciment per a particulars moguda per força hidràulica. A més de la caldera de vapor que proporcionava energia a la farinera i de la turbina moguda amb aigua de la riera Font Caldes, des de la fàbrica de Cal Rosal també es portava electricitat amb un cable que una vegada arribat a Graugés es dividia en dos: un de 2.100 m anava al Molí del Castell i movia dues dinamos de 45 cavalls, i l'altra de 1.100 m anava a la dinamo que movia les màquines del Grup Central de Graugés. També es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. No sabem si els Rosal van comprar l'edifici ja fet, però pel tipus de construcció és molt probable que el construïssin ells. Els germans Rosal van comprar part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són vivendes de particulars.</p> | 42.0840000,1.8317700 | 403377 | 4659763 | 1903 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-20250507183336.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Segons explica el seu propietari, des de la fàbrica del Molí del Castell surt un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica amb el mas Pere Vell. Actualment els dos accessos resten tapats per evitar qualsevol perill. Desconeixem la possible data de construcció d'aquest passadís, però deu estar relacionat amb la posició defensiva de cal Pere Vell ja des de l'edat mitjana, i amb la possibilitat de que en aquesta zona es situés l'antic Castell del Molí. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38526 | Carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-portal | <p>Documentació vària de cal Mas (1321-1714), paper i pergamí. Documentació vària de la casa Vilamarí (1699-1846), paper i llibres. CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. CAMPRUBÍ, J. (1998). La funció dels Castra i la seva relació amb les Parrochiaes en el perocés d'estructuració territorial Berguedà (fi del segle IX-inicis del X). II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. UNED de Girona.</p> | XIV-XX | <p>El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d'Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d'entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només queda una filada de l'arc amb dovelles que ha estat restaurat recentment. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s'han reconstruït i modernitzat; però cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles. Principalment són de planta i, com a màxim, dos pisos, amb parets mitgeres. Únicament dues cases conserven portes d'entrada amb arcs adovellats (cal Mas Vell i cal Gavarró). El nucli és lleugerament aturonat, essent el punt més elevat la plaça Abat Oliba, al final del carrer del mateix nom, i observant-se el desnivell entre el primer i el segon tram del carrer Portal que es salva amb unes escales. Al segle XVIII el nucli va créixer cap al est i cap a la zona de la plaça del Padró. Actualment el seu creixement es troba aturat.</p> | 08011-2 | Nucli antic, Carrer Portal. 08610 AVIÀ | <p>Al nucli antic donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró (APM) al lloc on hi ha Cal Gasolà. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l'Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d'accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L'any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar l'escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d'aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues 'Ramats', 'Gurans' i 'Brotons' que formen l'actual cal Mas Vell (APM, segle XIV); l'antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l'antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l'eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l'Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s'han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual.</p> | 42.0778266,1.8253586 | 402837 | 4659085 | Varis | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-20250507183155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-foto-08011-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38526-20250507183102.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El 1999 es va refer el paviment dels carrers soterrant totes les línies d'infraestructures i eliminant una escala de pedra davant de cal Gasolà que era un dels elements més antics del nucli i que ajudava a salvar el desnivell de la part central del nucli antic amb la confluència amb el carrer Abat Oliba. Davant de la casa de cal Mas Vell el carrer resta obert als horts del Tossal, des d'on s'accedeix a la part de darrera de l'Ateneu. El nivell de protecció BPU afecta al mur del carrer, probablement d'origen medieval. Tota la zona és d'expectativa arqueològica. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38531 | Capitell de l'antiga església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-lantiga-esglesia-de-sant-marti | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII | Degut al material en que està fet, el seu estat de conservació és dolent. | <p>Capitell esculpit en pedra de sauló i força mutilat. Fa 28 cm d'alçada, encara que era més alt, i 25 cm de diàmetre a la base. Degut al deteriorament que pateix és difícil desxifrar-lo, amb tot, es poden observar dues grans potes que podrien correspondre a un brau a un costat, i a l'altre dues potes curtes amb urpes que s'insinuen i que podrien correspondre a un lleó. Per la forma s'ha datat al segle XII (AA.VV., 1985).</p> | 08011-7 | Hotel d'Entitats. 08610 AVIÀ | <p>Aquest capitell formaria part de la primera església de Sant Martí d'Avià d'època romànica que es trobava en aquest lloc fins que va ser enderrocada al segle XVIII. La primera església va ser consagrada l'any 907. </p> | 42.0775569,1.8256028 | 402856 | 4659055 | 08011 | Avià | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38531-foto-08011-7-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment es troba dins una vitrina a l'Hotel d'Entitats de la plaça Abat Oliba. | 92 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38651 | Antiga estructura a Graugès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estructura-a-grauges | <p>Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 5 d'Avià. 1998.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'una estructura que en un principi es pensava que podria correspondre a un antic forn ceràmic de probable època romana, que es troben soterrades en el terreny i cobertes de vegetació, de les quals és visible la part superior.</p> | 08011-127 | A prop del Carrer Vell. Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquest element va ser identificat per Jaume Bernades, director del Museu Diocesà de Solsona, i inventariat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 1998 amb el nº 11739 general i el nº 5 d'Avià. Després de la intervenció d'urgència realitzada l'ant 2010 com a conseqüència de la construcció de la depuradora, els resultats van ser negatius, és a dir, que no es tracta de cap forn d'època romana. </p> | 42.0599700,1.8436800 | 404326 | 4657081 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A la carta Arqueològica de la Generalitat s'havia documentat com un forn, però les prospeccions realitzades l'any 2010 per la Generalitat degut a la construcció de la depuradora, van donar resultat negatiu. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38635 | Serrapinyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrapinyana | <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Aquesta casa, construïda en un lloc en que el terreny forma feixes per adaptar-se als desnivells de la costa de Serrapinyana, ha estat fruit de diferents construccions afegides a la estructura inicial. La casa és de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la muntanya, E-O. És construïda sense fonaments, a sobre de la roca que li proporciona el paviment de la planta baixa, i distribuïda en dues crugies. El cos més antic és el del cantó de ponent que conserva un llinda de finestra amb la inscripció '1720 Joseph Serra'. A aquest se li van afegir altres dos cossos que van tapar la primera porta amb llinda de fusta i oberta a la façana de llevant. Els murs exteriors són de pedra barrejada i actualment arrebossada. Al seus voltants s'han construït varis coberts en diferents èpoques que han anat tapant les vistes de la casa sobre la plana d'Avià.</p> | 08011-111 | Serrapinyana (Clarà). Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p>Aquest mas està relacionat amb la Casanova de Serrapinyana. L'any 1321 trobem referències de terres que afronten amb honors de P. comte de Pinyana a prop del camí d'Avià a Coforb (Cal Mas). Aquesta casa podia haver tingut alguna relació amb aquest comte de Pinyana que va donar nom a la costa de Serrapinyana i als dos masos. Tot i que a l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat es relaciona a Bernardi Serra que surt al Fogatge 1553 amb aquesta casa, la dada és errònia ja que està documentat un mas anomenat Serra que es trobava a prop del Molí del Castell. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana té el manso Santana (que és la Casanova de Serrapinyana), i també el manso Serra (consta que és masover de la seva pròpia heretat) i que la posseeixen per empenyorament la comunitat de preveres de Berga, igual que el 1862. Al 1879 era de Josefa Vila.</p> | 42.0716300,1.8021900 | 400911 | 4658423 | 1720 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38635-foto-08011-111-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La Costa del Pou és també coneguda per Costa de Serrapinyana. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38607 | Pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorniu | <p>AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona.</p> | <p>A la zona sud de la colònia Rosal trobem una sèrie d'elements relacionats amb l'anomenat pont d'Oroniu. El més remarcable són les restes de l'antic pont medieval construït en pedra, probablement romànic, molt malmès i del que resta un arc de mig punt i l'arrencada d'un altre, situat a la riba del riu corresponent al municipi d'Olvan. És construït de pedra amb carreus grans i ben escairats a la base i pedra barrejada de diferents tamanys a la part superior. Al costat hi ha uns forats rodons a la roca, que poden correspondre a un pont de fusta anterior. Una mica més amunt, fou construït un altre pont possiblement d'època gòtica (tot i què és dubtós) realitzat amb un sol arc d'esquena d'ase de pedra i que és el que s'utilitza actualment per travessar el riu en aquest indret. Es difícil establir la cronologia d'aquests dos ponts i quin és el més antic.</p> | 08011-83 | Colònia Rosal. 08610 AVIÀ | <p>Aquest pont comunicava la zona d'Obiols amb la d'Olvan.</p> | 42.0678500,1.8683300 | 406377 | 4657929 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El pont es troba a cavall entre els termes municipals d'Avià i Olvan i permet travessar el riu Llobregat per comunicar Obiols i cal Rosal. | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38612 | Mas Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-lledo | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XIV | <p>Masia de planta irregular a la que es van unir diferents cossos que formen una estructura rectangular allargassada. El conjunt edificat està format per: el mas, l'església, una torre, i una casa que es troben units formant una filera. La casa de l'extrem nord es troba tancada amb un baluard per la façana de llevant. El mas principal es situa a l'extrem sud i és cobert a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent i conserva l'estructura clàssica de planta, pis i golfes amb porta central adovellada, conservant un escut nobiliari en alt relleu a la dovella central. Al mas es va afegir un cos per la façana de llevant, cobert amb teulada a una vessant i amb un frontó esglaonat que s'aixeca sobre el mur que separa aquest afegit del mas antic, element que li confereix singularitat al conjunt. En aquest cos afegit es van instal·lar tres finestres gòtiques que es van treure d'altres edificis, però només sabem que una d'elles (la de la façana sud que forma un arc conopial) es va portar d'una casa que s'enderrocava al nucli antic de Santpedor (Bages), desconeixent la procedència de les altres dues (apuntades trilobulades). Al costat d'aquest cos s'alça l'església, unida al mas a través d'un cos més modern en el que es van instal·lar dues finestres: una geminada romànica a la façana de ponent, i una geminada gòtica a la de llevant, i en el que es va obrir una galeria amb dues columnes de pedra. L'església és un petit edifici al que s'accedeix des de l'interior, amb dues finestres a la façana de ponent i aquesta rematada amb un frontó esglaonat (en el que es va inspirar la decoració del mas) i una creu de ferro al mig. Al costat de l'església hi ha una torre quadrada amb porta adovellada moderna, una finestra geminada al primer pis, rematada amb triple obertura d'arcs de mig punt a la part superior i coberta amb teulada a quatre vessants. A continuació es troba la vivenda dels amos i la vivenda dels masovers, edificis probablement construïts a finals del segle XVIII i que per la façana de llevant tenen unes galeries amb arcs de mig punt a les dues plantes i donen a un jardí i hort que queda tancat per un baluard. Al costat de la casa s'alcen uns coberts que s'utilitzen com garatge i que es caracteritzen per tenir tres portes en forma d'arc apuntat de maó. Davant de la casa, al camí d'accés hi ha una font amb una fornícula de maons i una imatge de Mare de Déu de pedra al seu interior. La base de la font està decorada amb dues rajoles dels oficis que representen una font i dues aiguadores.</p> | 08011-88 | Mas Lledó d'Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ | <p>Aquest és un dels masos antics del terme, tot i que les successives reformes han anat amagant els elements originals. L'actual propietari ha realitzat una sèrie d'obres per tal de retornar a la casa el caràcter d'edifici medieval, de manera que molts dels elements que en ella trobem són reutilitzats d'altres llocs o realitzats imitant els que podrien existir en l'edat Mitjana. Es difícil esbrinar si el que s'ha fet és perquè realment existia o es deu a la voluntat historicista del propietari. La masia del Lledó ja s'esmenta al fogatge de 1553, on habitava Joan Ledo i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Posteriorment la trobem a l'Amillarament 1862: manso Lladó i caseta del Lladó de José Montorsí de Berga. L'any 1914 era de José i Dolores Montorsí i Massana. La capella és dedicada a la Mare de Déu de la Salut (GAVÍN, 1985:19), imatge que trobem a la font exterior. La major part de l'obra correspon als segles XVIII i XIX, te aspecte senyorial.</p> | 42.0671161,1.8670374 | 406269 | 4657849 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38612-foto-08011-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38612-foto-08011-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38612-foto-08011-88-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa també és coneguda com El Lledó (o Lladó) d'Obiols. Tot i que la casa té una estructura molt característica i singular, ha estat fruït de múltiples reformes, principalment fetes a mitjans del segle XX, aprofitant elements d'altres cases de diferents llocs. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38588 | Carbonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonells | <p>Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Masia que segueix l'estructura clàssica de tres crugies, amb tres pisos que donen sensació d'alçada i solidesa. La simetria és total, tant en la façana com en la paret del darrera, amb dues finestres remarcant els tres cossos de la casa. El carener és perpendicular a la façana que s'obre a ponent. Els murs són fets de pedra i reble amb cantoneres de pedra escairada; finestres i porta envoltades de maons. Al costat de la casa hi ha dos coberts: un enganxat al costat esquerre i l'altre independent. El conjunt s'alça en un pla elevat amb molt bona vista i una era al davant que aprofita el sòl de pedra.</p> | 08011-64 | Carbonells, Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta casa constitueix un altre exemple de les noves masies i masoveries que es van construir a la zona durant el segle XIX. Desconeixem qui la va construir, però sabem que l'any 1862 era propietat de Ramon Planas de Sagàs, i al 1879 pertanyia al propietari del Lladó, Juan Montorsí. Va canviar la propietat a mitjans del segle XX i posteriorment a finals dels anys 90, mantenint-se en l'actualitat amb usos agrícoles.</p> | 42.0717000,1.8563000 | 405387 | 4658370 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 38627 | La Torre del Piqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-pique | <p>Part de la informació ha estat facilitada oralment per la Sra. Canals de Rafart que ocupa un dels pisos de la Torre del Piquer. VILARDAGA, J. (1919). Efemèrides Berguedanas. Manresa. (efemèride nº 545).</p> | XIX-XX | En pintar la casa fa dos anys es van eliminar les pinyes que decoraven els angles de la teulada. | <p>Casa de quatre pisos amb teulada a quatre vessants i dos cossos adossats a les façanes laterals de dos pisos i que formen dues terrasses sota teulada a tres vessants. La casa aprofita un desnivell del terreny, de forma que la planta baixa queda semi-soterrada pel costat nord. La casa segueix l'estructura de les torres d'estiueig modernistes: planta quadrada amb cossos afegits, teulada amb pinacles en forma de pinya i decoracions de diferents tipus seguint el corrent arquitectònic modernista (en ferro, ciment i rajoles). Les finestres tenen la llinda en forma esglaonada piramidal seguint el tipus decoratiu d'altres cases de Berga de la mateixa època, com l'edifici del Casino, cal De Martín, o la mateixa casa del Carrer del Roser on vivia el propietari que la va fer construir. A les façanes principals, a sud i nord, s'obren tribunes tancades seguint la forma de mig octògon i amb obertures amb les llindes també esglaonades. La porta principal és a la façana nord, que s'obre al barri de La Creu: el portal és protegit amb un vestíbul tancat amb vitralls de colors entre muntants de ciment que formen un arc i que imiten troncs de fusta; un dels vitralls té les inicials J P (José Piquer) a la part superior i l'oposat les inicials C P (Celestina Picart). Al terra del vestíbul hi ha un mosaic fet amb còdols i amb la frase: 'Agricultura i Flors', que resumeix els objectius principals de la finca en el moment de la construcció: una casa senyorial envoltada de jardins i horts. Els jardins i horts eren distributius al voltant de la casa en les diferents terrasses del terreny i estaven ordenats amb diferents decoracions. Hi havia una font amb la Mare de Déu de Queralt (que ara ha desaparegut) davant de la porta principal; una capelleta en forma de cova artificial i organitzada com un diorama amb les imatges de la Mare de Déu de Lurdes i Sta. Bernadeta amb una font al costat; una imatge de pedra de tamany natural de Santa Bernadeta i de la que només es conserva el pedestal entre parterres de flors de tots tipus. Davant la casa el jardí manté la decoració dels bancs i taules de ciment imitant troncs de fusta i seguint el mateix tipus decoratiu que els jardins modernistes Artigas de La Pobla de Lillet. A un nivell per sobre de la casa hi havia una petita capella dedicada a Sant Isidre (patró de l'agricultura) que més tard es va ampliar i convertir en vivendes. La única data visible en tota la casa és 1899, realitzada en forja a una porta de ferro que abans estava al safareig de la casa, i que amb l'ampliació es va traslladar al safareig de l'antiga ermita de Sant Isidre. A l'interior no es conserva cap element de l'època, ja que la casa s'ha compartimentat i distribuït en 6 pisos en que hi viuen llogaters.</p> | 08011-103 | Torre d'en Piqué. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta casa correspon a la tipologia d'edificis d'època modernista construïts com a segones residències per personatges adinerats o il·lustres de l'època. Aquesta casa va ser construïda pel Sr. José Piquer Rosal, procurador dels tribunals de Berga què a finals del segle XIX posseïa l'heretat Cal Coix amb l'agregat Casanova de La Creu, al barri de La Creu. En aquestes finques tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins a la finca anomenada antigament Cal Coix, i ja al 1905 Torre del Piquer, que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. El Sr. Piquer vivia al carrer del Roser, nº 4 de Berga, en una casa modernista, i va construir La Torre del Piquer com a residència d'estiu a aquesta propietat que tenia al barri de La Creu d'Avià a finals del segle XIX i també seguint el corrent arquitectònic modernista. Actualment la casa és propietat de Josep M. Piqué, nebot de la filla Celestina Piqué de Picart que no va tenir fills. Aquest viu a Barcelona.</p> | 42.0819300,1.8273900 | 403011 | 4659538 | 1899 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-foto-08011-103-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38627-20250507183321.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desconeixem l'arquitecte, però podria tractar-se de Roc Cot i Cot o de Ignasi M. Colomer, arquitectes que van treballar a Berga i que van mantenir una vinculació amb personatges il·lustres de l'època del nivell social del procurador Josep Piquer i Rosal. Aquest junt amb Jaime Felipó Badia van fer construir el Casino Berguedà a la Ronda Queralt l'any 1913. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 38705 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'La sagrera. Formació i evolució del poble'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, pàgs. 79-90. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament</p> | XVIII | <p>Conjunt format per tres edificacions fruit d'ampliacions de la mateixa casa. L'edificació principal és l'anomenada Ca la Francisqueta, composta d'un habitatge, a l'est hi ha una edificació anomenada Ca l'Esgriolé, composta de dos habitatges i unit a l'edificació principal, per la banda de ponent trobem la tercera edificació composta d'un habitatge. Ca l'Esgriolé segueix l'estructura de les cases de pagès de la zona: planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de doble vessant i orientada a migdia. L'estructura interna és de tres crugies i no presenta elements remarcables. Ca la Francisqueta és una edificació de planta rectangular, amb dues crugies paral leles al carener de la teulada que és de doble vessant. A la planta baixa hi ha dos grups d'arcs de mig punt rebaixats que suporten l'estructura general, visibles dos d'ells a la mateixa façana. Les edificacions de Ca la Francisqueta i Ca l'Esgriolé es troben unides mitjançant una eixida a la planta pis, coberta amb teulada de doble vessant, amb barana de fusta i oberta, formant un pont sobre l'accés central al conjunt que li proporciona gran bellesa. Davant del conjunt hi ha una àmplia era restaurada recentment i que és una de les poques eres urbanes que resten a Avià.</p> | 08011-181 | Avià | <p>Aquesta casa era una antiga casa de pagès que es troba a l'entrada del nucli antic del poble d'Avià. No es conserva documentació sobre l'antiguitat de la casa, tot i que l'estructura general pot mostrar una edifcació de finals del segle XVIII que probablement aprofités una anterior.</p> | 42.0784300,1.8247600 | 402788 | 4659152 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38709 | Cal Candela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candela | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | Està semi enderrocada | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. Presenta mal estat de conservació ja que està deshabitada, tot i que es manté la volumetria. A la façana de migdia té adossat un cos cobert amb teulada d'un sol vessant que faria funcions de cobert agrícola. Davant de la casa hi ha les ruïnes d'altres construccions, probablement una pallissa de doble crugia. Es troba situada en un entorn rural envoltada de camps de conreu.</p> | 08011-185 | Molí del Castell | <p>Aquesta casa era una de les masoveries de la casa Sant Elies. A l'amillarament de 1862 es nomena com a propietària del mas Sant Elies a Mariagna Sala de Berga, que també posseïa la capella, Can Candela i la Baga, masoveries que serien construïdes a finals del segle XVIII. La mateixa família ha ocupat la casa des de la seva construcció, tot i que el cognom Sala canvià els anys 40 quan la pubilla es casà amb un Tubau.</p> | 42.0795600,1.8513200 | 404987 | 4659248 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38596 | Cal Bep Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-nou | XX | <p>Casa de construcció senzilla seguint la tipologia de les masoveries de principis del segle XX. Amb teulada a dues vessants, amb parets de pedra barrejada i cantoneres, portes i finestres d'obra vista. A la façana de llevant hi ha dos balcons a les golfes fets amb arc de volta de cordill, i la porta principal es troba a la façana de ponent coberta per un terrat que es va fer tardanament. El ràfec de la teulada és decorat amb rajols posats de biaix, com veiem també a la Roureda Nova. Pel costat nord s'han afegit dos coberts, un darrera de l'altre. Davant la casa hi ha un viver amb els murs cimentats i un cobert de la mateixa època que la casa.</p> | 08011-72 | Cal Bep Nou 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa es va construir l'any 1910 com a masoveria depenent de cal Bep Vell.</p> | 42.0683200,1.8362200 | 403721 | 4658017 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38596-foto-08011-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38714 | Cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla | <p>NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> <p>VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Mapa de Patrimoni Cultural d'Avià. Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Avià. 2001.</p> | XIX-XX | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de planta quasi quadrada i presenta les façanes molt simètriques, amb porta central a les façanes principal i posterior, tres finestres al pis, mentre que les façanes laterals hi ha una finestra a la planta baixa, una al pis i una a les golfes. A més, les façanes són arrebossades, però presenten unes motllures verticals i horitzontals que emmarquen portes i finestres amb rajols ceràmics. La casa es troba en un lloc planer, amb una era enrajolada davant i disposa de dos coberts per estris agrícoles i garatge. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.</p> | 08011-190 | Graugés | <p>Aquesta casa està vinculada amb l'antiga colònia agrícola de Graugés fundada entre els anys 1887 i 1889 per Agustí Rosal en unes terres i masos que havien comprat els germans Rosal a Graugés, que també fundaren la colònia agrícola al riu Llobregat. Construïren pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de ferratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. L'any 1898 s'els concedí la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu els nostres dies. Aquesta casa forma part del conjunt de Graugés.</p> | 42.0611100,1.8414400 | 404142 | 4657211 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38636 | Casanova de Serrapinyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-serrapinyana | <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Masia construïda seguint l'estructura de tres cossos i ampliada amb un seguit d'afegits. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia amb una era al davant. Davant hi ha un porxo suportat amb un pilar de pedra i tres de maó. A un dels pilars del porxo hi ha la data 1767 gravada a la pedra. Les parets són de pedra barrejada les finestres amb llindes i muntants de pedra. La porta principal és allindada, amb llinda de fusta que té la data 1729 quasi esborrada. El terra del primer pis és de lloses de pedra suportades per un embigat de roure i llates. A la cuina hi ha una porta que té gravada al muntant la data 1789. A la cuina es conserva la campana del foc a terra característica de la zona, així com un forn de pa. Al costat de la casa i també obert a l'era hi ha un cobert amb pilars de pedra que subjecten un tancament de fusta i que és de la mateixa època que la casa.</p> | 08011-112 | Clarà. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta casa seria construïda com masoveria de Serrapinyana, per això porta el sobrenom de Nova, a inicis del segle XVIII. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana consta com a propietari del manso Santana (Casanova de Serrapinyana), que també tenia Serrapinyana. Al 1879 els dos masos eren de Josefa Vila. El fet de trobar bases de premses de biga a la zona confirma l'antiga utilització del lloc per al cultiu de la vinya a l'edat mitjana.</p> | 42.0731849,1.8052393 | 401166 | 4658592 | 1729 | 08011 | Avià | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Als entorns hi ha tres contrapesos de premsa de biga de pedra dels que s'ha fet fitxa. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 38572 | Ca la Verònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-veronica | XX | <p>Ca la Verònica és una casa construïda d'un sol cop, formada per planta baixa i tres pisos, teulada a dues vessants, façana principal orientada a migdia. La simetria de la façana només es trenca pel desplaçament de la porta d'entrada a un costat; es caracteritza per la galeria amb dos arcs carpanels oberts que es repeteix als tres pisos. A les altres façanes té finestres més petites o rectangulars amb llindes de maó. Una porta pel costat nord dóna accés al primer pis, aprofitant el desnivell. Els murs eren fets de pedra barrejada i després arrebossats.</p> | 08011-48 | Ca la Verònica 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1910 amb una distribució de façana que recorda altres cases de la mateixa època, com la Roureda. La casa resta abandonada des de fa uns deu anys, quan van marxar els masovers i darrerament, per perill de que la teulada caigués degut al mal estat, s'ha fet nova i s'han reforçat els interiors.</p> | 42.0709000,1.8243900 | 402746 | 4658317 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 38673 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca | <p>AD (1976). La masia. Historia y tipologia de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grup 2 C. Barcelona.</p> | XIX | <p>Construcció que respon a la tipologia clàssica de masia, estructurada simètricament, amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici està fet en dues èpoques diferents, ja que el primer va ser destruït parcialment i es va reconstruir la part superior, fet que queda palès pel canvi de material dels murs. Les cantoneres que comencen de pedra, passen a ser d'obra vista, i una línia de maons entre els dos pisos i que envolta tot el perímetre de la casa, marca aquest canvi entre les dues tongades constructives. La porta i les finestres són emmarcades amb obra. La casa és assentada sobre una superfície rocosa.</p> | 08011-149 | La Roca. Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1913, però una ventada va fer caure la meitat superior, que fou reedificada novament als voltants del 1935. Durant molt temps va ser utilitzada com a galliner i pallissa pels propietaris que són del mas proper de Viladrau, que també és de la mateixa època que aquest edifici.</p> | 42.0658600,1.8522200 | 405041 | 4657726 | 1913 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Era una pallissa que fa pocs anys ha estat rehabilitada com a vivenda. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 38684 | La Roureda Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roureda-nova | <p>Registre de la propietat d'Avià 1901. (AMA).</p> | XX | <p>Aquesta és una casa de planta, dos pisos i golfes, coberta amb teulada a dues vessant amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia i a la carretera de Cal Rosal a Avià. Resalten els tres cossos de galeries amb tres arcs de mig punt que li proporcionen simetria a la façana que augmenta la seva elegància. Les cantoneres són fetes amb carreus de pedra ben escairats i la pedra dels murs té còdols petits a les juntures que li donen un aspecte singular. Les finestres i portes són d'obra vista. Dintre de la senzillesa de l'obra cal esmentar alguns detalls decoratius, com la xemeneia d'inspiració clarament modernista, i l'acabat del frontó de la teulada amb rajols esglaonats.</p> | 08011-160 | La Roureda Nova, Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta casa va ser construïda pels propietaris de la Roureda durant els anys 20 del segle XX després de que l'any 1901 Pedro Soler comprès la propietat a Catalina Pla Canudas, aquest va construir la casa Roureda Nova a prop de l'antiga casa en la que va posar masovers. La Roureda era una important propietat que ocupava els dos costats de la riera de Font Caldes, i que va ser ampliada amb més terres quan els Canudas van adquirir una part de Casancamp Vell. En la seva propietat també van construir les cases Casanova del Prat i cal Comelles a principis del segle XX.</p> | 42.0794840,1.8444693 | 404420 | 4659247 | 1920 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38684-foto-08011-160-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38584 | La Torre de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-grauges | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrada, cobert amb teulada a quatre vessants i amb llanterna quadrada superior que dóna llum a l'escala. És situada en una petita elevació al costat del llac Gran de Graugés i envoltada de jardins. És d'estil neoclàssic i seguint l'esquema de Palladio: planta quadrada amb accés a totes les façanes i reforçant la simetria en tots els elements. Les dues façanes principals estan finalitzades amb un frontó central que aixeca la teulada formant cunya i que contribueixen a donar importància a les dues entrades principals. La ubicació en un lloc elevat obliga a accedir a l'entrada a través d'escalinates des del jardí. La casa és de planta, pis i unes golfes petites a sota de la teulada, amb grans finestrals verticals separats per pilastres adossades amb capitell i base que són la única decoració exterior. Totes les finestres i portes tenen les llindes formant arc carpanel i als frontons s'obren tres ulls de bou ovalats a cada un. Al primer pis un balcó seguit recorre tot el perímetre de la façana de manera que totes les habitacions estan comunicades per l'exterior (va ser una exigència del Sr. Agustí Rosal i Sala, el que la va fer construir). L'interior segueix l'esquema de les cases neoclàssiques, amb un nucli central ocupat per l'escala i il·luminat cenitalment per la llanterna; les habitacions estan disposades al voltant de l'escala. A la planta baixa hi ha la cuina i l'antiga capella de Graugés. La decoració arquitectònica interior encara conserva els enguixats del sostre i els terres de rajola hidràulica, però les pintures que decoraven les parets es van malmetre durant la Guerra Civil i ara ja no es conserven. Es tracta d'una casa que es classifica entre les que va construir la burgesia industrial de finals del segle XIX com a segona residència a prop de les fàbriques i que segueix les característiques d'altres cases de la comarca com la mateixa Torre del Piqué d'Avià. No s'ha pogut esbrinar l'arquitecte que la va construir. L'entorn de la casa és tancat amb reixa i té dues portes d'accés: una que dona a la plaça i l'altre que dona al camí que surt cap a darrera de les granges. Les portes són de ferro entre dos pilars de maó amb decoració de rajoles de colors. Al costat de la porta que dona a la plaça hi ha un edifici d'obra vista que era la casa dels vigilants i del capellà.</p> | 08011-60 | Torre Graugés. Colònia Graugés 08610 AVIÀ | <p>Aquesta casa va ser construïda per Agustí Rosal i Sala com a residència propera a la granja que va construir a Graugés i que utilitzava tota la família quan venia de Barcelona a passar les vacances. El mateix Agustí Rosal va participar en l'elaboració del projecte arquitectònic fent el disseny del balcó seguit al pis. Durant la Guerra Civil del 1936 la Torre va convertir-se en estatge de refugiats de guerra i únicament una habitació es va salvar de la desfeta després de que les parets interiors fossin emblanquinades tapant les pintures originals. Pocs papers dels Rosal es van salvar: una 'Descripció de la Colònia Agrícola de Graugés', manuscrita i redactada per una filla del Sr. Agustí Rosal l'any 1910, amb unes notes al marge del 1917; un resum de l'estat de comptes del 1895, i uns fulls del control de la producció d'ous. Segons aquesta documentació la casa dels Srs. Rosal a Graugés es va construir l'any 1895 i l'obra va costar un total de 26.750 pessetes. Després de la Guerra i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la casa que disposaven de capella es van habilitar com església per la zona de Graugès, dedicada a Sant Isidre (GAVÍN, 1985).</p> | 42.0634200,1.8425100 | 404234 | 4657466 | 1895 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38584-foto-08011-60-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38595 | Cal Bep Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-vell | <p>Amillaraments d'Avià de 1862 i de 1881. Registro de Casas de Campo de 1856. (AMA).</p> | XVIII | <p>Masia coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Fou ampliada amb un cos davanter amb quatre pilars de pedra que deixen oberta la part de les golfes formant un gran assecador amb barana de fusta. També s'afegí un cos lateral a la dreta allargant un vessant de la teulada. Els quatre pilars remarquen l'antiga estructura clàssica de la masia, amb tres crugies i quatre parets mestres. La porta principal amb llinda de fusta es troba endarrerida degut a l'ampliació davantera que forma un porxo. Davant la casa s'obre una àmplia era que arriba fins la riera d'Avià i que era tancada davant de la casa per un mur de pedra del que actualment queden poques filades. Possiblement aquest mur corresponia a un antic cobert. Tots els murs són arrebossats excepte els pilars que es mantenen d'obra vista.</p> | 08011-71 | Cal Bep Vell. 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa, que es troba davant de la riera d'Avià, l'any 1856 rebia el nom de casa de la Riera propietat de Juan Santamaria de Serrateix, igual que al 1862. A l'Amillarament de 1881 s'especifica que el manso de cal Riera o Cal Bep era de Miquel Santamaria de Serrateix. Desconeixem si aquesta casa tindria alguna relació amb el possible molí medieval que trobem davant de Lluert, ni si tenia relació amb altra casa propietat dels Santamaria de Serrateix anomenada Casanova i que també surt al 1862. Els masovers actuals fa uns 18 anys que hi són.</p> | 42.0683100,1.8314100 | 403323 | 4658021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38595-foto-08011-71-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els actuals masovers conserven diferents estris agrícoles antics: un carro amb la guarnició per l'ase, tres arreus de ferro de diferent tipus, rasclets, corrons i altres petits estris. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38628 | Creu de terme del barri de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-barri-de-la-creu | <p>CASELLAS, I., SANTANDREU,D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | XIX' | <p>Creu exempta. Una base de pedra gran i sense forma definida suporta una columna de secció circular que té base doble formada per dos cilindres en disminució. El capitell té forma de cub i suporta encastada una creu de ferro de braços prims i decorats amb volutes.</p> | 08011-104 | Barri de La Creu 08610 AVIÀ | <p>Aquesta creu va donar el nom al barri de la Creu d'Avià. Les creus de terme marcaven encreuaments de camins importants o termes, o es posaven a l'entrada d'algunes poblacions. Aquesta es troba en el lloc més elevat del camí Ral de Berga a Cardona al seu pas pel territori d'Avià.</p> | 42.0846100,1.8264536 | 402938 | 4659837 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38628-foto-08011-104-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38697 | Olivera Homenatge a la gent gran d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-homenatge-a-la-gent-gran-davia | XX | <p>Al Parc del Tossal es troba un monument commemoratiu que es va instal·lat la tardor de l'any 1999. Està format per una olivera al costat d'un bloc de pedra en el que hi ha una inscripció sobre suports ceràmic a un costat, i l'escut de Catalunya a l'altre. La inscripció està composta per sis rajoles envoltades per una garlanda en la que s'alternen coloms i branques d'olivera. Hi ha l'inscripció: 'L'olivera, arbre noble i amb fondes arrels, de llarga vida i que dóna fruit. En el simbolisme d'aquest arbre, l'Ajuntament d'Avià vol homenatjar la Gent Gran en el seu Any Internacional i , amb respecte i gratitud, agrair el seu esforç, la seva generositat, ...el seu amor. Que la branca d'olivera, símbol de pau en el bec del colom, sobrevoli totes les nacions fent realitat el somni d'una humanitat feliç i lliure. Avià, 11 de setembre de 1999'.</p> | 08011-173 | Parc del Tossal, 08610 AVIÀ | <p>Aquesta olivera que va ser plantada al parc del Tossal per commemorar l'Any Internacional de la Gent Gran, el 1999, junt amb una placa que recorda l'efemèride. El Casal de la Gent Gran d'Avià és una entitat vinculada a L'Ateneu d'Avià que va començar l'any 1988 amb la intenció de procurar atendre el lleure i la dinamització de les persones majors de 60 anys o jubilades del municipi. És una entitat amb molta empenta que organitza moltes i variades activitats per a aquest col·lectiu, des de cursets de manualitats, caminades, gimnàstica, conferències, balls i obres de teatre. Durant la segona setmana de setembre es celebra cada any la Festa Homenatge a la Vellesa, amb diferents activitats i un festival amb actuacions en homenatge a aquest col·lectiu que ha arrelat fortament al poble i en el que participen tots els grups d'edat del municipi.</p> | 42.0774200,1.8234000 | 402674 | 4659042 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-20250507185202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-20250507185151.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38685 | La Sardana d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-davia | <p>RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> <p>RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> <p>RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>La 'Sardana d'Avià' descriu de manera senzilla i poètica els trets més característics del poble d'Avià. La sardana parla de la situació geogràfica d'Avià (entre el pla i la muntanya), de les persones que hi viuen (pagesos, minaires, teixidors,...), de les joies històriques del poble (l'església romànica de Santa Maria i la parròquia de Sant Martí), d'alguns paratges dels voltants (el Pla de la Parera, l'ermita del Remei, la font d'Avià, la de les Boixes,...) Surten també algunes entitats i activitats culturals i religioses que es duen a terme al poble: el teatre, el concurs de pessebres, la romeria anual de la parròquia al santuari de Queralt...</p> | 08011-161 | <p>Aquesta sardana va ser un encàrrec del grup de caramellaires d'Avià al músic Josep Vila i a la poetessa Neus Ballarà, aquesta havia estat mestra del poble durant els anys quaranta i va saber expressar bellament els trets característics del poble. Els arranjaments musicals els va fer Josep Serra, que més tard va composar el vals d'Avià. La Sardana d'Avià va ser estrenada per Pasqua de l'any 1978, després de la iniciativa del Grup de Caramelles per realitzar-la, aquest grup des del 1976 i sota la direcció de Josep Esquerra recorria els carrers i cases de pagès del poble el diumenge i el dilluns de Pasqua, activitat que actualment encara es manté. Principalment impulsats per la iniciativa d'Anselm Pellicer i Ramon Pagerols, els caramellaires avianesos van decidir encarregar una sardana que fos símbol del poble per poder-la cantar per Pasqua. Es tracta d'una de les dues peces musicals avianeses, i aquesta defineix molt bé l'essència del poble. La Sardana va tenir tant ressò que fins i tot un carrer del poble porta el nom de Flor de la Muntanya per votació popular.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1978 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Josep Vila i Neus Ballarà | Flor de la muntanya, poble alegre d'Avià,amb tu l'ull s'enganya i et pren per joiell del pla.Vora teu Santa Maria i, prop d'ella, Sant Martí:amorosa companyia que il·lumina el bon camí.Pla de la Parera, ets com un coixí d'herbei.I ets sempre encisera dolça ermita del Remei.Braços que guien la rella, braços de minaire i teixidor,ben units, formem l'anella a la plaça del Padró.Si per Nadal ens visiteu amb afany noble,un món petit trobareu en moltes llars,un món petit fet amb bocins de cor d'un poble,gelós custodi dels seus records més cars.Si aneu cercant, guiats per la llum de l'altura, l'humil pessebre,no cal tirar endavant; mireu-lo ací, mireu-lo ací en miniatura,malgrat l'Infant que hi veieu sigui un Déu gran.Si és a l'estiu que ens visiteu, us convidem a anar a la font,si ens visiteu, a anar a la font us convidem.Cap a la font! Font d'Avià,font de les Boixes, totes són ben fresques, tra, la, laCap a la font! Font d'Avià, font de les Boixes, totes són de bon trobar.Devotament pugem cada any en romeria a venerar la Mare Verge de Queralt.Estimem l'art i a tot devot que té Talia acull de grat la porta oberta del Casal.El nostre poble cantarà aquesta sardana fent-se ressò del seu aire i dels seus mots,l'escamparem com benefactora tramuntana fins que s'hi trobin les veus de tots.Si és a l'estiu.....'(es repeteix). | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 38693 | Tina del mas d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-mas-dobiols | <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> <p><span><span><span><span lang='ES'><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11</span></span><span lang='IT'><span>.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='IT'><span><a href='https://www.avia.cat/actualitat/butlleti-municipal/el-resso-davia-no-74.html'>https://www.avia.cat/actualitat/butlleti-municipal/el-resso-davia-no-74.html</a></span></span></span></span></p> <p>COROMINES, R (2000). Les tines excavades a la roca de les Farreres d'Olvàn. L'Erol nº 65, pàg. 34-35. RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.</p> <p>COROMINES<span><span><span>, Jaume; </span></span></span>COROMINES<span><span><span>, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 180-181.</span></span></span></p> | XIII-XV | <p>La tina es troba al costat del mur de llevant i aprofitant un marge que fa un desnivell per tot el costat est de l'explanada que acull el conjunt d'Obiols: mas, rectoria, església i necròpolis. És una tina de considerables dimensions, ja que fa uns 2 m de diàmetre per 1m de profunditat visible. La meitat és excavada en la roca, i la meitat que queda tocant al marge és tancada per un mur de blocs de pedra. No s'observa el forat de sortida per la part baixa, ja que la base està omplerta amb terra i runa i per l'exterior és tapada amb esbarzers.</p> | 08011-169 | Mas Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta tina pertany al mas Obiols de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols i pot tenir el seu origen a l'edat mitjana, tot i que l'estructura es va tancar amb un mur de pedra al aprofitar un desnivell. Per més informació històrica sobre l'utilitat les tines veure les fitxes 170 i 131.</p> | 42.0610149,1.8663642 | 406204 | 4657172 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-foto-08011-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38693-obiols-plano.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38720 | Bassa de cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-20250511195920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-20250511195959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-foto-08011-196-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 38642 | Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet | <p>Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Cal Ramonet és una casa feta en diferents etapes que són difícils de determinar amb exactitud. És una casa de dimensions grans, coberts amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia, amb planta, pis i golfes. La casa té coberts als dos costats independents de la casa i s'obre a una era tancada per davant amb un petit mur i els mateixos coberts. La façana principal presenta una simetria trencada únicament pel desplaçament de la porta principal a un costat. A la planta baixa hi ha dues portes: la principal de mig punt i adovellada amb la data 1800 i una creu gravades a la clau, i una a un costat també adovellada d'arc de mig punt però de llum més ampla. Al primer pis i a les golfes s'obren dues eixides amb dos arcs cada una: al primer pis els arcs són carpanels de pedra i a les golfes són de mig punt d'obra vista. Tots ells diferenciats per pilars amb els capitells marcats per una motllura horitzontal. A cada costat dels arcs hi ha dos balcons d'arc rebaixat al pis i dues finestres a les golfes que acaben de marcar la simetria de la façana. Als murs laterals es pot observar que les golfes eren un assecador obert per davant i pels costats i que posteriorment aquests es van tancar amb paret de maó. L'estructura interior segueix la divisió en tres crugies perpendiculars a la façana, i es pot veure clarament que el cos davanter va ser afegit posteriorment davant de la que havia estat inicialment la façana principal que ara queda uns quatre metres per darrera de l'ampliació feta al segle XIX. En aquest mateix mur hi ha una espitllera que ha quedat tapiada per un costat per l'ampliació. La que havia estat la primera porta principal té els muntants formats per grans blocs de pedra escairats i la llinda de roure. Aquesta porta, situada en front de la principal, dóna accés a una cort i a la dreta de la porta arrenca l'escala que porta al primer pis fent una ela, amb els primers graons de pedra i els últims d'obra vista amb la vora de fusta. L'escala mena al primer pis, on hi ha la sala amb el terra de rajols de fang fets a mà, obrint-se a ella pel costat esquerre la cuina amb foc a terra de campana típic de la zona i una habitació, i a la dreta dues habitacions i l'arrencament de l'escala que porta a les golfes. La sala té sortida directa a la eixida que te el terra de grans rajols de pedra. A la planta baixa hi ha un forn de pa.</p> | 08011-118 | Cal Ramonet, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914.</p> | 42.0719000,1.8177900 | 402202 | 4658435 | 1800 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511195908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-foto-08011-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511195920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511195959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511200044.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal Ramonet és coneguda també amb el nom de Cal Tufa. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38631 | Cal Tavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tavella | <p>Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XIX | <p>Masoveria petita en la que s'ha realitzat darrerament una important rehabilitació. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia i situada en un lloc elevat. Els murs són de pedra i reble amb les cantoneres ben escairades, i antigament era arrebossada. És un edifici de dues plantes, amb tres crugies i amb un cobert afegit a la façana de ponent i que ara s'ha integrat a la casa. La planta baixa d'aquest és coberta amb una volta de canó de pedra. La porta principal i les finestres són envoltades de maó, com era característic en les construccions de finals del segle XIX.</p> | 08011-107 | Cal Tavella. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una casa nova que va ser construïda al segle XIX com a masoveria de Can Cardona. La primera referència la trobem a l'Amillarament de 1879 en que era propietat de José Vilardaga, propietat que actualment es manté.</p> | 42.0839600,1.8133700 | 401855 | 4659779 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38631-foto-08011-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38638 | Regatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regatell | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Aquesta és una petita casa de planta i golfes, amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a ponent. Es situada al vessant de la muntanya una mica més amunt de la Caseta de Salvans, i queda completament amagada al bosc. Segueix l'estructura de tres crugies amb la porta d'entrada amb llinda de fusta en la que està gravada la data 1778 que està molt esborrada. La pallissa és afegida al costat esquerre de la casa formant angle recte amb aquesta i amb el pis superior tancat amb llates de fusta verticals. La casa té poques finestres, de petites dimensions i de pedra amb les llindes de fusta. Destaca el color groguenc de la pedra utilitzada pels murs, que té les cantoneres fetes de carreus poc treballats. Al costat nord de la casa i aprofitant el desnivell del terreny, hi ha una bassa quadrada petita excavada a la roca amb tres costats que aprofiten la roca natural i el quart amb una paret feta de blocs de pedra. També hi ha un safareig petit al costat sud que ara està pintat de blau i s'amaga entre la verdissa. La casa està abandonada i una part del mur de darrera i de la teulada s'ha enfonsat.</p> | 08011-114 | Regatell de Baix. Zona Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una petita masoveria de la casa Can Cardona que es va construir al 1778. A l'amillarament de 1856 era de José Vilardaga de Berga, propietari de Can Cardona i descendent del Vilardaga que construiria la casa i que també va fer la masoveria de Lluert. La propietat es manté a l'actualitat en mans de la mateixa família.</p> | 42.0855715,1.8085492 | 401459 | 4659964 | 1778 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38638-foto-08011-114-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38608 | Bellús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellus | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Temes d'Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> <p>ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149.</p> | XVII-XIX | La teulada està en molt mal estat i s'ha enfonsat una part que ha arrossegat el pis d'una habitació al nord-oest. Al moment de tancar l'inventari s'acabava de restaurar la teulada i netejar l'interior de la casa. | <p>Ballús és una de les masies més grans d'Avià que va ser construïda en diferents èpoques. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants, tres pisos i golfes, de la que destaca la façana sud amb dos cossos de galeries superposades amb sis arcs de mig punt simètrics cada una. Inicialment la casa estava formada per un cos central al que es van afegir altres cossos pels dos costats posteriorment. Aquesta zona central a la planta baixa té el sostre fet de bigues de roure i lloses. A aquest es va afegir un cos pel nord-oest quedant una planta en forma de L. Posteriorment es faria el pis principal de la zona nord presidit per la sala, espai central al que s'obren les habitacions, un total de sis, dues amb alcova Únicament una finestra té una data gravada bastant esborrada, en la que sembla posar 1775, data que correspon a aquesta tercera ampliació. A la sala hi ha la caixa del rellotge encastada a la paret i que conserva les portes de fusta, una capella també encastada amb portes i que és coberta amb mitja volta d'aresta suportada per petites columnes fetes de pedra i policromat tot el conjunt. Al costat de la porta d'entrada del nord oberta al segle XIX es troba tapiada l'antiga aigüera amb rajoles de decoracions florals. Tant la sala com les habitacions conserven la pintura de les parets característica de l'època romàntica. La següent ampliació correspondria a la data d'obertura de la porta nord: 1857 flanquejada per les lletres JPh. BL. (Josep Ballús) i de l'escala de pedra i pati construïts sobre una volta d'aresta de maó que engrandeix la casa per la façana nord i que s'obre a l'exterior a través de dos grans arcs de mig punt. També en aquesta època es va ampliar la casa pel sud, afegint un grup de nou voltes d'aresta de maó en grups de tres, suportades amb pilars també de maó i que s'obren a la façana sud amb tres arcs de mig punt de maó (dos d'ells ara tapats). En fer aquesta ampliació el pis principal va ser adaptat per dues vivendes. Una, la més antiga del cos nord, i una altra al cos sud que s'obre a una eixida de sis arcs de mig punt a la que s'accedeix a través d'una habitació amb la porta emmarcada en un arc de mig punt amb relleus de guix a l'intradós. El segon pis també es van adaptar dues vivendes més petites al cos construït al segle XIX, de les que encara es pot veure una cuina amb fogons, i que també tenen galeria amb arcs simètrica a la del pis inferior, i el terra de rajols de pedra. A les golfes es poden veure les encavallades de fusta que suporten la teulada que és d'una amplada considerable. Totes les finestres tenen les llindes i muntants de pedra, i tan sols una és motllurada, a la façana nord. Quatre són les portes que donen accés a la casa: la més antiga a la façana de ponent, una més moderna a la façana nord, la que dóna accés a les voltes pel costat sud, i altra a la façana est d'arc rebaixat; les dues últimes són a peu pla i les altres obertes al primer pis. Davant de la casa hi ha una capella i molts coberts construïts en diferents èpoques, així com la casa dels masovers, també de pedra i maó.</p> | 08011-84 | Casa Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>Ballús és situada al terme de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. La primera referència documental la trobem al fogatge de 1497 on consta Pere Ballús de Coromines a la parròquia d'Obiols. També surt Joan Ballús al mas Corominas a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols al fogatge de 1553. Aquest mas Coromines va canviar el nom pel de Ballús, cognom del propietari. Al capbreu de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA) el mas Ballús era de Joan Ballús i Salvans, i depenia del monestir. Degut a que Ballús era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, va ser nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985). En aquesta època es va donar un fort impuls a la casa i es va construir la masoveria Terradelles i el molí. A l'Amillarament de 1862 Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. En aquesta època d'esplendor la masia va ampliar-se fent-se una part important de la casa, la capella i la masoveria del Collet i posant colons a totes les cases. Tota la propietat va ser comprada per la família Canudas l'any 1922. La masia havia estat habitada per quatre famílies a la vegada i la distribució interior es va adaptar, per això hi ha quatre cuines. Fins a inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d'Avià.</p> | 42.0520200,1.8599700 | 405662 | 4656181 | 1867 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Encara que la capella forma part de la casa, en estar separada d'aquesta, s'ha fet una fitxa a part. Recentment s'ha modificat el topònim que antigament era Ballús per Bellús. Degut a què fa anys que la casa no s'ocupa, es conserven diferents estris relacionats amb el passat agrícola: ventadores, una màquina d'esgrunar blat de moro, arreus, rampills i altres elements. Es conserven també els graners a les golfes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 38552 | Carrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-mig-1 | <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> <p>NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà. NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> <p>IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983).</p> | XIX | <p>Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la façana de l'est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els antics femers.</p> | 08011-28 | Graugés | <p>Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés.</p> | 42.0652200,1.8501300 | 404867 | 4657657 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38552-foto-08011-28-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38703 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2004) <span>“Petita història de Graugès. La industrialització”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 48, primavera 2004. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> <p>NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983).</p> | XIX-XX | <p>Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants que cobreix planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada, amb un afegit davant la façana principal cobert amb teulada a un vessant que cobreix planta baixa i dos pisos. Construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals de manera que hi ha sis entrades a la planta baixa, accedint-se als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. A la banda de ponent hi ha una estructura que queda semi-soterrada, de pedra amb tres arcs que eren els antics femers dels porcs que es criaven pels treballadors de l'antiga colònia.</p> | 08011-179 | Graugés | <p>Bloc de cases construït a finals del segle XX pels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, per a 10-12 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien un habitatge gratuït i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família comptava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat que es troba al costat del bloc de pisos. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats Cases noves de Graugés i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés.</p> | 42.0608500,1.8471100 | 404611 | 4657175 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38703-foto-08011-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38703-foto-08011-179-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38587 | Carrer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XIX | <p>Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants. És un edifici construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat, encara que s'ha anat perdent. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals. La planta baixa actua com a entrada als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. Actualment els pisos els han comprat particulars i es comencen a rehabilitar, ja que fins ara els seu aspecte exterior era molt lamentable ja que no es ciudaven. A la façana de l'est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els femers on es guardaven per indicació del fundador de la colònia.</p> | 08011-63 | C/ Vell, Graugés 08610 AVIÀ | <p>Bloc de cases dels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, de dos pisos i per 10 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien una vivenda gratuïta i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família contava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats 'Cases noves de Graugés' i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés.</p> | 42.0692900,1.8497400 | 404841 | 4658110 | 1887 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aguatín Rosal i Sala | Es van construir tres edificis de pisos, el Carrer Vell (per 10 famílies), el Carrer de Mig (per 12 famílies) i el Carrer Nou (per 12 famílies). Tots tres segueixen la mateixa estructura constructiva. No es fa fitxa dels altres dos ja que són de característiques molt similars i no hi ha elements remarcables. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 38711 | Cal Vima Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-vell | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt format per la casa principal, una pallissa i un cobert. La casa és un edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a SE. La casa ha estat fruit de l'annexió d'un cobert que es trobava a la banda de tramuntana, de manera que els vessants de la teulada no són simètrics i la casa té dos cossos situats a nivells diferents. L'accés principal és una porta amb llinda arrebossada situada al cos de llevant, elevada respecte a l'altre cos. Les obertures de la façana principal han aprofitat els buits existents anteriorment, de manera que s'ha respectat dues eixides al pis, una d'elles resta oberta i l'altra tancada amb vidre. La resta d'obertures són finestres arrebossades. El tractament de la façana exterior és arrebossat amb ciment, amb algunes llacunes de pedra a la façana de llevant, a la planta baixa. La pallissa que es troba al costat de la casa és de planta baixa i pis, d'obra de maó vist i cobert amb teulada a doble vessant. Tenia la característica que al pis, la façana principal oberta a SE té fustes verticals com a sistema de tancament, a la manera de les pallisses de la zona i que és l'element més destacable a més de la volumetria general del conjunt. L'accés al pis es fa a través d'una escala exterior que està adossada a un cobert de maó. A l'entorn del conjunt hi ha una zona enjardinada, per la façana SE i per la NW. L'interès del conjunt és degut a que es tracta d'una casa de pagès amb els elements característics.</p> | 08011-187 | Camí de Santa Maria | <p>Cal Vima és una masia característica de finals del XVIII i principis del XIX ubicada al extrem sud del poble i que ha quedat integrada al nucli urbà degut al creixement d'aquest.</p> | 42.0737300,1.8295300 | 403176 | 4658625 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Malauradament, l'estructura de l'antiga pallissa va quedar transformada per les obres de rehabilitació que es van fer entre 2011 i 2015. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38717 | Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIV-XIX | <p>Codines és una masia que ha sofert diferents ampliacions visibles en la seva estructura, la trobem documentada des del segle XIV. Disposa de diferents coberts i corts al seu voltant. La casa principal té la planta baixa amb murs de pedra, i la meitat de la planta primera és en pedra, mentre que la resta, fruit d'una reforma posterior, és de maó. Hi ha dos edificis situats formant angle recte, un més antic i altre fruit de la darrera ampliació. Tots dos tenen planta baixa, pis i golfes, coberts amb teulada de doble vessant. La part més antiga té una eixida oberta a llevant amb quatre arcs de pedra d'arc rebaixat. El que resta d'obra en pedra és feta amb carreus bastants grossos i ben escairats, mostrant una factura antiga. La porta principal s'obria a ponent, tot i que actualment hi ha dues entrades, la de la masoveria a llevant i la del pis del amos a tramuntana. Aquest pis dels amos ocupa una part del primer pis i està rehabilitat completament, essent les parets de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.</p> | 08011-193 | Camí de Sant Serni a Codines | <p>Codines és una de les masies d'Avià documentades d'antic. S'esmenta a la documentació de Cal Mas d'Avià l'any 1374, i suposem que des d'aquesta data la casa aniria evolucionant fins a l'actualitat, amb una important ampliació a finals del segle XVIII. L'any 1856 era propietat de Ramon Bertran, propietat que es manté fins el 1876 en què la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que fou alcalde de Berga, Ramon Pujol i Thomàs. Probablement els cossos de galeries foren obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs morí l'any 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de Cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats.</p> | 42.0654733,1.8125912 | 401762 | 4657727 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38581 | Resclosa del Molí de Vilajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-vilajoana | <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona.</p> <p>RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | XI-XII | Els forats només són visibles quan el nivell de la riera es baix, principalment a l'estiu. | <p>A la riera d'Avià una mica més amunt de la casa Vilajoana, a uns 100 metres de la casa del molí, hi ha els forats excavats a la pedra de dues rescloses. Son dues fileres de forats de forma circular. La primera correspon a la resclosa de la bassa i es troba a la mateixa riera d'Avià, és formada per una filera de 8 forats circulars amb una distància de 4,71 m del primer a l'últim i d' E a W. Les distàncies entre els forats són: 71 cm, 60 cm, 90 cm, 75 cm, 35 cm, 81 cm i 59 cm. S'identifica clarament el lloc on hi hauria el bagant de 35 cm d'amplitud. Cada forat fa aproximadament 15 cm de diàmetre. La segona correspon a la resclosa del canal, també excavats a la roca i a la mateixa riera just a sobre del saltant de la frau de Vilajoana. Són tres forats que disten 100 cm i 205 cm entre ells disposats en filera realitzant un angle de 160º i amb un forat més petit que dista 80 cm del central on es recolzava el tornapuntes.</p> | 08011-57 | Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ | <p>Degut a la pèrdua de la documentació del monestir de Ripoll, no tenim constància escrita d'aquest molí que ben segur seria propietat de dit monestir igual que la casa Vilajoana. El fet de que els forats de la resclosa i la bassa siguin circulars demostra que es tracta de les restes d'un molí de l'Alta Edat Mitjana, es a dir, dels segles X al XIII, però en no conservar-se restes de l'edifici d'aquesta època suposem que es tractaria d'un casalot de fusta o d'un petit edifici que, o va desaparèixer ja a l'edat mitjana (ja que no s'anomena a cap document), o bé es va aprofitar el lloc antic per construir el nou edifici del segle XX que va utilitzar el salt per generar energia elèctrica. No es té constància del molí als segles XVII al XIX, fet que fa suposar que no existia en aquesta època. A l'edat mitjana els molins acostumen a ser drets senyorials; aquest es troba al costat d'una antiga casa fortificada de segures arrels medievals i on possiblement hi hagués un propietari important.</p> | 42.0563111,1.8460384 | 404515 | 4656672 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38581-foto-08011-57-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Altres evidències de l'existència d'un molí en època medieval són: el desguàs de la turbina tallat a la pedra, la mola volandera o subirana que es va trobar a prop de l'edifici. Les fotografies van ser realitzades per Lluís Viladrich l'any 2001. | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/