Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92960 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balsareny | XIX-XXI | <p><span><span><span>Fons documental de l’Ajuntament de Balsareny que es conserva en tres sales a la planta superior de l’edifici consistorial. Les sales estan equipades amb prestatgeries i calaixos convencionals. L’arxiu aplega els fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest arxiu fou objecte d’una primera ordenació i classificació pels volts de 1990, quan es va impulsar la figura de l’arxiver ambulant per part de la Diputació de Barcelona. Actualment es troba en procés per entrar a formar part de la Xarxa d’Arxius Municipals d’aquesta mateixa institució. Aquest 2022 s’adjudicarà el contracte per dur a terme una actualització de l’arxiu i, posteriorment, una tasca d’ordenació i classificació, amb l’elaboració de corresponent inventari. </span></span></span></p> | 08018-325 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 | 41.8633700,1.8770200 | 406798 | 4635216 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92960-ajuntament-arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92960-ajuntament-arxiu-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 93145 | Col·lecció de fotografies de mossèn Bajona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-mossen-bajona | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Col·lecció de fotografies donades per mossèn Joan Bajona a la Biblioteca de Balsareny i conservades en aquesta institució. Consta d’unes 1.000 diapositives i un conjunt no gaire extens de fotografies, en blanc i negre i en color. Són imatges preses els anys que mossèn Bajona va estar de rector a Balsareny (entre 1978 i 1990) i tracten sobre temes relacionats amb el poble, com la Festa dels Traginers o la Festa Major. La majoria d’aquestes imatges estan escanejades i són consultables presencialment des de la biblioteca.</span></span></span></p> | 08018-353 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Posteriorment ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts. El 28 de maig de 2013 mossèn Bajona va donar a la Biblioteca de Balsareny el seu fons de fotografies.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8648127,1.8739881 | 406549 | 4635379 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93145-biblioteca-colleccions-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 93147 | Fons bibliogràfic Pere Casaldàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-pere-casaldaliga | XX-XXI | <p><span><span><span>Fons de la Biblioteca de Balsareny dedicat al bisbe Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny. Precisament aquesta biblioteca porta el seu nom. Entre els prestatges de les sales de consulta hi ha una petita secció que conté bona part de l’extensa bibliografia dedicada a Pere Casaldàliga o escrita per ell. Hi trobem biografies, llibres d’assaig i pensament, llibres de divulgació infantil i contes, cintes de vídeo i CDs. Així mateix, el fons consta també d’una recopilació de retalls de premsa i notícies referides a l’activitat d’aquest balsarenyenc de projecció internacional. Es guarden en sis caixes, que van des de 1980 fins a 2017. S’hi inclou una carta dedicada a la bibliotecària. </span></span></span></p> | 08018-354 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Pere Casaldàliga Pla (Balsareny, 1928 - Batatais, Brasil, 2020) ha estat un personatge d’una gran rellevància i projecció internacional. Va néixer a la casa número 10 de la plaça Ricard Viñas, en una família pagesa que tenia una petita granja de vaques darrera la casa. De jove ja sentí la vocació religiosa i estudià al seminari dels claretians de Vic. Fou ordenat sacerdot i exercí, dins de la comunitat dels claretians, a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Més tard es traslladà al Brasil, on fou bisbe de la Prelatura territorial de Sâo Félix, a l’estat de Mato Grosso. Va abraçar la teologia de l’alliberament i ha estat reconegut internacionalment com un gran defensor dels drets de les persones menys afavorides i de les comunitats indígenes. Entre molts altres premis, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, amb el Premi Internacional de Catalunya i fou candidat al premi Nobel de la Pau. A Balsareny han estat múltiples els actes de reconeixement que se li han dedicat en els darrers anys.<span>És fill predilecte de Balsareny i, entre 2021-2022, l’Ajuntament ha fet el procés per dedicar-li el nom de la plaça que abans es coneixia com a Montserrat i ara és la Plaça Pere Casaldàliga.</span></span></span></span></p> | 41.8647400,1.8739700 | 406547 | 4635372 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92819 | Sardana Records Balsarenyencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs | XX | <p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-281 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p> | 41.8634000,1.8768900 | 406787 | 4635220 | 1957 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Albertí Busquets (compositor) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 92822 | Goigs de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc-0 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es canten a l’església parroquial per la festa major de Sant Marc, que és patró del poble. Abans d’acabar la missa solemne es reparteixen còpies dels goigs a tots els assistents i, tot anant a venerar les relíquies del sant, es canten. L’edició consultada, pertanyent ja al segle XX, duu per títol “Goigs de Sant Marc, patró menys principal de la parròquia de Balsareny”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a la protecció sobre el poble de Balsareny: “Si l’enemic ens empeny / pels camins de perdició, / als devots de Balsareny / guardeu en tota ocasió. / Per eix poble que us implora / vetlleu en qualsevol part”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També esmenten les facultats atribuïdes al sant com a protector contra tempestes i llamps: “Pedra i llamps en la tempesta / detureu desde l’Empir; / guardeu-nos de fam i pesta, / i quan fem l’últim sospir / per Vós traspassem la vora / del celestial llindar”.</span></span></span></p> | 08018-284 | Església parroquial de Santa Maria de Balsareny. Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant ha esdevingut la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble, i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donava a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc (el 25 d’abril). La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta tradició, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p> | 41.8632200,1.8779600 | 406876 | 4635198 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografia de Lluís Boixadera | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 92823 | Goigs de la Mare de Déu del Castell de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-castell-de-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església del castell de Balsareny. L’edició consultada (de 1890) duu per títol “Goig de la Mare de Déu del Castell de Balsareny. Pla de Baiges – Bisbat de Vich, propietat dels Senyors Marquesos d’Alós y de Llió, barons de Balsareny”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a l’origen de la imatge de la Mare de Déu que es venerava en aquesta església: “D’Itàlia foreu portada / Fins aquest famós castell, / Ahont sou molt venerada / Tant del jove com del vell” (...) De Carrara l’marmol fi / Ab s’angélica blancura / Se veu replandir aquí / En esta vostra figura”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També s’esmenta la tradició de miracles atribuïts a aquesta marededéu: “Los miracles qu’heu obrat / o tenen ponderació, / Aquí tot hom ha trobat / Favor, consol, protecció” (...) Del castell fins la campana / Cert dia vos alabá / Puig per ordre soberana / Per sí sola ella tocá: Arxivat de Balsareny / Consta així en la rectoria”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, els goigs posen de relleu la protecció de la Verge al poble de Balsareny i als senyors del castell en particular: “De Balsareny, Vèrge pura, / Socorreunos ajudarunos; / En mitj tota desventura / Protegiunos, amparaunos” (...) “Aydau piadosa als Senyors / D’aquest castell propietaris, / No’ls negueu vostres favors / Deslliuraulos de contraris, / Daulos salaut, y amorosa, / Santa mort, quant hora sia”.</span></span></span></p> | 08018-285 | Església de Santa Maria del Castell de Balsareny. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta al segle XVII amb marbre de Carrara. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.</span></span></span></p> | 41.8703700,1.8818000 | 407205 | 4635988 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’edició consultada fou impresa a la “Estampa La Academia” de Barcelona, Ronda Universitat, 6, l’any 1890. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 92924 | Festa dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-traginers | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). <em>La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig</em>. Ajuntament de Puig-reig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Festa centrada en el món dels traginers i del transport tradicional, especialment el tragí (és a dir, el transport a bast) que és una versió actualitzada de l’antiga celebració dels Tres Tombs. A Balsareny aquesta festa fou recuperada i potenciada a la segona meitat del segle XX, declarada festa tradicional d’interès nacional, i és indiscutiblement l’esdeveniment més destacat i amb més projecció del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Festa dels Traginers es celebra sempre el diumenge de sexagèssima, la setmana abans del Carnestoltes, cap a mitjans de febrer. El seu nucli central és la cavalcada i els elements derivats de la celebració de Sant Antoni Abat, sobre els quals s’hi han anat afegint en els últims anys un gran nombre d’activitats complementàries. La Cavalcada dels Traginers té lloc el diumenge al matí al sector al voltant de la carretera. Encapçala la comitiva el banderer i els dos cordonistes (escollits entre famílies del món rural o persones estretament vinculades a la festa) els quals van acompanyats dels protagonistes d’un casament (la núvia, el nuvi i el dot). Tots aquests <span>formen part del grup que s’anomena “de bonic” i que amb</span> cavall <span>o mula presideixen la desfilada. Al seu darrera </span>desfilen una llarga corrua de cavalleries guarnides amb els arreus típics de traginer, i al darrera tots els grups folklòrics i els genets que participen a les curses. A la tarda es fa la típica Cursa del Castell, amb participació de cavalls, mules, ases i ponis en un circuit habilitat al camí o pujada del Castell. També es fa el tradicional Joc de les anelles, de reminiscències medievals. Durant el dia diversos grups locals i forans ambienten els carrers amb exhibicions folklòriques i ballades populars. Entre els grups locals cal destacar els bastoners i el ball de la faixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les activitats complementàries cal esmentar el concurs de fotografia, d’àmbit nacional, que des de 1970 premia les fotografies més artístiques sobre el poble de Balsareny i la seva festa. Des de 1970 s’efectua una Demostració de l’elaboració artesana del porc, que és una exhibició comentada de tot el procés tradicional d’elaboració i aprofitament de la carn de porc. Des de 1973 a primera hora es fa la Torrada del Traginer, i els visitants més matiners són obsequiats amb un desdejuni típic amb torrades, cigrons i botifarres fetes en unes fogueres. Des de 1977 la Taverna del traginer recrea l’ambient d’una vella taverna de poble on es pot degustar vi bo de la bóta del celler. Serveix per ajudar a finançar la festa mitjançant un segut de jocs, com la roda del traginer o la roda del vi. Des de 1984 en l’àmbit del Rebost hi ha instal·lada una Botiga de ceràmica, on es pot adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. La Ferrada i esquilada del bestiar (des de 1985 i 1988) és una demostració de com s’esquila i es ferra una cavalleria. Des de 1988 es fa el Correfoc del traginer, el dissabte al vespre, i el divendres un Correfoc infantil. La Ruta del traginer (des de 1992) és un itinerari lúdic per diverses tavernes, al ritme de les gralles i els tabals. El Mercat del Traginer és una fira d’artesania i productes naturals en la qual la comissió de la festa també munta la seva parada per oferir articles de record de la festa, com la gorra, mocadors o draps de cuina entre d’altres. També s’organitzen concerts de música i balls de nit: el divendres per als més joves i el dissabte. Des de 2011 es fa un homenatge cada dos anys en reconeixement a un Traginer d’honor, el qual desfila en la cavalcada i participa en altres actes públics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys s’han introduït diverses activitats adreçades als més petits i als joves. En l’anomenat “Traginer a l’escola” són escollits entre alumnes de 6è curs el banderer i els cordonistes joves. Des del 2015 té lloc el dissabte una Cavalcada jove, en format més petit que la de diumenge. Així mateix, després del Joc de les anelles comencen els Traginers petits, en el qual els infants menen els seus ruquets juntament amb la comitiva d’autoritats i membres de la Comissió dels Traginers, i tot seguit procedeixen a la inauguració de la Taverna, l’exposició de fotografia, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Darrerament durant la Cavalcada es recrea també part d’una cerimònia nupcial tradicional, quan el Banderer i cordonistes van a buscar una núvia a casa seva i, acompanyada pels abanderats, van a buscar el nuvi, que espera pacientment la seva arribada juntament amb els participants de la Cavalcada. L’any 2017 els nuvis van ser una parella real, amb els seus familiars, padrins i acompanyants. Des d’aleshores s’ofereix aquesta possibilitat als nuvis que ho vulguin sol·licitar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, fora de programació de la diada i durant les festes nadalenques s’organitza el Quinto del traginer, un joc que serveix per finançar les primeres despeses i que, al mateix temps, recorda i anuncia que està a punt d’arribar la festa. Uns dies després de la festa s’organitza la Ruta de les Mules, un raid hípic a cavall per indrets de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa l’organitza la Comissió <span>Festa dels Traginers, que és formada per gent de diferents edats del municipi i que col·labora amb l’Ajuntament en tot el muntatge de l’esdeveniment.</span></span></span></span></p> | 08018-307 | Nucli urbà de Balsareny (especialment sector al voltant de la carretera) i altres indrets del poble. | <p><span><span><span>Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.</span></span></span></p> | 41.8640900,1.8741700 | 406563 | 4635299 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img340705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341553.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi Sarri | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93186 | Festa Major de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marc | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span>Festa Major de Balsareny que se celebra en honor de sant Marc, patró del poble, el qual segons una tradició va acabar amb una epidèmia de pesta que delmava la població. La festa, que es celebra entorn del 25 d’abril, conserva com a element més tradicional i emblemàtic el repartiment del panellet de Sant Marc a la sortida de missa. Com també es feia en altres poblacions, aquests panellets beneïts es guarden a les cases i se’ls hi atribueixen efectes beneficiosos, especialment contra els temporals. En la missa que es fa en honor a aquest sant també se’n veneren les relíquies i s’hi canten els goigs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre dels actes característics de la diada són el Ball de bastons i el Ball de la faixa, a càrrec de l’esbart dansaire local. També hi participen els Gegants i gegantons, així com els Grallers de Balsareny. La festa compta també amb el seu pregó, un gran repic de campanes, sardanes, espectacles per als infants, teatre, proclamació de la pubilla i diversos concursos i celebracions esportives. També es pot visitar l’exposició de fotografies del concurs de la Festa dels Traginers.</span></span></span></p> | 08018-365 | Plaça de Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny | <p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant va esdevenir la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donaven a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc, el 25 d’abril. La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels panellets de Sant Marc, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p> | 41.8630500,1.8775200 | 406839 | 4635180 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img343727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-festa-major-cartell-1929.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi SarriEl Grup de Memòria de Balsareny Educa ha digitalitzat bona part dels cartells de la Festa Major que es conserven. Es poden consultar per internet al seu web, en el link que indiquem a la bibliografia. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93187 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-9 | <p><span><span><span><span>AMBRÓS MANZANO, Ferran. <em>Colla de Bastoners de Balsareny</em> (treball de recerca escolar, Institut Llobregat, Sallent; tutora: Maria Estruch).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 27-28, 159, 179-184.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HARO SOTOCA, Josep. <em>El ball de bastons</em> (treball de recerca escolar, IES Llobregat; tutora: Clara Salvador Pejoan).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Conjunt de balls de la modalitat dels bastoners que es practiquen a Balsareny, molt semblants als que s’interpreten en altres pobles del Bages i en altres comarques, però amb un sabor local distintiu que han anat adquirint al llarg dels anys. Tradicionalment havia estat un ball executat per homes, però des de la dècada de 1960 s’hi van incorporar les dones, que actualment hi tenen un pes important. Els balladors han de ser parells. Cadascun va proveït amb dos bastons i tots junts evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o els dels seus oponents. La característica principal són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana. Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí. Al marge d’aquestes pautes generals, cada colla es caracteritza per alguns elements propis, per exemple en la manera de picar: els bastoners de Balsareny piquen primer amb el bastó esquerre, mentre que a Sallent piquen amb el bastó dret. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la colla de bastoners de Balsareny balla sis modalitats. La Marxa està formada per dos moviments principals: el Quadre, que es realitza un cop, i l’Entrada, que es realitza quatre cops. La Picaceia té dos moviments principals: el quadre, que es realitza un cop, i l’entrada, que es fa dos cops. El Picotí es caracteritza pel fet que els bastons es freguen al terra en el primer moviment, i l’entrada es fa quatre cops. El Rotllet es caracteritza per ser el ball més llarg de la colla i l’únic en què la formació es desplaça, coincidint en el moment en què freguen els bastons a terra. En el Rotllet Nou els passos del ball són els mateixos però la música és totalment diferent. La Draga està formada per tres moviments principals: el quadre, un altre moviment que és el característic de La Draga on els balladors fan passades que recorden el Picotí, i l’entrada. El quadre es realitza un cop i l’entrada quatre. A més, hi ha l’Airosa, que és un ball actualment desaparegut, ja que no el sap gairebé ningú i molta gent que el sabia pràcticament no el recorda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Colla de bastoners té la seva actuació principal per la festa major de Sant Marc. Capitanejada pel portador del banderí, tota la corrua de balladors recorren els carrers del poble en un passa-carrers anomenat Bonjorn. Com és tradicional, els bastoners són presents a l’hora de la benedicció i repartiment del panellet de Sant Marc, que és l’acte més característic de la festa. L’altra actuació destacada és per la Festa dels Traginers. Actualment hi ha una colla per als petits i una colla principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els bastoners de Balsareny compten amb una indumentària pròpia i molt característica, que és la mateixa que es feia servir antigament. Es compon d’uns pantalons blancs, una camisa blanca, una armilla blanca, una faldilla blanca amb vetes de diferents colors penjant a un costat, una faixa vermella, camals amb cascavells marrons, espardenyes de set vetes i el típic barret de la colla, que es porta lligat al coll i penjant a l’esquena (antigament es portava posat al cap), i amb una corbata opcional. La faldilla té un pes important dins la vestimenta a causa de les figures que dibuixen les vetes i fan que cridi l’atenció. Porten dos bastons cada un, llistats amb els colors de la senyera, llevat del banderer, que porta un bastó i l’estendard del grup. </span></span></span></span></p> | 08018-366 | Plaça Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny | <p><span><span><span><span>Es creu que el ball de bastons prové de l’evolució d’un antic ball d’espases grec que representava una lluita d’entrenament entre dos bàndols. La indumentària típica dels bastoners, amb un clar predomini d’un blanc de regust hel·lènic, reforça aquesta idea. A Catalunya la primera referència de balls de bastons és el 1558 a Tortosa. A la primera meitat del segle XIX els balls de bastons es van generalitzar a la zona més al sud. Podria ser que a Balsareny s’introduïssin cap a mitjans del segle XIX. S’ha dit que les músiques dels balls de bastons de Balsareny segueixen la forma de les marxes militars típiques d’aquesta època. Així mateix, dos dels balls (la Draga i la Picaceia) es podrien relacionar indirectament amb fets polítics d’aquest segle. Però de tot això no n’hi ha evidències clares. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigui com sigui, a Balsareny ja hi havia bastoners que ballaven des de finals del segle XIX. Aleshores el professor de música balsarenyenc Florenci Florensa va enriquir el ball de bastons amb la recopilació d’antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn. Els bastoners ja ballaven el 1897, i els anys 1904-1906 se’n parlava com d’una cosa tradicional. Tot i això, cal dir que en el programa de la festa major de l’any 1892 no hi consten. Precisament l’any 1904 en una notícia del diari El Pla de Bages (29-IV-1904), es recull el ball de bastons amb motiu de la festa de Sant Marc. En un principi aquesta era l’única diada en què ballaven els bastoners; més tard ho feien també per la Festa dels Traginers. A la dècada de 1920 els bastoners eren una dansa molt arrelada en la que hi podia participar tothom, sense distincions ideològiques. Després del lapse de la Guerra Civil, l’any 1940 la dansa es tornà a recuperar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1952 Balsareny va acollir un important concurs català de bastoners en el qual hi van participar les colles més importants i que va comptar amb la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany. Una altra data important va ser el 1985, quan es va celebrar la desena trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. La tradició dels bastoners es va renovar quan l’any 1982 es va fundar al Colla Juvenil de Bastoners. Entre els responsables del grup cal ressaltar el paper de Celdoni Santamaria Cortada i, més endavant, el seu fill, Eduard Santamaria Torres.</span></span></span></span></p> | 41.8629600,1.8773400 | 406824 | 4635170 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img343894.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi Sarri | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93189 | Ball de la Faixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-faixa | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 28-29, 159, 183.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Ball tradicional i propi de Balsareny que protagonitzen diversos balladors que van nuant i desnuant les seves faixes. El ballen nou nois que, posats en cercle, van girant sobre ells mateixos mentre conflueixen cap al centre de la rotllana. Quan s’hi han agrupat, lliguen els caps de les faixes i es tornen a obrir, sempre girant, de manera que les faixes es desfan del tot. Quan s’ha obert el cercle queda una gran estrella d’onze faixes blaves i vermelles; cada ballador sosté la seva amb la mà. El capdavanter comença a ballar, alternativament, per sobre i per sota de les faixes, de manera que es va lligant ell mateix fins arribar al mig. Allà posa el cap sobre el nus de les faixes i “fa la figuereta”; és a dir, la vertical, mantenint l’equilibri tant com pot. Quan finalment recupera la posició dreta desfà el seu camí. Un cop deslligat, els altres vuit dansaires, que tota l’estona han anat saltant sobre el seu lloc, tornen a convergir cap al centre tot faixant-se, deslliguen els caps de les faixes i tornen a la posició inicial. Actualment el ball és acompanyat amb una instrumentació per a cobla, obra de Nadal Puig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment les faixes dels balladors són de diferents colors: quatre faixes blaves, quatre de vermelles i la del capdanser és blanca. Abans totes eren vermelles. Els balladors vesteixen camisa blanca i corbata llarga del color de la faixa de cada dansaire. Antigament el ball de la faixa es feia davant de l’ajuntament com ara, però executat pels mateixos bastoners, que després continuaven els seus balls de bastons per tot el poble.</span></span></span></p> | 08018-367 | Plaça de Roc García | <p><span><span><span>Aquesta és una dansa masculina d’origen desconegut que s’havia ballat a principis del segle XX. S’interpretava per Sant Marc, el dia 25 d’abril. Sortint d’ofici i com a obsequi a l’Ajuntament, es ballava davant de la casa consistorial. “Els balladors vestien espardenyes amb set vetes negres, mitjons blancs, camals de cascavells, fets de drap de cànem vermells, amb uns requadrats de fil daurat i, al mig de cada requadre, un picarol. Totes les faixes eren vermelles” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). D’altra banda, la composició i la coreografia del ball s’han datat el 1904, i hi ha qui diu que no es va arribar a ballar mai en públic fins anys més tard. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball es va recuperar a mitjans del segle XX, amb motiu d’organitzar-se un esbart dansaire l’any 1947. Aleshores l’avi Mateu Boixadera va indicar les pautes d’aquest ball tal com el recordava de quan era jove. Entre el mestre Comas, director de l’esbart, i el rector del Mujal es van refer els passos de la dansa i la partitura. D’aquesta manera el dia de Sant Marc es va tornar a ballar aquesta dansa tradicional. Segons alguns folkloristes eminents, com Joan Amades, Aureli Capmany o Joan Comas i Vicens, “es va salvar una dansa totalment desconeguda, única en la seva forma i estil” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). </span></span></span></p> | 41.8631100,1.8773200 | 406823 | 4635187 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344143.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi SarriEl 8 de març de 2022 es va sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la inclusió del Ball de la Faixa en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93211 | Cançó del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-moli | <p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. XI, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 63-64.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició no vigent | <p><span><span><span>Cançó que tradicionalment es cantava i es ballava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages mentre es feia la mòlta en els molins. El folklorista Joan Amades recull aquesta cançó en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, antigament la batuda del cereal i la primera mòlta de la nova collita estaven revestits d’un cert cerimonial. Hi ha diverses cançons conegudes de tema moliner, i segons la visió popular els molins havien estat llocs de ball i de llicència. Les dones eren les que solien encarregar-se de portar el blat a moldre, i mentre esperaven que s’enllestís la mòlta era habitual cantar algunes cançons i ballar. Amades apunta també la possibilitat que aquests balls rituals podien constituir reminiscències d’antics rituals d’aparellament encaminats a afavorir la germinació de les llavors i l’èxit de les collites. La celebració de la primera mòlta podia comportar, doncs, un ritual que es proposava assegurar la prosperitat del conreu per a l’any següent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cançó del molí que es cantava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages deia així: “La filla d’un pobre home se’n lleva de matí, digudí, ga, fa el sac i son arri se’n va cap al molí, digudí, digudà. Moliner planta la mola. Ai, digudà. Si vol moldre bé moldrà (Amades, 1990: 64)”.</span></span></span></p> | 08018-375 | 41.8634200,1.8768900 | 406787 | 4635222 | 08018 | Balsareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-canco-moli.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-traginers-sacs.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 93212 | Cuca Mare de la peresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-mare-de-la-peresa | <p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. IX, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 51, 72.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició perduda | <p><span><span><span>Tradicions orals relacionades amb la tasca del segar que recull el folklorista Joan Amades en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, “a Balsareny diuen que entre les espigues es cria una mena de cuca tan petita que ni s’arriba a albirar, la qual és la mare de la peresa i hom l’anomena així. Al pobre segador que té la mala ventura de topar-la tot segant el fa objecte del seu enuig; li encomana una mena de verí, que hom no sap com treure’s del damunt, que porta mala gana per a fer res i poc delit. Del segador poc delitós hom creu que ha ensopegat aquesta cuca i que l’ha fet objecte del seu atac, del qual no es podrà sostreure en totes les messes, i els companys el fan tema de burles. La peresa només sol campejar pel blat en començar la segada. El renou que mouen els segadors i la masega que es produeix al camp la molesten i se’n va (Amades, 1990: 51)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amades recull una altra creença segons la qual el cant de les cigales fa créixer el blat. Per això no es pot segar mentre les cigales encara canten, perquè el blat va creixent encara una mica cada dia. Però quan paren de cantar és el moment de posar-se a la feina, perquè el blat ja està a punt. Segons Amades, a Balsareny creien que les cigales “canten set dies seguits sense gairebé ni parar per res i després es rebenten, puix que, segons opinió de la gent vella, la sega no podia durar més d’una setmana, i tot el blat que es segava passats els set primers dies no arribava a bona fi i no aprofitava (Amades, 1990: 72)”.</span></span></span></p> | 08018-376 | 41.8633600,1.8770400 | 406800 | 4635215 | 08018 | Balsareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93212-cuca-mare-peresa-cigala.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92034 | Barraca 21837 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21837 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21837)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té tres finestres i un voladís perimetral de pedres planes a unes 25 cm abans d’arribar a dalt de les parets exteriors.</span></span></span></p> | 08018-1 | Sector nord-est del terme municipal | 41.8791300,1.8489300 | 404490 | 4636997 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92034-barraca-21837-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92034-barraca-21837-b.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92035 | Barraca 21838 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21838 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21838</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, amb una doble estança, orientada al sud-est. Es troba molt esfondrada, tot i que encara se’n pot veure una finestra.</span></span></span></p> | 08018-2 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8783200,1.8471500 | 404341 | 4636909 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92035-barraca-21838-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92035-barraca-21838-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92036 | Barraca 21839 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21839 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21839)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud, que es troba esfondrada. Encara s’hi pot veure una espitllera.</span></span></span></p> | 08018-3 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8785100,1.8452400 | 404183 | 4636932 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92036-barraca-21839-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92036-barraca-21839-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92037 | Barraca 21818 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21818 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21818)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té un voladís de pedres planes i, per sobre, una filada de pedres de reforç.</span></span></span></p> | 08018-4 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8773400,1.8450300 | 404164 | 4636802 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92037-barraca-21818-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92037-barraca-21818-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92038 | Barraca 21817 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21817 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21817)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est i actualment esfondrada. Està situada en un lloc on han tallat tots els arbres del voltant.</span></span></span></p> | 08018-5 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8779600,1.8443600 | 404109 | 4636872 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92038-barraca-21817-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92039 | Barraca 21840 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21840 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21840)</span></span></span></p> | XIX-XX | Parcialment esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que es troba en bona part esfondrada. </span></span></span></p> | 08018-6 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8775600,1.8434100 | 404030 | 4636829 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92039-barraca-21840-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92039-barraca-21840-aa.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92040 | Barraca 21836 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21836 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21836)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Al costat hi ha una petita bassa de planta circular i revestida interiorment amb pedra.</span></span></span></p> | 08018-7 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8775100,1.8425700 | 403960 | 4636824 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92040-barraca-21836-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92040-barraca-21836-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92041 | Barraca 21841 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21841 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21841)</span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que té la coberta esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-8 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8785400,1.8423900 | 403947 | 4636939 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92041-barraca-21841.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92042 | Barraca del Clot de la Seuva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clot-de-la-seuva | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13736)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca parcialment esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada cap al nord-est, que es troba parcialment esfondrada. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una construcció adossada, molt malmesa. A l’interior té tres fornícules.</span></span></span></p> | 08018-9 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8765300,1.8325600 | 403128 | 4636726 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92042-barraca-13736-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92042-barraca-13736-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92043 | Barraca 4575 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4575 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 4575)</span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula, que es troba esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-10 | Sector nord-oest del terme municipal. | 41.8727600,1.8171200 | 401841 | 4636325 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92043-barraca-4575-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92043-barraca-4575-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92044 | Barraca 5839 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5839 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5839)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana de fusta i la coberta amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té lleugers esfondraments.</span></span></span></p> | 08018-11 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8751800,1.8571300 | 405165 | 4636549 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92044-barraca-5839-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92045 | Barraca 5840 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5840 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5840)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. A l’interior té tres fornícules raconeres i, en un lateral, una sortida de fums.</span></span></span></p> | 08018-12 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8740400,1.8553800 | 405018 | 4636425 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92045-barraca-5840-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92045-barraca-5840-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92046 | Barraca 5841 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5841 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5841)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-13 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8734300,1.8538600 | 404891 | 4636358 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92046-barraca-5841.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92047 | Barraca 5842 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5842 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5842)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana de pedra i coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-14 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8734700,1.8528900 | 404810 | 4636364 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92047-barraca-5842.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92048 | Barraca 5843 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5843 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5843)</span></span></span></p> | XX | Esfondrament del sostre | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est/nord-est. Té la porta amb llinda de fusta que consisteix en una biga de secció circular. La coberta era amb bigues de fusta i lloses de pedra i es troba parcialment esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-15 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8745400,1.8502900 | 404596 | 4636486 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92048-barraca-5843-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92049 | Barraca 14244 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14244 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 14244)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esllavissada a la paret exterior | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. A l’interior hi ha un banc de pedra.</span></span></span></p> | 08018-16 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8756100,1.8494600 | 404529 | 4636605 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92049-barraca-14244-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92049-barraca-14244-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92050 | Barraca 15514 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15514 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). <span>Web Wikipedra (codi 15514)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> | 08018-17 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8735600,1.8491200 | 404498 | 4636378 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92050-barraca-15514.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92051 | Barraca 13249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13249 | <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 13249)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té un tancat descobert al lateral esquerre.</span></span></span></p> | 08018-18 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8744100,1.8463000 | 404265 | 4636476 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92051-barraca-13249-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92051-barraca-13249-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92052 | Barraca 14507 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14507 | <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14507)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est, que es troba força esfondrada. Tenia la coberta de falsa cúpula. Té la particularitat que està feta amb petites pedres planes.</span></span></span></p> | 08018-19 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8733600,1.8446100 | 404123 | 4636361 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92052-barraca-14507.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92053 | Barraca 14508 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14508 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14508)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que es troba pràcticament esfondrada. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra.</span></span></span></p> | 08018-20 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8737600,1.8439300 | 404067 | 4636406 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92053-barraca-14508.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92054 | Barraca 25461 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25461 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2022). Web Wikipedra (codi 25461)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est, parcialment esfondrada. La porta era més ample i es va enxiquir amb posterioritat. Possiblement la coberta era lleugera, amb bigues de fusta. Té un dipòsit exterior a terra que recollia l’escorrentia del pendent. </span></span></span></p> | 08018-21 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8737400,1.8364100 | 403443 | 4636412 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92054-barraca-25461-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92054-barraca-25461-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92055 | Barraca 23868 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23868 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2021). Web Wikipedra (codi 23868)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada irregular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula, molt plana i parcialment ensorrada. A l’interior té una fornícula i dues finestres.</span></span></span></p> | 08018-22 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8714900,1.8385100 | 403614 | 4636160 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92055-barraca-23868-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92055-barraca-23868-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92055-barraca-23868-c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92056 | Barraca 23261 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23261 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23261)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca amb planta irregular, més o menys en forma de ferradura, de factura poc acurada i orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana de pedra i la coberta és de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-23 | Sector oest del terme municipal | 41.8692700,1.8394800 | 403691 | 4635913 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92056-barraca-23261-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92056-barraca-23261-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92057 | Barraca 3812 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3812 | <p><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3812)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta irregular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-24 | Sector oest del terme municipal | 41.8685500,1.8334200 | 403187 | 4635840 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92057-barraca-3813.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92058 | Barraca 3814 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3814 | <p><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3814)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Conserva restes d’un ràfec de pedres planes volades.</span></span></span></p> | 08018-25 | Sector oest del terme municipal | 41.8655700,1.8315800 | 403030 | 4635511 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92058-barraca-3814.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92059 | Barraca 23220 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23220 | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda planta i la coberta de falsa cúpula. A l’interior té una fornícula.</span></span></span></p> | 08018-26 | Sector oest del terme municipal | 41.8647600,1.8323000 | 403089 | 4635420 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92059-barraca-23220.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92060 | Barraca 23221 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23221 | <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23221)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un voladís de pedres planes a la coberta.</span></span></span></p> | 08018-27 | Sector oest del terme municipal | 41.8642200,1.8345700 | 403276 | 4635357 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92060-barraca-23221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92060-barraca-23221-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92061 | Barraca 3813 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3813 | <p><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3813)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al nord. Té porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula, amb restes d’un ràfec de pedres planes volades.</span></span></span></p> | 08018-28 | Sector oest del terme municipal | 41.8635400,1.8311900 | 402995 | 4635286 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92061-barraca-3813.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92062 | Barraca 21896 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21896 | <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21896)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondra | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula, amb restes d’un voladís. Els muntants del portal són fets amb pedres molt grosses i planes. </span></span></span></p> | 08018-29 | Sector oest del terme municipal | 41.8574100,1.8237200 | 402365 | 4634614 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92062-barraca-21896-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92062-barraca-21896-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92065 | Barraca 10125 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10125 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 10125)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament al sostre | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i una finestra.</span></span></span></p> | 08018-30 | Sector oest del terme municipal | 41.8612800,1.8380800 | 403563 | 4635027 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92065-barraca-10125-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92065-barraca-10125-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92066 | Barraca 23182 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23182 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23182)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i el sostre esfondrat.</span></span></span></p> | 08018-31 | Sector oest del terme municipal | 41.8601700,1.8381200 | 403565 | 4634904 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92066-barraca-23182-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92067 | Barraca 23183 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23183 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23183)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. A un costat hi ha un abeurador.</span></span></span></p> | 08018-32 | Sector oest del terme municipal | 41.8600900,1.8370900 | 403479 | 4634896 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92067-barraca-23183-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92068 | Barraca 23998 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23998 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23998)</span></span></span></p> | XIX-XX | Lleuger esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08018-33 | Sector oest del terme municipal | 41.8577800,1.8291500 | 402817 | 4634649 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92068-barraca-23998-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92068-barraca-23998-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92070 | Barraca 23997 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23997 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23997)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-34 | Sector oest del terme municipal | 41.8567800,1.8284600 | 402758 | 4634538 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92070-barraca-23997-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92071 | Barraca 19536 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19536 | <p><span><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19536)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esllavissament; llosa de la cúpula parcialment desfalcada | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-35 | Sector oest del terme municipal | 41.8505200,1.8389800 | 403622 | 4633831 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92071-barraca-19536-aa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92071-barraca-19536-a.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92072 | Barraca 23625 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23625 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23625)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, de dimensions força grans i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra. El sostre ha estat restaurat amb uralita. </span></span></span></p> | 08018-36 | Sector central del terme municipal | 41.8673900,1.8609800 | 405473 | 4635680 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92072-barraca-23625-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92073 | Barraca 23628 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23628 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23628)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat i cobert amb plàstics i uralita | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Està situada als Solells de Fucimanya. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-37 | Sector central del terme municipal | 41.8678800,1.8594400 | 405346 | 4635736 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92073-barraca-23628-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92074 | Barraca 23626 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23626 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23626)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta de llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra.</span></span></span></p> | 08018-38 | Sector central del terme municipal | 41.8674600,1.8580500 | 405230 | 4635691 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92074-barraca-23626-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/