Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38719 | Abeurador de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria | XIX-XX | <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> | 08011-195 | Carretera de Santa Maria a Graugés | <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 42.0723200,1.8360100 | 403710 | 4658461 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 38532 | Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia | <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> | 08011-8 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> | 42.0753908,1.8252155 | 402822 | 4658814 | 907 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 38538 | Antic Sindicat Agrícola d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola-davia | <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular i allargassada, de dos pisos, que es troba entre la plaça del Padró i cal Mas Nou. La façana de la planta baixa és de pedra amb 6 finestres a la façana més llarga i dues al xamfrà davant de cal Salvans. Entre les finestres hi ha una decoració en forma de pilastra feta de maons. La finestra de l'esquerra de la porta es va convertir fa poc temps en una porta de garatge. La compartimentació entre les finestres es va aprofitar per posar el nom del local a la part superior: Sindicat Agrícola de Avià. En una fotografia feta per Ramon Mas pels volts de l'any 1917, es pot veure que originalment la façana no era de pedra, sinó que estava recoberta amb maons; en fer-se malbé amb un incendi els anys vuitanta, es va repicar la façana de la planta baixa deixant la pedra vista. El segon pis, fruït d'un afegit del 1920, segueix la mateixa estructura que la planta baixa i conserva la façana coberta amb un estucat que imita els maons. A l'interior, la planta baixa s'utilitza des de fa uns anys com a garatges i tallers pels amos de cal Mas. El primer pis, que fins fa dos anys encara conservava els elements del cafè i el teatre intactes, es va convertir darrerament en la seu de la Penya del Futbol Club Barcelona d'Avià.</p> | 08011-14 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | <p>L'edifici del Sindicat Agrícola es va construir l'any 1910, en un terreny de cal Mas anomenat la Ferraja, entre l'era de cal Mas i la plaça del Padró. En la construcció hi van col·laborar desinteressadament molts avianesos que després van ser socis de l'entitat. El primer edifici era d'un sol pis, de quinze metres de llarg per sis i mig d'ample, amb capacitat per 120 o 130 persones i que servia de cafè, amb una terrassa a l'exterior. El Sindicat era un centre social de les famílies més adinerades del poble i amb ideologia conservadora i catòlica que sota el lema: 'Uns pels altres i Déu per tots', tenia per objecte defensar i millorar els interessos agrícoles seguint la llei de Sindicats Agrícoles de 1908. Així el Sindicat va promoure moltes activitats, com cursos, demostracions de maquinària i, fins i tot, teatre. Al Sindicat també hi havia una Caixa d'Estalvis, que es va ubicar en un annex de l'edifici davant de cal Salvans. El reglament de la Caixa Rural va ser aprovat el 31 d'octubre de l'any 1911, i la inscripció del Sindicat al Registre de Sindicats Agrícoles del Govern Civil de Barcelona es va fer el 5 de febrer del 1913. La Caixa va estar en funcionament fins a l'inici de la Guerra Civil. Cap a la meitat dels anys vint es va construir el segon pis, i aleshores el cafè i teatre es van muntar a la sala d'aquest pis, on es va fer un petit escenari amb teló, ganxos per penjar els decorats, gàbia per l'apuntador, una tapa de fusta al terra per obrir i poder sortir gent quan ho exigia la funció i dos vestidors; a la platea els espectadors seien en cadires. Als inicis la il·luminació es feia amb carburs fins que al 1917 en Ramon Serra subministrava l'electricitat que feia a cal Titó, amb el salt que proporcionava la bassa. Des dels inicis es va fer teatre, que es va mantenir fins al començament de la Guerra i es van fer una trentena de representacions. El 20 d'abril de l'any 1941 es va dissoldre el Sindicat Agrícola d'Avià i, per pal·liar els deutes de la Caixa d'Estalvis després de la Guerra Civil, va comprar l'edifici Francesc Mas per un import de divuit mil vuit-centes cinquanta pessetes, tot i això, Francesc Mas va cedir el local per fer teatre fins els anys seixanta.</p> | 42.0763000,1.8247000 | 402780 | 4658916 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-20250507183906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-20250507183829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38538-foto-08011-14-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Vàries persones d'Avià, entre elles Joan Corominas, Emeri Boixader i Francesc Mas. | L'any 1913 els membres del Sindicat van retre un homenatge a mossèn Ramon Canal, vicari del poble, per la seva contribució al funcionament del Sindicat. Es conserva una fotografia a l'arxiu de Cal Mas, feta per Ramon Mas, del diploma que se li va donar. Els Mas també guarden documentació diversa del Sindicat però molt barrejada, ja que tant hi ha llibres de comptes com obres de teatre. A Avià hi havia un altre local que era d'ideologia laica i obrera, i que era el local dels treballadors o dels 'pobres' en contraposició al local dels 'rics' que era el Sindicat. Aquest local anomenat Ateneu Obrer es va construir a finals del 1913 al carrer Padró, entre l'església i cal Tufaire. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 38606 | Antiga canalització del molí d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-canalitzacio-del-moli-dobiols | <p>ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.</p> <p>BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona.</p> <p>BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona.</p> | X-XI | <p>Al costat dret del riu Llobregat hi ha un seguit de 93 forats circulars excavats a la roca, paral·lels a l'aigua i que ocupen un total de 40 metres en línia. A la part central hi ha un doble rengle de clots, possiblement d'una reparació. La distància entre els forats és de 15 cm, tenen un diàmetre de 14 cm i una profunditat de 15 cm. A l'interior de la zona tancada pel dic de fusta, podem veure una canalització excavada a la roca, de 40 cm d'amplada i 50 cm de profunditat, que fa ziga-zagues. Corresponen a una antiga canalització d'aigua que portaria aigua a l'antic molí d'Obiols. Una mica més avall, a la riba esquerra, veiem altres forats cavats sobre roca força grans, però és difícil relacionar-los amb alguna construcció concreta.</p> | 08011-82 | Colònia La Plana. 08610 AVIÀ | <p>Les notícies històriques del Molí d'Obiols es remunten a l'any 1125, en un llevador de comptes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: 'De ipso moli de Albiols glls. III', és a dir, que aquells que posseïssin el molí d'Obiols havien de lliurar a l'esmentada abadia un cens anual de 3 gallines. Tot i que això no demostra que el molí existís abans. No sabem exactament on seria aquest molí, ni sabem si aquest canal era per a un molí, ni la data exacta en que es feren els canals. Tot i això endevinem que amb aquest canal podien desviar un bon cabal d'aigua i que, fins i tot, podria moure una roda vertical (AA.DD., 1985). Més endavant, al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), el molí d'Obiols consta com a propietat de Joan Minovas pagès d'Olvàn i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Es possible que aquest molí fos el molí de Minoves situat més amunt del pont d'Oroniu, a la colònia Rosal, i que era propietat dels Minoves d'Olvan; o bé que els Minoves tinguessin primer el molí d'Obiols i el traslladessin durant el segle XVIII al lloc que després ocupà el molí de Minoves. És difícil saber quina de les dues canalitzacions és la més antiga, possiblement primer es fes el canal i posteriorment aquest fou ampliat amb un dic de fusta.</p> | 42.0536900,1.8728600 | 406731 | 4656352 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38606-foto-08011-82-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38583 | Antiga colònia agrícola de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-colonia-agricola-de-grauges | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> <p>Llibres de Matrícula Industrial d'Avià (1899-1965). Arxiu Municipal d'Avià.</p> <p>VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX | <p>El recinte de l'antiga Colònia Agrícola de Graugés ocupa una important extensió de terreny i diferents elements: un sector central on es concentren oficines, magatzems i dependències, les zones de cultiu, els estanys, carreteres, una farinera i els blocs de pisos on vivien els treballadors. Ens referim aquí al sector central de la explotació que s'articula al voltant d'una plaça rectangular on s'obren una sèrie d'edificis amb característiques constructives similars i que estaven destinats a diferents usos. Són edificis de planta rectangular, de pedra, amb les cantoneres de les finestres i portes de maó i teulada a dues vessants de teula àrab. Els edificis que es troben situats als angles tenen la teulada a quatre vents. Una part d'aquests edificis alberga actualment un restaurant, una altra part resta abandonada i altra ha estat ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l'any 2000. Aquest conjunt es troba situat entre el llac gran i la carretera d'Avià a Casserres.</p> | 08011-59 | Graugés 08610 AVIÀ | <p>Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). Participaren activament en la vida política a la comarca i van ser uns grans impulsors de la indústria i la agricultura. L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Van construir pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de farratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. Es va fer un sistema per recollir els fems dels estables en un dipòsit subterrani per després utilitzar com adob. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de canalització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. A una descripció de l'any 1910 es diu que hi vivien 300 persones, per això la colònia comptava amb altres serveis: una escola regentada pel capellà de Graugés a la que assistien els nens menors de 12 anys, una escola de nenes de la que s'encarregaven la comunitat de monges Carmelites de la Caritat, una botiga, caixa d'estalvis, auxili mèdic i centre de reunió pels treballadors. Hi havia una sala a la planta baixa de la mateixa Torre de l'Amo que es va utilitzar com a església fins al 1994, en que es va construir la nova. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica, també hi havia una màquina per seleccionar grans i esgranadores de blat de moro. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies. Al 1943 encara es mantenia en funcionament el forn i el molí de Graugés d'una mola, situats a una nau de la plaça. També es va instal·lar una fàbrica de filats de cotó que va funcionar de 1928 a 1930 a nom de Roberto Vicent Noutier, amb 3.000 fusos de filar i 1.600 fusos de tòrcer. A partir del 1928 rebrà el nom Hilaturas Ibéricas S.A. i es mantindrà fins al 1942.</p> | 42.0641300,1.8438000 | 404342 | 4657543 | 1887 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Agustí Rosal i Sala | La colònia agafà el nom de la casa La Casavella de Graugés que van comprar els germans Rosal. És considerada zona d'Interès per les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Avià aprovades el 30-4-1986. | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 38651 | Antiga estructura a Graugès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estructura-a-grauges | <p>Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 5 d'Avià. 1998.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'una estructura que en un principi es pensava que podria correspondre a un antic forn ceràmic de probable època romana, que es troben soterrades en el terreny i cobertes de vegetació, de les quals és visible la part superior.</p> | 08011-127 | A prop del Carrer Vell. Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquest element va ser identificat per Jaume Bernades, director del Museu Diocesà de Solsona, i inventariat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 1998 amb el nº 11739 general i el nº 5 d'Avià. Després de la intervenció d'urgència realitzada l'ant 2010 com a conseqüència de la construcció de la depuradora, els resultats van ser negatius, és a dir, que no es tracta de cap forn d'època romana. </p> | 42.0599700,1.8436800 | 404326 | 4657081 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A la carta Arqueològica de la Generalitat s'havia documentat com un forn, però les prospeccions realitzades l'any 2010 per la Generalitat degut a la construcció de la depuradora, van donar resultat negatiu. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38593 | Antiga farinera del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-farinera-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular de pedra arrebossada i cobert amb teulada a dues vessants. La façana és la característica dels edificis industrials: edifici lineal que segueix mòduls estructurals repetits, finestres disposades simètricament a cada pis d'arc rebaixat i amb les llindes i muntants de maó, i cantoneres de maó. La casa té planta, dos pisos, golfes i un pis subterrani. A un angle de la façana nord hi ha afegida una torre amb idèntic sistema constructiu i s'obre a un pati on hi ha una xemeneia de maó de secció circular. A sota de l'estructura de la xemeneia i de l'edifici es conserven les carboneres i calderes on es produïa el vapor que era el sistema energètic que feia servir la farinera fins que es va portar electricitat des de la fàbrica del riu a Cal Rosal, així com un dipòsit d'aigua subterrani. La tapa de la carbonera i l'accés a la sala de calderes encara són visibles. També són visibles al soterrani de la botiga dos passadissos, un dels qual conserva encara rails de ferro encastats al terra per transportar el carbó o d'altres materials. A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra. La sala principal de la botiga encara conserva l'estructura de columnes de ferro colat i revoltons, típica dels edificis industrials.</p> | 08011-69 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. També hi havia una altra mola de La Ferté ubicada a una instal·lació separada per moldre guix i ciment per a particulars moguda per força hidràulica. A més de la caldera de vapor que proporcionava energia a la farinera i de la turbina moguda amb aigua de la riera Font Caldes, des de la fàbrica de Cal Rosal també es portava electricitat amb un cable que una vegada arribat a Graugés es dividia en dos: un de 2.100 m anava al Molí del Castell i movia dues dinamos de 45 cavalls, i l'altra de 1.100 m anava a la dinamo que movia les màquines del Grup Central de Graugés. També es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. No sabem si els Rosal van comprar l'edifici ja fet, però pel tipus de construcció és molt probable que el construïssin ells. Els germans Rosal van comprar part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són vivendes de particulars.</p> | 42.0840000,1.8317700 | 403377 | 4659763 | 1903 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-foto-08011-69-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38593-20250507183336.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Segons explica el seu propietari, des de la fàbrica del Molí del Castell surt un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica amb el mas Pere Vell. Actualment els dos accessos resten tapats per evitar qualsevol perill. Desconeixem la possible data de construcció d'aquest passadís, però deu estar relacionat amb la posició defensiva de cal Pere Vell ja des de l'edat mitjana, i amb la possibilitat de que en aquesta zona es situés l'antic Castell del Molí. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38556 | Antiga fàbrica Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-bassacs | <p>BUSQUETS, J. i altres (1999). Gironella, notes històriques. Associació Cultural El Vilatà. Gironella. 'Llibre de Matrícula Industrial (1899-1943)'. Lligall 491, Arxiu Municipal d'Avià.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) <span>“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> | XIX | És un edifici que amenaçava ruïna i ha desaparegut. Ha estat substituït l'any 2006-09 per un habitatge de pisos nou. | <p>Edifici desaparegut degut a amplició urbanística del nucli antic feta l'any 2006. Actualment l'antic lloc que ocupava la fàbrica l'ocupa un edifici de pisos de nova planta. Casa de pedra de planta quadrada, quatre plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. Es troba situada a la plaça del Padró adaptant-se al desnivell tel terreny de forma que la porta es troba a nivell de la plaça, però per la façana posterior encara hi ha un pis. La porta principal ha quedat tapiada al afegir un cobert pel costat de la plaça. Cada pis té tres balcons a les façanes més amples i tres ulls de bou a les golfes, les altres dues façanes tenen finestres petites i asimètriques. Les parets són fetes de pedra barrejada i les cantoneres de blocs ben escairats. L'interior es va adaptar com a pisos i no queda res de la antiga fàbrica.</p> | 08011-32 | Nucli antic, Plaça del Padró, 5. 08610 AVIÀ | <p>Fàbrica de la família Teixidor-Bassacs de Gironella, industrials tèxtils que van fundar la fàbrica de cal Bassacs a Gironella a mitjans del segle XIX. L'any 1863 Joan Teixidor, casat amb Raimunda Bassacs, va comprar a Josep Muixí d'Avià una casa a la plaça del Padró on ja hi havia 11 telers, una màquina de canilles i un ordidor. El diners per comprar aquesta casa els hi va deixar Antoni Manent i Llonch, negociant de Barcelona, fent una hipoteca per la casa pel valor del que va prestar: 7.500 duros, i que va quedar saldada al 1884. Al registre de Matrícula Industrial (Arxiu Municipal d'Avià) consta que la fàbrica de teixits de cotó pertanyia a la raó social Fusté, Teixidó i cía. que va funcionar fins al 1916. L'any 1900 hi havia 12 telers, i al 1905, 10 telers. A mitjans del segle XX la casa era propietat de Josefa Salvans i actualment dels seus descendents.</p> | 42.0763100,1.8250900 | 402812 | 4658917 | 1800 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38556-foto-08011-32-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desaparegut | 106 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 38555 | Antiga fàbrica Cal Piteu (Cal Guixé o Cal Corominas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-piteu-cal-guixe-o-cal-corominas | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) <span>“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> <p>GUIXÉ I GUIXÉ, Antoni (1906). 'La indústria tèxtil catalana: una visió històrica'. Monografia premiada als Jocs Florals de Berga l'any 1906. Re-publicada a Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, desembre 1992.</p> <p>'Llibre de Registre de Matrícula Industrial (1899-1975)'. Arxiu Municipal d'Avià.</p> <p>Arxiu privat de Ramon Pujol i Thomàs (Berga).</p> <p>Fotografies 'Ramon Mas'.</p> | XIX | <p>Edifici de planta, dos pisos i golfes, de pedra barrejada i arrebossada amb morter de calç. La façana principal s'obre a un baluard tancat amb reixa i porta metàl·liques entre pilars de maó que dóna al carrer Padró davant de la façana posterior de l'església. És una façana simètrica centrada en una porta d'arc rebaixat, tres balcons a cada pis i un ull de bou ovalat al centre de les golfes i marcant l'angle de la teulada a dues vessants. Damunt la porta hi ha una placa metàl·lica de l'asseguradora 'L'Unión' amb la data 1828 i que està posada sobre altra placa que no es distingeix; damunt una furnícula per a una imatge que ha desaparegut, element que es repeteix en altres fàbriques construïdes pel mateix industrial a Berga. La resta de façanes es caracteritzen per tenir moltes finestres obertes seguint una simetria i l'estructura característica d'edifici fabril. La que s'obre al sud té una eixida oberta amb sis finestrals d'arc rebaixat. Una de les dues finestres del mig (la més a prop del c/ Padró) té la llinda horitzontal per aconseguir més llum, ja que per aquí s'entrava gènere a la fàbrica. Encara es conserven dues guies de fusta que travessen tota la façana des del primer pis fins a les golfes i un sistema de politges per pujar gènere. La finestra del pis de sota que correspon a aquest enginy, també és més gran que la resta. Aquest afegit es va realitzar més tard ja que a fotografies fetes per Ramon Mas (els anys 1910-20) no hi surt. Actualment l'interior de l'edifici s'ha habilitat per pisos. Al costat d'aquest edifici es va construir una nau d'un pis realitzada en maó i pedra, amb característiques semblants i que va ser ampliada als anys quaranta.</p> | 08011-31 | Nucli antic, Carrer Padró, 2 i 6. 08610 AVIÀ | <p>Ramon Pujol i Thomàs (Berga 1847-1923) alies 'Corneta', advocat i alcalde de Berga (1873-1875 i 1877-1979), va ser un important industrial de finals del segle XIX que va impulsar el projecte del Canal Industrial de Berga i va construir la fàbrica tèxtil de Cal Corneta a Berga. Tenia vàries propietats a Avià: Codines, el Pou, i la fàbrica d'Avià anomenada Cal Piteu abans cal Guixé o cal Corominas. Aquesta rebé el nom inicial del primer propietari Ramon Guixer (amillarament de 1862); després passà a ser propietat de Dña. Maria de la Piedad Fábregas i Mercader que la va hipotecar a Domingo Corominas y Pintó. En aquesta època la fàbrica, en la que només hi havia telers manuals, es coneixia com Cal Corominas, i va ser cedida per l'hereu de confiança de Piedad Fabregas a Ramon Pujol l'any 1876. En documentació que conserven els hereus de Ramon Pujol i Thomàs es fa una descripció de la fàbrica amb els seus termes i s'especifica que la superfície edificada era de deu metres d'ample per vint de fons, amb un total de 200 m2, i que hi havia un embarrat per al moviment de la maquinària. L'any 1884 la comprà Martín Camps i Prat, que molt probablement fou el que va fer la primera ampliació de naus davant de l'església. L'any 1924 Roberto i Juan Soler, empresaris de Barcelona, instal·len una fàbrica amb 20 telers per fer teixits de cotó. El nombre de telers va oscil·lar, així mentre al 1935 hi havia 82 que eren mecànics, al 1938 havia 52, al 1939 hi treballaven 90, i al 1943 hi havia 101 telers. Pels volts de l'any 1940 es va tornar a ampliar la nau davant l'església per posar més telers i ja era coneguda popularment com Cal Piteu o Piteus, essent una fàbrica en la que treballava molta gent d'Avià i fins i tot de Berga, arribant a tenir 90 treballadors. Durant els anys de la restricció, posteriors a la Guerra Civil, l'energia es proporcionava amb un motor de gas-oil, mentre que anteriorment era accionada per energia elèctrica. En una part d'aquesta nau, l'any 1920, s'hi va instal·lar Antoni Castella Simon que feia de fuster i tenia el negoci de pompes fúnebres d'Avià. La fàbrica ocupava els tres primers pisos de la casa del carrer Padró nº 6 i tota la nau del costat d'un sol pis. A partir de l'any 1961 també reparaven maquinària tèxtil i al 1967 es canvià el nom de successors de R. i J. Soler pel de 'Manufacturas Avià'. La fàbrica va tancar a inicis dels anys 70 i es va habilitar part de la casa per pisos i les naus per un taller de fusteria.</p> | 42.0755222,1.8247739 | 402785 | 4658829 | 1862? | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-20250507184404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-20250507184751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38555-foto-08011-31-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'antiga fàbrica estava formada per l'edifici de pisos i les dues naus fruit d'ampliacions davant la plaça de l'església. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38653 | Antiga fàbrica de Cal Seguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cal-segui | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) <span>“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> <p>Registre de Matrícula Industrial 1899-1975 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> <p>ESPUÑA, F. (2001). La Riera de Metge en la industrialització de Berga. Llibres de l'Àmbit, núm 10. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i que es troba al costat del riu Llobregat, a la riba dreta. És un edifici de pedra de tres pisos amb grans finestrals envoltats de maó que ocupen tota l'alçada dels dos pisos utilitzats com a fàbrica. L'accés a l'edifici es realitza per una única porta situada a la façana principal que s'obre al nord i davant del molí de Minoves. L'aigua que sortia d'aquest molí després s'utilitzava en aquesta fàbrica, pel costat de la qual passa el canal paral·lel a l'aigua procedent de les rieres Font Caldes i Metge que desaiguen al Llobregat després de la fàbrica. L'interior ha estat habilitat com escola, però encara es conserva l'estructura de nau suportada amb columnes de ferro colat.</p> | 08011-129 | Cal Rosal 08610 AVIÀ | <p>L'edifici seria construït a finals del segle XIX, encara que no ho sabem amb exactitud, seguint l'estructura de fàbrica de pisos, característica del Berguedà. Al final de la Guerra Civil, al 1939, l'embassament del Molí de Minoves que ja no estava en funcionament, va ser aprofitat com a força complementària per la fàbrica d'espardenyes de Pere Seguí, coneguda anteriorment com la fàbrica de Joan Comas 'Rescloser'. Es feia funcionar una turbina instal·lada a la fàbrica amb un motor elèctric de 40 CV. De 1940 al 1942 aquest industrial alternava la fabricació d'espardenyes amb la mòlta de gra al molí de Minoves, ajudat per Valentí Camprubí i Serrat, i cal Seguí actuava també com a fàbrica de pinsos. El 1943, mort Pere Seguí, continuà al davant de la indústria la seva vídua fins el 1949. L'any 1950 comprà el conjunt (molí de Minoves i cal Seguí) Fernando Rosal, descendent d'Agustí Rosal, per tal de que no s'instal·lés cap fàbrica tèxtil que li pogués fer competència a la seva fàbrica de Cal Rosal. Pocs anys després, en quedar petit el local que s'utilitzava per escola a la Fonda Centre, es va traslladar a l'edifici de cal Seguí on encara hi ha actualment l'escola de Cal Rosal que depèn de Berga.</p> | 42.0716900,1.8683500 | 406384 | 4658355 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38653-foto-08011-129-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38723 | Antiga necròpolis de Santa Maria d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-necropolis-de-santa-maria-davia | <p>AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l'església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d'Avià. Pàg. 7.</p> | XII | <p>A l'era de la casa Santamaria i no visibles ja que estan tapats per una pila de llenya, hi ha algunes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons expliquen fonts orals, una d'elles va ser excavada fa uns quaranta anys per Manuel Riu. Aquest fet fa pensar que l'església primigènia es trobaria més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat actualment pels coberts. Probablement són molt similars a les d'Obiols.</p> | 08011-199 | Mas Santamaría | <p>El primer document en que es nomena l'església de Santa Maria és a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba iba de Cerdanya-Besalú i la seva muller rmegarda feren algunes donacions entre les que es trobava l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: 'Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podia haver estat la seu d'un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del que s'exposa una còpia a l'interior de l'església. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l'existència d'aquestes tombes antropomòrfiques a l'era de la casa basant-se en l'estudi que va fer Manel Riu.</p> | 42.0720800,1.8345100 | 403585 | 4658436 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 38647 | Antiga teuleria de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-teuleria-de-grauges | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2007) <span>“La fabricació de teules i maons a Avià”.</span><span> <em>Ressò de Ressò</em> núm. 57, primavera 2007. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA).</p> | XX | Desaparegut. | <p>Amb motiu de l'ampliació parcel·laria de la zona de Graugés es va enderrocar l'estructura de l'antiga teuleria a finals de l'any 2003. Actualment no queden vestigis materials. La teuleria de Graugés estava formada per un conjunt de coberts i el forn que estaven ubicats al centre de Graugés, al peu de la carretera que va a Cal Rosal. El forn era de planta rectangular amb els murs exteriors construïts de blocs de pedra i reforçats amb quatre contraforts pel costat est. La cambra de combustió es trobava semi-soterrada i coberta amb volta de canó, aixecant-se a sobre d'aquesta la cambra de cocció que era visible fins que es va ensorrar el conjunt l'any 2003. El forn tenia dos accessos, un per la façana de migdia i l'altre oposat en forma d'arc de mig punt. L'interior estava dividit en dos cossos paral·lels a les portes, dividits per un mur central de pedra, folrat de maó i argila, i amb una porta d'arc situada entre els dos accessos. La cambra nord era de pedra, mentre que la sud tenia l'interior folrat de maons i argila. No es conservava la coberta del forn, a la que s'accedia a través d'una escala exterior. Pel costat de ponent hi havia una sèrie de coberts de maó que fins fa poc s'havien utilitzat com a corts de bestiar. A la façana de migdia hi havia dos desguassos subterranis que surtien del forn. Als entorns encara es conserven teules, maons i uns maons semicirculars que s'utilitzaven per construir columnes com les que hem vist a cases de la zona, en concret a la Casavella de Graugés i a Torrentbó.</p> | 08011-123 | Graugés 08610 AVIÀ | <p>Segons consta al Llibre de Matrícula Industrial d'Avià, la teuleria de Graugés estava en funcionament l'any 1924 amb José Rossinyol Bover; i a partir d'aquest any i fins al 1960 amb José Trasserra Pagerols. Era un forn de 20 m3 dedicat a coure teules i maons que es feien al mateix lloc i que es venien per a les construccions que es realitzaven a la zona.</p> | 42.0677800,1.8475800 | 404660 | 4657944 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38647-foto-08011-123-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La primera fotografia és de l'any 1999, i la segona és actual. Es pot observar que en la segona ha quedat tapada amb terra la part inferior del forn on hi havia la cambra de combustió. Amb motiu de l'ampliació parcel·laria de la zona de Graugés es va enderrocar l'estructura de l'antiga teuleria a finals de l'any 2003. Actualment no queden vestigis materials. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38692 | Antiga trinxera de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-trinxera-de-noet | <p>BRAGANZA I BORBÓN, Mª de las Nives (1934). Mis memorias, nuestra campaña en Cataluña y en el centro. Madrid. Espasa Calpe.</p> <p>GOL I ROCA, Antoni (1987). L'última conjuració (Berga, 1873). Document mecanoscrit dipositat a la Biblioteca de Berga.</p> | XIX | <p>La serra de Noet es troba situada entre els termes municipals d'Avià i Berga, passant el terme pel centre de la carena. Té forma allargassada de NO a SE, i s'estén des de l'església de Sant Bartomeu de la Valldàn (NO) fins a la casa Noet (SE). A la carena de la serra de Noet, en la vessant que es troba en el municipi d'Avià, a ponent, hi ha una antiga trinxera excavada en el terreny. Actualment té poca profunditat, entre 80 cm i 1 m, ja que s'ha anat deteriorant paulatinament. Segueix al llarg de la carena per quasi tot el costat més llarg del serrat (aproximadament uns 700 m de longitud) i de forma quasi contínua fent ziga-zagues, estructura que caracteritza a les trinxeres. Des d'ella s'obté una vista privilegiada de la vall d'Avià i del Llobregat, essent un lloc de vigilància molt bo i, a més, serveix com a mur natural que protegeix Berga, que es troba darrera del serrat.</p> | 08011-168 | Serra de Noet 08610 AVIÀ | <p>La serra de Noet va ser escenari de les Guerres Carlines, ja que es va utilitzar sovint com a front de guerra degut a la seva posició davant de Berga, que va ser capital i gran simpatitzant carlina. A les memòries de Mª de las Nieves Braganza cita Avià com a lloc molt transitat pels carlíns. Des de la carena de la Serra de Noet els Infants Alfonso de Borbón i Mª de las Nieves, van dirigir l'atac sobre Berga l'agost de 1873 (BRAGANZA, 1934). Possiblement la trinxera es comencés a construir en aquesta època. Desprès, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) els republicans es van atrinxerar a la serra de Noet per tal de no deixar avançar el front nacional cap a Berga. Segons expliquen encara alguns supervivents d'Avià, va morir molta gent a aquestes trinxeres al pas dels Nacionals i, fins i tot recorden haver acabat d'enterrar a gent que havia quedat en elles. És per tant un dels pocs elements físics visibles dels fronts de guerra que es van instal·lar a la carena de la serra. Sovint es troben restes de ferralla i fins i tot alguna bomba. L'any 1998 un particular va trobar una bomba de la Guerra Civil que van fer explosionar membres de la Guàrdia Civil de Berga.</p> | 42.0868500,1.8423600 | 404257 | 4660067 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38692-foto-08011-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38721 | Antigues canalitzacions de subministre a l'Estany de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-canalitzacions-de-subministre-a-lestany-de-grauges | <p>NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX | <p>Restes de les canalitzacions construïdes pels germans Rosal per transportar aigua des de les rieres Font Calda i d'Avià fins als llacs artificials de Graugés. Hi ha algunes restes entre el Molí del Castell i Graugés, i entre Lluert d'Avià i Graugés. Concretament destaquen algunes canalitzacions a cel obert formades per canal de secció quadrangular amb parets de maó i amb petits ponts de maó d'arc rebaixat que permetien travessar per sobre. es conserven a la zona del Molí del Castell, de Lluert d'Avià, i de Santamaria (era del Segar i Batre). També es conserva un saltant d'aigua i una bassa a la zona del Molí del Castell, sota la carretera; una resclosa de ciment a Lluert d'Avià; el bagant d'entrada al llac gran de Graugés, i el bagant de sortida de l'aigua de l'estany Gran a l'estany de Sant Ramon. Hi ha altres restes de canalitzacions subterrànies de les que no es coneix exactament la ubicació. Tot i que es tracta d'elements que es conserven parcialment, la implicació històrica que van tenir amb l'evolució agrícola a Avià, aconsellen la seva conservació.</p> | 08011-197 | A diferents zones del terme | <p>Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de analització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. L'antiga farinera construïda pels germans Rosal utilitzava aigua de la Riera de Font, l'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica proporcionada amb força hidràulica. A la mort dels germans Rosal, la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies.</p> | 42.0640200,1.8411200 | 404120 | 4657534 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38657 | Aplec de Sant Serni de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-serni-de-clara | <p>ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre, que és Sant Lluc. Comença amb una caminada popular des de Avià fins a l'església de Sant Serni acompanyada dels gegants. En arribar a l'església, pels volts de les 11'30 hores, es celebra missa, a la sortida es donen els panets als assistents i després es fa una ballada de gegants. La festa acaba amb un concert de música en el que participa la Coral Santa Maria d'Avià i que es fa a la tarda a l'Ateneu. L'aplec és organitzat per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-133 | Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>Tot i que el patró de l'església és Sant Serni, la festa es celebrava per Sant Lluc, el 18 d'octubre, o el diumenge posterior a aquesta data. Amb motiu de la festa al matí es celebrava missa i per la tarda es resava el rosari, acabant el dia amb un ball rodó. Era tradició donar un panet als assistents, motiu pel qual el prior passava per les cases a recollir blat per tal de fer-los. El pa que sobrava de l'aplec era subhastat i els diners que es recollien eren per la capella. Al 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 ja consta la celebració de l'aplec a finals d'octubre dient que la festa era molt concorreguda i que es demanava la presència de la Guàrdia Civil per tal de garantir l'ordre. Quan es va destruir l'església l'any 1936 es va deixar de dir missa, però sembla que la festa es va continuar fent, tot i que no sempre. L'any 1990, amb motiu de celebrar la recent restauració de l'església es va tornar a recuperar la festa.</p> | 42.0648939,1.8013395 | 400830 | 4657676 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 38658 | Aplec de l'ermita del Remei de Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer | <p>RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L'aplec s'inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L'aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d'Avià.</p> | 08011-134 | Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | <p>El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebra l'aplec, tot i que anteriorment ja s'havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l'any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.</p> | 42.0851893,1.8393731 | 404007 | 4659887 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Social | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 38710 | Aqüeducte del Molí de Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-ballus | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIX | <p>Seguint la riera d'Avià amunt des de la resclosa del molí, trobem un aqüeducte de pedra d'un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l'aigua a través d'un canal des de la riera fins al molí. Actualment aquest aqüeducte es troba molt tapat per esbarzers i és de difícil visibilitat.</p> | 08011-186 | Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d'Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l'Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L'any 1900 el molí l'utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l'any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L'any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l'any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l'any 1954 d'estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.</p> | 42.0502800,1.8532300 | 405101 | 4655995 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 38706 | Aqüeducte del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XX | <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> | 08011-182 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> | 42.0845400,1.8303500 | 403260 | 4659825 | 1905 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38543 | Arxiu municipal d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-davia | <p>PEDRALS, Xavier (1997). Inventari de la Documentació de l'Arxiu Municipal d'Avià. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> | XVIII-XX | <p>El fons arxivístic municipal d'Avià esta repartit en dos fons documentals diferenciats: per una banda aquell que forma l'Arxiu Municipal, i per altra un fons composat per elements diversos i que es troba disseminat a l'Ajuntament nou. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Avià és format principalment per documentació generada per l'Ajuntament i està classificada en cinc seccions: fons municipal (1759-1996), entitats supramunicipals (1963-1996), Falange (1942-1976), Jutjat de Pau (1868-1996) i entitats privades (1872-1996). Es conserva documentació a partir de la segona meitat del segle XIX, així com alguns documents esparsos anteriors: 2 volums del segle XVIII molt interessants al tractar-se de cadastres i comptes municipals, i algun document solt del XVII (1683). En total la documentació ocupa un volum de 82 m lineals repartits en dos dipòsits situats a l'Ajuntament Vell. El segon fons es troba repartit en diferents dipòsits a l'edifici actual de l'Ajuntament i esta format per: un arxiu de les revistes municipals 'Butlletí Informatiu', 'Ressò' i 'Ressò de ressò' des de 1979 fins a l'actualitat, programes de les diferents festes (Major, Segar i Batre, aplecs,...), un arxiu de premsa format per articles de diferents diaris que han publicat temes sobre el municipi (principalment Regió 7), la col·lecció de llibres publicats sobre el municipi a càrrec de l'Associació Cultural El Vilatà, així com documentació de diferents activitats en les que ha col·laborat o ha organitzat l'Ajuntament. Cal assenyalar que la documentació generada per l'Ajuntament es barreja amb aquella generada per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-19 | Ajuntament d'Avià: Plaça Ateneu. 08610-AVIÀ | <p>L'actual inventari de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal va ser realitzat per Xavier Pedrals i Costa, arxiver de Berga, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, de març de 1996 a setembre de 1997. Anteriorment la documentació es trobava repartida entre els edificis de l'actual Ajuntament a la plaça de l'Ateneu i a l'antic edifici ubicat al carrer Abat Oliba; tot i que la documentació més antiga es trobava ordenada, no existia cap inventari. En fer l'inventari l'any 1997 es va unificar la seva ubicació a l'Ajuntament Vell, tot i que la documentació més moderna generada per l'Ajuntament es troba en les actuals dependències municipals. El segon fons ha estat fruit de la recopilació de material divers generat per les activitats realitzades i es va incorporant contínuament documentació.</p> | 42.0772543,1.8228292 | 402627 | 4659024 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els documents més antics i interessants de l'Arxiu Municipal són: - Comptes municipals, de 2 maig 1759 a 27 març 1864, amb anotacions de 1683 a les dues darreres pàgines. (Lligall). - 'Catastro de casas y tierras del lugar de Abia, corregimiento de Manresa y subdelegación de Berga', año 1767. (Llibre). - 'Distrito municipal de Avià. 1862. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de los productos, gastos y utilidades de cada uno de los propietarios, colonos y ganaderos existentes en el término jurisdiccional del mismo, con expresión de la calidad y la cantidad de cada objeto de imposición'. (Llibre). La col·lecció de llibres publicada per l'Associació Cultural El Vilatà i escrits per Josep Rafart consta dels següents títols: Avià i el teatre (1993), Avià i el futbol (1994), Avià i els pessebres (1995), Avià i les Caramelles (1995), La Coral Santa Maria d'Avià (1996), Avià i les associacions de pares (1997), Avià i les sardanes (1998), L'Ateneu d'Avià (1999), Els Isards i el centre d'esplai d'Avià (2000). La revista Ressó està formada per 14 números (1983-1988); la revista Ressó de Ressó està formada per 40 números (1989-2001). El Butlletí d'Informació Municipal (1979-1983) està format per 17 números. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38546 | Arxiu parroquial d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-davia | XX | <p>El fons parroquial de Sant Martí d'Avià és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil. Tenim constància de l'existència d'arxiu a la parròquia de Sant Martí d'Avià al menys des del segle XIV, però tots els llibres sacramentals van ser cremats durant la Guerra Civil igual que d'altres objectes de les esglésies. Es va fer posteriorment un llibre en el que es van recollir, a partir d'informació oral, les dates de partides de naixement, matrimoni i òbits d'abans de la Guerra que la gent recordava. Actualment hi ha llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat.</p> | 08011-22 | Nucli antic. Església de Sant Martí d'Avià: c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Martí és curta, ja que tan sols es compta amb llibres sacramentals des de 1939 a l'actualitat degut a la desaparició de tots els documents anteriors a l'inici de la Guerra. La desaparició va motivar que es fes un llibre, l'any 1939, que recollia la informació que van donar els feligresos sobre actes realitzats a l'església com bateigs, casaments i enterraments que recordaven, per tal de facilitar les tasques eclesiàstiques. La parròquia de Sant Martí d'Avià i les seves sufragànies Santa Maria i Sant Serni de Clarà, pertanyien des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, Avià passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació d'Avià a l'Arxiu Diocesà de Solsona, i cap document a l'Arxiu Diocesà d'Urgell.</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | Sabem per d'altres documents aïllats que es van realitzar bateigs, esposoris, òbits i testaments. Així entre els documents que es conserven a la casa Vilamarí hi ha un llibre on apuntaven els bateigs, casaments i defuncions de la família on s'especifica que es celebraven a Sant Martí d'Avià (de 1663 a 1846). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38700 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols | XIX | <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> | 08011-176 | Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA | <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 38566 | Barraca de Vilamarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vilamari | <p>DANES I TORRAS, J. (1930). Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana. Butlletí del C.E.C.</p> <p>'Cadastre de 1767. Amillarament de 1862'. 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona).</p> | XVIII | <p>Aquesta és una masoveria petita de la casa Vilamarí. De planta quasi quadrangular, amb teulada a dues vessants i façana orientada a migdia seguint l'estructura clàssica de Danès i Torras (1930). És construïda sobre roca, amb els murs de pedra i tàpia, i petites finestres amb llindes de pedra. Per la façana de ponent té adossats dos petits coberts i un al costat dret de la façana principal, elements que li afegeixen bellesa a una casa tan senzilla. L'escala que puja al pis seria exterior en un inici i posteriorment es va fer una caixa que sobresurt de la façana per integrar-la a l'interior. L'estructura és de tres crugies, amb planta baixa on hi havia les corts i ara habitacions, pis on ara hi ha la vivenda, i golfes. La porta d'entrada, que queda tapada pel cos de l'escala, té la llinda de fusta, igual que les llindes interiors. A la planta baixa hi ha alguns murs fets de tàpia per la part interior i es conserven les menjadores i la boca del forn. Davant de la casa s'obre una extensa era amb un cobert de pedra que va ser ampliat a inicis dels anys vuitanta amb parets de maó. No conserva elements remarcables excepte objectes antics de pagès que col·lecciona l'actual habitant.</p> | 08011-42 | Barraca de Vilamarí. Camí d'Avià a Vilamarí. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>No s'ha trobat documentació que indiqui la data de construcció d'aquesta casa, però podria tractar-se del mas Lavall o del mas Saura que es trobaven a prop de Vilamarí, derruïts i deshabitats al 1701 (Capbreu de Serrateix, ADS). Possiblement aquesta masoveria fou construïda sobre les restes d'algun d'aquests masos anteriors a mitjans del segle XVIII, coincidint amb un període de prosperitat econòmica de l'agricultura que es reflexa a la casa Vilamarí amb les ampliacions realitzades, i amb la construcció d'aquesta masoveria i de la de La Serra. Es va mantenir com a masoveria fins a mitjans dels anys vuitanta en que va passar a règim de lloguer.</p> | 42.0595293,1.8300178 | 403195 | 4657048 | 1767 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38566-foto-08011-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38566-foto-08011-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38720 | Bassa de cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-20250511195920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-20250511195959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-foto-08011-196-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 38539 | Bassa de cal Titó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-tito | <p>RAFART, J. (1993). Avià i el teatre. Col. L'Escambell, núm. 3. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | Tot i que la bassa és tancada, dintre s'ha acumulat brutícia i deixalles. | <p>Bassa d'uns quinze metres de longitud per sis d'ample excavada en un sòl de roca i cercada amb un mur de pedra de poca alçada. Al costat est s'ha aprofundit l'extrem per crear un pou d'uns quatre metres de profunditat que servia per provocar un salt d'aigua. Pel costat sud, des dels horts de sota, es pot veure la paret de roca i l'alçada que podia aconseguir aquest salt. Actualment la bassa esta buida i s'ha tancat amb un vallat reixat.</p> | 08011-15 | Nucli antic, zona sud. Travessia carrer Padró. 08610 AVIÀ | <p>La bassa es va crear davant la casa de Ramon Serra, cal Titó, en buidar una antiga tina excavada a la roca per extreure pedra destinada a la construcció l'edifici de l'Ateneu Obrer al lloc on actualment hi ha la botiga de ca l'Eugènia. Ramon Serra va aprofitar la grandària de la bassa i l'alçada del marge per la part de baix, per provocar un salt i moure una turbina que va proporcionar llum a tot el poble cap a l'any 1917. Hi va instal·lar unes rodes, a una distància de gairebé vint metres entre la més alta i la més baixa, amb unes corretges en les quals va muntar uns catúfols de fusta. Amb la força proporcionada pel salt d'aigua, els catúfols, que aproximadament feien un metre d'amplada, giravoltaven i feien anar el generador, convertint-se en una centraleta elèctrica. L'aigua de la bassa provenia del dipòsit del poble que s'utilitzava per omplir els quatre rentadors públics: cal Metge, cal Cota, cal Salvans i cal Titó, aquest darrer al costat de la bassa. Segons l'acta d'un ple municipal de l'any 1918, l'Ajuntament es va negar a pagar a Ramon Serra el material que s'havia gastat per instal·lar l'enllumenat elèctric als carrers i places del poble. Més endavant es va encarregar la família Rosal (propietaris de la colònia Rosal i de Graugés) del subministrament elèctric d'una part del municipi d'Avià.</p> | 42.0761338,1.8257767 | 402869 | 4658896 | 1917 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-foto-08011-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38539-20250507184155.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Ramon Serra de cal Titó | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 38608 | Bellús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellus | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Temes d'Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> <p>ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149.</p> | XVII-XIX | La teulada està en molt mal estat i s'ha enfonsat una part que ha arrossegat el pis d'una habitació al nord-oest. Al moment de tancar l'inventari s'acabava de restaurar la teulada i netejar l'interior de la casa. | <p>Ballús és una de les masies més grans d'Avià que va ser construïda en diferents èpoques. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants, tres pisos i golfes, de la que destaca la façana sud amb dos cossos de galeries superposades amb sis arcs de mig punt simètrics cada una. Inicialment la casa estava formada per un cos central al que es van afegir altres cossos pels dos costats posteriorment. Aquesta zona central a la planta baixa té el sostre fet de bigues de roure i lloses. A aquest es va afegir un cos pel nord-oest quedant una planta en forma de L. Posteriorment es faria el pis principal de la zona nord presidit per la sala, espai central al que s'obren les habitacions, un total de sis, dues amb alcova Únicament una finestra té una data gravada bastant esborrada, en la que sembla posar 1775, data que correspon a aquesta tercera ampliació. A la sala hi ha la caixa del rellotge encastada a la paret i que conserva les portes de fusta, una capella també encastada amb portes i que és coberta amb mitja volta d'aresta suportada per petites columnes fetes de pedra i policromat tot el conjunt. Al costat de la porta d'entrada del nord oberta al segle XIX es troba tapiada l'antiga aigüera amb rajoles de decoracions florals. Tant la sala com les habitacions conserven la pintura de les parets característica de l'època romàntica. La següent ampliació correspondria a la data d'obertura de la porta nord: 1857 flanquejada per les lletres JPh. BL. (Josep Ballús) i de l'escala de pedra i pati construïts sobre una volta d'aresta de maó que engrandeix la casa per la façana nord i que s'obre a l'exterior a través de dos grans arcs de mig punt. També en aquesta època es va ampliar la casa pel sud, afegint un grup de nou voltes d'aresta de maó en grups de tres, suportades amb pilars també de maó i que s'obren a la façana sud amb tres arcs de mig punt de maó (dos d'ells ara tapats). En fer aquesta ampliació el pis principal va ser adaptat per dues vivendes. Una, la més antiga del cos nord, i una altra al cos sud que s'obre a una eixida de sis arcs de mig punt a la que s'accedeix a través d'una habitació amb la porta emmarcada en un arc de mig punt amb relleus de guix a l'intradós. El segon pis també es van adaptar dues vivendes més petites al cos construït al segle XIX, de les que encara es pot veure una cuina amb fogons, i que també tenen galeria amb arcs simètrica a la del pis inferior, i el terra de rajols de pedra. A les golfes es poden veure les encavallades de fusta que suporten la teulada que és d'una amplada considerable. Totes les finestres tenen les llindes i muntants de pedra, i tan sols una és motllurada, a la façana nord. Quatre són les portes que donen accés a la casa: la més antiga a la façana de ponent, una més moderna a la façana nord, la que dóna accés a les voltes pel costat sud, i altra a la façana est d'arc rebaixat; les dues últimes són a peu pla i les altres obertes al primer pis. Davant de la casa hi ha una capella i molts coberts construïts en diferents èpoques, així com la casa dels masovers, també de pedra i maó.</p> | 08011-84 | Casa Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>Ballús és situada al terme de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. La primera referència documental la trobem al fogatge de 1497 on consta Pere Ballús de Coromines a la parròquia d'Obiols. També surt Joan Ballús al mas Corominas a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols al fogatge de 1553. Aquest mas Coromines va canviar el nom pel de Ballús, cognom del propietari. Al capbreu de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA) el mas Ballús era de Joan Ballús i Salvans, i depenia del monestir. Degut a que Ballús era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, va ser nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985). En aquesta època es va donar un fort impuls a la casa i es va construir la masoveria Terradelles i el molí. A l'Amillarament de 1862 Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. En aquesta època d'esplendor la masia va ampliar-se fent-se una part important de la casa, la capella i la masoveria del Collet i posant colons a totes les cases. Tota la propietat va ser comprada per la família Canudas l'any 1922. La masia havia estat habitada per quatre famílies a la vegada i la distribució interior es va adaptar, per això hi ha quatre cuines. Fins a inicis del segle XX va ser una de les cases més importants i de més producció d'Avià.</p> | 42.0520200,1.8599700 | 405662 | 4656181 | 1867 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38608-foto-08011-84-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Encara que la capella forma part de la casa, en estar separada d'aquesta, s'ha fet una fitxa a part. Recentment s'ha modificat el topònim que antigament era Ballús per Bellús. Degut a què fa anys que la casa no s'ocupa, es conserven diferents estris relacionats amb el passat agrícola: ventadores, una màquina d'esgrunar blat de moro, arreus, rampills i altres elements. Es conserven també els graners a les golfes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 38572 | Ca la Verònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-veronica | XX | <p>Ca la Verònica és una casa construïda d'un sol cop, formada per planta baixa i tres pisos, teulada a dues vessants, façana principal orientada a migdia. La simetria de la façana només es trenca pel desplaçament de la porta d'entrada a un costat; es caracteritza per la galeria amb dos arcs carpanels oberts que es repeteix als tres pisos. A les altres façanes té finestres més petites o rectangulars amb llindes de maó. Una porta pel costat nord dóna accés al primer pis, aprofitant el desnivell. Els murs eren fets de pedra barrejada i després arrebossats.</p> | 08011-48 | Ca la Verònica 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1910 amb una distribució de façana que recorda altres cases de la mateixa època, com la Roureda. La casa resta abandonada des de fa uns deu anys, quan van marxar els masovers i darrerament, per perill de que la teulada caigués degut al mal estat, s'ha fet nova i s'han reforçat els interiors.</p> | 42.0709000,1.8243900 | 402746 | 4658317 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 38596 | Cal Bep Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-nou | XX | <p>Casa de construcció senzilla seguint la tipologia de les masoveries de principis del segle XX. Amb teulada a dues vessants, amb parets de pedra barrejada i cantoneres, portes i finestres d'obra vista. A la façana de llevant hi ha dos balcons a les golfes fets amb arc de volta de cordill, i la porta principal es troba a la façana de ponent coberta per un terrat que es va fer tardanament. El ràfec de la teulada és decorat amb rajols posats de biaix, com veiem també a la Roureda Nova. Pel costat nord s'han afegit dos coberts, un darrera de l'altre. Davant la casa hi ha un viver amb els murs cimentats i un cobert de la mateixa època que la casa.</p> | 08011-72 | Cal Bep Nou 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa es va construir l'any 1910 com a masoveria depenent de cal Bep Vell.</p> | 42.0683200,1.8362200 | 403721 | 4658017 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38596-foto-08011-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38595 | Cal Bep Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep-vell | <p>Amillaraments d'Avià de 1862 i de 1881. Registro de Casas de Campo de 1856. (AMA).</p> | XVIII | <p>Masia coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Fou ampliada amb un cos davanter amb quatre pilars de pedra que deixen oberta la part de les golfes formant un gran assecador amb barana de fusta. També s'afegí un cos lateral a la dreta allargant un vessant de la teulada. Els quatre pilars remarquen l'antiga estructura clàssica de la masia, amb tres crugies i quatre parets mestres. La porta principal amb llinda de fusta es troba endarrerida degut a l'ampliació davantera que forma un porxo. Davant la casa s'obre una àmplia era que arriba fins la riera d'Avià i que era tancada davant de la casa per un mur de pedra del que actualment queden poques filades. Possiblement aquest mur corresponia a un antic cobert. Tots els murs són arrebossats excepte els pilars que es mantenen d'obra vista.</p> | 08011-71 | Cal Bep Vell. 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa, que es troba davant de la riera d'Avià, l'any 1856 rebia el nom de casa de la Riera propietat de Juan Santamaria de Serrateix, igual que al 1862. A l'Amillarament de 1881 s'especifica que el manso de cal Riera o Cal Bep era de Miquel Santamaria de Serrateix. Desconeixem si aquesta casa tindria alguna relació amb el possible molí medieval que trobem davant de Lluert, ni si tenia relació amb altra casa propietat dels Santamaria de Serrateix anomenada Casanova i que també surt al 1862. Els masovers actuals fa uns 18 anys que hi són.</p> | 42.0683100,1.8314100 | 403323 | 4658021 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38595-foto-08011-71-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els actuals masovers conserven diferents estris agrícoles antics: un carro amb la guarnició per l'ase, tres arreus de ferro de diferent tipus, rasclets, corrons i altres petits estris. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38709 | Cal Candela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candela | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | Està semi enderrocada | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. Presenta mal estat de conservació ja que està deshabitada, tot i que es manté la volumetria. A la façana de migdia té adossat un cos cobert amb teulada d'un sol vessant que faria funcions de cobert agrícola. Davant de la casa hi ha les ruïnes d'altres construccions, probablement una pallissa de doble crugia. Es troba situada en un entorn rural envoltada de camps de conreu.</p> | 08011-185 | Molí del Castell | <p>Aquesta casa era una de les masoveries de la casa Sant Elies. A l'amillarament de 1862 es nomena com a propietària del mas Sant Elies a Mariagna Sala de Berga, que també posseïa la capella, Can Candela i la Baga, masoveries que serien construïdes a finals del segle XVIII. La mateixa família ha ocupat la casa des de la seva construcció, tot i que el cognom Sala canvià els anys 40 quan la pubilla es casà amb un Tubau.</p> | 42.0795600,1.8513200 | 404987 | 4659248 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38621 | Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castanyer | <p>ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149.</p> <p>GOL I ROCA, Antoni (1987). L'última conjuració (Berga, 1873). Document mecanoscrit dipositat a la Biblioteca de Berga.</p> <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillaraments d'Avià de 1862 i 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII-XIX | Desapareguda | <p>Es tractava d'una gran masia formada per la casa principal i una sèrie de coberts al voltant, així com altres elements solts entre els que destaca la capella dedicada a la Mare de Déu del Remei, una bassa i una font amb pica. La casa de Cal Castanyer actualment no existeix ja que va ser ensorrada a finals de l'any 2004 en iniciar les reformes de la casa i degut a que l'estructura estava malmesa. Actualment només resten els coberts de l'entorn de l'antiga casa i l'ermita. Es manté a l'inventari per haver estat una de les masies significatives del poble. Desconeixem la data de la primera construcció, però si es podia observar clarament que es van fer afegits posteriors, principalment al segle XVIII. La casa era de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana i adaptada al desnivell del terreny. Tenia dues portes d'entrada, una a cada façana, que donaven accés a la planta baixa i al primer pis, respectivament. Al mur de ponent es distingien clarament els cossos que es van afegir al cos inicial de la casa fins a un total de tres. El primer cos, situat al centre de la construcció, era fet amb carreus ben tallats i grossos a les cantoneres, pedra de diferents tamanys alternada amb carreus a la planta baixa i al pis, i a les golfes la pedra utilitzada era petita i principalment còdols. Els dos cossos afegits a cada costat van ser construïts amb còdols grossos. El de la dreta amb tàpia encofrada entre llates de fusta verticals al primer pis i a les golfes, mentre que a la planta baixa destacava un arc carpanel tapiat posteriorment i que formaria inicialment un porxo amb altres dos arcs, també tapiats, que es trovaben a la façana principal oberta a migdia. Aquesta façana estava recolza en un contrafort i tenia dues galeries formades per dos arcs de mig punt d'obra al pis i a les golfes que serien oberts en una època posterior; els dos arcs del pis conservaven pintures a l'intradós representant sis sols blaus sobre un fons vermell. A aquesta mateixa època corresponia una tercera ampliació que s'afegí a la façana de darrera augmentant la superfície total de la casa, realitzada també amb còdols i cantoneres ben escairades. La porta que es va obrir en aquest cos tania gravada la inscripció 'El mas Vell 1829'. Totes les finestres van ser reformades tardanament ja que eren d'obra vista. A l'interior s'apreciaven aquestes ampliacions i la distribució de la casa en tres crugies amb la sala situada a la crugia central i amb un pilar quadrat exent al centre. La comunicació entre el cos central i els afegits de darrera es feia a través d'un arc carpanel que va permetre ampliar la longitud de la sala. Les habitacions eren situades als dos costats de la sala, destacant la habitació principal al costat est, amb alcova marcada per un arc engolat decorat amb motllures i petxina al centre, enguixats als angles de les parets i decorada amb pintures noucentistes amb motius vegetals i geomètrics de gran bellesa. La sala i la resta d'habitacions estaven decorades amb aquest tipus de pintures que també trobem a les cases Ballús i Vilamarí. Al costat de la casa pel cantó nord-est hi ha una petita capella a la que es podia accedir a través d'un passadís elevat des del primer pis de la casa, al costat de la qual i ha la bassa amb murs de pedra. Als jardins destaca una font situada dins d'una fornícula coberta amb mitja cúpula decorada amb pintura en forma d'ones i nervis del mateix estil que les de l'interior de la casa, i amb una pica circular de ceràmica que darrerament s'ha restaurat. Darrera de la casa hi havia una masoveria que tania gravada la data 1888 a la llinda de fusta de la porta i que actualment s'ha reformat convertint-la en apartaments.</p> | 08011-97 | Paratge de Cal Castanyer 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | <p>Tot i la desparació total de la casa, mantenim l'apartat de recopilació històrica. La manca de documentació a la mateixa casa no ens permet saber la data exacta de construcció, però podem prendre la data de 1515, que s'esmenta a l'escriptura de propietat, com la que correspondria a la primera construcció que es troba actualment al centre de la casa i oculta pels posteriors afegits. A un moment immediatament posterior correspondria el cos davanter que formava un porxo amb arcs. El document més antic que hem trobat és un llevador de cens de 1742 per al tinent del Corregidor (documentació del mas Vilamarí) en que cal Castanyer pagava 9 sous, situant-se entre les cinc que més pagaven. Al Capbreu de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA) el mas Castanyer era de Manuel Canal i Corominas de la parròquia de Sant Martí d'Avià depenent del monestir de Ripoll, i al Cadastre de 1767 era propietat de Juan Canal i Castañé. En aquesta època, a finals del segle XVIII, es farien més ampliacions a la casa: s'afegeix un cos a darrera, es fa més gran la sala, es decoren les llindes i muntants de les portes que comuniquen la sala amb les habitacions i s'augmenta l'alçada total en un pis. Les reformes més importants es farien durant la primera meitat del segle XIX, moment en que els propietaris tenen cinc masoveries i la casa és una de les més fortes de la zona. En aquesta època es fa una nova ampliació per darrera (hi ha la data 1829 a la porta), s'obre el doble cos d'arcades de mig punt que formen una eixida al pis i una altra a les golfes, es fan habitacions a una part de les golfes i es decora l'habitació de l'hereu amb un arc trilobulat que separa l'alcova. A l'Amillarament de 1862 cal Castanyer era de José Canal i Gamisans junt amb les cases l'Horta, la Noguera, cal masover del Castanyer i el Pou. En aquesta època es farien els elements decoratius: una font al jardí coberta amb mitja volta i decorada amb pintures noucentistes fetes a la calç, la decoració de l'interior del pis de la casa amb pintures decoratives i la construcció de l'ermita de la Mare de Déu del Remei. L'any 1886 la casa era de Ramona Canal i Grau, filla de l'anterior i pubilla que va vendre la propietat sencera amb 4 masovers a José Puiggrós. Al 1896 consta com a propietat de Dº Cristina Florejachs Roca amb: fusteria, paiseta, casa del colono, Horta, Noguera, Granges i altres cases fins a sumar deu masoveries. Al 1930 era de José Barniol Molas i tenia annexes les masoveries: la Noguera, l'Horta, la Serra i la Granja. Els hereus de Josep Barniol van vendre la casa als actuals propietaris l'any 1999. Els nombrosos canvis de propietari des de finals del segle XIX, quan la casa deixa de ser dels Canal en vendre la propietat la pubilla, van donar com a resultat un deteriorament progressiu de la casa amb un abandonament que ha fet malbé molts d'aquests elements. Probablement aquesta davallada s'iniciés durant la tercera Guerra Carlina amb els saquejos que va patir la casa, així com d'altres properes (Molí del Castell, Sant Bartomeu i Noet), l'any 1873 pel grup de 'Voluntaris de la República' capitanejats per Joan Martí, 'El Xic de les Barraquetes', buscant carlíns que s'amagaven a les cases de pagès dels entorns de Berga (GOL, 1987). Cal Castanyer, junt amb les altres cases citades, recolzaren la causa carlista i, encara que desconeixem la implicació real d'aquestes, la tradició oral de la gent d'Avià recorda que durant el darrer setge als carlíns s'hi va instal·lar un hospital de campanya a la casa. Possiblement aquests fets van provocar la venda de la casa l'any 1886 feta per Ramona Canal i Grau. Temps després, acabada la Guerra Civil de 1936 la casa i les masoveries colindants van ser habitades per nou famílies.</p> | 42.0851600,1.8393200 | 404003 | 4659883 | 1742 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38621-foto-08011-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38621-foto-08011-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38621-foto-08011-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa de Cal Castanyer actualment no existeix ja que va ser ensorrada a finals de l'any 2004 en iniciar les reformes de la casa i degut a que l'estructura estava malmesa. Actualment només resten els coberts de l'entorn de l'antiga casa i l'ermita. Es manté a l'inventari per haver estat una de les masies significatives del poble. | 98|99|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 38589 | Cal Ceba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceba | <p>'Registro de las casas de campo y aforados de guerra' , 1856, Arxiu Comarcal de Berga.</p> | XVIII | <p>Masia que ha sofert diferents transformacions al llarg del temps i en la que encara es veuen parts de la primera construcció feta amb tàpia. La façana és orientada a ponent, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. En els murs es barregen zones de pedra amb maó i tàpia, deixant veure clarament les etapes cronològiques de l'obra, amb cantoneres de maó, igual que les finestres i galeries més noves orientades al sud. Una sèrie de coberts envolten la casa que es dedica a l'agricultura.</p> | 08011-65 | Cal Ceba, Graugés, 08610 AVIÀ | <p>Els actuals propietaris de la casa fa cinc generacions que hi viuen i conserven documentació en paper privada des de mitjans del segle XIX, entre els que destaquen capítols matrimonials (1871, 1876, 1904, 1934, 1952) i cartes de pagaments a l'Ajuntament d'Avià. Aquesta casa coincideix temporalment amb la construcció d'altres dels entorns, com Carbonells, dedicades a l'explotació agrícola. La primera documentació que trobem és de l'any 1856, al 'Registro de las casas de campo y aforados de guerra' (Arxiu de Berga), on consta Ramon Rafart.</p> | 42.0725600,1.8534200 | 405150 | 4658469 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La família conserva poca documentació privada des de mitjans del segle XIX. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38674 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix | <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> | XIX | <p>Cal Coix és una casa que s'anà construint en diverses etapes. La construcció més antiga es troba ficada a dintre de l'actual. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les cantoneres són de pedra, però els materials dels murs resten tapats per l'arrebossat. Únicament hi ha una data gravada a l'interior de la casa: 1816. Fa pocs anys es va fer una important rehabilitació dividint la casa en diferents habitatges en lloguer.</p> | 08011-150 | Cal Coix. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ | <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XIX. La primera notícia la trobem a l'Amillarament de 1862 era propietat de Mariano Gironella de Berga.</p> | 42.0817300,1.8281800 | 403076 | 4659515 | 1816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38530 | Cal Gabarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gabarro | <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII | <p>La casa actual és una construcció de finals del segle XVIII (hi ha la data 1826 a una llinda de fusta d'una petita porta exterior per la façana del carrer Abat Oliba), tot i que es va construir aprofitant elements anteriors que en part pertanyien a l'església i a la rectoria de l'antiga parròquia de Sant Martí d'Avià. A la façana del carrer del Portal hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat i de considerables proporcions, fet que fa suposar que fos una antiga porta de la rectoria, i que correspon a la casa anomenada cal Serra. A l'interior de la planta baixa es conserva un arc diafragma, així com un bordó tallat que remata la part superior d'un dels murs interiors. L'any 1981, en fer-se reformes a la casa , es va trobar en una paret un capitell escantonat que es guarda a la casa i que es va catalogar com romànic (AA.DD., 1985). Segons informació oral del propietari Ramon Gabarró, en fer les reformes es van trobar tombes excavades a la roca que es van tapiar; actualment davant de la porta que dóna a la Placeta dels Estudis es distingeixen unes tombes antropomòrfiques excavades a la roca i re-omplertes de ciment. Al costat de la porta adovellada i a sobre d'un pilar de pedra s'ha posat una pica de pedra que fa uns anys estava al terra de la plaça. Les múltiples reformes que s'han anat fent impedeixen esbrinar l'evolució arquitectònica.</p> | 08011-6 | Nucli antic, c/ Abat Oliba, 9. 08610 AVIÀ | <p>El lloc que ocupen actualment cal Gabarró i la casa contigua, cal Serra, era el que ocupaven la rectoria, la casa del campaner i l'antiga església de Sant Martí construïda en època romànica i que es va enderrocar a finals del segle XVIII per traslladar-la a la actual ubicació. Es troben situades al punt més alt de la sagrera i envoltades d'altres cases que formen un petit nucli tancat al mig del que seria la Vila medieval d'Avià. El cementiri de l'església es trobava al lloc que actualment ocupa l'edifici de l'Ajuntament Vell que es va construir a inicis del segle XX.</p> | 42.0774952,1.8253116 | 402832 | 4659049 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-20250507183108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-20250507183603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38530-foto-08011-6-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els elements destacables d'aquesta casa són: les restes de l'arc diafragma, el fragment de bordó decoratiu, les sepultures i el capitell (del que hi ha fitxa a part). La fotografia nº 2 es va fer abans de que la paret s'enguixés. Cal considerar la zona com expectativa arqueològica. | 93|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38656 | Cal Gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gris | <p>Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià). Llibre de la família Beringues de Cal Gris.</p> | XVIII | <p>Aquesta és una casa de planta allargassada, teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta, pis i golfes. L'obra és de pedra amb les cantoneres ben escairades i ha estat fruït d'ampliacions, la més important realitzada a inicis del segle XX, moment en que li van donar l'estructura actual. A l'interior es conserven tres voltes de canó, dues corresponen a la construcció original i orientades N-S, i la tercera orientada E-W correspon a la primera ampliació de la casa que afegí un cos a la façana de migdia. Davant de la casa es va construir un cobert de pedra l'any 1887, data que estava gravada en la llinda de la porta i que es va trencar en fer unes remodelacions; s'ha substituït per una llinda amb les dates de construcció (1887) i remodelació (2001).</p> | 08011-132 | Cal Gris, Obiols, 08610 AVIÀ | <p>L'any 1885 va comprar la propietat Josep Beringues Postils, procedent de la casa Ardèvol (Cardona), besavi de l'actual propietari, a Antonia Calveras. En aquell moment ja existia un petit edifici sobre el que es va bastir l'actual que es fruït de diferents ampliacions i modificacions. Aquesta primera casa tenia la façana oberta al costat de migdia i el carener perpendicular a la façana, formant dues crugies paral·leles al carener i cobertes amb volta de canó de pedra, amb un sol pis. Possiblement aquesta primera construcció dati de finals del segle XVIII, ja que no s'esmenta al cadastre de 1767, però sí a documents de 1800. Amb les primeres ampliacions es van afegir uns coberts a la façana de migdia cobert amb una volta de canó orientada E-W. Això va donar peu a fer unes reformes a finals del segle XIX que van ampliar la casa per la façana sud, van augmentar l'alçada afegint un pis, es van obrir finestres més grans i es va canviar l'orientació de la teulada i de la façana principal. Actualment la casa presenta l'estructura que es va donar en aquesta ampliació, amb la façana oberta a llevant i el carener de la teulada paral·lel a la nova façana.</p> | 42.0639739,1.8619252 | 405842 | 4657505 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38656-foto-08011-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els propietaris han realitzat un llibre amb la història de la família i dades sobre l'evolució de la casa, així com una sèrie de maquetes que expliquen l'evolució arquitectònica de la casa amb les diferents etapes constructives. Conserven una premsa de vi de tamany petit que procedeix de la casa Montorsí. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38641 | Cal Janó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jano | <p>Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>L'actual casa de cal Janó és un edifici totalment nou realitzat l'any 1999 aprofitant l'existència d'un antic edifici. La casa antiga era molt petita i feta de tàpia que tenia una porta amb llinda de fusta sobre brancals de pedra. Al segle XIX es va fer una important ampliació que va triplicar el tamany de la casa, feta amb pedra barrejada i cantoneres d'obra vista. Al galliner que hi havia al costat hi havia una pedra amb la data 1878 gravada. La casa actual conserva l'estructura amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia.</p> | 08011-117 | Cal Janó. La Rovira. 08610 AVIÀ | <p>Desconeixem la data de construcció de la primera caseta, però per l'estructura endevinem que seria cap a finals del segle XVIII. Als Amillaramanets de 1862 i 1879 la Casita de can Janó era de José Mercadal, que va ser el responsable de l'ampliació que es va fer en aquesta època.</p> | 42.0732000,1.8208000 | 402453 | 4658576 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38641-20250511195333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38641-20250511200250.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat que es va fer l'any 1983 hi ha la fotografia de la casa original. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38535 | Cal Mas Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-nou | <p>AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona. CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> | XVIII-XIX | <p>Masia situada a l'eixample del nucli antic, a la zona del Padró. Cal Mas Nou d'Avià és una masia relativament moderna feta d'un sol cop i que presenta una elegant façana caracteritzada per la seva simetria. La casa és de planta quadrada, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, murs exteriors de pedra, amb planta, dos pisos i golfes. Dues arcades de pedra d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa comuniquen la casa amb l'era, que encara conserva l'enllosat de rajols. Al primer pis, una eixida amb dues arcades d'arc de mig punt rebaixat de maó amb un rellotge de sol al centre. La resta de finestres segueixen una perfecta simetria i les golfes s'il·luminen amb un únic ull de bou al centre que l'accentuen. La façana és orientada a llevant. A l'interior la planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra i el segon pis ha estat totalment rehabilitat, mentre que el primer pis conserva encara l'estructura de la sala com a eix central de la casa al que s'obren les habitacions i conté elements com l'aigüera de pedra i una fornícula per la imatge religiosa. A les dues façanes laterals es van afegir dos balcons, el del costat esquerra es va fer aprofitant el lloc on hi havia una cisterna d'aigua i un pou de planta octogonal. Davant de la casa s'obre l'era que actualment és tancada per un mur baix i a la dreta hi ha coberts de diferents èpoques entre els que cal destacar l'edifici on es va instal·lar el Sindicat Agrícola d'Avià que es propietat dels Mas. La façana posterior de la casa limita amb el turó del Tossal.</p> | 08011-11 | Nucli antic, Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ | <p>A principis del segle XVIII la família Mas construeix una casa en uns terrenys de la seva propietat situats al Padró, i aquesta passarà a ser la casa pairal de la família. Cal Mas Nou surt per primera vegada a l'amillarament de 1862.</p> | 42.0764500,1.8243100 | 402748 | 4658933 | 1703 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-20250507183946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-foto-08011-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38535-20250507184808.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal Mas Nou és actualment la casa pairal de la família Mas. La família conserva un important arxiu de pergamins, un fons de texts de teatre i una col·lecció de més de 2.000 clixés de fotografies fetes per Ramon Mas els anys 1920, principalment del terme d'Avià. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38534 | Cal Mas Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-vell | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Temes d'Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.</p> <p>PLANES I ALBETS, A. (1985). L'arrendament de les prestacions pageses de caràcter feudal: consideracions sobre la figura del petit arrendatari del segle XVIII. Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida.</p> <p>SERRA, Rosa (1998). Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà. 'L'Erol', nº 57. Pàgs. 34-39).</p> | XIV-XVIII | <p>La casa de cal Mas Vell és fruït de la unió de tres cases, tal i com es dedueix de la façana, de la distribució interior i del que sabem pels documents que conserven els propietaris. És un edifici de planta rectangular distribuït en tres plantes, amb coberta de teula a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i amb una superfície total de la planta de 80 m². La façana principal dona al carrer Portal i la posterior a la plaça Abat Oliba, lloc on es trobava l'antic cementiri de l'església parroquial de Sant Martí; les dues laterals actuen de mitgeres amb les cases que es troben a cada costat (cal Sitges i cal Candela). Els murs exteriors de la façana principal són de pedra barrejada de diferents tamanys, essent més grossos i ben escairats els carreus de les cantoneres; el mur posterior és de pedra a la planta i de tàpia als pisos superiors. La casa té dues portes a la façana principal, una d'arc de mig punt adovellat situada al centre, i una altra a l'esquerra amb llinda de fusta que va ser ampliada amb posterioritat. Les finestres no segueixen un ordre simètric: les de la primera planta han estat ampliades darrerament i s'han tret els ampits; les tres més cèntriques tenen els muntants exteriors decorats amb acanaladures tallades que es troben en molt mal estat degut al tipus de pedra emprada (sorrenca); les finestres de les golfes són més petites i també amb llindes, ampits i cantoneres de carreus de pedra. La façana posterior no té obertures. L'interior de la casa es troba en mal estat ja que fa uns 60 anys que resta abandonada, però es pot observar l'evolució d'aquesta. A la planta baixa del cos central hi ha dos arcs diafragma apuntats, un fragment de paret d'opus spicatum i l'arrencada de l'escala de pedra, essent aquests els elements més antics; la resta ha estat fruït de modificacions degudes a les necessitats dels habitants. Així a la planta les finestres tenen festejadors, es conserva una aigüera encastada a la paret est, un foc a terra de campana ample amb forn de pa, una columna hexagonal al centre i llindes de portes esculpides: una amb el nom de Francesc Mas i la data 1670, i una altra amb un sol i un escut, aquesta darrera es troba tapiada ja que comunicava amb la casa del costat, cal Sitges, del mateix propietari i que s'ha rehabilitat darrerament. Amb les remodelacions es van tapar elements anteriors, com els arcs diafragma. A les golfes es conserva també una llinda esculpida amb la rosa de la bona sort, símbol d'eternitat, i una inscripció il·legible. Aquí es guardava fins fa dos anys una espasa que s'atribueix al Comte d'Espanya.</p> | 08011-10 | Nucli antic, Carrer Portal, 30. 08610 AVIÀ | <p>Gràcies als documents que ha guardat la família sabem part de la història de la casa, així com tenim referències d'altres cases del nucli antic. La primera referència documental la trobem al 1347, quan Jaume Mas compra una terra a la sagrera d'Avià que limita amb una altra terra de la seva propietat. El 1438 Jaume Mas, descendent de l'anterior, compra la casa de Pere de Guarans a la sagrera d'Avià que té a un costat la casa de Brotons i a l'altre la de Ramats. L'any 1524 Francesc Mas de la sagrera compra el mas derruït de Ramats que limita a sol ixent amb el cementiri de l'església de Sant Martí, a ponent amb el camí públic, a migdia amb la casa de la rectoria i a tramuntana amb la casa del mateix comprador. Aquestes dues compres donen origen al conjunt de cal Mas Vell que s'ampliarà posteriorment amb la compra de l'altra casa contigua. La més antiga és la que es va comprar a Pere Guarans i que correspon al cos dels arcs apuntats. Aquest Francesc Mas que va comprar la casa surt al fogatge de 1553. Els Mas eren una família de pagesos de la sagrera que a partir del segle XV van augmentar les seves possessions amb la compra de terres, vinyes i masos al terme de la parròquia de Sant Martí. Segons el capbreu del monestir de Ripoll del 1758-59 , el mas del Mas de Josep Mas de la parròquia de Sant Martí d'Avià estava sota el domini de dit monestir, essent el mateix alou que ja existia al segle XIV procedent de les anteriors propietats dels Guarans. Degut a que cal Mas era la casa que més produïa de la parròquia de Sant Martí va ser nomenada casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda reial (PLANES, 1985). Al principis del segle XVIII la família es trasllada a viure a la nova casa de Cal Mas Nou i a Cal Mas Vell s'instal·len masovers. Actualment s'utilitza com a magatzem i està pendent d'una rehabilitació.</p> | 42.0777162,1.8253961 | 402840 | 4659073 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-20250507185557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-20250507183258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38534-foto-08011-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es va refer la teulada, es van eliminar part dels sostres interiors i es van ampliar les finestres l'any 1999. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38672 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel | <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona.</p> | XIX | <p>Casa molt senzilla que inicialment tenia sis metres d'amplada i que posteriorment s'ha eixamplat de forma molt matussera. Coberta amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migjorn. La porta i les finestres són de maó amb llinda de fusta. Les cantoneres són fetes amb carreus ben escairats, però la casa és arrebossada i tapant ela materials que formen els murs. A la façana s'obria un assecador que fou tancat. Del carener de la teulada surt un ràfec amb llates de fusta sobre bigues.</p> | 08011-148 | Cal Miquel. Polígon de La Valldàn. 08610 AVIÀ | <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XX.</p> | 42.0903806,1.8228829 | 402651 | 4660481 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'accés és possible en cotxe però una mica difícil ja que s'ha d'entrar des del polígon. Una mica abans d'arribar a la casa hi ha la Font Caldes, on s'origina la riera Font Caldes o Font Calda que travessa tot el terme d'Avià. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38619 | Cal Ovelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ovelleta | <p>'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga).</p> | XIX | <p>Cal Ovelleta s'aixeca al peu de l'antic camí Ral de Berga a Cardona i envoltada de camps de conreu. És una petita masia d'aire molt modest, de tres pisos amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. L'estructura forma dues crugies marcades per dos murs a l'interior i que desplacen la porta principal al costat dret. Això també ha marcat una simetria a la façana, trencada al engrandir una finestra a cada pis. Els murs són de pedra i les cantoneres i finestres de maó. Fa pocs anys s'afegí un cos al costat est fet de maó.</p> | 08011-95 | Cal Ovelleta 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | <p>La documentació més antiga és la que proporciona el 'Registro de casas de campo' de 1856, en que la casa era propietat de Domingo Torrabadella de Casserres.</p> | 42.0882200,1.8301300 | 403247 | 4660233 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa ha estat rehabilitada i resta poc de l'antiga casa ja que s'ha modificat considerablement l'aspecte exterior. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 38620 | Cal Pere Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vell-0 | <p>'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1862 i 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Aquesta casa amaga al seu interior una antiga construcció de petites dimensions que únicament disposava de cuina-menjador i dues habitacions. Va ser ampliada en diferents èpoques, la més important feta al segle XVIII. Va ser l'època en que es va fer la façana amb el cos de galeries formades per sis arcs al primer pis i quatre a les golfes construïts amb maons, en que la simetria domina el conjunt. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a sud-est. La teulada té una barbacana sortida amb l'embigat de fusta. Els murs exteriors són fets de pedra petita barrejada amb les cantoneres i algunes divisions intermitges de maó. A l'interior la planta baixa mostra els antics murs de pedres grosses de la primera construcció i s'utilitza com a corts de bestiar. La casa és situada en un lloc elevat a mitja costa de la serra de Noet, fet que li proporciona un domini del territori dels entorns per la seva situació privilegiada.</p> | 08011-96 | Cal Pere Vell 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | <p>La primera casa remunta la seva construcció a la darrera meitat del segle XVII, ja que la ubicació de la casa correspon a la descrita al Capbreu de Serrateix de 1729-32 (ADS) per una caseta anomenada del Serra i que era propietat de Fèlix Gible per venda feta per Josep Serra l'any 1700. Possiblement el nom de cal Pere se li donés a la casa a inicis del segle XIX, corresponent a l'ampliació. Al 'Registro de casas de campo' de 1856 ja es cita cal Pere com a propietat de Mariano de Gironella de Berga i també a l'Amillarament de 1862, junt amb el molí del Castell, la possessió anomenada del Castell, cal Coix, Pagerols i Santandreu. Després és propietat de Teresa de Gironella i al 1893 és de Francisca Serra vídua, repartint-se la resta de propietats entre diferents compradors. L'any 1928 és de Domingo Serra i Serra de Barcelona, fill de l'anterior. Els propietaris anteriors als actuals conservaven documentació de la fundació de la casa, però va ser cremada durant la Guerra Civil. Únicament sabem que l'estructura inicial de la casa era molt diferent i molt petita, i que quedà amagada per les ampliacions realitzades durant el segle XVIII.</p> | 42.0873400,1.8322800 | 403424 | 4660133 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38620-foto-08011-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa es situa a la zona que dominava el Castell d'Avià del que depenia el molí del Castell, possessió de la que encara es tenen notícies documentals al segle XVIII, però desconeixem la relació entre cal Pere Vell i la propietat del Castell, tot i que hi ha un túnel subterrani cobert amb volta de canó que comunica cal Pere Vell amb la fàbrica del Molí del Castell. (informació oral del Sr. Ramon Minoves). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38714 | Cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla | <p>NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> <p>VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Mapa de Patrimoni Cultural d'Avià. Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Avià. 2001.</p> | XIX-XX | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de planta quasi quadrada i presenta les façanes molt simètriques, amb porta central a les façanes principal i posterior, tres finestres al pis, mentre que les façanes laterals hi ha una finestra a la planta baixa, una al pis i una a les golfes. A més, les façanes són arrebossades, però presenten unes motllures verticals i horitzontals que emmarquen portes i finestres amb rajols ceràmics. La casa es troba en un lloc planer, amb una era enrajolada davant i disposa de dos coberts per estris agrícoles i garatge. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.</p> | 08011-190 | Graugés | <p>Aquesta casa està vinculada amb l'antiga colònia agrícola de Graugés fundada entre els anys 1887 i 1889 per Agustí Rosal en unes terres i masos que havien comprat els germans Rosal a Graugés, que també fundaren la colònia agrícola al riu Llobregat. Construïren pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de ferratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. L'any 1898 s'els concedí la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu els nostres dies. Aquesta casa forma part del conjunt de Graugés.</p> | 42.0611100,1.8414400 | 404142 | 4657211 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38642 | Cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ramonet | <p>Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Cal Ramonet és una casa feta en diferents etapes que són difícils de determinar amb exactitud. És una casa de dimensions grans, coberts amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia, amb planta, pis i golfes. La casa té coberts als dos costats independents de la casa i s'obre a una era tancada per davant amb un petit mur i els mateixos coberts. La façana principal presenta una simetria trencada únicament pel desplaçament de la porta principal a un costat. A la planta baixa hi ha dues portes: la principal de mig punt i adovellada amb la data 1800 i una creu gravades a la clau, i una a un costat també adovellada d'arc de mig punt però de llum més ampla. Al primer pis i a les golfes s'obren dues eixides amb dos arcs cada una: al primer pis els arcs són carpanels de pedra i a les golfes són de mig punt d'obra vista. Tots ells diferenciats per pilars amb els capitells marcats per una motllura horitzontal. A cada costat dels arcs hi ha dos balcons d'arc rebaixat al pis i dues finestres a les golfes que acaben de marcar la simetria de la façana. Als murs laterals es pot observar que les golfes eren un assecador obert per davant i pels costats i que posteriorment aquests es van tancar amb paret de maó. L'estructura interior segueix la divisió en tres crugies perpendiculars a la façana, i es pot veure clarament que el cos davanter va ser afegit posteriorment davant de la que havia estat inicialment la façana principal que ara queda uns quatre metres per darrera de l'ampliació feta al segle XIX. En aquest mateix mur hi ha una espitllera que ha quedat tapiada per un costat per l'ampliació. La que havia estat la primera porta principal té els muntants formats per grans blocs de pedra escairats i la llinda de roure. Aquesta porta, situada en front de la principal, dóna accés a una cort i a la dreta de la porta arrenca l'escala que porta al primer pis fent una ela, amb els primers graons de pedra i els últims d'obra vista amb la vora de fusta. L'escala mena al primer pis, on hi ha la sala amb el terra de rajols de fang fets a mà, obrint-se a ella pel costat esquerre la cuina amb foc a terra de campana típic de la zona i una habitació, i a la dreta dues habitacions i l'arrencament de l'escala que porta a les golfes. La sala té sortida directa a la eixida que te el terra de grans rajols de pedra. A la planta baixa hi ha un forn de pa.</p> | 08011-118 | Cal Ramonet, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914.</p> | 42.0719000,1.8177900 | 402202 | 4658435 | 1800 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511195908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-foto-08011-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511195920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511195959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38642-20250511200044.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cal Ramonet és coneguda també amb el nom de Cal Tufa. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 38537 | Cal Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salvans | <p>Capbreu de Avià de la Abadia de Serrateix, any 1701-1704. Arxiu Diocesà de Solsona.</p> | XVIII | <p>Masia situada a l'eixample del nucli antic a la zona del Padró i que darrerament s'ha rehabilitat. És una casa de grans proporcions, de planta, dos pisos i golfes, construïda en diferents èpoques. El cos central és el més antic i a aquest es va afegir la façana de migdia amb una doble galeria de quatre arcs de mig punt rebaixats. La porta d'aquesta façana porta l'any gravat a la llinda: 1870, corresponent a aquesta ampliació. A mitjans dels anys 90 es va reformar la façana principal, oberta al nord, que té una porta adovellada al costat de la qual s'ha posat una pedra amb una data que no és original de la casa (1693). Els porxos afegits per la façana de ponent són també fruït d'aquesta darrera reforma dels anys 90. A l'interior es segueix l'estructura clàssica de tres crugíes.</p> | 08011-13 | Nucli antic, Av. Pau Casals, 1. 08610 AVIÀ | <p>La casa Salvans fou construïda en casar-se la pubilla del mas Parera d'Avià (de cognom Corominas) amb l'hereu de can Salvans de Biure de Sagàs, iniciant una nova nissaga a Avià. La família Corominas eren propietaris del mas Parera i del mas Sobrestrada. Al 1701 els pubills de Salvans de Biure tenien a Avià terres que havien comprat a Joan Brotons, i una casa al carrer de Dalt antre la rectoria i cal Mas Vell al 1767. A finals del segle XVIII es van unir les famílies Salvans i Corominas, construint la casa de cal Salvans i unificant les propietats. Al 1856 ja consta que els Salvans tenien una casa Xalet (cal Salvans actual) i la caseta de Salvans fora del nucli, que va ser construïda a finals del segle XVIII. Al 1862 i al 1879 D. José Salvans de Sagàs també tenia la caseta de Salvans i el manso Bernadí, que es trobava entre el Molí del Castell i el nucli antic s'Avià. La família conserva un llibre amb la seva història i l'estat dels comptes des del segle XVII.</p> | 42.0760900,1.8247000 | 402780 | 4658893 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38537-foto-08011-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38537-20250507183923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38537-20250507183935.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La família Salvans també és propietària de les cases Sobrestrada, la Caseta del Salvans i la Parera. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38631 | Cal Tavella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tavella | <p>Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XIX | <p>Masoveria petita en la que s'ha realitzat darrerament una important rehabilitació. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia i situada en un lloc elevat. Els murs són de pedra i reble amb les cantoneres ben escairades, i antigament era arrebossada. És un edifici de dues plantes, amb tres crugies i amb un cobert afegit a la façana de ponent i que ara s'ha integrat a la casa. La planta baixa d'aquest és coberta amb una volta de canó de pedra. La porta principal i les finestres són envoltades de maó, com era característic en les construccions de finals del segle XIX.</p> | 08011-107 | Cal Tavella. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta és una casa nova que va ser construïda al segle XIX com a masoveria de Can Cardona. La primera referència la trobem a l'Amillarament de 1879 en que era propietat de José Vilardaga, propietat que actualment es manté.</p> | 42.0839600,1.8133700 | 401855 | 4659779 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38631-foto-08011-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38711 | Cal Vima Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-vell | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt format per la casa principal, una pallissa i un cobert. La casa és un edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a SE. La casa ha estat fruit de l'annexió d'un cobert que es trobava a la banda de tramuntana, de manera que els vessants de la teulada no són simètrics i la casa té dos cossos situats a nivells diferents. L'accés principal és una porta amb llinda arrebossada situada al cos de llevant, elevada respecte a l'altre cos. Les obertures de la façana principal han aprofitat els buits existents anteriorment, de manera que s'ha respectat dues eixides al pis, una d'elles resta oberta i l'altra tancada amb vidre. La resta d'obertures són finestres arrebossades. El tractament de la façana exterior és arrebossat amb ciment, amb algunes llacunes de pedra a la façana de llevant, a la planta baixa. La pallissa que es troba al costat de la casa és de planta baixa i pis, d'obra de maó vist i cobert amb teulada a doble vessant. Tenia la característica que al pis, la façana principal oberta a SE té fustes verticals com a sistema de tancament, a la manera de les pallisses de la zona i que és l'element més destacable a més de la volumetria general del conjunt. L'accés al pis es fa a través d'una escala exterior que està adossada a un cobert de maó. A l'entorn del conjunt hi ha una zona enjardinada, per la façana SE i per la NW. L'interès del conjunt és degut a que es tracta d'una casa de pagès amb els elements característics.</p> | 08011-187 | Camí de Santa Maria | <p>Cal Vima és una masia característica de finals del XVIII i principis del XIX ubicada al extrem sud del poble i que ha quedat integrada al nucli urbà degut al creixement d'aquest.</p> | 42.0737300,1.8295300 | 403176 | 4658625 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Malauradament, l'estructura de l'antiga pallissa va quedar transformada per les obres de rehabilitació que es van fer entre 2011 i 2015. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38668 | Camí Ral de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-cardona | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA<strong> </strong><span>(2007) 'El pas d'antics camins pel terme d'Avià'.</span><span> <em>El Ressò</em> núm. 58. Octubre de 2007. Ajuntament d’Avià. P. 15-17. </span></span></span></span></p> <p>GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria. A 'Dovella', nº 17, pàgs. 21-28.</p> <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>Inventari de camins d'Avià. Diputació de Barcelona. Realitzat l'any 2010.</p> | <p>El Camí Ral de Cardona passa pel terme municipal d'Avià en el seu trajecte de Berga a Cardona. Podem dir que tenia dos ramals, un en direcció Solsona i l'altre en direcció Casserres-Cardona. El primer venia des de Berga per Sant Bartomeu de La Valldàn, pujava al barri de la Creu (on hi ha una creu de terme que indicava la confluència dels dos camins), passava per cal Foubes fins a cal Moixona, des d'aquí anava seguint el trajecte paral·lel a l'actual carretera pel costat de baix fins a travessar la riera d'Avià, i pel costat de dalt un cop travessada, abans d'arribar al Pou torna a passar per sota de la carretera fins a Lluert de Clarà, aquí s'ajuntava amb el camí ramader fins a la riera de Clarà passant per darrera de Sant Serni i continuava fins a l'Hostal del Gran Nom i d'aquí a L'Espunyola, Montmajor i Solsona, o de L'Espunyola cap a Casserres i Cardona. El segon feia el mateix recorregut que l'anterior fins a la Creu de Terme del barri de la Creu, d'aquí baixava fins a la font d'Avià i pujava fins a la Sagrera, travessava tot el nucli antic d'Avià i sortia per la plaça del Padró baixant fins a la riera d'Avià després de ca la Verònica, d'aquí pujava fins a Gurans, Santandreu, i d'aquí a Casserres, Sant Joan de Montdarn i Cardona. També era força transitat el camí que des de la Sagrera portava a Noet seguint el traçat de la carretera actual fins al Molí del Castell i d'aquí pel camí de cal Castanyer fins a Noet, després el camí seguia cap a Berga o cap a Sant Elíes i s'unia al de Berga a Manresa que baixava pel costat del riu Llobregat. Actualment resten alguns trams d'aquests camins, ja que una part s'ha utilitzar per fer passar les carreteres actuals, i altra part s'ha perdut en llaurar els camps, com ha passat als camps que hi a La Parera. El camí fa aproximadament entre 4 i 5 m d'ample, i es manté aquesta amplada en tot el seu recorregut. En les recents excavacions que es van fer a la variant de la Valldàn, es va descobrir una part d'un antic camí empedrat d'època romana que seguia el mateix traçat que el camí Ral, de Sant Bartomeu en direcció al Molí del Castell. Al pas del camí per darrera de l'església de Sant Serni de Clarà resten roderes de carro marcades al terra de roca, vestigi del trànsit que va tenir aquest camí.</p> | 08011-144 | Avià | <p>Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Trobem diferents camins documentats al terme d'Avià: al 1581 el camí públic d'Avià a Noet (APSS); el camí públic que passa per la sagrera i del que trobem referències els anys 1347, 1438, 1524 (APM); al 1432 la carrera pública que parteix de la sagrera d'Avià i va a la vila de Berga (APM); al 1433 el camí d'Avià a Serrateix (APM); i al 1460 el camí d'Avià a Cardona (Camí Ral Berga-Cardona) (APM), que també trobem al 1701 (ADS). Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Cardonensis). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, d'aquí a Casserres i pujava pel terme d'Avià fins entrar a la Sagrera i d'aquí a Berga. L'altre camí Ral que passava pel terme d'Avià era el que portava de Berga a Solsona, seguint el mateix recorregut que actualment fa la carretera: Berga, Avià, L'Espunyola, Sant Feliu de Lluelles, castell de Navès i pel Vinyat fins a Solsona. Un tercer camí Ral era el que unia Berga amb Manresa seguint el Llobregat i passant per Cal Rosal, on el pont d'Orniu permetia travessar el riu. Tot i que a Avià no es troba documentat, els camins es mantenien i es cobraven impostos generals per a mantenir el servei, com el de passatge que es pagava pel pas de bestiar. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. Al camí Ral de Cardona al seu pas per Avià hi havia hostal al Gran Nom, a Lluert de Clarà i a l'interior de la Sagrera; donaven alberg o acolliment a viatgers i, en alguns casos, a pobres.</p> | 42.0822033,1.8213918 | 402515 | 4659575 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38668-foto-08011-144-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | BPU | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 38669 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-0 | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA<strong> </strong><span>(2007) 'El pas d'antics camins pel terme d'Avià'.</span><span> <em>El Ressò</em> núm. 58. Octubre de 2007. Ajuntament d’Avià. P. 15-17. </span></span></span></span></p> <p>MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</p> <p>Llei 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecarias. BOE nº 71, 25 marzo 1995.</p> <p>S'ha elaborat el recorregut dels camins ramaders d'Avià amb informació oral del pastor d'Avià Ramon Solà i amb el mapa topogràfic d'Avià de 1929, E/1:25000. (Cartoteca de Catalunya).</p> <p>Inventari de camins d'Avià. Diputació de Barcelona. Elaborat l'any 2010.</p> | <p>Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí (actualment ocupat per la casa Bernadí), al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 08011-145 | Avià | <p>Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s'ha de recollir la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d'enviar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. A Avià trobem documentat per primera vegada un camí ramader al 1573 (APSS): el camí Ramader de Torrentbó a Vilajussana. Els pastors d'Avià podien portar els ramats a dos llocs: a Cornellana, al Cadí; i a Coll de Pal. Trigaven sis dies des d'Obiols fins al Cadí. Aquestes dues rutes han marcat els principals camins ramaders que passen pel terme.</p> | 42.0767884,1.8133355 | 401841 | 4658983 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38669-foto-08011-145-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 38630 | Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona | <p>Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). Cadastre d'Avia de 1767. Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVII | <p>Casa que ha sofert moltes modificacions, principalment durant el segle XIX i principis del XX. Presenta l'estructura clàssica de tres crugies, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Es manté una distribució simètrica remarcada per les eixides davanteres que es repeteixen a la planta i als dos pisos, realitzades amb quatre pilars de maons més gruixuts als pisos baixos. Aquesta ampliació i una altra feta a la façana posterior van ser realitzades a inicis del segle XX. Els elements fruit d'aquestes ampliacions utilitzaven més el reble i el maó.</p> | 08011-106 | Can Cardona. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>El 10 de març de 1650 es fa l'acta d'establiment i carta precària del mas Cardona atorgada per l'Abat del Monestir de Santa Maria de Serrateix a Francesc Altarriba de Berga. Es manté com a propietat dels Altarriba, entre els quals hi va haver un notari de Berga al 1767, fins al 1856 en que ja és propietat de Juan M. Vilardaga de Berga, mantenint-se la propietat actual en mans de la mateixa família. La casa té dues masoveries: cal Tabella i Regatell de Baix, totes dues construïdes a meitat del segle XIX pels Vilardaga.</p> | 42.0839551,1.8170571 | 402160 | 4659775 | 1650 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El propietari de la casa conserva contractes d'arrendament de la casa des de 1680. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 38609 | Capella de Bellús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-bellus | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | Al utilitzar-la per guardar bestiar el deteriorament s'accentua. | <p>Petita capella situada davant de la casa Ballús pel costat de ponent. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana i amb un cos afegit al mur de migdia que fa les funcions de sagristia. La porta és a la façana de migdia amb llinda i muntants de pedra ben escairats. Els murs són de pedra barrejada amb les cantoneres escairades i la teulada de teula àrab amb decoració ondulada de teules al voladís. Havia tingut una espadanya a l'angle superior central, però que ara ja no existeix. L'interior és d'una sola nau amb el terra de lloses de pedra i una graonada seguida que eleva la zona de l'altar. És coberta amb tres voltes d'aresta amb els arcs recolzats en mènsules i amb les claus decorades amb una flor tallada. A sobre de la porta hi ha el cor al que s'accedeix amb una escala de fusta i que té la barana de fusta. Es conserva en molt mal estat la pintura de la paret de l'altar que imita cortinatges blaus. Al costat esquerre de l'altar, una porta de quarterons de fusta comunica amb la sagristia que té un rentamans encastat a la paret cobert per un quart d'esfera, amb la pica de pedra i decorat amb pintures romàntiques. Per l'exterior, la sagristia té una antiga porta d'arc de mig punt amb dovelles de pedra i que comunica amb un espai inferior. La capella rep llum de l'exterior a través de la porta i d'un ull de bou circular situat al mur de migdia i obert entre dues voltes. L'estat general de l'interior és molt dolent i actualment s'utilitza per tenir gàbies de conills.</p> | 08011-85 | Casa Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La primera vegada que s'esmenta la capella de Bellús és a l'Amillarament d'Avià de 1862 com a propietat de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, el molí de Ballús, la Serra de Ballús, el Collet, Terradelles i La Plana. Possiblement la construcció de la capella coincidís amb la remodelació de 1770, quan es va fer la sala i habitacions principals, coincidint temporalment amb el final del barroc a la comarca. No es conserva cap imatge, ja que van ser cremades durant la Guerra Civil de 1936. La capella era dedicada a Santa Maria (Santa Maria de Ballús) (GAVÍN, 1985:20).</p> | 42.0519700,1.8595800 | 405629 | 4656176 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 38531 | Capitell de l'antiga església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-lantiga-esglesia-de-sant-marti | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII | Degut al material en que està fet, el seu estat de conservació és dolent. | <p>Capitell esculpit en pedra de sauló i força mutilat. Fa 28 cm d'alçada, encara que era més alt, i 25 cm de diàmetre a la base. Degut al deteriorament que pateix és difícil desxifrar-lo, amb tot, es poden observar dues grans potes que podrien correspondre a un brau a un costat, i a l'altre dues potes curtes amb urpes que s'insinuen i que podrien correspondre a un lleó. Per la forma s'ha datat al segle XII (AA.VV., 1985).</p> | 08011-7 | Hotel d'Entitats. 08610 AVIÀ | <p>Aquest capitell formaria part de la primera església de Sant Martí d'Avià d'època romànica que es trobava en aquest lloc fins que va ser enderrocada al segle XVIII. La primera església va ser consagrada l'any 907. </p> | 42.0775569,1.8256028 | 402856 | 4659055 | 08011 | Avià | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38531-foto-08011-7-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment es troba dins una vitrina a l'Hotel d'Entitats de la plaça Abat Oliba. | 92 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml