Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
73975 Jaciment paleontològic de la riera d'Avencó https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-riera-davenco <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a la vall de la riera d'Avencó, prop de l'ermita de Sant Miquel. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Paleozoic, del Carbonífer Dinantià Visceà, on s'observen pissarres carbonoses amb abundant presència de graptòlits. S'hi va localitzar la següent fauna: Monograptus priondon, Dilograptus, Phillipsia i Drevermania.</p> 08014-36 Riera d'Avencó 41.7690400,2.2672000 439092 4624393 08014 Aiguafreda Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-01-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 1792 5.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74022 Aplec de Sant Salvador d'Avencó https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-salvador-davenco Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. XIX-XX L'aplec de Sant Salvador d'Avencó es celebra cada any el primer diumenge d'agost. L'acte principal és l'ofici solemne en honor al Sant. A la sortida, es fa una ballada de sardanes. 08014-93 Sant Salvador d'Avencó 41.7661400,2.2640700 438829 4624073 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74023 Aplec de tardor a Aiguadreda de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-tardor-a-aiguadreda-de-dalt Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. XIX-XX L'aplec de tardor es celebra a Aiguafreda de Dalt el diumenge més proper a la festa de la Santa Creu. L'acte principal és l'ofici solemne en honor a la Santa Creu, amb cantada dels goigs en honor al Sant Crist. A la sortida es ballen sardanes i es convida als assistents a un vermut. 08014-94 Aiguafreda de Salt L'antecedent de l'aplec de Tardor és la festa del Sant Crist d'Aiguafreda, que fins el 1931 es celebrava el dia del Trobament de la Santa Creu, el 3 de maig. L'any 1931, mossèn Jaume Sunyer va renovar la festa i la va fixar pel segon diumenge de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. Per a l'ocasió, es van editar uns nous goigs. 41.7883100,2.2574000 438296 4626539 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74025 Processó del Via Crucis d'Aiguafreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-via-crucis-daiguafreda Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. XVIII-XX La processó del Via Crucis es celebra el Divendres Sant. Al matí es fa la tradicional baixada del Sant Crist, que es porta a l'església de Santa Maria fins al vespre. Aleshores, surt la processó encapçalada pel mossèn i una petita creu, seguida pels veïns del poble, que sostenen espelmes i torxes enceses. Tanca la processó la imatge del Sant Crist, acompanyada pel cor que entona la Passió. Durant la processó, es fan parades en les diferents estacions, on el mossèn llegeix els passatges de la Bíblia tot rememorant el camí de la Creu que va fer Jesucrist. La processó finalitza de nou a l'església, on la imatge és col·locada al costat de l'altar, on romandrà fins a l'Ascenció. 08014-96 Aiguafreda A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis. 41.7685200,2.2503000 437687 4624347 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74026 Tornaboda a les Alzines d'Avencó https://patrimonicultural.diba.cat/element/tornaboda-a-les-alzines-davenco XX La Tornaboda és un aplec que es celebra a les Alzines d'Avencó, en terme de Tagamanent, com a acte de cloenda de les activitats de la Festa Major d'Estiu d'Aiguafreda. En aquest indret, s'hi celebra un berenar popular i els fa una ballada de sardanes. 08014-97 Avencó 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74030 Festa Major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-10 Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 1952. XX La Festa Major d'Estiu es celebra cada any entre els dies 15 i 18 d'agost. La festa comença amb l'ofici solemne i el repic de campanes a la sortida. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, cantada d'havaneres, jocs infantils i àpats populars. Com a cloenda, hi ha la Tornaboda a les Alzines d'Avencó. 08014-101 Aiguafreda La Festa Major d'Estiu va començar-se a celebrar a principi del segle XX en motiu de la construcció de noves torres a l'entorn de la carretera. Es feia el dia 15 d'agost , dia de l'Assumpció de Maria i s'organitzava conjuntament amb el veïnat de l'Abella. Per a l'ocasió s'engalanaven les façanes de les cases amb rams de boix. A la plaça es ballaven el xotis, la masurca i la polca. Aviat la festa va assolir un gran protagonisme, amb l'organització de grans envelats amb les millors orquestres i focs d'artifici. A la dècada de 1960, amb el declivi d'estiuejants a la població, la festa va passar a celebrar-se de manera més modesta i la Festa Major d'Hivern va tornar a ser la més reeixida. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74031 Festa Major d'Hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-10 Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2000. XIX- XX La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 8 de desembre. La festa comença amb el pregó de Festa Major a l'Ajuntament, seguit de la funció de teatre. El dia següent hi ha el repic de campanes i l'ofici solemne. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls i concerts, campionats, jocs infantils i àpats populars. Per acabar la festa, hi ha el Sorteig de Quintos, els organitzadors de la festa. 08014-102 Aiguafreda La Festa Major d'Hivern es celebrava el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. L'acte principal era l'ofici solemne i resada de rosari a la tarda. A la plaça Major s'hi muntava l'envelat i hi havia ball amb orquestra. Des de mitjans del segle XX l'organitzaven els 'quintos' de la lleva de cada any. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74038 Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-mas XX <p>El fons fotogràfic de l'Arxiu Mas conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i Tagamanent, com són el molí i els pous de glaç d'Avencó, Aiguafreda de Dalt, la riera, el bosc, la colònia Llobeta, vistes generals de la població, el pont de l'Abella, etc. Són totes en blanc i negre, datades entre 1919 i 1947.</p> 08014-109 Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941, quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment, els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelament amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74039 Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya XX <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies d'Aiguafreda de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Antoni Gallardo, F. Blasi Vallespinosa, Emilio Pellicer i Ignasi Canals Tarrats, entre d'altres. Són fotografies realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i la rodalia, com són el riu Congost, el pont de l'Abella, el molí d'Avencó i Valldeneu, entre d'altres.</p> 08014-110 Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya. Des d'aleshores, el fons fotogràfic s'ha anat ampliant a través de la donació de particulars.</p> 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74040 Fons fotogràfic d'Aiguafreda al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme, com són Aiguafreda de Dalt, el Castell de Cruïlles, la Casanova de Sant Miquel, el Dolmen de la Serra de l'Arca, el carrer d'Avencó, rescloses, el Sant Crist d'Aiguafreda, el ganivet de sílex trobat a la Serra de l'Arca, l'Hostal de la Polla, les excavacions arqueològiques a la cova d'Aiguafreda de Dalt, el mas Aragall, Casanoves, l'altar i el retaule de l'antiga església de Santa Maria, Sant Miquel de Canyelles, Sant Salvador d'Avencó, el pont de Peu de Costa, la riera d'Avencó, Can Serra de l'Arca, la Casanova de Sant Miquel, el Saüc, etc.; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre 1920 i 1980. 08014-111 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74041 Llegenda de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marti CAMPOY, G. ; DURAN, A. ; JURADO, R. (2006). Llegendes de Castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. XIX-XX Explica la llegenda que a Aiguafreda de Dalt la campana de l'església sonava quan amenaçava la tempesta. La creença popular relacionava el mal temps com una acció dirigida per les bruixes, motiu pel qual el capellà sortia amb la indumentària cerimonial per foragitar les bruixes. Per protegir al capellà i la població durant aquests episodis, es va procedir a la construcció d'un comunidor on poguessin refugiar-se de les pedres que els llançaven les bruixes. 08014-112 Aiguafreda de Dalt 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74044 Col·lecció de material geològic procedent d'Aiguafreda al Museu Torre Balldovina https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-geologic-procedent-daiguafreda-al-museu-torre-balldovina Al Museu Torre Balldovina hi ha dipositat material geològic procedent d'Aiguafreda, essencialment roques i minerals, així com algun fòssil. En concret, hi trobem 'Aviculopectinidae', 'Edodontidae', 'Encrinidae', 'Equisetaceae', 'FL MOLLUSCA', 'grauwacka', 'Guix Guix sacaroide', 'Marcassita', 'Myophoriidae', 'Nummulitidae' i 'Physidae'. 08014-115 Museu Torre Balldovina. Plaça de Pau Casals, s/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet El Museu municipal Torre Balldovina va ser inaugurat l'any 1986 per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74045 Col·lecció d'objectes d'Aiguafreda al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-daiguafreda-al-museu-episcopal-de-vic <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven diversos objectes procedents d'Aiguafreda, la majoria dels quals hi van ingressar entre el 1915 i 1929. Els objectes són els següents: - Fragments de ceràmica reduïda medieval, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Capitell del segle XII, provinent de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda - Fragments d'enteixinats, segle XVI, provinent de Can Pons d'Aiguafreda - Restes òssies humanes, provinents de la Serra de l'Arca - Ascles, botó, fragments de ceràmica, restes òssies humanes, dents (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Cruïlles - Ceràmica reduïda i restes òssies humanes del segle IX al XII, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Clau de pany i fragments de ceràmica, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Denes de collaret (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Botó d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Nucli de sílex, provinent de les muntanyes de Cruïlles - Ascle de sílex (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre de Cruïlles - Destral de roca corniana polida (Neolític), provinent d'Aiguafreda - Destrals de roca corniana polida (Neolític), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Làmina de sílex tallat per pressió reforçada (Calcolític- Bronze antic), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca II - Botons prismàtics d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Fragments d'un vas de ceràmica a mà (Calcolític - Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Ascle de sílex i dena de collaret de pedra calcària (Calcolític - Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca</p> 08014-116 Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Medieval Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 85 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74046 Col·lecció de la Sala de paleontologia Eduard Grimalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-sala-de-paleontologia-eduard-grimalt A la Sala de Paleontologia Eduard Grimalt de Centelles, dins el Centre d'Art el Marçó Vell, hi ha una col·lecció de fòssils i materials, alguns dels quals procedeixen d'Aiguafreda. En concret, es tracta d'un conjunt de fòssils paleozoics procedents de la vall d'Avencó. 08014-117 C/ Galejadors, 2 08540 Centelles El farmacèutic Eduard Grimalt va dedicar-se a recollir fòssils per tota la contrada. La col·lecció va ampliar-se a través de l'intercanvi amb fòssils d'arreu del món. El senyor Grimalt va donar la seva col·lecció a l'Ajuntament de Centelles, qui la va inaugurar dins la Sala de Paleontologia l'any 2010. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74048 Fons documental de l'arxiu municipal d'Aiguafreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-daiguafreda XIX-XX L'arxiu municipal d'Aiguafreda està dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental de Granollers. S'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX fins a l'actualitat. En total s'hi conserven 126 metres lineals, entre 932 caixes i 105 caixes de 'manaments'. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, agricultura i medi ambient i col·leccions. També s'hi conserva el fons del Jutjat de Pau d'Aiguafreda. 08014-119 Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C. Olivar, 10. 08402 Granollers L'Ajuntament d'Aiguafreda va signar el contracte de dipòsit de l'arxiu municipal amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental el juny de 2008. Entre l'octubre i el desembre del mateix any el fons va ser traslladat a l'Arxiu Comarcal, on va ser ordenat, classificat i inventariat per la Núria Tarrés, en Santi Bustos i en Xavier Pérez, personal tècnic de l'arxiu. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74051 Les esquellotades https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esquellotades AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952. XIX És un costum desaparegut. Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin. 08014-122 Aiguafreda En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 63 4.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74052 Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-daiguafreda-de-dalt <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> IX <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El temple va ser consagrat el 5 d'agost de l'any 898 per Gotmar, després que fos erigit per l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós. En la relació de delmes i primícies que se li concedeixen, hi consten diversos vilars i esglésies de la rodalia, pel que l'acta constitueix la primera notícia d'aquests indrets. Per aquest motiu, sovint s'ha considerat el document fundacional de l'Alt Congost.</p> 08014-123 Arxiu de la Corona d'Aragó. C. dels Almogàvers, 77. 08002 Barcelona 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74053 Font i bassa de Casanoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-casanoves Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. XVIII Les basses estan cobertes de vegetació. La font de Casanoves està situada a mestral del mas Casanoves, prop del torrent de la Corredora. Es tracta d'una mina d'aigua que té el seu acabament en una font construïda en un mur de pedra lligada amb morter. Aquesta s'obre en arc rebaixat de pedra, a l'interior del qual s'embassa l'aigua en una pica, sense que hi hagi brollador. A continuació hi ha una petita canalització delimitada amb lloses verticals, que condueix l'aigua sobrant a un safareig rectangular. Més avall hi ha una bassa construïda aprofitant la roca natural, amb murs de pedra i excavada en el terreny. Aquesta s'omplia amb una mina oberta al damunt, on hi aflora roca natural per on es filtra l'aigua. 08014-124 Casanoves 41.7762600,2.2591000 438426 4625200 08014 Aiguafreda Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74068 A Aiguafreda són xerraires https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> XX <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> 08014-211 Aiguafreda 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74069 Aiguafreda, aiguafregits https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguafreda-aiguafregits XX <p>Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.</p> 08014-212 Aiguafreda 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74070 Ball de la Varsoviana https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-varsoviana <p>PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.</p> XIX-XX Ja no es balla. <p>La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'</p> 08014-213 Aiguafreda i l'Abella <p>La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. També es coneixia com 'la Dansa'. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74071 La vella Bensor https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-bensor XIX-XX S'ha perdut. <p>Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.</p> 08014-214 Aiguafreda <p>L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74078 El pastor d'Aiguafreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastor-daiguafreda <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.</p> XIX <p>Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.</p> 08014-138 Aiguafreda <p>Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74080 Ball de les cols https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> XVIII-XX És un costum que s'ha perdut. <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> 08014-140 Aiguafreda <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 63 4.5 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74081 Celebració del Divendres Sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> XIX-XX Ja no es celebra. <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> 08014-141 Aiguafreda <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Lúdic 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 63 4.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74095 L'Avencó d'Aiguafreda i l'Avencó de Bigues https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavenco-daiguafreda-i-lavenco-de-bigues <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau. CARDONA, F.; DE ARRIBA, A.; CUENCA, J. (2012). 'De l'Avencó d'Aiguafreda a l'Avencó de Bigues. Més de deu quilòmetres de curs subterrani', Exploracions. Núm. 20. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia.</p> XIX <p>Segons tradició popular, l'aigua de la riera d'Avencó és engolida prop del seu aiguabarreig amb el riu Congost per brollar de nou al terme de Bigues i Riells, en un indret també conegut com l'Avencó, prop de la casa Noguera. Malgrat el primer conflueix al Congost i el segon al Tenes i que entre tots dos fenòmens hi ha més de 10 quilòmetres i els cingles de Bertí, es creu que les aigües comuniquen de forma subterrània. El nom d'Avencó està documentat per primer cop en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898, i es creu que és la saviesa popular que en relacionar tots dos fenòmens, van denominar la sorgència de Bigues amb el mateix nom. Segons expliquen, quan la riera d'Aiguafreda baixa plena, l'aigua brolla amb més força a Bigues, encara que a la vall del Tenes no hi hagi plogut gens.</p> 08014-155 L'Avencó <p>Aquest fenòmen ja va ser explicat per Pascual Madoz l'any 1845 en el seu 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus possesiones de Ultramar'. També va ser publicat per Maria de Bell-lloc l'any 1882 i uns anys més tard pel geòleg Norbert Font i Sagué, considerat pare de l'espeleologia catalana. Aquest últim va visitar el lloc acompanyat de Francesc Maspons, i va concloure que tanmateix les aigües estaven connectades de forma subterrània. Tot i així, també trobem articles contraris a la relació d'Avencó d'Aiguafreda i de Bigues, com trobem en les diverses edicions del mapa de l'Editorial Alpina. El darrer estudi realitzat per Ferran Cardona, Àngel de Arriba i Josep Cuenca, apunta que a nivell geològic és factible que la creença popular sigui certa. Sigui com sigui, el fenòmen no ha estat comprovat científicament ni s'ha fet una coloració que ho confirmi.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74105 Gorg de la Platgeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-platgeta Presenta poca fondària per l'acumulació de sediments. <p>El gorg de la Platgeta és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un gorg allargat, amb formacions rocoses a banda i banda que delimiten l'espai. Té poca fondària pels sediments de la riera que s'han anat acumulant al llarg dels anys. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera.</p> 08014-165 Riera d'Avencó 41.7689400,2.2673700 439106 4624382 08014 Aiguafreda Fàcil Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Aigües avall hi ha un altre gorg petit, conegut com el gorg dels Ganivets, al qual no s'hi pot accedir. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
74110 Balma de Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-serra <p>Balma situada sobre el camí de Can Serra de l'Arca, poc abans d'arribar a la masia. Està formada per un gran bloc de pedra sorrenca vermella , que sobresurt per sobre el camí i que forma una petita cavitat a sota.</p> 08014-170 Camí de Can Serra de l'Arca 41.7749000,2.2683500 439193 4625043 08014 Aiguafreda Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78904 El bandoler Matagossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-matagossos XX <p>Segons tradició popular, en Matagossos era un bandoler que delinquia per aquests verals. Era fill de Can Serra de l'Arca i vivia amagat al bosc de la casa. Entre les malifetes que li atribueixen, hi ha la col·locació d'una bomba en un local del poble i l'assassinat del masover de la masia de la Figuera. Un caçador va trobar el seu amagatall de manera fortuïta; aquest va revelar el lloc on s'amagava i fou mort allà mateix.</p> 08014-191 Aiguafreda <p>En el registre fet pel Museu de Granollers dels morts de la Guerra Civil, trobem el maqui Pere Serradelarca Pou, àlias Matagossos. Consta que va ser mort per la Guàrdia Civil el 30 d'octubre de 1947.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78932 Ofici de fuster https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-fuster <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> XVI-XX La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional. <p>L'ofici de fuster és una professió tradicional consistent en el treball artesanal de la fusta. A partir d'aquest material, s'obtenen mobles i altres objectes, tot utilitzant les eines pròpies com són la garlopa, l'escaire, la serra, el martell, etc. A Aiguafreda, aquesta activitat estava relacionada amb la reparació dels carrugatges de transport.</p> 08014-230 Aiguafreda <p>L'origen del veïnat de les Ferreries el trobem en els artesans que van instal·lar-se en la proximitat del camí ral, davant la necessitat que tenien els viatgers dels seus serveis. Els fusters es dedicaven eminentment a reparar els desperfectes dels carruatges. Al segle XVI ja hi trobem documentat un fuster anomenat Francesc Soler.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 60 4.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78934 Festa de Tot Sants https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tot-sants <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> XX <p>La festa de Tot Sants es celebra cada any el diumenge anterior a la festivitat de Tot Sants. La celebració consisteix en una castanyada popular a la plaça Major acompanyada per una cobla que toca sardanes.</p> 08014-232 Aiguafreda <p>Durant la primera meitat del segle XX, a Aiguafreda ja es celebrava la festa de Tot Sants amb una castanyada popular i vi ranci.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78936 Ball del Patatuf https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf <p>AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. 2. Tarragona: El Mèdol. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> XX Ja no es balla. <p>El ball del Patatuf és una dansa senzilla, sovint feta per nens, que s'havia ballat al poble d'Aiguafreda. Es ballava en parelles, que picaven de mans tres vegades, seguit d'un punteig . Després s'agafaven de les mans i cadascun feia mig risto i donaven un giravolt. Aleshores, es feia canvi de parella i es repetien les passes.</p> 08014-234 Aiguafreda 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78937 Processó del dia dels Apòstols https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-dia-dels-apostols <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> XVII-XX És un costum que s'ha perdut. <p>La processó del dia dels Apòstols era una tradició en què els membres de la parròquia d'Aiguafreda anaven fins a Tagamanent. Juntament amb la processó de Lledànies i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> 08014-235 Tagamanent <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 2116 4.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78938 Processó de les lledànies https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-les-lledanies <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Programa de Festa Major 1952.</p> XIX-XX És un costum que s'ha perdut. <p>La processó de les lledànies es celebrava cada any el segon diumenge de Pasqua Florida. Era una processó rogativa que anava fins a la capella de Sant Salvador d'Avencó, tot cantant les lledànies. Segons el Programa de Festa Major de l'any 1952, a la tarda era costum fer una ballada on de forma excepcional, eren les dones qui triaven parella. La plaça del poble s'engalanava per a l'ocasió, a la qual assistien els pagesos de la rodalia. Juntament amb la processó dels Apòstols i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> 08014-236 Sant Salvador d'Avencó <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. Al Programa de Festa Major de l'any 1952 consta que encara es celebra.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78941 Ballades al cim de Tagamanent https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballades-al-cim-de-tagamanent <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> XIX-XX Es tracta d'una costum desapareguda. <p>El dia 23 de juny era costum entre la jovenalla d'Aiguafreda i el Figaró de pujar al cim de Tagamanent a ballar. Per a l'ocasió s'encenien quatre fogueres al voltant de l'església, una en cada punt cardinal, que eren visibles des de la plana del Vallès i de Vic. S'hi aplegaven majoritàriament noies, que feien gresca al so de cançons alegres.</p> 08014-239 Tagamanent <p>Segons Amades, es tracta d'una costum semblant a la dels aplecs, a les danses de les fades celebrades al bosc, al costat de les fonts i certs arbres, o bé als balls sabatins de les bruixes dirigides pel diable.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 63 4.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78970 Festa de Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-2 <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> XX <p>La festa de Reis es celebra cada any la nit de Reis a Aiguafreda i Sant Martí de Centelles amb la tradicional cavalcada, que surt de l'estació de tren. Els infants d'ambdues poblacions reben la comitiva reial amb fanalets encesos. El recorregut acaba a l'Ajuntament, on cada rei fa un parlament i obsequien amb regals a tota la mainada.</p> 08014-268 Aiguafreda <p>La festa es celebra sense gaires variacions des de la primera meitat del segle XX, quan els nens rebien els reis amb atxes, que havien fet tot cantant 'Reis d'Orient, porteu coses, porteu coses, Reis d'Orient, porteu coses a la gent'.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78971 Festa de Pasqua https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-0 <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> XX <p>La festa de Pasqua és celebrada a Aiguafreda amb les cantades de caramelles el diumenge i dilluns de Pasqua. Els caramellaires fan un recorregut pels principals carrers del poble, tot fent parades per cantar i ballar. En acabat, la mainada passa a recollir la voluntat per les cases.</p> 08014-269 Aiguafreda <p>L'antecedent de la festa el trobem en el cant dels goigs que feia la Confraria del Roser el Dissabte Sant i la nit de Pasqua. Durant la primera meitat del segle XX, els nens i nenes del poble anaven a cantar caramelles per les cases i se'ls donaven ous allà on anaven.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78972 Processó de cada diumenge https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cada-diumenge <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> XX Ja no es celebra. <p>Els fidels del poble d'Aiguafreda sortien en processó el primer diumenge de mes al voltant de l'església. Al matí s'havia fet l'ofici i les absoltes pelc confrares difunts; a la tarda es resava el rosari, seguit de la processó i cantada de goigs.</p> 08014-270 Aiguafreda <p>Era organitzada per la Confraria del Roser.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
78973 Festa del Roser de Maig https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-1 <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> XIX-XX Ja no es celebra. <p>La festa del Roser es celebrava a Aiguafreda el primer diumenge de maig. Consistia en la celebració de l'ofici solemne, seguit de la cantada dels goigs i una ballada popular.</p> 08014-271 Aiguafreda <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat, el primer diumenge de maig, que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73930 Font del Pontasco https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontasco GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. XX La font del Pontasco està situada a la carretera de Ribes, prop de la seva confluència amb el carrer Major. Està construïda dins una estructura d'obra vista sobre un mur de pedra lligada amb morter. El brollador és una aixeta metàl·lica, sota el qual hi ha una pica rectangular de pedra. El seu entorn s'ha arranjat amb bancs d'obra i taules fetes amb moles. 08014-52 Ctra. De Ribes La font rep el nom de la desapareguda casa del 'Pontasco', que estava situada en aquesta zona. Originalment, la font estava situada al capdevall del carrer Major. 41.7707200,2.2479900 437497 4624593 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73931 Font de la Plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-3 XIX La font de la Plaça està adossada en un extrem de l'edifici de l'hostal. Està constituïda per una estructura de pedra on hi ha fixades dues aixetes metàl·liques. L'aigua cau en una pica de pedra tallada de forma rectangular, que descansa sobre una base amb mènsules. La part superior està coronada a mode de pinacle, on hi ha inscrit l'any '1871'. 08014-53 Plaça Major Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, tenia una roda metàl·lica per bombar l'aigua. 41.7680800,2.2503700 437692 4624298 1871 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73932 Cova dels Moros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-moros BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. La cova dels moros és una cavitat natural a la qual s'accedeix a través d'una boca situada en una zona boscosa. Consta d'un recorregut d'uns 30 metres, repartits en tres trams en desnivell descendent entre l'entrada i la galeria. S'hi accedeix a través d'un conducte subvertical d'uns quatre metres de desnivell fins arribar a una galeria d'uns 18 metres de llarg i uns dos metres d'alçada. Seguint la galeria, trobem un desviament i es que segueix descendint tres metres. L'acabament de la cova coincideix amb una obstrucció causada per un desprendiment de blocs. És l'amagatall de nombrosos ratpenats. 08014-54 Cruïlles La cova dels Moros és coneguda pels aiguafredencs i aiguafredenques des d'antic. La primera prospecció espeleològica la van fer els membres del Grup Geogràfic de Gràcia l'any 1975. 41.7801800,2.2580100 438339 4625636 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73932-foto-08014-54-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. També es coneix com la cova de Cruïlles i la cova de l'Encantat. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73933 Geozona discordança del Brull i Paleozoic d'Avencó https://patrimonicultural.diba.cat/element/geozona-discordanca-del-brull-i-paleozoic-davenco <p>Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>La geozona està situada a la zona de la riera d'Avencó, en terme municipal d'Aiguafreda, i la zona de Puig Castellar, en terme del Brull. En aquest punt, hi afloren dues unitats geològiques: el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica-cenozoica. Al sòcol s'hi troben seqüències de l'Ordovicià superior, on hi afloren formacions fossilíferes d'interès.</p> 08014-55 Riera d'Avencó 41.7707100,2.2685400 439205 4624577 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73933-foto-08014-55-1.jpg Inexistent Mesozoic|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2019-12-31 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 122|123 1792 5.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73934 Riu Congost https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-1 El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, a la Plana de Vic, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de límit amb els termes de Centelles i Sant Martí de Centelles. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, en aquesta zona es conserva la vegetació de ribera de forma residual, a causa de la pressió urbanística a què ha estat sotmès. 08014-56 Sector de ponent del terme municipal 41.7686400,2.2482500 437517 4624362 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73935 Riera d'Avencó https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davenco La riera d'Avencó neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles. Al seu tram inicial rep el nom de Picamena, que al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diverses rieres i torrents, entre les que hi trobem la riera del Burguès, el torrent de les Ferreres, el torrent del Clot i la riera de la Figuera, entre d'altres. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de migdia del terme municipal, fent de partió amb el terme de Tagamanent. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Malgrat el cabal d'aigua és pràcticament continu, al seu tram final sol estar eixut, ja que es filtra i circula pel subsòl. 08014-57 Sector de migdia del terme municipal 41.7693500,2.2677200 439136 4624427 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73936 Dolmen de la Casa Nova de Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-casa-nova-de-can-serra CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. Només en queden les restes. Davant la façana posterior de la Casa Nova de Can Serra hi ha les restes d'un possible monument megalític. Estan situades a tocar de les ruïnes de la masia, on s'observen dues grans lloses fixades de forma vertical, una lateral i l'altra de la capçalera. 08014-58 Serra de l'Arca Tant les seves característiques com la seva localització a la Serra de l'Arca, on hi ha documentats abundants monuments megalítics, han apuntat que es tracta de les restes d'un dolmen. 41.7800000,2.2690500 439256 4625609 08014 Aiguafreda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73936-foto-08014-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73936-foto-08014-58-3.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73937 Can Bauma https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bauma Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. XVI-XVIII Es troba en estat ruïnós. Can Bauma és una masia construïda entre els segles XVI i XVIII que podria tenir el seu origen en un habitacle fet a la petita balma que hi ha prop del mur de migdia. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Es troba edificada aprofitant el desnivell natural del terreny, amb el mur de ponent recolzat en aquest. És un edifici orientat a llevant, de planta rectangular i que s'estructurava en dues crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la cuina situada al cos de tramuntana, on s'observen les restes del forn de pa. Al costat de migdia s'hi va adossar un cos, situat a tocar d'una bassa i de la balma, que està tancada frontalment per un mur de pedra lligada amb fang i que presenta tres obertures. El parament dels murs de la masia és de pedra lligada amb argamassa, amb alguns trams que conserven el morter que les revestia i carreus a les cantonades. La casa estava situada en una zona agrícola amb feixes sostingudes amb murs de pedra seca i tenia el camí que passava davant la façana principal. 08014-59 Camí de la Serra de l'Arca En l'amirallament de l'any 1850 hi consta una peça de terra anomenada Can Bauma, propietat de Joan Roca, àlias Bauma. En aquell moment el mas estava senyalat amb el número 2. 41.7716800,2.2645600 438875 4624688 08014 Aiguafreda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73938 Casa Nova del Bruguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bruguer Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. XVIII Es troba en estat ruïnós. La Casa Nova del Bruguer és una masia del segle XVIII que es troba en estat ruïnós. Conserva els murs perimetrals que defineixen una estructura de planta rectangular i dues crugies. A la façana de llevant s'hi conserven les pedres inferiors dels brancals del portal. A la façana de ponent hi ha una petita finestra a mode d'espitllera. Al costat d'aquesta s'observa l'arrencada d'una volta, probablement la que sostenia l'escala d'accés al pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Les restes estan envoltades de pedres de l'enderroc, entre les que s'observen petits cossos auxiliars. 08014-60 A ponent del Bruguer La casa ja es trobava en estat ruïnós a principi del segle XX. 41.7980000,2.2674800 439143 4627608 08014 Aiguafreda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73939 La Costa de Can Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-can-brull IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. XV-XX Es troba en estat ruïnós. La Costa de Can Brull és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Està construïda a la part alta de la serra, des d'on gaudeix d'unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d'Avencó i el Tagamanent. És un edifici de planta rectangular i s'estructura en tres crugies, de les quals la de gregal correspon a una altra etapa constructiva. En aquesta hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus a les cantonades. Davant la façana de ponent hi ha les restes d'un petit cos auxiliar. 08014-61 Serra de l'Arca Segons Fortià Solà, el mas Costa està documentat des del segle XIII. A principi del segle XV el mas Costa, que tenia units els masos Brullet i la Bordadeprim, ja estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs. L'any 1450, quan Gabriel Costa i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'la costa' i en el de 1553 hi figura Bartomeu Costa. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Costa encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. Aleshores la casa es trobava en mal estat, fins al punt que el seu propietari, Benet Garriga de Centelles, fa una demanda al batlle d'Aiguafreda exposant-li la necessitat de restaurar-la. Més endavant va agregar-se al mas Brull i passà a ser conegut com la Costa de Can Brull. A l'amirallament de 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari, senyalat amb el número 9. 41.7848100,2.2727400 439567 4626140 08014 Aiguafreda Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
73940 Casal de Cruïlles https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cruilles <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol. II. Barcelona: Rafel Dalmau. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> XIV-XX El casal es troba en bon estat de conservació, però el mur que es conserva davant amenaça ruïna per l'heura que hi creix. <p>El casal de Cruïlles és un edifici que té el seu origen en una fortificació baix medieval, de la qual en queda part de l'estructura i les restes de dues torres. Entre aquests dos vestigis hi ha el volum principal que es correspondria amb la sala, datable entre els segles XIV i XV, que probablement quedava tancada amb un pati clos al sector de llevant. Als segles XVI i XVIII van consolidar-se nous volums aprofitant les restes existents, per tal d'habilitar-lo com a masia. El procés de deteriorament del casal va accentuar-se durant el segle XX, quan presentava un estat ruïnós en bona part dels volums. A finals del segle XX va ser reconstruït per adaptar-lo com a habitatge, tot aprofitant els murs existents i les pedres de l'enderroc en els murs nous . És un edifici constituït per tres volums construïts aprofitant el desnivell natural del terreny i que es tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta rectangular, està situat al costat de ponent i es prolonga vers a tramuntana. S'hi observen restes d'espitlleres, tot i que la major part de les obertures estan situades al mur de ponent i es van afegir en el moment de la reconstrucció. El mur de llevant d'aquest volum és l'original, mentre que bona part del mur de ponent s'ha reconstruït. Igualment es van afegir el forjat del primer pis i una coberta a dos vessants, tot i que el pany de mur posterior s'ha mantingut sobresortint respecte la resta. L'entrada al casal es fa pel volum situat a migdia, a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest hi ha els brancals de pedra d'una obertura, que va rematar-se formant un arc de mig punt en el moment de la reforma. Aquest volum està situat de forma perpendicular al primer, és de menys alçada i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El tercer volum està situat a llevant i es disposa de forma paral·lela al primer. També hi veiem diverses obertures de factura moderna, com és la finestra geminada de la part posterior. Sota d'aquesta en sobressurt una pedra esculpida, molt erosionada, que va localitzar-se entre les pedres de l'enderroc i va afegir-se en aquest indret. També hem de destacar l'existència d'un portal original d'arc de mig punt adovellat situat a la façana de llevant. Aquest volum té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, tot i que els murs perimetrals la superen en alçada. El pati que hi ha entre aquests volums queda tancat per un mur situat a tramuntana i que s'obre amb un portal d'arc de mig punt adovellat. El parament dels murs és de carreus petits disposats en filades, molts dels quals van recol·locar-se en el moment de la reconstrucció. Al mur de llevant s'hi conserva bona part del parament original, amb carreus de majors dimensions i filades més regulars que a la resta. Davant del primer volum destaca un mur que forma cantonada i que té una alçada i amplada considerables, que apunta a ser un vestigi d'una primera edificació. És probable que les restes d'una estructura circular situades a la part de tramuntana també formin part de la construcció primitiva. També hem de remarcar que a l'interior del primer volum s'hi conserva l'antiga llar de foc de pedra presidida per un escut, tot i que es troba molt erosionada.</p> 08014-1 Camí de Cruïlles <p>El casal de Cruïlles era el centre jurisdiccional d'una quadra on residien els senyors d'Aiguafreda, que probablement estava situada en el vil·lar d'Aiguafreda que consta en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898. La quadra comprenia a més de l'actual terme d'Aiguafreda, l'Abella, Valldeneu, Bertí, el Brull, la Mora i Tagamanent. En l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de l'any 1105, trobem documentat per primera vegada a Rotllan Guillem d'Aiguafreda. El casament de la pubilla Beatriu d'Aiguafreda amb Ramon de Vilargent durant el segle XIII va significar l'extinció del nom d'Aiguafreda a favor de Vilargent, com també passà amb Basella al segle següent. Durant el segle XIV la quadra d'Aiguafreda passà a ser baronia per la cessió que li fa el rei Pere 'el Cerimoniós' a Bernat de Cabrera, primer comte d'Osona, junt amb diverses quadres i termes de la contrada. El monarca li imposa d'enrunar els castells d'aquests llocs, pel que probablement el d'Aiguafreda fou enderrocat. A mitjans del segle XV, Aldonça de Basella va casar-se amb Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló, procedent del llinatge baixempordanès, i van reedificar el casal. Durant el segle XVI, els Cruïlles van adquirir la quadra d'Aiguafreda del vescomte de Cabrera. Ja en aquest moment, el casal està en mans de Bernat d'Aimeric, casat amb Guiomar de Cruïlles, que residien entre Barcelona i Manresa i deixaren el casal en règim de masoveria. Al segle XVIII els Aimeric van emparentar amb els Pignatelli. En el context de la guerra napoleònica va ser saquejat i derruït de nou, motiu pel qual el seu propietari, el baró de Pignatelli, va ser indemnitzat. L'any 1957 l'Ajuntament d'Aiguafreda i els propietaris del castell van demanar una subvenció al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona per poder reconstruir el castell de Cruïlles, obra que va fer-se uns anys més tard.</p> 41.7803600,2.2558700 438161 4625658 08014 Aiguafreda Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-30 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 93|94|98|85 45 1.1 1771 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml