Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73952 | Can Fontdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontdevila-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | Can Fontdevila és una torre senyorial construïda a durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. La casa està construïda de forma preeminent respecte el nivell del carrer, separada d'aquest per un mur frontal de pedra i balustrada ceràmica i dos trams d'escales. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb impostes a l'intradós, de la mateixa tipologia que les de la resta de façanes. La façana principal presenta una terrassa sostinguda amb columnes helicoïdals d'obra vista, que es prolonga per les façanes laterals i que actua com a porxo de la planta baixa. Com a remat de les façanes principal i posterior trobem un capcer sinuós amb franges motllurades d'obra. A l'extrem de llevant de la façana posterior hi ha una torre de tres nivells d'alçat i coberta a quatre vessants, que conté la caixa d'escala per accedir al pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, sobre el que ressalten els motius blaus al voltant de les obertures i els elements decoratius d'obra. A l'interior s'hi conserva la distribució i el paviment de mosaic de l'època. La casa es troba envoltada per un jardí amb grans arbres que l'oculten parcialment. | 08014-13 | C. Sant Ramon, 1 | A mitjans del segle XIX el Sr. Agustí Fontdevila va comprar l'edifici conegut com l'hostal de Can Met. El seu fill Calixte Fontdevila Colom va der-se construir una torre a l'entrada del poble l'any 1923, després de viure uns anys a la casa del carrer del Pont. El sr. Fontdevila va participar activament en la vida política local de la primera meitat del segle XX, com a candidat de la Lliga i Jutge de Pau d'Aiguafreda. Entre 1933 i 1934 va crear una fàbrica tèxtil al nucli d'Aiguafreda, que més endavant es traslladaria als afores amb el nom de RITESA. | 41.7654500,2.2528400 | 437895 | 4624005 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També és coneguda com a Can Calistro. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73984 | Vilargent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilargent | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XII | Es troba en estat ruïnós. | Vilargent és una masia d'origen medieval que es troba en estat ruïnós. Les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en tres crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de llevant s'observen les restes d'un cos que presumiblement es corresponen a un forn de pa. A l'extrem de migdia d'aquesta façana s'hi conserva una cantonada segons l'alçada original, amb restes de teula a la part superior. A la part de migdia hi ha un cos amb un pilar circular central que es correspon amb la pallissa. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i parcialment revestits de morter, amb carreus escairats a les cantonades. Davant la façana de tramuntana hi ha un pou semicircular amb una bassa excavada en el terreny natural. | 08014-45 | Camí de Vilargent | La primera referència documental de Vilargent es remunta a l'any 1199, quan hi residia un petit llinatge de cavallers. Durant el segle XIII Ramon de Vilargent va casar-se amb Beatriu d'Aiguafreda, quedant així units ambdós llinatges. A partir d'aleshores, els Vilargent van deixar de residir al mas, que va quedar com una masoveria en mans dels senyors d'Aiguafreda. Segons l'amirallament de l'any 1851, el mas (senyalat amb el número 10) encara pertanyia als prínceps de Belmonte. | 41.7897400,2.2662500 | 439033 | 4626692 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73995 | Cal Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrer | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es troba en estat ruïnós i envoltada de vegetació. | Cal Cabrer és una casa de la qual només se'n conserven restes de fonaments. És una estructura de planta rectangular de petites dimensions, identificada com una barraca de grans dimensions o un petit mas. Els murs perimetrals nom superen el metre d'alçada i són fets de pedra irregular lligada amb morter. A l'interior hi creixen alzines que en dificulten la visualització. | 08014-66 | Les Pinedes | En l'amirallament de l'any 1851 hi consta 'una barraca llamada Cal Cabré señalada con el número 6', propietat de Martí Santacreu. | 41.7798400,2.2611100 | 438596 | 4625596 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74016 | Forn de calç de les Pinedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-les-pinedes | XVIII-XX | Només conserva part de la cambra de combustió. | Restes d'un forn tradicional de calç que es troba situat en un marge prop del camí que va de Casanoves a la Casanova de Can Serra. Únicament conserva part de la cambra de combustió, de notables dimensions i de planta circular, excavada sobre el terreny natural. Està coberta de sediments i vegetació. | 08014-87 | Les Pinedes | 41.7764800,2.2645500 | 438879 | 4625221 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74016-foto-08014-87-1_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74016-foto-08014-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74034 | Cova-cripta d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cripta-daiguafreda-de-dalt | BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. | VIII-XVI | El lloc ha estat excavat en diverses ocasions sense que se n'hagi obtingut un estudi científic | La cova d'Aiguafreda de Dalt està situada en una cota inferior del conjunt, sota l'església de Sant Martí. Es tracta d'una cavitat natural, l'accés a la qual va tapar-se amb la construcció d'una bassa que ja es troba documentada a l'any 1917. Aleshores es va obrir la boca i el passadís, que condueixen a una cambra on s'hi observen quatre sepultures antropomorfes excavades a la roca. Les dues primeres tombes estan situades al costat de llevant i presumiblement són les més antigues (PLADEVALL, 1991: 292). Són rectangulars, la segona amb el perfil més arrodonit, i corresponen a enterraments d'adults. Les altres dues tombes estan situades a un nivell inferior; una d'elles presenta un capçal i l'altra està molt malmesa. Per les restes trobades en la primera prospecció de la cripta, consistents en fustes i claus, s'ha apuntat que la necròpoli va estar en ús fins al segle XVI. A banda de la cripta, s'han localitzat altres restes arqueològiques a llevant de l'església de Sant Martí. En concret, es trobaren diverses tombes amb fragments de tègula, així com fragments de ceràmica romana i medieval. | 08014-105 | Aiguafreda de Dalt | Aiguafreda de Dalt fou objecte d'interès per primera vegada per part de l'excursionisme científic de principis del segle XX i, concretament, pel Centre Excursionista de Vich, impulsat per Mn. Josep Gudiol. Gudiol, en sengles visites dels anys 1917 i 1920, va parar especial atenció, més que a l'antiga església parroquial, a la cova situada just dessota del temple, en la qual se sabia des d'antic que hi havia restes d'enterraments. Gudiol va publicar els resultats els anys 1918 i 1920 en el butlletí del Centre Excursionista. L'any 1962 la Secció de Monuments de la Diputació de Barcelona va fer una intervenció a Aiguafreda de Dalt, consistent en l'enderroc de la part de la casa rectoral que tapava l'església i la realització de diverses prospeccions en el temple. Aquesta va complementar-se amb l'excavació de la cova, sense que n'hagin trascendit els resultats. | 41.7887700,2.2573300 | 438291 | 4626591 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74054 | Font de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laragall | XVIII | L'aigua es perd aigües avall i el seu entorn està molt deteriorat i cobert de vegetació. | La font de l'Aragall és una sorgència natural d'aigua situada en una zona boscosa al nord del mas Aragall. L'aigua brolla als peus d'una roca i ha estat canalitzada en successius moments per tal d'abastir la bassa i així regar les terres del mas. Des de la sorgència hi ha diversos tubs, malgrat l'aigua passa pel costat i circula aigües avall. Prop de la bassa s'observen restes de diverses mines que van ser construïdes per aprofitar l'aigua. | 08014-125 | Torrent de l'Aragall | 41.7745700,2.2583400 | 438361 | 4625013 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74054-foto-08014-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74054-foto-08014-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73940 | Casal de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cruilles | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol. II. Barcelona: Rafel Dalmau. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XIV-XX | El casal es troba en bon estat de conservació, però el mur que es conserva davant amenaça ruïna per l'heura que hi creix. | <p>El casal de Cruïlles és un edifici que té el seu origen en una fortificació baix medieval, de la qual en queda part de l'estructura i les restes de dues torres. Entre aquests dos vestigis hi ha el volum principal que es correspondria amb la sala, datable entre els segles XIV i XV, que probablement quedava tancada amb un pati clos al sector de llevant. Als segles XVI i XVIII van consolidar-se nous volums aprofitant les restes existents, per tal d'habilitar-lo com a masia. El procés de deteriorament del casal va accentuar-se durant el segle XX, quan presentava un estat ruïnós en bona part dels volums. A finals del segle XX va ser reconstruït per adaptar-lo com a habitatge, tot aprofitant els murs existents i les pedres de l'enderroc en els murs nous . És un edifici constituït per tres volums construïts aprofitant el desnivell natural del terreny i que es tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta rectangular, està situat al costat de ponent i es prolonga vers a tramuntana. S'hi observen restes d'espitlleres, tot i que la major part de les obertures estan situades al mur de ponent i es van afegir en el moment de la reconstrucció. El mur de llevant d'aquest volum és l'original, mentre que bona part del mur de ponent s'ha reconstruït. Igualment es van afegir el forjat del primer pis i una coberta a dos vessants, tot i que el pany de mur posterior s'ha mantingut sobresortint respecte la resta. L'entrada al casal es fa pel volum situat a migdia, a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest hi ha els brancals de pedra d'una obertura, que va rematar-se formant un arc de mig punt en el moment de la reforma. Aquest volum està situat de forma perpendicular al primer, és de menys alçada i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El tercer volum està situat a llevant i es disposa de forma paral·lela al primer. També hi veiem diverses obertures de factura moderna, com és la finestra geminada de la part posterior. Sota d'aquesta en sobressurt una pedra esculpida, molt erosionada, que va localitzar-se entre les pedres de l'enderroc i va afegir-se en aquest indret. També hem de destacar l'existència d'un portal original d'arc de mig punt adovellat situat a la façana de llevant. Aquest volum té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, tot i que els murs perimetrals la superen en alçada. El pati que hi ha entre aquests volums queda tancat per un mur situat a tramuntana i que s'obre amb un portal d'arc de mig punt adovellat. El parament dels murs és de carreus petits disposats en filades, molts dels quals van recol·locar-se en el moment de la reconstrucció. Al mur de llevant s'hi conserva bona part del parament original, amb carreus de majors dimensions i filades més regulars que a la resta. Davant del primer volum destaca un mur que forma cantonada i que té una alçada i amplada considerables, que apunta a ser un vestigi d'una primera edificació. És probable que les restes d'una estructura circular situades a la part de tramuntana també formin part de la construcció primitiva. També hem de remarcar que a l'interior del primer volum s'hi conserva l'antiga llar de foc de pedra presidida per un escut, tot i que es troba molt erosionada.</p> | 08014-1 | Camí de Cruïlles | <p>El casal de Cruïlles era el centre jurisdiccional d'una quadra on residien els senyors d'Aiguafreda, que probablement estava situada en el vil·lar d'Aiguafreda que consta en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898. La quadra comprenia a més de l'actual terme d'Aiguafreda, l'Abella, Valldeneu, Bertí, el Brull, la Mora i Tagamanent. En l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de l'any 1105, trobem documentat per primera vegada a Rotllan Guillem d'Aiguafreda. El casament de la pubilla Beatriu d'Aiguafreda amb Ramon de Vilargent durant el segle XIII va significar l'extinció del nom d'Aiguafreda a favor de Vilargent, com també passà amb Basella al segle següent. Durant el segle XIV la quadra d'Aiguafreda passà a ser baronia per la cessió que li fa el rei Pere 'el Cerimoniós' a Bernat de Cabrera, primer comte d'Osona, junt amb diverses quadres i termes de la contrada. El monarca li imposa d'enrunar els castells d'aquests llocs, pel que probablement el d'Aiguafreda fou enderrocat. A mitjans del segle XV, Aldonça de Basella va casar-se amb Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló, procedent del llinatge baixempordanès, i van reedificar el casal. Durant el segle XVI, els Cruïlles van adquirir la quadra d'Aiguafreda del vescomte de Cabrera. Ja en aquest moment, el casal està en mans de Bernat d'Aimeric, casat amb Guiomar de Cruïlles, que residien entre Barcelona i Manresa i deixaren el casal en règim de masoveria. Al segle XVIII els Aimeric van emparentar amb els Pignatelli. En el context de la guerra napoleònica va ser saquejat i derruït de nou, motiu pel qual el seu propietari, el baró de Pignatelli, va ser indemnitzat. L'any 1957 l'Ajuntament d'Aiguafreda i els propietaris del castell van demanar una subvenció al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona per poder reconstruir el castell de Cruïlles, obra que va fer-se uns anys més tard.</p> | 41.7803600,2.2558700 | 438161 | 4625658 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 73933 | Geozona discordança del Brull i Paleozoic d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geozona-discordanca-del-brull-i-paleozoic-davenco | <p>Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La geozona està situada a la zona de la riera d'Avencó, en terme municipal d'Aiguafreda, i la zona de Puig Castellar, en terme del Brull. En aquest punt, hi afloren dues unitats geològiques: el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica-cenozoica. Al sòcol s'hi troben seqüències de l'Ordovicià superior, on hi afloren formacions fossilíferes d'interès.</p> | 08014-55 | Riera d'Avencó | 41.7707100,2.2685400 | 439205 | 4624577 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73933-foto-08014-55-1.jpg | Inexistent | Mesozoic|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 122|123 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73975 | Jaciment paleontològic de la riera d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-riera-davenco | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a la vall de la riera d'Avencó, prop de l'ermita de Sant Miquel. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Paleozoic, del Carbonífer Dinantià Visceà, on s'observen pissarres carbonoses amb abundant presència de graptòlits. S'hi va localitzar la següent fauna: Monograptus priondon, Dilograptus, Phillipsia i Drevermania.</p> | 08014-36 | Riera d'Avencó | 41.7690400,2.2672000 | 439092 | 4624393 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 74029 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-5 | <p>El Parc Natural del Montseny és un espai natural que abarca el massís del Montseny, situat entre les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. El terme d'Aiguafreda està situat a l'extrem oriental del massís, trobant-se la major part (un 68%) inclòs en l'espai del PEIN Massís del Montseny. Entre els indrets que en formen part en destaca la Serra de l'Arca, on s'hi documenten diversos monuments megalítics, així com valls i les rieres de Martinet i d'Avencó, de notable interès natural i paisatgístic.</p> | 08014-100 | Sector de llevant del terme municipal | <p>El Parc Natural del Massís del Monseny va ser declarat l'any 1987. La UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera l'any 1978.</p> | 41.7881300,2.2779700 | 440005 | 4626505 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74029-foto-08014-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74029-foto-08014-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 74032 | Capitell d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-daiguafreda-de-dalt | <p>PLADEVALL, A. (dir.)(1986). Catalunya Romànica. Museu Episcopal de Vic - Museu Diocesà i comarcal de Solsona, vol. XXII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | X | Es troba molt desgastat. | <p>El capitell d'Aiguafreda de Dalt és una peça probablement pre-romànica que es conserva al Museu Episcopal de Vic. És de petites dimensions, de forma tronco-piramidal i està fet amb pedra calcària. Presenta decoració tallada amb motius vegetals en dos nivells diferenciats, molt esquemàtica i tosca, fet que apunta a l'antiguitat de la peça.</p> | 08014-103 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>Algunes fonts (PLADEVALL 1986: 40) apunten que podria tractar-se d'un capitell datable de la primera església de Sant Martí, consagrada l'any 898, per la tosquedat amb què està fet. Tanmateix, en aquest període es coneixen peces ben treballades, habitualment de marbre (BARRAL), tot i que no es descarta que pugui ser pre-romànic.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74032-foto-08014-103-1.jpg | Física | Pre-romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 91 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74038 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-mas | XX | <p>El fons fotogràfic de l'Arxiu Mas conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i Tagamanent, com són el molí i els pous de glaç d'Avencó, Aiguafreda de Dalt, la riera, el bosc, la colònia Llobeta, vistes generals de la població, el pont de l'Abella, etc. Són totes en blanc i negre, datades entre 1919 i 1947.</p> | 08014-109 | Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941, quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment, els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelament amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 74039 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies d'Aiguafreda de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Antoni Gallardo, F. Blasi Vallespinosa, Emilio Pellicer i Ignasi Canals Tarrats, entre d'altres. Són fotografies realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i la rodalia, com són el riu Congost, el pont de l'Abella, el molí d'Avencó i Valldeneu, entre d'altres.</p> | 08014-110 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya. Des d'aleshores, el fons fotogràfic s'ha anat ampliant a través de la donació de particulars.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 74045 | Col·lecció d'objectes d'Aiguafreda al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-daiguafreda-al-museu-episcopal-de-vic | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven diversos objectes procedents d'Aiguafreda, la majoria dels quals hi van ingressar entre el 1915 i 1929. Els objectes són els següents: - Fragments de ceràmica reduïda medieval, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Capitell del segle XII, provinent de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda - Fragments d'enteixinats, segle XVI, provinent de Can Pons d'Aiguafreda - Restes òssies humanes, provinents de la Serra de l'Arca - Ascles, botó, fragments de ceràmica, restes òssies humanes, dents (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Cruïlles - Ceràmica reduïda i restes òssies humanes del segle IX al XII, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Clau de pany i fragments de ceràmica, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Denes de collaret (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Botó d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Nucli de sílex, provinent de les muntanyes de Cruïlles - Ascle de sílex (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre de Cruïlles - Destral de roca corniana polida (Neolític), provinent d'Aiguafreda - Destrals de roca corniana polida (Neolític), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Làmina de sílex tallat per pressió reforçada (Calcolític- Bronze antic), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca II - Botons prismàtics d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Fragments d'un vas de ceràmica a mà (Calcolític - Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Ascle de sílex i dena de collaret de pedra calcària (Calcolític - Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca</p> | 08014-116 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74052 | Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-daiguafreda-de-dalt | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | IX | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El temple va ser consagrat el 5 d'agost de l'any 898 per Gotmar, després que fos erigit per l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós. En la relació de delmes i primícies que se li concedeixen, hi consten diversos vilars i esglésies de la rodalia, pel que l'acta constitueix la primera notícia d'aquests indrets. Per aquest motiu, sovint s'ha considerat el document fundacional de l'Alt Congost.</p> | 08014-123 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. dels Almogàvers, 77. 08002 Barcelona | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 74008 | Can Tresserras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tresserras | <p>Programa de Festa Major, 2005.</p> | XX | <p>Can Tresserras és una casa construïda durant el primer terç del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, amb tres portals i dues finestres intercalades a la planta baixa. Els dos finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades. El tractament de la façana és arrebossat i pintat, amb motius esgrafiats que s'intercalen entre les obertures del pis i sobre d'aquestes, i el central amb la lletra 'M'. La façana de migdia s'obre amb diverses obertures d'arc pla arrebossat, excepte l'òcul del pis superior. La façana posterior s'obre al pis amb una galeria.</p> | 08014-79 | Passeig de Catalunya, 18 | <p>La casa de Can Tresserras va construir a principi del segle XX al passeig que s'acabava d'obrir al costat de la carretera. Es va fer per encàrrec de Mossèn Josep Salvans, qui la va donar a la seva Majordona, Maria Cortada i Capsal, en senyal de gratitud pel seu servei. La façana va decorar-se amb un esgrafiat, element també present a l'edifici de la rectoria, amb una 'M' en alusió al signe marià i al nom de la propietària. És fill d'aquesta casa el catedràtic Miquel Tresserras i Majó.</p> | 41.7667900,2.2530300 | 437912 | 4624153 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74008-foto-08014-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74008-foto-08014-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74008-foto-08014-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74059 | Alzina de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cruilles | XIX | <p>L'alzina del Cruïlles està situada davant la façana de ponent del castell. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable, superior al castell.</p> | 08014-130 | Castell de Cruïlles | 41.7803100,2.2556100 | 438140 | 4625653 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74059-foto-08014-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74059-foto-08014-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 74060 | Xiprer d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-daiguafreda-de-dalt | XIX | Bona part de les branques de la capçada estan mortes. | <p>El xiprer d'Aiguafreda de Dalt està situat dins el recinte del fossar, entre el comunidor i la rectoria. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes.</p> | 08014-131 | Aiguafreda de Dalt | <p>Segons podem veure en els testimonis gràfics de principi del segle XX, ja tenia unes dimensions considerables.</p> | 41.7885000,2.2575100 | 438305 | 4626560 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74061 | Can Mossèn Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mossen-josep | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XIX | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Can Mossèn Josep és una casa del segle XIX construïda al carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. El finestral central del pis i els dos de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades i bases motllurades, com també ho estan els ampits de les finestres del pis. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del mur és arrebossat.</p> | 08014-204 | C. Major, 3 | <p>A finals del segle XIX hi vivia el mossèn Josep Vall, que va acabar donant nom a la casa.</p> | 41.7680600,2.2501500 | 437674 | 4624296 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74061-foto-08014-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74061-foto-08014-204-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74062 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor-2 | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVIII | <p>Can Pastor és una casa del segle XVIII construïda a la confluència del carrer Major i la plaça. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un gran portal d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra. El pis s'obre amb un finestral d'arc pla de pedra carejada, que té sortida a un balcó de baranes forjades. A nivell de les golfes hi ha una finestra d'arc pla arrebossat protegida amb una barana de fusta. El ràfec està acabat amb cabirons, en un dels quals hi ha fixada una corriola, amb rajola decorativa intercalada. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08014-205 | C. Major, 1 | <p>En aquesta casa hi vivia Albert Cruells, pastor i flabiolaire molt conegut entre els aiguafredencs i aiguafredenques.</p> | 41.7680200,2.2502000 | 437678 | 4624292 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74063 | Can Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVIII | <p>Can Xic és una casa de poble construïda ente els segles XVIII i XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla. El portal i una de les finestres de les golfes és de pedra carejada i la resta són arrebossades. Al pis trobem un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades i a l'altre eix un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Al coronament de l'edifici hi ha una imbricació de rajols ceràmics, sota els cabirons que sostenen la teulada i que indiquen una ampliació en alçada de la construcció. El tractament exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb un sòcol de pedra afegit modernament.</p> | 08014-206 | Pl. Major, 18 | <p>A principi del segle XX la planta baixa de la casa estava habilitada com a botiga d'ultramarins, regentada per en Miquel Salgot. Amb l'arribada del telèfon al poble, va instal·lar-se la primera central telefònica a la botiga de Can Xic, motiu pel qual hi havia sovint cues de persones esperant el seu torn per poder telefonar. Actualment, s'hi conserva la botiga tal i com era.</p> | 41.7679800,2.2502400 | 437681 | 4624287 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74064 | Obrador de pipes de Can Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-pipes-de-can-jan-pau | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Des de principi del segle XX, a la casa de Can Jan Pau s'hi va habilitar un obrador de pipes. Les soques de bruc obtingudes als boscos veïns eren portades a la casa amb matxos. Allà es separaven les soques, partint-les per la meitat amb una serradora tot fent llesques i rebutjant la part de les branques per obtenir-ne la part massissa. Aleshores, els daus resultants es col·locaven en una gran olla d'aram i es bullien durant 24 hores. Les peces es deixaven assecar de forma natural entre mig any i un any, ja que sinó podien esquerdar-se. D'aquí en sortien els escalaborns, que s'acabaven de processar en altres fàbriques per obtenir pipes Rellevat de molta qualitat, o bé les Marselleses. A Can Jan Pau encara s'hi conserven alguns escalaborns, l'olla d'aram on es bullien les soques i un paper amb les mides intenacionals que havien de tenir els escalaborns.</p> | 08014-207 | C. Major, 17 | <p>Segons els propietaris, la casa de Can Jan Pau va començar com un hostal on els bohemis de Barcelona venien a menjar-hi la seva popular samfaina. Després va ser una bodega, una botiga de bicicletes...; fins que a principi del segle XX l'avi de l'actual propietari hi va començar un obrador de pipes. Inicialment, la serradora que feia servir funcionava amb una turbina situada al canal de Can Ponsic, que sovint resultava insuficient. Amb l'arribada de l'electricitat al poble l'any 1921, aviat es va instal·lar la corrent a l'obrador. El negoci va passar al seu fill, que va deixar de fabricar escalaborns a mitjans del segle XX.</p> | 41.7684700,2.2496900 | 437636 | 4624342 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74065 | Hostal de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-placa | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XVI-XX | <p>L'hostal de la Plaça és un edifici del segle XVI que va ser reconstruït a mitjans del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX va habilitar-se com a vivenda moderna als pisos superiors i local comercial a la planta baixa, on es van suprimir els portals antics per obrir-ne de nous. És un edifici cantoner de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, les del pis amb sortida a petits balcons de baranes forjades. A la façana lateral hi ha tres portals de factura moderna i dues finestres en cada pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb motius vegetals sobre les finestres dels pisos superiors i carreus a les cantonades. El ràfec està coronat amb una cornisa senzilla.</p> | 08014-208 | Pl. Major, 1 | <p>L'hostal del poble de les Ferreries estava situat a la confluència de la plaça i el camí ral de Barcelona a Vic. Al segle XVI ja consta entre les possessions del castell de Cruïlles un hostal a la plaça de la població, a les golfes del qual guardaven el delme. Durant el segle XVII, el baró Pere d'Aimeric farà construir un nou hostal sobre l'antic, amb unes corts de notables dimensions per albergar-hi els carruatges dels estadants. El baró Francesc de Pignatelli el va establir a favor del municipi l'any 1719, tot i que gairebé un segle més tard en van sol·licitar la possessió. Aleshores van ampliar-lo afegint-hi la casa que havia estat la carnisseria. Durant les guerres carlines va ser utilitzat com a fortalesa per ambdós bàndols, motiu pel qual va ser cremat i destruït. A mitjans del segle XIX, l'emfiteuta Joan Mora, sol·licita els prínceps de Belmonte de reconstruir-lo. Tanmateix, va deixar d'utilitzar-se com a hostal per l'elevat cost de la reconstrucció i perquè la nova carretera ja no hi passava per davant.</p> | 41.7681100,2.2503100 | 437687 | 4624302 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74066 | Pilar de Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-de-cal-recader | XVII | <p>A la planta baixa de Cal Recader s'hi conserva un pilar de pedra que constitueix un vestigi d'una edificació anterior. Té el fust rectangular amb els angles bisellats, pel que s'obté una secció octogonal. El pilar és faixat, compost de peces de pedra local de gres vermell. Només es conserva la meitat del capitell, compost per una motllura senzilla.</p> | 08014-209 | C. Major, 6 | <p>Cal Recader és una casa del segle XX que probablement va construir-se aprofitant les dependències de l'antic hostal de la plaça. Al segle XVIII les corts de l'hostal tenien una capacitat per una seixantena de mules i vuit carruatges (SOLÀ, 1983: 117), pel que hem de pensar que ocupava una extensió major que en l'actualitat. El pilar de Cal Recader hauria format part de l'estructura d'aquestes dependències.</p> | 41.7682200,2.2501400 | 437673 | 4624314 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74066-foto-08014-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74066-foto-08014-209-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74067 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-3 | <p>MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser està situat a la capella lateral de l'església de Sant Martí. Es composa d'un sol nivell i està presidit per una fornícula semicircular custodiada per dues pilastres. Al centre hi ha una imatge moderna de la Mare de Déu del Roser, sota la qual hi ha l'altar. El retaule està coronat amb una cornisa i volutes als extrems. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08014-210 | Aiguafreda de Dalt | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat i que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7885800,2.2575400 | 438308 | 4626569 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74068 | A Aiguafreda són xerraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires | <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> | XX | <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> | 08014-211 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 74069 | Aiguafreda, aiguafregits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguafreda-aiguafregits | XX | <p>Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.</p> | 08014-212 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 74070 | Ball de la Varsoviana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-varsoviana | <p>PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.</p> | XIX-XX | Ja no es balla. | <p>La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'</p> | 08014-213 | Aiguafreda i l'Abella | <p>La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneixia com 'la Dansa'. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74071 | La vella Bensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-bensor | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.</p> | 08014-214 | Aiguafreda | <p>L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74072 | Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laragall | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | <p>Creu situada a peu del camí de l'Aragall, abans d'arribar al mas. Es tracta d'una creu llatina de notables dimensions, feta amb vares de ferro trenades. Està fixada sobre una base metàl·lica on hi consta l'any '1994' en un costat i 'PT' a l'altre, i una pedra.</p> | 08014-132 | Camí de l'Aragall | <p>Anteriorment, en aquest indret hi havia una creu de fusta que, segons explica Garcia-Pey, podria haver estat construïda en el lloc on va morir un carlí.</p> | 41.7728900,2.2572600 | 438270 | 4624828 | 1994 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Isidre Vallbona | També es coneix com la creu de Vilardaga. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 74073 | Masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-rectoria-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XII-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt és un edifici d'origen medieval construït a redós de l'església de Sant Martí. La part primitiva de la construcció s'identifica amb el cos de llevant, on s'observen vestigis com les obertures i un arc tapiat de pedra. A ponent d'aquest volum es va construir un nou cos vers el segle XVII, de menor alçada, tot aprofitant el desnivell natural del terreny. A continuació es van bastir diverses dependències que van tapar la part frontal de l'església, que van ser enderrocades durant la segona meitat del segle XX. L'edifici està adossat a l'extrem de garbí de l'església, amb la qual s'uneixen a la part de migdia mitjançant el porxo que cobreix l'entrada al temple. Sota d'aquest porxo hi ha una finestra amb una orla en relleu i la inscripció 'TERRADELLAS'. A la part corresponent al pas que unia ambdós edificis hi ha un sarcòfag, que probablement era de Guillem d'Aiguafreda, i una imatge mariana del segle XVIII (SOLÀ, 1983:39). La rectoria consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta de dos vessants a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta que descansa sobre impostes i brancals de pedra. Les finestres són totes d'arc pla de pedra carejada; al costat de les del pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat amb l'anagrama de Crist a sobre i a sota: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. A la façana posterior, trobem el portal d'arc de mig punt adovellat a l'alçada del pis i una finestra amb incisió conopial al nivell superior. La façana de ponent presenta quatre grans contraforts de carreus, alguns de pedra tosca, que sostenen la galeria del pis, actualment tapiada i oberta amb finestres modernes. El tractament dels murs és de pedra vista a totes les façanes, excepte la de migdia, on es conserva el morter que la revestia.</p> | 08014-133 | Aiguafreda de Dalt | <p>En l'acta de consagració de Sant Martí de Congost de l'any 1105 hi consta Berenguer Ramon, prevere de la mateixa església (SOLÀ, 1983: 67'). Des d'aleshores, trobem documentats els rectors que hi residien i es feien càrrec de la parròquia. Tanmateix, tal com apunta Fortià Solà, sabem que la rectoria no només va estar habitada per sacerdots, sinó que en algunes èpoques fou arrendada. En motiu del trasllat de la parròquia a la capella de la Concepció al poble d'Aiguafreda l'any 1851, el darrer rector que hi visqué fou mossèn Joan Vila, mort el 1868. L'any 1970 es va desplomar la part de l'edifici que rodejava l'església pel nord i l'oest. Les seves runes van ser dipositades davant de la porta de la cripta, cobrint el nivell original de circulació.</p> | 41.7885400,2.2574000 | 438296 | 4626565 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74074 | Cementiri Nou d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-nou-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XX | Està cobert de vegetació. | <p>El cementiri nou està situat a un centenar de metres al nord del conjunt monumental d'Aiguafreda de Dalt. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una portalada. A l'interior, entre la vegetació, s'hi observen diverses làpides, de les quals una està envoltada per un reixat de ferro forjat i hi costa. 'ANDREU REYNALS BASTE, AGOST 1899'. També se n'observa una de la família 'LLOBETA'.</p> | 08014-134 | Aiguafreda de Dalt | <p>El nou cementiri d'Aiguafreda de Dalt va construir-se en terres cedides pel duc de Solferino, propietari del castell de Cruïlles. Va ser beneït l'any 1923 després del trasllat d'algunes despulles.</p> | 41.7896400,2.2577900 | 438330 | 4626687 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74074-foto-08014-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74074-foto-08014-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74075 | Torres de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-de-les-ferreres | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | La segona casa del carrer Núria es troba en estat d'abandó. | <p>Les Torres de les Ferreres van construir-se a principi del segle XX. Són tres edificis aïllats construïts segons les mateixes dimensions i característiques constructives. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a quatre vessants. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i incorporen una motllura decorativa a la part superior. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat, excepte a la primera, on s'ha repicat el revestiment i s'ha deixat amb pedra vista. Estan envoltades per un pati i tancades amb murs de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-135 | C. Núria, 1-3, Passeig de Catalunya, 12 | <p>Les cases van ser construïdes per les nebodes d'en Pere Grifell, ferrer d'ofici, motiu pel qual es coneixien com les Torres de les Ferreres.</p> | 41.7663400,2.2537600 | 437972 | 4624103 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74076 | Mas Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-canyelles | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | IX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les restes del mas Canyelles estan situades a pocs metres a ponent de la capella de Sant Miquel de Canyelles. S'observa un mur de pedres disposades en filades, de majors dimensions a les cantonades. Aquesta estructura de reduïdes dimensions es prolonga vers el nord, on només s'aprecien restes muràries. L'abundant vegetació de la zona en dificulta l'observació.</p> | 08014-136 | Serra de l'Arca | <p>El mas Canyelles sovint ha estat identificat amb el vilar de Canyelles que s'esmenta en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost de l'any 898 SOLÀ (1983:77). Al segle XIV, a diferència de la majoria de masos de la parròquia d'Aiguafreda, no pertanyia als senyors d'Aiguafreda, sinó al benefici de Sant Miquel de la parròquia de Santa Maria de Tagamanent. L'any 1376, Ferrer d'Hostalric va establir el mas Boix del Brull a Ponç Canyelles. El mas quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval malgrat la donació que l'hereu Bernat Canyelles va fer a Pere de Vilanova, de la parròquia de Santa Eugènia de Relat, a principi del segle XV. El mas Saní que fins aleshores estava unit al mas Canyelles va passar al mas Boix del Brull.</p> | 41.7866400,2.2838900 | 440496 | 4626335 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74077 | Barraca del camp gran de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-gran-de-can-serra | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | Ha estat tapada i està coberta de bardisses. | <p>Barraca de vinya situada en un marge al sud del camp gran de Can Serra. És una edificació construïda en un mur de pedra seca. La porta és amb llinda de pedra, que ha estat tapada amb una pila de rocs que n'impedeixen l'observació. Està coberta de bardisses.</p> | 08014-137 | Camp gran de Can Serra | 41.7759300,2.2653300 | 438943 | 4625159 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74078 | El pastor d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastor-daiguafreda | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.</p> | XIX | <p>Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.</p> | 08014-138 | Aiguafreda | <p>Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74079 | Refugi de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-casanoves | <p>CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>El refugi de Casanoves és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sota un gran bloc de roca, amb un petit mur de pedra seca en un costat. A l'interior s'hi va trobar un fragment de ceràmica que podria ser prehistòric.</p> | 08014-139 | Entre Casanoves i l'Aragall | <p>Va ser localitzat l'any 2012 per Joan de Arriba.</p> | 41.7761300,2.2587400 | 438396 | 4625186 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A la Carta Arqueològica està inventariat com a 'prefitxa'. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74080 | Ball de les cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> | XVIII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> | 08014-140 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74081 | Celebració del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> | 08014-141 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74083 | Can Xaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaus | XVIII-XX | <p>Can Xaus és una casa del segle XVIII que va ser reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos; el principal és d'arc carpanell adovellat, amb la clau inscrita: 'AVE MARIA 1725', i una finestra d'arc pla de pedra carejada al pis. El portal va ser tapiat i s'hi va obrir una petita porta d'arc pla arrebossat. L'altre eix de la façana presenta una finestra per pis d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica.</p> | 08014-143 | C. Major, 35 | <p>El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.</p> | 41.7689500,2.2488600 | 437568 | 4624396 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74083-foto-08014-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74083-foto-08014-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74083-foto-08014-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74084 | Cases del carrer Major, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-23-25 | XVIII-XX | La coberta del número 23 presenta deficiències. | <p>Les cases situades als números 23 i 25 del carrer Major mantenen la tipologia constructiva típica del segle XVIII. Són dos edificis entre mitgeres i de planta quadrangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El número 23 presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca el portal inscrit: '1720'. El número 25 ha estat habilitat com a habitatge modern, s'han obert finestres d'arc pla arrebossat i s'ha pintat la façana, tot i que s'ha fet mantenint la volumetria original. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08014-144 | C. Major, 23-25 | <p>El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.</p> | 41.7686500,2.2493500 | 437608 | 4624362 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74085 | Capella de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-sagrada-familia-1 | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p> | XIX | <p>La capella de la Sagrada Família és un temple d'estil eclèctic construït a finals del segle XIX, integrat a l'edifici del Convent de les Missioneres. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó amb arcs de diafragma que descansen sobre una cornisa i pilastres. Sobre el cor hi ha dos llunetes on s'obren dues portes des d'on les monges de clausura accedien a la capella. La part del presbiteri està coberta amb volta rebaixada amb llunetes i s'obre a la nau amb arc carpanell. Sobre d'aquest hi ha una gran fornícula amb una pintura de la Sagrada Família. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat. Des de l'exterior, l'entrada al temple es fa a través d'un portal d'arc de mig punt ceràmic amb un petit guardapols, sobre el qual hi ha una rosassa ceràmica. Remata l'edifici un campanar d'espadanya ceràmic amb cornises i arcuacions cegues als costats. Els murs es mantenen amb la maçoneria vista. pla damunt la qual s'hi llegeix 'DOMUS DEI (et) PORTA COELI', amb columnetes a l'intradós i motius vegetals. El portal està cobert per un nàrtex d'arc apuntat sostingut amb mènsules i dues columnetes que descansen sobre una barana d'obra. La part frontal del nàrtex, les cantonades de l'edifici, el ràfec i la rosassa estan decorats amb frisos vegetals L'estructura està reforçada amb contraforts de pedra i ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat a la façana i de pedra vista a la resta.</p> | 08014-145 | C. Major, 27 | 41.7687500,2.2490100 | 437580 | 4624374 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74087 | Font de les Acàcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-acacies-0 | XX | Està coberta de vegetació i no hi brolla aigua. | <p>La font de les Acàcies està situada en el marge d'un camp erm. Està constituïda per una estructura rectangular semisoterrada, feta de pedra lligada amb argamassa. En una de les cares interiors hi ha fixat un brollador metàl·lic, d'on actualment no en surt aigua. La font i el seu entorn, que havia estat habilitat amb taules i bancs, estan totalment coberts de vegetació.</p> | 08014-147 | C. Abadessa Emma | <p>El nom de la font té el seu origen en les acàcies que hi ha plantades en la seva proximitat.</p> | 41.7771100,2.2482400 | 437524 | 4625303 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74087-foto-08014-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74087-foto-08014-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74088 | Inscripció dels mil·liaris de les Canes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-dels-milliaris-de-les-canes | <p>Programa de Festa Major, 1983.</p> | XIX | <p>La placa inscrita està fixada sobre la bassa que hi ha a l'inici del carrer de la font dels Enamorats, a tocar de la carretera. Es tracta d'un bloc monolític de forma rectangular amb la part frontal inscrita: 'LO SOCUL ROMA QUE HI HAVIA DE VANT LO MOLI DE LAS CANAS EN LO TERMA D'AIGUAFREDA FOU MORTAT AL MUSEO ARQUEOL. DE BARCELONA EN JULIOL DE 1891 PER LA SOCIETAT ARTIST. ARQUEOL. BARCELONESA'.</p> | 08014-148 | Ctra. De Ribes | <p>A finals del segle XIX es van localitzar sis mil·liaris romans al molí de les Canes de Centelles. Aleshores es va col·locar una placa que recordava la troballa. En motiu de la construcció de l'autovia, va ser col·locada al lloc actual.</p> | 41.7812400,2.2462100 | 437359 | 4625763 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74088-foto-08014-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74089 | Gorg de la font d'en Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-font-den-pinos | <p>El gorg de la font d'en Pinós és un clot situat al riu Congost, davant de la font d'en Pinós. Es tracta d'un espai precedit per formacions rocoses, amb la part central erosionada per l'aigua, que cau fins al gorg. Aquest té una amplada considerable i és de forma pràcticament circular. A l'entorn pràcticament no hi ha vegetació, llevat d'algun exemplar de plàtan.</p> | 08014-149 | Riu Congost | 41.7716400,2.2462600 | 437354 | 4624697 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74089-foto-08014-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74089-foto-08014-149-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74090 | Resclosa del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-congost | <p>Programa de Festa Major, 2002.</p> | XX | Es troba erosionada. | <p>La resclosa està situada al riu Congost, a l'alçada de la carretera de Ribes i el carrer de la Llobeta. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.</p> | 08014-150 | Riu Congost | <p>La resclosa i el rec del Congost abastien d'aigua bona part dels horts del poble d'Aiguafreda. Durant els mesos d'estiu en què el cabal era escàs, els veïns es tornaven i es passaven 'la post'.</p> | 41.7761600,2.2466400 | 437390 | 4625198 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74090-foto-08014-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74090-foto-08014-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'aigua es desvia al rec per un tub fixat a la part superior de la resclosa. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 74091 | Resclosa de Can Banyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-banyeta | XX | La resclosa es troba en bon estat, però el rec presenta pèrdues importants. | <p>La resclosa està situada al riu Congost, a l'alçada de Can Banyeta del carrer del Pont. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, fet de pedra revestida amb morter. La part de ponent presenta pedres fixades per sobre el nivell de l'estructura, que actuen de passera. El rec també és fet de pedra revestida amb morter, que presenta pèrdues en diversos punts a causa del seu mal estat de conservació.</p> | 08014-151 | Riu Congost | 41.7664600,2.2509100 | 437736 | 4624118 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74091-foto-08014-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74091-foto-08014-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74092 | Portal de Can Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-cintet | XVIII | La part interior de l'orla es troba deteriorada. | <p>A la casa de Can Cintet s'hi conserva l'antic portal d'accés. És una obertura d'arc esglaonat de pedra carejada, amb una orla en relleu a la clau. La orla és ovalada i a la part interior hi ha inscrita una creu i l'any '1751'. A la part inferior hi ha dues petites volutes decoratives.</p> | 08014-152 | C. Major, 33 | 41.7689300,2.2489500 | 437575 | 4624394 | 1751 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74092-foto-08014-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74092-foto-08014-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74093 | Alzina del passeig de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-passeig-de-catalunya | XX | <p>L'alzina del passeig de Catalunya està situada al costat de la tanca del pati d'una casa particular. Es tracta de d'un exemplar notable d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida.</p> | 08014-153 | Passeig de Catalunya, 63 | 41.7684700,2.2517900 | 437811 | 4624341 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74093-foto-08014-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74093-foto-08014-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està creixent per sobre el mur de tancament del pati, quedant recolzada sobre la reixa de forja. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74094 | Basses de la Magisteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-la-magisteria | XVI-XVIII | Està parcialment tapada de vegetació. | <p>Basses situades a la Serra de l'Arca, en l'indret conegut com la Magisteria. La primera bassa és d'aigua naixent i està situada al costat del camí que va de Can Serra de l'Arca a Sant Miquel. Es tracta d'una construcció allargada, amb murs de pedra lligada amb morter. La bassa és plena d'aigua i està parcialment tapada de joncs. A l'extrem de migdia hi ha el sobreeixidor, delimitat per una llosa de pedra. Des d'aquest punt, l'aigua s'escola aigües avall, fins a omplir la segona bassa, que actualment es troba perduda entre la vegetació.</p> | 08014-154 | Camí de la Serra de l'Arca a Sant Miquel | 41.7788400,2.2724300 | 439536 | 4625477 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74094-foto-08014-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74094-foto-08014-154-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml