Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73938 | Casa Nova del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bruguer | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | La Casa Nova del Bruguer és una masia del segle XVIII que es troba en estat ruïnós. Conserva els murs perimetrals que defineixen una estructura de planta rectangular i dues crugies. A la façana de llevant s'hi conserven les pedres inferiors dels brancals del portal. A la façana de ponent hi ha una petita finestra a mode d'espitllera. Al costat d'aquesta s'observa l'arrencada d'una volta, probablement la que sostenia l'escala d'accés al pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Les restes estan envoltades de pedres de l'enderroc, entre les que s'observen petits cossos auxiliars. | 08014-60 | A ponent del Bruguer | La casa ja es trobava en estat ruïnós a principi del segle XX. | 41.7980000,2.2674800 | 439143 | 4627608 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74021 | Aplec de l'Ascenció a Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lascencio-a-aiguafreda-de-dalt | SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XVI-XXI | El dia de l'Ascenció es celebra el tradicional aplec, amb la pujada del Sant Crist des de l'església de Santa Maria (on va ser portat el Divendres Sant) fins a l'església d'Aiguafreda de Dalt. La imatge és portada en braços per diversos voluntaris del poble fins al temple de Sant Martí, on es col·loca al seu lloc i es celebra un ofici solemne. A la sortida, hi ha una ballada de sardanes i xocolatada popular. | 08014-92 | Aiguafreda | El Sant Crist és una imatge que gaudeix de gran devoció popular almenys des del segle XVII., quan va començar el seu culte a l'església de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt, on s'hi va obrir una capella lateral. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. La imatge barroca fou destruïda durant la Guerra Civil i no fou restituïda per una de nova fins a l'any 1953. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74021-foto-08014-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74021-foto-08014-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 74025 | Processó del Via Crucis d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-via-crucis-daiguafreda | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La processó del Via Crucis es celebra el Divendres Sant. Al matí es fa la tradicional baixada del Sant Crist, que es porta a l'església de Santa Maria fins al vespre. Aleshores, surt la processó encapçalada pel mossèn i una petita creu, seguida pels veïns del poble, que sostenen espelmes i torxes enceses. Tanca la processó la imatge del Sant Crist, acompanyada pel cor que entona la Passió. Durant la processó, es fan parades en les diferents estacions, on el mossèn llegeix els passatges de la Bíblia tot rememorant el camí de la Creu que va fer Jesucrist. La processó finalitza de nou a l'església, on la imatge és col·locada al costat de l'altar, on romandrà fins a l'Ascenció. | 08014-96 | Aiguafreda | A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis. | 41.7685200,2.2503000 | 437687 | 4624347 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74030 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 1952. | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any entre els dies 15 i 18 d'agost. La festa comença amb l'ofici solemne i el repic de campanes a la sortida. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, cantada d'havaneres, jocs infantils i àpats populars. Com a cloenda, hi ha la Tornaboda a les Alzines d'Avencó. | 08014-101 | Aiguafreda | La Festa Major d'Estiu va començar-se a celebrar a principi del segle XX en motiu de la construcció de noves torres a l'entorn de la carretera. Es feia el dia 15 d'agost , dia de l'Assumpció de Maria i s'organitzava conjuntament amb el veïnat de l'Abella. Per a l'ocasió s'engalanaven les façanes de les cases amb rams de boix. A la plaça es ballaven el xotis, la masurca i la polca. Aviat la festa va assolir un gran protagonisme, amb l'organització de grans envelats amb les millors orquestres i focs d'artifici. A la dècada de 1960, amb el declivi d'estiuejants a la població, la festa va passar a celebrar-se de manera més modesta i la Festa Major d'Hivern va tornar a ser la més reeixida. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74031 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2000. | XIX- XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 8 de desembre. La festa comença amb el pregó de Festa Major a l'Ajuntament, seguit de la funció de teatre. El dia següent hi ha el repic de campanes i l'ofici solemne. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls i concerts, campionats, jocs infantils i àpats populars. Per acabar la festa, hi ha el Sorteig de Quintos, els organitzadors de la festa. | 08014-102 | Aiguafreda | La Festa Major d'Hivern es celebrava el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. L'acte principal era l'ofici solemne i resada de rosari a la tarda. A la plaça Major s'hi muntava l'envelat i hi havia ball amb orquestra. Des de mitjans del segle XX l'organitzaven els 'quintos' de la lleva de cada any. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74049 | Goigs del Sant Crist d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-daiguafreda | XIX-XX | Els goigs en honor al Sant Crist d'Aiguafreda es canten el dia de la seva festivitat, el 3 de maig. Se'n conserven dues versions: la més antiga i la que es va composar en motiu de la restauració del temple, a mitjans del segle XX. D'aquesta darrera en va escriure la lletra Dr. Fortià Solà i la música Mn. Lluís Romeu. La versió més antiga comença així: ' Digám tots ab gran dolor á Jesús en creu clavat: Misericordia Senyor perdonau nostre pecat, Misericordia Senyor, á Nostra necessitat. (...)'. 'Puix de Deu sou tan amat alcansaunos déll lo perdó; Vicenç Benaventurat Vos que sou nostre Patró.' | 08014-120 | Aiguafreda | La imatge del Sant Crist es venerava a Aiguafreda de Dalt des de principi del segle XVII. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. Durant la celebració es cantaven els goigs, que alguns anys també va fer-se el dia 14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74049-foto-08014-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74051 | Les esquellotades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esquellotades | AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952. | XIX | És un costum desaparegut. | Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin. | 08014-122 | Aiguafreda | En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74055 | Sender de Gran Recorregut d'Aiguafreda a la Jonquera (GR-2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-daiguafreda-a-la-jonquera-gr-2 | XX | El sender de Gran Recorregut 2 és un camí que transcorre entre la Jonquera, a l'Alt Empordà, passant per la Garrotxa i Osona, fins arribar a Aiguafreda, on hi ha el final del recorregut. El tram aiguafredenc transcorre per la serra de l'Arca, passant pel Collet de la Costa, Can Serra de l'Arca, Can Bauma, les Casades i el camí d'Avencó, fins arribar al nucli urbà. El seu final el trobem a l'entrada de la població, a la carretera de Ribes, on hi ha un monòlit commemoratiu. Aquí es creua amb el sender GR-5. | 08014-126 | Aiguafreda | El sender va ser inaugurat l'any 1996, quan es va presentar la guia i es va fer el monòlit. A l'acte hi van assistir un bon nombre d'autoritats, tant locals com de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i entitats excursionistes de Catalunya, d'Aragó i el Rosselló francès. | 41.7737700,2.2664000 | 439030 | 4624919 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74055-foto-08014-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74055-foto-08014-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74068 | A Aiguafreda són xerraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires | <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> | XX | <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> | 08014-211 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 74069 | Aiguafreda, aiguafregits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguafreda-aiguafregits | XX | <p>Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.</p> | 08014-212 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 74071 | La vella Bensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-bensor | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.</p> | 08014-214 | Aiguafreda | <p>L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74078 | El pastor d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastor-daiguafreda | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.</p> | XIX | <p>Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.</p> | 08014-138 | Aiguafreda | <p>Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74080 | Ball de les cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> | XVIII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> | 08014-140 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74081 | Celebració del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> | 08014-141 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 78904 | El bandoler Matagossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-matagossos | XX | <p>Segons tradició popular, en Matagossos era un bandoler que delinquia per aquests verals. Era fill de Can Serra de l'Arca i vivia amagat al bosc de la casa. Entre les malifetes que li atribueixen, hi ha la col·locació d'una bomba en un local del poble i l'assassinat del masover de la masia de la Figuera. Un caçador va trobar el seu amagatall de manera fortuïta; aquest va revelar el lloc on s'amagava i fou mort allà mateix.</p> | 08014-191 | Aiguafreda | <p>En el registre fet pel Museu de Granollers dels morts de la Guerra Civil, trobem el maqui Pere Serradelarca Pou, àlias Matagossos. Consta que va ser mort per la Guàrdia Civil el 30 d'octubre de 1947.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 78932 | Ofici de fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-fuster | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XVI-XX | La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional. | <p>L'ofici de fuster és una professió tradicional consistent en el treball artesanal de la fusta. A partir d'aquest material, s'obtenen mobles i altres objectes, tot utilitzant les eines pròpies com són la garlopa, l'escaire, la serra, el martell, etc. A Aiguafreda, aquesta activitat estava relacionada amb la reparació dels carrugatges de transport.</p> | 08014-230 | Aiguafreda | <p>L'origen del veïnat de les Ferreries el trobem en els artesans que van instal·lar-se en la proximitat del camí ral, davant la necessitat que tenien els viatgers dels seus serveis. Els fusters es dedicaven eminentment a reparar els desperfectes dels carruatges. Al segle XVI ja hi trobem documentat un fuster anomenat Francesc Soler.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 78934 | Festa de Tot Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tot-sants | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Tot Sants es celebra cada any el diumenge anterior a la festivitat de Tot Sants. La celebració consisteix en una castanyada popular a la plaça Major acompanyada per una cobla que toca sardanes.</p> | 08014-232 | Aiguafreda | <p>Durant la primera meitat del segle XX, a Aiguafreda ja es celebrava la festa de Tot Sants amb una castanyada popular i vi ranci.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 78936 | Ball del Patatuf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf | <p>AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. 2. Tarragona: El Mèdol. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | Ja no es balla. | <p>El ball del Patatuf és una dansa senzilla, sovint feta per nens, que s'havia ballat al poble d'Aiguafreda. Es ballava en parelles, que picaven de mans tres vegades, seguit d'un punteig . Després s'agafaven de les mans i cadascun feia mig risto i donaven un giravolt. Aleshores, es feia canvi de parella i es repetien les passes.</p> | 08014-234 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 78940 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi-0 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Corpus es celebra cada any a Aiguafreda amb el tradicional ofici solemne i la processó. La missa es celebra la tarda de diumenge, que va precedida per la processó. Al capdavant d'aquesta el mossèn porta la custòdia sota tàlem, acompanyat dels infants que han fet la comunió el diumenge abans. La comitiva transcorre pels principals carrers del poble, que han estat engalanats amb catifes de flors i domassos als balcons el matí del mateix dia.</p> | 08014-238 | Aiguafreda | <p>La festa del Corpus s'ha celebrat a Aiguafreda de forma ininterrompuda durant tot el segle XX. Antigament es feien les enramades, en què les cases i els carrers es guarnien amb rams i es col·locaven altars al carrer. Des de mitjans del segle XX es van fer diverses variacions en la festivitat, com és la incorporació de catifes de flors o catifes de dibuix. Després d'uns anys sense fer-se les catifes, l'any 1999 va recuperar-se la tradició.</p> | 41.7680000,2.2503800 | 437693 | 4624290 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | S'han unificat les dues fitxes de l'IPEC 'Corpus Christi' i 'Processó de Corpus' en una de sola. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 78970 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-2 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Reis es celebra cada any la nit de Reis a Aiguafreda i Sant Martí de Centelles amb la tradicional cavalcada, que surt de l'estació de tren. Els infants d'ambdues poblacions reben la comitiva reial amb fanalets encesos. El recorregut acaba a l'Ajuntament, on cada rei fa un parlament i obsequien amb regals a tota la mainada.</p> | 08014-268 | Aiguafreda | <p>La festa es celebra sense gaires variacions des de la primera meitat del segle XX, quan els nens rebien els reis amb atxes, que havien fet tot cantant 'Reis d'Orient, porteu coses, porteu coses, Reis d'Orient, porteu coses a la gent'.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 78971 | Festa de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-0 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>La festa de Pasqua és celebrada a Aiguafreda amb les cantades de caramelles el diumenge i dilluns de Pasqua. Els caramellaires fan un recorregut pels principals carrers del poble, tot fent parades per cantar i ballar. En acabat, la mainada passa a recollir la voluntat per les cases.</p> | 08014-269 | Aiguafreda | <p>L'antecedent de la festa el trobem en el cant dels goigs que feia la Confraria del Roser el Dissabte Sant i la nit de Pasqua. Durant la primera meitat del segle XX, els nens i nenes del poble anaven a cantar caramelles per les cases i se'ls donaven ous allà on anaven.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 78972 | Processó de cada diumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cada-diumenge | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | Ja no es celebra. | <p>Els fidels del poble d'Aiguafreda sortien en processó el primer diumenge de mes al voltant de l'església. Al matí s'havia fet l'ofici i les absoltes pelc confrares difunts; a la tarda es resava el rosari, seguit de la processó i cantada de goigs.</p> | 08014-270 | Aiguafreda | <p>Era organitzada per la Confraria del Roser.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 78973 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-1 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>La festa del Roser es celebrava a Aiguafreda el primer diumenge de maig. Consistia en la celebració de l'ofici solemne, seguit de la cantada dels goigs i una ballada popular.</p> | 08014-271 | Aiguafreda | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat, el primer diumenge de maig, que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73941 | Sant Martí d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-daiguafreda | <p>BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa.</p> | XII-XVII | Presenta deficiències estructurals importants, amb l'absis desplomat i grans esquerdes en bona part dels murs. | <p>Sant Martí del Congost és una església romànica construïda durant el segle XII sobre una església anterior. La planta de l'edifici era rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedia per un portal adovellat situat a la façana de migdia. Les reformes més notables del temple van fer-se durant el segle XVII, amb la construcció de les capelles laterals i la sagristia, l'obertura d'un nou portal al mur de migdia i la construcció del campanar. A causa de les deficiències estructurals que patia, entre el segle XVII i XVIII va reforçar-se la part de l'absis i s'hi va adossar dependències de la rectoria. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta a l'exterior i semicircular a l'interior. La nau està coberta amb volta de canó, que descansa sobre la cornisa de les parets laterals. Les capelles laterals s'obren a la nau amb arcs de mig punt sobre pilastres de pedra i estan cobertes amb volta d'aresta. L'absis està cobert amb volta de quart d'esfera i presenta set fornícules separades amb columnetes, que van posar-se al descobert en una prospecció que va fer-se durant la segona meitat del segle XX. Als peus del temple hi ha el cor sostingut amb bigues de fusta, al qual s'accedeix per unes escales de cargol. Al seu costat hi ha el portal primitiu tapiat, d'arc de mig punt adovellat, i sobre el cor hi ha una finestra romànica geminada, que va quedar oculta amb la construcció del campanar de torre. La il·luminació de nau es resol únicament per un un òcul situat en el mur de ponent, al costat del qual es van obrir dos petits portals. L'accés a l'església es fa des de migdia per un portal d'estil renaixentista, amb pilastres acanalades als brancals i llinda motllurada, que està coberta per un porxo creat en l'espai d'unió amb la rectoria. La façana de ponent estava tapada per diversos cossos relacionats amb la rectoria, que van ser enderrocats i han deixat a la vista la base del campanar torre i la façana de tramuntana de la rectoria. Entre els murs de llevant i tramuntana hi ha diversos contraforts. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestits amb morter de calç, tot i que en algunes parts com al campanar presenta carreus de petites dimensions.</p> | 08014-2 | Aiguafreda de Dalt | <p>El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar on s'hi va jurar el testament d'Odesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït.</p> | 41.7886300,2.2574700 | 438302 | 4626575 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 73964 | Conjunt Monumental d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-daiguafreda-de-dalt | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa. | VI-XIX | L'església té deficiències estructurals importants i la resta d'edificacions presenten cert deteriorament. | El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. L'edifici romànic era d'una sola nau amb absis semicircular, on s'hi obrien diverses fornícules amb columnetes. Al costat de migdia s'hi va fer el fossar i al de ponent es va edificar la rectoria. El temple va construir-se en una zona de gran riquesa hídrica, que almenys des de l'època moderna ha afectat la seva fonamentació. Per aquest motiu, van construir-se diversos cossos al seu voltant que van acabar tapant l'estructura romànica. A banda de la construcció d'aquests cossos, van obrir-se mines d'aigua al costat de llevant per tal de desviar-la i aprofitar-la per al rec. Al segle XVIII va construir-se un comunidor en un extrem del fossar, el qual quedà substituït a principi del segle XX per un petit cementiri situat a un centenar de metres al nord. Durant la segona meitat del segle XX, van fer-se diverses prospeccions on es van deixar al descobert els vestigis romànics del temple, com també es van enderrocar els cossos que el tapaven exteriorment. | 08014-25 | Aiguafreda de Dalt | La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, entre els quals trobem l'església de Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent del Congost. El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar dedicat a Sant Pere l'any 1007, on s'hi va jurar el testament d'Obesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït. | 41.7886200,2.2575000 | 438305 | 4626574 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73989 | Fonts d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-daiguafreda-de-dalt | XX | A l'entorn de l'església d'Aiguafreda de Dalt hi ha tres fonts construïdes per drenar l'aigua que transcorre pel subsòl del conjunt. La primera font està situada en el mur de tancament que conforma l'espai de l'antiga sagrera. Consta d'un brollador metàl·lic per on cau l'aigua en una pica circular de pedra. Al mur hi ha un plafó amb una imatge de l'abadessa Emma, amb un escrit en homenatge seu. La segona font està situada a tramuntana de l'església i es proveeix de l'aigua de la mina superior a través d'un tub de plàstic. Està construïda a l'extrem d'un dels contraforts del temple, amb un brollador metàl·lic que cau sobre una antiga pica de pedra rectangular. Pel que fa a la tercera font, està construïda a l'escala que va des de l'espai de la sagrera a la rectoria. Consta d'un brollador metàl·lic que cau sobre una mica de maó rectangular de maó revestit amb morter. | 08014-50 | Aiguafreda de Dalt | La primera font va ser arranjada en motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda. | 41.7885100,2.2576000 | 438313 | 4626561 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73989-foto-08014-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73989-foto-08014-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les coordenades de la segona font són 438401, 4626790 i de la tercera 438392, 4626765. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73998 | Les Queredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-queredes | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es ttroba en estat ruïnós. | Les Queredes és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original. És de planta rectangular i s'estructurava en dues crugies. Conserva els murs perimetrals a l'alçada del primer pis. A la part posterior s'observen obertures a mode d'espitlleres. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Davant de la façana posterior hi ha un petit refugi excavat sota una gran roca. A la façana nord es conserven dos contraforts tot i que la paret que sostenien s'ha enfonsat cap a l'interior de l'edifici. Dos camins conduien a la casa, un des de la Font de Fresca i un altre que arrenca en un trencall del camí d'Aiguafreda de Dalt a Can Brull. Tots dos conserven restes d'empedrat. | 08014-69 | Aiguafreda de Dalt | En l'amirallament de l'any 1851 hi consta que la casa de 'las Caredas' pertanyia a Feliu Farell i estava assenyalada amb el número 12. En el mateix padró de l'any 1929 el propietari de la casa era Mariano Balmes de Vic. Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, la casa tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composava segons dos eixos d'obertures. | 41.7879300,2.2583700 | 438376 | 4626497 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74024 | Baixada del Sant Crist d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixada-del-sant-crist-daiguafreda-de-dalt | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La baixada del Sant Crist és una tradició que es celebra el Divendres Sant. Al matí un grup de parroquians va a peu fins a Aiguafreda de Dalt per portar la imatge del Sant Crist en braços fins a l'església de Santa Maria. Allà es celebra un ofici solemne. Al vespre, la processó del Via Crucis surt pels carrers del poble. La imatge serà portada de nou a Aiguafreda de Dalt el dia de l'aplec de l'Ascenció del Senyor. | 08014-95 | Aiguafreda de Dalt | A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74024-foto-08014-95-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les fotografies són d'UNESCOCAT. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74033 | Comunidor d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-daiguafreda-de-dalt | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XVIII | Ha estat restaurat. | El comunidor és un edifici del segle XVIII construït en l'espai de l'antiga sagrera d'Aiguafreda de Dalt, aprofitant el mur de tancament del mateix. És una petita construcció porxada de planta quadrangular i coberta a quatre vessants. Presenta un pedrís amb quatre pilars d'obra que sostenen l'estructura de fusta de la coberta, amb la clau inscrita amb l'any '1731'. Al centre hi ha un petit altar amb una creu metàl·lica fixada, que també trobem al coronament de la façana. A l'interior el paviment és fet amb cairons ceràmics. A les llates de fusta que sostenen la coberta, al sector occidental, hi ha una altra data inscrita: 1787. | 08014-104 | Aiguafreda de Dalt | El comunidor va construir-se davant l'església de Sant Martí per resguardar-s'hi el capellà quan foragitava els temporals i beneïa el terme a través de les oracions, acompanyat del so de les campanes. Fou restaurat per la Diputació de Barcelona l'any 1962 a petició de l'ajuntament. | 41.7884200,2.2574900 | 438304 | 4626552 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74034 | Cova-cripta d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cripta-daiguafreda-de-dalt | BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. | VIII-XVI | El lloc ha estat excavat en diverses ocasions sense que se n'hagi obtingut un estudi científic | La cova d'Aiguafreda de Dalt està situada en una cota inferior del conjunt, sota l'església de Sant Martí. Es tracta d'una cavitat natural, l'accés a la qual va tapar-se amb la construcció d'una bassa que ja es troba documentada a l'any 1917. Aleshores es va obrir la boca i el passadís, que condueixen a una cambra on s'hi observen quatre sepultures antropomorfes excavades a la roca. Les dues primeres tombes estan situades al costat de llevant i presumiblement són les més antigues (PLADEVALL, 1991: 292). Són rectangulars, la segona amb el perfil més arrodonit, i corresponen a enterraments d'adults. Les altres dues tombes estan situades a un nivell inferior; una d'elles presenta un capçal i l'altra està molt malmesa. Per les restes trobades en la primera prospecció de la cripta, consistents en fustes i claus, s'ha apuntat que la necròpoli va estar en ús fins al segle XVI. A banda de la cripta, s'han localitzat altres restes arqueològiques a llevant de l'església de Sant Martí. En concret, es trobaren diverses tombes amb fragments de tègula, així com fragments de ceràmica romana i medieval. | 08014-105 | Aiguafreda de Dalt | Aiguafreda de Dalt fou objecte d'interès per primera vegada per part de l'excursionisme científic de principis del segle XX i, concretament, pel Centre Excursionista de Vich, impulsat per Mn. Josep Gudiol. Gudiol, en sengles visites dels anys 1917 i 1920, va parar especial atenció, més que a l'antiga església parroquial, a la cova situada just dessota del temple, en la qual se sabia des d'antic que hi havia restes d'enterraments. Gudiol va publicar els resultats els anys 1918 i 1920 en el butlletí del Centre Excursionista. L'any 1962 la Secció de Monuments de la Diputació de Barcelona va fer una intervenció a Aiguafreda de Dalt, consistent en l'enderroc de la part de la casa rectoral que tapava l'església i la realització de diverses prospeccions en el temple. Aquesta va complementar-se amb l'excavació de la cova, sense que n'hagin trascendit els resultats. | 41.7887700,2.2573300 | 438291 | 4626591 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74037 | Llegenda del Sant Crist d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-sant-crist-daiguafreda | ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XVIII-XX | Explica la llegenda que el Sant Crist era una imatge situada dins una església de Manresa. Un dia els feligresos van veure que s'havia desplaçat i, en voler portar-lo al seu lloc, van trobar-se que no podien moure'l cap allà. Aleshores van empenyer la imatge, que només es movia fàcilment seguint el camí de Moià. Així que van acompanyar-lo en processó pensant de portar-lo a l'església parroquial de Moià, però no van poder treure'l del camí. Pensant que volia anar a Vic, van seguir cap allà Només el podien empènyer en direcció a Moià. En arribar a aquest poble, de nou no hi havia manera de moure'l, pel que van esperar a sentir algun senyal que els ajudés a decidir què fer. De lluny es va començar a sentir com sonaven les campanes d'Aiguafreda, pel que van optar per portar-lo cap allà. Des d'aleshores és una imatge molt venerada entre els aiguafredencs i aiguafredenques, que li han atorgat molts miracles: l'han vist plorar, sagnar, li creixien cabells i ungles, guarir malalts, desviar tempestes, etc. També diuen que quan va ser cremat durant la Guerra Civil el cap no s'encenia per molt que ho intentessin. | 08014-108 | Aiguafreda de Dalt | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74037-foto-08014-108-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74041 | Llegenda de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marti | CAMPOY, G. ; DURAN, A. ; JURADO, R. (2006). Llegendes de Castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. | XIX-XX | Explica la llegenda que a Aiguafreda de Dalt la campana de l'església sonava quan amenaçava la tempesta. La creença popular relacionava el mal temps com una acció dirigida per les bruixes, motiu pel qual el capellà sortia amb la indumentària cerimonial per foragitar les bruixes. Per protegir al capellà i la població durant aquests episodis, es va procedir a la construcció d'un comunidor on poguessin refugiar-se de les pedres que els llançaven les bruixes. | 08014-112 | Aiguafreda de Dalt | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 74060 | Xiprer d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-daiguafreda-de-dalt | XIX | Bona part de les branques de la capçada estan mortes. | <p>El xiprer d'Aiguafreda de Dalt està situat dins el recinte del fossar, entre el comunidor i la rectoria. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes.</p> | 08014-131 | Aiguafreda de Dalt | <p>Segons podem veure en els testimonis gràfics de principi del segle XX, ja tenia unes dimensions considerables.</p> | 41.7885000,2.2575100 | 438305 | 4626560 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74067 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-3 | <p>MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser està situat a la capella lateral de l'església de Sant Martí. Es composa d'un sol nivell i està presidit per una fornícula semicircular custodiada per dues pilastres. Al centre hi ha una imatge moderna de la Mare de Déu del Roser, sota la qual hi ha l'altar. El retaule està coronat amb una cornisa i volutes als extrems. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08014-210 | Aiguafreda de Dalt | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat i que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7885800,2.2575400 | 438308 | 4626569 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74073 | Masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-rectoria-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XII-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt és un edifici d'origen medieval construït a redós de l'església de Sant Martí. La part primitiva de la construcció s'identifica amb el cos de llevant, on s'observen vestigis com les obertures i un arc tapiat de pedra. A ponent d'aquest volum es va construir un nou cos vers el segle XVII, de menor alçada, tot aprofitant el desnivell natural del terreny. A continuació es van bastir diverses dependències que van tapar la part frontal de l'església, que van ser enderrocades durant la segona meitat del segle XX. L'edifici està adossat a l'extrem de garbí de l'església, amb la qual s'uneixen a la part de migdia mitjançant el porxo que cobreix l'entrada al temple. Sota d'aquest porxo hi ha una finestra amb una orla en relleu i la inscripció 'TERRADELLAS'. A la part corresponent al pas que unia ambdós edificis hi ha un sarcòfag, que probablement era de Guillem d'Aiguafreda, i una imatge mariana del segle XVIII (SOLÀ, 1983:39). La rectoria consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta de dos vessants a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta que descansa sobre impostes i brancals de pedra. Les finestres són totes d'arc pla de pedra carejada; al costat de les del pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat amb l'anagrama de Crist a sobre i a sota: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. A la façana posterior, trobem el portal d'arc de mig punt adovellat a l'alçada del pis i una finestra amb incisió conopial al nivell superior. La façana de ponent presenta quatre grans contraforts de carreus, alguns de pedra tosca, que sostenen la galeria del pis, actualment tapiada i oberta amb finestres modernes. El tractament dels murs és de pedra vista a totes les façanes, excepte la de migdia, on es conserva el morter que la revestia.</p> | 08014-133 | Aiguafreda de Dalt | <p>En l'acta de consagració de Sant Martí de Congost de l'any 1105 hi consta Berenguer Ramon, prevere de la mateixa església (SOLÀ, 1983: 67'). Des d'aleshores, trobem documentats els rectors que hi residien i es feien càrrec de la parròquia. Tanmateix, tal com apunta Fortià Solà, sabem que la rectoria no només va estar habitada per sacerdots, sinó que en algunes èpoques fou arrendada. En motiu del trasllat de la parròquia a la capella de la Concepció al poble d'Aiguafreda l'any 1851, el darrer rector que hi visqué fou mossèn Joan Vila, mort el 1868. L'any 1970 es va desplomar la part de l'edifici que rodejava l'església pel nord i l'oest. Les seves runes van ser dipositades davant de la porta de la cripta, cobrint el nivell original de circulació.</p> | 41.7885400,2.2574000 | 438296 | 4626565 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74074 | Cementiri Nou d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-nou-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XX | Està cobert de vegetació. | <p>El cementiri nou està situat a un centenar de metres al nord del conjunt monumental d'Aiguafreda de Dalt. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una portalada. A l'interior, entre la vegetació, s'hi observen diverses làpides, de les quals una està envoltada per un reixat de ferro forjat i hi costa. 'ANDREU REYNALS BASTE, AGOST 1899'. També se n'observa una de la família 'LLOBETA'.</p> | 08014-134 | Aiguafreda de Dalt | <p>El nou cementiri d'Aiguafreda de Dalt va construir-se en terres cedides pel duc de Solferino, propietari del castell de Cruïlles. Va ser beneït l'any 1923 després del trasllat d'algunes despulles.</p> | 41.7896400,2.2577900 | 438330 | 4626687 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74074-foto-08014-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74074-foto-08014-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74116 | Mines d'aigua d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-daiguafreda-de-dalt | <p>ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L.</p> | XVIII-XX | <p>Les mines d'aigua d'Aiguafreda de Dalt estan situades a llevant de l'església de Sant Martí. Són tres mines situades a diferents nivells, construïdes aprofitant el desnivell natural del terreny. La primera està situada a l'altre costat del camí i té poca alçada. Tant la boca com els murs són fets de pedra seca. L'aigua que en surt està canalitzada vers a migdia i es perd pendent avall. La segona mina està situada en una cota superior. És feta de pedra seca i té la boca d'arc rebaixat de maó, on encara hi ha fixada l'antiga porta de fusta. La tercera mina és més amunt, envoltada de vegetació.</p> | 08014-176 | Aiguafreda de Dalt | <p>Van ser construïdes per tal de drenar l'aigua que transcorre pel subsòl de l'església i que en feia perillar la integritat. Davant la mancança d'aigua que patí la població a mitjans del segle XX, es van fer diverses prospeccions en aquesta zona per tal d'aprofitar la seva riquesa hídrica. Tanmateix, l'aigua obtinguda resultà insuficient i es va començar a prospectar la zona d'Avencó.</p> | 41.7886300,2.2580800 | 438353 | 4626574 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 78921 | Camí dels Morts d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-morts-daiguafreda-de-dalt | XVI-XIX | <p>El camí dels Morts és un antic vial que comunicava Aiguafreda de Dalt amb diversos masos que actualment pertanyen al terme de Seva. Entra en terme municipal d'Aiguafreda per l'Afrau, creuant la riera de Martinet fins arribar a Aiguafreda de Dalt. En els darrers anys ha estat ampliat.</p> | 08014-219 | Aiguafreda de Dalt | <p>El camí dels Morts d'Aiguafreda de Dalt era utilitzat pels habitants dels masos de la parròquia d'Aiguafreda</p> | 41.7893000,2.2649900 | 438928 | 4626644 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78921-foto-08014-219-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74023 | Aplec de tardor a Aiguadreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-tardor-a-aiguadreda-de-dalt | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | L'aplec de tardor es celebra a Aiguafreda de Dalt el diumenge més proper a la festa de la Santa Creu. L'acte principal és l'ofici solemne en honor a la Santa Creu, amb cantada dels goigs en honor al Sant Crist. A la sortida es ballen sardanes i es convida als assistents a un vermut. | 08014-94 | Aiguafreda de Salt | L'antecedent de l'aplec de Tardor és la festa del Sant Crist d'Aiguafreda, que fins el 1931 es celebrava el dia del Trobament de la Santa Creu, el 3 de maig. L'any 1931, mossèn Jaume Sunyer va renovar la festa i la va fixar pel segon diumenge de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. Per a l'ocasió, es van editar uns nous goigs. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74070 | Ball de la Varsoviana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-varsoviana | <p>PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.</p> | XIX-XX | Ja no es balla. | <p>La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'</p> | 08014-213 | Aiguafreda i l'Abella | <p>La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneixia com 'la Dansa'. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74035 | Vara dels esquellotaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vara-dels-esquellotaires | Programa de Festa Major, 1952. | XIX | A l'Ajuntament d'Aiguafreda s'hi conserva la vara que s'utilitzava durant les esquellotades. Es tracta d'un bastó de comandament fet de roure amb una arrel d'heura que s'hi embolica. A la part superior hi ha un pom circular. | 08014-106 | Ajuntament d'Aiguafreda. Pl. Ajuntament, 1 | La vara era portada pel 'general' que comandava les esquellotades, un personatge que anava ataviat amb vestit de ratlles vermelles i blanques i un tricorni. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74035-foto-08014-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 74036 | Gegants d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-daiguafreda | LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XX | Els gegants d'Aiguafreda s'anomenen Guifré el Pelós i Baronessa de Cruïlles. El gegant és fet de cartró-pedra i fusta i representa el comte català amb un vestit i capa medievals i una espasa al cinturó. A la mà sosté un pergamí que representen els privilegis que el comte va atorgar als habitants de la vall del Congost. La geganta també és feta de cartró-pedra i fusta i representa la noble del llinatge que habitava el castell de Cruïlles amb un vestit i capa medievals. Porta l'escut de Cruïlles al pit i en una mà sosté un pom de flors. | 08014-107 | Ajuntament d'Aiguafreda. Pl. Ajuntament, 1 | Les festes populars d'Aiguafreda estaven amenitzades per un grup de capgrossos des de la dècada de 1940, que ballaven al so del flaviol d'Albert Cruells i el bombo de Joan Miró. Amb el pas dels anys, els capgrossos van deixar de sortir, de manera que les festes van passar a ser amenitzades pels gegants de les poblacions veïnes. Va ser així fins a la dècada de 1980, quan l'Ajuntament d'Aiguafreda va encarregar-ne uns de propis a la Casa Ingenio. Els gegants Guifré el Pelós i la Baronessa de Cruïlles van ser presentats oficialment el dia 25 de setembre de 1983 a la plaça de l'Ajuntament per l'aleshores secretari municipal, el senyor Albert de Sicília Cruells. Des d'aleshores, surten en les cercaviles de la Festa Major d'Estiu i d'Hivern, així com per la de les poblacions veïnes, sovint acompanyats pels capgrossos. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74036-foto-08014-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 78969 | Font dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellaners-0 | XVIII | No hi brolla aigua i està cobert de vegetació. | <p>La font dels Avellaners està situada sobre una feixa, en una zona on antigament hi havia plantats avellaners. Es tracta d'una mina construïda en el mur de feixa de pedra, que presenta una petita obertura quadrangular amb llinda de pedra. En una cota inferior hi ha una bassa rectangular, excavada del terreny natural amb murs de pedra lligada amb morter.</p> | 08014-267 | Al sud del Saüc | 41.7832300,2.2523100 | 437868 | 4625979 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78969-foto-08014-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78969-foto-08014-267-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74048 | Fons documental de l'arxiu municipal d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-daiguafreda | XIX-XX | L'arxiu municipal d'Aiguafreda està dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental de Granollers. S'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX fins a l'actualitat. En total s'hi conserven 126 metres lineals, entre 932 caixes i 105 caixes de 'manaments'. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, agricultura i medi ambient i col·leccions. També s'hi conserva el fons del Jutjat de Pau d'Aiguafreda. | 08014-119 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C. Olivar, 10. 08402 Granollers | L'Ajuntament d'Aiguafreda va signar el contracte de dipòsit de l'arxiu municipal amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental el juny de 2008. Entre l'octubre i el desembre del mateix any el fons va ser traslladat a l'Arxiu Comarcal, on va ser ordenat, classificat i inventariat per la Núria Tarrés, en Santi Bustos i en Xavier Pérez, personal tècnic de l'arxiu. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 74052 | Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-daiguafreda-de-dalt | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | IX | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El temple va ser consagrat el 5 d'agost de l'any 898 per Gotmar, després que fos erigit per l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós. En la relació de delmes i primícies que se li concedeixen, hi consten diversos vilars i esglésies de la rodalia, pel que l'acta constitueix la primera notícia d'aquests indrets. Per aquest motiu, sovint s'ha considerat el document fundacional de l'Alt Congost.</p> | 08014-123 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. dels Almogàvers, 77. 08002 Barcelona | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 74026 | Tornaboda a les Alzines d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tornaboda-a-les-alzines-davenco | XX | La Tornaboda és un aplec que es celebra a les Alzines d'Avencó, en terme de Tagamanent, com a acte de cloenda de les activitats de la Festa Major d'Estiu d'Aiguafreda. En aquest indret, s'hi celebra un berenar popular i els fa una ballada de sardanes. | 08014-97 | Avencó | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 74043 | Recull fotogràfic de la biblioteca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-fotografic-de-la-biblioteca | XX | A la biblioteca municipal hi ha un recull d'imatges antigues d'Aiguafreda, Sant Martí de Centelles i Tagamanent. Està integrat per fotografies datades entre principi del segle XX i mitjans del mateix segle, la majoria de les quals són el blanc i negre. Entre els indrets retratats, hi trobem la resclosa de la Llobeta, els masos, el turó de Tagamanent, Aiguafreda de Dalt, la plaça Major d'Aiguafreda, carrers del nucli de l'Abella, la colònia Llobeta, les processons, les fonts, etc. | 08014-114 | Biblioteca Municipal d'Aiguafreda. C. del Pont, 13 | 41.7670800,2.2513300 | 437771 | 4624187 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74043-foto-08014-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74043-foto-08014-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74087 | Font de les Acàcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-acacies-0 | XX | Està coberta de vegetació i no hi brolla aigua. | <p>La font de les Acàcies està situada en el marge d'un camp erm. Està constituïda per una estructura rectangular semisoterrada, feta de pedra lligada amb argamassa. En una de les cares interiors hi ha fixat un brollador metàl·lic, d'on actualment no en surt aigua. La font i el seu entorn, que havia estat habilitat amb taules i bancs, estan totalment coberts de vegetació.</p> | 08014-147 | C. Abadessa Emma | <p>El nom de la font té el seu origen en les acàcies que hi ha plantades en la seva proximitat.</p> | 41.7771100,2.2482400 | 437524 | 4625303 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74087-foto-08014-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74087-foto-08014-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73967 | Villa Francisca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-francisca | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | La Villa Francisca és una torre d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici de planta quadrangular amb una torre quadrangular adossada a l'extrem de ponent de la façana de migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La torre presenta quatre nivells d'alçat i té la coberta a quatre vessants. Les obertures de la construcció són d'arc mixtilini, algunes amb guardapols decoratiu i les del nivell superior de menors dimensions i agrupades a mode de galeria. En un extrem de la façana de ponent hi ha adossades unes escales exteriors amb un pilar de pedra amb decoració vegetal que condueixen a una porta d'entrada, situada a tramuntana. En aquesta darrera façana hi ha adossat un cos poligonal habilitat com a terrassa transitable a la part superior. La façana de migdia presenta dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc rebaixat, ceràmics a la planta baixa i arrebossats al pis. Els pòrtics de la planta baixa, on hi ha un portal d'accés, estan tancats amb reixat de forja. Les façanes de ponent i llevant estan rematades per un notable capcer sinuós decorat als extrems amb fulles d'acant. El ràfec està acabat amb cabirons i la coberta de la torre presenta ceràmica vidriada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra, així com esgrafiats vegetals al capcer de ponent i a la torre, on hi consta respectivament 'ANY 1906', 'VILLA FRANCISCA' i un rellotge de sol. A la planta baixa s'hi conserven diversos elements decoratius modernistes, com són els vitralls i obertures amb motius florals, la barana forjada de l'escala, els paviments de mosaic i la llar de foc. La casa està envoltada per un jardí ampli, on s'hi conserva la portalada original i una casa-masoveria. | 08014-28 | C. Abadessa Emma, 16 | La va fer construir el sr. Ignasi Font, qui va cedir-la a la Congregació de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret després de la Guerra Civil. Aleshores passà a ser coneguda com 'El Pilar' i es destinà a l'acolliment de nenes desvalgudes. Més tard, es destinà a casa d'exercicis espirituals. Després d'estar uns anys desocupada, l'any 2007 va ser reformada per utilitzar-se com a casa de colònies. | 41.7782100,2.2490800 | 437595 | 4625424 | 1906 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Rafael Sorarrain Milans del Bosch | També es coneix com la Casa de les Missioneres de Natzaret, Can Font, la Torre Llobeta o el Convent de la Llobeta. | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74124 | Font de Ca la Curta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-curta | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | <p>La font de Ca la Curta està situada davant d'aquesta casa, adossada en un mur a l'altre costat del carrer. És una construcció quadrangular de maó, que s'obre a la part central en arc de mig punt. Aquí hi ha fixada una aixeta metàl·lica, per on cau l'aigua fins a una pica de formigó. El coronament de l'estructura és esgraonat, amb un fris decoratiu de rajola blava.</p> | 08014-184 | C. Avencó | <p>La font estava situada en un pati del qual tenien cura els veïns més propers. L'obertura del carrer va fer que s'hagués de col·locar en el lloc actual.</p> | 41.7656800,2.2537500 | 437971 | 4624030 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74124-foto-08014-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74124-foto-08014-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com la font de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml