Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73930 | Font del Pontasco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontasco | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | La font del Pontasco està situada a la carretera de Ribes, prop de la seva confluència amb el carrer Major. Està construïda dins una estructura d'obra vista sobre un mur de pedra lligada amb morter. El brollador és una aixeta metàl·lica, sota el qual hi ha una pica rectangular de pedra. El seu entorn s'ha arranjat amb bancs d'obra i taules fetes amb moles. | 08014-52 | Ctra. De Ribes | La font rep el nom de la desapareguda casa del 'Pontasco', que estava situada en aquesta zona. Originalment, la font estava situada al capdevall del carrer Major. | 41.7707200,2.2479900 | 437497 | 4624593 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73931 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-3 | XIX | La font de la Plaça està adossada en un extrem de l'edifici de l'hostal. Està constituïda per una estructura de pedra on hi ha fixades dues aixetes metàl·liques. L'aigua cau en una pica de pedra tallada de forma rectangular, que descansa sobre una base amb mènsules. La part superior està coronada a mode de pinacle, on hi ha inscrit l'any '1871'. | 08014-53 | Plaça Major | Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, tenia una roda metàl·lica per bombar l'aigua. | 41.7680800,2.2503700 | 437692 | 4624298 | 1871 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73933 | Geozona discordança del Brull i Paleozoic d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geozona-discordanca-del-brull-i-paleozoic-davenco | <p>Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La geozona està situada a la zona de la riera d'Avencó, en terme municipal d'Aiguafreda, i la zona de Puig Castellar, en terme del Brull. En aquest punt, hi afloren dues unitats geològiques: el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica-cenozoica. Al sòcol s'hi troben seqüències de l'Ordovicià superior, on hi afloren formacions fossilíferes d'interès.</p> | 08014-55 | Riera d'Avencó | 41.7707100,2.2685400 | 439205 | 4624577 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73933-foto-08014-55-1.jpg | Inexistent | Mesozoic|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 122|123 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73934 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-1 | El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, a la Plana de Vic, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de límit amb els termes de Centelles i Sant Martí de Centelles. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, en aquesta zona es conserva la vegetació de ribera de forma residual, a causa de la pressió urbanística a què ha estat sotmès. | 08014-56 | Sector de ponent del terme municipal | 41.7686400,2.2482500 | 437517 | 4624362 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 73935 | Riera d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davenco | La riera d'Avencó neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles. Al seu tram inicial rep el nom de Picamena, que al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diverses rieres i torrents, entre les que hi trobem la riera del Burguès, el torrent de les Ferreres, el torrent del Clot i la riera de la Figuera, entre d'altres. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de migdia del terme municipal, fent de partió amb el terme de Tagamanent. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Malgrat el cabal d'aigua és pràcticament continu, al seu tram final sol estar eixut, ja que es filtra i circula pel subsòl. | 08014-57 | Sector de migdia del terme municipal | 41.7693500,2.2677200 | 439136 | 4624427 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 73936 | Dolmen de la Casa Nova de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-casa-nova-de-can-serra | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Només en queden les restes. | Davant la façana posterior de la Casa Nova de Can Serra hi ha les restes d'un possible monument megalític. Estan situades a tocar de les ruïnes de la masia, on s'observen dues grans lloses fixades de forma vertical, una lateral i l'altra de la capçalera. | 08014-58 | Serra de l'Arca | Tant les seves característiques com la seva localització a la Serra de l'Arca, on hi ha documentats abundants monuments megalítics, han apuntat que es tracta de les restes d'un dolmen. | 41.7800000,2.2690500 | 439256 | 4625609 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73936-foto-08014-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73936-foto-08014-58-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73937 | Can Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bauma | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XVI-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Can Bauma és una masia construïda entre els segles XVI i XVIII que podria tenir el seu origen en un habitacle fet a la petita balma que hi ha prop del mur de migdia. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Es troba edificada aprofitant el desnivell natural del terreny, amb el mur de ponent recolzat en aquest. És un edifici orientat a llevant, de planta rectangular i que s'estructurava en dues crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la cuina situada al cos de tramuntana, on s'observen les restes del forn de pa. Al costat de migdia s'hi va adossar un cos, situat a tocar d'una bassa i de la balma, que està tancada frontalment per un mur de pedra lligada amb fang i que presenta tres obertures. El parament dels murs de la masia és de pedra lligada amb argamassa, amb alguns trams que conserven el morter que les revestia i carreus a les cantonades. La casa estava situada en una zona agrícola amb feixes sostingudes amb murs de pedra seca i tenia el camí que passava davant la façana principal. | 08014-59 | Camí de la Serra de l'Arca | En l'amirallament de l'any 1850 hi consta una peça de terra anomenada Can Bauma, propietat de Joan Roca, àlias Bauma. En aquell moment el mas estava senyalat amb el número 2. | 41.7716800,2.2645600 | 438875 | 4624688 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73938 | Casa Nova del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bruguer | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | La Casa Nova del Bruguer és una masia del segle XVIII que es troba en estat ruïnós. Conserva els murs perimetrals que defineixen una estructura de planta rectangular i dues crugies. A la façana de llevant s'hi conserven les pedres inferiors dels brancals del portal. A la façana de ponent hi ha una petita finestra a mode d'espitllera. Al costat d'aquesta s'observa l'arrencada d'una volta, probablement la que sostenia l'escala d'accés al pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Les restes estan envoltades de pedres de l'enderroc, entre les que s'observen petits cossos auxiliars. | 08014-60 | A ponent del Bruguer | La casa ja es trobava en estat ruïnós a principi del segle XX. | 41.7980000,2.2674800 | 439143 | 4627608 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73939 | La Costa de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-can-brull | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XV-XX | Es troba en estat ruïnós. | La Costa de Can Brull és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Està construïda a la part alta de la serra, des d'on gaudeix d'unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d'Avencó i el Tagamanent. És un edifici de planta rectangular i s'estructura en tres crugies, de les quals la de gregal correspon a una altra etapa constructiva. En aquesta hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus a les cantonades. Davant la façana de ponent hi ha les restes d'un petit cos auxiliar. | 08014-61 | Serra de l'Arca | Segons Fortià Solà, el mas Costa està documentat des del segle XIII. A principi del segle XV el mas Costa, que tenia units els masos Brullet i la Bordadeprim, ja estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs. L'any 1450, quan Gabriel Costa i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'la costa' i en el de 1553 hi figura Bartomeu Costa. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Costa encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. Aleshores la casa es trobava en mal estat, fins al punt que el seu propietari, Benet Garriga de Centelles, fa una demanda al batlle d'Aiguafreda exposant-li la necessitat de restaurar-la. Més endavant va agregar-se al mas Brull i passà a ser conegut com la Costa de Can Brull. A l'amirallament de 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari, senyalat amb el número 9. | 41.7848100,2.2727400 | 439567 | 4626140 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73940 | Casal de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cruilles | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol. II. Barcelona: Rafel Dalmau. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XIV-XX | El casal es troba en bon estat de conservació, però el mur que es conserva davant amenaça ruïna per l'heura que hi creix. | <p>El casal de Cruïlles és un edifici que té el seu origen en una fortificació baix medieval, de la qual en queda part de l'estructura i les restes de dues torres. Entre aquests dos vestigis hi ha el volum principal que es correspondria amb la sala, datable entre els segles XIV i XV, que probablement quedava tancada amb un pati clos al sector de llevant. Als segles XVI i XVIII van consolidar-se nous volums aprofitant les restes existents, per tal d'habilitar-lo com a masia. El procés de deteriorament del casal va accentuar-se durant el segle XX, quan presentava un estat ruïnós en bona part dels volums. A finals del segle XX va ser reconstruït per adaptar-lo com a habitatge, tot aprofitant els murs existents i les pedres de l'enderroc en els murs nous . És un edifici constituït per tres volums construïts aprofitant el desnivell natural del terreny i que es tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta rectangular, està situat al costat de ponent i es prolonga vers a tramuntana. S'hi observen restes d'espitlleres, tot i que la major part de les obertures estan situades al mur de ponent i es van afegir en el moment de la reconstrucció. El mur de llevant d'aquest volum és l'original, mentre que bona part del mur de ponent s'ha reconstruït. Igualment es van afegir el forjat del primer pis i una coberta a dos vessants, tot i que el pany de mur posterior s'ha mantingut sobresortint respecte la resta. L'entrada al casal es fa pel volum situat a migdia, a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest hi ha els brancals de pedra d'una obertura, que va rematar-se formant un arc de mig punt en el moment de la reforma. Aquest volum està situat de forma perpendicular al primer, és de menys alçada i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El tercer volum està situat a llevant i es disposa de forma paral·lela al primer. També hi veiem diverses obertures de factura moderna, com és la finestra geminada de la part posterior. Sota d'aquesta en sobressurt una pedra esculpida, molt erosionada, que va localitzar-se entre les pedres de l'enderroc i va afegir-se en aquest indret. També hem de destacar l'existència d'un portal original d'arc de mig punt adovellat situat a la façana de llevant. Aquest volum té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, tot i que els murs perimetrals la superen en alçada. El pati que hi ha entre aquests volums queda tancat per un mur situat a tramuntana i que s'obre amb un portal d'arc de mig punt adovellat. El parament dels murs és de carreus petits disposats en filades, molts dels quals van recol·locar-se en el moment de la reconstrucció. Al mur de llevant s'hi conserva bona part del parament original, amb carreus de majors dimensions i filades més regulars que a la resta. Davant del primer volum destaca un mur que forma cantonada i que té una alçada i amplada considerables, que apunta a ser un vestigi d'una primera edificació. És probable que les restes d'una estructura circular situades a la part de tramuntana també formin part de la construcció primitiva. També hem de remarcar que a l'interior del primer volum s'hi conserva l'antiga llar de foc de pedra presidida per un escut, tot i que es troba molt erosionada.</p> | 08014-1 | Camí de Cruïlles | <p>El casal de Cruïlles era el centre jurisdiccional d'una quadra on residien els senyors d'Aiguafreda, que probablement estava situada en el vil·lar d'Aiguafreda que consta en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898. La quadra comprenia a més de l'actual terme d'Aiguafreda, l'Abella, Valldeneu, Bertí, el Brull, la Mora i Tagamanent. En l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de l'any 1105, trobem documentat per primera vegada a Rotllan Guillem d'Aiguafreda. El casament de la pubilla Beatriu d'Aiguafreda amb Ramon de Vilargent durant el segle XIII va significar l'extinció del nom d'Aiguafreda a favor de Vilargent, com també passà amb Basella al segle següent. Durant el segle XIV la quadra d'Aiguafreda passà a ser baronia per la cessió que li fa el rei Pere 'el Cerimoniós' a Bernat de Cabrera, primer comte d'Osona, junt amb diverses quadres i termes de la contrada. El monarca li imposa d'enrunar els castells d'aquests llocs, pel que probablement el d'Aiguafreda fou enderrocat. A mitjans del segle XV, Aldonça de Basella va casar-se amb Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló, procedent del llinatge baixempordanès, i van reedificar el casal. Durant el segle XVI, els Cruïlles van adquirir la quadra d'Aiguafreda del vescomte de Cabrera. Ja en aquest moment, el casal està en mans de Bernat d'Aimeric, casat amb Guiomar de Cruïlles, que residien entre Barcelona i Manresa i deixaren el casal en règim de masoveria. Al segle XVIII els Aimeric van emparentar amb els Pignatelli. En el context de la guerra napoleònica va ser saquejat i derruït de nou, motiu pel qual el seu propietari, el baró de Pignatelli, va ser indemnitzat. L'any 1957 l'Ajuntament d'Aiguafreda i els propietaris del castell van demanar una subvenció al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona per poder reconstruir el castell de Cruïlles, obra que va fer-se uns anys més tard.</p> | 41.7803600,2.2558700 | 438161 | 4625658 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 73942 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-10 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La plaça Major d'Aiguafreda està situada al centre de la població i queda delimitada a garbí pel carrer Major, amb la confluència del carrer de la Mora vers a xaloc. Els edificis que mantenen la tipologia constructiva tradicional consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A nivell de façanes hem de destacar diversos elements constructius d'època moderna, com són un finestral d'arc conopial i la llinda de Ca l'Espardenyer, el portal d'arc de mig punt adovellat de Ca la Miquel i el portal de Can Casals, entre d'altres. Entre els elements destacables hi havia el portal amb llinda de fusta sobre impostes de Can Miró, que malgrat haver estat reconstruït ha perdut la fesomia primitiva. A Ca l'Espardenyer i Can Casals són igualment destacables les galeries que van obrir-se als nivells superiors de les cases durant el segle XIX. En aquesta època també van decorar-se algunes façanes amb franges horitzontals pintades en el revestiment de morter de calç, les restes del qual només s'observen a Can Casals. | 08014-3 | Plaça Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major. Al segle XVII la plaça ja tenia un hostal, propietat dels senyors de Cruïlles, la capella sufragània de la Immaculada Concepció i diverses cases de tipologia tradicional. Els edificis eren eminentment de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obrien a la plaça amb portalades d'arc de mig punt adovellat, d'arc pla de pedra carejada o bé amb llindes de fusta. Des del segle XIX fins a mitjans del XX l'ajuntament estava situat en un petit edifici situat al costat de la capella. Durant la segona meitat del segle XX l'estètica de la plaça va veure's sensiblement alterada amb l'enderroc de la capella i d'algunes cases, així com la construcció de la nova església enretirada respecte la resta de les cases. | 41.7680100,2.2505700 | 437709 | 4624291 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73943 | Carrer de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-mora | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVI-XX | El carrer de la Móra està situat al centre de la població, entre la plaça Major i el carrer de Fortià Solà. És un carrer molt curt on tradicionalment les cases estaven situades en un costat del carrer i a l'altre hi havia els horts i els coberts, on actualment hi ha habitatges moderns. Actualment s'hi conserven diversos edificis notables, construïts segons la tipologia tradicional. Són cases entre mitgeres, la majoria de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi conserven les portalades de pedra, entre les que destaca la d'arc de mig punt adovellat de Can Flequer, on s'hi conserva la clau datada més antiga del poble, de l'any '1566'. Els finestrals són majoritàriament d'arc pla de pedra carejada. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de diferents tonalitats. | 08014-4 | C. de la Móra | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra, que inicialment era el camí que anava cap a Tagamanent fins a Sant Cebrià de la Móra. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, el comitè del POUM d'Aiguafreda va canviar el nom del carrer pel de Francesc Layret. | 41.7677900,2.2509600 | 437741 | 4624266 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73944 | Convent de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-missioneres-de-la-sagrada-familia-de-natzaret | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | El Convent de les Missioneres és un edifici d'estil eclèctic construït durant la segona meitat del segle XIX. La tipologia constructiva és la d'una casa-noviciat, amb la capella central i el conjunt de dependències distribuïdes entorn seu. És un edifici de notables dimensions constituït per dos volums de tres crugies units per un cos central que es correspon amb la capella. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, definits per obertures d'arc de mig punt ceràmic a la planta baixa i guardapols motllurat. El primer volum té el portal a l'eix lateral i una finestra biforada superior. En el pis les finestres són d'arc rebaixat ceràmic i presenten guardapols conopials, mentre a nivell de les golfes les finestres són biforades d'arc mixtilini ceràmic. El coronament està decorat amb arcuacions ceràmiques i una cornisa ceràmica. El segon volum segueix el mateix esquema compositiu que el primer, tot i que la decoració és més esquemàtica, tant en els guardapols com en les arcuacions. Així mateix, els nivells de forjat es manifesten exteriorment amb cornises ceràmiques, de les quals la del remat adquireix certa volada. Les finestres del pis i de les golfes són d'arc pla i les de l'eix central són biforades. La simetria de la façana es veu interrompuda per la presència de la capella, tant per l'òcul central com per l'espadanya que sobresurt del coronament. Del primer volum en destaca la lluerna amb finestres d'arc conopial i cornisa decorativa, la galeria de tres pòrtics ceràmics de la façana lateral i el pòrtic d'arc carpanell ceràmic i decoraració lobulada de la façana posterior. La façana posterior del segon volum presenta dues galeries horitzontals de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat. El tractament exterior dels murs és de paredat comú vist on ressalten els elements ceràmics, excepte la posterior del segon volum que és arrebossada i pintada de color blanc. Davant d'aquesta hi ha unes escales amb barana de balustrada que dóna accés al pati. | 08014-5 | C. Major, 27 | La casa-noviciat de les Filles de la Santa Casa de Natzaret va ser fundada l'any 1894 pel pare Josep Manyanet. Va assistir a la inauguració del convent el bisbe de Vic, el doctor Morgades. Al principi la congregació estava formada per sis monges i la mare superiora Encarnació Colomina, que van fer-se cura de l'escola de les nenes de la població. A partir de l'any 1950 va passar-se a denominar Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i poc després van començar a impulsar la seva obra per tot el món, complementant-ho amb l'ensenyament. | 41.7687600,2.2490700 | 437585 | 4624375 | 1894 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73945 | Antigues escoles públiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-publiques | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Les antigues escoles públiques d'Aiguafreda és un edifici construït durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici constituït per tres volums que es distribueixen formant una 'L'. El cos central és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó suportat per mènsules i que té les baranes de forja. Les golfes s'obren amb una finestra triforada amb columnetes. Els angles cantoners, els ampits i les llindes de les obertures i una imbricació que ressegueix l'edifici a l'alçada del primer nivell estan acabats amb ceràmica, que contrasta amb l'arrebossat dels murs. Els dos volums secundaris són perpendiculars al primer i es prolonguen vers el sud i l'est respectivament. Consten d'un petit cos quadrangular i de menor alçada que els uneix amb el volum principal, amb una terrassa transitable a la part superior. Els dos volums són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants. Al seu extrem exterior presenten un porxo amb una finestra ceràmica triforada d'arc apuntat, a més de columnes ceràmiques i mènsules com a elements decoratius. El tractament dels murs és arrebossat amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-6 | C. Salvador Dachs, 6 | Les escoles municipals d'Aiguafreda van començar-se a construir a la dècada de 1920, quan era alcalde Ramon Figueras. El terreny on s'edificà fou cedit pel propietari del mas Avencó, el garriguenc Salvador Dachs, al qual se li va dedicar el carrer de davant en senyal d'agraïment. Es va encarregar de la construcció el sr. Riera i van inaugurar-se oficialment l'any 1931. El cos central era utilitzat com a casa dels professors i els laterals eren les aules de l'escola. | 41.7682400,2.2524800 | 437868 | 4624315 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Manel Puig | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73946 | Can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casades | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Can Casades és una torre construïda durant la primera meitat del segle XX segons l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta quadrangular amb un cos avançat en un extrem de la façana principal. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta composta de teula plana. S'hi accedeix per una escala amb balustrada adossada de forma paral·lela a la façana. Les finestres de la planta baixa són d'arc carpanell amb guardapols decoratius, mentre que les de les golfes són biforades. El nivell de forjat de les golfes es posa de manifest a l'exterior a través d'una cornisa decorativa, entre les quals hi ha els forats de ventilació de la coberta. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les cantonades, cornises i guardapols ressaltats amb diferent tonalitat; a més d'un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. El jardí de la casa queda frontalment tancat per un mur perimetral que consta d'una portalada en cada extrem, amb pilars amb capitells decorats a base de petits còdols. | 08014-7 | Passeig de Catalunya, 46 | 41.7691400,2.2515100 | 437788 | 4624415 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73947 | Casa a la carretera de Ribes, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-44 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular que està constituït per dues vivendes independents. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc escarser emmarcats amb ceràmica; a la planta baixa trobem tres portals i dues finestres intercalades. Al pis hi ha dos finestrals amb sortida a balcons d'obra de base motllurada. Les cantonades i els nivells de forjat estan acabats amb ceràmica que, juntament amb les obertures, contrasten amb el parament dels murs de paredat comú. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-8 | Ctra. De Ribes, 44 | 41.7687400,2.2506000 | 437712 | 4624372 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73948 | Torre Viader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-viader | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | La Torre Viader és una casa senyorial construïda durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc de mig punt, on destaca una tribuna semicircular situada a l'eix central. Sobre d'aquesta hi ha una cornisa i un ràfec amb coberta de teules ceràmiques vidriades, des d'on arrenquen els capcers esgraonats que coronen cadascuna de les façanes. El capcer de la principal presenta l'any '1922', així com en cada extrem dues columnes amb capitells d'estil dòric que sostenen travessers de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos de planta baixa habilitat com a terrassa transitable a la part superior, delimitat amb barana de balustrada i coronat per una gelosia. Davant la casa, a l'altre costat del carrer, hi ha el pati, tancat per un mur d'obra amb barana de forja. A l'interior s'observa un banc d'obra adossat en cada costat, així com un fanal de forja a la part central sobre un pilar de pedra. | 08014-9 | C. del Pont, 38 | 41.7661200,2.2519300 | 437820 | 4624080 | 1922 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Joaquim Blanch Cairó | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73949 | Casa a la carretera de Ribes, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-21 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa construïda a principi del segle XX sota una certa influència de l'estètica modernista. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'un sol nivell d'alçat. Té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. Corona la façana un capcer semicircular amb l'any '1903' inscrit a la part central. El tractament dels murs és arrebossat, amb les motllures de diferent tonalitat. | 08014-10 | Ctra. De Ribes, 21 | 41.7670800,2.2516700 | 437799 | 4624186 | 1903 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73950 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-11 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2003. | XIX | La rectoria d'Aiguafreda és una casa del segle XIX d'estil eclèctic. És un edifici cantoner de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un portal d'arc escarser i una finestra d'arc pla a la planta baixa i dos finestrals d'arc pla arrebossat al pis. Aquests tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. La façana de | 08014-11 | C. del Pont, 13 | Va ser restaurada per Mn. Salvans l'any 1916. En senyal de gratitud pels anys de servei al poble, els feligresos li van regalar a Mn. Salvans una placa commemorativa, que va posar a la galeria. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el comitè local del POUM va confiscar l'edifici, hi van establir el seu quarter general i van destruïr la placa. | 41.7673200,2.2511000 | 437752 | 4624214 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73951 | Can Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-franquesa | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Can Franquesa és una casa del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. Es composa de dues parts diferenciades a nivell compositiu. És un edifici entre mitgeres, amb els dos volums de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El primer volum té el frontis compost segons tres eixos simètrics d'obertures d'arc pla, totes elles envoltades per una motllura decorativa. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades i la base inscrita: '1810'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El segon volum està definit per un gran arc de ferradura eixamplada a la planta baixa, dos finestrals d'arc pla amb motllures al pis i dos finestres més a les golfes d'arc mixtilini. La façana està rematada per una cornisa motllurada i un capcer de perfil irregular. La unió entre ambdós volums s'ha resolt exteriorment en el tractament dels murs, que imita carreus encoixinats. | 08014-12 | C. del Pont, 22 | 41.7666200,2.2514900 | 437784 | 4624136 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73954 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-18 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | El carrer Major és l'eix vertebrador del nucli antic d'Aiguafreda, situat entre la plaça Major i la carretera de Ribes. Tradicionalment, les cases es situaven a un sol costat del carrer, que s'obrien amb una zona d'horta davant del riu vers a llevant i a ponent pel vial mateix i per edificis auxiliars i horts. Aquests primers edificis construïts entre els segles XVI i XVIII estan localitzats davant la plaça de l'Ajuntament i al tram final del carrer. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consten d'un o dos cossos i s'obren amb portals d'arc pla de pedra, alguns també eren adovellats, que en alguns casos estan datats. La majoria de cases que constitueixen el carrer van bastir-se entre els segles XVIII i principi del XX segons la tipologia tradicional. Són edificis de tres cossos i tres nivells d'alçat, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes de les cases del carrer estan arrebossades i pintades, excepte el Convent de les Missioneres que és de paredat comú vist. Entre les cases antigues s'hi intercalen edificis de factura moderna, com també a l'altre costat del carrer. | 08014-15 | C. Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts.També va canviar la fesomia del carrer la construcció del Convent de les Missioneres, tant per les seves notables dimensions com per l'estil eclèctic amb què va ser construït. Passada la Guerra Civil, el carrer Major va canviar de denominació pel de José Antonio. Durant la segona meitat del segle XX es van començar a construir habitatges a l'altre costat del carrer, així com la casa consistorial i la plaça. Al mateix temps, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns. | 41.7688100,2.2492100 | 437597 | 4624380 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73956 | Can Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellavista-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Bellavista és una torre senyorial construïda durant el primer terç del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular i amb la coberta composta i una torre quadrangular situada a l'extrem de mestral. La casa consta de planta baixa i pis, excepte la torre que consta de quatre nivells d'alçat. Les obertres de la planta baixa són d'arc pla arrebossat, amb una senzilla motllura a la part superior. Les finestres del pis i la torre són d'arc carpanell arrebossat, excepte les del quart pis de la torre, que són de mig punt i ofereixen vistes panoràmiques sobre la zona. Els nivells de forjat de la torre també es posen de manifest a l'exterior amb una motllura senzilla. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-17 | Passeig de Catalunya, 27 | La casa va ser construïda per Jaume Sobrevies durant la dècada de 1920. Com a anècdota, sabem que durant la Guerra Civil un aiguafredenc es va amagar a les golfes de la casa per no haver d'anar al front. El propietari de la finca veïna de Can Fontdevila, Calixte Fontdevila, li va vendre la casa a Maria Riba el juny de 1942. En aquell moment, la casa presentava una divisió horitzontal on hi havia un habitatge per cada germana. El juny de 1982 compra la casa Joan Vergés, qui li vendrà als propietaris actuals l'any 1997. La van restaurar en la seva totalitat l'any 2000 i van unificar els dos habitatges que la constituien. | 41.7655600,2.2531100 | 437918 | 4624017 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73958 | Can Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellit | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La coberta presenta deficiències. | Can Bellit és una masia del segle XIX que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra. A l'eix central trobem em portal, amb la llinda inscrita: ' FELIX BELLIT 1862'. Els finestrals del pis i el central de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les façanes laterals i posterior presenten el mateix tipus d'obertures, també disposades formant eixos. | 08014-19 | C. Núria, 56 | La casa de Can Bellit va ser construïda per Fèlix Bellit i Artigas, procedent del mas Bellit de Tagamanent, durant la segona meitat del segle XIX. La seva filla Margarida, hereva de la masia, va casar-se amb en Joan Colomer de Taradell. El seu fill Nicolau Colomer va ser alcalde d'Aiguafreda entre els anys 1902 i 1904. Durant la dècada de 1970 la masia va ser adquirida per l'Ajuntament d'Aiguafreda, que la va destinar a centre cultural i d'entitats. | 41.7710100,2.2503800 | 437696 | 4624624 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73959 | L'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laragall-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIII-XX | L'Aragall és una masia construïda entre els segles XVII i XVIII sobre l'estructura d'una masia medieval. Va bastir-se aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part primitiva es troba semisoterrada. També podria formar part d'aquesta construcció la torre semicircular de la part de mestral del conjunt. El mas modern va consolidar-se aprofitant aquests vestigis, així com per noves construccions, com són la capella i els annexes agrícoles, formant un pati frontal i posterior. Durant la segona meitat del segle XX es va fer una important reforma a la casa, ampliant el volum en alçada i vers a garbí, on s'han incorporat diversos elements que imiten la tipologia tradicional. El volum principal consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau amb l'anagrama 'IHS' l'any '1604' i 'ARA...'. Seguint el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'ISIDRO ARAGALL' amb l'any '1686' i l'anagrama 'IHS' intercalats. El cos de garbí presenta un gran pòrtic amb llinda de fusta i brancals de pedra, de factura moderna. A la part de gregal de la façana hi ha adossat en perpendicular un cobert i diversos volums superposats, des d'on comença una portalada amb brancals de pedra que tanca la part frontal de la casa. Aquest mur segueix en una cota inferior tot contenint el pati, on hi ha unes escales que descendeixen al nivell semisoterrat. Aquest espai està sostingut amb voltes de pedra i hi ha un portal d'arc pla de pedra que permet accedir a la casa pel semisoterrani. La façana de garbí presenta un cos avançat quadrangular obert amb dos portals d'arc de mig punt de pedra, la part superior del qual s'ha reconstruït i s'ha habilitat coma terrassa. Aquesta enllaça amb un balcó corregut que es prolonga a ambdós costats i que, com la resta d'obertures d'aquesta façana, són de factura moderna. La part de mestral acaba amb una torre semicircular construïda sobre la roca natural i que s'obre amb grans espitlleres. Al seu costat de tramuntana s'hi va adossar la capella del mas. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç en alguns trams. Davant de la portalada d'entrada hi ha el pou de pedra de planta circular i cobert amb volta esfèrica. | 08014-20 | Camí de l'Aragall | La primera notícia documental del nom Aragall es remunta al segle XI, quan s'esmenta entre les afrontacions d'un alou de la Vila Pedrosa. Segons Fortià Solà, l'origen del mas Aragall el situem al voltant del segle XIII, quan ja es trobava sota el domini directe dels senyors de Cruïlles. L'any 1450 Pere Aregall i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'en Aregual' i en el de 1553 hi consta Francesc Aragall, així com Miquel Aragal del Mas. Al segle XVII era una de les propietats més grans del terme, dins la qual s'hi contaven diversos masos que havien adquirit recentment: Lledó, Pla, Vilademunt, Bellsolà i Serres. En aquest moment, el mas era una propietat emfitèutica dels Aimeric, pel que els Aragall només hi exercien el domini útil. Durant la Guerra de Successió el mas va ser saquejat, motiu pel qual els propietaris es van construir una casa al poble. En l'amirallament de l'any 1850 hi consta que pertanyia a Joan Aregall i Vila, àlies Caló. Durant la primera meitat del segle XX el propietari era Joan Aregall i Soler, que va exercir d'alcalde entre 1920 i 1922, així com l'any 1925. És probable que l'Aragall d'Aiguafreda tingui alguna relació amb el mas Aragall de Calldetenes, que en època medieval estava sota el domini del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. | 41.7721000,2.2585400 | 438375 | 4624739 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73960 | Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brull | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIV-XX | Can Brull és una masia d'origen medieval de la qual se'n conserven alguns vestigis, tot i que la reforma historicista feta durant la segona meitat del segle XX en dificulta la interpretació. Es tracta d'un gran volum de planta rectangular, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos situat a migdia té accés directament al primer pis a causa del desnivell del terreny. Aquí s'hi observa un portal d'arc pla de pedra carejada, cobert per un porxo, a més d'una finestra biforada d'arc de mig punt i una d'arc pla amb la llinda datada '1779'. El cos central presenta una finestra d'arc conopial en un costat i una dentada amb arquets a l'altre, mentre que la resta d'obertures són majoritàriament amb llinda de fusta, de factura moderna. La cos posterior presenta una torre quadrangular en un extrem de la façana de ponent, així com diverses obertures de factura moderna. El tractament dels murs és de pedra vista. | 08014-21 | Camí d'Aiguafreda al Brull | La primera referència del mas Brull la trobem en l'acta de consagració de l'església de Sant Martí del Brull de l'any 1063. A principi del segle XII, el cavaller Guerau Bernat fa testament i concedeix al seu germà Berlango el dret que tenia al mas Brull. Durant la segona meitat del segle XIV el senyor d'Aiguafreda, Ferrer Hostalric, estableix una peça de terra que pertany al mas dels 'Bocy' a Pere Brull. L'any 1450 la pubilla Margarida Brull, filla de Galzeran, i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'Lo Brul' i en el de 1553 hi consta Benet Brull, que exercia d'alcalde. L'any 1577 era propietari del mas Pere Brull, casat amb Margarida Boix. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari del mas, senyalat amb el número 8. | 41.7910500,2.2752400 | 439781 | 4626831 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73960-foto-08014-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73960-foto-08014-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73960-foto-08014-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73963 | Pont de Picamena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-picamena | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | Està parcialment cobert de vegetació i les pedres dels extrems del tauler s'estan desprenent. | Pont d'un sol tram que permet creuar la riera d'Avencó, prop de les ruïnes de la masia de Picamena i del límit del terme municipal. L'estructura s'obre en arc de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre. El mur és de maçoneria i el tauler no té baranes. Segueix el pont un gorg allargat. | 08014-24 | Riera d'Avencó | 41.7890000,2.2892500 | 440943 | 4626594 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73963-foto-08014-24-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73964 | Conjunt Monumental d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-daiguafreda-de-dalt | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa. | VI-XIX | L'església té deficiències estructurals importants i la resta d'edificacions presenten cert deteriorament. | El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. L'edifici romànic era d'una sola nau amb absis semicircular, on s'hi obrien diverses fornícules amb columnetes. Al costat de migdia s'hi va fer el fossar i al de ponent es va edificar la rectoria. El temple va construir-se en una zona de gran riquesa hídrica, que almenys des de l'època moderna ha afectat la seva fonamentació. Per aquest motiu, van construir-se diversos cossos al seu voltant que van acabar tapant l'estructura romànica. A banda de la construcció d'aquests cossos, van obrir-se mines d'aigua al costat de llevant per tal de desviar-la i aprofitar-la per al rec. Al segle XVIII va construir-se un comunidor en un extrem del fossar, el qual quedà substituït a principi del segle XX per un petit cementiri situat a un centenar de metres al nord. Durant la segona meitat del segle XX, van fer-se diverses prospeccions on es van deixar al descobert els vestigis romànics del temple, com també es van enderrocar els cossos que el tapaven exteriorment. | 08014-25 | Aiguafreda de Dalt | La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, entre els quals trobem l'església de Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent del Congost. El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar dedicat a Sant Pere l'any 1007, on s'hi va jurar el testament d'Obesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït. | 41.7886200,2.2575000 | 438305 | 4626574 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73965 | Sant Salvador d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-davenco | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. CRUELLS, A. (2006). 'Les ermites del Montseny. Sant Salvador d'Avencó a Aiguafreda', Monografies del Montseny. Viladrau: Amics del Montseny. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. SOLDEVILA, J. (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. | XII | Sant Salvador és una ermita romànica construïda vers el segle XII, sobre la que no s'han fet reformes significatives. És un edifici de planta rectangular amb l'absis també rectangular. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral ogival i està coberta amb volta apuntada de pedra, on encara s'hi conserva el morter amb les marques de l'encanyissat. Com a úniques obertures de l'edifici trobem el portal del mur de ponent, d'arc de mig punt adovellat, i una finestra de mig punt; així com una finestra a l'absis en forma de creu i una de mig punt. A la façana de migdia s'observa el portal primitiu tapiat, d'arc de mig punt adovellat. A la façana de ponent hi ha el campanar d'espadanya, la part superior del qual va ser reconstruïda en la darrera restauració. El parament dels murs és de carreus escairats de petites dimensions disposats en filades regulars. | 08014-26 | Veïnat d'Avencó | La capella de Sant Salvador d'Avencó va erigir-se al vilar d'Avencó, documentada des de l'any 898 en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost. La primera notícia que tenim de l'ermita és de l'any 1154, quan consta entre els límits dels masos veïns. Des d'aleshores la capella apareix esmentada en la documentació antiga, especialment en testaments. En època moderna no es van fer reformes significatives en la seva estructura, de les quals cal destacar l'obertura d'una nova portalada al mur de ponent i l'aixecament del cor. El dia 6 de març de 1605, després de la missa quaresmal, el lladre Pere Montcau, àlies Cabré, va assassinar a les portes de l'ermita a Pere Brull, el propietari de Can Brull. A la capella de Sant Salvador s'hi aplegaven els feligresos de tota la rodalia, que els quedava molt lluny l'església parroquial, fins que el veïnat de les Ferreries va disposar d'una església sufragània pròpia. En motiu de la seva profanació durant la Guerra Civil, va haver de ser restaurada i s'hi va restablir el culte l'any 1967. Des d'aleshores s'han construït habitatges moderns al seu voltant, els habitants dels quals s'hi aplegaven en les misses dominicals de l'estiu, que van acabar suprimint-se. | 41.7661500,2.2640900 | 438831 | 4624074 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73965-foto-08014-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73965-foto-08014-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73965-foto-08014-26-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73968 | La Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobeta | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIII-XIX | La Llobeta és una masia d'origen medieval que va ser ampliada i reformada durant el segle XIX. En aquest moment, es van construir nous cossos i es va consolidar la façana actual, tot modificant algunes de les obertures, la coberta i el coronament. Es composa de dos volums perpendiculars que es tanquen formant un pati frontal. El principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'arc de mig punt. La part de llevant presenta una alçada inferior i una finestra de factura antiga, així com una part semisoterrada. Sobre el primer pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat. Com a capcim de la façana, es va construir un capcer escalonat. A la façana de ponent s'hi adossa un petit cos porxat a la planta baixa i amb terrassa superior, a la qual s'hi pot accedir a través d'una escala exterior adossada en paral·lel a la façana. Les obertures del pis són d'arc pla arrebossat i estan decorades amb guardapols. El segon volum està orientat a ponent i és de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la planta baixa són d'arc pla arrebossat i la resta són d'arc escarser emmarcades amb una motllura. Està coronada per un petit capcer semicircular. A les façanes de migdia i llevant hi ha adossats sengles porxos amb terrasses superiors. El tractament exterior dels murs d'ambdós volums és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha l'era, sostinguda per un mur de contenció, i al costat de tramuntana hi ha un antic cobert. | 08014-29 | C. de la Llobeta, 24 | Segons Fortià Solà, el mas Llobeta està documentat des del segle XIII. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. L'any 1450, Antoni Llobeta i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el llibre de la Baronia d'Aiguafreda, hi consta un cens de l'any 1403 amb la Guillermina Llobeta. En el fogatge de l'any 1497 hi figura 'en Lobeta' i en el de 1553 hi consta la vídua Margarida Lobera. Durant el segle XVII, consta que l'hereu del mas tenia una peça de terra al veïnat de Vilapedrosa que, com el seu mas, estaven sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda. Tant en el cens de 1835 com en l'amirallament de l'any 1851, hi consta Ramon Pi com a propietari del mas, senyalat amb el número 15. Entre finals del segle XIX i principi del segle XX el propietari Josep Pi i Buxó va començar a construir una colònia d'estiueig a l'entorn del mas. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, la casa del costat tenia l'any '1897' inscrit al capcer. | 41.7772100,2.2498500 | 437658 | 4625312 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73969 | Sagrat Cor de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor-de-la-llobeta | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | S'hi han fet pintades vandàliques i es troba en estat ruïnós. | La capella de la Llobeta és un temple d'estil modernista construït a principi del segle XX a la part més elevada de la colònia d'estiueig. És un edifici d'una sola nau de planta de creu llatina i absis poligonal. La nau està coberta amb arcs de diafragma ceràmics, mentre que la part del creuer ho està amb volta de creueria. Entre la nervadura de pedra de l'absis s'intercalen frisos pintats amb motius vegetals, que també trobem en la decoració dels culs de llàntia. En dues de les parets de l'absis hi han escrites les promeses que va fer Jesús a Santa Margarita de Alacoque i als devots del seu Sagrat Cor. En un costat del presbiteri hi ha la sagristia i als peus del temple hi ha el cor. La il·luminació de la nau es feia a través de finestres d'arc apuntat amb guardapols situades a les capelles laterals i a l'absis, que es troben tapiades, així com per una rosassa amb motllures vegetals situada sobre el cor. L'entrada al temple es fa a través d'un portal d'arc pla damunt la qual s'hi llegeix 'DOMUS DEI (et) PORTA COELI', amb columnetes a l'intradós i motius vegetals. El portal està cobert per un nàrtex d'arc apuntat sostingut amb mènsules i dues columnetes que descansen sobre una barana d'obra. La part frontal del nàrtex, les cantonades de l'edifici, el ràfec i la rosassa estan decorats amb frisos vegetals L'estructura està reforçada amb contraforts de pedra i ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat a la façana i de pedra vista a la resta. | 08014-30 | C. de la Llobeta, 21 | La capella de la Llobeta va construir-se per encàrrec de Josep Pi i Buixó, qui va promoure la construcció de diverses torres destinades a l'estiueig. La primera pedra va col·locar-se l'any 1904, sota la benedicció del bisbe de Vic Josep Torras i Bages. | 41.7777300,2.2505500 | 437717 | 4625370 | 1904 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73971 | Hostal de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-polla | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Es troba en estat d'abandó i pateix deficiències estructurals. | L'hostal de la Polla és una posada construïda al segle XIX a peu de l'antic camí ral de Barcelona a Vic. Està constituït per diversos volums, dels quals el principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per finestres amb llinda de fusta. A la planta baixa hi ha duess obertures d'arc carpanell ceràmic, una de les quals ha estat reformada i l'altra tapiada. A la façana lateral de migdia trobem el portal principal, amb llinda de fusta i un pedrís al costat. La resta de la façana està tapada per un cos adossat de forma perpendicular, de dos nivells d'alçat i la coberta a un sol vessant. Està definit per una galeria horitzontal de quatre pòrtics d'arc rebaixat, amb un pilar central i la resta acabats amb culs de llàntia. A la planta baixa hi ha un gran portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que per les seves dimensions podria haver estat l'entrada dels carruatges. A migdia d'aquest cos s'hi adossa un cos annex amb un portal amb llinda de fusta força deteriorada on hi ha inscrit l'any '1817'. A la part posterior hi ha diversos cossos annexes, la majoria dels quals estan en estat ruïnós. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa en tots els volums, excepte la part de tramuntana del volum principal, que presenta una part de tàpia. El volum principal i el de migdia estan arrebossats amb morter de calç. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08014-32 | Ctra. De Ribes, 120 | Antigament es coneixia com a Can Barré. En l'amirallament de l'any 1929 hi consta 'l'hostal de la Pabla', propietat d'Isidre Cruells. L'any 1946 un batalló d'infanteria va fer estada a Aiguafreda, alguns soldats del qual van allotjar-se a l'hostal. Les despeses dels mateixos les havia de sufragar el poble, especialment els estiuejants i el hisendats locals. | 41.7743100,2.2474200 | 437453 | 4624992 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73972 | Casanova de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-sant-miquel | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | La Casanova de Sant Miquel és una masia del segle XIX que ha estat restaurada fa pocs anys per habilitar-hi un allotjament rural. La casa estava construïda aprofitant un talús natural, que cobria parcialment les façanes de mestral i gregal i que van deixar-se al descobert en la darrera intervenció. En aquest moment, també va alçar-se la coberta i van fer-se noves obertures, a més d'afegir-se brancals de maó a les ja existents. La portalada que donava accés al pati també va centrar-se en el mur. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Aquesta tipologia d'obertures s'ha reproduït a la resta de façanes, on estan disposades de forma aleatòria. Davant la façana principal hi ha un pati tancat pels cossos annexes, amb accés des d'una portalada situada a garbí. A l'interior s'hi conserva la cuina amb la llar de foc i el forn de pa. La cuina nova es va habilitar en el lloc de l'antic celler, on hi havia tines revestides amb rajoles ceràmiques vidriades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. Davant la façana de gregal, on s'ha obert el nou accés, hi ha un fantàstic exemplar de noguera. | 08014-33 | Camí de la riera d'Avencó | El mas Miquel o Sant Miquel era una possessió dels senyors d'Aiguafreda i està documentat des de principi del segle XV (SOLDEVILA 1998: 52). Probablement quedà deshabitat durant la crisi baix medieval, ja que fou agregat al mas Serra de l'Arca. En el capbreu de 1527 consta que estava derruït. Probablement les ruïnes d'aquest mas són l'origen de la Casanova de Sant Miquel. Aquesta va passar per diferents mans fins que l'any 1997 la va adquirir la Diputació de Barcelona. Va ser restaurada i adaptada com a equipament del Parc del Montseny, destinat a allotjament rural. | 41.7852800,2.2864100 | 440704 | 4626183 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73972-foto-08014-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73972-foto-08014-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73972-foto-08014-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73975 | Jaciment paleontològic de la riera d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-riera-davenco | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic de tipus marí que es troba situat a la vall de la riera d'Avencó, prop de l'ermita de Sant Miquel. Segons consta a la Carta Arqueològica, l'estratigrafia es correspon al Paleozoic, del Carbonífer Dinantià Visceà, on s'observen pissarres carbonoses amb abundant presència de graptòlits. S'hi va localitzar la següent fauna: Monograptus priondon, Dilograptus, Phillipsia i Drevermania.</p> | 08014-36 | Riera d'Avencó | 41.7690400,2.2672000 | 439092 | 4624393 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 73979 | El Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sauc-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XV-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | El Saüc és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies, amb diversos cossos al voltant que es tanquen formant un pati frontal. Actualment ha perdut la coberta i només se'n conserva l'estructura exterior i part de l'interior. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedia per un porta d'arc de mig punt adovellat, que és una de les poques obertures exteriors que es conserven. A l'interior s'observen restes de l'antiga cuina, de l'escala d'accés al pis i d'algunes obertures de pedra carejada. Els cossos annexes que hi ha al voltant de la casa tampoc conserven la coberta i es troben en estat ruïnós. Entre aquests destaca el cos de migdia, amb volta de canó de pedra i petites fornícules als murs. En una cota superior vers la façana de llevant hi ha un altre cos annex i l'espai de l'era. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades. | 08014-40 | Camí del Saüc | Segons Fortià Solà, el mas Sahuch està documentat des de principi del segle XV, quan hi residia Mateu de Salisbruch, àlias Sauch. El mas Saüc estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda i tenia entre les seves possessions els masos derruïts Arcs, molí dels Arcs i Iglésies, aquest darrer sota la senyoria del comte de Centelles (PUIGFERRAT 1989:32). Des de l'any 1403 el mas també pagava un cens que l'eximia de l'obligació de moldre als molins dels senyors d'Aiguafreda. En el fogatge de 1497 ja hi consta 'lo seuch', així com en Jaume Sahuc en el de 1515. Al segle XVI, la pubilla del mas Saüc va casar-se amb Joan Pla i Garriga, qui uns anys més tard tindria un pleit amb Martí Serradelarca, on es demanava la nulitat notarial de l'acte de concòrdia signat entre ambdues parts. Al segle XVII va passar a denominar-se mas Garriga del Saüc pel casament de la pubilla Paula Sauch amb Jaume Garriga. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Martí Garriga com a propietari del mas, senyalat amb el número 14. A finals del segle XIX, en motiu de la fundació del nou altar de la Immaculada a l'església d'Aiguafreda de Dalt, s'anà a rebre la imatge de la Verge en processó al mas Saüc, on va ser beneïda (SOLÀ 1983: 37). | 41.7856400,2.2549200 | 438087 | 4626245 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73980 | Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanoves-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Casanoves és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XIX. En aquest moment, s'hi va fer una gran reforma, va obrir-se una galeria vers al sud, van bastir-se diversos cossos a la part posterior destinats a la producció, així com per una masoveria situada davant la façana principal. Des de mitjans del segle XX va quedar deshabitada fins a quedar en estat ruïnós. Actualment conserva l'estructura exterior i part de l'interior, on s'han enderrocat la coberta i els forjats. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part de migdia es troba en una cota inferior. Consta de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a llevant i s'obre amb dos portals d'arc escarser i finestres d'arc pla de pedra arenosa rogenca. A la part de tramuntana de la façana, que es troba coberta d'heura, hi ha un cos semicircular que es correspon amb el forn de pa. La façana de migdia s'obre amb espitlleres a la part inferior i amb una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc escarser arrebossat a la part superior. La part posterior i de tramuntana estan cobertes d'heura. A nivell interior, s'observen les restes d'algunes de les estances, com és l'entrada amb l'escala d'accés al pis, la cuina amb llar de foc a la dreta i l'espai productiu a la part posterior, on hi ha dos cups quadrangulars revestits amb ceràmica vidriada. Els sostres estaven coberts amb bigues de fusta. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i restes del morter que el revestia, amb carreus escairats a les cantonades. Davant la façana hi ha l'espai de l'era, amb diversos cossos auxiliars en estat ruïnós entre els que destaca una petita masoveria. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a un sol vessant que desaiguava a la part posterior. La façana s'obre amb dos eixos d'obertures d'arc escarser ceràmic i presenta un rellotge de sol força deteriorat amb l'any '1862'. Els tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç. | 08014-41 | Camí de Cruïlles a Can Serra de l'Arca | La primera referència al nom de Casanova la trobem en un document de l'any 1084, on consta que Guillem Bernic, Guillem Enegó i les respectives esposes van vendre a Ramon Guitard i la seva esposa una casa i les seves terres en el lloc conegut per Casanova, als Vilars. Segons Fortià Solà, el mas Casanovas està documentat des del segle XII. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. L'any 1450, Pere Casanovas i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. Segons el capbreu de 1527 hi consta que el mas Casanoves havia de pagar un cens pel dret de passatge, per tenir un camí que comunicava amb el mas Brucdemir, un mas rònec que se li va unir feia pocs anys. En el fogatge de l'any 1553 hi consta la vídua Miquela Casanoves. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Casanovas encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Joan Casanovas com a propietari del mas, senyalat amb el número 5. Durant el primer terç del segle XX va canviar de mans, ja que consta com a propietari Jaume Parramon. Durant la segona meitat del segle XX va quedar deshabitada, essent víctima d'actes vandàlics i d'espoliació, que van avançar el seu estat de deteriorament fins a quedar en ruïnes. | 41.7756900,2.2607100 | 438559 | 4625136 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73980-foto-08014-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73980-foto-08014-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73980-foto-08014-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73981 | Can Serra de l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-de-larca | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XIV-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Can Serra de l'Arca és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XIX. Actualment ha perdut la coberta i només se'n conserva l'estructura exterior i part de l'interior. Està construïda en una plana a la part alta de la serra, des d'on gaudeix d'unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d'Avencó i el Tagamanent. El mas està constituït per diversos volums superposats que es tanquen formant un pati. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés era d'arc pla de pedra que descansava sobre mènsules. A l'extrem de llevant de la façana principal s'hi adossa de forma perpendicular el segon volum. És de planta rectangular i tenia la coberta a dos vessants. Com a elements destacables trobem les espitlleres de la planta baixa i la galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc escarser que s'obren vers a ponent. La resta de cossos auxiliars que tanquen el pati estan en estat de ruïna avançat. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A poca distància de la casa hi ha un antic cobert que ha estat habilitat com a vivenda moderna. | 08014-42 | Camí de Can Serra | Segons Fortià Solà, el mas Arca està documentat des del segle XIV, mentre que el nom Serradelarca ho està des del segle XV. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. Segons el capbreu de 1669-1670, tenia agregats els masos rònecs de Casals, Viladevall, Molar i Miquel. | 41.7755600,2.2700100 | 439332 | 4625115 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73981-foto-08014-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73981-foto-08014-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73981-foto-08014-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73982 | Can Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perera-0 | XVII-XVIII | Can Perera és un casal del segle XVIII construït segons la tipologia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte les dues arrebossades de la planta baixa. L'eix central està format per un portal d'arc pla adovellat i un finestral d'arc pla de pedra carejada, aquest darrer amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita amb l'any '1731' i l'anagrama de Crist intercalat. Els tres finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades i els dels eixos laterals presenten llindes de pedra incorporades amb posterioritat. Les golfes s'obren amb dues finestres d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior s'hi conserva una llinda datada de '1699'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'acabat exterior és arrebossat. | 08014-43 | C. del Pont, 8 | L'origen del nom Perera el trobem en un descendent del mas Perera de Tagamanent, que va venir a Aiguafreda i que va acabar establint-se en aquesta casa. Després de la Guerra Civil s'hi va habilitar una fusteria, amb una nau situada al pati posterior. | 41.7674700,2.2507700 | 437725 | 4624230 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73982-foto-08014-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73982-foto-08014-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73982-foto-08014-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73983 | El Saní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sani | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XV | Es troba en estat ruïnós. | El Saní és una masia d'origen medieval que es troba en estat ruïnós. Només conserva els murs exteriors formant una planta rectangular, on s'aprecien diverses etapes constructives. La potència dels murs de la part de mestral permet identificar-la com la part primigènia de la construcció. L'alçada dels murs apunta a que constava de planta baixa i pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, de majors dimensions a la part de mestral i a les cantonades, i alguns trams revestits amb argamassa. La paret de mestral es prolonga vers a migdia amb un mur de feixa fet amb pedra de notables dimensions. | 08014-44 | Serra de l'Arca | El Saní és un mas d'origen medieval que va quedar deshabitat després de la crisi que va afectar el país entre els segles XIV i XV. Estava unit al mas Canyelles fins que al segle XVI, després que aquest quedés deshabitat, va passar al mas Boix del Brull. Segons el capbreu del 1669-1670, el mas seguia agregat al mas Boix del Brull. Durant la segona meitat del segle XVIII pertanyia a la família Cerdà de Vic. En l'amirallament de l'any 1850 consta que petanyia a Sebastià Ribot de Morató de Moià. | 41.7895300,2.2832800 | 440448 | 4626657 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73983-foto-08014-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73983-foto-08014-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73983-foto-08014-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73984 | Vilargent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilargent | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XII | Es troba en estat ruïnós. | Vilargent és una masia d'origen medieval que es troba en estat ruïnós. Les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en tres crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de llevant s'observen les restes d'un cos que presumiblement es corresponen a un forn de pa. A l'extrem de migdia d'aquesta façana s'hi conserva una cantonada segons l'alçada original, amb restes de teula a la part superior. A la part de migdia hi ha un cos amb un pilar circular central que es correspon amb la pallissa. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i parcialment revestits de morter, amb carreus escairats a les cantonades. Davant la façana de tramuntana hi ha un pou semicircular amb una bassa excavada en el terreny natural. | 08014-45 | Camí de Vilargent | La primera referència documental de Vilargent es remunta a l'any 1199, quan hi residia un petit llinatge de cavallers. Durant el segle XIII Ramon de Vilargent va casar-se amb Beatriu d'Aiguafreda, quedant així units ambdós llinatges. A partir d'aleshores, els Vilargent van deixar de residir al mas, que va quedar com una masoveria en mans dels senyors d'Aiguafreda. Segons l'amirallament de l'any 1851, el mas (senyalat amb el número 10) encara pertanyia als prínceps de Belmonte. | 41.7897400,2.2662500 | 439033 | 4626692 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73984-foto-08014-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73986 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-3 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XX | La font dels Enamorats és una de les fonts més conegudes d'Aiguafreda. Està situada a l'extrem de mestral del terme municipal, prop de la riera de Martinet. La font està construïda sobre un bloc de pedra on s'ha fet una pica quadrada i s'ha fixat un brollador metàl·lic. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més de dos plafons on hi consta: 'Font dels Enamorats' i 'La parella enamorada / que ens plau anar acostats / per ells la font més preuada / és la font dels enamorats'. A prop seu s'han col·locat bancs i taules fetes amb moles procedents del molí de les Canes. | 08014-47 | Ctra. D'Aiguafreda de Dalt | 41.7817900,2.2471300 | 437436 | 4625823 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73987 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-0 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XX | Des de fa uns anys hi brolla poca aigua. | La Font Fresca està situada a prop del conjunt d'Aiguafreda de Dalt a peu del camí que va al Saüc. Està construïda en un mur de pedra, on hi ha una petita obertura per on brolla l'aigua. Aquesta cau en dues petites piques de forma irregular, fetes amb pedra i morter. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més d'un plafó on hi consta: 'Font Fresca'. A sobre la font hi ha la mina que l'abasta d'aigua. | 08014-48 | Camí d'Aiguafreda de Dalt al Saüc | Segons tradició popular, la fot fresca és la qua hauria donat el nom d'Aiguafreda ('Aquafrigida'). En motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda, la font va ser arranjada. | 41.7873300,2.2575100 | 438304 | 4626431 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73987-foto-08014-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73987-foto-08014-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73988 | Font dels Balços | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-balcos | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVIII-XX | La font dels Balços està situada sobre la cinglera que hi ha davant la pedrera de Cruïlles. Està construïda en un mur de pedra seca, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una petita pica de pedra, on hi ha una petita canalització fins a una petita bassa situada al costat. A la pica també hi ha un petit sobreeixidor per on es perd l'aigua. Vorejant el mur hi ha una petita bancada. Uns quants metres més avall de la font hi ha una bassa ovalada de pedra que recollia l'aigua de la font. | 08014-49 | Cruïlles | La bassa que hi ha al costa s'utilitzava per abeurar el bestiar de Cruïlles. | 41.7772100,2.2563100 | 438195 | 4625308 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73992 | Casanova de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-can-serra | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | La Casanova de Can Serra és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original. És de planta rectangular i està construïda aprofitant el desnivell del terreny. La façana principal s'orienta a migdia i es troba enderrocada en la seva pràctica totalitat. L'alçada dels murs que formen les façanes laterals i posterior apunten que constava de planta baixa i pis. En un extrem de la façana posterior hi ha les restes del forn de pa. El parament dels murs és de pedra lligada amb fang, parcialment revestits en alguns trams. Part del mur de ponent ha estat reconstruït. Davant la façana posterior hi ha les restes d'un possible dolmen. | 08014-63 | Serra de l'Arca | La Casanova de Can Serra és una casa que va construir-se per complir les funcions de masoveria del mas Serra de l'Arca. En el Llibre de Recanació de l'any 1850 hi consten entre les possessions del mas Serra de l'Arca la casa de 'Can Serra' i 'la Bisbal'. | 41.7799900,2.2689500 | 439248 | 4625607 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73992-foto-08014-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73992-foto-08014-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73992-foto-08014-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73993 | Barraca de la Casa Nova del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-nova-del-bruguer | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en un marge a pocs metres a gregal de les ruïnes de la Casa Nova del Bruguer. És una petita edificació construïda en un mur de pedra seca, amb la planta interior quadrangular i la tipologia constructiva de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda i brancals de pedra de notables dimensions. A l'interior hi ha una petita fornícula. | 08014-64 | Casanova del Bruguer | 41.7982700,2.2680900 | 439194 | 4627638 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73993-foto-08014-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73993-foto-08014-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73993-foto-08014-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73995 | Cal Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrer | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es troba en estat ruïnós i envoltada de vegetació. | Cal Cabrer és una casa de la qual només se'n conserven restes de fonaments. És una estructura de planta rectangular de petites dimensions, identificada com una barraca de grans dimensions o un petit mas. Els murs perimetrals nom superen el metre d'alçada i són fets de pedra irregular lligada amb morter. A l'interior hi creixen alzines que en dificulten la visualització. | 08014-66 | Les Pinedes | En l'amirallament de l'any 1851 hi consta 'una barraca llamada Cal Cabré señalada con el número 6', propietat de Martí Santacreu. | 41.7798400,2.2611100 | 438596 | 4625596 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73996 | Ca la Curta, Can Xescos i Can Tirola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-curta-can-xescos-i-can-tirola | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Les cases del principi del carrer d'Avencó van ser construïdes durant el segle XIX. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes de les obertures han estat modificades, de manera que l'únic portal que es manté és el de Can Xescos, d'arc carpanell de pedra. En aquesta casa també hi ha dues finestres al pis d'arc pla de pedra amb ampits també de pedra. A Ca la Curta s'hi conserva una finestra d'arc escarser amb ampit de pedra i a Can Tirola hi ha una finestra d'arc pla de pedra. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una senzilla imbricació ceràmica. | 08014-67 | C. Avencó, 1-3-5 | Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el portal de Can Tirola era com el de Can Xescos i, juntament amb Ca la Curta, tenien adossats uns cossos quadrangulars al costat, que podrien correspondre's amb pous o forns de pa. | 41.7658200,2.2539900 | 437991 | 4624045 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73997 | La Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bisbal | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Els murs de xaloc i gregal presenten deficiències estructurals i estan parcialment coberts d'heura. | La Bisbal és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que s'ha habilitat de forma precària com a vivenda temporal. Conserva els murs perimetrals de certa alçada, que apunten a que constava de planta baixa i pis. S'ha cobert amb teulada d'uralita i s'ha adaptat com a habitatge amb un pati interior frontal. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, parcialment revestits en alguns trams, i carreus a les cantonades. Davant de la façana de tramuntana hi ha el pou antic. | 08014-68 | Camí d'Avencó | La Bisbal és una casa que va construir-se per complir les funcions de masoveria del mas Serra de l'Arca. En el Llibre de Recanació de l'any 1850 hi consten entre les possessions del mas Serra de l'Arca la casa de 'la Bisbal' i 'Can Serra'. | 41.7819400,2.2807600 | 440231 | 4625816 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73997-foto-08014-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73997-foto-08014-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73997-foto-08014-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73998 | Les Queredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-queredes | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es ttroba en estat ruïnós. | Les Queredes és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original. És de planta rectangular i s'estructurava en dues crugies. Conserva els murs perimetrals a l'alçada del primer pis. A la part posterior s'observen obertures a mode d'espitlleres. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Davant de la façana posterior hi ha un petit refugi excavat sota una gran roca. A la façana nord es conserven dos contraforts tot i que la paret que sostenien s'ha enfonsat cap a l'interior de l'edifici. Dos camins conduien a la casa, un des de la Font de Fresca i un altre que arrenca en un trencall del camí d'Aiguafreda de Dalt a Can Brull. Tots dos conserven restes d'empedrat. | 08014-69 | Aiguafreda de Dalt | En l'amirallament de l'any 1851 hi consta que la casa de 'las Caredas' pertanyia a Feliu Farell i estava assenyalada amb el número 12. En el mateix padró de l'any 1929 el propietari de la casa era Mariano Balmes de Vic. Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, la casa tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composava segons dos eixos d'obertures. | 41.7879300,2.2583700 | 438376 | 4626497 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74001 | Can Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponc | XX | Can Ponç és una casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la tipologia popular. És un edifici cantoner que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, emmarcades amb pedra. A la façana lateral i posterior s'hi han adossat un garatge i un cos, respectivament. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08014-72 | C. Major, 51 | 41.7694800,2.2484000 | 437530 | 4624455 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74001-foto-08014-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74001-foto-08014-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74001-foto-08014-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74003 | Can Suquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suquet-0 | XX | Can Suquet és una torre senyorial construïda durant la primera meitat del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta composta de teula plana. Les obertures del frontis són d'arc carpanell arrebossat, que formen un grup de tres al pis. La resta de façanes tenen la mateixa tipologia d'obertures, presents també a la tribuna de la façana de migdia. Aquesta està habilitada com a terrassa transitable a la part superior i delimitada amb balustrada. El tractament exterior és arrebossat i pintat, amb la llinda de les obertures pintada imitant pedra, motiu també present a les cantonades. El ràfec està acabat amb cabirons. La casa està envoltada per un jardí amb una tanca d'obra amb reixat de forja. | 08014-74 | Ctra. De Ribes, 65 | 41.7700700,2.2482400 | 437517 | 4624521 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74003-foto-08014-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74003-foto-08014-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74003-foto-08014-74-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc