Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38546 | Arxiu parroquial d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-davia | XX | <p>El fons parroquial de Sant Martí d'Avià és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil. Tenim constància de l'existència d'arxiu a la parròquia de Sant Martí d'Avià al menys des del segle XIV, però tots els llibres sacramentals van ser cremats durant la Guerra Civil igual que d'altres objectes de les esglésies. Es va fer posteriorment un llibre en el que es van recollir, a partir d'informació oral, les dates de partides de naixement, matrimoni i òbits d'abans de la Guerra que la gent recordava. Actualment hi ha llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat.</p> | 08011-22 | Nucli antic. Església de Sant Martí d'Avià: c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ | <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Martí és curta, ja que tan sols es compta amb llibres sacramentals des de 1939 a l'actualitat degut a la desaparició de tots els documents anteriors a l'inici de la Guerra. La desaparició va motivar que es fes un llibre, l'any 1939, que recollia la informació que van donar els feligresos sobre actes realitzats a l'església com bateigs, casaments i enterraments que recordaven, per tal de facilitar les tasques eclesiàstiques. La parròquia de Sant Martí d'Avià i les seves sufragànies Santa Maria i Sant Serni de Clarà, pertanyien des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, Avià passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació d'Avià a l'Arxiu Diocesà de Solsona, i cap document a l'Arxiu Diocesà d'Urgell.</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | Sabem per d'altres documents aïllats que es van realitzar bateigs, esposoris, òbits i testaments. Així entre els documents que es conserven a la casa Vilamarí hi ha un llibre on apuntaven els bateigs, casaments i defuncions de la família on s'especifica que es celebraven a Sant Martí d'Avià (de 1663 a 1846). | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38711 | Cal Vima Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-vell | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt format per la casa principal, una pallissa i un cobert. La casa és un edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a SE. La casa ha estat fruit de l'annexió d'un cobert que es trobava a la banda de tramuntana, de manera que els vessants de la teulada no són simètrics i la casa té dos cossos situats a nivells diferents. L'accés principal és una porta amb llinda arrebossada situada al cos de llevant, elevada respecte a l'altre cos. Les obertures de la façana principal han aprofitat els buits existents anteriorment, de manera que s'ha respectat dues eixides al pis, una d'elles resta oberta i l'altra tancada amb vidre. La resta d'obertures són finestres arrebossades. El tractament de la façana exterior és arrebossat amb ciment, amb algunes llacunes de pedra a la façana de llevant, a la planta baixa. La pallissa que es troba al costat de la casa és de planta baixa i pis, d'obra de maó vist i cobert amb teulada a doble vessant. Tenia la característica que al pis, la façana principal oberta a SE té fustes verticals com a sistema de tancament, a la manera de les pallisses de la zona i que és l'element més destacable a més de la volumetria general del conjunt. L'accés al pis es fa a través d'una escala exterior que està adossada a un cobert de maó. A l'entorn del conjunt hi ha una zona enjardinada, per la façana SE i per la NW. L'interès del conjunt és degut a que es tracta d'una casa de pagès amb els elements característics.</p> | 08011-187 | Camí de Santa Maria | <p>Cal Vima és una masia característica de finals del XVIII i principis del XIX ubicada al extrem sud del poble i que ha quedat integrada al nucli urbà degut al creixement d'aquest.</p> | 42.0737300,1.8295300 | 403176 | 4658625 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Malauradament, l'estructura de l'antiga pallissa va quedar transformada per les obres de rehabilitació que es van fer entre 2011 i 2015. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38532 | Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia | <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> | 08011-8 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> | 42.0753908,1.8252155 | 402822 | 4658814 | 907 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38542 | Hotel d'Entitats (antic edifici dels estudis i ajuntament vell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-dentitats-antic-edifici-dels-estudis-i-ajuntament-vell | <p>Diputación de Barcelona, sección de Fomento, expediente nº 11: 'Petición del Ayuntamiento de Avià para que se ordene al Arquitecto provincial la formación del proyecto del edificio para Escuelas públicas en dicha localidad'. Año 1902.</p> <p>RAFART, J. (1997). Avià i les associacions de pares. Col. L'Escambell, núm. 18. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> <p>'Catastro de casas y tierras del corregimiento de Avià, 1767'. Arxiu Municipal d'Avià.</p> | XX-XXI | <p>Aquest edifici, que va albergar l'Ajuntament i les antigues escoles, és de tres plantes i segueix la tipologia del edificis institucionals de principis de segle: tres pisos, coberta a dues vessants i escala central. Té dues façanes, una al carrer Abat Oliba i una altra a la plaça. La façana posterior fa mitgera amb cal Gabarró i en la darrera rehabilitació s'ha mantingut l'antic mur de pedra que queda visible des de l'interior de l'edifici. Entre els anys 2010 i 2011 l'Ajuntament va realitzar una important rehabilitació dels dos edificisi per convertir-lo en Hotel d'Entitats pel poble, guanyant un tercer pis en rebaixar el nivell del terreny que era de pedra.</p> | 08011-18 | Nucli antic, c/ Abat Oliba, 11. 08610 AVIÀ | <p>L'any 1902 l'alcalde de l'Ajuntament d'Avià Ramon Salvans va demanar a la Diputació de Barcelona que es fes càrrec de la construcció d'una escola pública pels dos sexes i habitatges pels mestres, i que enviessin un arquitecte provincial per realitzar el projecte. A l'expedient consta que l'anterior escola d'Avià, que es trobava a una casa del mateix carrer Abat, no acomplia condicions higièniques, no tenia llum ni ventilació, i que al pis de sota hi havia una quadra de bestiar fet que era antihigiènic pels alumnes. D'aquesta escola ja es fa referència al cadastre de 1767, en que es diu que al carrer Abat nº 27 (a Cal Gabarró) hi ha 'la casa del común que sirve para escuela aunque no tiene maestro'. L'Ajuntament disposà destinar un pati al carrer Abat en el que es van iniciar les obres poc després, inaugurant l'escola l'any 1907. Hi havia una placa commemorativa a la porta que posava: 'Casa Consistorial y Escuelas Nacionales. Año 1907', ja que l'edifici es va fer per l'escola i pel l'Ajuntament. L'escola es va mantenir en aquest lloc fins al 1977, amb un interval durant la Guerra Civil en que es va fer classe a cases particulars: cal Míliu (la Torre de la Carretera) i la Torre del Piquer. Hi havia dues escoles, una per nens i una per nenes, amb un mestre i una mestra, i una seixantena d'alumnes. En general les condicions eren molt precàries i les nenes utilitzaven com a pati un terrat que encara hi ha sobre l'actual Correus i els nens, com que no tenien pati, jugaven al carrer. Durant els anys seixanta, van ser aprovats una sèrie de projectes per condicionar els locals de l'Ajuntament i les escoles, el primers dels quals va pagar la Diputació de Barcelona i tant sols es van fer petits arranjaments. Durant els anys quaranta els mestres de l'escola van ser Neus Ballarà de Berga, i el valencià Francisco López (Senyor Francisco). A finals dels cinquanta el mestre va ser Joan Algué. En quant a l'edifici de l'Ajuntament Vell, aquest es va construir a la mateixa època i les oficines municipals es van mantenir en aquest espai fins al seu trasllat al nou edifici de l'Ateneu, l'any 1992. Encara hi ha gent que recorda que al lloc on es va fer el pati de les nenes i l'actual oficina de correus, al costat de l'Ajuntament Vell, hi havia barraques per bestiar i en desmuntar-les i excavar per fer l'edifici van sortir molts ossos de l'antic cementiri que es trobava en aquest lloc. Degut al mal estat general de l'edifici, l'ant 2010 es va fer una rehabilitació integral conservant totes les façanes, per destinar l'edifici a activitats i suport a les entitats del poble.</p> | 42.0774240,1.8258233 | 402874 | 4659039 | 1906 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38542-foto-08011-18-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Un Arquitecte de la Diputació de Barcelona | Aquest edifici alberga actualment diferents sales destinades a activitats pel poble i per les entitat. La rehabilitació es va inaugurar el mes de març de 2011 per l'alcalde Ramon Orriols i Sabata. Tot i ser zona d'expectativa arqueològica, sembla que durant la intervenció no es van trobar vestigis al subsòl. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 38543 | Arxiu municipal d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-davia | <p>PEDRALS, Xavier (1997). Inventari de la Documentació de l'Arxiu Municipal d'Avià. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> | XVIII-XX | <p>El fons arxivístic municipal d'Avià esta repartit en dos fons documentals diferenciats: per una banda aquell que forma l'Arxiu Municipal, i per altra un fons composat per elements diversos i que es troba disseminat a l'Ajuntament nou. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Avià és format principalment per documentació generada per l'Ajuntament i està classificada en cinc seccions: fons municipal (1759-1996), entitats supramunicipals (1963-1996), Falange (1942-1976), Jutjat de Pau (1868-1996) i entitats privades (1872-1996). Es conserva documentació a partir de la segona meitat del segle XIX, així com alguns documents esparsos anteriors: 2 volums del segle XVIII molt interessants al tractar-se de cadastres i comptes municipals, i algun document solt del XVII (1683). En total la documentació ocupa un volum de 82 m lineals repartits en dos dipòsits situats a l'Ajuntament Vell. El segon fons es troba repartit en diferents dipòsits a l'edifici actual de l'Ajuntament i esta format per: un arxiu de les revistes municipals 'Butlletí Informatiu', 'Ressò' i 'Ressò de ressò' des de 1979 fins a l'actualitat, programes de les diferents festes (Major, Segar i Batre, aplecs,...), un arxiu de premsa format per articles de diferents diaris que han publicat temes sobre el municipi (principalment Regió 7), la col·lecció de llibres publicats sobre el municipi a càrrec de l'Associació Cultural El Vilatà, així com documentació de diferents activitats en les que ha col·laborat o ha organitzat l'Ajuntament. Cal assenyalar que la documentació generada per l'Ajuntament es barreja amb aquella generada per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-19 | Ajuntament d'Avià: Plaça Ateneu. 08610-AVIÀ | <p>L'actual inventari de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal va ser realitzat per Xavier Pedrals i Costa, arxiver de Berga, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, de març de 1996 a setembre de 1997. Anteriorment la documentació es trobava repartida entre els edificis de l'actual Ajuntament a la plaça de l'Ateneu i a l'antic edifici ubicat al carrer Abat Oliba; tot i que la documentació més antiga es trobava ordenada, no existia cap inventari. En fer l'inventari l'any 1997 es va unificar la seva ubicació a l'Ajuntament Vell, tot i que la documentació més moderna generada per l'Ajuntament es troba en les actuals dependències municipals. El segon fons ha estat fruit de la recopilació de material divers generat per les activitats realitzades i es va incorporant contínuament documentació.</p> | 42.0772543,1.8228292 | 402627 | 4659024 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els documents més antics i interessants de l'Arxiu Municipal són: - Comptes municipals, de 2 maig 1759 a 27 març 1864, amb anotacions de 1683 a les dues darreres pàgines. (Lligall). - 'Catastro de casas y tierras del lugar de Abia, corregimiento de Manresa y subdelegación de Berga', año 1767. (Llibre). - 'Distrito municipal de Avià. 1862. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de los productos, gastos y utilidades de cada uno de los propietarios, colonos y ganaderos existentes en el término jurisdiccional del mismo, con expresión de la calidad y la cantidad de cada objeto de imposición'. (Llibre). La col·lecció de llibres publicada per l'Associació Cultural El Vilatà i escrits per Josep Rafart consta dels següents títols: Avià i el teatre (1993), Avià i el futbol (1994), Avià i els pessebres (1995), Avià i les Caramelles (1995), La Coral Santa Maria d'Avià (1996), Avià i les associacions de pares (1997), Avià i les sardanes (1998), L'Ateneu d'Avià (1999), Els Isards i el centre d'esplai d'Avià (2000). La revista Ressó està formada per 14 números (1983-1988); la revista Ressó de Ressó està formada per 40 números (1989-2001). El Butlletí d'Informació Municipal (1979-1983) està format per 17 números. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38544 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVII-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserven tres fons en els que hi ha documentació referent a Avià: un important fons de l' Abadia de Serrateix, una carpeta amb documentació d'assumptes de la parròquia de Sant Martí d'Avià i llibres de Protocolos Notarials de diferents notaris de Berga (1631-1772) que inclouen actes referents a Avià. El fons de l'Abadia de Serrateix comprèn un important nombre de pergamins solts; un llibre amb el capbreu d'Avià de 1701 a 1704; un llibre amb dos capbreus d'Avià (1729 a 1732, i 1763 a 1772); un capbreu de la camareria de Serrateix (1741 a 1746); una còpia d'un document de 1529 d' establiment dels masos Pallarols, Sant Andreu i Oller d'Avià; i un document de confessió de caseta i vinya a Avià de 1667. La carpeta d'assumptes parroquials conté documentació vària des del 1822 al 1959 entre la que figuren inventaris dels objectes de l'església (1895 i 1947) i cartes sobre diferents temes al Bisbat de Solsona. En el fons de Protocols hi ha documentació dels notaris de Berga Pere Jausons (1631-1633), Pere Verdera (1665), Salvador Rosal (1688-1721), Pere Bonells (1697-1701), Salvador Subirats (1701-1704), Miquel Cortada (1729-1732), Francesc Claris (1741-1746), Joaquim Altarriba (1750-1759) i Joan Cortada (1763-1772), que també van redactar documents de persones d'Avià.</p> | 08011-20 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix. Els capbreus referents a Avià són la relació dels béns que estan sota alou i domini del Monestir de Serrateix al terme de la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992) i des d'aquest moment alguns masos depenen del monestir : Santandreu, Sobrestrada, Cancardona, Molinot, Gelabert, Vilamarí, Lluch, Serra, així com terres i diverses cases a la sagrera d'Avià.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | BCIL | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Varis autors | 98 | 56 | 3.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38550 | Fons fotogràfic de l'Ateneu d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lateneu-davia | <p>RAFART, J. (1999). L'Ateneu d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 21. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>El fons està format per les fotografies resultants del concurs de fotografia que s'organitza per la festa major amb un total de XII concursos amb periodicitat anual que es porta a terme la darrera setmana d'agost i de les que es conserven un total de 180 fotografies premiades. Tal i com es demana a les bases del concurs, les fotografies han de ser en blanc i negre o color, segons la temàtica. Els temes son: Lliure, Avià, i especial Segar i Batre. Els premis atorgats oscil·len entre les 6.000 i les 20.000 ptes al darrer concurs de l'any 2001. Es presenten fotògrafs de tota la comarca i també de fóra.</p> | 08011-26 | Nucli. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ | <p>La necessitat de disposar d'un local social al poble va portar a la construcció entre 1982 i 1983 de l'edifici que alberga l'Ateneu d'Avià, l'Ajuntament, locals per les entitats, una sala d'actes i un bar. El dia 13 de juny de 1985 l'Ajuntament d'Avià va aprovar els estatuts de l'entitat, essent el primer president Vicenç Casafont. És aquesta una entitat d'entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d'Avià, societat de caçadors, la unió esportiva Avià, l'associació de pares i mares de l'Escola Santa Maria d'Avià i de la Llar d'Infants, el grup d'esplai, el grup de joves, el casal de la gent gran, l'agrupació teatral, el club de botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el centre d'estudis i els amics del motor. A més organitza la caminada popular, la festa del Segar i el Batre, els Pastorets, el concurs de fotografia de la festa major, el concurs de pintura ràpida, l'aplec de Sant Serni de Clarà, el grup de geganters i grallers, les caramelles, el concurs de pessebres miniatura, a més d'altres activitats puntuals. El concurs de fotografia es va iniciar l'any 1990 per iniciativa del grup de fotografia de l'Ateneu, i cada any s'organitza una exposició amb totes les fotografies participants durant la setmana de la festa major.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Diversos | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38561 | Dietari de guerra de Mn. Rodergas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas | <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> | <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08011-37 | Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 1936 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mn. Francesc Rodergas i Plans | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38602 | Necròpolis de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-vicenc-dobiols | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BOLÓS, J. i PAGÉS, M. (1982). Les sepultures excavades a la roca. A: Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya. Annex 1. Departament d'Història Medieval U.B.</p> <p>GALLICÓ, F. X. (1969). El triente de Égica hallado en las excavaciones de Sant Vicenç d'Obiols (Berga), a 'Gaceta Numismática', nº 12, pàgs. 15-16.</p> <p>PALLÀS, Camil (1962). Arte prerrománico catalán. Pedret y Obiols. A 'San Jorge', nº 47, pàgs. 63-67.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1982). Demografia històrica i actual del Berguedà. XXIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Centre d'Estudis Berguedans. Ajuntament de Berga. Pàgs. 37-58.</p> <p>SANTANDREU, M.D. (1983). Església de Sant Vicenç d'Obiols. Ressò, núm 2. Ajuntament d'Avià. Pàgs. 8-9.</p> | X | S'hauria de limitar el pas de vehicles per sobre de la necròpolis, cosa que actualment succeeix. | <p>Necròpolis situada al subsòl de l'entorn de l'església romànica , al sud-est d'Avià. Es localitza al voltant de la capçalera a banda de migjorn de l'església, a l'interior de l'església i també sota el mas Obiols. Està formada per més de cinquanta tombes excavades a la roca, entre les que hi ha de tipus antropomòrfic i de banyera amb els extrems arrodonits. Són orientades d'est a oest (el cap a oest, encarat el difunt cap a Terra Santa), principalment d'adults i datades al segle X. Algunes d'elles es troben actualment tapades. La única tomba que actualment està descoberta és situada a tocar l'absis de l'església, a llevant. Mostra unes formes evolucionades, de planta trapezial amb el cap rectangular i ben diferenciat, amb les espatlles ben marcades i el peu pla. El perímetre de la tomba és resseguit per una motllura, molt malmesa, on hi ha un encaix per adaptar-hi les lloses de cobriment. En la capçalera d'una altra tomba de tipus banyera fou trobada una moneda del rei Ègica (687-702), encara que no vol dir que fou pertinència del difunt, sinó que podia ser una herència familiar.</p> | 08011-78 | Obiols. 08610 AVIÀ | <p>Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església a partir del segle IX, moment en que ja surt esmentada l'església depenent del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 888. La necròpolis és una prova d'aquesta ocupació del territori des d'època medieval, construïda a partir del segle X, tot i que alguna de les tombes és anterior. Els diferents fogatges i censos mostren l'evolució de la població: al 1365, sis focs; al 1497, dos focs; al 1557, deu focs; al 1707, 13 cases; al 1719, 80 habitants; al 1819, 18 veïns; al 1842, 128 veïns. Fou excavada per Camil Pallàs en realitzar la restauració de l'església entre 1959 i 1962.</p> | 42.0611712,1.8666860 | 406231 | 4657189 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38602-foto-08011-78-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Catalogada a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb l'església. No hem pogut aclarir si la moneda es troba al Museu de Berga, ja que al llibre de registre consta que hi ha cinc monedes procedents d'Obiols, però no les hem vist. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 38614 | Col·lecció d'eines del Ferrer del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-del-ferrer-del-riu | <p>L'Erol (1999). Entrevista: El ferrer del Riu, Jaume Casals i Llumà. Nº 63, pàgs. 44-46. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> | XX | Convé vetllar per tal de que la col·lecció d'eines no es separi. | <p>Col·lecció d'eines i maquinària d'una ferreria que es va instal·lar a Cal Rosal l'any 1920, tot i que els estris i eines ja procedien d'un taller anterior que s'havia posat en funcionament a Gironella pels volts dels anys 1860-70. La ferreria és situada als baixos d'una casa situada al peu de la Riera Font Caldes abans de desembocar al Llobregat, a la carretera que porta a Avià des de Cal Rosal. El taller té tots els elements necessaris per desenvolupar la feina de ferrer: un fornal amb un ventilador per mantenir viu el foc, al mig l'enclusa sobre la que s'estira el ferro amb el martell i el mall, una mola d'aigua (en la que el ferrer treballa estirat horitzontal), un martinet per aixafar el ferro que el van comprar després de la guerra a l'Oliveras de Granollers i aquest ho havia comprat a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, una màquina de foradar, i un seguit d'eines com martells, escaires de mànec, escanyadors, tallants, punxons i les estenalles de tota mena i mides que formen una important col·lecció d'estenalles que, possiblement, sigui única a Catalunya per la quantitat, varietat i antiguitat.</p> | 08011-90 | Ajuntament d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>El ferrer, Jaume Casals i Llumà, és probablement un dels últims ferrers que queden a Catalunya i que encara treballa utilitzant les antigues tècniques: amb fornal, enclusa, mall i martinet. Va néixer a Gironella el 9 d'octubre de 1906, però quan tenia 14 anys la família es va traslladar a Cal Rosal. L'ofici ja li venia de família ja que el seu avi, el pare i el germà també eren ferrers, així com el seu oncle i cosins. El primer taller a Cal Rosal el van instal·lar a un local del molí de Minoves, però aviat es van traslladar a un nou local, que és el que actualment podem veure al costat de la carretera que puja a Avià i davant de la riera. Aquesta ubicació a prop del riu Llobregat va fer que tothom el conegui com 'el ferrer del Riu'. Jaume Casals va aprendre l'ofici a casa, amb el seu pare, però també va treballar temporalment amb d'altres ferrers de Balsareny, Gironella i Berga on va aprendre més i adquirí experiència. A la ferreria es feien tot tipus d'eines: magalls, destrals, aixades, arpiots, pales de fangar, destrals, volants, arreus,... però també feien ferradures i ferraven els animals, sobre tot bous i vaques. El ferrer explica que a vegades els hi portaven bous de Manresa en tren. Primer tenien la ferreria per animals a cal Menso, davant de la farinera de cal Rosal, i després a la mateixa ferreria. El ferro que utilitzaven el compraven a Manresa, a cal Sol o a ca l'Armengol, i ho pujaven en tren. El carbó que feien servir el compraven també a Manresa. Primer utilitzaven carbó anglès, però després quasi sempre carbó d'Astúries, que és d'hulla i més bo que el del Berguedà que té massa calç i fa menys foc. Avui el ferrer encara treballa, perquè li agrada conservar el taller de la seva família tal com està i encara se sent amb ganes de fer-ho, fent sobre tot reparacions d'eines. Jaume Casals i Llumà va morir el 17 de desembre de 2002. Posteriorment les eines del seu taller van ser adquirides per l'Ajuntament d'Avià, documentades i inventariades per Jaume Bernades i actualment es troben guardades en un magatzem de l'Ajuntament d'Avià.</p> | 42.0769136,1.8205735 | 402439 | 4658988 | 1920 | 08011 | Avià | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Lluïsa Amenós ha fet el treball de documentació i inventari de les eines del ferrer per a l'Ajuntament amb motiu de l'adquisició. L'Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l'any 1985 del ferrer del Riu treballant que constitueix un document històric de gran importància. S'ha documentat com a col·lecció , però és també una tècnica artesanal. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 38671 | Vil·la romana de Sant Bartomeu de la Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | <p>MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldan (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2000. La Garriga. Pàgs. 192-193.</p> <p>OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12.</p> <p>Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència.</p> | IIaC-IdC | <p>Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldan (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldan: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldan es trobava afectat en part per la construcció d'un túnel per fer passar la variant al peu de la serra de Noet i actualment queda uns cinc metres per sobre del nivell de la carretera. En realitzar extracció de materials amb motiu de l'obra es va deixar al descobert una secció en la que es reconeixia un fragment de paviment, fet que va provocar la realització de l'excavació d'urgència. Actualment les restes es troben tapades amb uns plàstics en espera d'una futura intervenció. Durant les excavacions es van poder documentar una sèrie d'estructures seccionades longitudinalment per les obres del traçat de la variant, corresponents a diferents dependències i àmbits d'habitació en dos nivells que corresponen a la part urbana d'una vil·la romana de disposició terrassa. En el nivell inferior destaca la presència d'una galeria o porxo en façana amb una habitació quadrangular en un dels extrems, probablement de dos pisos a modus de torre. S'han documentat restes que s'interpreten com una caixa d'escalar d'accés al nivell superior. Al nivell superior es va documentar un conjunt constructiu format per un pati porticat del que es conserven dues ales (sud i oest), pavimentat amb opus signinum i que conserven en les cares interiors quatre basaments de columnes.</p> | 08011-147 | Variant de Berga a La Valldàn. 08610 AVIÀ | <p>En iniciar-se les obres de construcció de la carretera, a finals d'agost de 1999, el Servei d'Arqueologia va realitzar unes prospeccions dirigides per Josep Camprubí i Sensada en les que es van identificar les restes en una secció del terreny. Encara resta per excavar molta part del jaciment ja que es troba just al marge del túnel que es va construir per passar la variant. Els treballs arqueològics van ser duts a terme en dues fases d'intervenció. La primera sota la direcció tècnica de l'arqueòleg Albert Martín i Menéndez durant el mes de setembre de 1999 i la segona sota la direcció de l'arqueòleg Antoni Martín Oliveras durant els mesos de març i abril de 2000. Les excavacions van quedar aturades per la descoberta del jaciment del Polígon de La Valldàn que requeria una intervenció d'urgència. Aquest jaciment i el proper del polígon són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània.</p> | 42.0891100,1.8316600 | 403375 | 4660330 | 08011 | Avià | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38671-foto-08011-147-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BPU | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldan, sector Polígon Industrial de La Valldan, i s'han catalogat els dos jaciments (la vil·la i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38686 | El Vals d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vals-davia | <p>RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> <p>RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> <p>RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>Cançó amb tonada de vals que parla de la festa Major d'Avià, del municipi i dels habitants.</p> | 08011-162 | <p>El vals 'La Festa Major d'Avià' va ser compost per Antoni Serra especialment per a la Coral Santa Maria d'Avià i es va estrenar el dia de la presentació oficial de la Coral, el 27 d'agost de 1982 en una vetllada que es va celebrar durant la Festa Major al Local Avianès. En aquesta època el director de la coral era Josep Esquerra. Es tracta d'una de les dues peces musicals d'essència avianesa.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1982 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Antoni Serra i Oribe | 'Ben abrigat per Queralt i en mig del Berguedà, s'alce, joiós i flairant, el bell poble d'Avià. De tot arreu hi va gent; el jovent, ni pot dormir tot pensant, que arriba la festa, festa que es fa sentir. Tots els carrers amb garlandes, gallardets i banderetes; quina il·lusió per a xics i grans, es que és la Feta Major i a missa hi van tots, tot seien als bancs que el mossèn vol fer llarg el sermó. S'acabat l'acte de la litúrgia. A la plaça del Padró hi ha sardanes!!. Fem rotllanes, donem-nos les mans!!, donem-nos les mans!!. Els xicots porten calces de pana perquè així semblen més escaients, els vells porten barretina i les noies s'han fet la permanent; no falta ningú a la gresca, ni l'alcalde ni el vell caporal, el mossèn també va a la festa i aquell prim xar-xot, què no té mai un ral. De les festes d'agost que molt valen, no hi ha d'altre que sigui millor, d'Avià a les contrades s'en parla, fins i tot arreu del Roselló. Visca, visca sempre Avià el nostre poble, i visca la Festa Major!.' | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38700 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols | XIX | <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> | 08011-176 | Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA | <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38599 | Frontal d'altar de Santa Maria d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-santa-maria-davia | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARBONELL, E.; SUREDA, J. (1997). Tesoros medievales del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Lunwerg editors. Barcelona.</p> <p>RAFART, B. (1983). Retaule de Santa Maria d'Avià. Ressò, núm. 1. Ajuntament d'Avià. Pàgs 7-11.</p> | XIII | <p>Frontal d'altar realitzat sobre fusta d'àlber al tremp d'ou amb presència de tècniques de colradura i estucat. Medeix 105x176 cm. La pintura està distribuïda en cinc compartiments: un central i dos a cada costat. Al central hi ha la imatge de la Mare de Déu sedent amb el fill als braços i flanquejada per dos àngels als angles superiors. A cada costat hi ha dos compartiments que presenten diverses escenes relacionades amb el cicle de la infantesa de Jesús en els quals intervingué la Verge: l'Anunciació i la Visitació (compartiment superior esquerre), Naixement (compartiment superior dret), l'Epifania (inferior esquerre) i la Presentació al temple (inferior dret). Els compartiments estan envoltats per una motllura en relleu a modus de marc. Es van utilitzar principalment els colors blaus, vermells, taronges, groc i verd, i les figures estan perfilades per una línia negra.</p> | 08011-75 | Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional. 08038 BARCELONA | <p>La pintura que procedeix de l'església de Santa Maria d'Avià va ser adquirida per l'antic Museu de Belles Arts de Barcelona a Celestino Dupont, ingressant al Museu el 26 d'octubre de 1903, conservant-se actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. S'atribueix a l'anomenat Mestre d'Avià i ha estat datada com una obra romànica del segle XIII. L'any 1949 va ser restaurada pels serveis tècnics del Museu d'Art de Catalunya introduint petits canvis i afegits de pintura. És aquesta una obra en què el contingut didàctic és molt important seguint una de les finalitats de les obres romàniques.</p> | 42.0724933,1.8343818 | 403575 | 4658482 | 1170 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-foto-08011-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-frontal-mnac.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-06-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mestre d'Avià | A l'interior de l'església hi ha una còpia del frontal d'altar de mides reals i que es va instal·lar amb motiu de la restauració de l'església l'any 1973. L'original es troba exposat a l' Àmbit XIII-Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, catalogat amb el nº 15.784. | 92|85 | 52 | 2.2 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||
| 38553 | Jaciment polígon industrial de la Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-industrial-de-la-valldan | <p>OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12.</p> <p>Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència.</p> <p>MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Jaciment arqueològic Polígon Industrial de la Valldan (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2001. La Garriga. P. 192-193.</p> | I aC II dC | Actualment hi passa per sobre la variant de La Valldàn en el PK 0'850. | <p>Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Polígon Industrial de La Valldàn es trobava al mateix nivell per on ara passa la variant, entre el túnel i la rotonda del polígon. Únicament es van excavar les zones afectades que s'estenien per tota l'amplada del traçat de la carretera, quedant actualment la part excavada totalment oculta. L'excavació va permetre documentar el pas d'un camí empedrat acompanyat d'estructures de transformació metal·lúrgiques que tindrien relació directa amb la vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (fitxa nº 147). El camí travessa el jaciment perpendicularment en sentit nord-est i sud-oest, es prolonga per un costat en direcció a l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn enfilant-se vers el Camí Ral i per l'altre en direcció al Molí del Castell. El camí està format per un anivellament del terreny amb pavimentació de graves i forta presència de material arqueològic. El conjunt de transformació metal·lúrgica es situa majoritàriament al costat est del camí i presentava un lloc on es realitzaven les activitats de farga i forja de metalls en època ibero-romana i en el que s'han comptabilitzat 12 estructures, destacant una d'elles per les seves grans dimensions. Es tracta d'una fossa de combustió; mentre que la resta del conjunt ho formen tres forns de forja de metall que van estar en funcionament entre la segona meitat del segle I aC i finals del segle II dC. Els materials recuperats consisteixen en grans quantitats d'escòries de producció de ferro i bronze, a més de rebutjos de material constructiu romà. També és abundant la presència de ceràmica comuna oxidada, terra sigil·lata hispànica i africana de cuina.</p> | 08011-29 | Variant de Berga al Polígon Industrial. Sant Bartomeu de La Valldàn. 08610 AVIÀ | <p>Durant la intervenció arqueològica en el jaciment de Sant Bartomeu de La Valldàn es va procedir paral·lelament al seguiment de les màquines, apareixent en els rebaixos realitzats davant del polígon unes restes que van provocar la intervenció arqueològica d'urgència ja que era afectat plenament pel traçat de la variant. Actualment la variant de La Valldan passa per sobre, havent-se perdut les estructures que estaven afectades pel traçat, tot i que el jaciment es prolonga a cada costat de la carretera, avui encara camps de conreu. Aquest jaciment està vinculat a la Vil·la romana de Sant Bartomeu. La excavació va ser practicada d'urgència i dirigida pels arqueòlegs: Antonio Martín Oliveras (5 al 20 octubre de 1999), Albert Martín Menéndez (3 al 30 novembre de 1999) i Antonio Martín Oliveras (24 al 31 desembre de 1999). Aquest jaciment i el proper de Sant Bartomeu són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània.</p> | 42.0894092,1.8310905 | 403329 | 4660364 | 08011 | Avià | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. El sector que ha quedat afectat pel pas de la carretera va ser expropiat. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38607 | Pont d'Orniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorniu | <p>AA.DD. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vol. 5 El Berguedà. Departament de Cultura. Barcelona.</p> | <p>A la zona sud de la colònia Rosal trobem una sèrie d'elements relacionats amb l'anomenat pont d'Oroniu. El més remarcable són les restes de l'antic pont medieval construït en pedra, probablement romànic, molt malmès i del que resta un arc de mig punt i l'arrencada d'un altre, situat a la riba del riu corresponent al municipi d'Olvan. És construït de pedra amb carreus grans i ben escairats a la base i pedra barrejada de diferents tamanys a la part superior. Al costat hi ha uns forats rodons a la roca, que poden correspondre a un pont de fusta anterior. Una mica més amunt, fou construït un altre pont possiblement d'època gòtica (tot i què és dubtós) realitzat amb un sol arc d'esquena d'ase de pedra i que és el que s'utilitza actualment per travessar el riu en aquest indret. Es difícil establir la cronologia d'aquests dos ponts i quin és el més antic.</p> | 08011-83 | Colònia Rosal. 08610 AVIÀ | <p>Aquest pont comunicava la zona d'Obiols amb la d'Olvan.</p> | 42.0678500,1.8683300 | 406377 | 4657929 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38607-foto-08011-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El pont es troba a cavall entre els termes municipals d'Avià i Olvan i permet travessar el riu Llobregat per comunicar Obiols i cal Rosal. | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38650 | Moles del Molí de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-la-coromina | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>Amillarament d'Avià de 1862. Arxiu Municipal d'Avià. Cadastre d'Avià de 1767. Arxiu Municipal d'Avià. Pergamins de Cal Mas d'Avià. Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix.</p> | XVIII | <p>A la plaça de davant de la casa Molí de la Coromina s'ha instal·lat una taula i uns bancs fets amb les moles jussana i subirana de l'antic molí (subirana per la taula, jussana partida en quatre parts per fer els bancs) i que els actuals propietaris ja van trobar feta i situada més a prop de la riera. La casa actual del Molí de la Coromina és una casa moderna fruït de les ampliacions fetes al molí durant els últims 70 anys. Per informació oral del Sr. Lluís Coma sabem que en un principi, quan la va comprar el seu pare, la casa era molt petita i ocupava únicament el cos de tramuntana. La casa s'ha anat ampliant, essent la reforma més important l'afegit del cos davanter, feta fa uns cinquanta anys i que no conserva elements del molí antic. En fer un reforç dels murs fa vuit anys es va trobar el desguàs del molí que havia quedat tapat i que feia una petita volta. A la feixa superior entre la casa i el mas Coromina hi havia la bassa del molí, ara ocupada per camps de vinya i de la que encara resten part dels murs de pedra. També es conserva la resclosa de fusta riera amunt, ja que la casa encara manté l'ús de l'aigua de la riera per regadiu que actualment es desvia des de la resclosa amb una conducció fins a prop de la casa. Una mica més avall de la casa es conserva en molt mal estat el llit de l'antic escairador que aprofitava l'aigua que sortia del molí. L'últim moliner de la Coromina va ser l'avi de Calixte Badia d'Avià, cap al 1850.</p> | 08011-126 | Molí de la Coromina. Zona La Rovira. 08610 AVIÀ | <p>El Molí de la Coromina històricament formava conjunt amb el mas proper de la Coromina, fet que era característic dels molins. La denominació antiga de la zona era 'Mas de la Vila del Molí', denominació que s'esmenta als pergamins de cal Mas i que fa referència a un mas amb molí que estava situat a la riera de Napell (d'Avià), però que fa referència exclusiva al molí. El primer document és del 1433 en que s'esmenta a Joan de la Vila del Molí habitant a Avià; al 1524 el mas era ocupat per Salvador Santamaria i va ser empenyorat per Gaspar Vilardaga; al 1537 consta que el mas estava derruït i el va tornar a edificar Salvador Santamaria, essent redimit pagant un censal a la vídua de Gaspar Vilardaga (Pergamins de Cal Mas). En aquesta època el mas de la Vila del Molí era alou reial. Al 1553 surt fogatgat 'Salvador Santamaria alias de la Vileta' (IGLÉSIES, 1979). L'any 1557 Francesc Mas compra el mas en encant públic per 140 lliures als hereus de Gaspar Vilardaga (Pergamins Cal Mas). No es torna a trobar documentació fins al 1857 en que pertanyia a Clemente Florejachs de Berga (junt amb la casa Coromina i cal Traset). Posteriorment va adquirir les propietats el Sr. Pla de Berga i l'any 1928 en vendre-les es va dividir la finca: el molí el va adquirir el pare de l'actual propietari (Coma) i el mas Corominas el pare del propietari actual (Bascompte). Als llibres de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià (1899-1975) no consta el molí, per tant a finals del segle XIX ja no treballaria.</p> | 42.0731112,1.8209786 | 402468 | 4658566 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38650-foto-08011-126-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38689 | Contrapès de premsa de Serrapinyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-serrapinyana | <p>COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14.</p> <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</span></span></span></p> <p>RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | X-XII | <p>Aquest contrapès de premsa traslladable va ser aprofitada com a element per fer la paret d'un safareig que es troba a uns 200 m de la Casanova de Serrapinyana costa amunt. Es troba en bon estat de conservació i semi-soterrada. Té l'encaix allargat i eixamplat al centre seguint les característiques d'aquests contrapesos. Les mides aproximades són: 65x60x30 cm i un pes aproximat de 400 kg.</p> | 08011-165 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p><span><span><span>El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La premsa va ser identificada per primera vegada en realitzar el present inventari.</span></span></span></p> | 42.0753600,1.8047000 | 401124 | 4658835 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat del safareig que es troba a 200 m de la casa, i que era regat per la font de Serrapinyana, hi ha una roca que forma una petita balma elevada amb la boca ovalada i que té un regatell excavat a la roca per la part superior per tal de desviar l'aigua i que no entrés a la balma. Medeix aproximadament 1'80 m d'alçada i 1'50 m de fons, de manera que hi cap una persona. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38718 | Portal del carrer Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-portal | <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Demografia històrica d'Avià. L'Erol, núm. 52, pàgs. 39-44. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>CORTÉS, M. del A. (1996). Història i tradició: l'inici de la història d'Avià. Ressò de Resssò, núm. 17, pàgs. 21.23. Ajuntament d'Avià.</p> <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'La sagrera. Formació i evolució del poble'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, pàgs. 79-90. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> <p>IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm. 2946 (1983)</p> | XIV-XX | <p>El carrer Portal travessa tota la zona nord del nucli antic d'Avià. Abans de sortir a la carretera de Cal Rosal i tancant el recinte habitat, es conserva un arc entre dues cases del que seria el portal d'entrada al nucli pel camí procedent de Berga en direcció a Cardona (Camí Ral de Cardona), i del que només es conserva una filada de l'arc de mig punt amb dovelles i la filada horitzontal que el tanca per la part superior. Les cases, que es situen a les dues bandes del carrer, de les que arrenca l'arc, daten majoritàriament dels segles XVII-XVIII, encara que moltes s'han reconstruït i modernitzat sobre edificacions que ja existien al segle XIII-XIV; cal destacar que el nucli ha estat habitat permanentment i, per tant, que les construccions són fruït de diferents segles.</p> | 08011-194 | Carrer Portal | <p>El nucli antic d'Avià es va configurar a l'entorn de l'antiga església de Sant Martí consagrada l'any 907. La sagrera ocupava la zona entorn la plaça Abat Oliba; a la part més elevada hi havia l'església romànica, la rectoria i el cementiri que van ser traslladats fóra del nucli al segle XVIII degut a l'augment de població. Al nucli antic d'Avià donaven accés dues portes: la del carrer Portal, de la que es conserva l'arc i que comunicava amb el camí Ral de Cardona, i una altra que conduïa a Santa Maria i als camps i vinyes del padró. El carrer Portal és el carrer més antic del nucli, que ja existia a l'Edat Mitjana; travessava tota la sagrera i unia les dues portes d'accés. Una part de la sagrera estaria emmurallada, mentre que les parets de les cases i el tossal donarien protecció per la part est. L'any 1999 es va refer el paviment dels carrers del nucli antic i es va tapar una escala excavada sobre la pedra natural al centre del carrer Portal davant de Cal Gasolà, i que era un dels vestigis antics d'aquest carrer, possiblement datables al segle XIV-XV. Entre les cases del carrer Portal destaquen les antigues 'Ramats', 'Gurans' i 'Brotons' que formen l'actual cal Mas Vell; l'antiga església que es trobava al lloc on actualment hi ha cal Gavarró i cal Serra; cal Campaner i cal Escolà on hi havia l'antiga rectoria; cal Xut i cal Fideuer, lloc on es conserva una sitja subterrània. Totes aquestes formen l'eix central entre el carrer Portal i el carrer Abat Oliba. Entre el carrer i el Tossal a l'Edat Mitjana hi havia camps i horts, i des del segle XVII s'han anat construint cases progressivament que donen la configuració actual.</p> | 42.0778276,1.8253478 | 402836 | 4659085 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-20250507183155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-20250507183258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38718-20250507183102.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38721 | Antigues canalitzacions de subministre a l'Estany de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-canalitzacions-de-subministre-a-lestany-de-grauges | <p>NOGUERA, J. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià. VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX | <p>Restes de les canalitzacions construïdes pels germans Rosal per transportar aigua des de les rieres Font Calda i d'Avià fins als llacs artificials de Graugés. Hi ha algunes restes entre el Molí del Castell i Graugés, i entre Lluert d'Avià i Graugés. Concretament destaquen algunes canalitzacions a cel obert formades per canal de secció quadrangular amb parets de maó i amb petits ponts de maó d'arc rebaixat que permetien travessar per sobre. es conserven a la zona del Molí del Castell, de Lluert d'Avià, i de Santamaria (era del Segar i Batre). També es conserva un saltant d'aigua i una bassa a la zona del Molí del Castell, sota la carretera; una resclosa de ciment a Lluert d'Avià; el bagant d'entrada al llac gran de Graugés, i el bagant de sortida de l'aigua de l'estany Gran a l'estany de Sant Ramon. Hi ha altres restes de canalitzacions subterrànies de les que no es coneix exactament la ubicació. Tot i que es tracta d'elements que es conserven parcialment, la implicació històrica que van tenir amb l'evolució agrícola a Avià, aconsellen la seva conservació.</p> | 08011-197 | A diferents zones del terme | <p>Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de analització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. L'antiga farinera construïda pels germans Rosal utilitzava aigua de la Riera de Font, l'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. Hi havia una conducció a pressió des del Serrat Roig i una altra des del dipòsit de La Creu fins al Grupo Central (zona central de la colònia de Graugés) que produïa un salt que desenvolupava força hidràulica i que posava en marxa diferents màquines, entre elles una de batre, una de xafar palla i una altra de fer farratges. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica proporcionada amb força hidràulica. A la mort dels germans Rosal, la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies.</p> | 42.0640200,1.8411200 | 404120 | 4657534 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38721-foto-08011-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 94174 | Dansa del segar i el batre d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia | <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Berguedana de Folklore Total. P. 87-90.</p> | <p><span><span><span>Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lletra de la cançó</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Crida)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Segar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sega, sega, sega ben arran</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que la palla va cara i esmola el volant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>l’esclopet com a empara és molt important,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>és molt important.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La mainada ja va arribant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb la cistella plena de teca abundant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les mestresses a casa ho han “nat” preparant,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ho han “nat” preparant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Lligar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les espigues fent bones garbes,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>perquè no tenim pas cordills</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(BIS)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Batre)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era ja està a punt per començar amb la batuda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BIS</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que caigui el gra que és ben madur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que el feinejar és molt dur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era hem ben escombrat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ara el gra ja és a dins les saques</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb la palla restant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>aixecarem un paller ben gran.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Coreografia</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Inici: </span></span></strong><span><span>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Crida: </span></span></strong><span><span>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Primera part: </span></span></strong><span><span>S’alterna el segar i el lligar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segar: </span></span></strong><span><span>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lligar: </span></span></strong><span><span>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segona part</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Batre: </span></span></strong><span><span>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Fer paller: </span></span></strong><span><span>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o </span></span><strong><span><span>salt de quatre</span></span></strong><span><span>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.</span></span></span></span></span></span></p> | 08011-208 | 42.0735359,1.8350077 | 403629 | 4658598 | 2011 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122837.png | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Narcís Mellado i Pep Lizandra | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38529 | Creu processional de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-davia | <p>VILADÉS, Ramon (1983). Les creus processionals del Berguedà. 'L'Erol' núm. 7. Àmbit de Recerques del Berguedà. Inventari de l'església Sant Martí d'Avià, 1895. Carpeta assumptes parroquials. Arxiu de la Cúria de Solsona.</p> | XVII | <p>Creu processional amb ànima de fusta i coberta de plata datada de principis del segle XVII. Medeix 120 cm x 51,5 cm. Es tracta d'una creu que estava en força mal estat ja que va ser cremada durant la Guerra Civil i que ha estat restaurada recentment. Té decoració a l'anvers i al revers amb el nus allargassat seguint les decoracions arquitectòniques gòtiques. El nus forma dos cossos: al cos inferior, pinacles, gàrgoles i contraforts. Entre els contraforts hi ha unes fornícules amb sis imatges entre les que es poden distingir Sant Pere, Sant Pau, Sant Martí, Sant Llorenç i Sant Cristòfor. Al cos superior hi ha els mateixos compartiments amb ornamentacions repujades. A la part de la creu, a l'anvers hi ha la imatge de Crist al centre; a la part superior, el pelicà; a la part inferior, Sant Martí; a la dreta, la Dolorosa i a l'esquerra, Sant Joan. Al revers, al centre la imatge de Maria coronada; a la part superior, Sant Lluc; a la part inferior, Sant Mateu; a l'esquerra, Sant Marc i a la dreta hi manca el medalló.</p> | 08011-5 | Nucli antic, Església de Sant Martí d'Avià. Plaça de l'Església. 08610 AVIÀ | <p>Ja entrat el segle XVI fou habitual que totes les esglésies parroquials tinguessin una o vàries creus processionals de plata, essent normal que cada confraria tingués la seva creu. Al Berguedà es conserven set exemplars d'aquestes creus, ja que la resta van desaparèixer durant les diferents guerres (Independència, carlines i Civil) i perquè el Berguedà no era una comarca gaire rica, fet que va provocar realitzar poques creus i ser poc riques les que es conserven. La creu de Sant Martí ja s'utilitzaria a l'antiga església de Sant Martí del nucli antic, i pot tractar-se de la que es podia haver fet amb els 24 sous que va deixar en testament Joan Mas el 1498: 'a Sant Martí d'Avià per una creu i ornaments' (Pergamins de Cal Mas, nº 19). La creu va ser cremada per la Guerra Civil i uns feligresos la van amagar dins un viver d'aigua d'una casa veïna on va estar durant tota la guerra. Després es va guardar a les golfes de la rectoria i el seu estat era molt dolent fins a la recent restauració. A l'inventari de la església de Sant Martí d'Avià del 1895 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona, consta 'una cruz de plata de estilo gótico para las procesiones'. Al fons fotogràfic de Ramon Mas Vilella hi ha una fotografia de la creu feta abans de la Guerra Civil (Arxiu Luigi, Berga, nº 2440-10247).</p> | 42.0754000,1.8252200 | 402822 | 4658816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38529-foto-08011-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38529-foto-08011-5-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La creu va ser restaurada l'any 2000 com a iniciativa de Mn. Ramon Viladés i amb motiu de la celebració del 200 aniversari de l'església. | 95|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38531 | Capitell de l'antiga església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-lantiga-esglesia-de-sant-marti | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII | Degut al material en que està fet, el seu estat de conservació és dolent. | <p>Capitell esculpit en pedra de sauló i força mutilat. Fa 28 cm d'alçada, encara que era més alt, i 25 cm de diàmetre a la base. Degut al deteriorament que pateix és difícil desxifrar-lo, amb tot, es poden observar dues grans potes que podrien correspondre a un brau a un costat, i a l'altre dues potes curtes amb urpes que s'insinuen i que podrien correspondre a un lleó. Per la forma s'ha datat al segle XII (AA.VV., 1985).</p> | 08011-7 | Hotel d'Entitats. 08610 AVIÀ | <p>Aquest capitell formaria part de la primera església de Sant Martí d'Avià d'època romànica que es trobava en aquest lloc fins que va ser enderrocada al segle XVIII. La primera església va ser consagrada l'any 907. </p> | 42.0775569,1.8256028 | 402856 | 4659055 | 08011 | Avià | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38531-foto-08011-7-1.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment es troba dins una vitrina a l'Hotel d'Entitats de la plaça Abat Oliba. | 92 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 38557 | Creu de pedró de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-davia | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>És una creu grega amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit.</p> | 08011-33 | Nucli antic, Plaça de l'Església 08610 AVIÀ | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. La creu de pedró d'Avià és molt similar a la de Sant Martí de Correà, a Montmajor (Berguedà). Data de la mateixa època que l' església, finals del segle XVIII.</p> | 42.0752878,1.8251914 | 402819 | 4658803 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38557-20250504192858.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 2131 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38559 | Font de Canaletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaletes | XX | <p>Font de ferro de petites dimensions que és un rèplica de la font de Canaletes de les Rambles de Barcelona. Presenta quatre brocs de sortida d'aigua amb quatre piques al cos inferior, i al superior quatre fanals. Es troba situada al centre de la Plaça del Padró, al nucli antic.</p> | 08011-35 | Nucli antic, Plaça del Padró. 08610 AVIÀ | <p>En fer la remodelació del terra de la plaça del Padro i del nucli antic es va demanar als veïns si volien posar algun element d'ornament a la plaça. En constituir-se la Penya Blau Grana aquell any i ubicar el seu local social en aquesta plaça, van suggerir posar una rèplica de la Font de Canaletes com a relació amb el Club Blaugrana. A la inauguració de la penya i de la font, que es va fer el 1999, va assistir el Sr. Nuñez que era president del Futbol Club Barcelona en aquell moment, així com diferents periodistes vinculats amb el programa de TV3 'Força Barça'.</p> | 42.0763624,1.8249080 | 402798 | 4658922 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38559-20250507183851.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38560 | Escultura Jaume Serra Húnter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-jaume-serra-hunter | <p>Gran Enciclopèdia Catalana (1979), vol. 13, pàg. 515. ORIOL (1984) El professor Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº 5.</p> <p>ORIOL (1984) Retrat literari de Jaume Serra i Húnter. Ressò Nº6.</p> <p>RAFART, Benigne (1985) Conversa amb el fill de Serra Húnter a Vilada. Ressó Nº 9.</p> | <p>Bust de bronze amb l'imatge de Jaume Serra Húnter situat sobre una peanya de marbre verd amb la incripció: 'Homenatge a Jaume Serra i Húnter, filòsof i polític. Manresa 1878, Mèxic DF 1943. Rector de la Universitat de Barcelona, Diputat al Parlament per l'Esquerra Republicana de Catalunya, Va passar els estius a Cal Serra Húnter, pça. Abat Oliba, 5, fins a la Guerra Civil. Va morir a l'exili'. Darrera del bust de bronze hi ha la signatura de l'escultor: Conciber; i davant porta gravades les dates: 1878-1943 a cada costat del pit del bust.</p> | 08011-36 | Parc del Tossal 08610 AVIÀ | <p>Jaume Serra Húnter (Manresa 1878-Mèxic 1943). Filòsof. Va ser nomenat el 1910 catedràtic de lògica a Santiago de Compostela, des del 1913 ocupà la càtedra de Història de la Filosofia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona. Proclamada la segona República fou degà de la Facultat de Lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Participà activament de l'activitat política i era membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, president del Consell de Cultura de la Generalitat i diputat al Parlament al 1932. Acabada la Guerra s'exilià primer a França i després a Mèxic. Va escriure vàries obres sobre filosofia i història de la filosofia a Catalunya. La seva tasca fou, més que la d'un pensador original, la d'un gran mestre. Va passar alguns estius abans de la Guerra Civil a la casa de la plaça Abat Oliba, 5, coneguda com El Castellot, i actualment també com cal Serra Húnter.</p> | 42.0773837,1.8235387 | 402686 | 4659037 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38560-20250507185240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38560-20250507185231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38560-20250507185246.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Les lletres de la inscripció estan desapareixent. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38573 | Contrapès de premsa de Vilamarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-vilamari | <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57. RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya.</p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</p> | X-XIII | <p>Bloc de pedra de conglomerat de 100x80x50 cm de forma arrodonida amb la base i part superior planes i amb un forat ovalat al centre.</p> | 08011-49 | Casa Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. A Avià la documentació conservada nomena molt sovint terres amb vinyes a diferents indrets i, fins i tot en el cas de Gurans diu que a la casa hi havia un cup l'any 1359. En el cas concret de Vilamarí, aquesta casa tenia una masoveria que rebia el nom del lloc on es va situar: Les Vinyes de Vilamarí, possiblement perquè en aquest lloc on hi ha planes hi hagué camps de vinyes de la casa Vilamarí; a més a la casa encara es conserva una tina i un fragment de biga amb la femella del cargol reaprofitada d'una antiga premsa, i que ara forma part de l'ampliació feta al segle XVIII. La premsa traslladable que utilitzaria aquest contrapès es faria servir a peu del conreu en els camps de vinyes dels entorns de Vilamarí probablement abans del segle XV, encara que es difícil establir la cronologia. Va ser trobada l'any 1999 en el fons de l'embassament artificial de Vilamarí en realitzar una neteja.</p> | 42.0528800,1.8283200 | 403044 | 4656312 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38573-foto-08011-49-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38586 | Retaule de l'església de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-lesglesia-de-grauges | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVII | <p>Retaule de petites dimensions amb dos pisos i predela. Aquesta possiblement no formi part del retaule ja que la decoració és diferent. Al primer pis hi ha tres furnícules separades per columnes salomòniques en les que s'han posat tres imatges tallades en fusta actuals, i que representen Sant Martí, Sant Galderic i Sant Isidre. Al segon pis hi ha una furnícula central amb una imatge de fusta de la Immaculada. Acaba el retaule la imatge de Crist amb la bola a la mà i del que sobresurt la meitat del cos per la part central superior abocant-se cap a l'església. És un retaule policromat, daurat, llamat i estofat, en el que predominen els colors blaus, vermells i grocs..</p> | 08011-62 | Església de Sant Isidre i Sant Galderic de Graugés, 08610 AVIÀ | <p>L'església de Graugés va ser construïda de març de 1993 a maig de 1994 amb l'ajuda del poble d'Avià, del Bisbat de Solsona i de l'Ajuntament d'Avià. Va ser beneïda pel Bisbe de la Diòcesi Mn. Antoni Deig i Clotet, i va ser dedicada a Sant Isidre i Sant Galderic, tots dos patrons de la pagesia. És sufragània de Sant Martí d'Avià. El retaule, que formava part dels fons del Museu Comarcal i Diocesà de Solsona, va ser cedit a l'església de Graugés. Després de la Guerra i fins l'any 1994 en que es va construir l'església nova de Graugès, els baixos de la Torre de Graugès, que disposaven de capella, es van habilitar com església per la zona de Graugès, dedicada a Sant Isidre (GAVÍN, 1985).</p> | 42.0683300,1.8447100 | 404423 | 4658009 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38586-foto-08011-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38586-foto-08011-62-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'estat de conservació és bo, però té parts del daurat claquel·lades i perilla que es perdin. Han hagut trossos que s'han restaurat pintant-lo de daurat molt grollerament. És il·luminat amb llum natural que entra per un finestral al sostre de l'església. Les talles de fusta noves estan signades darrera: T.A.P. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38628 | Creu de terme del barri de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-barri-de-la-creu | <p>CASELLAS, I., SANTANDREU,D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | XIX' | <p>Creu exempta. Una base de pedra gran i sense forma definida suporta una columna de secció circular que té base doble formada per dos cilindres en disminució. El capitell té forma de cub i suporta encastada una creu de ferro de braços prims i decorats amb volutes.</p> | 08011-104 | Barri de La Creu 08610 AVIÀ | <p>Aquesta creu va donar el nom al barri de la Creu d'Avià. Les creus de terme marcaven encreuaments de camins importants o termes, o es posaven a l'entrada d'algunes poblacions. Aquesta es troba en el lloc més elevat del camí Ral de Berga a Cardona al seu pas pel territori d'Avià.</p> | 42.0846100,1.8264536 | 402938 | 4659837 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38628-foto-08011-104-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 38697 | Olivera Homenatge a la gent gran d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-homenatge-a-la-gent-gran-davia | XX | <p>Al Parc del Tossal es troba un monument commemoratiu que es va instal·lat la tardor de l'any 1999. Està format per una olivera al costat d'un bloc de pedra en el que hi ha una inscripció sobre suports ceràmic a un costat, i l'escut de Catalunya a l'altre. La inscripció està composta per sis rajoles envoltades per una garlanda en la que s'alternen coloms i branques d'olivera. Hi ha l'inscripció: 'L'olivera, arbre noble i amb fondes arrels, de llarga vida i que dóna fruit. En el simbolisme d'aquest arbre, l'Ajuntament d'Avià vol homenatjar la Gent Gran en el seu Any Internacional i , amb respecte i gratitud, agrair el seu esforç, la seva generositat, ...el seu amor. Que la branca d'olivera, símbol de pau en el bec del colom, sobrevoli totes les nacions fent realitat el somni d'una humanitat feliç i lliure. Avià, 11 de setembre de 1999'.</p> | 08011-173 | Parc del Tossal, 08610 AVIÀ | <p>Aquesta olivera que va ser plantada al parc del Tossal per commemorar l'Any Internacional de la Gent Gran, el 1999, junt amb una placa que recorda l'efemèride. El Casal de la Gent Gran d'Avià és una entitat vinculada a L'Ateneu d'Avià que va començar l'any 1988 amb la intenció de procurar atendre el lleure i la dinamització de les persones majors de 60 anys o jubilades del municipi. És una entitat amb molta empenta que organitza moltes i variades activitats per a aquest col·lectiu, des de cursets de manualitats, caminades, gimnàstica, conferències, balls i obres de teatre. Durant la segona setmana de setembre es celebra cada any la Festa Homenatge a la Vellesa, amb diferents activitats i un festival amb actuacions en homenatge a aquest col·lectiu que ha arrelat fortament al poble i en el que participen tots els grups d'edat del municipi.</p> | 42.0774200,1.8234000 | 402674 | 4659042 | 1999 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-20250507185202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38697-20250507185151.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38720 | Bassa de cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-20250511195920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-20250511195959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-foto-08011-196-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 38722 | Escut al mas Lledó d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-al-mas-lledo-dobiols | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. IPAC, Generalitat de Catalunya, fitxa núm 2967 / Any 1984.</p> | XVII-XVIII | Es troba en mal estat la pedra | <p>Escut tallat en pedra en una dovella que està ubicada a la porta de l'edifici de migdia del mas Lledó d'Obiols. És un escut amb un element central sobresortint de forma val en el que sembla distingir-se una cara molt esquemàtica. A la part superior té tres franges horitzontals i a la inferior unes fulles, probablement símbol militar. Es troba en mal estat de conservació, fet que dificulta la interpretació.</p> | 08011-198 | Mas Lledó | <p>El Lledó és un dels masos antics del terme, tot i que les successives reformes han anat amagant els elements originals. A mitjans de segle XX es van realitzar una sèrie d'obres per tal de retornar a la casa el caràcter d'edifici medieval, de manera que molts dels elements que en ella trobem són reutilitzats d'altres llocs o realitzats imitant els que podrien existir en l'edat Mitjana. Es difícil esbrinar si el que s'ha fet és perquè realment existia o es deu a la voluntat historicista del propietari. La masia del Lledó ja s'esmenta al fogatge de 1553, on habitava Joan Ledo i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Posteriorment la trobem a l'Amillarament 1862: manso Lladó i caseta del Lladó de José Montorsí de Berga. L'any 1914 era de José i Dolores Montorsí i Massana. La capella és dedicada a la Mare de Déu de la Salut (GAVÍN, 1985:19), imatge que trobem a la font exterior. La major part de l'obra correspon als segles XVIII i XIX, te aspecte senyorial. Probablement l'escut fos recuperat d'algun enderroc, igual que les finestres de tipus gòtic que també es conserven a l'edifici.</p> | 42.0669600,1.8670600 | 406270 | 4657832 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38722-foto-08011-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38722-foto-08011-198-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 38724 | Escultura La Vaca de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-vaca-de-capolat | XXI | <p>L'escultura és d'acer pintat de blanc, formant un rectangle en angle dins el que es troba retallada el perfil en negatiu d'una vaca. Es troba sobre una plataforma d'obra. Té dues plaques que informen del context i objectiu de l'obra. La primera diu Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir', Mahatma Gandhi. La segona: 'Torturar un tot per plaer, per diversió, és molt més que torturar a un animal, és torturar una consciència', Víctor Hugo.</p> | 08011-200 | Parc de La Torreta | <p>El desembre de 2016 es va instal·lar l'escultura al parc de la Torreta. Segons l'Ajuntament es tracta d'un homenatge antitaurí en forma d'escultura i amb una visió reivindicativa per part de l'artista, que s'ha inspirat en la visió de la tauromàquia tenia Víctor Hugo i Mahatma Gandhi. Vol ser, en negatiu, l'antítesi o una evolució estètica i moral del famós Toro d'Osborne, símbol de l'espanyolisme, fent una crítica social a la tauromàquia. Citant Gandhi, Arisó considerava que 'quan una llei és injusta, el correcte és desobeir'. Mentre que, en paraules de Víctor Hugo, recordava: 'Torturar un toro per plaer, per diversió, és molt més que torturar un animal, és torturar una consciència'. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.</p> | 42.0746900,1.8257600 | 402865 | 4658736 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38724-foto-08011-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Manel Arisó | Al costat de la Vaca de Capolat s'ha plantat una de les alzines filla de l'Alzina que porta el nom de Bigas Luna, segons va ser aprovat pel Consell de la Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona que el 19 de març del 2014. El Cosí d'en Bigas Luna, En Jordi Bigues, periodista, activista i ecologista ha estat l'impulsor de la iniciativa i qui ha portat una de les alzines filles de l'Alzina de Bigas Luna i ha ajudat a plantar-la. Amb l'alzina Avià també ha adquirit una aquarel·la original del director Català. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 38725 | Escultura Ahosta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ahosta | XXI | <p>Escultura formada per dues bigues de roure verticals que suporten una barra de ferro horitzontal de la pengen 13 barres de ferro subjectes amb cadenes, de forma que tenen mobilitat. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons en xocar entre elles, i combinen estètica i simbolisme. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Ahosta: Dansa sense braços per unir persones'.</p> | 08011-201 | Cementiri d'Avià | <p>L'escultura Ahotsa és un homenatge a les víctimes del Franquisme, als morts d'Avià durant la Guerra Civil espanyola. És una escultura sonora que, en el seu sentit final, segons el seu autor, busca 'tornar la veu a les persones a qui se'ls hi va robar', evoca les veus del passat, en una història que no s'ha d'oblidar per no repetir. És obra de l'artista i picapedrer Basc Javier Olaizola (Errenteria 1961), amb l'assessorament de Konvent. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.</p> | 42.0730300,1.8242200 | 402735 | 4658553 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38726 | Escultura Aborigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen | XXI | <p>Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'.</p> | 08011-202 | Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure | <p>El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.</p> | 42.0784100,1.8178800 | 402219 | 4659158 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38727 | Mapa mosaïc d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia | XXI | <p>Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993.</p> | 08011-203 | Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ | <p>El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.</p> | 42.0772300,1.8227500 | 402620 | 4659022 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38727-20250507185034.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sussana Campillo Besses | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 38563 | Gurans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gurans | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà. COROMINES, J. (1993). Diccionaro etimològic i complementàri de la llengua catalana. Curial ed.</p> <p>'Cadastre de 1767' (Arxiu Municipal d'Avià).</p> <p>Pergamins de cal Mas d'Avià.</p> <p>Pergamins de la casa Santamaria de Serrateix.</p> | XIII-XVIII | <p>Gurans actualment és una casa que centra una explotació ovina amb diferents coberts al voltant fruit d'ampliacions de diferents èpoques. L'interès de la casa es centra en la documentació que la esmenta i que la situa com una de les masies antigues del terme, tot i que les restes materials son poques. Es troba ubicada en un lloc elevat, construida sobre una plataforma de roca i protegida del vent del nord per un tossal. La casa actual és de finals del segle XVII amb reformes posteriors tal i com s'observa a la façana nord, ja que es pot veure que es va afegir un pis i es va pujar la teulada. Abans havia hagut una altra casa de la que resten parts dels murs construïts amb grans blocs de pedra escairats; aquesta casa era derruïda a finals del segle XVI (pergamins de Cal Mas) i es va tornar a edificar aprofitant pocs elements de l'antiga estructura. Probablement l'antiga casa tenia dos nivells diferents, el nivell més baix aprofitava com a paret la mateixa roca, ja que el mur fa angle a continuació d'aquesta i s'observa l'arrencada d'una volta; al nivell superior hi ha un altre mur que tancaria el cos superior. Aquesta estructura primitiva correspon a la d'altres masos medievals com els de Vilosiu (Cercs, Berguedà) o el Mas de la Creu de Pedra (Guixers, Solsonès).</p> | 08011-39 | Gurans 08610 AVIÀ. Zona sud del terme | <p>La família Gurans d'Avià era una de les més antigas del poble, tenint constància al segle XIII de tres persones a la parròquia de Sant Martí: Pere, Jaume i Guillem, encara que la nissaga actualment ja no existeix. Aquesta família posseïa una casa a la sagrera d'Avià (Jaume) amb forn i hort, terres a diferents llocs del terme i el mas Gurans (Pere) amb les terres i boscs dels voltants. Pels elements que resten a la casa podem dir que aquesta correspondria a una construcció dels segles XI-XII. La primera notícia històrica la tenim al 1338 (Pergamins de Cal Mas) en una venda de terres, succeint-se els documents de compra i establiment de terres durant tot el segle XIV. El 1359 s'esmenta la masoveria de Guarnís que la tenia en indivís Pere de Guarnís, i que compra l'altra meitat a Bernat Gratallops, a més d'un napell i un cup que es troben a la casa. Tot el mas estava en alou del monestir de Ripoll. Al 1399 la filla única de Jaume de Guarans, Sibilia, es casa amb l'hereu del mas Salau de Coforb, Bernat Salau (aquest casament explica la presència de documents de la família Salau de Coforb entre els de Cal Mas). A la mort de Jaume de Guarans i essent hereva universal la seva filla, el marit d'aquesta va vendre totes les propietats dels Gurans: les terres, el mas de Guarans (al 1433) i la casa de la sagrera (al 1438) (APM). Pràcticament tota la propietat la va anar comprant la família Mas d'Avià, així el 1433 Jaume Mas compra en encant públic el mas de Gurans, també compra terres, vinyes i la casa de la Sagrera (actualment una part de cal Mas Vell). Les terres i bosc del mas Guarans, que eren en alou de Sant Llorenç prop Bagà, les compra Arnaldo de Santamaria d'Avià a Bernat de Salau l'any 1484 (pergamíns casa Santamaria de Serrateix). L'any 1598 Joan Mas hipoteca el mas derruit de Gurans per pagar un deute, i a partir d'aquesta data ja no torna a haver notícia fins al Cadastre de 1767, per tant en aquest període es tornaria a edificar el mas, fet que explica que la casa actual sigui d'aquesta època. Actualment Gurans encara pertany a la família Mas. El canvi de propietat és el motiu de que entre els pergamins de cal Mas es conservin els que havien sigut dels Gurans.</p> | 42.0659700,1.8225800 | 402589 | 4657771 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38563-foto-08011-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38563-foto-08011-39-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim de Gurans el trobem escrit de diferents formes: Gurans, Gorans i Guarans. El topònim és de procedència gòtica, WRANS, que és un cavall pare, topònim que es troba documentat per primera vegada al 1063 (Sant Cugat) (COROMINES, 1993). Un guarà és un ase gran destinat a cobrir a les eugües i someres. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38569 | Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu | <p>Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona.</p> <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB.</p> <p>Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.</p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Temes d'Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.</p> | XI-XVIII | <p>Masia que ha sofert modificacions que han canviat la seva configuració original. És de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant, teulada a dues vessants i amb el carener paral·lel a la línia de la façana. El murs són de pedra amb cantoneres ben escairades. Al costat de la casa pel nord hi ha un cobert que aprofita dues parets paral·leles que pertanyien a una antiga església feta amb pedres molt ben arrenglerades d'origen medieval. Davant la façana uns coberts més moderns tanquen l'era enrajolada. A la façana sud encara es veuen part d'una antics murs de blocs de pedra que podrien pertànyer a una antiga construcció.</p> | 08011-45 | Casa Santandreu. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>Tot i que l'estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l'any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l'alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l'església de 'Sancti Andree'. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l'església que s'aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del 'Mas Sancti Andree' que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l'abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l'església mostren clarament el seu origen romànic.</p> | 42.0471700,1.8186300 | 402233 | 4655689 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38569-foto-08011-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El nivel de protecció especificat és pel mur que resta de l'antiga església i la ZEA afecta a tot l'entorn. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38570 | Casancots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casancots | <p>'Cadatre de 1767'. ' Amillarament de 1862' (Arxiu Municipal d'Avià). 'Capbreu de Sant Pere de Madrona de 1601' (Arxiu Parroquial de Berga).</p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Temes d'Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | Actualment la casa s'està enrunant, i les teulades dels coberts estant mig ensorrades. | <p>La masia de Casancots està formada per diferents construccions: la masia, un cobert, una pallissa tancada i un pou, situats en un pla elevat amb una bona vista. La casa principal ha sofert transformacions com es palesa clarament a la façana. És de pedra amb els murs de la planta baixa fets amb carreus ben escairats, mentre que al pis i golfes són barrejats. Al costat de ponent de les golfes hi ha fragments fets amb tàpia per tapar un antic assecador. La façana és orientada a llevant i al costat de ponent s'han afegit dos cossos i una escala exterior de pedra. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta, al costat de llevant, amb llinda de fusta i la finestra central amb ampitador de pedra, corresponen a l'antiga construcció. Aquesta finestra té una inscripció a la llinda molt difícil d'interpretar i que sembla -221oI-. Al costat de migdia hi ha una eixida al pis fruït d'una darrera ampliació més moderna, així com l'assecador obert al costat esquerre de les golfes. També es van afegir coberts fets amb pedra barrejada que tancant la casa pel costat de migdia formant un baluard. L'interior correspon a una estructura amb tres crugies que es repeteix al pis. Al mur interior de ponent, al que es va afegir el cos exterior, hi ha una porta adovellada de mig punt tapiada que és més alta que el nivell del pis. Aquesta seria la porta original de la casa que demostra més antiguitat que la que s'ha trobat als documents. Les finestres del pis tenen festejadors dobles i les portes tenen les llindes de pedra. També es conserven els fogons de la cuina i la campana del foc a terra. Davant de la casa hi ha un cobert de dos pisos amb una columna central i les cantoneres de carreus de pedra escairada i els murs fets de pedra i tàpia; la teulada s'està enfonsant. Darrera d'aquest cobert hi ha un pou de pedra cobert amb cúpula. A prop d'aquest cobert hi ha un estable tancat de pedra amb finestres de maó seguint el tipus arquitectònic dels edificis industrials, i que ara té la teulada enfonsada. Davant hi ha una bassa que aprofita el desnivell del terreny, mentre que per l'altre costat és tancada amb dos murs de pedra.</p> | 08011-46 | Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>La primera nota documental que s'ha trobat és la que ens dóna el Capbreu del 1601 de Sant Pere de Madrona (Arxiu Parroquial de Berga), i que especifica que posseïa el Mas de Quatre Cots (Casancots) amb 60 jornals de bous. Aquesta informació i l'arc adovellat interior ens fa pensar que la casa fou construïda a finals del segle XV o inicis del XVI, tot i que va patir remodelacions, principalment al segle XVIII i al XIX. Al cadastre de 1767, el manso Cots era de Joan Cots, mentre que a l'Amillarament 1862 era de Joan Pejerols, junt amb el molí, Sant Andreu i Pagerols. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí als Puigpelat i la casa als Badia, actuals propietaris. La casa va estar habitada amb masovers fins l'any 1983 en que van marxar degut al mal estat de la casa i actualment s'utilitza com a corts de bestiar oví.</p> | 42.0529800,1.8152700 | 401964 | 4656338 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38570-foto-08011-46-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38571 | Molí de Casancots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-casancots | <p>Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, Vol. 3, pàg. 261. Barcelona. 1981.</p> <p>COMA, R. (1983). El molí de Casancots. Ressò nº 3, pàgs. 6-7.</p> <p>VILADÉS, R. (1990). El blat de moro escairat. L'Erol nº 32, pàgs. 41-45.</p> <p>Informació oral del moliner Josep Puigpelat i Castella.</p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Temes d'Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII-XIX | <p>El Molí de Casancots forma un conjunt amb la casa-molí fariner, el molí escairador, l'estructura de l'antic escairador, una sèrie de coberts construïts al voltant, la bassa i el rec. Es troba al costat de la riera de Clarà. La casa del molí té estructura de tres crugies amb diferents ampliacions realitzades a la mateixa època (1899), immediatament posteriors a la compra dels Puigpelat, actuals propietaris. És una casa de pedra de planta i dos pisos amb la vivenda al primer pis i a la planta baixa el molí fariner. A la façana principal, a ponent, es va afegir un cobert obert que proporciona un porxo a la planta i un assecador al pis amb la barana de fusta i que li afegeix bellesa al conjunt. El carener de la teulada és perpendicular a la façana. La porta principal té la llinda de fusta. A la habitació de la dreta de l'entrada hi ha el molí fariner que es conserva en perfectes condicions, ja que encara funciona. És un molí hidràulic d'una mola que rep la transmissió a través de l'aigua que prové de la bassa, que es troba a un nivell superior de la casa, i que cau a un rodet metàl·lic horitzontal que acciona l'arbre. Una mica més avall hi ha un casalot on es troba el molí escairador mogut per l'aigua que surt del molí fariner i que s'embassa en una bassa més petita al costat de l'escairador. Aquest molí, que pela el blat de moro, està format per una mola sotana amb parets de maó (com si fos uns pica circular i fonda) i un trull connectat amb l'eix de l'arbre que fa girar el rodet en empènyer l'aigua que baixa de la bassa. Es conserven diferents estris utilitzats al molí entre els que destaquen: una màquina de ventar, màquina d'engrunar blat de moro, llit de fusta per matar el porc, una bàscula, diferents eines petites com volants, sedassos, falç, martells, forques, etc.. Com a fet curiós el moliner va explicar que es conserva una mola de pedra de 130 cm de diàmetre (les actuals del molí fan 140 cm), que va quedar al mateix lloc on es va fer i que està inacabada. Aquesta mola ja hi era al mateix lloc quan els actuals propietaris van comprar el molí. Entre els dos casalots moliners es conserva una estructura de parets de pedra amb l'espai per una mola de l'antic molí escairador. L'actual moliner va traslladar l'escairador al lloc on es troba actualment, ja que abans era en aquest indret on resten les runes.</p> | 08011-47 | Molí de Casancots. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>La història del molí és relativament jove, ja que es remunta a inicis del segle XIX. A l'Amillarament 1862 el molí era de Joan Pejerols, junt amb la casa, i s'especifica que el molí era fariner i que tenia una mola. Posteriorment la casa i el molí van ser empenyorats per un tal Massana, aquest va vendre el molí a José Mercadal al 1883 i aquest als Puigpelat. Isidre Puigpelat, avi de l'actual moliner, va comprar el molí al 1888 i el van ampliar per anar a viure al 1899, per aquest motiu hi ha vàries llindes a la casa amb aquesta data. Aquest primer moliner també feia de ferrer i va fer arreus de ferro, així com destrals, ganivets i volants. En Josep Puigpelat i Castella, el seu net, és l'actual moliner del Molí de Casancots i, fins fa pocs anys, encara treballava a ple rendiment. L'aigua de la riera de Clarà s'utilitzava per moure els següents molins: Molí de Curtics i el Molinot, al terme de Capolat; el Molí de la Riereta i el de Casancots, al terme d' Avià; i el Molí Nou de Sant Pau, a Casserres. Actualment cada any baixa menys aigua ja que no plou i, segons informació del moliner, mentre que fa un temps de cada deu anys hi havia una sequera, fa un temps que hi ha sequera cada any. Surt esmentada com a masia important d'Avià a la 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'.</p> | 42.0539400,1.8122000 | 401712 | 4656448 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38571-foto-08011-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38571-foto-08011-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El blat de moro escairat s'implantà en zones de muntanya amb una agricultura pobra. Al Berguedà es menjava durant l'hivern i ara ha passat a ser un plat tradicional de la comarca. Fa cinc anys (1996) l'Ajuntament d'Avià va reparar la bassa, que perdia aigua, i des de llavors acompleix també les funcions de punt d'extinció d'incendis. L'Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l'any 1985 del moliner de Casancots treballant i que constitueix un document etnològic de gran importància. S'ha documentat com a col·lecció, però és també una tècnica artesanal. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38580 | Molí de Vilajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilajoana | <p>Llibre de Matrícula Industrial (1899-1934). (AMA). Registre de la Propietat de Berga.</p> | XX | <p>A sota de la casa Vilajoana i a l'altre costat del camí hi ha les restes d'una antiga construcció que utilitzava la força hidràulica de la riera per a produir energia elèctrica. Està situada en un desnivell del terreny que arriba fins la riera d'Avià i construïda aprofitant les terrasses del terreny que reparteixen l'edifici en tres nivells. Al cos més elevat hi havia el pis on vivien els masovers i que degut a l'estat ruïnós es va enderrocar i desmuntar l'any 1999. Al mig hi ha l'habitació on hi estaven els comandaments, la dinamo i l'alternador, on encara es conserva el volant que obria el pas de l'aigua i posava en marxa la turbina. Des d'aquí s'accedia a la sala de la turbina a través d'una obertura al terra i amb una escala de fusta. La sala de la turbina està en el nivell més baix per permetre el salt; aquesta sala està totalment tancada excepte pel forat on passava la politja i el que permetia l'accés, i coberta per mitja volta de totxana. Conté una turbina Pelton que encara conserva el volant de la politja. L'aigua retornava a la riera a través d'un canal realitzat amb paret de totxo i pedra. Davant del Carrer Nou hi havia una bassa d'aigua des de la que sortia un tub que portava l'aigua directament a la turbina, produint un salt d'uns 20 metres. Al Registre de la Propietat de Berga consta que l'edifici del salt tenia una canonada de la bassa reguladora a la sala de màquines, una turbina, una dinamo, quadre de distribució, transmissió i línia elèctrica des de la sala de màquines fins a un edifici anomenat Batadora o Pallissa, del Grupo Centro (els edificis de la colònia de Graugés).</p> | 08011-56 | Casa Vilajoana, Graugés 08610 AVIÀ | <p>Segons consta al llibre de Matrícula Industrial (1899-1934) Antonio Rosal Nadal va fabricar electricitat des del 1925 al 1936, i de 1942 a 1945 utilitzant l'energia que proporcionava la riera d'Avià al seu pas per Vilajoana. Abans de que la riera arribés a Vilajona, a la finca Lluert, s'agafava aigua conduint-la amb un canal fins a l'embassament principal de Graugés. Mitjançant una instal·lació de canonades es proporcionava aigua als tres Carrers d'habitatges, Torrentbó, Graugés, Subirana, Vilajuana, La Plana, i a un servei d'incendis, així com s'omplien els dipòsits de La Creu i el de Graugés Vell i la Teuleria. Al salt de Vilajoana es fabricava electricitat utilitzant el 15% del salt d'aigua, generant 5 Kv de força per venda i 1 Kv per ús propi. Segons informació oral de la Sra. Dolors Sabata d'Avià, filla de l'encarregat de la turbina i que havia nascut a la casa, aquest grup generador d'electricitat va deixar de funcionar just al començar la Guerra Civil, al 1936. Posteriorment es va tornar a posar en marxa al 1943 fins al 1945. Donava electricitat a la granja de Graugés, a les cases dels treballadors (Carrers Vell, Mig i Nou) i a masies de la zona. El desguàs de la turbina sembla aprofitar un antic desguàs tallat a la pedra i que ben segur fos d'un primer molí medieval que es trobaria ubicat al lloc on actualment hi ha la turbina; això ho demostren els forats excavats a la roca que es troben a la riera a prop del molí i que daten d'època medieval. A la planimetria realitzada l'any 1925 apareix el topònim 'casa de la dinamo'.</p> | 42.0558610,1.8478248 | 404662 | 4656620 | 1925 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38580-foto-08011-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Antonio Rosal i Nadal | Aquest edifici va ser construït aprofitant l'emplaçament d'un antic molí medieval, fet demostrat per la presència dels forats de la resclosa i de la bassa excavats a la roca, tot i que no s'ha pogut confirmar documentalment. Una altra evidència del molí és la mola volandera o subirana que es va trobar en una de les feixes entre la casa de la turbina i l'antiga resclosa del canal. És un mola de pedra d'aglomerat de gra fi, de 115 cm de diàmetre i 16 cm de gruix, que conserva el forat on anava encaixada la nadilla i que és de mides petites (10x20 cm), la mola té incisions curves poc marcades, fet que demostra que és molt gastada. Es troba ubicada al mateix lloc on es va trobar l'any 2000 fent neteja dels marges de la riera. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 38583 | Antiga colònia agrícola de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-colonia-agricola-de-grauges | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> <p>Llibres de Matrícula Industrial d'Avià (1899-1965). Arxiu Municipal d'Avià.</p> <p>VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX | <p>El recinte de l'antiga Colònia Agrícola de Graugés ocupa una important extensió de terreny i diferents elements: un sector central on es concentren oficines, magatzems i dependències, les zones de cultiu, els estanys, carreteres, una farinera i els blocs de pisos on vivien els treballadors. Ens referim aquí al sector central de la explotació que s'articula al voltant d'una plaça rectangular on s'obren una sèrie d'edificis amb característiques constructives similars i que estaven destinats a diferents usos. Són edificis de planta rectangular, de pedra, amb les cantoneres de les finestres i portes de maó i teulada a dues vessants de teula àrab. Els edificis que es troben situats als angles tenen la teulada a quatre vents. Una part d'aquests edificis alberga actualment un restaurant, una altra part resta abandonada i altra ha estat ocupada per una explotació de vaques lleteres fins a finals de l'any 2000. Aquest conjunt es troba situat entre el llac gran i la carretera d'Avià a Casserres.</p> | 08011-59 | Graugés 08610 AVIÀ | <p>Els germans Antoni (1852-) i Agustí (1854-1909) Rosal i Sala, que van néixer a Mataró, eren fills i nebots dels germans Rosal i Cortina de Berga que van fundar la fàbrica del Riu (colònia Rosal). Participaren activament en la vida política a la comarca i van ser uns grans impulsors de la indústria i la agricultura. L'afany emprenedor va portar a Agustí Rosal a construir la Colònia Agrícola de Graugés, que destacà pel nivell tecnològic emprat. Es va fundar entre els anys 1887 i 1889 en unes terres i masos que havien comprat a Graugés. Van construir pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de farratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. Es va fer un sistema per recollir els fems dels estables en un dipòsit subterrani per després utilitzar com adob. Els cultius eren rotatius i es va fer un sistema de regadiu dels camps construint els llacs artificials que actuaven com a dipòsits, als que pujaven aigua del Llobregat i de la riera d'Avià i de Font Caldes amb un sistema de canalització sense precedents a la comarca. De 425 hectàrees que tenia la finca, tres quartes parts eren de regadiu. A una descripció de l'any 1910 es diu que hi vivien 300 persones, per això la colònia comptava amb altres serveis: una escola regentada pel capellà de Graugés a la que assistien els nens menors de 12 anys, una escola de nenes de la que s'encarregaven la comunitat de monges Carmelites de la Caritat, una botiga, caixa d'estalvis, auxili mèdic i centre de reunió pels treballadors. Hi havia una sala a la planta baixa de la mateixa Torre de l'Amo que es va utilitzar com a església fins al 1994, en que es va construir la nova. L'explotació va ser visitada el 1908 pel rei Alfons XIII. L'any 1898 se'ls va concedir la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. Va ser la primera explotació a la comarca amb una màquina de batre elèctrica, també hi havia una màquina per seleccionar grans i esgranadores de blat de moro. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu als nostres dies. Al 1943 encara es mantenia en funcionament el forn i el molí de Graugés d'una mola, situats a una nau de la plaça. També es va instal·lar una fàbrica de filats de cotó que va funcionar de 1928 a 1930 a nom de Roberto Vicent Noutier, amb 3.000 fusos de filar i 1.600 fusos de tòrcer. A partir del 1928 rebrà el nom Hilaturas Ibéricas S.A. i es mantindrà fins al 1942.</p> | 42.0641300,1.8438000 | 404342 | 4657543 | 1887 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38583-foto-08011-59-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Agustí Rosal i Sala | La colònia agafà el nom de la casa La Casavella de Graugés que van comprar els germans Rosal. És considerada zona d'Interès per les Normes Subsidiàries de l'Ajuntament d'Avià aprovades el 30-4-1986. | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 38609 | Capella de Bellús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-bellus | <p>GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | Al utilitzar-la per guardar bestiar el deteriorament s'accentua. | <p>Petita capella situada davant de la casa Ballús pel costat de ponent. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana i amb un cos afegit al mur de migdia que fa les funcions de sagristia. La porta és a la façana de migdia amb llinda i muntants de pedra ben escairats. Els murs són de pedra barrejada amb les cantoneres escairades i la teulada de teula àrab amb decoració ondulada de teules al voladís. Havia tingut una espadanya a l'angle superior central, però que ara ja no existeix. L'interior és d'una sola nau amb el terra de lloses de pedra i una graonada seguida que eleva la zona de l'altar. És coberta amb tres voltes d'aresta amb els arcs recolzats en mènsules i amb les claus decorades amb una flor tallada. A sobre de la porta hi ha el cor al que s'accedeix amb una escala de fusta i que té la barana de fusta. Es conserva en molt mal estat la pintura de la paret de l'altar que imita cortinatges blaus. Al costat esquerre de l'altar, una porta de quarterons de fusta comunica amb la sagristia que té un rentamans encastat a la paret cobert per un quart d'esfera, amb la pica de pedra i decorat amb pintures romàntiques. Per l'exterior, la sagristia té una antiga porta d'arc de mig punt amb dovelles de pedra i que comunica amb un espai inferior. La capella rep llum de l'exterior a través de la porta i d'un ull de bou circular situat al mur de migdia i obert entre dues voltes. L'estat general de l'interior és molt dolent i actualment s'utilitza per tenir gàbies de conills.</p> | 08011-85 | Casa Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La primera vegada que s'esmenta la capella de Bellús és a l'Amillarament d'Avià de 1862 com a propietat de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, el molí de Ballús, la Serra de Ballús, el Collet, Terradelles i La Plana. Possiblement la construcció de la capella coincidís amb la remodelació de 1770, quan es va fer la sala i habitacions principals, coincidint temporalment amb el final del barroc a la comarca. No es conserva cap imatge, ja que van ser cremades durant la Guerra Civil de 1936. La capella era dedicada a Santa Maria (Santa Maria de Ballús) (GAVÍN, 1985:20).</p> | 42.0519700,1.8595800 | 405629 | 4656176 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38609-foto-08011-85-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38635 | Serrapinyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrapinyana | <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Aquesta casa, construïda en un lloc en que el terreny forma feixes per adaptar-se als desnivells de la costa de Serrapinyana, ha estat fruit de diferents construccions afegides a la estructura inicial. La casa és de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la muntanya, E-O. És construïda sense fonaments, a sobre de la roca que li proporciona el paviment de la planta baixa, i distribuïda en dues crugies. El cos més antic és el del cantó de ponent que conserva un llinda de finestra amb la inscripció '1720 Joseph Serra'. A aquest se li van afegir altres dos cossos que van tapar la primera porta amb llinda de fusta i oberta a la façana de llevant. Els murs exteriors són de pedra barrejada i actualment arrebossada. Al seus voltants s'han construït varis coberts en diferents èpoques que han anat tapant les vistes de la casa sobre la plana d'Avià.</p> | 08011-111 | Serrapinyana (Clarà). Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p>Aquest mas està relacionat amb la Casanova de Serrapinyana. L'any 1321 trobem referències de terres que afronten amb honors de P. comte de Pinyana a prop del camí d'Avià a Coforb (Cal Mas). Aquesta casa podia haver tingut alguna relació amb aquest comte de Pinyana que va donar nom a la costa de Serrapinyana i als dos masos. Tot i que a l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat es relaciona a Bernardi Serra que surt al Fogatge 1553 amb aquesta casa, la dada és errònia ja que està documentat un mas anomenat Serra que es trobava a prop del Molí del Castell. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana té el manso Santana (que és la Casanova de Serrapinyana), i també el manso Serra (consta que és masover de la seva pròpia heretat) i que la posseeixen per empenyorament la comunitat de preveres de Berga, igual que el 1862. Al 1879 era de Josefa Vila.</p> | 42.0716300,1.8021900 | 400911 | 4658423 | 1720 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38635-foto-08011-111-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La Costa del Pou és també coneguda per Costa de Serrapinyana. | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 38643 | Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coloma | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>Ressò nº 5, juny 1984. 'Els nous veïns'. Pàg. 9. Ressò nº 12, febrer 1987. 'Coloma: un taller especial al servei dels disminuïts psíquics de la comarca'. Pàg 5.</p> <p>A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae.</p> | XX | <p>La actual construcció de Coloma és una casa nova que es va construir l'any 1984 i que va substituir l'antiga construcció de la que tan sols queden restes d'alguns murs de 40 cm d'alçada i que serveixen com a marges dels camps de conreu dels entorns. L'antiga construcció va ser producte de diferents etapes constructives, era de pedra i tenia un assecador obert a les golfes. La casa actual no té cap element remarcable ja que no es conserva res de l'antiga construcció.</p> | 08011-119 | Cal Coloma, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ | <p>L'antiga casa de Coloma era un edifici que ja existia a l'Edat Mitjana, tot i que amb moltes reformes posteriors. L'any 1984 degut al mal estat en que es trobava la casa per abandonament, es va enderrocar i es va construir l'edificació nova per albergar una granja i un centre de rentat de roba per donar feina a disminuïts psíquics de la comarca. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1983 s'indica que es documenta la casa perquè estava previst enderrocar-la en breu. Trobem documentat l'any 1338 a Guillem de Coloma d'Avià en una compra que va fer de terra del mas Grau de Coforb (Arxiu Cal Mas). Posteriorment, al 1353, trobem un document d'establiment enfitèutic d'una casa al lloc de Sallagossa a Berga, fet per Elicsena muller de Ramon de Coloma d'Avià (ACA). Al 1406 es fa referència a una vinya i una terra de Pere de Coloma alias Julio (APM). L'any 1447 es fa referència de Joan de Coloma d'Avià que va morir intestat, motiu pel qual els seus fills venen l'any 1496 el mas de Coloma, en alou del monestir de Ripoll, a Joan Mas en carta de gràcia per redimir en 20 anys (AM); essent aquesta la referència directa del mas que trobem més antiga. Al fogatge de 1553 Pere Campelans és al mas Coloma (IGLÉSIES, 1979). Durant el segle XVI a diferents fonts es fa referència del mas com a terme. Al cadastre de 1767 surt el mas Julió de Ramon Bertràn i Julió, la situació d'aquest mas correspon a Coloma. Posteriorment, a l'Amillarament de 1856 el mas era propietat de José Casals de Casserres.</p> | 42.0710400,1.8164800 | 402092 | 4658341 | 1984 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'Associació de Pares de la Llar Sta. Maria de Queralt va portar a terme el projecte de Coloma per tal de proporcionar feina als nens disminuïts psíquics de la comarca un cop acabada l'etapa d'instrucció a Berga. Hi ha instal·lada una bugaderia que realitza tot el procés de rentat de roba, així com una nau per cria i engreix de conills i gallines. La protecció és per l'entorn de la zona. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38648 | La Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riereta | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>NOGUERA I CANAL, Josep (1987). 'La família Blanxart', a Regió 7, Manresa, 8 de novembre.</p> <p>VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa.</p> | XIX-XX | <p>La granja és un edifici rectangular allargassat, cobert amb teulada a dues aigües i orientat a sud, de manera que la façana més ampla queda assolellada i oberta a l'era. Segueix les característiques dels edificis industrials de la darreria del segle XIX: construcció de pedra amb finestres i portes d'obra vista, i amb dos pisos. Més tard es va augmentar l'alçada fent un afegit d'obra vista. A l'interior es conserva en part la compartimentació que es va fer a finals del segle XIX per separar els porcs, així com restes del tramvia i la recollida d'aigües a la part inferior. La casa és una construcció dels anys quaranta del segle XX, amb façana oberta a l'era en direcció est, coberta a dues vessant amb el carener perpendicular a la façana de tramuntana. A ponent la masia té una eixida amb una gran balconada que reposa sobre el primer nivell adaptat a magatzems i dependències agrícoles.</p> | 08011-124 | Granja La Riereta. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>La referència més antiga que hem trobat és de l'any 1374, en que s'anomena el mas de la Riera com a terme d'unes terres de la parròquia de Sant Serni de Clarà. Aquesta dada ens dóna la més antiga d'aquest mas, però ja no tornem a tenir notícia fins al Cadastre de 1767, en que era propietat de Francisco Camps de Berga i consta que tenia un masover i un mosso. L'any 1862 ja pertany a Luis Blanxart notari de Berga. El fill d'aquest, Luis Blanxart i Grau nascut l'any 1842, advocat i periodista, membre de l'Institut Català de Sant Isidre, va desenvolupar a La Riereta un innovador projecte agrícola i ramader. Va fer cria de cucs de seda amb fulles de roure i morera; granja de gallines; cultiu de fruiters i de vinyes; i principalment la cria de porcs de la raça anglesa Yorkshire. Va anivellar les terres dels entorns de la granja i les va convertir en regadiu per farratges. Va construir unes naus en les que el gra era repartit mitjançant un tramvia que també treia els fems a un femer obert i amb un subterrani sota la nau per recollir les aigües brutes. Va ser un dels pioners de l'agricultura moderna, però el seu projecte finalment va fracassar i va quedar frustrat. Al 1884 els edificis eren de Francisco Traber de Berga. Durant la Guerra Civil la casa es va cremar completament i va ser totalment reconstruïda posteriorment. Actualment es conserva una de les naus construïdes per Blanxart.</p> | 42.0632800,1.8039000 | 401039 | 4657494 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38648-foto-08011-124-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els actuals propietaris han realitzat una investigació i han seguit la documentació referent a la casa fins al 1790. La casa es va cremar completament per la guerra civil i va ser construïda de nou. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38663 | Puig d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dobiols | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Temes d'Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. Arxiu Municipal d'Avià.</p> | XIII | <p>La ubicació d'aquesta casa és immillorable. Està situada al cim d'una elevació que permet el domini visual de tota la plana d'Obiols que s'obre cap al sud. És situada sobre un penyal que forma un important desnivell, del mateix tipus que el que ocupa la casa Noet, i que serveix de base a la casa accentuant l'alçada total de l'edifici que es suma a l'alçada de la vessant escarpada de la muntanya. Està formada per una estructura central a la que s'han afegit coberts i un baluard a ponent. Aquesta estructura central és de base quasi quadrada, amb els murs de pedra en els que destaca la base de pedra formant un mur molt rústec entre mig de grans blocs de pedra naturals que sustenten la paret de la cara sud de la casa que en la part baixa és lleugerament atalussat. En aquesta façana es veu clarament fins el nivell a on arriba la construcció més antiga que ocupa quasi tota la planta baixa així com la construcció que es va fer posteriorment, part del segle XIV i part corresponent a reformes tardanes. En aquesta façana hi ha una espitllera al nivell inferior i tres finestres al pis amb els muntants de pedra i llinda de fusta. L'entrada a la casa, amb llinda de fusta, és a la façana que dóna a ponent i queda tancada per un baluard construït més tard. La teulada és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i forma dos nivells d'igual tamany, el més baix sobre l'entrada. A la façana nord hi ha dos coberts enganxats al cos de ponent i que formen part del baluard. A l'interior la casa es distribueix en els dos cossos marcats per la teulada, en el primer cos destaca un arc diafragma de pedra que va ser tapiat posteriorment adaptant una porta allindada petita al centre i que divideix la planta en dues crugies perpendiculars a la porta. S'accedeix al pis a través d'una escala que té els primers graons de pedra i la resta d'obra vista. A la planta hi ha tres habitacions i la cuina amb el foc a terra, fogons i aigüera amb pica de pedra.</p> | 08011-139 | Puig d'Obiols, Obiols. 08610 AVIÀ | <p>Tot i que l'estructura i el lloc elevat i clarament defensiu de la casa, així com el topònim, ens mostren una casa del tipus domus o casa forta medieval, no hem trobat documentació escrita que en faci referència. La presència de murs fets amb grossos carreus sobre una sòlida base de roca i l'arc apuntat gòtic a l'interior ens ajuden a datar la casa actual a finals del segle XIII, tot i que possiblement ja existís anteriorment una casa en forma de torre i amb funcions clarament defensives. Al fogatge de 1497 i al de 1553 surt un Albiols a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols, però no sabem si eren els ocupants del Puig d'Obiols o del mas Obiols al costat de l'església. Els successius canvis de propietat durant el segle XX van provocar la pèrdua de la documentació, tot i així, la referència més antiga data del segle XVI, moment en que la casa era propietat de Felip Graugés junt amb Vilanova, la Subirana i Graugés, essent aquest un important propietari de la zona. Va morir sense fills i no sabem a qui va passar el mas (APB). A l'Amillarament de 1856 la casa era pertinència de Joaquín de Senespleda de Berga, pertanyent a una família nobiliària que a finals del segle XVI va adquirir altres propietats a Avià (Vilanova). L'any 1879 ja consta com a propietat dels germans Antonio, Ramón i Agustín Rosal Cortina junt amb la Casavella de Graugés, Vilajoana, la Subirana, Torrentbó i el Vilar. Durant el segle XX els Rosal van anar venent totes les propietats per separat, entre elles el Puig. L'any 1975 la van adquirir els actuals propietaris que la utilitzen com a granja de bestiar.</p> | 42.0622000,1.8575400 | 405476 | 4657314 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38663-foto-08011-139-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 85 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 38527 | Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-davia | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. JUNYENT, E.: Diplomatari i escrits literaris de l'abat i Bisbe Oliba, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 1992, doc. 32. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a L'Erol nº 41, pag. 18. ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA, Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir a la Abadia de Serrateix, de 1701 a 1772. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XVIII-XIX | <p>L'església parroquial d'Avià es troba situada a la part sud del nucli antic del poble obrint-se cap al nou eixampla del camí de Santa Maria. És un edifici de planta rectangular, de tres naus amb fornícules a les parets laterals, amb la façana orientada al sud obrint-se a la plaça de l'Església. Compta amb un campanar de planta quadrada, de 23 metres d'alçada, situat sobre la teulada pel costat de ponent, seguint la tipologia dels campanars del segle XIX a la comarca: amb tres pisos, dues finestres d'un sol arc de mig punt a l'últim pis on es troben les campanes i amb barana a la part superior. Adossada al mur de llevant de l'església s'alça la Rectoria, edifici de la mateixa època que l'església. Darrera de la rectoria es va construir la sagristia en acabar la Guerra Civil i que queda integrada en el conjunt. L'interior de l'església és de decoració molt senzilla, igual que la façana principal que té una rosassa circular a la part superior, dues finestres petites a cada costat i la porta al centre. La porta té un arc escarsser cec sobre la llinda horitzontal i dues pilastres adossades a cada costat amb capitells i bases. L'any 1983 es van restaurar les façanes repicant tot l'arrebossat i deixant la pedra vista, amb la imatge que veiem actualment.</p> | 08011-3 | Nucli antic, c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ | <p>S'atribueix la construcció de la primera església de Sant Martí d'Avià al Comte Guifré (879-897), essent consagrada pel bisbe Nantigís de La Seu d'Urgell el 12 de gener de l'any 907 (BARAUT, 1978). Aquesta església es trobava al mig del nucli antic, a la sagrera, al lloc que actualment ocupen les cases de Cal Serra i cal Gabarró. Aquesta era l'església del castell d'Avià, al comtat de Berga, i des de la seva construcció esdevé parròquia del terme i del lloc de Clarà, i estarà subjecta al bisbat d'Urgell. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992). L'any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans van vendre en franc alou a Pere de Berga tot el que tenien a la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1312 es confirma la categoria de parròquia en la visita al deganat de Berga, esmentant la renda anual de sis lliures a Santa Maria de La Seu d'Urgell (BENET, 1993). Durant la primera meitat del segle XVIII alguns masos de la parròquia encara capbreuaven al monestir de Serrateix (ADS) pagant la primícia al prevere de Sant Martí d'Avià. A finals del segle XVIII l'antiga església fou enderrocada i construïda de nova planta sota la mateixa advocació als afores del nucli, a uns 100 metres de l'antic emplaçament, mantenint les esglésies de Santa Maria i Sant Serni de Clarà com a sufragànies. El campanar es va finalitzar l'any 1826. També es va traslladar el cementiri que es trobava al redós de l'església a la mateixa època. En l'antic emplaçament de l'església es va trobar l'any 1981 un capitell, un parament de paret amb un bordó, un arc diafragma i vàries tombes excavades a la roca i que actualment són tapiades. La ubicació de l'antiga església i del cementiri a la sagrera la coneixem per aquestes restes trobades i per la informació que ens facilita documentació diversa, entre la que destaquen els pergamins de cal Mas (APM) i el record d'algunes persones del poble que havien vist les restes del cementiri.</p> | 42.0754000,1.8252200 | 402822 | 4658816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-20250504192838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-20250507184351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38527-sant-marti-davia2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A inicis de l'any 2000 es va celebrar els 200 anys de construcció d'aquest edifici i per a commemorar-ho es va instal·lar un rellotge al campanar amb toc automàtic de les campanes. El nou cementiri d'Avià, situat sota de cal Lluch, va ser construït al 1854 degut als primers brots de còlera apareguts a Avià, fet que feia insalubre el cementiri al mig del nucli urbà. Així va ser com el vell cementiri es va abandonar i molts veïns van construir barraques per guardar llenya i bestiar que es van enderrocar a inicis del segle XX en fer el nou edifici de l'Ajuntament i Escoles a la plaça Abat Oliba. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38528 | Rectoria de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-davia | <p>MUNDET, J.M. (1989). El Comte d'Espanya. Cent cinquanta anys després de la seva mort (1839-1989). Ateneu d'Avià. RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga, 1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990. RAFART, B. (1984). Pio Baroja, Avià i els carlíns. Ressó nº 7, desembre. RAFART, B. (1989). La destitució del Comte d'Espanya a la Rectoria d'Avià. Dovella nº 32. Pàgs. 23-25.</p> | XVIII-XIX | <p>La rectoria d'Avià es troba al costat de l'església de Sant Martí fent mitgera pel cantó de sol ixent. La façana presenta dos finestrals d'arc de mig punt rebaixat al primer pis i dues finestres a les golfes. L'accés es realitza a través d'un ampli passadís cobert amb volta de canó rebaixada de maó. Al primer pis es troba la vivenda del capellà i una àmplia sala on s'obren els finestrals i que, segons expliquen les cròniques, va ser detingut el comte d'Espanya. L'edifici va ser construït al mateix temps que l'església, al voltant de principis del segle XIX. L'any 1991, fruït d'una donació testamentària de la Sra. Ramona Badia, veïna d'Avià, es va construir al costat de la rectoria un casal que s'utilitza per fer reunions, exposicions i donar catequesi, al que s'ha posat el nom d'aquesta benefactora.</p> | 08011-4 | Nucli antic, Plaça Església. 08610 AVIÀ | <p>Encara que l'edifici de la rectoria va ser construït al segle XVIII igual que l'església, l'any 1919 el pàrroc Mn. José Espel Casals va fer reparar la rectoria perquè amenaçava ruïna, amb un pressupost de quinze mil pessetes (ADS). El fet més rellevant que va viure la rectoria d'Avià va ser el 26 d'octubre de 1839, ja que fou destituït i empresonat el comte d'Espanya (títol que li va atorgar el 1819 el rei Ferran VII), Charles d'Espargnac, per ordre de la Junta Carlina de Berga, que anys enrera l'havia fet capità general de la zona carlina. El comte d'Espanya es va guanyar una fama d'home estrambòtic i sanguinari, portant a terme innombrables injustícies: despotisme general, manca de respecte envers tothom, destrucció injustificada de bens,.... Aquests motius van provocar l'ordre de destitució donada pel Rei, i els seus companys li van parar una emboscada a la Rectoria d'Avià aprofitant que s'havia convocat reunió de la Junta de Berga. Li van treure l'espasa i amenaçant-lo amb un ganivet per l'esquena li van comunicar la decisió del Rei. A la nit, i després d'un viatge de quatre dies, van arribar a Organyà on el van retenir fins el dia 2 de novembre en què, de camí cap a La Seu d'Urgell per ajusticiar-lo, el van escanyar amb una corda i després el llançaren al Segre amb una pedra lligada al coll. Dies més tard el cadàver es va trobar a Coll de Nargó, lloc on va ser enterrar. A la novela de Pio Baroja, 'La senda dolorosa' (1928), que forma part del conjunt de novel·les 'Memorias de un hombre de acción' (22 novel·les), fa una descripció de la rectoria d'Avià i dels fets ocorreguts en relació al Comte d'Espanya (RAFART, 1984). L'any 1989, el que llavors era capellà d'Avià, Mn.Ramon Alsina, va trobar a un armari de la rectoria un exemplar de les 'Efemérides Berguedanas' de Jacinto Vilardaga editat l'any 1919, amb unes notes manuscrites als marges fetes durant la guerra pel capellà beneficiat de Berga Mn. Francesc Rodergas. Aquestes notes es van publicar l'any 1990 en forma de llibre per part de l'Ateneu d'Avià i constitueixen una important crònica dels fets ocorreguts a la zona.</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38528-foto-08011-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38528-20250504192838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38528-20250504192918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38528-20250504192911.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment s'està reparant la teulada i ampliant les golfes afegint una tercera finestra a la façana principal. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38533 | Imatge de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser | <p>GOULA, Mª Carme (1991). Mare de Déu del Roser. 'La columna salomònica', butlletí informatiu dels amics del barroc de Berga. Any II. Pàg. 16.</p> <p>CORTÉS, Mª del Agua (2001). 'Una Mare de Déu del Roser a Avià'. Diari Regió 7, suplement Berguedà Setmanal, 28 de juliol.</p> | XVII | Restaurada l'any 1990. | <p>A la sagristia de la parròquia de Sant Martí d'Avià es conserva un bell exemplar de la imatgeria de la Mare de Déu del Roser. La imatge, de factura molt acurada i proporcionada, representa a Maria dempeus amb el nen nu recolzat sobre el seu braç esquerre, aquest porta una bola a la mà esquerra i amb la mà dreta fa l'acció de beneir. La Verge va vestida amb túnica i mantell, amb els cabells llargs i ondulats; és envoltada per un rosari de contes de fusta agrupades en desenes i separades per una rosa daurada, atribut del Roser. La imatge té un moviment ondulant acusat per l'avançament de la cama i la posició del cap. És una talla de fusta massissa i està policromada amb làmina d'or fi i pintura al tremp amb la tècnica del llamat a la túnica, tant per davant com per darrera. Per la tipologia i factura podem aproximar que aquesta talla de fusta policromada va ser realitzada a finals del segle XVII. La imatge fa 45 cm d'alçada.</p> | 08011-9 | Nucli antic, Església de Sant Martí d'Avià. Plaça de l'Església. 08610 AVIÀ | <p>La iconografia de la Verge del Roser va ser molt freqüent a qualsevol punt de la geografia europea durant els segles XVII i XVIII amb proliferació de confraries sota aquesta advocació mariana en moltes parròquies. Explica la tradició que l'any 1200 la Verge s'aparegué a Sant Domènec, al qual va donar un rosari anomenat 'Corona de Roses de Nostra Senyora', penyora amb la qual el sant dominicà triomfà contra l'heretgia albigesa. Més endavant, el Papa Pius V va atribuir la victòria de la batalla de Lepant sobre l'exèrcit turc l'any 1571 a la protecció d'aquesta Mare de Déu, fet que va contribuir a la enorme difusió d'aquesta Verge que també invocaven els pagesos per protegir les collites de cereals. L'any 1990 es va restaurar aquesta imatge d'Avià a càrrec del Taller Grisalla de Vic (restauradora Mª Carme Goula i Arnau). Es va tapar una esquerda que travessava la imatge de dalt a baix per la part frontal, es van reintegrar mancances de policromia a llocs puntuals i es van reconstruir els dits de la Verge i del braç dret del nen que hi mancaven. Es va realitzar una neteja general i es va consolidar la capa pictòrica que era craquel·lada. Junt amb aquesta imatge també es va restaurar un Sant Antoni de Pàdua, també barroc i que es troba a la mateixa parròquia. La restauració d'aquesta imatge va ser pagada pels paletes d'Avià, en ser el patró. A l'inventari de la església de Sant Martí d'Avià del 1895 que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Solsona, consta que hi ha un 'tabernáculo de la Virgen del Rosario'.</p> | 42.0754000,1.8252200 | 402822 | 4658816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38533-foto-08011-9-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El braç dret del nen va ser reconstruït en la restauració, ja que abans no existia, així com els dits de la ma dreta de la Verge. | 95 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml