Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
92291 Barraca 22843 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22843 <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep. Web Wikipedra (codi 22843)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al sud/sudoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És de molt petites dimensions i de factura tosca, però ben conservada.</span></span></span></p> 08018-171 Sector nordest del terme municipal 41.8789500,1.9034300 409012 4636918 08018 Balsareny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92291-barraca-22843-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92799 Graveres de l'Alou https://patrimonicultural.diba.cat/element/graveres-de-lalou <p><span><span><span>COMELLAS, Jordi. 'L'Ajuntament de Balsareny vol que l'ullal de mamut es quedi al poble', <em>Regió 7</em> (8 maig 19?).</span></span></span></p> <p><span><span><span>AGUSTÍ, J (1992). Memòria sobre la recuperació d'un fragment de defensa de Elephantidae (gen. et sp. indet.) a la Gravera d'Alou (Balsareny, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 849.</span></span></span></p> Troballa esporàdica en una gravera que es troba en ús <p><span><span><span>Jaciment paleontològic situat en una gravera on l’any 1992 s’hi va recollir un ullal de mamut que podria tenir una antiguitat d'entre 15.000 i 70.000 anys, ateses les característiques del terreny. Es tracta d’una troballa aïllada, sense cap més resta d’animal. L’ullal, que es troba escapçat per ambdós extrems, té una longitud que no sobrepassa els dos metres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que l’animal no va morir en aquest indret, sinó que fou arrossegat per les aigües del riu i les seves restes es van anar disseminant per tot el curs del Llobregat. Es tracta d'un exemplar de 'mamuthus', que va viure a l'època del Quaternari recent i que va desaparèixer de la terra fa uns 12.000 anys, però no se’n pot precisar l'espècie exacta.</span></span></span></p> 08018-266 Sector sudest del terme municipal 41.8542000,1.8839500 407360 4634190 08018 Balsareny Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92799-graveres-alou-4.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L’any 1992 amb motiu de la troballa es va portar a terme una intervenció d’urgència que va comptar amb la participació d’Àngel Galobart Lorente, Francesc Porta Torras, Jordi Agustí Ballester i Josep Biosca Munts. L’ullal es va dipositar, en estudi, a la Universitat Politècnica de Manresa, on el personal del Servei de Paleontologia va fer les tasques de restauració i consolidació. 123 1792 5.3 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
93197 Espai natural del riu Llobregat a Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-riu-llobregat-a-balsareny <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1997). <em>Guia d’espais d’interès natural del Bages</em>. Centre d’Estudis del Bages; Institució Catalana d’Història Natural, Manresa, p. 179-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PRAT, Isidre (2009). “Inauguració de l’itinerari a l’espai natural del riu Llobregat al seu pas per Balsareny”, <em>Sarment</em>, núm. 382 (juliol-agost 2009), p. 3-4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 9-16.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ECAFIR SL. “Resclosa de la Séquia de Manresa”, Inventari de zones humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Codi 08000702. Enllaç a internet: <a href='///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf'>file:///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf</a> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Espai d’interès natural a l’entorn del riu Llobregat al seu pas pel terme de Balsareny que compta amb indrets d’una gran bellesa paisatgística i amb elements d’interès geològic, botànic, faunístic i arquitectònic. Per bé que la intervenció humana hi ha estat present des de temps antics, per exemple al segle XIV amb la construcció de la resclosa i la Séquia de Manresa, i al segle XIX amb les diverses rescloses, canals i fàbriques de riu, tots aquests elements en general es troben ben integrats en un entorn que ha mantingut les seves característiques més autèntiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als espais més propers al riu hi trobem un interessant bosc de ribera molt ben desenvolupat. <span>Es tracta bàsicament d'una verneda (un tipus d’hàbitat declarat d’interès per la Unió Europea) on hi trobem també pollancres, àlbers, salzes o freixes, a més d’un sotabosc de lianes. Cal destacar que en el tram entre Sant Esteve, la Rabeia i fins la resclosa dels Manresans hi ha l’única representació de verneda ben constituïda al Bages. </span>Més enrere trobem algun roure de dimensions imponents, com el que es troba prop de l’església de Sant Esteve. També és molt destacable el bosc d’Aurons que ha crescut aigües avall de la resclosa de la Séquia i que és un dels punts més interessants. Hi podem veure aurons blancs, aurons negres, blades, avellaners i boix grèvol. Malauradament, en els darrers anys els aurons han anat quedant isolats per la competència d’altres espècies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de la Séquia, que comença a la Resclosa dels Manresans i s’adreça en direcció sud, és excel·lent per fer-hi una passejada i contemplar la massa arbòria que s’alça entre el riu i el canal, mentre que al costat de ponent s’estén una barrera de cingles abruptes i rocallosos formats per gresos. És molt recomanable visitar aquesta zona a la tardor, quan les fulles dels aurons i blades agafen uns colors daurats i vermellosos. És fàcil sentir i veure-hi diverses espècies d’ocells, com el rossinyol, la merla les mallerengues o el pit-roig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’un punt de vista geològic, són destacables els cingles que ha creat l’acció erosiva del riu. En les seves escletxes s’hi refugien el duc, el mussol banyut o els rat-penats, i a vegades també hi reposa l’àguila calçada o l’aligot, mentre que als arbres hi trobem l’òliba, el mussol comú, el picot o el gamarús. Sobre la resclosa de la Séquia s’hi pot veure una curiosa formació geològica anomenada <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) que és el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts del cingle. Els més resistents, com les lloses de gres, han quedat a la part alta com si fossin els barrets d’unes columnes </span></span></span></p> <p><span><span><span>La combinació d’hàbitats i la tranquil·litat de la zona fa que s’hi trobi una gran quantitat d’espècies animals. Al riu hi viuen la bagra, la truita, la carpa i el barb cua-roig. Entre els mamífers hi trobem el toixó, la fagina, la geneta, la guineu, el conill i sembla que també la llúdriga. Darrerament els senglars hi són ben visibles, com també els cabirols. Entre les aus destaquen el bernat pescaire, el blauet, la xivitona, els ànecs collverd i els rapinyaires diürns i nocturns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Resclosa dels Manresans s’hi ha habilitat un petit observatori d’aus equipat amb un plafó que permet identificar les diferents espècies que fan parada en aquesta zona humida creada entorn de l’eixamplament del riu per la resclosa.<span> Vora la resclosa hi ha una petita illa totalment coberta pel bosc de ribera que dona bon refugi a animals hivernants. Hi poden fer muda amb tranquil·litat i fins i tot nius i caus</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny, s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa. És un bon lloc per contemplar les estructures geològiques de les <em>dames coiffées </em>i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat, que en aquest punt descriu un suau meandre.</span></span></span></p> 08018-368 Sector central del terme municipal 41.8689300,1.8846100 407436 4635825 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-vista-t-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-36.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-8-llobregat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-sequia-tram-resclosa-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-zona-humida-observatori-aus-plafo.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Ruta d’interès natural senyalitzada que compta amb elements informatius, a més d’un observatori del paisatge i un observatori d’aus.Informació facilitada per Sergi Fonseca 2153 5.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
93204 Dames Coiffées https://patrimonicultural.diba.cat/element/dames-coiffees <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 132.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt. Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans. Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats. De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient. Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota. En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat. Com que l’accés és una mica difícil, les <em>dammes coiffès</em> també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les <em>dames coiffées</em>. És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera. Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.</span></span></span></p> 08018-373 Sector central del terme municipal 41.8700600,1.8833100 407330 4635952 08018 Balsareny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-mirador-zona-humida-dammes-coiffes-plafo.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2153 5.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92445 Pontarró de Vilafruns https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-vilafruns <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> ***XVIII-XIX o XIX-XX <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat prop de l’antiga masia i fàbrica de Vilafruns. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> 08018-189 A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, podria ser el que popularment s’anomena pontarró de Vilafruns (de la fàbrica de Vilafruns o de la masia de Vilafruns) i que, segons Carreté (2010: 108) està documentat en el mapa de la Séquia fet per Marià Potó l’any 1867 (Arxiu d’Aigües de Manresa). Permetia accedir a la masia i a la fàbrica. Podria tractar-se d’una obra dels segles XVIII o XIX. Antigament a l’alçada d’on hi ha la masia i la fàbrica la Séquia passava per un traçat més oriental (al llarg d’uns 150 m), gairebé a tocar de la masia. L’any 1920 encara feia aquest traçat, i posteriorment es va canviar per l’actual.</span></span></span></p> 41.8432200,1.8790100 406934 4632977 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92445-pontarro-6-vilafruns-b.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92919 Serrat de Soldevila https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-soldevila <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 132.</span></span></span></p> II-I aC Estat del conservació del jaciment desconegut, probablement força arrasat <p><span><span><span>Jaciment d’època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic en superfície. Es troba ubicat en un turó emboscat i força estratègic, prop de l’actual Colònia Soldevila d’on pren el nom. El turó queda encinglerat sobre el Llobregat de manera que domina bona part de la vall del riu. És un turó escarpat per la banda de llevant i migdia, mentre que per la part de ponent té un accés fàcil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La topografia del lloc i la dispersió dels materials trobats en superfície suggereixen que l’assentament podria tenir una extensió considerable, d’uns 2.000 metres quadrats aproximadament. S’hi poden distingir dues parts: el turó pròpiament dit i una plataforma situada a la banda de solei (a migdia), actualment terrassada per les feixes d’antigues vinyes. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica el 2010 i també prèviament s’hi va recollir material ceràmic. Concretament, a la part superior del turó s’hi van identificar restes de terrissa comuna. A la plataforma inferior s’hi va recollir material més abundant: ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica feta a mà i campaniana A i B. En base a aquests materials el jaciment es podria situar entre el segle II i I aC, encara que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Per les característiques defensives i estratègiques del lloc es podria pensar en un poblat encastellat o fortificat del tipus oppidum.</span></span></span></p> 08018-305 Sector nord del terme municipal. Prop de la colònia Soldevila 41.8862400,1.8838700 407400 4637748 08018 Balsareny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92919-serrat-soldevila-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92919-serrat-soldevila-1.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 81|80 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92950 Necròpolis de Vilafruns https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilafruns <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). “Santa Cecília de Vilafruns (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 126.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1984). “Necròpoli de Vilafruns (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 126-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 88.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>.</span></span></span></p> IX-XV Església destruïda. Necròpolis pràcticament destruïda <p><span><span><span>Restes molt malmeses de la necròpolis medieval que hi havia vora l’església de Santa Cecília de Vilafruns, uns 100 m al sud dels xalets de la colònia minera. Se’n conserva només una tomba, almenys que es pugui detectar a simple vista, mentre que l’antiga església romànica, com la resta de tombes, foren destruïdes amb l’ampliació de la carretera l’any 1984. La tomba conservada és visible en un talús al costat d’un camí i tan sols en queda la llosa superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La necròpolis es va localitzar al costat de les ruïnes de l’església i l’any 1962 fou excavada per Albert del Castillo. Concretament, va exhumar quatre tombes que consistien en fosses excavades a terra, amb lloses de coberta i sense protecció lateral. Tres d'elles tenien el cadàver mirant vers ponent (en direcció a la capella), mentre que l'altre mirava cap a tramuntana. Un dels enterraments (identificat com a tomba A) es distingia dels altres pel fet de tenir una pedra a cada costat del crani, cosa que li donava un aspecte antropomorf. A més, l'esquelet tenia les mans reposant sobre el pit. En la terra que cobria les sepultures s’hi van recollir alguns fragments de ceràmica grisa medieval, que Del Castillo va identificar amb la que es va trobar als forns de Casampons, a Berga. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa l’antiga església, amb anterioritat a la seva destrucció definitiva ja només en quedaven uns munts de pedra que ni tan sols permetien refer-ne la planta.</span></span></span></p> 08018-317 Sector sud del terme municipal. Instal·lacions mineres de Vilafruns <p><span><span><span>El topònim de Vilafruns data del segle XVII i s’ha generalitzat més modernament. La capella ja està documentada l’any 951 com a Santa Cecília de Balsareny; concretament, entre les propietats que en el precepte de Lluís Ultramarí són confirmades al monestir de Santa Cecília de Montserrat. En aquesta època consta també com a depenent d’un altre monestir. Així, l’any 990 en la butlla del papa Joan XV al monestir de Sant Pere de Rodes, entre els béns confirmats apareix “junt al castell de Balsareny i l’església de Santa Cecília amb el seu alou”. Albert Benet (1984: 126) creu que aquesta aparent contradicció podria ser deguda a una redacció deficient de la butlla, en el sentit que Sant Pere de Rodes segurament posseïa un alou prop de l’església, però no l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa Cecília no degué passar de capella rural. No en coneixem més notícies fins l’any 1685, una data en la que consta que encara tenia culte. Més endavant va quedar en ruïnes i així es trobava en el moment en què es van començar a construir les instal·lacions mineres a la dècada de 1930. Més endavant a la colònia minera s’aixecà una nova capella dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels miners. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En fer-se els habitatges de la colònia l’església ja fou mutilada, i en el transcurs d’unes obres al complex industrial es van identificar un seguit de tombes que corresponien al cementiri de la capella. L’any 1962 Alberto del Castillo va excavar quatre tombes de la necròpolis, però el seu treball mai no s’arribà a publicar. Tanmateix, en el volum corresponent de la <em>Catalunya Romànica</em> els arqueòlegs Antoni Daura i Joan Galobart (1984: 126) presenten de manera resumida els resultats que va oferir aquesta excavació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1984, amb motiu d’unes obres d’ampliació de la carretera, es van aterrar definitivament les restes dels murs que quedaven de l’església i també la majoria de tombes de la necròpolis. </span></span></span></p> 41.8426300,1.8785100 406892 4632912 08018 Balsareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92950-vilafruns-necropolis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92950-vilafruns-necropolis-esglesia-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 85 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92829 Necròpolis de Collet del Nado https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-collet-del-nado <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 279.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILLEGAS, Francesc (1982). <em>El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa.</span></span></span></p> VI-VII L'estat de conservació de les tombes és desigual. Algunes força arrasades, altres en relativament bon estat. <p><span><span><span>Necròpolis de cistes d’època medieval, possiblement visigòtica, que està situada al cim d’un turonet amb una situació dominant sobre la vall que antigament es coneixia com a Vall de Ferrans, uns 400 m al NE/E de l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana i de les masies de Sobirana de Ferrans i del Cortès. Per l’altra banda, una 400 m a l’oest de la masia anomenada Collet del Nado. El turonet forma part d’una elevació que es coneix amb el significatiu nom de Serrat dels Morts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un total de sis cistes orientades en la mateixa direcció; és a dir, amb la part del cap mirant cap a llevant. Les tombes són estretes i llargues, lleugerament més amples a les capçaleres i més estretes als peus. El seu estat de conservació és desigual. Les que es troben més ben conservades mesuren entre 1,80 i 1,50 m de llarg. Una encara conserva part de les lloses de coberta. Estan fetes amb lloses gruixudes i d’aspecte sòlid, una tipologia que es sol correspondre amb les cistes d’època visigòtica. A més, segons s’esmenta en alguna publicació (Fernández, 1974) en aquest jaciment s’hi hauria trobat una sivella visigòtica que havia estat exposada al Castell de Balsareny (actualment ja no hi està exposada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot plegat suggereix que es tractaria d’una petita necròpolis d’època visigòtica, possiblement associada a un hipotètic assentament d’aquesta època que es trobaria a la zona on hi ha la masia i l’església de Sobirana. El lloc de La Vall de Ferrans ja està documentat els anys 966 i 967, i l’església el 1154. La Vall de Ferrans fou un dels primers indrets de Balsareny que es va repoblar a l’alta edat mitjana, entorn del segle X.</span></span></span></p> 08018-289 Sector nordoest del terme municipal. 41.8785400,1.8564000 405109 4636923 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-vista.jpg Inexistent Visigot|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Aquest jaciment apareix amb múltiples noms en la bibliografia, cosa que genera certa confusió. Concretament, s’ha denominat Cortès i Sant Ramon de Sobirana de Ferrans, Serrat dels Morts (Serra; Carreté, 2004: 22), o Font de la Roca (Fernández, 1974).Així mateix, Jordi Fernández en la seva guia turística de Balsareny (1995) esmenta la troballa de destrals neolítiques a la Serra d’en Sobirana, que es pot identificar amb aquest mateix serrat, proper a la masia de Sobirana de Ferrans. 87|85 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92804 Castellot https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellot <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 156; 162; 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). ”Santa Creu del Mujal”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 349.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, P.; FLUVIÀ, A. (1976). “Castelladral i esment del castell del Mujal”. Castells Catalans. Volum V. Rafael Dalmau editors. Barcelona, p. 710-715.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOLÓS, Jordi (1997). <em>Els castells de la Catalunya Central</em>. Angle Editorial; Fundació Caixa de Manresa, Manresa, p. 47-71.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). Santa Creu del Mujal, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 1984, 349.</span></span></span></p> VI-X Construcció molt arrasada i les pedres espoliades per furtius. <p><span><span><span>Ruïnes d’una construcció de caire militar que es troben en un turó conegut popularment com el Castellot. Tradicionalment s’han associat al castell del Mujal, tot i que aquesta identitat no es corrobora de manera clara en cap publicació. En realitat, desconeixem l’època concreta d’aquesta possible fortificació. A tall d’hipòtesi, plantegem aquí la possibilitat que es tractés d’una primitiva fortalesa anterior a la repoblació de Guifré el Pilós (és a dir, del segle IX o anterior), que podria ser el precedent del castell del Mujal. De fet, la ubicació precisa del castell del Mujal, documentat des del segle XII, és una incògnita encara no resolta. No podem descartar, però, altres possibilitats, com ara que es tractés d’una fortalesa que no tingui res a veure amb el castell del Mujal, que fos una torre de defensa complementària d’aquest castell, que fos una torre de defensa complementària del castell de Balsareny o que fos d’una altra època. En aquest sentit, totes les possibilitats estan obertes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les ruïnes es troben al turó conegut com el Castellot, però no en el cim sinó en un contrafort que s’allarga cap a ponent i que domina el pas per la vall de la riera del Mujal, amb connexió visual sobretot amb el castell de Balsareny i també amb el castell de Castellnou. Es tracta d’un indret amb una bona defensa natural pels costats sud i oest, amb cingles lleugerament escarpats, i que té un accés suau per la banda de llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció de planta rectangular de la qual se’n conserven els murs fins a una alçada aproximada d’un metre i que té unes dimensions d’uns 13 per 8 metres. Al voltant de tot el seu perímetre no s’hi observa cap porta ni tampoc finestres importants, i l’espai interior no presenta indicis d’haver estat compartimentat. De manera que es configura com un recinte amb característiques de fortificació, força ampli i buit per dins. Aquests murs perimetrals es troben en un estat molt degradat i com si haguessin estat descalçats. De fet, segons informació oral, fa uns anys el parament es conservava en millor estat i amb material petri abundant, i hauria estat espoliat per furtius o bé per un pagès que hi va fer feixes. Actualment els murs presenten un aspecte força atípic, ja que estan fets amb una barreja irregular de terra i pedres, sense morter de calç. Tanmateix, originàriament devien estar revestits amb carreus més o menys treballats, tant per la cara interna com per l’externa. En alguns punts s’insinuen petites obertures que probablement són simples descalços del parament, tot i que puguin semblar espitlleres. La gruixària dels murs no és excessiva, al voltant dels 80 cm. A l’exterior del recinte es troben abundants pedres i mostres d’enderrocs, però cal fer notar l’absència de teules o de material ceràmic evident, i tampoc s’hi veu material d’època moderna o contemporània.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels costats oest i nord s’observen restes d’estructures que podrien correspondre a una possible muralla perimetral o a algun tipus d’element defensiu similar. Es troben a partir dels 5 m de separació respecte de la construcció central i conformen diverses línies concèntriques. Es fa difícil destriar quines parts podrien correspondre a aquesta hipotètica estructura defensiva i quines parts són feixes que, tal vegada, haurien aprofitat estructures preexistents. Un punt que sembla força significatiu es troba a la cara de ponent, per on puja el corriol des de la vall i on es genera una espècie de cambra de planta triangular a partir d’aquests petits murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que hem descrit, aquesta fortalesa no respon en absolut al model habitual de castell de torre que es va generalitzar en època feudal, als segles XI i XII. L’existència d’un gran àmbit sense compartimentacions més aviat fa pensar en un tipus de fortalesa anterior, que tal vegada s’acostaria al concepte de castell-refugi que va predominar a la baixa antiguitat i fins la revolució feudal entorn de l’any 1000. Aquestes fortaleses tenien la funció principal d’acollir en el seu interior tots els habitants de la zona en cas de perill. Un exemple d’aquestes característiques és el jaciment del Serrat de la Cabra d’Or, a Artés. Posteriorment, en una data incerta, tal vegada el castell del Mujal va succeir aquesta primitiva fortalesa, situat en un altre emplaçament més proper a l’actual nucli del Mujal (ja en terme de Navàs). Tanmateix, de moment no disposem de proves que puguin reforçar una mica més aquesta hipòtesi, com podria ser la troballa de material ceràmic. </span></span></span></p> <p> </p> 08018-270 Sector nord del terme municipal <p><span><span><span><span>Sembla que per aquest indret hi passaria un antic camí que seguia la vall de la riera del Mujal. Aquesta riera antigament s’anomenava també dels Traginers, ja que en època moderna hi passava una variant del camí saliner que, des de Cardona, travessava el terme de Navàs i, a l’alçada del Mujal, es desviava per aquesta vall en direcció a Balsareny. Probablement hi havia també un itinerari que seguia una direcció més occidental cap a Sobirana de Ferrans, el castell de Castellnou i vers el pla de Bages. Però no en coneixem gaires detalls.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja hem dit que les ruïnes del Castellot s’han associat, encara que de manera vaga, amb el castell del Mujal. Però l’emplaçament del castell del Mujal s’ha prestat a certa confusió i a hores d’ara encara és una incògnita. De fet, l’església parroquial i el poble del Mujal es troben en terme municipal de Navàs, ja que el termenal entre Navàs i Balsareny passa per aquesta zona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El lloc del Mujal apareix en documents del segle X, i la primera referència és de l’any 938. Alguns historiadors han afirmat que el Mujal estaria inclòs en del terme del castell de Castelladral, dins el qual hauria sorgit un nou castell depenent del primer (BENET, 1984: 349). Tanmateix, Josep M. Badia sosté que el terme de Castelladral mai va ser tan extens i considera que no englobava el terme del Mujal. El castell del Mujal apareix documentat al segle XII, i el primer esment conegut és de l’any 1118, quan les possessions dels comtes de Cerdanya passaren als comtes de Barcelona. En aquella data Ramon Bernat de Castelladral també jurà fidelitat al seu nou senyor, el comte Ramon Berenguer III, pel castell de Muial, i el 1135 continua sent-ne el feudatari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sobre l’emplaçament concret del castell en el Mapa del Patrimoni Cultural de Navàs plantejàvem diferents possibilitats. Una era que, </span><span><span>almenys en el primer moment de la feudalització, estigués situat a dalt del mateix turó on hi ha el poble, ja que es tracta d’un indret dominant, al costat de l’antic Camí Saliner i amb l’església als seus peus. En aquest turó no s’hi aprecia actualment cap indici d’un possible castell, però considerem que és una hipòtesi que no es pot descartar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra possibilitat, que és la que sol acceptar-se com a més probable, és que el castell fos a la masia anomenada la Torre, situada en un turó dominant a l’oest del poble (BADIA, 1988: 162). Es tracta d’un edifici de caràcter senyorial i d’influències renaixentistes que es va bastir en bona part entorn del segle XVI. Fos o no el castell originari, és molt probable que acabés exercint les funcions de domini derivades de l’antic castell, en la línia d’una domus o casa forta, almenys en època baix-medieval. En aquest sentit, l’any 1358 hi ha documentat un tal Bernat de Turri, que era el senyor del castell i que hauria passat el seu nom a la casa. Al segle XIV, el rei Pere III el Ceremoniós vengué la jurisdicció del Mujal als Consellers de Manresa, tal i com va fer amb també amb Castelladral. El 1358 els Consellers de Manresa van revendre la jurisdicció del Mujal a Bernat de Turri, ciutadà Manresà, que el 1362 continua constant com a senyor del lloc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A aquestes dues possibilitats sobre l’emplaçament del castell del Mujal ara hi afegim una tercera variant, que de moment hem de considerar tan sols com a hipòtesi, i és que el castell d’època feudal derivi d’algun tipus de fortalesa anterior a la repoblació de Guifré el Pilós; és a dir, del segle IX o anterior. Aquesta primitiva fortalesa hauria quedat en desús i possiblement en època feudal s’hauria considerat més apropiada una ubicació més al nord, per on passava el ramal principal de camí saliner o <em>strata cardonensis</em>, una ruta que ja està documentada l’any 981 a la zona de Gaià i que feia un recorregut transversal passant per l’actual poble del Mujal en direcció a Navàs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir del segle XIV la senyoria del castell del Mujal derivà cap als senyors de Balsareny. El 1370 els consellers de Manresa, que tenien la jurisdicció de Castelladral, Súria, Castellar i el Saguer, vengueren amb permís reial a Ramon de Peguera i de Bell-lloc la jurisdicció de Santa Creu de Mujal i Massadella. A la mort de Ramon de Peguera passà a la línia segona dels Peguera, de la branca secundària de Balsareny. Des d’aleshores el terme del Mujal sempre anirà lligat als senyors de Balsareny.</span></span></span></span></p> 41.8850700,1.8582200 405270 4637646 08018 Balsareny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-int-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-int-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-ext-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-turo-2_2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Castell del Mujal (així apareix al mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya) 85 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92759 El Castellet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellet <p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. (1984). 'Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs', <em>XXVI Assemblea intercomarcal d'estudiosos. Manresa</em>. Centre d'Estudis del Bages, Vol. I. p.117-118.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SÁNCHEZ, Eduard (1987). <em>El poblament pre-romà al Bages. Manresa</em>. Caixa d'Estalvis de Manresa, p.157.</span></span></span></p> VII-I aC Estat de conservació del jaciment desconegut, possiblement força arrasat. <p><span><span><span>Jaciment d’època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic en superfície. Es troba emplaçat enmig d’un camp de cereal de forma allargada, el qual queda perfilat pel costat nord per un petit serrat. En aquest camp un afeccionat hi va recollir alguns fragments de ceràmica a mà, oxidada i ibèrica pintada. Amb aquestes poques dades és difícil concretar de quin tipus de jaciment es tractaria i quin devia ser el seu emplaçament concret, ja que no es pot descartar que els materials procedissin del petit promontori que es troba pocs metres al nord del camp.</span></span></span></p> 08018-240 Sector nordest del terme municipal. 41.8954300,1.8938500 408241 4638758 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92759-castellet-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92759-castellet-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92759-castellet-jaciment-4.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 81|80 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92978 Necròpolis del Pla de Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-pla-de-vilamajor <p><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140.</span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p> VIII-XI Estat de conservació de les tombes desigual. <p><span><span><span>Necròpolis d’època altmedieval emplaçada en un petit promontori situat 200 m al sudest del mas de les Claperoses, ja a la perifèria de l’anomenat Pla de Vilamajor en el seu extrem oriental. Consta d’unes 9 tombes del tipus cista que es troben repartides a la part alta de turonet, totes orientades en l’eix est-oest. Les tombes són de planta rectangular i protegides per lloses laterals no gaire gruixudes. L’estat de conservació i les mides de les sepultures són desiguals. N'hi ha una que és més petita i podria correspondre a un infant. És probable que a l’entornhi puguin haver més tombes encara no identificades.</span></span></span></p> 08018-334 Sector nordest del terme municipal. Pla de Vilamajor. <p><span><span><span>Aquest tipus de necròpolis pot datar-se de manera aproximada entre els segles VIII i XI. Devia servir als pobladors que hi havia al Pla de Vilamajor en aquest període altmedieval. Més tard, el mas principal de la zona era el de Vilamajor, avui desaparegut. També se’l coneixia com la Coromina de Vilamajor, perquè era propietat del baró de Balsareny. En aquest sector és on hi ha les terres més aptes per a l’agricultura, i és probable que el lloc tingués una tradició de poblament ja des d’època antiga, que tal vegada podria derivar d’alguna vil·la romana, tal com suggereix el topònim de Vilamajor. A partir del segle XI devia estar poblat per diversos masos. El més proper era el mas de les Claperoses, que es troba documentat per primera vegada l’any 1368 però que probablement ja devia existir de molt abans.</span></span></span></p> 41.8880900,1.9042100 409090 4637932 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-1.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 85 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92830 Castell de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-balsareny <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Castell de Balsareny, Santa Maria del Castell de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 116-120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 9-14, 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere; PLADEVALL, Antoni; SABALA, Josep M. (1976). “Castell de Balsareny”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 496-518. (2ª edició: 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS AGULLÓ, Jaume (1974). <em>Història, baronia i Castell de Balsareny.</em> </span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1925). “Senyoriu del castell de Balsareny”, <em>Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages</em>, núm. 91, Manresa, p. 127-131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 27-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier. 'L'art antic a la comarca de Bages. El castell de Balsareny.' <em>Bages</em>, núm. 100. Manresa</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>El Castell de Balsareny</em>. Gràfiques Montañà, Manresa.</span></span></span></p> X-XIX Estructuralment l'edifici es conserva en bon estat, però hi ha algunes estances que es troben en estat precari, mancades d'una tasca d'endreça i documentació dels elements que contenen. <p><span><span><span>El castell de Balsareny es troba situat dalt d'un turó de 420 m d'altitud, a la riba dreta del Llobregat. Constitueix el millor exemple conservat al Bages d’un castell d’origen medieval. Es tracta d'una construcció gòtica del segle XIV que respon al tipus de palau fortificat, el qual s’estructura en una gran mola, de planta pentagonal amb pati interior i coronat per merlets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part baixa correspon a l’obra gòtica originària, mentre que la part alta és fruit de la reconstrucció que s’hi va fer a finals del segle XIX. Totes les façanes presenten unes esveltes finestres gòtiques que són obra ja de la restauració, cal suposar que reproduint més o menys fidelment les originàries. Són finestres coronelles bífores o trífores (és a dir, de dues o de tres columnetes) amb els típics arcs lobulats, i es troben al nivell de la planta noble, mentre que a la part baixa hi ha finestres simples més petites i alguna espitllera. L’entrada és situada a la façana de llevant i consisteix en un portal adovellat. D’aquesta part en surt el camí que voreja el turó pel sud i es dirigeix vers el poble. A mitja alçada del mur de ponent hi trobem una poterna o falsa porta que tenia la funció de permetre, en cas de perill, la sortida de la fortalesa mitjançant una escala de mà. Diversos autors assenyalen la presència de vestigis romànics al castell, que són presents sobretot al mur de llevant i, tal vegada, a la part inferior del mur nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior, al voltant del pati es generen quatre crugies que, a la planta baixa, queden articulades per un seguit d’arcs apuntats diafragmàtics corresponents a l’obra gòtica originària. Els sostres, amb embigats i revoltons de rajoleta, són ja del segle XIX. En aquesta planta hi trobem les dependències del celler, la masmorra, les quadres, l’habitatge dels antics masovers i, a l’ala nord, una cambra més espaiosa i de característiques nobles que s’ha anomenat saló del tinell. Fa 19 per 7,7 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati d’armes és de planta rectangular i en tres de les cares presenta un porxat amb arcs de mig punt a dues plantes. Els arcs del pis inferior són d’arrencada baixa i d’aparença romànica, tot i que deuen ser ja del segle XIV; els del pis superior, més esvelts i amb impostes llises a les arrencades, podrien ser ja renaixentistes, del segle XVI. De dues de les cantonades en baixen unes conduccions que recollien les aigües pluvials de les teulades per emmagatzemar-la a la cisterna que està situada al subsòl, sota el brocal del pou que queda al centre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes escales descobertes a la cantonada porten a la planta superior, on trobem les cambres nobles, que són fruit bàsicament de la restauració de finals del segle XIX. El moblatge actual es va fer després de la Guerra Civil de 1936. La més àmplia és la sala d’armes, a l’ala sud, decorada amb elements de la col·lecció del castell, que consta entre d’altres de mobiliari antic, pintura de diverses èpoques i paper segellat. Hi trobem també diversos dormitoris, un menjador i una magnífica cuina. Són remarcables els sostres, amb uns enteixinats lleugerament diferents a cada cambra. A sobre d'aquesta planta hi ha el camí de ronda vora la teulada, protegit per 45 merlets amb sageteres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte és encerclat per una muralla amb torres cilíndriques als angles feta durant la primera Guerra Carlina (1837). Es tracta d’una infraestructura apta per a l’artilleria, amb uns paraments més barroers que els medievals. Així ho creuen Junyent i Mazcuñan (1984: 117) i la majoria d’autors posteriors. Altres autors (Gasol, Monreal i Martí de Riquer, Planella, Pladevall i Català Roca) havien apuntat la possibilitat que es tractés d’una muralla dels segles XII o XIII, almenys parcialment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja fora del recinte murallat, pel costat de llevant i a un nivell lleugerament inferior trobem la construcció de les cavallerisses, actualment en ruïna i que conserva unes senzilles finestres gòtiques. Uns metres al sud, vora el camí de baixada, es dreça l’església romànica de Santa Maria del Castell de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-290 Sector central del terme municipal <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. En un document del 962 i en un altre de 990 se l’esmenta com a <em>Castrum Balciarenno</em>. Era un castell termenat, i el seu atermenament i repoblació devia tenir lloc entorn de l’any 950, sota el comte de Barcelona Sunyer I en el context de la segona repoblació de pla de Bages. Cal dir que el terme de Balsareny ha tingut diverses variacions al llarg del temps. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle, i amb posterioritat a 1685 es canvià per l’advocació de la Mare de Déu, que es venera en una capella lateral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un primer moment el castell estava sota la custòdia de vicaris comtals, que n’eren els encarregats en nom dels comtes d’Osona, els quals en tenien el domini directe. La família dels vicaris va adoptar el cognom Balsareny i va dominar el castell entre mitjans del segle X i el segle XI. El primer vicari conegut és Guifré de Balsareny (amb una data anterior al 962), el qual sembla que també ho era del castell de Manresa i del de Gaià. Guifré o Guifred va comprar l’any 1009 una casa vora l’església parroquial de Balsareny. Al segle XI, amb l’auge del feudalisme, la funció dels vicaris va tendir a fer-se hereditària i els Balsareny van esdevenir senyors del castell com a feudataris del comte. També posseïen altres castells en terres de frontera, a la Segarra (els de Copons, Veciana, Montfalcó, Tolneu i la Manresana), a més del castell de Castellnou de Bages, que és perfectament visible des del castell de Balsareny. Eren, per tant, un llinatge feudal important. Una neboda de Guillem de Balsareny va ser comtessa de Barcelona. Els successors de Guifré de Balsareny foren un altre Guifré (fins el 1034), Bernat Guifré de Balsareny (1034-1045) i Guillem de Balsareny (1047-1076). Aquest últim fou nomenat bisbe de Vic tot succeint en aquesta dignitat l’abat Oliba. Per aquest motiu no es va poder dedicar a administrar els seus feus i va infeudar el castell de Balsareny als nobles Bernat i Miró Riculf, els quals van esdevenir senyors de Balsareny, Gaià i Oristà. Aquests, al seu torn, van delegar la custòdia directa a castlans. L’any 1063 el castell de Balsareny tenia com a castlà Guifré Guitard, que també ho era del castell de Manresa. A la mort de Guillem de Balsareny, l’any 1076, sembla que s’instituí una castlania compartida entre els castells de Manresa i Balsareny, cadascun amb una sotscastlania. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el període comprès entre finals del segle XI i mitjans del XIV coneixem diferents possessors del castell, els quals no sabem si eren pròpiament barons o bé només castlans. Són Ponç Guerau de Cervera o de Mura (1076-1104); Ponç, Ot i Ramon de Balsareny (1143-1188); el seus fills Ponç i Bernat de Balsareny (1202); Bernat de Manresa (1253); Ponç de Vilallonga (1253-1270) i el seu fill Mateu de Vilallonga (1270-1281); Ramon I de Peguera i Gurb (1281-1290); Sibil·la de Pallars (1298-1327) o Joan Berenguer de Rajadell (des de 1327). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una interpretació recent sosté que des de 1327 els Rajadell exercien un càrrec auxiliar del comte (comdors) i per aquest motiu ostentaven el domini directe del castell de Balsareny, de manera que estarien situats per sobre dels Peguera en l’escalafó feudal. Fins fa poc es creia que els Peguera n’eren senyors, quan en realitat només haurien exercit de castlans sota vassallatge dels Rajadell. Això es desprèn d’un manuscrit transcrit per Jaume Pons (1974). Aquesta situació s’hauria mantingut fins l’any 1351, quan Ramon II de Peguera va comprar el domini directe del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores els Peguera van ostentar la senyoria de Balsareny durant més d’una centúria, i fou un període clau, sobretot a la segona meitat del segle XIV, quan els Peguera van estrènyer vincles amb la corona. Si bé en aquesta època la majoria de castells entraven en un procés de decadència i abandonament per la pèrdua de la seva funció militar i social, el castell de Balsareny va quedar reforçat, i això explica que s’hagi pogut conservar en bon estat. I és que Ramon II de Peguera fou un personatge notable que va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó, i fou nomenat majordom de la reina. El rei Pere III va instituir per al seu fill, l’Infant Joan, el ducat de Girona, un títol que sempre més va anar vinculat a l’hereu de la corona. El ducat estava dotat amb diverses possessions, entre les quals els castells de les batllies del Bages i, en concret, el feu del castell de Balsareny. El rei Pere, en recompensa pels seus serveis, va fer donació a Ramon II de Peguera de tot el feu i la jurisdicció del castell de Balsareny, excepte el mer imperi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins aleshores el castell de Balsareny devia ser un simple castell de torre, possiblement ampliat amb algunes dependències. En aquesta època, però, es trobava en males condicions i era inhabitable. Cal dir que els Peguera tenien el seu casal a Manresa, on residien. El 1359 el rei va autoritzar a fer obres al castell. Els Peguera no es van limitar a fer una simple reconstrucció de l’antiga fortalesa sinó que van aixecar pràcticament de bell nou un edifici molt homogeni que adoptava la forma de palau fortificat i que s’acosta força a la imatge arquetípica que sol associar-se a un castell baixmedieval. Amb les oportunes restauracions, és l’edifici que ha perdurat fins els nostres dies. Les obres van durar fins el 1368. Uns anys després, el 1392, s’hi hostatjava el mateix rei Joan I.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil del segle XV els Peguera van prendre partit a favor de la Generalitat i en contra del rei Joan II, però acabada la contesa van retornar la seva fidelitat al rei. A finals del segle XV la baronia va canviar de llinatge quan Pere Miquel de Peguera morí sense descendència. El títol va passar a la seva neboda, i després al fill d’aquesta, Galceran Oliver. Després van ostentar el títol de baró Miquel I, Ferran I i Miquel II. A finals del segle XVI Ferran Oliver va establir les primeres cases de l’actual nucli urbà de Balsareny. En temps del rei Felip III de Castella els Oliver van obtenir el mer imperi; és a dir, la facultat d’impartir justícia també en els casos més greus que incloïen la pena de mort. És per això que a l’entrada del poble els barons tenien unes forques com a símbol d’autoritat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII Miquel II Oliver va fer hereva la seva muller, Elisabet de Corbera, i el castell passà a propietat de la seva família. A mitjans d’aquest segle Francesca de Corbera va vendre la baronia a Joan Antoni de Martín, ciutadà honrat de Barcelona d’origen italià. En aquesta època els Martín van construir a l’església del castell una capella lateral dedicada a la Mare de Déu amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Els Martín han posseït el castell fins a l’actualitat, per bé que des de principis del segle XIX amb un canvi en el cognom: d’Alòs. L’any 1835, amb la supressió dels drets senyorials, els Martin va poder demostrar que el castell els pertanyia en propietat, ja que en tenien el domini directe. En canvi, van haver de cedir al Comú del poble els seus drets sobre l’hostal, la taverna, la carnisseria i la fleca. Ja des de finals del segle XVIII el sentiment antisenyorial estava molt arrelat a Balsareny. El 1835 els vilatans es va revoltar contra el baró i van calar foc al castell, que va quedar molt destruït, i així va romandre durant força anys. Després que el 1872 el sallentí Manuel Torrents redactés un informe adreçat a l’Acadèmia de Bones Lletres, l’aleshores propietari, Josep Joaquim Alòs i de Martín, va emprendre la restauració del castell i li donà l’aspecte que ha mantingut fins a l’actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A començaments del segle XX el castell fou escenari d’esdeveniments culturals i socials com ara l’acte fundacional del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 1905. Durant la Guerra Civil de 1936 fou saquejat de manera lleu però es va destruir la imatge de la Mare de Déu del Castell. Els darrers barons han estat els continuadors de la nissaga Alòs. Lluís Ignasi d’Alòs i Huelín va promoure noves obres de restauració a la dècada de 1950 però no com una residència particular sinó que va obrir el castell al poble perquè s’hi poguessin fer festes i celebracions. </span>Posteriorment, el títol de baró va passar al germà de l’anterior, Ignasi i, des de 1992, a Ignasi II d’Alòs i Martín, que és marquès d’Alòs, de Llió i baró de Balsareny. <span>Comparteix la titularitat del castell amb els seus germans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1959 sota l’empenta de Llorenç Planes es fundà el Grup Local d’Amics dels Castells, que va promoure diversos actes culturals a l’interior de la fortalesa. </span></span></span></p> 41.8707200,1.8814300 407175 4636027 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-finestral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-mur-romanic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-tinell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-celler.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-masmorra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-colleccio-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-cuina-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-dormitori-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-enteixinat-cuina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-coberta-1.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Des de fa anys el castell de Balsareny és obert a visites concertades, amb un servei de guies, i els dissabtes de principis de mes s’hi fan visites teatralitzades. 92|93|94|95|98|85 45 1.1 1771 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
93005 Sant Vicenç d’Aladernet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-daladernet <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 124-126.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL ALTET, Xavier (1981). <em>L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X</em>. Barcelona, p. 228.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BENET CLARÀ, Albert (1983). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Amics de l’Art Romànic</em>, circular 21, Barcelona (abril 1983), p. 244-249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Emili (1983). <em>L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic</em>, Curial-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 130.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Caixa d'Estalvis de Manresa, Manresa, p. 96-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1983). “Sobre Sant Vicenç de Ladernet”, <em>Amics de l’Art Romànic</em>, circular 23, Barcelona, p. 271-272.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 204.</span></span></span></p> X-XVII Torre amb esquerdes. Nau preromànica molt envaïda per la vegetació. Un arc recentment espoliat. <p><span><span><span>Conjunt que inclou les ruïnes d’una església preromànica a la qual posteriorment s’hi adossà una capella romànica en forma de torre. Es troba en terme de l’antic mas Solà d’Aladernet, vora la riera de Conangle. Antigament quedava prop del sender que unia el camí ral del Llobregat amb la carena de la torre o castell de Castellnou. L’església preromànica devia erigir-se al segle X i hauria estat remodelada al segle XI, entorn de 1038. La capella romànica pot datar-se al final del segle XII o començament del XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al temple preromànic, la seva planta no està del tot clara. La majoria d’autors consideren que estava constituïda per una nau rectangular capçada a l'est per un absis carrat (quadrangular) que queda ostensiblement desviat cap al costat esquerre (al nord). El santuari quedaria perfectament diferenciat de la nau, més estret i separat per un arc triomfal que es conserva sencer. Francesc Junyent segueix aquesta línia a la <em>Catalunya Romànica</em> (1984: 124) i també Xavier Sitjes. D’altra banda, Albert Benet (1983) planteja la hipòtesi que l’església preromànica originàriament constava de tres altars amb un pla basilical a la capçalera. Considerem que és una possibilitat força versemblant, ja que resol alguns problemes o incoherències derivats de la hipòtesi de la capçalera única.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nordest, el santuari (que segons la hipòtesi de Benet seria el creuer) conforma una cambra estreta on hi trobem diferents arcs. Els arcs est i nord (aquest últim cegat) volen ser de ferradura però no acaben de ser-ho. S’han quedat a mig camí entre un arc de ferradura i un de mig punt. Recentment, algunes dovelles exteriors de l’arc est han estat espoliades. Si aquesta cambra és el santuari quedaria obert a llevant amb una finestra força gran, i possiblement també al nord, cosa que no té gaire sentit. Si es tracta del creuer, tal com suggereix Benet, aquests arcs serien els que donarien pas als altars laterals del transsepte i al santuari, que estaria situat més a l’est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la nau de l’església preromànica devia anar coberta amb encavallades de fusta. Pels volts de 1039 sembla que es va refer amb volta de pedra, i per reforçar els murs s’hi van adossar unes arcades als paraments interns de les quals en queden rastres a l’absis i, de manera més precària, a la nau. L'aparell de l’edifici preromànic és força matusser i no està disposat en filades. La part corresponent al segle XI està lligada amb morter de calç, mentre que l’obra del segle X només ho està amb fang. Al mur de tramuntana de la capçalera es conserva una filada d’<em>opus spicatum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella romànica, està encabida dins una torre de planta quadrada, d’uns 4,5 m d’alçada i de 3,5 m per costat. Ha quedat sense coberta i a llevant presenta un absis amb una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt adovellat. Al mur de migdia hi ha una finestra de característiques similars però a una alçada superior. Al mur de ponent hi trobem la porta, coronada amb un arc de mig punt adovellat emmarcat per una senzilla arquivolta a manera de guardapols. L’aparell és format per grossos carreus de mida mitjana-petita, disposats en filades i lligats amb morter de calç. La construcció romànica fou sobrealçada possiblement als segles XVI o XVII. Ja era molt alta, però llavors va adoptar la forma de torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fusió de les dues esglésies es feia mitjançant la cambra situada al nordest (corresponent a l’antic absis carrat preromànic o, segons Benet, al creuer). Això permetia ampliar una mica l’espai reduït de la capella romànica. Així, pel costat nord la torre queda oberta amb un arc de mig punt que comunica amb aquest espai que estava dotat també amb un altar, del qual se’n conserva el tenant i part de la mesa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora la torre romànica pel costat de migdia es conserven estructures corresponents a diverses dependències que, tal vegada, corresponien a la sagristia o a algun habitatge. Cal recordar que hi ha una tradició no documentada que diu que l’església havia acollit una comunitat de deodonades. També es troben abundants enderrocs en altres punts, sobretot per la banda de migdia.</span></span></span></p> <p> </p> 08018-336 Sector oest del terme municipal <p><span><span><span>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Balsareny, al lloc d'Aladernet. Aquest lloc i l'església apareixen citats el 1035 quan Ramon Guifré de Balsareny, germà del senyor del castell de Balsareny, deixà uns béns situats <em>in Aladernedd [sic]</em>, a Sant Vicenç, i el 1038 la muller del senyor de Balsareny, Ingilberga, féu una donació a Sant Vicenç d'Aladerned per a l'obra i la dedicació. L’església preromànica, però, seria una construcció anterior, del segle X. Les referències de l’any 1038 indicarien que entorn d’aquesta data s’hi haurien fet obres, possiblement per dotar l’església d’una volta de pedra. Albert Benet, en canvi, en la seva hipòtesi planteja que l’església preromànica no fou renovada sinó que originàriament constava de tres altars amb un pla basilical a la capçalera (Benet, 1983). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, cap a finals del segle XII o al començament del XIII, el conjunt s’amplià amb la construcció de l’església romànica en forma de torre adossada a llevant. Hi ha una tradició que diu que en aquesta capella s’hi va aplegar un petit grup de donades vers els segles XVI-XVII. El cert és que en aquesta època la capella es va sobrealçar tot adoptant més clarament la forma de torre actual.</span></span></span></p> <p> </p> 41.8562400,1.8437600 404027 4634461 08018 Balsareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-estructures_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-arc-est-foto-anys-80.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-planta-segons-benet.jpg Legal Pre-romànic|Modern|Romàntic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana El topònim Aladernet es refereix al fet que devia ser un lloc amb abundància d’aquest tipus d’arbust: adalerns.Entre els anys 1983 i 1984 els Amics de l’Art Romànic del Bages van dur a terme una tasca de neteja i desenrunament de l’interior de l’església i del seu entorn. Es va consolidar l’arc presbiteral del temple romànic i es van apuntalar altres arcs amb parets de reforç fetes amb totxo. També es reconstruí la primitiva porta d’entrada a la torre segons una fotografia antiga. En el transcurs d’aquests treballs es posà al descobert l’antic altar i una necròpolis altmedieval amb un bon nombre de tombes d’albats, la qual es troba encara per excavar. 91|94|101|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92961 Casa Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torrents <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 132-133, 158-159, 206.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit). Primera fase, p. 43-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> X-XX <p><span><span><span>Antiga masia, d’origen medieval, que està emplaçada al costat de l’església parroquial de Balsareny, en ple centre del poble. Avui és de propietat municipal i acull el servei mèdic d’assistència primària i el magatzem de la col·lecció de la Festa dels Traginers, però en bona part està pendent que se li doni un ús definitiu. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta semisoterrània, planta baixa i un pis) i té adossat un cos més estret a ponent, junt a un petit barri o pati que tanca per l’angle sudoest. L’edifici ha conservat la tipologia constructiva originària a la planta inferior, mentre que a les plantes superiors ha estat força reformat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més antiga es troba probablement al centre, i posteriorment la masia s’hauria allargat cap a ponent (en una data força antiga, entorn del segle XVI) i més modernament cap a llevant. La façana on hi ha els accessos principals es troba al nord, encarada a la plaça, i és la que ha estat més modificada. Al llarg d’una extensió considerable presenta diversos portals i obertures. El portal principal, rematat amb arc dovellat, així com la majoria d’obertures del primer pis tenen uns emmarcaments de pedra picada que corresponen a una fase tardana, probablement del segle XIX. Algunes són en forma de balcó. Les obertures que es troben als dos extrems són més simples i es poden atribuir a intervencions més recents. La resta de façanes presenten obertures també simples i de distribució irregular. Són fruit de reformes fetes probablement al segle XIX o començaments del XX, quan la casa es va adaptar per a diversos usos residencials. A la façana posterior es conserva una finestra balconera emmarcada amb llindes i brancals de pedra, avui tapiada. I a la façana lateral de llevant n’hi ha algunes més, de petites. Tots els paraments són arrebossats amb ciment i pintats de color clar. Tan sols alguna part del mur exterior del pati conserva el parament a pedra vista, amb carreus més o menys escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat de ponent podria ser una ampliació del segle XVI, probablement reformat amb posterioritat. Per la cara de migdia compta amb diferents obertures, galeries i un terrat corredís amb vistes cap al pati. Destaca el balcó-galeria amb arcs rebaixats que hi ha a la planta baixa i dues porxades fetes amb volta de pedra que trobem a la planta inferior. Aquest barri o lliça té un bonic portal del segle XVI, emmarcat amb grans dovelles, per on s’accedeix a la masia a través del pati.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la masia la part més interessant és al semisoterrani, que ha conservat la tipologia constructiva originària. Consta de nou estances cobertes amb volta. Al costat de migdia trobem una estança llarga i estreta sostinguda amb tres arcs diafragmàtics apuntats d’arrencada molt baixa. Al costat nord hi ha estances més àmplies cobertes amb voltes de pedra o de maó. Al seu damunt, la planta baixa de l’edifici s’ha reformat amb dependències modernes, mentre que la planta superior es va fer recréixer amb obra de maó i també ha estat força modificada. A principis de segle XX acollia diversos habitatges particulars. Ara consta d’espais diàfans que es troben actualment sense ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta semisoterrània es conserva la boixa d’una tina. La masia tenia dependència amb més tines adossades a llevant, on ara hi ha una escalinata. A un angle del pati s’hi ha col·locat l’estructura d’una premsa que és de procedència forana.</span></span></span></p> 08018-326 Plaça Roc García, 5 <p><span><span><span>L’any 977 ja apareix documentat el torrent Martí en terres que eren propietat d’aquest mas. És, per tant, una referència indirecta que prova l’existència del mas. Més explícitament, el mas Martí apareix citat l’any 1368 en el conveni de Ramon de Peguera, senyor del terme, amb els seus vassalls. El mas Martí i el mas Serra de la Plaça (aquest més modern, actual Ajuntament) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Martí estava situat a tocar de l’església i de la sagrera que va sorgir al seu voltant. Aquesta situació privilegiada va afavorir que des d’antic fos un dels masos principals. Per això alguns membres de la família, cognominats Martí, van ocupar càrrecs importants. El 1395 Pere Martí era sequier; és a dir, l’encarregat de custodiar la Séquia de Manresa. En el fogatge de 1515 Pere Martí consta amb el càrrec de batlle de Balsareny. En el fogatge de 1553 hi consta el nom d’Onofre Martí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI la construcció de la masia ja es devia ampliar cap a ponent, tal com indica la inscripció del 1577 al portal de la lliça. Al segle XVII la seva heretat era molt àmplia, i comprenia bona part de l’actual nucli del poble: la zona al sud del carrer de la Creu, la mateixa plaça de l’Església i tota la muralla de la Coromina fins al carrer de Baix. En la part més rural del terme de Balsareny posseïa també molts terrenys, a més dels masos de la Coromina, Fucimanya, Vilafruns, el mas de la Tria i un molí fariner de dues rodes anomenat Molí d’en Martí. Així consta en un capbreu de l’any 1681. En aquesta època per distingir-se dels Martí àlias Sardà de la casa Cerdà, a Vilamajor, la casa fou coneguda com a Casa Martí del Lloch, referint-se al fet que estava situada al nucli urbà, el lloc per antonomàsia de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII, segons el cadastre de 1775 l’aleshores propietari, Joan Baptista Martí, pagava 467 rals i 16 diners i mig, una xifra important que el convertia en el principal terratinent entre els propietaris de masos del poble, només superat pel baró. En aquesta època la casa era coneguda com a cal Sabata pel cognom dels administradors de la propietat, que hi van viure molts anys. Més tard, aquesta família va canviar el cognom per Sabala. L’històriador Josep M. Sabala era membre d’aquesta família. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A començaments del segle XIX el mas Martí pertanyia als hereus de l’industrial manresà Llogari Serra i Serramalera. Més tard, ja iniciat el segle XX, era propietat de la família Torrents Arraut, residents a Sant Hilari Sacalm. Per això fou coneguda com a cal Torrents. Els Torrents eren propietaris d’altres masos també a Balsareny. A la casa hi vivia un masover i al pis superior hi visitaven periòdicament metges especialistes. En aquest moment la casa encara tenia premsa, dues o tres tines i una era a la part posterior. Actualment no es conserva res de tot això. Al llarg del segle XX, però, l’heretat es va anar fragmentant i venent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990 l’Ajuntament de Balsareny va adquirir aquesta casa amb la intenció de destinar-la a equipament. S’hi instal·là el centre d’assistència mèdica, que ocupà la part de ponent del primer pis. Inicialment la intenció era dedicar la resta de l’edifici a Museu dels Traginers. Els baixos durant un temps van estar llogats a un particular, que hi va fer una intervenció per adequar-los com a viver de xampinyons. Actualment, els baixos acullen la col·lecció dels Traginers. Recentment s’hi ha fet una intervenció consistent en renovar la teulada.</span></span></span></p> 41.8628100,1.8774600 406834 4635153 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-46.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-5.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Mas Martí, cal Sabala, cal Sabata.Inscripció a la llinda del portal de la lliça: 1577.Capelleta situada a la planta baixa amb la següent inscripció: “Al gloriós S. Antoni de Padua, li dedica aquesta capella D. Leodegari Serra, propietari d’aquesta casa. Any 1868”. 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92972 Camí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-0 <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 50.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119.</span></span></span></p> X-XX Alguns trams del camí s'han perdut. D'altres han conservat bé les característiques tradicionals, però es troben mancats de manteniment. <p><span><span><span>Antic camí que comunicava el nucli de Balsareny amb el castell, situat dalt d’un turó, a través d’un recorregut d’uns 1.000 metres de distància. Se’n conserven diferents trams que han mantingut les característiques tradicionals del camí, que era un camí de bast amb alguns sectors empedrats i protegits amb marges de pedra seca. Té un notable interès com a element patrimonial i també simbòlic, ja que visualitza la connexió i la relació de domini que existia entre el poble i el seu senyor, el baró de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de Balsareny el camí parteix de la Costa del Castell i travessa la riera del Mujal per un pontet (antigament una palanca). En el primer tram el camí antic s’ha perdut, ja que passava per l’actual barri de la Costa del Castell. Després de la rotonda al final d’aquest barri hi ha un tram d’uns 150 metres que és el que conserva millor les característiques primitives, en forma d’un corriolet parcialment empedrat. Després s’arriba a una casa i el camí continua en un tram d’uns 400 metres fins a trobar l’actual pista que puja al castell. En aquest tram intermedi el camí és més ampli i sembla adaptat com a camí carreter, probablement fruit d’un arranjament fet al segle XIX. El ferm del camí té molts trams de roca natural que en algun punt es poden confondre amb un enllosat. Pel costat alt del pendent el camí està resguardat per un bon marge de pedra seca. En aquest sector trobem la Torreta, un petit fortí de l’època de les guerres carlines que s’aixeca sobre el camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant tan sols queda la pista actual, fins que a la part final es conserva un darrer tram d’uns 100 metres del camí antic, novament amb les característiques d’un camí de bast empedrat. El camí arriba al castell pel flanc sud, vora la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del camí l’any 1905 s’hi van construir 14 capelletes que formaven part d’un Viacrucis. Se’n conserva una (situada uns 100 m al nord de la rotonda del barri de la Costa del Castell) i els fonaments d’una altra (situada a la part final, poc abans d’arribar a la capella i uns 20 m després de la pista). Aquestes capelletes eren molt senzilles, fetes de pedra, totxo i guix. Totes seguien una mateixa tipologia, amb una base de pedra sobre la qual tenien una fornícula rectangular rematada amb una teuladeta de doble vessant. Les estacions del Viacrucis es van fer primer amb estampes enquadernades i després de rajoleta, però no s’han conservat.</span></span></span></p> 08018-328 Sector central del terme municipal <p><span><span><span>El castell de Balsareny ja està documentat l’any 951. Aquest era el camí natural i més directe que comunicava l’església parroquial, la sagrera i posteriorment el poble de Balsareny amb el castell. Des de Balsareny el camí iniciava el seu recorregut en un trencall de l’antic camí ral de Manresa a Berga, on a finals del segle XVII hi va sorgir el raval de Berga, també anomenat carrer del Castell. D’aquí baixava pel carrer anomenat Costa del Castell, que travessava la riera del Mujal per una palanca, posteriorment transformada en un pontet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX al llarg del recorregut del Camí del Castell s’hi van construir 14 capelletes, una per cada estació del Viacrucis. Segons es diu en un dietari escrit per Ramon Pujals (de ca l’Esteve) i publicat en el llibre de Ramon Carreté (1995: 122) <em>Balsareny a principi de segle</em>, “lo dia 2 d’octubre de 1905 es posaren a treballar els paletes Srs. Cardona per construir les capelles del camí del Castell, podent-s’hi veure en elles les estacions del Via Crucis, i foren acabades lo dia 24 del mateix mes, que fou l’últim dia de la Santa Missió que s’estava practicant a nostre estimat poble de Balsareny”. Això es va fer en temps del rector Joan Sala.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera capelleta era passada la palanca, i l’última sota la capella de la Mare de Déu del Castell. Primer les estacions es van fer amb estampes enquadernades; després es van fer de rajoleta (Autors Diversos, 1978: 50).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la Guerra Civil gairebé totes les capelles foren enderrocades. En una fotografia de la dècada de 1950 encara es pot veure que se’n conserven dues pràcticament senceres en el tram final del camí, separades uns 100 metres entre si. A la segona meitat del segle XX es va urbanitzar el petit barri de la Costa del Castell, a l’altra banda del torrent, i aquesta part inicial del camí es va perdre.</span></span></span></p> 41.8688300,1.8790000 406970 4635820 1905 (Viacrucis) 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelleta-a-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelleta-a-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelletes-viacrucis-foto-antiga.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Costa del CastellFotografia antiga dels anys 1950. Fons fotogràfic del Cercle Cultural de Balsareny. 94|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92917 Sant Esteve de la Colònia Soldevila https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-la-colonia-soldevila <p><span><span><span>Anònim (1974). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila”, <em>Full Diocesà</em>, núm. 1436, Solsona (14-4-1974).</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 123-124.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 93-97.</span></span></span></p> XI, XIX-XX <p><span><span><span>Església d’origen romànic substancialment transformada l’any 1942, quan ja donava servei a la colònia tèxtil Soldevila que havia sorgit al seu costat. Es troba situada sobre un petit promontori al sud de la colònia. La construcció actual és bàsicament fruit d’aquesta reforma, feta en estil neoromànic. Consta d’una sola nau que, originàriament, estava capçada per un sol absis i que ara té afegit un transsepte amb dues absidioles laterals. En la reforma també s’allargà la nau per davant, en l’espai que ocupa el cor, de manera que les façanes i les finestres foren construïdes de nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a ponent, consta d’un portal amb arc de mig punt i, al damunt, dues finestres també d’arc de mig punt i un rosetó. És coronada amb un campanar d’espadanya de forma sinuosa i, als laterals, amb dues boles de pedra. Les façanes dels costats també compten amb finestres neoromàniques de la mateixa tipologia; les de les capçaleres del transsepte són geminades. L’absis romànic té al centre una finestra de doble esqueixada i les absidioles laterals compten també amb finestretes similars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau i el transsepte són coberts amb voltes de creueria. A l’absis queda perfectament visible el parament romànic, fet amb carreus de mida petita ben disposats en filades. La zona del presbiteri fou reformada els anys 1980 per mossèn Joan Bajona. L’altar de pedra amb un petit pessebre és obra del mateix Bajona. El faristol és fet amb un corró de batre procedent de la casa de can Cansalada. En diferents fornícules es conserven algunes imatges que són anteriors a la Guerra Civil.</span></span></span></p> 08018-303 Colònia Soldevila. Sector nord del terme municipal <p><span><span><span>Aquest indret s’ha conegut sempre com Sant Esteve, fins i tot en els temps més recents en què s’hi ha creat la colònia industrial, tot i que darrerament és més coneguda com a Colònia Soldevila, en referència al seu primer propietari. L'església apareix citada l’any 1038 al testament d'Ingilberga de Balsareny, esposa de Guifré de Balsareny, que era el senyor del castell. Cal suposar que fou tan sols una petita capella de caràcter rural que donava servei als masos de la zona. A mitjans de segle XIX l’església havia estat profanada i el 1849 fou beneïda de nou després d’haver estat renovada (Forasté, 1994: 93).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1890 entrà en funcionament la colònia tèxtil que Josep Soldevila Casas va fundar en aquest indret. Aleshores Sant Esteve es convertí en l’església d’aquest nucli. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 s’hi inaugurà un nou sagrari. Fruit d’algunes de les obres fetes a la colònia o en les remodelacions a l’entorn de l’església hi van sorgir una quantitat important de restes humanes que constaten l’existència d’un antic cementiri. Així mateix, adossada a la roca sobre la qual s’assenta l’església, a uns 20 metres, hi havia una caseta que podria haver estat l’habitatge de l’ermità. Encara del record popular hi havien viscut diverses famílies, fins que finalment fou enderrocada. Encara s’hi poden veure els forats de les bigues a la roca (Forasté, 1994: 95). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1942 sota la iniciativa de mossèn Joan Rovira l’església fou totalment remodelada per l’interior i l’exterior: s'amplià amb els dos absis neoromànics i s’allargà la nau per davant. Sota el cor s’hi instal·là una pica baptismal que va permetre fer-hi batejos. L’obra la portà a terme la brigada de paletes de la fàbrica. La pedra noble fou tallada per en Pere Parés, avi del pintor local Pere Pla Parés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1985 i 1986 s’hi va portar a terme una restauració promoguda pel mossèn, Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia. Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs; més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà </span></span></span><span><span><span>la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. Al darrera de l’església de Sant Esteve el mateix mossèn Bajona va idear l’espai de la Font dels Escolans. Posteriorment mossèn Bajona fou rector de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, mossèn Bajona va impulsar també la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música d’aquesta església. La coral va realitzar gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció del mateix Bajona. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional. L’església continua oberta al culte com a sufragània de la parròquia de Balsareny.</span></span></span></p> 41.8834600,1.8860600 407577 4637437 1942 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-vista-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-dovella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-4.jpg Legal Romànic|Contemporani|Historicista|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció al portal: Anno DNI MCMXLA l’interior de l’església hi ha dipositades les cendres de mossèn Joan Bajona 92|98|116|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92796 Santa Margarida de l’Alou (jaciment) https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-lalou-jaciment <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> XI-XIII Part central del jaciment destruït per la carretera. Als laterals actualment les sitges no són visibles. <p><span><span><span>Jaciment d’època medieval que consisteix en un camp de sitges, més un abocador i dos forns. Es troba situat als camps de conreu que hi ha davant de l’església de Santa Margarida de l’Alou, molt a prop també de la masia de l’Alou. L’indret es troba en un altiplà al marge esquerre del riu Llobregat. Una part del jaciment es conserva a banda i banda de la carretera, per bé que ha estat cobert i no és visible, mentre que la part central, on es concentraven la major part de sitges, es destruí per poder-hi fer passar el vial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’excavació que s’hi va portar a terme l’any 2002, en els treballs previs a l’obra de la carretera, es van desenterrar un total de 66 sitges. Es van classificar en tres tipologies: la majoria eren amb el fons pla i les parets rectes lleugerament troncocòniques, o bé amb el fons còncau i perfil globular i acampanat, però també n’hi havia algunes de fons pla i perfil globular. Les dimensions oscil·laven entre els 50 cm i 2 metres, i la profunditat màxima era de 1'90 m. També es van recollir un bon nombre de lloses de pedra llicorella, de forma ovalada o circular, que constituïen les tapadores de les sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el conjunt cal destacar tres sitges de dimensions semblants que es comunicaven mitjançant lloses de separació en les parets interiors. Possiblement servien per emmagatzemar productes semblants. També hi havia el cas d’unes sitges bessones, separades per menys de 50 cm però sense contacte entre si. Estaven a la zona límit de l’excavació, una mica separades, i una contenia les restes d’un gos amb els ossos en semiconnexió.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi morfomètric va revelar que la majoria de les sitges tenien volums inferiors als mil litres, fet que indica que el la producció del cereal era baixa i que no generava excedents per comerciar. Les sitges contenien també fragments de ceràmica grisa medieval, així com alguns fragments de ceràmica oxidant i també restes de fauna i materials ferrats. Per la datació de la ceràmica el jaciment es pot situar a l’època medieval, entre els segles XI i XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als forns, aquests es trobaven una mica allunyats de les sitges i un d’ells possiblement era d’us metal·lúrgic.</span></span></span></p> 08018-263 Sector sudest del terme municipal <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII). Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris.</span></span></span></p> 41.8484300,1.8822200 407208 4633552 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92796-alou-jaciment-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92796-alou-jaciment-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'any 2002 amb motiu del desdoblament de la carretera C-16 en el tram Sallent - Berguedà sud es van realitzar prospeccions arqueològiques que en aquest indret van detectar material ceràmic i fragments de pedres de molins en superfície. Això va motivar la realització primer d’uns sondejos, en els quals es van posar al descobert indicis de diferents sitges, i el mateix any 2002 una excavació arqueològica en extensió, que es va portar a terme en dues fases. Posteriorment, amb la construcció de la carretera es va suprimir la part central del jaciment. 85 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92794 L’Alou https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalou-1 <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GASOL, Josep M. i altres (1981). “Balsareny”, <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya</em>, vol. 2. “El Bages, el Berguedà i el Solsonès”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 141, 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> XI-XX Parts que es conserven en estat precari per falta de manteniment. <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, emplaçada en un altiplà a la riba de llevant del Llobregat, molt a prop de la capella de Santa Margarida de l’Alou. El conjunt, que ha conservat molt íntegrament la tipologia i els volums originaris, consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té adossats cossos auxiliars a tots els costats, de manera que la casa queda parcialment tapada en totes les seves façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és fruit de diverses fases constructives difícils de precisar, però la part substancial sembla que fou edificada als segles XVI i XVII. De manera atípica, la façana principal és encarada a tramuntana. Pel fet de quedar tapada pels coberts tan sols en queda visible el portal dovellat, situat a la banda esquerra, i petites finestres emmarcades amb pedra picada. El parament és fet de maçoneria, amb restes d’arrebossat tradicional de calç. A la façana de migdia podem observar un bon llenç de mur fet amb un parament de petits carreus força regular. La façana de ponent, també força visible, està dotada amb obertures més regulars que estan emmarcades amb pedra picada. N’hi ha dues que donen a una terrassa porxada situada al damunt d’una cisterna. Al costat de llevant trobem una terrassa similar. Probablement al segle XVIII, la casa s’hauria ampliat cap a la part de llevant, on es pot veure una galeria de doble arcada. Més endavant, es devia ampliar encara amb un cos de tres plantes a l’angle sudest que té la part alta obrada amb tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les estances properes al portal són cobertes amb unes interessants voltes de pedra de tradició gòtica i hi podem veure també dos portals de punt rodó, testimonis de les diferents modificacions que ha rebut el mas. També es conserva un forn de pa.</span></span></span></p> 08018-261 Al sector sudest del terme municipal. <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII) que consisteix en un camp de sitges més dos forns, un dels quals era d’ús metal·lúrgic. Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris. A finals del segle XX els propietaris residien a Orís (Osona) i ja feia temps que el mas era portat per masovers. L’actual masover va entrar-hi pels volts de 1980.</span></span></span></p> 41.8491700,1.8843900 407389 4633632 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-8.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripcions en llindes: 1646, 1768, aquesta última amb el nom de Joseph Alou. 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92831 Santa Maria del Castell de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-balsareny <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Castell de Balsareny, Santa Maria del Castell de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 116-120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 9-14, 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere; de FLUVIÀ, Armand; A.P.; SANS i GENÉ, Josep M. (1976). “Castell de Balsareny”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 496-518. (2ª edició: 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 27-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>El Castell de Balsareny</em>. Gràfiques Montañà, Manresa.</span></span></span></p> XII, XVII Restaurada <p><span><span><span>Església emplaçada vora el castell de Balsareny, a l’extrem sud del turó per on passa el camí d’accés. La construcció actual presenta les característiques d’un romànic avançat, probablement de mitjans del segle XII, mentre que al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. El temple originari consta d’una nau única capçada al nordest per un absis semicircular llis. L’aparell és format per carreus lligats amb morter de calç, de mides petites, sense polir i disposats en filades uniformes. Al mur de migdia hi trobem dues finestres de doble esqueixada i la porta primitiva, que està feta amb un arc de mig punt ressaltat exteriorment per un altre arc en degradació rematat amb arquivolta a manera de guardapols. Aquesta porta ara està tapiada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent s’obre la porta actual. Al seu damunt hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un petit arc dovellat. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya de dues obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, la nau és coberta amb volta de perfil apuntat que arrenca d’una imposta senzilla. Al final de la nau dues arcades en gradació donen pas a l’absis. Al lateral de ponent s’obre mitjançant una gran arcada escarsera la capella dedicada a la Mare de Déu. És de planta quadrada i coberta amb cúpula. En aquesta capella s’hi va fer la cripta funerària de Joan-Antoni de Martín, el primer baró de Balsareny del llinatge dels Martín. Això és el que es desprèn d’una inscripció tardana: 'primus dominus castri baroniae de Balcereni'. Fins el 1936 s’hi venerava la imatge de la Mare de Déu del Castell, del segle XVII i feta de marbre de Carrara. Ara la substitueix una reproducció moderna, també de marbre.</span></span></span></p> 08018-291 Vora el castell de Balsareny. Sector central del terme municipal. <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. A mitjans del segle XVII la baronia de Balsareny havia passat a la família Martín, que eren ciutadans honrats de Barcelona, d’origen italià. Foren ells qui van fer construir la capella lateral, amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta de marbre de Carrara al segle XVII. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Aquesta tradició es recull en els goigs dedicats a la Mare de Déu del Castell. Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.</span></span></span></p> 41.8703000,1.8818400 407208 4635980 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-vista-1.jpg Legal Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L’església ha estat restaurada modernament per la Diputació de Barcelona. 92|94|96|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92826 Sant Ramon de Sobirana de Ferrans https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-de-sobirana-de-ferrans <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120-123.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 134-135.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 153.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1972-74). <em>“Esglésies romàniques singulars al Bages”, Ausa, </em>vol. VII, Vic, p. 142-149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 206.</span></span></span></span></p> XII-XV Restaurada a la dècada de 1970. <p><span><span><span>Església romànica que forma part d’un conjunt de gran interès arquitectònic i històric en el qual hi trobem també la masia de Sobirana de Ferrans (a la part central) i la masia del Cortès de Ferrans (a ponent). Els tres edificis estan adossats i formen un continu constructiu de certa complexitat. L’indret està situat en una elevació del terreny sobre la vall que formen dos torrents; d’aquí la denominació de Sobirana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una església romànica, probablement de mitjans del segle XII, amb una ampliació en època gòtica. Es caracteritza per una planta de dues naus: una de principal, més gran i de forma allargada, i l’altra al costat nord, més petita i gairebé quadrada. Ambdues estan capçades per sengles absis de dimensions concordants amb les respectives naus. Cal remarcar que les esglésies de dues naus són molt poc freqüents, i en els pocs casos en que es donen els dos absis solen ser juxtaposats i complementaris. En el cas de Sant Ramon de Sobirana, en canvi, les dues naus són completament independents. El raó d’aquesta disposició peculiar la desconeixem. S’ha dit que la nau secundària es podria haver bastit amb la intenció d’afegir-n’hi una tercera, al costat oposat, que mai no es va arribar a fer. O tal vegada la segona nau podria haver tingut una funció litúrgica específica que ignorem. De fet, fa la impressió de ser una església de planta llatina amb un transsepte que hauria quedat inacabat en el seu braç dret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal té l’absis orientat al nordest, de forma semicircular i amb una finestra central de doble esqueixada coberta per arc de mig punt monolític (en aquest cas refet). Sobre l’absis el mur tester s’aixeca per sobre del nivell de la teulada, i al seu cimal hi ha una creu de pedra, refeta en la recent restauració. A la façana de migdia hi trobem el portal, que és un dels elements més interessants del temple. Per la seva senzillesa, tant arquitectònica com escultòrica, representa un terme mitjà entre els portals simples de dovelles llises i els que compten amb una decoració escultòrica completa. El portal és format per tres arcs de mig punt en degradació. Els dos primers es recolzen sobre impostes i el més exterior és resseguit per una arquivolta a manera de guardapols. La decoració escultòrica es concentra en aquesta arquivolta exterior, i en general es troba molt erosionada. Les dovelles de l’arc són ornades amb botons i, a la part superior, hi trobem una figura humana disposada en sentit horitzontal, d’unes característiques molt arcaiques i amb els braços posats a la cintura, en forma de gerra. El cap es trobaria a l’esquerra i els peus a la dreta, coincidint amb un dels botons ornamentals. Així mateix, en una de les impostes de l’esquerra es conserva la figura esquemàtica d’un ocell seguida d’una sèrie de motius florals emmarcats dintre de quadrats. Es tracta d’un esquema decoratiu primitiu que prové de la tradició visigòtica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau secundària té una disposició no del tot simètrica respecte de la principal. Per aquest motiu l’absis és incomplet i queda lleugerament retallat pel costat que s’hi annexa. La finestra central és semblant a la de l’absis principal. L’aparell de la construcció romànica és fet amb petits carreus de mides desiguals, disposats en filades i a trenca-junt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus de la nau principal s’aixeca una torre situada sobre un cos lleugerament més alt que s’hi va afegir en època gòtica. És de planta quadrada i es troba escapçada per la part superior, on es conserven dues obertures allargades que indiquen que es tractava d’un campanar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior del temple ambdues naus són cobertes amb voltes de canó de perfil apuntat. La nau principal es fusiona a l’absis mitjançant dos arcs apuntats en gradació. En època del gòtic la nau es va ampliar amb una nova estança que allarga la construcció i que s’enlaira mitjançant una torre recolzada sobre arcs de mig punt. </span></span></span></p> 08018-286 Sector nordoest del terme municipal. <p><span><span><span>En un turó que s’aixeca uns 400 m a l’est de Sobirana s’hi ha identificat una petita necròpolis possiblement d’època visigòtica (Collet del Nado), en la qual s’hi va trobar una sivella corresponent a aquest període. Això suggereix que els masos i l’església de Sobirana podrien tenir un precedent en una hipotètica vil·la de tradició romano-visigòtica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De fet, la Vall de Ferrans devia ser el primer territori repoblat del terme del castell de Balsareny, entorn del segle X. L’indret de la Vall de Ferrans és documentat des de l’any 966 i 967. Amb anterioritat al 966 devia habitar-hi un tal Ferran (un nom d’origen germànic), que no ha estat documentat però que hauria donat nom a la vall. En aquesta època ja consta que hi havia més d’una casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El topònim Sobirana prové del mas i no apareix fins al segle XIV. L’església que hi havia en aquesta vall ja consta l’any 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia però sense especificar-ne l’advocació. De fet, es desconeix quina era la seva advocació primitiva, tot i que hi ha una tradició que diu que era dedicada a Santa Maria, però no se’n té cap prova. Al segle XIV ja consta amb l’advocació de sant Domènec. El 1311 com a “Sen Digmenge de Ferrans”, i el 1398 amb la mateixa dedicació llatinitzada: Sancti Dominici de Ferrans. Tanmateix, aquesta advocació no podia ser l’antiga, ja que sant Domènec de Guzmán fou canonitzat el 1221. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas Sobirana, apareix en una relació de masos de l’any 1368 sota el nom genèric de Cases de Ferrans. En aquesta llista també hi consta el mas Mercader, actualment el Cortès. Més tard, l’adjectiu Sobirana al·ludeix a la seva situació en un promontori elevat i en relació a una altra casa, jussana, que no està documentada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època gòtica, tal vegada al segle XIII, l’església va ser allargada amb la construcció d’un cos a ponent coronat amb una torre. Al final del segle XIV, segurament a causa de la davallada de població provocada per la pesta negra, va perdre la categoria de parròquia i passà a ser sufragània de la parroquial de Balsareny. El nom modern de l’església és Sant Ramon de Sobirana. No se sap des de quan va adquirir aquesta advocació, però devia ser en època força moderna. L’església també havia tingut la dedicació de sant Joan (Carreté, 2010: 134). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Retornant al mas de Sobirana, en el fogatge de 1515 hi consta Francesc Subirana, i en el de 1553 Joan Sobirana. Ja al segle XVIII, en el cadastre de 1775 Joan Sobirana pagava 185 rals i 13 diners pel mas, que tenia 9 jornals i mig de sembra, 2/24 d’hort, 6 entre vinya i mallol de segon any, 60 de bosc i 46 de pastura. La casa es devia ampliar sobretot als segles XVII i XVIII, quan també es devia bastir el cos adossat a llevant que connecta amb l’església. De fet, església i masia van acabar totalment units, fins al punt que, en algun moment, l’església va esdevenir una dependència de treball i al presbiteri de la nau principal s’hi va construir una tina que tancava l’absis.</span></span></span></p> <p><span><span><span> El 1849 l'església juntament amb el mas Sobirana va passar a ser propietat de la comunitat de Canonges de la Seu de Manresa. L’heretat ja era força gran, i en aquesta època els canonges van adquirir també altres cases situades al sector de llevant, com les Cases Noves i les Cases de Navàs; d’aquesta manera les terres de l’heretat arribaven fins al nucli urbà de Navàs. A partir d’aquest moment el mas Sobirana va quedar a càrrec de masovers. A la segona meitat del segle XX ho eren la família Serra, de Balsareny, i des dels volts de 1970 hi viu un llogater.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 els canonges de Manresa van promoure la restauració de l’església. Els treballs van consistir en suprimir la tina interior i altres afegitons, refer les cobertes i els paraments de la façana i finestres i construir un nou paviment. El 7 d’octubre de 1979 l’església fou beneïda i restablerta al culte sota la suposada advocació primitiva de Santa Maria. Igual que la resta d’esglésies de Balsareny, l’any 1957 va deixar de dependre del bisbat de Vic per passar al de Solsona.</span></span></span></p> 41.8774800,1.8515800 404708 4636811 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-figura-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-ocell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-8.jpg Legal Gòtic|Romàntic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada accessible Religiós Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 93|101|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92805 Puigdorca https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdorca <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138-139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “Peasant collectivity of Balsareny. Miners and textile workers work for revolution”, <em>Spain and de World</em>, núm. 27. Londres (5 gener 1938). (Article traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “La colectividad campesina de Balsareny”, <em>La Tierra, periódico anarquista</em>, núm. 333 (22 gener 1938). (Article que és una versió en castellà de l’anterior, traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135, 132.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Reguer i altres coses de Puigdorca”, <em>Pàgines viscudes, volum 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 9.</span></span></span></p> XII-XX <p><span><span><span>Masia de grans dimensions i de característiques senyorials que està emplaçada a les planes de Puigdorca, una terrassa fluvial que s’allarga a la riba oriental del Llobregat. El conjunt consta d’un primer recinte a llevant on hi ha el cos residencial principal, de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) així com una àmplia zona de coberts a la dreta. Davant de la casa es genera un pati tancat amb portal. A ponent hi trobem un segon recinte on hi ha la masoveria, la capella i diversos coberts al voltant d’una magnífica era enrajolada. En el camí d’accés a la masia sengles rengs d’arbres plantats a banda i banda acaben de donar una aire escenogràfic al conjunt de Puigdorca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que la masia és d’origen medieval, el cos residencial fou reconstruït de bell nou l’any 1798, tal com indica una inscripció. Es tracta d’una edificació uniforme i ben planificada que s’estructura en tres crugies. En conseqüència, la façana principal també adopta una distribució tripartida. L’àmbit central es caracteritza per una gran galeria de dos arcs rebaixats al primer pis. El portal queda descentrat, a l’esquerra, i al segon pis s’obren dos ulls de bou de forma el·líptica. L’àmbit de l’esquerra es distribueix en base a dos eixos verticals, un amb balcons i l’altre amb petites finestres. I a la parat dreta hi trobem una galeria de tres arcs al segon pis i un balcó al primer. El resultat és una composició no del tot simètrica però ben ordenada i que destaca per l’ampul·lositat de les galeries i les obertures. Les obertures són emmarcades amb pedra picada sobre un parament arrebossat i pintat de color rosat. Els capitells de la galeria principal són decorats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de façanes tenen una rellevància arquitectònica molt menor. La de ponent presenta dues files de finestres balconeres i té un terrat adossat. La façana posterior té una altra galeria de tres arcs i una cisterna adossada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la casa ha conservat les característiques senyorials, tal com era a principis del segle XX. Als baixos el portal dona accés a una àmplia nau central coberta amb volta d’arc rebaixat que distribueix cap a les estances laterals. Al fons conserva un pedrís amb escales que servia per muntar a cavall. Al primer pis destaca una magnífica sala coberta amb enteixinat que té diverses portes decorades amb marqueteria i, al damunt, pintures murals que representen diversos escuts de ciutats i províncies, entre d’altres Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manresa... La decoració interior d’aquesta sala es devia realitzar entorn de l’any 1803, tal com informa la inscripció d’una de les portes que, a més, té gravades amb marqueteria les inicials dels darrers propietaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella és una construcció exteriorment sòbria, aixecada l’any 1624. La façana principal, encarada vers el nord, consta tan sols d’un portal emmarcat amb pedra picada ornamentada amb motllures i, al damunt, una petita finestra rectangular. És coronada amb un campanar d’espadanya molt ample, reconstruït en la restauració que s’hi va fer a la dècada de 1950. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També són interessants els coberts situats a llevant, amb una pallissa oberta mitjançant una galeria d’arcs i, uns metres al sudest de la casa, un molí de vent de tipus americà, característic del tombant de segle XX. Servia per bombar l’aigua d’un pou.</span></span></span></p> 08018-271 Sector est del terme municipal <p><span><span><span>El topònim del lloc és compost per l’orònim <em>puig</em> i el nom propi germànic <em>Dorca</em>, ben documentat a Catalunya a l’edat mitjana. La capella de Sant Jaume és documentada des del segle XII, moment en què tenia la categoria de parròquia. Pel que fa al mas, està documentat l’any 1363 (Serra; Carreté, 205: 135).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella actual és una construcció del 1624, tal com indica la llinda del portal. Segons documents parroquials, el 1628 el papa Urbà VIII va firmar un decret que declarava l’església de Sant Jaume de Puigdorca sufragània de la de Santa Maria de Balsareny, i disposava que s’hi fes un cementiri a fi de poder-hi enterrar els difunts dels masos d’aquesta part del Llobregat quan el riu baixava crescut i no es podia passar pel gual per anar al cementiri de la parròquia. Els masos del costat de llevant del Llobregat eren la Rabeia i les cases del Pla de Vilamajor, el Vilar, l’Alou i Puigdorca. Abans de la Guerra Civil de 1936 per Sant Jaume encara s’hi celebrava una festa major amb ball, al qual hi acudien els habitants de les cases de l’entorn. En l'actualitat a la capella només s'hi diu missa per la diada de Sant Jaume. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació al mas, l’any 1702 el propietari era Isidro Rodoreda Puixdorca, segons informa una inscripció. Pel que sembla, devia fer poc que a conseqüència d’un matrimoni el cognom Rodoreda substituïa el de Puigdorca. L’any 1760 es pagaven tres lliures , 14 sous i 11 diners per conreus, vinyes, horts, boscos, erms i la casa. El 1775 l’heretat tenia 12 jornals i mig de sembra, 2/24 d’horts, dos jornals de vinya, 39 de bosc i 16 de pastures. També tenia horts al Llobregat i la casa, amb un matxo, dos bous, sis porcs i 30 ovelles. Per tot plegat pagava 201 rals i 19 diners al cadastre, i era un dels contribuents més importants del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, el cos residencial es va construir de bell nou l’any 1798, quan la masia es va transformar en un casal de característiques senyorials. Posteriorment s'hi han fet altres obres o ampliacions, com el mur que tanca la lliça, aixecat el 1891, els coberts de ponent o la masoveria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1936 Puigdorca pertanyia a una família de Barcelona: Concepció Mas n’era la propietària, germana d’August Mas. Durant la Guerra Civil la masia fou ocupada pels sectors revolucionaris. Com a fet anecdòtic, a la sala noble encara es conserven grafits que van fer tant els revolucionaris com els soldats franquistes quan van instal·lar-se a la casa després de la guerra. A la finca de Puigdorca s’hi va portar a terme un projecte comunitari que la intel·lectual francesa Renée Lamberet, en una publicació, destaca com a exemple de solidaritat entre obrers i camperols. Segons la crònica que en fa Lamberet, a Puigdorca 15 famílies van constituir-se com a col·lectiu adherit a la CNT per impulsar un projecte agrícola que va rebre l’ajuda dels obrers del tèxtil i dels miners en forma d’aportacions monetàries i també de treball personal. Els membres d’aquest col·lectiu van fer la rompuda d’un terreny de 60 hectàrees que estava situat a la part alta de la finca i que fins aleshores servia, entre d’altres coses, per anar-hi a caçar. També van decidir impulsar nous horts a la plana. Per això van construir un gran dipòsit de 1.500.000 litres, un pou de 7 metres de fondària al costat del Llobregat i una caseta on hi havia una bomba per propulsar l’aigua. Una canonada conduïa l’aigua des del pou fins al dipòsit. A la zona propera a la caseta, amb l’ajuda dels obrers s’hi van habilitar horts per als camperols. Totes aquestes instal·lacions, <span>que estaven situades en una terrassa fluvial de les Planes de Puigdorca, probablement al sector on ara hi ha la casa de totxo coneguda com la Masia, van ser desmuntades en acabar la guerra. </span>Així mateix, un tros de riu més avall (Lamberet diu a les “Malloles”), en un terreny ple de còdols d’uns 200 x 40 metres van crear una altra zona d’horts i van construir-hi un “mur de defensa” per protegir els horts de possibles avingudes del riu. Aquest mur encara es conserva, situat al costat de l’antiga resclosa de la fàbrica de Vilafruns, que es troba al sector industrial encara avui conegut com les Malloles. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Francesc Soler, en el seu llibre memorialístic “Pàgines viscudes” desmitifica i rectifica algunes de les afirmacions de la periodista francesa. Soler diu: “referent al regadiu de Les Planes, hem de conèixer que la intenció era bona, però que va resultar un fracàs. Segurament que a la col·lectivitat li va costar molts diners i treball, però, com que estava mal instal·lat, no va donar el resultat que esperaven: el pou, que no donava prou aigua; les canonades, que es rebentaven... de manera que ben poc va funcionar (Soler, 1989: 9)”. Segons Soler, quan acabada la guerra la propietària Concepció Mas va tornar es va desentendre del projecte i va anar a l’Ajuntament a “tornar-lo al poble”. L’Ajuntament va lliurar tota la instal·lació a la Recuperació Nacional, els quals la van desmuntar. Soler també informa que els diners per pagar les instal·lacions havien sortit en part de la tala del bosc de Puigdorca, que va comportar la destrucció del Reguer de Puigdorca: un bosc emblemàtic de roures i alzines centenàries que era un lloc d’esbarjo molt popular a Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra la casa ja no ha estat habitada. A mitjans de segle XX la propietat havia anat a parar a una notaria de Barcelona. Pels volts de 1944 la va comprar Esteve Caus Testagorda. Els nous propietaris van utilitzar la masia com a explotació agropecuària. En aquest moment la finca ja incloïa l’antic mas del Vilar, en ruïnes. Poc després el nou propietari va fer construir en indrets propers de la propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta darrera és del 1949. Sembla que hi vivien pagesos vinculats a la casa mare. A la dècada de 1950 es va restaurar la capella. </span></span></span></p> 41.8621200,1.8893700 407821 4635064 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-36.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-masoveria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-int-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-int-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-in-11.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció a la galeria central de la façana principal: 1798Inscripció all portal de la capella: 1624Inscripció en una llinda interior de la capella: 1702. Isidro Rodoreda PuixdorcaInscripció al portal d’entada al barri: 1891 94|98|119|85 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92827 Sobirana de Ferrans https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobirana-de-ferrans <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120-123.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 134-135.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 153.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1972-74). <em>“Esglésies romàniques singulars al Bages”, Ausa, </em>vol. VII, Vic, p. 142-149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 206.</span></span></span></span></p> XII-XX Teulada refeta. A la resta de l'edifici hi falta manteniment, li convindria una restauració-rehabilitació. <p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que forma part d’un conjunt de gran interès arquitectònic i històric en el qual hi trobem l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana (a llevant), la masia de Sobirana de Ferrans (al centre) i la masia del Cortès (a ponent). Els tres edificis estan adossats i formen un continu constructiu de certa complexitat i força caòtic, ja que entorn de les masies s’hi han anat afegint un bon nombre de coberts que cobreixen en bona part les façanes situades a migdia. A més, el conjunt compta també amb una pallissa independent, situada uns metres al sud junt a una bonica era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia de Sobirana consta d’un cos residencial de planta molt irregular, de tres plantes d’alçada i fruit de múltiples fases d’ampliació, difícils de precisar. La casa de Sobirana s’estén en l’eix que va del sudoest al nordest, tot formant un angle recte amb la casa del Cortès, que segueix l’eix nordoest-sudest, de manera que els careners de les respectives teulades queden perpendiculars, formant una mena de L. La façana principal de Sobirana presenta una distribució d’obertures irregular, amb un gran portal dovellat situat a la dreta i dues finestres emmarcades amb pedra picada i ampits motllurats al nivell del primer pis. Queden rastres d’una altra finestra, ara tapiada, més altres finestretes menors. Així mateix, al nivell de les golfes, que sembla recrescut, hi trobem un tipus de finestres balconeres emmarcades amb maó i amb baranes de fusta que són pròpies ja del segle XIX. El parament és també força irregular i amb diverses refeccions, però la part baixa tendeix a ser de major qualitat, en forma de petits carreus més o menys escairats i disposats en filades. Es conserven clapes de l’arrebossat tradicional de calç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per llevant trobem un cos més baix, també residencial, que s’adossa a l’església. Té una gran cisterna amb terrassa i un magnífic pou de planta circular que queda adossat a l’exterior i que dóna singularitat a aquesta part davantera. En aquest sector la casa queda tancada per un petit barri o pati amb alguns coberts. A la part posterior trobem altres cossos adossats, també de caràcter residencial.</span></span></span></p> 08018-287 Sector nordoest del terme municipal. <p><span><span><span><span>En un turó que s’aixeca uns 400 m a l’est de Sobirana s’hi ha identificat una petita necròpolis possiblement d’època visigòtica (Collet del Nado), en la qual s’hi va trobar una sivella corresponent a aquest període. Això suggereix que els masos i l’església de Sobirana podrien tenir un precedent en una hipotètica vil·la de tradició romano-visigòtica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De fet, la Vall de Ferrans devia ser el primer territori repoblat del terme del castell de Balsareny, entorn del segle X. L’indret de la Vall de Ferrans és documentat des de l’any 966 i 967. Amb anterioritat al 966 devia habitar-hi un tal Ferran (un nom d’origen germànic), que no ha estat documentat però que hauria donat nom a la vall. En aquesta època ja consta que hi havia més d’una casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El topònim Sobirana prové del mas i no apareix fins al segle XIV. L’església que hi havia en aquesta vall ja consta l’any 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia però sense especificar-ne l’advocació. De fet, es desconeix quina era la seva advocació primitiva, tot i que hi ha una tradició que diu que era dedicada a Santa Maria, però no se’n té cap prova. Al segle XIV ja consta amb l’advocació de sant Domènec. El 1311 com a “Sen Digmenge de Ferrans”, i el 1398 amb la mateixa dedicació llatinitzada: Sancti Dominici de Ferrans. Tanmateix, aquesta advocació no podia ser l’antiga, ja que sant Domènec de Guzmán fou canonitzat el 1221. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al mas Sobirana, apareix en una relació de masos de l’any 1368 sota el nom genèric de Cases de Ferrans. En aquesta llista també hi consta el mas Mercader, actualment el Cortès. Més tard, l’adjectiu Sobirana al·ludeix a la seva situació en un promontori elevat i en relació a una altra casa, jussana, que no està documentada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època gòtica, tal vegada al segle XIII, l’església va ser allargada amb la construcció d’un cos a ponent coronat amb una torre. Al final del segle XIV, segurament a causa de la davallada de població provocada per la pesta negra, va perdre la categoria de parròquia i passà a ser sufragània de la parroquial de Balsareny. El nom modern de l’església és Sant Ramon de Sobirana. No se sap des de quan va adquirir aquesta advocació, però devia ser en època força moderna. L’església també havia tingut la dedicació de sant Joan (Carreté, 2010: 134). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Retornant al mas de Sobirana, en el fogatge de 1515 hi consta Francesc Subirana, i en el de 1553 Joan Sobirana. Ja al segle XVIII, en el cadastre de 1775 Joan Sobirana pagava 185 rals i 13 diners pel mas, que tenia 9 jornals i mig de sembra, 2/24 d’hort, 6 entre vinya i mallol de segon any, 60 de bosc i 46 de pastura. La casa es devia ampliar sobretot als segles XVII i XVIII, quan també es devia bastir el cos adossat a llevant que connecta amb l’església. De fet, església i masia van acabar totalment units, fins al punt que, en algun moment, l’església va esdevenir una dependència de treball i al presbiteri de la nau principal s’hi va construir una tina que tancava l’absis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> El 1849 l'església juntament amb el mas Sobirana va passar a ser propietat de la comunitat de Canonges de la Seu de Manresa. L’heretat ja era força gran, i en aquesta època els canonges van adquirir també altres cases situades al sector de llevant, com les Cases Noves i les Cases de Navàs; d’aquesta manera les terres de l’heretat arribaven fins al nucli urbà de Navàs. A partir d’aquest moment el mas Sobirana va quedar a càrrec de masovers. A la segona meitat del segle XX ho eren la família Serra, de Balsareny, i des dels volts de 1970 hi viu un llogater.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la dècada de 1970 els canonges de Manresa van promoure la restauració de l’església. Els treballs van consistir en suprimir la tina interior i altres afegitons, refer les cobertes i els paraments de la façana i finestres i construir un nou paviment. El 7 d’octubre de 1979 l’església fou beneïda i restablerta al culte sota la suposada advocació primitiva de Santa Maria. Igual que la resta d’esglésies de Balsareny, l’any 1957 va deixar de dependre del bisbat de Vic per passar al de Solsona.</span></span></span></span></p> 41.8773700,1.8514100 404693 4636799 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-pallissa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-llinda-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-j.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En una finestra de la façana davantera hi ha una inscripció difícil de llegir i una creu circumscrita en una circumferència.Inscripció a la llinda de la pallissa: 1861. 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
93253 Candàliga https://patrimonicultural.diba.cat/element/candaliga <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> XII-XX <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, que està emplaçada en una vall entre dos serrats per on transcorre el torrent de Candàliga. Consta d’un cos residencial (amb planta baixa més dos pisos) més altres dependències i coberts que formen un pati davant la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el nord, consta d’un portal dovellat de tradició gòtica i altres obertures, de distribució irregular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. El cos originari podria ser en part d’època medieval, i probablement als segles XVII-XVIII es va allargar cap a llevant. </span></span></span></p> 08018-377 Sector oest del terme municipal <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i conserva documentació des del segle XI. Segons l’estudiós Ramon Carreté, el nom del mas deriva del nom de persona d’origen germànic Àgela o Àgila, que es troba profusament documentat a Catalunya als segle IX i X. Precisament l’any 970 hi ha documentat a Balsareny els hereus d’un Àgila, que tenia propietats prop de la vall de Ferrans. Molt probablement la seva casa fou el Casal d’Àgela, que seria l’origen d’aquest mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas està documentat al segle XII amb la forma Casaldègela (anys 1177 i 1195). El 1199 apareix com a Cassal dàgela, i cap a 1200 com a Casaldàguila i Casaldàliga. Pel que fa al nom dels propietaris, els anys 1611-12 predomina la variant Casaldàguila, i més endavant coexisteix amb Casandàliga i Candàliga. Finalment, a les darreries del segle XVIII es imposar definitivament la forma Casaldàliga (Carreté, 2010: 135).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, als segles XVII-XVIII la masia es devia ampliar i va adquirir pràcticament la forma actual.</span></span></span></p> 41.8592900,1.8339300 403216 4634811 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93253-casaldaliga-1.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92795 Santa Margarida de l’Alou https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-lalou <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GASOL, Josep M. i altres (1981). “Balsareny”, <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya</em>, vol. 2. “El Bages, el Berguedà i el Solsonès”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 141, 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> XIII-XV L'interior en estat precari, amb la volta de maó foradada i a punt d'esfondrar-se. Les parets i la volta estan apuntalades. L'exterior conserva íntegrament l'estructura. Les fulles d'heura amenacen la conservació dels murs. <p><span><span><span>Capella d’època medieval i de tradició romànica però de datació incerta, tal vegada de transició al gòtic o tal vegada posterior. Consta d’una sola nau capçada aproximadament a llevant amb un absis semicircular que abasta pràcticament tota l’amplada. La coberta és a doble vessant. La façana davantera consta d’un gran portal de mig punt adovellat. La dovella central té gravada una creu d’astes arrodonides. A la part central de la façana s'hi aixeca un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, construït a base de pedra menuda i assentat sobre la base d'una espadanya més grossa. La capella només té dues petites finestres a la façana de migdia i una finestreta de doble esqueixada a l’absis, en posició descentrada. El parament és format per carreus petits i irregulars però disposats en filades i lligats amb morter de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb volta catalana que es troba foradada i que és a punt d’esfondrar-se. Les parets són enguixades i, al costat dret, es conserva una pica.</span></span></span></p> 08018-262 Sector sudest del terme municipal. <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII) que consisteix en un camp de sitges més dos forns, un dels quals era d’ús metal·lúrgic. Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris. A finals del segle XX els propietaris residien a Orís (Osona) i ja feia temps que el mas era portat per masovers. L’actual masover va entrar-hi pels volts de 1980.</span></span></span></p> <p> </p> 41.8488500,1.8828300 407259 4633598 08018 Balsareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-11_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-14_1.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 92|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92787 Santa Maria de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-balsareny <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Santa Maria de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 127-146.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17, 60-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 158-159.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 129.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></p> XIII-XX <p><span><span><span>L’església parroquial de Balsareny fou construïda pràcticament de nou als segles XVI-XVII sobre un temple romànic anterior del qual pràcticament no n’han quedat restes. Consta d’una nau de planta rectangular amb capelles laterals. A la capçalera, orientada a l’est, s’hi ha afegit un cos més baix corresponent a la capella del Santíssim i la sagristia, i al costat de migdia té adossat l’edifici de la Llar Parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal s’imposa com una obra sòbria i feixuga que es caracteritza per la presència d’un sòlid campanar damunt de la nau central, l’únic element que li confereix certa personalitat. Aquest campanar adopta la forma d’una àmplia mola amb dues obertures davanteres i altres de laterals on hi ha inserides les diverses campanes, i té també un rellotge encastat en un dels angles. Una estreta cornisa el separa de la part central de la nau, on trobem un portal dovellat i, al seu damunt, un petit rosetó. A cadascun dels cossos laterals hi ha sengles portals. Es van obrir a la segona meitat del segle XX (el del costat sud el 1941) i són decorats amb relleus als frontons; el de l’esquerra amb un motiu simbòlic referit al tema de l’Alfa i l’Omega. Damunt d’aquest hi ha un petit ull de bou i, a les parts superiors, una finestreta a cada banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antiga església romànica (una obra tardana corresponent ja al segle XIII) n’ha quedat algun vestigi a la part central de la façana fins a la cornisa. Sobre el rosetó es pot observar una finestra ara tapiada que correspon a l'obra originària. L'aparell de la part romànica és fet amb carreus petits, disposats en filades i ben diferenciats dels de la part moderna, que són més grans. Així mateix, al mur de la banda nord es conserva en la seva part central un tram fet amb carreus en aquest cas de mida força gran i que sembla correspondre a un dels braços del transsepte, mentre que al costat oposat (a l’interior de la Llar parroquial) es troba el mur que correspondria al braç meridional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església la nau central és coberta amb volta apuntada i les capelles laterals amb tres trams de voltes de creueria, cadascun separat amb arcs de mig punt. Als peus de la nau s’aixeca el cor. El fons d’altar, amb decoració d’estil neoclàssic, és presidit per una fornícula central amb una imatge de l’Assumpció. És una escultura anterior a la Guerra Civil, mentre que las majoria de les que podem veure a les capelles laterals són posteriors, amb alguna excepció com la de la Puríssima. La part superior de la nau és decorada amb set vitralls que al·ludeixen a temes simbòlics com l’eucaristia, el baptisme o el nou anyell de Déu. També són interessants els confessionaris, amb un remarcable treball en la decoració de la fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels elements més valuosos és la talla en fusta del Crist jacent, obra de 1947 de l’escultor del Penedès Josep Cañas i Cañas. Antigament estava situat a la capella dels Dolors, i el 1976 es traslladà al baptisteri, que està decorat amb pintures murals al·legòriques fetes a mitjans de segle XX. Al fons de la nau de tramuntana s’allarga la capella de Santíssim, de finals del segle XIX i feta en el mateix estil gòtic de les capelles laterals. És capçada amb un absis heptagonal i compta amb un rosetó decorat amb vitralls. Hi podem contemplar una interessant pintura de la Verge dels Set Dolors, possiblement del segle XIX. Així mateix, a la sagristia es conserva un retrat del segle XVIII del carmelità Francisco Battaller i Matolí; també un reliquiari de Sant Marc Evangelista, patró del poble. </span></span></span></p> 08018-254 Plaça de l'Església, s/n <p><span><span><span>El topònim Balsareny sembla ser un derivat dels termes “balç”, que significa cingle o espadat, i “areny”, que designa una riba, platja, o llit d’un riu. Entre els lingüistes es discuteix si el segon terme, “areny”, seria substantiu o adjectiu, en el sentit de “balç arenós”. També hi ha el dubte sobre si el topònim es refereix originàriament al castell i al seu turó o bé aquest va prendre el nom d’un hipotètic assentament primitiu que estaria situat al lloc on després es construí l’església. De fet, les característiques físiques de l’indret on s’assenta l’església parroquial coincideixen de manera força clara amb el significat de Balsareny, i l’indret sembla propici per un tipus de poblat de tradició ibèrica i de caràcter defensiu. Fins al moment, però, no s’hi han identificat restes arqueològiques que ho puguin corroborar, de manera que aquesta possibilitat s’ha de considerar només com una hipòtesi (Carreté, 2010: 33ss).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny (senyor del castell) i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop l'església. Aquest mateix any (1009) ja consta que entorn de l’església s’hi havia format una sagrera. El 1032 l'església ja tenia categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per l'obra de l'església, per la qual cosa s’entén que la construcció romànica fou construïda en aquest moment de finals del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els segles XVI-XVII l’església fou reedificada pràcticament de nou i s’amplià amb cossos laterals. Les úniques dates que coneixem són les inscripcions en algunes claus de volta (1611, 1644, 1675), les quals indicarien que el gruix de l’obra es va fer a les dècades centrals del segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1775 i 1807 fou rector de la parròquia el conegut Roc García de la Enzina, que va tenir un paper important en la història de Balsareny per diferents qüestions. Havia nascut en un poble de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, criats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia va idear un artilugi anomenat trompa o sifó. Com que els no manresans tenien prohibit de regar amb aigua de la Séquia aquesta mena de sifó permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi entre 1787 i 1791 que va acabar perdent. La Reial Audiència li imposà una multa de més de 100 lliures. Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, sufragat en part per ell mateix i fet segons plànols que va dissenyar o dirigir en persona. El pont es va inaugurar l’any 1797. Roc García també va fer aixecar una nova rectoria, que ocupava una part de l’actual Plaça de l’Església i del Casal Verge de Montserrat. Fou enderrocada el 1936. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’església pròpiament, no va sofrir modificacions fins a finals del segle XIX, quan l’any 1883 va allargar-se la capella fonda. Se’n van encarregar els paletes Cardona, i les obres van costar 28.226 rals. El 1887-88 el pintor manresà Francesc Morell va portar a terme la pintura i daurat d’aquesta capella. A partir de 1896, amb la inauguració del cementiri municipal actual, l’antic fossar que hi havia en un pati annex a l’església pel costat de migdia va quedar en desús. Anteriorment el cementiri havia estat al costat nord de l’església, on ara hi ha el Casal Verge de Montserrat. Als primers decennis del segle XX la confrontació política entre conservadors-catòlics i progressistes era molt acusada. Sent rector Joan Sala, l’any 1903, va tenir lloc un episodi molt recordat que es va conèixer com el fet de les gorres. En el transcurs d’una processó uns joves es van negar a treure’s la gorra al pas de la Custòdia. Després d’una denúncia del rector per la passivitat de les autoritats republicanes un dels joves fou sentenciat al desterrament. Ja durant la Guerra Civil de 1936, la rectoria fou enderrocada i els altars i retaules barrocs de l’església foren destruïts. Sortosament, l’arxiu parroquial no en va quedar afectat. Una descripció de com era l’església abans de la guerra, amb la situació dels diferents altars i imatges, es troba al llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 136-142).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra les principals reformes han estat l’obertura de les portes de les naus laterals, els vitralls, el trasllat del baptisteri o la remodelació del presbiteri. Així mateix, des de principis del segle XIX hi havia una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria. A finals de la dècada de 1920 el diputat Graells, de la Lliga, va subvencionar la construcció d’una escola nova al costat sud de l’església, on abans hi havia el fossar o cementiri. Inaugurat el 1931, era un col·legi per a nois que es conegué com a Col·legi de Capellans i, oficialment, com a Escola Sant Josep. Des de 1974 l’escola que quedar en desús i llavors passà a ser Llar Parroquial i seu d’activitats vinculades a la parròquia. Als anys 1980 s’hi van portar a terme obres de reforma i rehabilitació. Pel que fa a l’actual rectoria, situada una mica més al sud, es va construir a finals de la dècada de 1950 en època del rector Leandre Picas. Anteriorment el rector residia a cal Sabata (Pl. de l’Església, 5). Cap als anys 1960 els baixos de la rectoria es van adequar com a local per a activitats juvenils. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Balsareny, com la resta d’esglésies del municipi, pertanyia al bisbat de Vic fins que l’any 1957 passà a dependre del Bisbat de Solsona. Entre 1978 i 1990 exercí com a rector mossèn Joan Bajona i Pintó (1932-2020), persona molt recordada al poble per les seves activitats polifacètiques. Va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i Balsareny. Amb les seves obres va embellir especialment diversos racons a l’entorn de la parròquia.</span></span></span></p> 41.8631300,1.8778400 406866 4635189 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-llinda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-nau-esquerra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-nau-dreta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-capella-santissim-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-crist-jacent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-crist-jacent-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-quadre-dolors-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-quadre-bisbe.jpg Legal Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada accessible Religiós Inexistent 2023-03-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En un mur de contenció molt a prop de l’actual edifici es va trobar un capitell d’aparença preromànica que devia procedir de l’església. Avui se n’ha perdut el rastre i se’n desconeix la ubicació. A partir d’una fotografia publicada per Xavier Sitjes (1977: 190) es pot observar que es tracta d’un capitell llis i mancat d’ornamentació, de formes simples i rústiques. Inscripcions en algunes claus de volta: 1611, 1644, 1675.La sala principal de la Llar parroquial acull un petit muntatge expositiu amb diversos plafons sobre la vida del bisbe Pere Casaldàliga.Sobre la qüestió de l’etimologia de Balsareny, l’estudiós de la toponímia Ramon Carreté es decanta per creure que el nom es refereix al turó del castell, documentat abans de l’església. Considera que l’etimologia del nom del poble, per raons de fonètica històrica, inclou un article salat, habitual en aquesta zona en època medieval: balç s’areny “balç (de) l’areny”, cosa que explicaria la pronúncia del nom amb S sorda. Un raonament més detallat i documentat sobre la qüestió es troba en el seu llibre sobre els noms de lloc de Balsareny (Carreté, 2010: 33ss). 92|94|98|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92425 Aqüeducte de de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-de-santa-maria <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> XIV <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal. Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat. Es troba als afores de la població de Balsareny pel sector est, en el km 1,3 des de l’inci de la Séquia. Al costat té un altre pont, conegut com el Pont del Riu, per on actualment hi passa la carretera d’Avinyó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un aqüeducte de pedra de tres arcs escarsers que fa 36 metres de llarg i entre 5 i 6 metres d’alçada. Té la particularitat que els arcs són força baixos, de manera que la part superior destaca com una massa de pedra compacta. El parament és força irregular, i s’hi poden distingir dos tipus d’aparell. El de la part superior és una mica més regular, amb alguns carreus més o menys escairats. No es pot descartar que aquesta part alta correspongui a una refecció posterior. Els arcs són perfilats amb una filada de dovelles i, en un cas, amb una doble filada. Per la cara nord els pilars estan protegits amb trencaaigües de secció triangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta obra tant fa la funció d’aqüeducte com de pont. És a dir, l’aigua de la Séquia continua circulant pel seu interior, i la plataforma superior, habilitada amb unes baranes, permet el pas de persones i de vehicles. Just a la sortida del pont trobem una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa i la data de 1890. És una de tantes fites que recorda que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> 08018-176 Sector central del terme municipal, als afores de Balsareny. <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. </span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> 41.8603300,1.8798700 407030 4634875 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-i-fita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Pont de Santa Maria, Pont de la Séquia Mujal (PGOU)Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. 85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92428 Aqüeducte de Conangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-conangle <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> XIV, XIX <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Conangle. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval en el seu recorregut principal. Passa per sobre de la riera de Conangle, que forma una petita vall entre camps de conreu i bosc, just a la divisòria entre els termes municipals de Balsareny i Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte és força llarg, d’uns 103 metres, i a la part inicial, al nord, fa un lleuger gir. D’alçada màxima mesura uns 12 metres. S’hi poden distingir dues parts ben diferenciades: l’aqüeducte originari, que es caracteritza pels tres arcs apuntats centrals (val a dir que són els únics arcs apuntats de tota la Séquia) i una construcció de reforç que el 1824 s’hi va adossar a la cara oest. Com que els arcs de les dues construccions no coincideixen del tot, sinó que s’encavallen parcialment, fa la impressió que ens trobem davant de dos ponts en paral·lel, tot i que a la part alta tota l’obra queda fusionada en una plataforma uniforme, de 4,5 m d’amplada. En la part gòtica l’aparell és fet amb carreus de mida no gaire gran i força desiguals. L’obra del segle XIX és molt més regular, amb carreus ben disposats en filades. Tot aquest costat oest es caracteritza per un perfil atalussat fins a dalt de tot, de manera que l’aqüeducte queda ben reforçat davant els possibles aiguats de la riera. En aquesta cara només queden descoberts dos arcs, que són de mig punt. El tercer arc ha quedat cegat. I encara més al sud són visibles quatre arcs més que han de correspondre a l’obra gòtica originària, ja que semblen lleugerament apuntats. Tots aquests arcs han quedat pràcticament tapats pels murs de reforç, que en aquesta part meridional deixen entreveure diferents fases constructives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte té dos elements ornamentals o commemoratius: sobre un dels arcs de la cara est hi trobem un escut totalment erosionat amb dos carreus a la part inferior que tenien una inscripció. Se n’insinuen algunes lletres al costat esquerre del carreu superior, però la inscripció és completament il·legible. D’altra banda, sobre un arc de la cara oest hi podem veure una pedra amb una orla que té inscrita la data 1824. Aquest ha de ser l’any en què es van realitzar les obres per reforçar l’aqüeducte al costat oest, que devia quedar malmès per una torrentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior, el caixer (per on discorria l’aigua de la Séquia) és cobert amb lloses que permeten caminar sobre l’aqüeducte, protegit amb unes baranes metàl·liques. Actualment es troba fora d’ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l’estructura. Per solucionar-ho fa uns anys es va fer passar una canonada soterrada al costat dret de la construcció. Al costat de la barana es conserva una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa. És una de tantes fites que recorden que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> 08018-179 A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal, vora les mins de potassa de Vilafruns. <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem esmentat, a principis del segle XIX (l’any 1824 segons una inscripció) l’aqüeducte es va reparar amb la construcció d’una estructura de reforç. Això va modificar considerablement la fesomia de l’obra vista des de la cara oest.</span></span></span></p> 41.8350800,1.8746500 406560 4632078 1340, 1824 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-escut-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-vista-1.jpg Inexistent Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Pont de Conangle, Pont de cal NegretEl termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent.Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. 93|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92431 Aqüeducte de la Vinya d’en Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-vinya-den-marti <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), <span>p. 158, 163.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> XIV-XIX Envaït per la vegetació <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc i emplaçat sobre un petit torrent, anomenat del Balç o del Senyor Francisco. Es troba en un tram de la Séquia cobert, i actualment ha quedat envaït per la vegetació i amb prou feines és visible la volta lleugerament arquejada sota la qual passa el torrent.</span></span></span></p> 08018-181 A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Prop de la fàbrica del Molí <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de la Vinya d’en Martí ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn del 1680. El seu origen és medieval però deu haver sofert diverses reparacions al llarg dels segles.</span></span></span></p> 41.8512400,1.8750600 406618 4633871 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-5.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92433 Aqüeducte de Santa Cecília https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-cecilia <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> XIV-XIX <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa de dimensions modestes, d’un sol arc, que franqueja el torrent de cal Barretaire, al pla de Santa Cecília. Actualment en aquest sector hi ha els xalets de la mina de Vilafruns. Té una alçada considerable, d’uns 4,5 m, però la vegetació del torrent pràcticament no deixa veure l’arc, fet amb obra de maçoneria. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, actualment sota cobert i amb la protecció d’una barana de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inicial de l’aqüeducte hi ha una caseta de pedra que aixopluga un bagant modern, que funciona amb volant i mecanisme desmultiplicador, el qual permet desviar l’aigua cap al torrent. També hi ha una caseta d’eines del sequiaire.</span></span></span></p> 08018-183 A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal. Al pla de Santa Cecília, prop de la mina de Vilafruns. <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de Santa Cecília deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 9 canes i un pam de llarg (una mica més de 14 m), i 3 canes d’alçada (4,6 m). </span></span></span></p> 41.8393100,1.8779100 406837 4632544 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-4.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Pont de Santa Cecília 94|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92440 Pontarró del Colador https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-colador <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> XIV-XIX <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a uns 875 m de l’inici del canal, en una zona amb horts a l’indret on el Llobregat fa un meandre. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> 08018-184 A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Ja s’esmenta amb el nom de pontarró del Colador en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Canyelles, es trobava a 563 canes (875 m) de l’inici de la Séquia. Segons Carreté (2010: 107), el topònim colador, que no s’ha mantingut en la tradició popular, significaria un indret on l’aigua del torrent colava cap als horts riberencs.</span></span></span></p> 41.8644200,1.8861100 407554 4635323 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-b.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92442 Pontarró que baixa al Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-que-baixa-al-llobregat <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> XIV-XIX <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada afaiçonades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. Podria ser una obra del moment inicial de la Séquia, al segle XIV.</span></span></span></p> 08018-186 A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Podria tractar-se del “pontarró qui baixa al Llobregat”, esmentat en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. De fet, seguint aquest pontarró es pot baixar a través dels horts fins el riu. Segons Carreté (2010: 108), no té cap altre nom popular.</span></span></span></p> 41.8591000,1.8775600 406837 4634741 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-a.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
93182 El Colell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colell <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 19, 264-265.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136.</span></span></span></p> XIV-XIX En ruïnes <p><span><span><span>Masia d’origen medieval, avui en ruïna, que es troba emplaçada al cim d’un promontori dominant, en un serrat que s’aixeca vora la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té petits cossos adossats així com una gran zona de coberts al sudest, tan sols separats de la casa per un estret corredor. Malgrat al seu estat ruïnós, ha conservat l’estructura originària, representativa d’un mas de tradició medieval ampliat possiblement als segles XVI-XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, gairebé tapada pels coberts davanters, es distribueix en base a tres eixos d’obertures que no són del tot simètrics, amb un portal dovellat al centre i finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada al primer pis. La finestra principal fou reformada probablement al segle XIX, quan es convertí en balcó. És remarcable el portal, fet amb dovelles de pedra vermellosa i que ha conservat els batents de la porta, amb una inscripció a la fusta de l’any 1799. Els paraments, a pedra vista, són fets amb un aparell de carreus estrets i allargats ben disposats en filades. A la resta de façanes trobem també algunes finestres emmarcades amb pedra picada. La casa té un petit cos adossat al sudoest i un altre a la façana posterior. Aquest últim correspon a diverses tines, que disposaven de la seva rampa d’accés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior el mas es distribuïa en tres crugies. A la nau dreta hi havia el celler, que conserva arcs diafragmàtics apuntats. Posteriorment fou cobert amb volta de pedra, de la qual encara se n’insinua l’arrencada. A la casa hi ha també un forn de pa i, a la planta superior, diferents festejadors. Algunes de les parets interiors són fetes de tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres a ponent s’aixeca una petita construcció de dos pisos corresponent a una pallissa. A la banda nord, i vora l’antic camí per on s’accedia a la masia, hi trobem una tina. Aquestes tines isolades al costat de les masies solien pertànyer als rabassaires o parcers, mentre que les tines adossades a la casa eren de l’amo. En total al Colell hi havia cinc tines.</span></span></span></p> 08018-362 Sector sudoest del terme municipal <p><span><span><span>Aquest mas es troba documentat ja en les relacions de masos de 1368 i 1384. La seva denominació originària és Collell, diminutiu de coll; és a dir, una depressió entre dues muntanyes. La construcció actual és fruit d’una ampliació del mas medieval feta probablement als segles XVI o XVII, quan devia adoptar pràcticament la forma actual, amb l’afegit posterior d’algunes tines o coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa fou habitada ben aviat per masovers, i per això no va donar lloc a cap cognom familiar. En documents de l’Arxiu parroquial del segle XVII encara s’escriu amb la grafia antiga de “Collell”, tot i que en els capbreus de 1633 i 1672 ja s’havia escrit amb la forma evolucionada de “Colell”. Els descendents del darrer masover van conservar el sobrenom de cal Colell en la casa que tenien al carrer Nou, número 19. </span></span></span></p> 41.8525400,1.8439000 404033 4634050 08018 Balsareny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-int-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-int-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-pallissa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-tina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-porta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-1.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
93183 El Solà d’Aladernet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-daladernet <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 111, 124-126.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Solà”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 3: p. 53-54.</span></span></span></p> XIV-XIX En ruïnes. Importants esquerdes als murs perimetrals amenacen que s'acabi d'esfondrar. <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, actualment en ruïnes. Es troba emplaçada en un petit replà del Serrat de la Senyera, sobre el torrent del Solà, el qual una mica més avall desemboca a la riera de Conangle. Uns 500 m a ponent trobem l’església de Sant Vicenç d’Aladernet. La masia consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que està envoltat d’un ampli tancat amb coberts per la banda est i nord. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal. Malgrat el seu estat ruïnós, la construcció ha conservat l’estructura d’un mas de tradició medieval pràcticament sense modificacions modernes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament la casa era més curta i, probablement al segle XVIII o al XIX, s’hi afegí un cos porxat que l’allarga per la cara davantera. Així doncs, la façana principal, encarada vers migdia, ara presenta l’accés mitjançant una mena de vestíbul cobert amb volta. Rere la volta, però, és perfectament visible l’antic portal adovellat, fet amb pedra de color vermellós. Sobre aquest cos davanter hi havia una mena de terrassa amb galeria, avui semiderruïda. Els paraments de la construcció antiga presenten un aparell de bona qualitat, fet amb petits carreus més o menys disposats en filades. A la façana posterior, en l’angle nordoest, es pot veure un altre portal dovellat, el qual ha quedat parcialment cobert rere un cos que s’hi va adossar amb posterioritat. Igual que el portal principal, és fet amb pedra vermellosa per tal de fer-lo ressaltar. En una de les façanes la casa tenia un balcó amb una finestra gòtica, avui desapareguda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior sembla que la casa es distribuïa en tres crugies. La part central és coberta amb volta de pedra. Al costat de ponent hi havia el celler, on es conserva almenys un arc diafragmàtic apuntat, avui tapiat. En el cos davanter, a l’angle sudoest es conserva una tina la boixa de la qual devia donar al celler. S’hi accedia per una escala sota una volta lateral.</span></span></span></p> 08018-363 Sector oest del terme municipal <p><span><span><span><span>En terme d’aquest mas hi ha l’església de Sant Vicenç d’Aladernet. El lloc d’Aladernet i l'església apareixen citats l’any 1035. El mas apareix esmentat al segle XIV. Com a Solà (1368), Solà del Adernet (1384) i Solà (1384). En canvi, no apareix als fogatges de 1497 i 1515, però sí en el fogatge de 1553 (Carreté, 2010: 136).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció que s’ha conservat és un bon exemple d’un mas de tradició medieval, probablement ampliat als segles XVI-XVII i amb una última ampliació a la part davantera que es podria datar al segle XVIII o, probablement, ja al XIX. No sembla que amb posterioritat s’hi fessin gaires més modificacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1920 i 1930 hi habitava la família Santasusagna. En els anys de la Guerra Civil els adults de la família van emmalaltir de tifus i una monja, la germana Úrsula, es va fer càrrec de la mainada. Francesc Soler (1989: 53) recorda que l’àvia del Solà va ser l’última dona de Balsareny que vestia amb la indumentària tradicional catalana. Després, un tal Ginés i la seva família foren els últims que van habitar a la masia. La propietat l’havia adquirit un home de Granollers, i després la va comprar un home de Girona. Aquest la va espoliar emportant-se peces com ara una finestra gòtica del balcó (semblant a les del castell de Balsareny), les bótes del celler, una escala de pedra i altres elements constructius (Soler, 1989: 53).</span></span></span></p> 41.8573800,1.8486500 404435 4634582 08018 Balsareny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-21.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92420 Resclosa dels Manresans https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-manresans <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>La resclosa de la Sèquia de Manresa. Una obra medieval en ple ús</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 101, 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard; ADELL GISBERT, Joan Albert (2021). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de reparació a la resclosa dels Manresans de la Séquia de Manresa. Balsareny, Bages</em>. Catarqueòlegs; Ajuntament de Manresa; Aigües de Manresa (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> XIV-XX <p><span><span><span>Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa. És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques. A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu. Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m. Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.</span></span></span></p> 08018-174 Sector central del terme municipal. Al riu Llobregat <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar un entredit (una forta censura canònica) a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de l’època de l’historiador Sarret i Arbós (a principis de segle XX) s’havia cregut que per fer la Resclosa dels Manresans s’havia aprofitat la resclosa d’un molí, el molí de Mateu Villalonga. Ramon Carreté, però, considera que aquest molí en realitat estaria situat en un altre indret: al punt on la riera del Mujal desemboca al Llobregat (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1583 va sorgir un conflicte quan una riuada es va emportar la resclosa i, per poder-la reparar de seguida, els manresans es van afanyar a tallar sense permís arbres de sota el castell. El baró de Balsareny, Ferran Oliver, va denunciar la ciutat de Manresa i el judici li va ser favorable, de manera que es va arribar a un acord: la ciutat de Manresa pagaria cada any dotze capons al senyor del castell de Balsareny, i a canvi aquest els donava permís per tallar els seus arbres sempre que fes falta per restaurar la resclosa. Aquest tribut es va pagar cada any fins que al segle XIX, amb l’abolició dels drets senyorials, va caure en desús. Des de fa uns anys, però, s’ha recuperat la tradició i ara es fa donació dels capons cada cinc anys en un acte que ha esdevingut una petita festa de germanor entre Manresa i Balsareny amb motiu de les festes de la Llum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com és lògic, aquesta no va ser l’única reparació feta a la resclosa. L’any 2020 la resclosa va quedar malmesa a causa dels aiguats provocats pel temporal Glòria i la intervenció de reparació va comptar amb un estudi arqueològic previ. De manera aproximada, es va poder constatar que l’obra havia estat reformada diverses vegades al llarg dels segles, amb reposicions importants almenys des del segle XVI. Es va realitzar una datació de la fusta amb radiocarboni 14 que va oferir un espectre cronològic molt ampli, entre 1695 i 1916. Això demostra que la biga analitzada era fruit d’una d’aquestes reposicions tardanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja hem dit que l’any 1952 la resclosa es va recobrir amb un revestiment de formigó a causa del seu mal estat. Així mateix, a la dècada de 1990 també es van fer obres de formigonat després d’una riuada.</span></span></span></p> 41.8702100,1.8836600 407359 4635968 1339 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-bagant.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-fita-facana.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripcions a la façana principal de la caseta: 1890. Inscripció en una fita a la façana nord de la caseta: 1865.L’indret compta amb diversos plafons informatius del Parc de la Séquia. Així mateix, a pocs metres hi ha un petit observatori d’aus. 94|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92470 Vilafruns https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafruns <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 137-138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394, 397.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> XIV-XX Falta de manteniment, entorn desendreçat. <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en una terrassa del marge occidental del riu Llobregat, vora de la fàbrica anomenada també de Vilafruns. Consta d’un cos residencial amb planta en forma de L, amb un barri o pati tancat a l’angle sudoest. La construcció actual és fruit de diverses ampliacions. La part originària es troba a l’angle nordest, i era més o menys de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. Més tard s’amplià amb un cos lateral adossat a llevant, de dues plantes i amb una galeria porxada, sostinguda sobre pilars. Queda oberta per la cara que dona al pati interior, i devia utilitzar-se també com a assecador. Per la cara més externa, a llevant, aquest cos presenta un reng molt uniforme de finestres emmarcades amb maó i sembla de construcció força moderna (mitjans del segle XIX o començaments del XX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de la masia, orientada a migdia, queda avui tapada pel mur que tanca el barri. Consta de dos eixos d’obertures, i les finestres tenen llindes de fusta o de pedra picada. El parament és amb carreus més o menys escairats. L’actual accés és per una porta lateral que dona al camí, al cantó de ponent i mitjançant una escala exterior que porta directament al primer pis.</span></span></span></p> 08018-196 Sector sud del terme municipal. Zona de Vilafruns <p><span><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja apareix citat en una relació de masos del l’any 1368. En aquesta època, concretament el 1384, consta que havia de pagar un quart del delme al monestir de Santa Clara de Manresa, igual que el mas Santa Cecília. Vilafruns estava habitat per masovers, i els seus estadants no van adoptar el nom del mas. Per això no consta en els fogatjaments dels segles XV i XVI. Al segle XVII era propietat del mas Martí, igual que Fucimanya. Així consta en el capbreu de 1681. Al segle XVIII aquests dos masos van passar a ser propietat directa de la baronia de Balsareny. Antigament el mas tenia terres també a l’altra banda del camí, vorejant el terme del mas Gener fins el pla de Calaf. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans de segle XIX el propietari era Josep Roig Mercader, de Barcelona. L’any 1851 va vendre el mas a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Amb la intenció d’aixecar una fàbrica de filats i teixits al costat de la masia, els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el 1851. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls, de Sallent, estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. El 1856 ja estava en funcionament, i Ramon va crear una societat amb els seus germans per explotar-la (Ferrer, 2011: 394). Ramon Valls va morir el 1858, sent propietari de dues terceres parts del mas Vilafruns. També posseïa el mas Vilar de Balsareny. Des d’aquesta època la masia de Vilafruns ha quedat vinculada a la fàbrica, que es troba tan sols 100 metres al sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1921 la va comprar Ricard Viñas Coma, i llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes. La propietat incloïa la masia de Vilafruns. Durant la segona meitat del segle XIX o començaments del XX s’hi han fet ampliacions importants. A la masia hi van viure masovers encara fins els volts de l’any 2000.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ricard Viñas va voler encarregar una escultura dedicada a Santa Cecília, en recordança d'una petita capella que hi havia hagut prop de la fàbrica. L’escultura es va executar a la dècada de 1920, en un estil clàssic i de línia noucentista. Estava col·locada als jardins de la masia. Ricard Viñas havia projectat fer-hi una nova capella dedicada a la mateixa santa, la qual havia de formar part d’una petita colònia industrial que volia que es conegués amb el nom de Santa Cecília (Soler, 1989: 16). </span>Després l’escultura fou traslladada i ha tingut diferents ubicacions. Des de fa uns anys, s’ha col·locat novament als antics jardins del mas Vilafruns.</span></span></span></p> 41.8428500,1.8804100 407050 4632934 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-5.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: La Masia 94|98|119|85 45 1.1 1762 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92723 El Cerdà https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cerda-0 <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> XIV-XX <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, probablement d’origen medieval, emplaçada al pla de Vilamajor. Tot i que es troba envoltada d’un important complex agropecuari, l’antic mas ha conservat bé els volums i la tipologia originaris. És una construcció de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossat un cos més ample al sud i petits cossos al nord, mentre que a llevant s’hi ha afegit una terrassa de recent construcció. L’entrada principal es troba en aquesta façana est i ha quedat gairebé oculta sota la terrassa. És emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada, igual com algunes de les finestres que trobem a les altres façanes. Tots els murs perimetrals de la casa han estat arrebossats amb ciment, cosa que no permet veure el tipus de parament ni l’evolució en diferents fases constructives d’aquest mas. El mur de ponent adopta a la base una forma lleugerament atalussada i és reforçada amb un contrafort. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part nord de la casa trobem diverses dependències que estan relacionades amb l’elaboració del vi: una premsa aixoplugada sota un porxo, així com diverses tines. A la dècada de 1950 s’hi va afegir una cisterna obrada amb totxo.</span></span></span></p> 08018-220 Al sector nord-est del terme municipal. Pla de Vilamajor <p><span><span><span>Aquest mas és, probablement, d’origen medieval. Però no queda del tot clar si en un principi era conegut com a mas Torrents i posteriorment va adoptar el nom de Cerdà, hipòtesi força probable, o bé el Cerdà i el mas Torrents eren dues cases properes però diferents. El mas Torrents ja apareix entre els firmants del conveni amb Ramon de Peguera l’any 1368. El 1609 el mas Torrents de Vilamajor pertanyia a Bernat Martí, àlies Serdà. Uns anys més tard, el 1633, l’hereu era Joan Martí de Vilamajor, i el mas Torrents tenia aglevat un mas rònec, l’antic mas de les Alzines. El 1681 i 1683 el propietari era Isidre Martí, àlies Cerdà, que posseïa també els masos de les Alzines i de les Cases de Castellet, abans Argelaguet, de Gaià. Possiblement aquest segon mas correspon a l’actual Joanic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segle més tard el mas Torrents ja no apareix, ni en el llibre de vàlues de la parròquia de 1760 ni en el cadastre de 1775. Sí que consta, en canvi, el Cerdà. És probable, doncs que el mas hagués acabat adoptant el sobrenom de l’antiga família dels Martí, que eren coneguts com a Cerdà. Aleshores el mas Cerdà pertanyia als Gironella de Berga. En aquesta època es va construir una altra casa, situada uns 400 m al sud, que fou coneguda com la Caseta Nova del Cerdà, i que al principi estava vinculada a la casa mare. El 1779 consta que la Casa Nova del Cerdà era habitada per Lucía Altarriba, filla de Francesc Altarriba (Carreté, 2010: 152).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de cases del pla de Vilamajor, al sector nord-est de Balsareny, el Cerdà va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a finals del segle XIX es va establir com a masover del Cerdà Josep Riera. Al cap d’un temps, possiblement el mateix Josep Riera, va comprar el mas Cerdà i la família hi va viure en les generacions successives. A la zona de l’entorn s’hi han instal·lat dependències d’una gran explotació agropecuària. Entorn de l’any 2000 al costat de l’antic mas s’hi ha aixecat de bell nou una casa de pedra que segueix l’estil tradicional. </span></span></span></p> <p> </p> 41.8903700,1.8980400 408581 4638191 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Mas TorrentsInformació facilitada pels propietaris 94|98|119|85 45 1.1 1762 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92724 Mas de les Claperoses https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-claperoses <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> XIV-XX <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, que es troba molt ben emplaçada en un promontori dominant al pla de Vilamajor. Consta del cos residencial, de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats cossos a llevant i una terrassa de construcció força recent a ponent, i també compta amb una interessant pallissa (de dos cossos i amb coberta a una vessant) que està situada uns metres a llevant, davant d’una era sense enrajolar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia, que és fruit de diferents fases d’ampliació difícils de determinar, ha conservat molt íntegrament els volums originaris i la tipologia constructiva tradicional. La façana principal, ben encarada vers migdia, s’ordena en base a dos eixos d’obertures, un dels quals, lleugerament descentrat, conté un portal dovellat i, al seu damunt, una finestra balconera. El parament de la casa conserva l’arrebossat tradicional de calç, de color blanquinós, sobre el qual destaquen els emmarcaments de les obertures, de pedra picada. A la façana oposada, a tramuntana, crida l’atenció un finestral doble que comparteix a la base un ampit motllurat. Sembla una remodelació de la finestra, potser força recent, en la qual es van aprofitar elements anteriors. La façana de llevant presenta un cos adossat amb un assecador a la part alta i té diferents dependències relacionades amb l’elaboració del vi: tines i una premsa.</span></span></span></p> 08018-221 Sector nord-est del terme municipal. Pla de Vilamajor <p><span><span><span>El nom d’aquest mas deriva de claper, però també se l’ha conegut simplement com el Mas. És d’origen medieval i es troba documentat per primera vegada l’any 1368, entre els que van firmar el conveni amb Ramon de Peguera. Els propietaris tenien per cognom Mas, sovint amb el complement del nom de la casa. Això demostra que en aquest moment devia ser una casa important i que es va guanyar el nom de Mas per antonomàsia (Carreté, 2010: 140).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XVIII, segons es pot llegir a la inscripció que el 1708 es va fer al portal de la casa, aquest any el propietari era un tal Joan, amb un cognom que no s’acaba de desxifrar: Peratias (?). En aquesta època la casa es devia ampliar fins assolir pràcticament el volum actual, ja que no sembla que als segles XIX ni al XX s’hi fessin obres importants. Com la majoria de cases del pla de Vilamajor, el Mas de les Claperoses va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal es conserva un interessant grafit que sembla autèntic de l’època de la Guerra Civil. Fa al·lusió al fet que la masia hauria estat incautada per la Unió de Rabassaires. Entorn de la dècada de 1970 Enric Font va comprar la masia a Josep M. Llançó de Vinyals, que aleshores era el propietari de l’Abellar. Posteriorment la família hi va fer alguna reforma interior, però l’estructura exterior pràcticament no s’ha alterat.</span></span></span></p> 41.8893300,1.9029700 408989 4638071 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-finestra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-cobert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-grafiti.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BPU 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: el Mas. Variants orals: Gravaloses, les Escrupoloses.Inscripció al portal principal: JOAN PERA[TI?]AS 1708Grafit a la façana principal (possiblement de l’època de la Guerra Civil): “INCAUTAT PER LA [UNIÓ DE RA]BASAIRES” 94|98|119|85 46 1.2 1762 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92728 Les Cases de Navàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-de-navas <p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs”,<em> Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p> XIV-XX <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, que ha quedat integrada al nucli urbà de Navàs. Molt ben situada dalt d’un promontori dominant, antigament era un dels masos dispersos que es trobaven al pla de Navàs. En el seu origen hi havia hagut més d’una casa, d’aquí el plural del nom. L’edificació actual, però, és fruit majoritàriament de la reconstrucció que s’hi va fer a les primeres dècades del segle XX, després d’un incendi. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos a llevant i altres cossos diversos de recent construcció a migdia, al lloc on abans hi havia els corrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part que millor conserva la traça de l’antiga masia es troba a la façana de llevant, que és la que té una major alçada i un parament de més qualitat. Hi trobem un portal rematat amb arc escarser i obertures emmarcades amb pedra picada, així com una galeria de tres obertures al nivell de les golfes. Aquesta façana ha quedat parcialment coberta per un cos adossat, construït en diferents fases.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de la casa presenta unes característiques pròpies ja de les primeres dècades del segle XX, amb paraments de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. Com a element distintiu destaquen les obertures en forma d’arc apuntat a les golfes de les dues capçaleres, un motiu que trobem de manera recurrent en altres cases de l’entorn. La façana més visible, a migdia, ha quedat força alterada per les construccions modernes que s’hi han aixecat al davant. Bàsicament, dos cossos de dues plantes acabats amb terrasses. Això ha suposat també l’ampliació de les obertures de la casa que donen a aquestes terrasses. A l’angle nordoest es conserva adossat un pou, que antigament havia estat una cisterna.</span></span></span></p> 08018-225 Sector nord del terme de Balsareny, formant part del nucli urbà de Navàs (Barri de Navàs). <p><span><span><span>Mas d’origen medieval que es troba documentat ja al segle XIV. Formava part del grup de masos que hi havia al pla de Navàs, la major part dels quals pertanyien al terme de Sant Genís de Messedella, de la parròquia del Mujal. Però les Cases de Navàs eren i encara són en terme de Balsareny. El plural és perquè hi havia almenys dues cases. L’esment documental més antic conegut és del 1313, que parla de 'Zescases de Baix' (Pere Cases). Les Cases de Navàs apareixen també en la relació dels masos que van signar el conveni amb Ramon de Peguera l’any 1368, i també entre els masos que eren posseïts en un quart pel convent de Santa Clara de Manresa. Al fogatjament de 1497 hi consta En Cases. En el de 1515 hi apareix Joan Cases i Pere Cases, mentre que en el fogatge de 1553 Joan Cases i Pere Cases fan de jurats. Per tant, almenys des del segle XIV la família que hi vivia va adoptar el cognom Cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un capbreu de 1633 consta que el mas tenia a part de la casa de baix, anomenada jussana, dos masos rònecs més. En total eren tres masos afocats: Sescases jussana (la de baix), la Poble i les Casetes (Carreté, 2010: 144).</span></span></span></p> <p><span><span><span>No en coneixem més notícies fins èpoques ja més recents. Segons informació oral, la propietat va quedar en mans de dos germans solters que portaven una vida molt desendreçada, els quals van arribar a un acord amb la Seu de Manresa, que els va oferir aixopluc i a canvi de quedar-se amb la propietat. Això devia ser en algun moment del segle XIX. Entorn del 1900 s’hi van establir-se com a masovers el matrimoni format per Joan Sardans i Francisca Puig Vila, que procedien de la zona de Castelladral i Castellnou. Uns anys després la casa va patir un greu incendi que la va deixar força malmesa, de manera que es va haver de reconstruir en bona part. Això devia succeir a les primeres dècades del segle XX. Sembla que la masia antiga era més gran i, després de la reconstrucció, va quedar més petita. A l’interior encara han quedat alguns racons amb restes de socarrimat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les darreres dècades la casa s’ha reformat i s’hi han construït cossos adossats a migdia. Abans, a la part alta (a ponent) hi havia una era i dues basses. Entorn de 1982 la família va comprar la casa a la Seu de Manresa. </span></span></span></p> 41.8946800,1.8781700 406939 4638691 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-15.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per les propietàries 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92737 El Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-15 <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1986). <em>Toponímia i antroponímia del terme municipal de Balsareny</em> (<em>Bages</em>) Tesis doctorals microfitxades: 2970. Publicacions Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 397.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> XIV-XX Estat molt precari de la construcció, amb parts de la teulada esfondrades i en un estadi inicial del procés de ruïna. <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada a l’extrem d’un altiplà dominant, amb una excel·lent panoràmica sobre la vall del Llobregat i una visió frontal del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. Gairebé sense modificacions modernes, ha conservat molt íntegrament el volum i la tipologia constructiva originària, per bé que la construcció es troba actualment en un estat molt precari, amb un inici de ruïna. La masia consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossada una capella al costat de llevant i cossos auxiliars al nord i l’oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa és fruit de diverses fases constructives difícils de precisar. La façana principal es troba al costat de llevant i és molt austera. Al costat mateix del cos de la capella, que sobresurt, hi ha un portal adovellat, avui cobert rere els esbarzers, que és l’accés principal a la casa. Damunt del portal hi ha un finestral emmarcat amb llindes i brancals de pedra picada i, al costat, un altre de més petit. La façana de la capella, en canvi, adopta un cert aire senyorial. Fou construïda el 1786, i consta d’un petit frontispici format per una portalada rematada amb arc escarser, al seu damunt un petit rosetó o òcul i, a dalt, un escut de l’orde dels carmelites, que aleshores eren els propietaris. A la part superior hi ha una finestra que correspon a una estança de la casa situada damunt la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de migdia presenta diverses finestres i un balcó a l’alçada del primer pis. Majoritàriament les obertures són emmarcades amb pedra picada sobre un parament que conserva restes d’un semi-arrebossat de calç. A la part alta, sobretot darrera la casa, els murs són fets de tàpia. Al costat de ponent hi trobem adossat un pou-cisterna, i més enllà cossos que corresponen a tines. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de la casa conserva la tipologia constructiva tradicional, per bé que en estat semiruïnós. Al sector nord hi trobem un magnífic celler, amb dos arcs diafragmàtics apuntats. La part central del primer pis l’ocupa la sala, que distribuïa cap a les estances laterals.</span></span></span></p> 08018-234 Sector est del terme municipal. <p><span><span><span><span>El mas del Vilar és d’origen medieval i està documentat per primera vegada en un llistat de masos del 1368. Aleshores hi vivia un home de cognom Masaguer, també conegut com Vilar. En el fogatge de 1497 hi consta un Vilar; en el de 1515 hi apareix Marc Vilar, i al de 1553 Valentí Vilar (Carreté, 2010: 139). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als segles XVII-XVIII la masia es va engrandir fins aconseguir el volum actual. El 1744 encara hi ha constància d’un Vilar que havia estat hereu del mas Vilar, i que és documentat a la parròquia veïna de Cornet, i entorn de 1764 consta que hi havia un masover, Esteve Carreter. En aquesta època, però, el mas havia passat a propietat del convent dels carmelites de Manresa, segons consta en el cadastre de 1775, i la propietat fou adquirida després de l’any 1716, segons es fa constar explícitament. Aleshores el mas tenia 15 jornals de sembra, 8 de vinya, 2 i mig d'oliverars, 50 de bosc i 17 de pastures; a més de 2/24 d'hort i 15/24 de mallols de segon any. Per tot plegat i la casa, pagaven 263 rals d'ardits i 3 diners; una xifra més que considerable, que ens dóna idea de la importància del mas. L’any 1786 (segons una inscripció) s’hi va construir la capella que queda adossada vora el portal principal de la casa. A la façana d’aquesta capella hi llueix un escut de pedra de l’orde dels carmelites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans del segle XIX el mas Vilar era propietat de Ramon Valls, un fabricant que també posseïa part del mas Vilafruns, on hi construí la fàbrica amb aquest nom. Va morir el 1858 (Ferrer, 2011: 397). </span>Segons informació oral, a principis del segle XX els propietaris eren la família Sorribes, que vivien a la masia. Entre 1914 i 1916 Josep Sorribas Esquerrà va ser alcalde de Balsareny, de tendència carlina. Era empleat de banca i cap del sometent. El setembre de 1936, durant la Guerra Civil, se’l van emportar junt amb altres en un camió. No es va trobar el seu cos. Tenia vuit fills. Un d’aquests fills era Valentí Sorribes. Les seves inicials (VS) podrien ser les que estan gravades en unes fites de propietat al Serrat del Repetidor. Posteriorment la família, per falta de diners, es va vendre la propietat als Caus, de Puig-reig, de manera que va quedar integrada a l’heretat de Puigdorca. La masia va continuar habitada fins a mitjans de segle XX, i encara s’hi van fer obres a la dècada de 1950, però ja fa temps que es troba abandonada. </span></span></span></p> 41.8707900,1.8938600 408206 4636022 08018 Balsareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-capella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-celler-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-int-sala.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció a la façana de la capella: 1786Informació facilitada per Ramon Carreté i Xavi Novell 94|98|119|85 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92770 Masoveria de la Rabeia https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-rabeia <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 142-143, 150.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 11-12, 65-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> XIV-XX Estructuralment es manté bé, però la casa fa temps que no s'habita. <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en un petit altiplà que forma una terrassa a la riba esquerra del Llobregat. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats cossos a ponent i al sud, i compta també amb un barri o pati davanter a migdia. Avui part de la tanca d’aquest barri s’ha perdut. A la part posterior hi trobem també una antiga pallissa amb una interessant era enrajolada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nucli de la casa és fruit de múltiples fases constructives. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un portal dovellat i, al seu damunt, una finestra emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada. La part esquerra, però, ha quedat parcialment coberta per un estret cos porxat amb galeries que s’hi devia afegir als segles XVIII o XIX. A la part baixa, uns aparatosos contraforts reforcen els pilars d’aquest porxo. Segons es diu, aquestes estances eren destinades a oferir allotjament als traginers que passaven pel camí. A la planta baixa hi dormien els animals (encara s’hi conserva una menjadora) i a la planta del damunt els traginers. Per això un dels arcs de la galeria fou tapiat i encara té una petita obertura com a espiell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els paraments de la casa són de pedra, més regular a les filades inferiors i amb algunes parts fetes de tàpia. La majoria de les obertures són emmarcades amb pedra picada. Per la banda de llevant, a finals del segle XVIII o al XIX el cos principal es va ampliar en diferents fases amb cossos que contenen tines. Com que no tenien rampes, per accedir a la part alta es feia mitjançant unes fustes que es recolzaven al marge i feien de passarel·la. En total a la casa hi ha quatre tines i un tinardó. A la façana de ponent hi ha adossada una cisterna i l’antiga comuna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pallissa, situada a la part posterior, ha estat recentment restaurada. Les parts amb ciment eren originàriament de tàpia. Al seu davant es conserva una era on podem veure, en diverses rajoles, unes curioses inscripcions i també unes sanefes. En una s’hi pot llegir el nom d’Anton Rabeya. Les altres són difícils de desxifrar. Les rajoles estaven fabricades en un forn d’obra que hi havia en un camp sota l’era, avui pràcticament arrasat.</span></span></span></p> 08018-242 Sector nordest del terme municipal <p><span><span><span>El topònim de Rabeia, segons Joan Coromines, és una al·lusió als “rabeigs” o tolls que fa el Llobregat en aquest indret. El mas Rabeia (que és la casa avui coneguda com la Masoveria, o Masoveria de la Rabeia) és d’origen medieval i ja està documentat l’any 1368. Els seus estadants es devien anomenar també Rabeia i devien donar origen a un llinatge amb aquest nom documentat a Manresa el 1362 i que després del segle XIV es va perdre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas va quedar rònec a l’etapa final de l’edat mitjana i no consta als fogatges de 1497, 1515 i 1553. En canvi, a partir de 1589 la masia ja torna a constar com a habitada. Aquest any la va adquirir Miquel Puigdorca, un cabaler que procedia del mas Puigdorca, el qual va assumir el nom de la casa com a cognom familiar i va passar a dir-se Miquel Rabeya. A partir d’aleshores aquest nou llinatge dels Rabeya ha estat vinculat a aquest mas. El 1633 el propietari era Miquel Rabeya i el seu fill Pere Joan Rabeya. El 1681 el propietari era Miquel Rabeya. En el cadastre de 1775 Antoni Rabeya declara que el mas té més de 4 jornals de sembrat, 2/24 d’hort, més 3 de vinya, un i mig d’oliverar, 13 de bosc i 5 de pastura, i per tot plegat pagava 75 rals i 23 diners i mig (Carreté, 2010: 142).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estructura actual del mas deu correspondre bàsicament als segles XVI i XVII, amb ampliacions al XVIII i el XIX. En aquesta època hi passava el camí que venia de Gaià i el Lluçanès, seguia per l’Ambròs Vell i travessava el Llobregat per un gual prop d’on ara hi ha el pontarró. Per això la Rabeia oferia hostatge als traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1868 l’aleshores propietari, Jaume Rabeya Casaldàliga, va acordar unes escriptures amb els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, que tenien la intenció de construir una fàbrica de filats en terrenys del mas. En aquest document s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. La compra dels terrenys es va fer efectiva l’any 1872 pel preu de 5.250 pessetes. La fàbrica va començar a funciona l’any 1880 i es va conèixer amb el nom de la Rabeia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, les guerres carlines van comportar diferents episodis cruents, amb extorsions i saqueigs, sobre aquesta masia. S’explica que en un assalt de nit els estadants del mas van haver d’escapar-se a quatre grapes entremig dels porcs que van deixar lliures. En una altra ocasió els carlins van estar a punt de calar foc a la masia, on els seus amos havien estat lligats de peus i mans. Sortosament, gràcies a un senyal visible que havien convingut de col·locar al castell van poder ser alliberats a temps per les tropes de l’exèrcit liberal. Com a conseqüència de tots aquests ensurts cap a la meitat de la dècada de 1870 els propietaris van deixar de residir al mas, que es trobava en un indret isolat, i construïren una nova casa en un emplaçament més ben comunicat, al costat de la fàbrica i prop d’una palanca per on es podia travessar el riu. Des d’aleshores aquesta nova casa es coneix com cal Rabeia i l’antic mas passà a ser anomenat la Masoveria, ja que va quedar a mans de masovers. Fins els volts de la dècada de 1980 encara hi van viure masovers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume es casà amb Rosa Serra Lledó i el matrimoni va tenir dos fills. L’hereu fou Josep Rabeya Serra, que es casà amb Dolors Vila Mas, que va morir jove d’un accident. En segones núpcies Josep es casà amb Mercè Bartomeus Badia, de ca l’Esquerrà. Aquest segon matrimoni va donar dotze fills. Al tombant de segle XX Josep va fer construir diverses cases al nucli del poble. Josep Rabeya Serra va ser alcalde de Balsareny durant els anys 1891-92. Va morir el 1917 i la propietat passà a Joan Rabeya Bartomeus, casat amb Teresa Satorra. No van tenir fills i la propietat va recaure en el seu germà Josep (Forasté, 1994: 65). Ja a finals del segle XX Jaume Rabeya Casellas fou alcalde de Balsareny (1983-2003 i 2007-2015), i també president del Consell Comarcal del Bages (1995-1999).</span></span></span></p> 41.8778200,1.8901500 407909 4636806 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-pallissa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-era-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-era-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-era-5.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altre denominacions La MasoveriaInscripció en una finestra de llevant: 1799, inscripció al cobert de ponent: 1802, inscripció a la pallissa: 1855. A l’interior de la casa hi ha altres inscripcions amb dates.Informació oral facilitada pels propietaris. 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92775 Lledó detràs Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledo-detras-castell <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 61-62.</span></span></span></p> XIV-XX <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en un promontori vora una àrea on el riu Llobregat fa un seguit de meandres, uns 500 m al nordest del castell de Balsareny. El conjunt ha conservat força íntegrament el volum i la tipologia constructiva originàries, per bé que amb petits afegits moderns. La casa consta de diversos cossos fruit d’algunes ampliacions que conformen una planta més o menys quadrada, amb un cobert adossat al sud que forma una pati davanter modernament acondicionat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més antiga de la casa es troba a la part nord, i posteriorment fou ampliada amb cossos de diferent alçada cap a ponent i cap a llevant. La façana principal, encarada a llevant vers el pati, és fruit de l’última gran ampliació feta l’any 1799. Presenta una composició ben ordenada i simètrica en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central i un balcó al seu damunt. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. L’únic element que trenca la simetria compositiva és una porta més petita, tal vegada de construcció recent. Els paraments són de maçoneria, actualment a pedra vista. Les obertures de la resta de façanes són de distribució més irregular, també emmarcades amb pedra picada. El cos situat a l’angle nord genera una àmplia terrassa sota cobert al nivell de les golfes. Del mur posterior en sobresurt un cos adossat de petites dimensions. El cos de ponent, més baix, compta amb un balcó corregut de dues obertures i, a l’angle, una altra petita terrassa, possiblement de nova construcció.</span></span></span></p> 08018-247 Sector nordest del terme municipal. Barri de la Rabeia <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja consta en el llistat de masos que el 1368 van signar conveni amb Ramon de Peguera. En aquest document també hi apareix la casa homònima denominada el Lledó de Sobreroca. La primera és designada només com a Lledó, fet que dona a entendre que devia ser la més antiga. El nom indica que originàriament hi devia haver un lledoner prop de la casa. En el fogatge de 1497 hi trobem un Lledó i en el de 1553 hi apareix un “Antoni Lledó balle”. Però no s’especifica de quin dels dos masos Lledó era hereu aquest batlle de Balsareny. El 1633 el mas pertany a Joan Pau Lladó. Segons el document de vàlues de 1760 el mas Lladó tras lo Castell pagava una lliura, 8 sous i 5 diners per vinyes, conreus, erms i boscos. El 1775 la contribució era d’una lliura, deu sous i 18 diners (Carreté, 2010: 143). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció actual deu ser obra fonamentalment dels segles XVII-XVIII. L’any 1799 la casa es va ampliar atenyent el volum actual i es dotà de la façana que avui es pot veure. Cap a finals del segle XIX el propietari era Antoni Torres Lledó i Boladeras, conegut com el Ton del Lledó. En documents de 1897 es diu que va adquirir la propietat per retrovenda a Ramon Bernadà, de manera que anteriorment Antoni Torres ja l’havia venuda a Bernadà, i ignorem els motius que s’amaguen rere aquesta operació legal. En el llibre de Josep Forasté (1994: 61) es caracteritza el Ton del Lledó com un home “fort i valent”, molt afeccionat a la cacera, i se’n recullen algunes anècdotes. Va morir entorn de 1928-29. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia tenia una era comunitària que compartia amb les casetes noves sorgides al seu entorn. Estava situada uns 50 metres al sud, al costat de la nova Casa Riera. Pels volts de 1942 Isidre Riera Comas va comprar el Lledó detràs Castell i s’hi van traslladar els seus pares i germà, que abans vivien a la Casa Blanca com a masovers. El motiu va ser que després <span>de la Guerra Civil Josep Riera Comas, el germà d’Isidre, fou pres polític fins el 1942 per haver estat càrrec electe a l’Ajuntament de Balsareny. Posteriorment l’empesa tèxtil de la Rabeia no li va mantenir la feina i es va haver de dedicar plenament a fer de pagès, però la Casa Blanca era petita i tenia poca terra. Es donava el cas que el germà de Josep, Isidre Riera Comas, feia temps que havia marxat a Sant Joan de les Abadesses, on va aconseguir tenir la seva pròpia fàbrica tèxtil. Fou per això que va poder comprar per als seus pares i germà el Lledó detràs Castell, que disposava de dependències més grans, tenia més superfície de terres. En total la família comptava amb set persones, que hi van viure força anys, fins que va morir Jaume Riera Gríful i el seu fill Josep Riera Comas, entorn de la dècada de 1960. Isidre Riera Comas va morir el 1946, i aleshores la propietat va passar als seus fills, Maria i Josep Riera. Però no hi van viure, ja que s’estaven a Sant Joan de les Abadesses. L'any 1958 es va segregar una porció de terreny de la finca del Lladó detràs Castell en la qual Josep Riera Comas es va construir un nou habitatge: Casa Riera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys el Lledó detràs Castell ha canviat de propietaris i ha estat rehabilitada. El pati davanter s’ha acondicionat com a àrea de lleure, ja que la masia ofereix actualment una proposta d’allotjament rural.</span></span></span></p> 41.8752700,1.8854600 407516 4636528 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-vista.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Lledó tras CastellInscripció a la llinda del portal principal: 1799 i anagrama de Maria.Informació facilitada per Sergi Fonseca 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92828 El Cortès de Ferrans https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cortes-de-ferrans <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> XIV-XX Masia en estat d'abandó, amb algunes parts en estat precari i coberts semiderruïts. <p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que forma part d’un conjunt de gran interès arquitectònic i històric en el qual hi trobem l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana (a llevant), la masia de Sobirana de Ferrans (al centre) i la masia del Cortès (a ponent). Els tres edificis estan adossats i formen un continu constructiu de certa complexitat i força caòtic, ja que entorn de les masies s’hi han anat afegint un bon nombre de coberts que cobreixen en bona part les façanes situades a migdia. A més, el conjunt compta també amb una pallissa independent, situada uns metres al sud junt a una bonica era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia del Cortès consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), té dos cossos adossats a ponent i un barri o pati tancat amb una pallissa que s’estén cap al sud. La casa del Cortès s’estén en l’eix nordoest-sudest tot formant un angle recte amb la casa de Sobirana, que segueix l’eix sudoest-nordest, de manera que els careners de les respectives teulades queden perpendiculars, formant una mena de L. La façana principal es troba encarada al sudoest i queda tapada parcialment pels dos cossos adossats més moderns. Entremig, a través d’un estret corredor, podem accedir a l’entrada principal, que és de forma rectangular i emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada. Al seu damunt hi ha un ampli finestral amb ampit motllurat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal vegada antigament l’entrada principal era per migdia a través del barri, però actualment aquesta part es troba tapada per un cobert. A la part alta d’aquesta façana sudest hi podem veure dues finestres de bona qualitat emmarcades amb pedra picada i una altra de menor parcialment tapada. El cos adossat a l’esquerra sembla ja una ampliació del segle XIX. La façana posterior (al nordoest) presenta també dos finestrals de bona factura. A l’angle nord la casa té adossat un altre cos, que possiblement correspon a tines fetes ja al segle XIX.</span></span></span></p> 08018-288 Sector nordoest del terme municipal. <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval. Estava situat a la Vall de Ferrans i primitivament es coneixia com a mas Mercader. La Vall de Ferrans, dins el terme del castell de Balsareny, és documentada des de l’any 966 i 967. El topònim Sobirana prové del mas i no apareix fins al segle XIV. L’església que hi havia en aquesta vall ja consta l’any 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia però sense especificar-ne l’advocació. La Vall de Ferrans devia ser el primer nucli habitat del terme del castell de Balsareny. Amb anterioritat al 966 devia habitar-hi un tal Ferran, que no ha estat documentat. En aquesta època ja consta que hi havia més d’una casa. En una relació de masos de l’any 1368 ja hi consta el mas Mercader i també el mas Sobirana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Almenys des de començaments del segle XVII la família Cortès ja posseïa aquest mas, que popularment havia adoptat per denominació el cognom dels seus propietaris. <span>Per això en els capbreus es rectifica el seu nom, encara que a efectes oficials consta el nom antic. Al segle XVII l’heretat </span>havia incorporat el mas Tord i dos masos rònecs avui inexistents: el mas Cases i el mas de la Moltonada. La casa es va ampliar fonamentalment als segles XVII i XVIII fins assolir les dimensions actuals. Així ho testimonien les inscripcions conservades de 1685 i 1712. La primera està associada al nom d’Antoni Cortès, cosa que indicaria que a finals del segle XVII la família amb aquest cognom encara estava al capdavant del mas. De fet, el cognom Cortès no apareix a Balsareny fins a finals del segle XVI. Més endavant la propietat del Cortès va passar per matrimoni a la família Solsona, que eren ciutadans honrats de Barcelona. En el cadastre de 1775 el propietari ja és Joseph Solsona y Cortès de Monner. <span>A mitjans del segle XIX el propietari era Anton de Solsona, que fins el 1862 pagava, per la propietat del Cortès, un censal de 16 rals de pensió anual a la comunitat de preveres de Moià, que va redimir arran de la desamortització de Madoz. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a mitjans de segle XX la masia fou adquirida pel doctor Trullàs, de Manresa. A la seva mort els descendents se la van vendre. Ja fa temps, però, que la casa està deshabitada.</span></span></span></span></p> 41.8772600,1.8511800 404674 4636787 08018 Balsareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-sobirana-vista-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-post-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-llinda-b.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Mas MercaderInscripció en una llinda de la façana sudest: 1712Inscripció en una llinda de la façana nordoest: Antoni Cortes 168[3]Informació facilitada per Ramon Carreté 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92833 Fucimanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fucimanya-0 <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 134.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 142.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 134.</span></span></span></p> XIV-XX <p><span><span><span>Masia de dimensions no gaire grans però força alta, emplaçada en un replà d’un coster del serrat de Fucimanya i ben encarada cap al sud. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) i té un cobert adossat a ponent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació actual sembla fruit d’una reconstrucció perfectament homogènia i feta en una sola fase en una època relativament moderna, probablement ja al segle XIX. La façana principal s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb el portal a la dreta. Les obertures de la planta baixa són emmarcades amb pedra picada, i les dues dels extrems rematades amb arcs escarsers. Les finestres superiors són emmarcades amb maó. Les dues grans obertures centrals que dominen la composició podrien ser fruit d’una remodelació més recent. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista, i reforçats amb carreus ben escairats a les cantoneres. En la resta de façanes les obertures, de distribució força regular, són també emmarcades amb maó segons una tipologia que és pròpia del segle XIX o començament del XX.</span></span></span></p> 08018-293 Sector central del terme municipal <p><span><span><span>El topònim Fucimanya és d’origen germànic i ja apareix documentat l’any 1007, com una de les afrontacions al sud de la vall de Ferrans. Fucimanya donava nom a la serra, al torrent i a uns alous. Com a mas Fucimanya apareix esmentat explícitament l’any 1368, entre els del terme del castell de Balsareny. Després potser va quedar rònec. El cert és que fou absorbit pel mas Martí, que correspon a l’actual casa de cal Torrents, situada al costat de l’església parroquial de Balsareny. Així consta en un capbreu de l’any 1681. Al segle XVIII el mas Fucimanya, juntament amb Vilafruns i el mas Coromina, era propietat directa del baró de Balsareny, que era el terratinent més important del terme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, la masia que ha arribat fins als nostres dies sembla correspondre a una reconstrucció feta de bell nou ja al segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, podria ser l’any 1878. A començaments del segle XIX el mas pertanyia al fill de Llogari Serra Serramalera, el qual era originari del mas Serra de Calders i fou una figura important en la primera industrialització de Manresa. Estava emparentat per matrimoni amb els Miralda i els Vilarmau (Carreté, 2010: 134). Ja en èpoques més recents la masia ha estat rehabilitada. </span></span></span></p> 41.8703300,1.8568500 405134 4636011 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92833-fucimanya-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92833-fucimanya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92833-fucimanya-5.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92926 La Seuva https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-seuva <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135-136.</span></span></span></p> XIV-XX <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, que es troba emplaçada en un promontori a la falda d’un serrat, amb bones vistes cap al Prepirineu. Ha conservat de manera molt íntegra els volums i la tipologia constructiva originàries. Consta d’un cos residencial de planta rectangular irregular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té cossos adossats a nord i sud, a més d’un barri o pati davanter a llevant que tanca la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el camí, respon a una construcció de tres crugies, amb un portal dovellat al centre i tres finestres al primer pis. Els paraments són de maçoneria, amb restes de semiarrebossat tradicional. Només la finestra sobre el portal és emmarcada amb llindes, brancal i ampit de pedra picada. Posteriorment, aquest cos residencial es va allargar cap al sud, amb un cos obert a la part superior amb assecador. La façana posterior de la casa compta amb diverses finestres, més aviat petites i de distribució irregular, algunes emmarcades amb pedra picada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant el cos adossat al sudest, que compta amb una volta de pedra i una obertura superior amb pilars de pedra. </span></span></span></p> 08018-309 Sector nordoest del terme municipal <p><span><span><span>La denominació Seuva o Selva fa referència a la zona boscosa que es troba en aquest indret i que al segle X s’esmenta en un document com a <em>silva seminata</em>. Aquest mas és d’origen medieval i es troba profusament documentat al segle XIV, quan el rei Pere III, que en posseïa la meitat proindivís amb Miquel Tord, cedeix la seva part a Ramon de Peguera. A finals del segle XIV trobem que els masos de la Selva eren dos. Els habitants d’aquest mas eren masovers i per això no van adoptar el cognom de la casa. Els cognoms dels masovers anaven canviant periòdicament: Albareda (consta en el fogatge de 1553), Riera, Sallés, Puig, Estrada, Vinyes, Rosell...</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia es va reformar al segle XVIII, tal com indica la inscripció d’una llinda. Més tard encara es va allargar cap al sud, però no sembla que als segles XIX o XX s’hi fessin modificacions importants.</span></span></span></p> 41.8744300,1.8251000 402506 4636502 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Sa Selva, la SelvaInscripció en una llinda de la façana principal: 17[?], Jauma (...) 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92446 Horts Nous https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-nous <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></p> XIV-XXI <p><span><span><span>Zona d’horta regada amb aigua de la Séquia de Manresa que està emplaçada a la terrassa fluvial occidental del riu Llobregat. L’espai queda delimitat a l’oest per la mateixa Séquia i a l’est pel riu, tot formant una franja allargassada que va des de l’aqüeducte de Santa Maria (al nord) fins a la Fàbrica del Molí (al sud). Antigament hi havia també una zona d’horta de la Séquia al nord de l’aqüeducte de Santa Maria, els anomenats Horts Vells, però ja no es conserva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que en un principi el regadiu d’aquesta zona no era legal, la tradició hortícola hi és des de temps immemorials, i actualment es manté ben viva. El terreny és ocupat per un mosaic d’horts de dimensions diverses, que en general presenten un estat de manteniment acceptable. En aquest tram la Séquia discorre a una cota més alta que els horts, en bona part protegida per un mur de contenció lateral. Són interessants els elements d’obra popular i en pedra seca que es troben dispersos per tota la zona, especialment les escales o rampes que permeten accedir des de la part alta de la Séquia cap als horts i fins el riu. Altres elements d’interès són els típics pontarrons per travessar la Séquia i alguns rastelladors o bagants que desvien l’aigua del canal. Aquesta primera zona d’horta en els inicis de la Séquia al seu pas per Balsareny constitueix un dels elements característics associats a aquest canal d’origen medieval, amb un notable interès natural, paisatgístic i identitari.</span></span></span></p> 08018-190 Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, al costat del riu Llobregat. <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit (una forta censura canònica) a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’aigua de la Sèquia només se’n podien servir els manresans, de manera que els pagesos de pobles de la rodalia havien de veure com el canal passava pel costat de les seves terres sense poder-ne tocar ni una gota. Naturalment, això va provocar molts conflictes al llarg dels anys. Als segles XVI i XVII es registren un bon nombre de denúncies, multes i episodis de rebel·lia per part dels hortolans de Balsareny, sovint sota l’empara o directament atiats pel mateix baró o pel rector, ja que els horts més importants del poble regats amb la Séquia eren a la Coromina i propietat del baró i del rector. Encara es conserva l’aqüeducte o pont anomenat del Rector, perquè es troba on la parròquia tenia els seus horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII els veïns de Balsareny que tenien horts a la vora de la Sèquia hi feien forats per poder regar, tapant-los i destapant-los segons la seva conveniència. Quan la Junta de la Sèquia ho va saber va fer tapar aquells forats i va deixar sense aigua els horts del poble. En aquell moment el rector de Balsareny era Roque García de la Enzina, un capellà il·lustrat que escrivia versos, tenia nocions d’enginyeria i que fou un personatge important en la història del poble, sobretot perquè va impulsar la construcció d’un pont sobre el Llobregat. El rector García va enginyar un curiós aparell que ara s’anomena “trompa” o “cantimplora”, i que és un sifó que permet treure aigua de la Sèquia sense fer-hi cap forat. No cal dir que aviat tots els pagesos es van afanyar a imitar-lo. El rector fou denunciat pels manresans i, tot i que les ordenances de la Séquia només prohibien foradar i no deien res d’altres sistemes més sofisticats, el litigi es va allargar de 1787 a 1791, i finalment la Reial Audiència va condemnar Roque García a pagar una multa de 100 lliures. Molt més endavant, ja al segle XX, la Junta de la Séquia va arribar a un acord amb els propietaris dels horts i es van modificar els reglaments per permetre l’ús per als regants de fora de Manresa en unes hores determinades. Ara això es fa amb mànegues i un petit motor extractor. Però encara en algunes cases de Balsareny conserven les trompes que havien utilitzat anys enrere.</span></span></span></p> 41.8589000,1.8779000 406865 4634719 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-tram-horts-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-13.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|85 2153 5.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92449 Séquia de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-manresa <p><span><span><span>AADD (2019). <em>Aigua i memòria de la Sèquia. Un recorregut pels usos de la Sèquia i el seu entorn al llarg del territori</em>. L’Arada; Aigües de Manresa; Junta de la Séquia, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN, Josep (1991): “Les aigües i el seu aprofitament”, a <em>Història de Manresa. 1900-1950</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa, pp. 163-177.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN, Josep (2001): “La Sèquia de Manresa”, a <em>SAM.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995): “Ponts i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”, a <em>Societat d’Onomàstica, Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 101, 106-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2010). <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2014). “La Sèquia de Manresa: un canal d’irrigació construït al segle XIV per iniciativa del Consell de la ciutat”, <em>La ciutat medieval i arqueologia. VI Curs Internacional d’Arqueologia medieval</em>, Lleida, 2014, Pagès Editors, p. 407-432.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES i MOLINS, Xavier (2002): “Els ponts medievals del Bages”, a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), pp. 198-207.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILLUENDAS, Llorenç (1992): Dades històriques sobre la Síquia dels manresans i altres obres de regadiu del pla de Bages. Sallent.</span></span></span></p> XIV-XXI <p><span><span><span>La Séquia és un canal construït al segle XIV per proveir d’aigua la ciutat de Manresa. Aquesta gran obra d’enginyeria condueix l’aigua des del Llobregat, a l’alçada del castell de Balsareny, fins a Manresa al llarg d’un recorregut originàriament d’uns 26 km. En el seu itinerari la Séquia passa pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Manresa. En entrar al terme de Manresa el canal es divideix en dos grans braçals o ramals que, al seu torn, es subdivideixen en una multiplicitat de recs secundaris o ullals que constitueixen una àrea de regadiu d’una gran extensió. Al llarg de la història la Séquia també ha tingut usos industrials i ha fet anar molins, però sempre dins el terme de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del turó del castell de Balsareny la Séquia comença a l'anomenada Resclosa dels Manresans. La caseta a l'inici de la Séquia serveix per protegir les instal·lacions, concretament la comporta que anivella l'entrada d'aigua a la Séquia. Al principi del seu recorregut, el canal discorre sota terra fins que al cap d’uns 600 metres surt a l'aire lliure i llavors es fa visible de manera intermitent, enmig del camí i en un entorn caracteritzat per un esplèndid bosc de ribera. És la Zona humida de la Resclosa de la Séquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest primer tram i fins passat el poble de Balsareny el canal circula al costat d’una balcera amb un desnivell important, de manera que pel costat de ponent la llera del canal sol ser natural, mentre que pel costat de llevant està sostinguda per un important mur de contenció, de vegades reforçat amb uns contraforts que, en alguns casos, serveixen d’escala per baixar als horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En arribar a l’alçada de Balsareny trobem l’aqüeducte o pont de Santa Maria, junt a un altre pont que travessa el Llobregat. L’aqüeducte encara està en ús i serveix alhora de pont per als transeünts. En una vora té una fita termenera que ens recorda que, antigament, el tros de terreny al voltant de la Séquia era considerat terme de Manresa. Passat el pont arribem a la primera gran zona d’horta regada amb l’aigua del canal (els Horts Nous). En aquest sector trobem la caseta on abans hi havia el Mòdul hidromètric: un sistema hidràulic per mesurar l'aigua que passa per la Séquia i que data del 1865. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan arribem vora la Fàbrica del Molí a l’altre costat de la carretera s’aixeca una important balcera. En aquest sector la Séquia torna a passar subterrània per l’anomenada mina del Balç de Roqueta, un tram soterrat ja al segle XVII, després que el 1610 s’hi produís un sabotatge per part d’un bandoler de l’època. Més endavant, la Séquia travessa la zona de Vilafruns, on hi ha una antiga fàbrica tèxtil i la gran zona minera de Balsareny. Ja al límit sud del terme municipal, fent frontera amb Sallent, trobem un altre dels grans aqüeductes: el de Conangle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Séquia és avui encara un canal viu i en ús, que proveeix d’aigua corrent la ciutat de Manresa i un bon nombre de municipis de l’entorn. A més, compta amb una diversitat d’elements d’interès que la converteixen en una de les obres més singulars del pla de Bages. Des d’un punt de vista arquitectònic i d’enginyeria es pot considerar una de les obres hidràuliques més importants de la Catalunya medieval: per la seva envergadura, pel desnivell mínim del seu traçat, per les dificultats tècniques que es van haver de resoldre en la seva execució, per l’ambició del projecte i perquè compta amb obres monumentals com ara els grans aqüeductes, popularment anomenats ponts. En terme de Balsareny cal destacar els ja esmentats de Santa Maria i de Conangle. A més, com a aqüeductes menors, habitualment formats per un sol arc, es conserven el pont del Rector, el de la Vinya d’en Martí i el de Santa Cecília, tot i que antigament n’hi havia algun més. Per exemple, el Pont dels Cirers o el Pont dels Gripaus. També són molt característics els pontarrons que servien per travessar el canal d’una banda a l’altra o per facilitar el desguàs de les aigües pluvials. N’hem inventariat un total de sis que són antics, i n’hi ha alguns més de moderns. Pel que fa als bagants, que permeten desviar l’aigua cap a una rasa lateral, no n’hem identificat cap del model antic, que consistia en una comporta interior de ferro elevada mitjançant una cadena que estava inserida dins un forat a la pedra. La majoria són del model que es va generalitzar al segle XIX o principis del XX, amb comportes de ferro adossades a la paret del canal que s’eleven mitjançant una barra o, en les versions més modernes, amb un volant vinculat a un mecanisme desmultiplicador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a element de valor ambiental i paisatgístic la Séquia ha tingut i encara té una gran incidència en la morfologia dels territoris per on passa. Tot i que originàriament només se’n podien beneficiar per al regatge els manresans, amb el temps aquesta restricció es va suavitzar, i ara són nombroses les zones d’horta que trobem al seu entorn. A Balsareny és d’especial interès la zona anomenada Horts Nous. La Séquia també constitueix un espai d’interès natural i paisatgístic amb uns ecosistemes propis associats, i des de la creació de l’anomenat Parc de la Séquia ha augmentat també el seu ús com a itinerari verd que compleix les funcions de parc natural i espai per a l’esport i el lleure en l’àmbit del pla de Bages. El camí de la Séquia permet seguir tot el seu recorregut al costat del canal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a patrimoni social i etnològic cal dir que la Séquia, anomenada popularment “la Síquia” entre els habitants de Balsareny, ha format part del paisatge quotidià de milers de persones, amb una diversitat d’usos i tradicions que l’han convertit en un referent per a la identitat dels llocs per on passa, de manera que ha acabat formant part indestriable de la memòria col·lectiva. Hi ha una multiplicitat d’aspectes antropològics i etnològics vinculats a la Sèquia, com ara els costums i les tradicions associades al regadiu, llegendes i tradicions diverses. </span></span></span></p> 08018-191 Sector central i sud del terme municipal. Vora el riu Llobregat. <p><span><span><span>El segle XIV és probablement l’època més dinàmica de Manresa, i el projecte més emblemàtic que la ciutat va impulsar fou la construcció de la Séquia: una de les obres d’enginyeria hidràulica més destacades de la Catalunya i l’Europa medievals. Tenia una funció bàsicament de regadiu, sense en principi s’hi instal·lessin molins, i destaca tant per la seva llargària com per l’àrea irrigada, que va anar augmentant progressivament des del segle XIV fins assolir el seu màxim al segle XIX. En un principi sempre en terres dins el terme de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa va trobar una resposta innovadora en la construcció d’una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els contratemps que van sorgir foren diversos, com l’esclat de la pesta negra o el ja esmentat conflicte amb el bisbe de Vic, que va donar peu al conegut episodi del «miracle de la Llum». Entre 1377 i 1382 es van fer les obres ja dins el terme de Manresa, i tot sembla indicar que no va ser fins aquest darrer any que l’aigua de la Séquia va arribar a la ciutat. En total, les obres s’havien allargat uns 43 anys, molt més del que s’havia previst inicialment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1583 va sorgir un conflicte quan una riuada es va emportar la resclosa i, per poder-la reparar de seguida, els manresans es van afanyar a tallar sense permís arbres de sota el castell. El baró de Balsareny, Ferran Oliver, va denunciar la ciutat de Manresa i el judici li va ser favorable, de manera que es va arribar a un acord: la ciutat de Manresa pagaria cada any dotze capons al senyor del castell de Balsareny, i a canvi aquest els donava permís per tallar els seus arbres sempre que fes falta per restaurar la resclosa. Aquest tribut es va pagar cada anys fins que va caure en desús al segle XIX, amb l’abolició dels drets senyorials. Des de fa uns anys, però, s’ha recuperat la tradició i ara es fa donació dels capons cada cinc anys en un acte que ha esdevingut una petita festa de germanor entre Manresa i Balsareny amb motiu de les festes de la Llum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’aigua de la Sèquia només se’n podien servir els manresans, de manera que els pagesos de pobles de la rodalia havien de veure com el canal passava pel costat de les seves terres sense poder-ne tocar ni una gota. Naturalment, això va provocar molts conflictes al llarg dels anys. Als segles XVI i XVII es registren un bon nombre de denúncies, multes i episodis de rebel·lia per part dels hortolans de Balsareny, sovint sota l’empara o directament atiats pel mateix baró o pel rector, ja que els horts més importants del poble regats amb la Séquia eren a la Coromina i propietat del baró i del rector. Encara es conserva l’aqüeducte o pont anomenat del Rector, perquè es troba on la parròquia tenia els seus horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1610, en plena època del bandolerisme, Balsareny va ser escenari d’un fet famós en la història de la Séquia. En aquell moment corria pel Bages el bandoler de Moià Jaume Alboquers, que va decidir fer xantatge a la ciutat de Manresa amb un escrit que amenaçava de sabotejar la Séquia utilitzant la curiosa expressió de “tallar les cames de la pubilla” si no li oferien una quantitat de diners. Com que els consellers no li van fer cas un bandoler de la seva colla, Jaume Cornet, conegut com l’Escolanet de Polinyà, va pujar al balç de la Roqueta, situat sobre l’actual fàbrica del Molí, i des d’allà va fer caure unes grans pedres que van rebentar les parets de la Séquia. Després va anar a Sallent on va foradar l’aqüeducte del Vilar. A Manresa van reaccionar posant preu al cap del delinqüent: 300 lliures si el capturaven viu i 200 si el lliuraven mort. Això va tenir efecte i l’Escolanet fou detingut pel sometent a prop de Vic. Li van tallar el cap i el van penjar dins d’una gàbia al portal principal de Manresa, a la torre de Sobrerroca. A conseqüència d’aquest fet el tram de la Séquia que passa per sota del Balç es va cobrir per evitar risc d’altres atemptats o simplement per prevenir esllavissades. Popularment aquesta mina era coneguda com la “Síquia Coberta”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII els veïns de Balsareny que tenien horts a la vora de la Sèquia hi feien forats per poder regar, tapant-los i destapant-los segons la seva conveniència. Quan la Junta de la Sèquia ho va saber va fer tapar aquells forats i va deixar sense aigua els horts del poble. En aquell moment el rector de Balsareny era Roque García de la Enzina, un capellà il·lustrat que escrivia versos, tenia nocions d’enginyeria i que fou un personatge important en la història del poble, sobretot perquè va impulsar la construcció d’un pont sobre el Llobregat. El rector García va enginyar un curiós aparell que ara s’anomena “trompa” o “cantimplora”, i que és un sifó que permet treure aigua de la Sèquia sense fer-hi cap forat. No cal dir que aviat tots els pagesos es van afanyar a imitar-lo. El rector fou denunciat pels manresans i, tot i que les ordenances de la Séquia només prohibien foradar i no deien res d’altres sistemes més sofisticats, el litigi es va allargar de 1787 a 1791, i finalment la Reial Audiència va condemnar Roque García a pagar una multa de 100 lliures. Molt més endavant, ja al segle XX, la Junta de la Séquia va arribar a un acord amb els propietaris dels horts i es van modificar els reglaments per permetre l’ús per als regants de fora de Manresa en unes hores determinades. Ara això es fa amb mànegues i un petit motor extractor. Però encara en algunes cases de Balsareny conserven les trompes que havien utilitzat anys enrere.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els encarregats del manteniment i el control sobre la Séquia eren els sequiers, que tenien la facultat de cobrar impostos i imposar multes. L’any 1395 el sequier era un balsarenyenc, Pere Martí, i l’últim sequier de Balsareny, a finals del segle XX, va ser Domènec Massana Penas, conegut popularment com el Siquiaire.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’actualitat la Séquia continua sent un canal viu que proporciona aigua a la ciutat de Manresa i d’altres poblacions del seu voltant. Des de fa uns anys, a partir de 1996, per tal de conservar i difondre els usos, els valors i el patrimoni associat a la Séquia va néixer el Parc de la Séquia. Fomentant el vincle entre aigua i territori, aquest organisme desenvolupa activitats divulgatives, d’oci i turisme a l’entorn de la Séquia i gestiona diferents espais i equipaments que hi tenen una vinculació directa. </span></span></span></p> 41.8628000,1.8829000 407285 4635146 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-resclosa-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-resclosa-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-39.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-34-caminants.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-bagant-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-1.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: en la parla popular als pobles de Balsareny i Sallent es coneix com la Síquia.Pel que fa a la protecció d’aquest element, actualment es planteja la possibilitat d’iniciar un procés per declarar tot el recorregut de la Séquia, en els seus diversos municipis, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), però es tracta d’una qüestió complexa. De moment cada municipi té la competència per promoure instruments de protecció sobre els elements de la Séquia que es troben dins el seu terme.Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis.Pel que fa a la qüestió de la propietat de la Séquia, aquesta es va dirimir als primers decennis del segle XX. Degut als conflictes que hi havia entre les entitats gestores (la Junta de la Séquia i la Junta d’Aigües Potables) i l’Ajuntament de Manresa, el 7 de novembre de 1923 l’Ajuntament decidí sotmetre la qüestió a un estudi per part de tres lletrats que havien de dictaminar sobre “la propietat originaria i actual, organització i atribucions de la Junta Administradora”. Cinc anys després (el 1928) l’alcalde de Manresa Josep Motardit va inscriure en canal de la Séquia en el Registre de la Propietat i va atorgar escriptura en declaració de domini i obres del canal. Al mateix temps, va inscriure la Séquia en el Llibre inventari de Béns Municipals. Però les desavinences no es van acabar fins que uns anys més tard s’arribà a una concòrdia, aprovada per l’Ajuntament de Manresa el 4 de desembre de 1931 i per la Junta de la Séquia el 28 de febrer de 1932. L’acord es fonamenta sobre la base del dret de copropietat entre els regants i l’Ajuntament (ALABERN, 1991: 172). 94|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92730 Lledó de Sobreroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledo-de-sobreroca <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 143-144.</span></span></span></p> XIV-XXI <p><span><span><span>Masia de tamany mitjà, d’origen medieval, que es troba emplaçada a l’extrem d’un altiplà amb bones vistes, sobre una massa rocallosa (sobrerroca). El conjunt ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, pràcticament sense afegits moderns. Consta del cos residencial principal, de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos i golfes) que té adossats cossos auxiliars al sud, a l’est i (més petits) al nord; compta també amb un cobert força gran situat a l’oest (ara en procés de rehabilitació) tot formant un pati triangular entremig amb una era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és fruit de diverses fases d’ampliació difícils de precisar, ja que els paraments han estat arrebossats amb ciment. La façana principal, encarada vers ponent, presenta una distribució d’obertures força regular en base a diversos eixos d’obertures, però amb una composició no del tot simètrica. La majoria de les obertures de la part baixa, incloent-hi el portal, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. Al seu torn, la façana de migdia es caracteritza per una galeria a dos nivells formada per parells d’obertures amb arcs de mig punt. Aquestes dues façanes semblen correspondre a una obra tardana (del segle XVIII o, possiblement, ja del XIX), quan es devia regularitzar tota la construcció donant-li un aspecte homogeni. A les façanes nord i est hi ha adossats diversos cossos, amb algunes tines que han conservat les seves escales d’accés, i també el que sembla una cisterna. A l‘interior, la casa conserva íntegrament la tipologia constructiva originària, amb voltes de pedra als baixos. </span></span></span></p> <p> </p> 08018-227 Sector nord del terme municipal <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja consta en el llistat de masos que el 1368 van signar conveni amb Ramon de Peguera. En aquest document també hi apareix la casa homònima denominada simplement Lledó, i que habitualment s’especifica com a Lledó detràs Castell. Això dóna a entendre que el Lledó de Sobreroca devia ser posterior a l’altra. El nom de Lledó indica que originàriament a la casa més antiga hi devia haver un lledoner, mentre que el complement Sobreroca fa al·lusió a la massa rocallosa del terreny on s’assenta la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1385 Miquel Tort va fer donació al seu fill dels drets que tenia, entre altres, al molí de Sobreroca. Per tant, sembla que hi havia un molí prop del mas. En els fogatges de 1497 i 1553 cap dels Lledó que hi surten sembla correspondre a aquest mas. En un capbreu de 1633 hi consta que el mas era posseït i habitat per Margarida Lladó de Sobrarrocha, vídua d’Antoni Lladó, i pel seu fill Pere Joan Lladó. Aleshores pagaven al baró un cens de tres lliures, trenta sous i quatre gallines, i com a delme un anyell, un pollastre, dos vellons de llana i set formatges (Carreté, 2010: 143).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En èpoques posteriors no en coneixem més notícies concretes, però la masia devia ampliar-se als segles XVIII i XIX. Ja a mitjans de segle XX el propietari era Benet Casaldàliga, que hi va viure força temps. Posteriorment la finca es va vendre a dos socis i després ha estat segregada. Ja fa força temps que la casa no és habitada, i l’actual propietari s’hi està rehabilitant actualment el cobert com a habitatge.</span></span></span></p> 41.8899600,1.8851800 407514 4638160 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobreroca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-post-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-cobert.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció a la porta del cobert de ponent: 1878. 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92136 Barraca 19538 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19538 <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19538)</span></span></span></p> XIX Sostre esfondrat en un 40%. LLinda interior caiguda <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud/sud-est. Es troba situada a la Vinya del Solà. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És de bona factura, amb unes pedres cantoneres grosses, però de forma quadrangular una mica irregular.</span></span></span></p> 08018-51 Sector central del terme municipal 41.8610700,1.8507300 404613 4634990 1868 08018 Balsareny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92136-barraca-19538-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92136-barraca-19538-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92136-barraca-19538-c.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92183 Barraca 18506 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18506 <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18506)</span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Barraca de planta circular situada en un desnivell del terreny i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. La llinda interiorment està formada per dues lloses planes paral·leles que deixen una cavitat. Té un ràfec de pedres que corona exteriorment la coberta.</span></span></span></p> 08018-90 Sector sud del terme municipal 41.8407600,1.8434000 403974 4632743 1850 08018 Balsareny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-c.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció a la llinda: 18[50] 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
92184 Barraca 19545 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19545 <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 19545)</span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada a l’est/nordest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Les cantonades exteriors són arrodonides.</span></span></span></p> 08018-91 Sector sud del terme municipal 41.8417100,1.8466100 404242 4632845 1888 08018 Balsareny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92184-barraca-19545-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció en una pedra cantonera: 1888 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml