Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93171 | La Mecànica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mecanica | <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 172.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICAS PONS, Josep (1963). “Navás: hallazgo de un sepulcro romano”, <em>La Vanguardia</em>, Barcelona (28-09-1963).</span></span></span></p> | XXXV-XXV aC | Probablement jaciment molt arrasat | <p><span><span><span>L’any 1963 es va trobar una sepultura en un indret del barri pertanyent al nord del terme de Balsareny, pràcticament a tocar del nucli urbà de Navàs. Segons informació contrastada, es tractava d’un sepulcre neolític igual que els que havien aparegut al Passeig de Ramon Vall, a Navàs. La informació ha arribat a través d’una notícia periodística de <em>La Vanguardia</em> (PICAS, 1963) on es deia, erròniament, que es tractava d’un sepulcre romà d’època imperial. A l’interior del sepulcre es conservava tot sencer un esquelet. Les tombes aparegudes al Passeig de Ramon Vall corresponen al tipus de caixa soterrada o cista, dins el grup de megàlits neolítics solsonians. Es poden datar al Neolític Mitjà, entre el 3500 i el 2500 aC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la troballa és al camí que hi ha al sud de cal Viscola. Aquesta casa es troba al costat de la cruïlla entre la carretera del Mujal i la carretera de Manresa. Just per aquest camí, que no té nom, hi passa el termenal que separa els municipis de Balsareny i Navàs. Antigament el termenal passava més al nord, per això es va afirmar que la troballa era en terme de Balsareny. En l’última revisió dels termes la frontera entre els dos municipis passa just per aquest camí davant de cal Viscola, per la qual cosa no queda clar a quin dels dos termes caldria adscriure actualment la troballa. De fet, és molt possible que hi haguessin més tombes en les immediacions, tal com passa al jaciment del Passeig de Ramon Vall, per això aquesta zona té interès com a àrea d’expectativa arqueològica.</span></span></span></p> | 08018-356 | Camí de cal Viscola. | <p><span><span><span>Aquest jaciment s’ha conegut sempre amb el nom de la Mecànica, ja que en l’article s’afirma que aquest era el nom de la casa. Tanmateix, aquesta casa és més coneguda com cal Viscola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Informació facilitada per Josep M. Badia</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reproduïm el text íntegre de l’article periodístic publicat al diari La Vanguardia l’any 1963. Malgrat algunes imprecisions ja comentades, aporta dades d’interès i també anecdòtiques sobre la troballa. Qui signa la crònica és Josep Picas Pons, germà de l’autor dels Pastorets de l'Ametlla de Merola. Pel que sembla, li agradava molt escriure sobre tradicions, especialment sobre costums funeraris i fets misteriosos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Un sarcófago, que parece data de la romana época imperial, fue hallado por el niño Manolo Solá, de 11 años, vecino de Navás, en una pedrera que existe enfrente de la casa llamada “La Mecánica”, enclavada en el barrio “Casas de Balsareny”, situado al sur del pueblo. El citado niño estaba jugando, intentando cavar un hoyo en el pedregal, cuando, de pronto, descubrió la tapa del sepulcro. Inmediatament llamó a otros tres niños que jugueteaban por aquellos alrededores y los cuatro procedieron a su aperura, hallando en su interior un esqueleto humano. Luego se repartieron los huesos, que se llevaron a sus respectivos domicilios, siendo, horas más tarde, recuperados y depositados en la “Academia Rial” (PICAS PONS, 1963).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la piedra frontal de dicha sepultura aparecen las iniciales “T.A.C.”, y se cree que la misma guarda relación con la que hace uns 18 años fue descubierta en el Paseo del pueblo”. </span></span></span></p> | 41.8969000,1.8792900 | 407035 | 4638936 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92834 | Pla del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-coll | <p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel (1977). 'Nuevos sepulcros megalíticos en la Cataluña Central'. <em>Ilerda</em>. p. 17-20.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 57-58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> | XXVIII-XV aC. | Lloses partides o escapçades, situació precària al talús de la carretera. | <p><span><span><span>Sepulcre del tipus cista que es troba al talús sud de la carretera que va a Súria (BP-4313), en el límit amb un camp de conreu. Es tracta d’una cista de tipus rectangular de la qual només se’n conserven tres lloses. Hi manca una llosa lateral així com les de la coberta. Ja es trobava així en el moment en què es va catalogar. La cambra interior mesura 2 m de longitud per 1,50 m d’ample.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La manca de material arqueològic associat no permet fer-ne una datació precisa. Miquel Cura creu que podria tractar-se d’una cista neolítica. Tanmateix, es té notícia que hi haurien aparegut una bona quantitat d’ossos, cosa que faria pensar més aviat en un sepulcre col·lectiu una mica posterior, de l’època del megalitisme. Però no se’n pot donar cap confirmació, ni en un sentit ni en l’altre. Per això la cronologia podria anar des del neolític final fins al bronze antic (2800 - 1500 aC.)</span></span></span></p> | 08018-294 | Sector central del terme municipal. | 41.8732600,1.8600500 | 405404 | 4636333 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest megàlit fou descobert arran d’un eixample de la carretera abans de l’any 1974, i tot el material que contenia fou saquejat pels obrers. La data de la troballa és inconcreta; Miquel Cura el va estudiar i publicar l’any 1977. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92791 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-5 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (2021). “Poetes de Balsareny: Maria Pelfort”, <em>Sarment </em>(16-juliol-2021), Cercle Cultural de Balsareny.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Font construïda per mossèn Joan Bajona i emplaçada exteriorment en un mur lateral de l’edifici de la Llar Parroquial, vora les escales que baixen des la plaça de l’Església cap a un caminet sobre el congost de la riera del Mujal. Encastada al parament de pedra de la mateixa façana, hi trobem un mosaic central en forma de medalló que representa el cap del drac de Sant Jordi amb una inscripció que diu “Font dels Enamorats”. A sota hi ha la pica de la font amb una canalització de pedra de forma escalonada que té sengles pedres de molí a banda i banda. A l’esquerra trobem una cartel·la rectangular que té inscrita la poesia “Camí del repeu”, de la balsarenyenca Maria Pelfort. La tipografia de la inscripció juga amb certs efectes visuals. A la dreta hi ha encastat un altre mosaic amb un colom blanc de la pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El text de la poesia és el següent: “Camí del repeu. El matí a trenc d’alba / a la Font beveu / de l’aigua que hi raja. / Té dolçor d’amor / que en caure la tarda / és lloc de festeig / també de quitxalla / i quan és de nit / algun gripau canta / ocells adormits / i cel d’estelada. M. P.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí del Repeu és el que ressegueix el balç de la riera del Mujal per la part alta. Justament comença a pocs metres de la font.</span></span></span></p> | 08018-258 | Llar Parroquial. Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 2003. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Maria Pelfort Casaldàliga va néixer a la Rabeia, Balsareny, l’any 1943. Persona implicada en diferents associacions del poble, és una poeta autodidacta que ha tractat sobretot temes de la seva vida personal i familiar.</span></span></span></p> | 41.8629600,1.8779400 | 406874 | 4635170 | 2003 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92791-font-enamorats-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 93256 | Gegants de la colla “Els K + sonen” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-colla-els-k-sonen | <p><span><span><span>ANÒNIM (2021). “Deu anys de gegantons”, <em>Sarment</em> (17 maig 2021). (<a href='http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html'>http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Geganteres, grallers i tabalers de Balsareny – Els K + Sonen (2024). <em>Candidatura fira del món geganter 2024. </em>Treball de presentació de la candidatura.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Gegants i gegantons de la colla “Els k + sonen”, que estan inspirats en diversos personatges representatius de la història de Balsareny, tant antiga com recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegants són Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc, que foren senyors de Balsareny al segle XIV. La Blanca llueix un vestit marró en el qual s’hi poden trobar més d’un centenar de triangles brodats a mà. La diadema que porta al cap representa els 45 merlets del castell de Balsareny. Al mateix temps, el nom de la geganta al·ludeix a la marededéu de la capella del castell, coneguda com la Verge blanca perquè és una talla feta en marbre. La geganta fa 3,35 m d’alçada i té un pes de 41 kg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bernat va vestit de cavaller medieval, amb tonalitats verdoses i una capa de color grana amb passamaneria. Sosté un escut amb la representació de l’antiga heràldica de Balsareny i, al pit, hi té brodat un lleó rampant, símbol del llinatge dels Peguera. Fa 3,60 m d’alçada i té un pes de 45 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegantons representen dos personatges de la història més recent. D’una banda, mossèn Joan Bajona Pintó, qui fou rector de Balsareny a les dècades de 1970 i 80 i persona molt estimada al poble. Apareix amb vestimenta negra de capellà, boina i un puro. A cada ma duu un atribut que l’identifica amb les seves grans aficions. A la dreta porta una paleta, ja que va excel·lir com a artista especialitzat en la construcció de mosaics, amb els quals va embellir molts racons de Balsareny. El mateix Joan Bajona va demanar a l’aleshores alcalde, Jaume Rabeya, que el seu gegantó pogués lluir una paleta. A l’esquerra sosté una particel·la de trombó que correspon a una peça musical de la població que ell va escriure fa molts anys. En aquest cas, la caracterització de la figura, feta pel mestre de Cardona Toni Mujal i les seves modistes, va ser especialment reeixida: la boina, el seu gec, la camisa, el cinturó, el mateix 'puro' (fins i tot destacant la marca dels seus preferits) i el treball magistral en l'elaboració del rostre són d’una gran versemblança.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre gegantó és la Mariona, un personatge de rostre anònim que representa una jove treballadora del tèxtil. Una filadora, una de les moltes balsarenyenques que, de ben joves, començaven a treballar en alguna de les fàbriques tèxtils que hi havia al poble. Porta a la mà una bitlla de fil de cotó i va caracteritzada amb la indumentària pròpia d’un dia de treball: una bata de color blau que les modistes del taller de Toni Mujal van dissenyar partint d’unes fotografies antigues de l’arxiu municipal. El Joan i la Mariona mesuren 2,70 m d’alçada i tenen un pes de 28 kg (ell) i 26 kg (ella). </span></span></span></p> | 08018-380 | Plaça Ricard Viñas, 2 | <p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La colla gegantera “Els k + sonen” va sorgir l’any 2011, en principi com a grup musical impulsat per gent que tenia inquietuds especialment per la gralla i la percussió. En la seva arrencada hi van ajudar els grallers de Sant Fruitós de Bages, i l’any 2012 ja participaven en diverses sortides tot acompanyant els Geganters de Balsareny. A finals de l’any 2012, però, van sorgir algunes diferències de criteri sobre com encarar el futur dels Geganters i Grallers de Balsareny. Això va motivar que, a finals de l’any 2012, es creés oficialment la nova colla gegantera com a entitat, que va mantenir el nom del grup musical pioner 'Els K + Sonen'. El 2013 la nova colla ja participava en la primera trobada de gegants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, l’any 2011, s’havien estrenat els gegantons del municipi, encarregats per l’Ajuntament i confeccionats al taller de Toni Mujal, de Cardona. El consistori va acordar que el gegantó fos la imatge de mossèn Joan Bajona i Pintó, rector i fill adoptiu de la localitat. Fou apadrinat per la Tia Sala i l'Isidret, gegantons de la colla de Santpedor, durant la trobada de gegants de la Festa Major de l'any 2011. La gegantona fou la Mariona, nom diminutiu de la patrona de Balsareny i de rostre anònim. Fou apadrinada per l'Isarn i l'Aigó, gegantons de la colla de Sant Fruitós de Bages. Quan la colla 'Els K + Sonen' es van independitzar va continuar portant els gegantons de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida l'entitat va anar creixent, fins arribar a registrar prop d'una setantena de membres. Els músics van adquirir tècnica musical assistint a cursos de percussió de l'Arco Baleno (Brasil) a Montcada i Reixac, o assistint a diversos seminaris i classes de gralla. Fou així que, uns anys més tard, van decidir construir els seus propis gegants, costejats per ells mateixos mitjançant diverses iniciatives de marxandatge. Es va acordar que ambdues figures representessin el passat medieval del poble, i sobretot que tinguessin un estret vincle amb el castell de Balsareny, icona del municipi. La parella de gegants fou encarregada al mateix taller de Toni Mujal. Primer va arribar la geganta, Blanca de Bell-lloc, que es va estrenar l'any 2014 durant la segona trobada gegantera. Va ser apadrinada per en Sala i na Ricardis, gegants de la colla de Sant Fruitós de Bages. En la setena edició, quan es celebrava el 5è aniversari de la geganta (2019), es va completar la parella amb el gegant Bernat de Peguera. Els seus padrins foren en Víctor i la Maria, gegants vells de la vila d'Artés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de participar en les principals celebracions del municipi, com la Festa Major, la Festa de la Gent Gran, la Fira d’Entitats, Sant Joan, l'entrega de capons al castell, la Festa dels Traginers, el Cross del Traginer o la Cavalcada de Reis, la colla “Els k + sonen” ha estat present cada any en les trobades geganteres de Catalunya, que han tingut entorn de la quinzena de colles cada any. Fora de Catalunya han participat a les festes del Pilar a Fraga (Osca), a la IV trobada de la Federació Gegantera Valenciana a Vinaròs (País Valencià), a les festes de Sant Andreu a Vinçà (Catalunya Nord, França) o a la Festa Major de Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2021, amb motiu del seu desè aniversari, els gegantons van ser restaurats al Taller Aglà de Cassà de la Selva. La balsarenyenca Imma Navarro va renovar-ne el vestuari. Coincidint amb les restriccions de la pandèmia de Covid del 2020, la colla va organitzar una exposició-espectacle de gegantons simbòlics d'arreu de Catalunya al teatre municipal, on al llarg d'una setmana una cinquantena de figures d'aquestes característiques van omplir la sala i van rebre la visita de mig miler de persones. L’any 2024 la colla 'Els K + Sonen' va presentar candidatura per acollir a Balsareny la XVI Fira del Món Geganter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als personatges representats, Blanca de Bell-lloc i Bernat de Peguera foren senyors de Balsareny al segle XIV. Blanca era filla de Guillem de Bell-lloc (del castell de Bell-lloc, a la Roca del Vallès) i de Gaia de Santa Eugènia. Bernat era fill de Guillem de Peguera i de Blanca. Blanca i Bernat foren els pares de Ramon II de Peguera, que fou un personatge clau en aquest llinatge. Fou ell qui el 1351 va comprar el domini directe del castell i la baronia de Balsareny (anteriorment els Peguera eren vassalls dels Rajadell). Així mateix, va estrènyer vincles amb la corona, va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó i fou nomenat majordom de la reina. També va impulsar obres al castell, que en aquest moment va adquirir la fesomia actual de castell-palau gòtic. Uns anys després, el 1392, al castell de Balsareny s’hi hostatjava el mateix rei Joan I. Així mateix, sota la baronia de Ramon II de Peguera es va construir la resclosa de la Séquia de Manresa, al peu del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant als personatges que representen els gegantons, Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. També fou un gran amant de la música. Fundà la Coral Sant Esteve, de la qual en va ser director durant més de mig segle, i també la coral infantil Romaní i la coral Els Ametllers. A més, fou pessebrista, fotògraf, afeccionat al futbol, president i actor dels Pastorets de Balsareny. Avui l'escola de música i teatre municipal porta el seu nom. </span></span></span></p> | 41.8640100,1.8752500 | 406652 | 4635289 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegant-els-k-mes-sonen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegants-els-k-mes-sonen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344096.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-03-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Toni Mujal | La Colla 'Els k + sonen' tenen el seu local a l'antiga escola de Monges, a la plaça Ricard Viñas. Els gegants es guarden en un local particular al carrer de la Travessera.Fotografies de Jordi Sarri i de la colla 'Els k + sonen' | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92789 | Mosaics i obra plàstica de mossèn Bajona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-i-obra-plastica-de-mossen-bajona | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Conjunt de mosaics, plafons ceràmics i altres obres plàstiques fetes per mossèn Joan Bajona que es troben repartides en diferents punts de Balsareny i el seu entorn, d’una manera especial al sector que envolta l’església parroquial. L’obra de mossèn Bajona és formada per una diversitat de tipologies artístiques entre les quals, però, abunden els treballs ceràmics fets amb mosaic, ja sigui total o parcialment, o també amb la tècnica del trencadís. Els trobem formant part de fonts, i jardins, o com a elements decoratius situats en espais urbans o en alguns racons emblemàtics del poble; també en ermites i capelles de l’entorn, així com en algunes cases particulars. Alguns d’aquests treballs són de caràcter menor, simples plafons ceràmics encastats en una paret; d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf i que dona un caràcter peculiar a quests espais.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra de Mossèn Joan Bajona, inventariada en una publicació recent (BAJONA i altres, 2016), consta d’un bon nombre d’elements al municipi de Balsareny. Entre els més destacats podem esmentar la Font del Romaní i altres treballs als jardins o a l’edifici de la Rectoria de Balsareny, la font dels Enamorats i altres mosaics vora la Llar Parroquial, una capelleta, una farola i la caseta de la Blancaneus dins el recinte del Casal Verge de Montserrat, l’altar de l’església de Sant Esteve de la Colònia Soldevila, la Font de Sant Roc (al costat del Pont del Riu), la Font del Bruc (al carrer del Bruc) i la Font dels Escolans (Colònia Soldevila). També va fer algun tipus d’intervenció al Baptisteri de l’església parroquial de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-256 | Emplaçaments diversos. Especialment a la zona entorn de l'església parroquial i en indrets diversos del nucli urbà de Balsareny i de l'entorn. | <p><span><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span><span>. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts.</span></span></span></span></p> | 41.8629900,1.8775900 | 406845 | 4635173 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-enamorats-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-casal-verge-montserrat-farola-i-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-sant-roc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-creu-carrer-creu-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92938 | Col·lecció de plats i càntirs de la Festa dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plats-i-cantirs-de-la-festa-dels-traginers | <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Col·lecció de plats, càntirs i altres objectes de ceràmica elaborats com a record amb motiu de la Festa dels Traginers des de l’any 1983. En aquesta data es va començar a encarregar un plat i un càntir personalitzat, diferent cada any. Els plats tenen motius decoratius normalment inspirats en els que apareixien també als cartells i la fulleteria de difusió. Els càntirs són cada any de formes i decoracions diferents. La col·lecció consta d’un exemplar de cada atuell i inclou també altres peces complementàries que s’havien fet esporàdicament, com ara càntirs petits, porrons, ampolles o cendrers.</span></span></span></p> | 08018-312 | Passatge Matamoros, 13 | <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. En els anys successius la Festa dels Traginers de Balsareny s’anà potenciant i, progressivament, s’hi va anar afegint un bon nombre d’activitats que complementaven l’acte central de la cavalcada històrico-retrospectiva. L’any 1970 la diada fou declarada “d’interès turístic nacional”. Gràcies a unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1983 va ser el primer any que es van encarregar plats i càntirs personalitzats com a record de la festa. L’elaboració es feia en un taller del poble de Breda, de gran tradició ceramista. Des de 1984 en l’àmbit anomenat el Rebost del Traginer s’hi va instal·lar una Botiga de ceràmica on es podien adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. El responsable d’encarregar la ceràmica era Francesc Maya Comas, conegut com el “Quico”, i Josep Sensada. Més endavant va prendre el relleu Marc Rabeya. Des del principi Francesc Maya, que era afeccionat al col·leccionisme, es va responsabilitzar de guardar un exemplar de cadascuna de les peces de ceràmica. El 2013-2014 Francesc Maya fou homenatjat com a Traginer d’Honor.</span></span></span></p> | 41.8616000,1.8755600 | 406674 | 4635021 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-14.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92959 | Col·leccions de l’Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-lajuntament | XX-XXI | <p><span><span><span>Col·leccions de caire divers que són propietat de l’Ajuntament de Balsareny i que es conserven en diferents dependències de la casa consistorial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem una col·lecció de pintures que s’han anat aplegant amb motiu del concurs de pintura que s’organitza cada any per la festa major. Els primers premis es cedeixen a l’Ajuntament. Són obres d’artistes bàsicament locals, de les darreres dècades, i consisteixen en paisatges típics del poble o el seu entorn. Alguns dels quadres estan penjats en diverses sales de l’Ajuntament; d’altres es guarden en un magatzem a la planta superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta mateixa sala de la planta superior es conserva també una col·lecció de fòssils, minerals i altres elements naturalístics que pertanyia a Francesca Riba Baraldés, de cal Riba. Amb data de 21 de febrer de 1997 el ple de l’Ajuntament va acceptar la donació que en va fer un familiar seu: Jaume Riba Codina. Tots els elements estan classificats i etiquetats. Finalment hi ha també una maqueta a gran escala i força detallada del castell de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-324 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 | 41.8634000,1.8769100 | 406789 | 4635220 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 93147 | Fons bibliogràfic Pere Casaldàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-pere-casaldaliga | XX-XXI | <p><span><span><span>Fons de la Biblioteca de Balsareny dedicat al bisbe Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny. Precisament aquesta biblioteca porta el seu nom. Entre els prestatges de les sales de consulta hi ha una petita secció que conté bona part de l’extensa bibliografia dedicada a Pere Casaldàliga o escrita per ell. Hi trobem biografies, llibres d’assaig i pensament, llibres de divulgació infantil i contes, cintes de vídeo i CDs. Així mateix, el fons consta també d’una recopilació de retalls de premsa i notícies referides a l’activitat d’aquest balsarenyenc de projecció internacional. Es guarden en sis caixes, que van des de 1980 fins a 2017. S’hi inclou una carta dedicada a la bibliotecària. </span></span></span></p> | 08018-354 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Pere Casaldàliga Pla (Balsareny, 1928 - Batatais, Brasil, 2020) ha estat un personatge d’una gran rellevància i projecció internacional. Va néixer a la casa número 10 de la plaça Ricard Viñas, en una família pagesa que tenia una petita granja de vaques darrera la casa. De jove ja sentí la vocació religiosa i estudià al seminari dels claretians de Vic. Fou ordenat sacerdot i exercí, dins de la comunitat dels claretians, a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Més tard es traslladà al Brasil, on fou bisbe de la Prelatura territorial de Sâo Félix, a l’estat de Mato Grosso. Va abraçar la teologia de l’alliberament i ha estat reconegut internacionalment com un gran defensor dels drets de les persones menys afavorides i de les comunitats indígenes. Entre molts altres premis, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, amb el Premi Internacional de Catalunya i fou candidat al premi Nobel de la Pau. A Balsareny han estat múltiples els actes de reconeixement que se li han dedicat en els darrers anys.<span>És fill predilecte de Balsareny i, entre 2021-2022, l’Ajuntament ha fet el procés per dedicar-li el nom de la plaça que abans es coneixia com a Montserrat i ara és la Plaça Pere Casaldàliga.</span></span></span></span></p> | 41.8647400,1.8739700 | 406547 | 4635372 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 93189 | Ball de la Faixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-faixa | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 28-29, 159, 183.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Ball tradicional i propi de Balsareny que protagonitzen diversos balladors que van nuant i desnuant les seves faixes. El ballen nou nois que, posats en cercle, van girant sobre ells mateixos mentre conflueixen cap al centre de la rotllana. Quan s’hi han agrupat, lliguen els caps de les faixes i es tornen a obrir, sempre girant, de manera que les faixes es desfan del tot. Quan s’ha obert el cercle queda una gran estrella d’onze faixes blaves i vermelles; cada ballador sosté la seva amb la mà. El capdavanter comença a ballar, alternativament, per sobre i per sota de les faixes, de manera que es va lligant ell mateix fins arribar al mig. Allà posa el cap sobre el nus de les faixes i “fa la figuereta”; és a dir, la vertical, mantenint l’equilibri tant com pot. Quan finalment recupera la posició dreta desfà el seu camí. Un cop deslligat, els altres vuit dansaires, que tota l’estona han anat saltant sobre el seu lloc, tornen a convergir cap al centre tot faixant-se, deslliguen els caps de les faixes i tornen a la posició inicial. Actualment el ball és acompanyat amb una instrumentació per a cobla, obra de Nadal Puig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment les faixes dels balladors són de diferents colors: quatre faixes blaves, quatre de vermelles i la del capdanser és blanca. Abans totes eren vermelles. Els balladors vesteixen camisa blanca i corbata llarga del color de la faixa de cada dansaire. Antigament el ball de la faixa es feia davant de l’ajuntament com ara, però executat pels mateixos bastoners, que després continuaven els seus balls de bastons per tot el poble.</span></span></span></p> | 08018-367 | Plaça de Roc García | <p><span><span><span>Aquesta és una dansa masculina d’origen desconegut que s’havia ballat a principis del segle XX. S’interpretava per Sant Marc, el dia 25 d’abril. Sortint d’ofici i com a obsequi a l’Ajuntament, es ballava davant de la casa consistorial. “Els balladors vestien espardenyes amb set vetes negres, mitjons blancs, camals de cascavells, fets de drap de cànem vermells, amb uns requadrats de fil daurat i, al mig de cada requadre, un picarol. Totes les faixes eren vermelles” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). D’altra banda, la composició i la coreografia del ball s’han datat el 1904, i hi ha qui diu que no es va arribar a ballar mai en públic fins anys més tard. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball es va recuperar a mitjans del segle XX, amb motiu d’organitzar-se un esbart dansaire l’any 1947. Aleshores l’avi Mateu Boixadera va indicar les pautes d’aquest ball tal com el recordava de quan era jove. Entre el mestre Comas, director de l’esbart, i el rector del Mujal es van refer els passos de la dansa i la partitura. D’aquesta manera el dia de Sant Marc es va tornar a ballar aquesta dansa tradicional. Segons alguns folkloristes eminents, com Joan Amades, Aureli Capmany o Joan Comas i Vicens, “es va salvar una dansa totalment desconeguda, única en la seva forma i estil” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). </span></span></span></p> | 41.8631100,1.8773200 | 406823 | 4635187 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344143.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi SarriEl 8 de març de 2022 es va sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la inclusió del Ball de la Faixa en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92048 | Barraca 5843 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5843 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5843)</span></span></span></p> | XX | Esfondrament del sostre | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est/nord-est. Té la porta amb llinda de fusta que consisteix en una biga de secció circular. La coberta era amb bigues de fusta i lloses de pedra i es troba parcialment esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-15 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8745400,1.8502900 | 404596 | 4636486 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92048-barraca-5843-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92222 | Barraca 15510 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15510 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15510)</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Es tracta d’una construcció de molt bona qualitat. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Les mides exteriors són 6,30 x 4,10 metres. Té un ràfec de pedres volades. Al lateral dret hi té adossada una nova construcció. La porta està tancada.</span></span></span></p> | 08018-110 | Sector central del terme municipal | 41.8667700,1.8837700 | 407363 | 4635586 | 1925 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92222-barraca-15510-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92222-barraca-15510-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció gravada a la llinda: 1925 (?) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92469 | Font de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-0 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 37.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> | 08018-195 | Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, vora el Pont del Riu sobre el Llobregat. | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Història</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1997, en commemoració del 200 aniversari del Pont del Riu, es va construir aquesta font, obra de mossèn Joan Bajona. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8600400,1.8795900 | 407007 | 4634844 | 1997 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-font-sant-roc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-capelleta-sant-roc-font-sant-roc.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Sensada | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92492 | Capelleta de Sant Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-domingo | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 180.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Capelleta en forma de fornícula dedicada a sant Domingo de Guzmán i situada a la façana de la casa número 19 del carrer Nou, que precisament amb motiu d’aquesta capelleta va adoptar el nom de carrer de Sant Domingo. Una primera capelleta hi fou col·locada l’any 1774, i l’actual data de 1954, quan es va reconstruir tota la casa. Està emmarcada per una banda de dovelles encoixinades que acaben en forma d’arc a la part superior. La dovella central, que sobresurt, té inscrites les dues dates de la capelleta. Queda tancada per una porta reixada amb vidre i, a l’interior de la fornícula, hi ha una imatge del sant que data també de 1954. Es tracta d’una figura de guix daurada i policromada. El sant va vestit amb l’hàbit de dominic: túnica blanca i mantell marró. Sosté amb la mà dreta una creu patriarcal com a fundador d’un nou orde. També llueix un rosari i, amb la mà esquerra, sosté una Bíblia oberta i dos objectes semblants a pedres.</span></span></span></p> | 08018-204 | Carrer de Sant Domènec, 19 | <p><span><span><span>Al segle XVIII aquí hi havia una casa de pagès coneguda com l’Alou del Rector, i el 1774 s’hi va construir la capelleta dedicada a sant Domingo de Guzmán, que va donar nom al carrer que popularment es coneixia com a Carrer Nou. En un principi a l’interior de la fornícula hi havia un quadre, que duia la data de 1774. Amb el temps va quedar tan ennegrit que gairebé no es distingia el sant. Abans de la guerra de 1936 encara s’hi feien novenes, i la gent portava cadires per seure-hi. La imatge actual és de guix i s’hi va instal·lar l’any 1954, quan tota la casa va ser totalment reconstruïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa antiga estava comunicada pels patis amb la número 8 del Carrer Vell, cal Colell. Tenia una cisterna i un pou, que al segle XVIII és anomenat Pou del Rector (Carreté, 2010: 180). </span></span></span></p> | 41.8630100,1.8758000 | 406696 | 4635177 | 1954 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92492-carrer-nou-7.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92493 | Casa de la Carretera, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-9 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 258.</span></span></span></p> | XX | S'hi han eliminat recentment alguns dels principals elements ornamentals. | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un exemple de casa menestral del tombant de segle XX que, fins no fa gaire, estava dotada amb certs elements ornamentals d’interès a la façana, la majoria dels quals han estat eliminats recentment. Formava un conjunt més o menys homogeni amb dues cases més, les número 11 i 13. Aquestes dues, d’estètica modernista, van ser enderrocades a inicis del segle XXI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers la Carretera de Manresa, s’ordena al pis superior mitjançant dos balcons laterals, sostinguts sobre mènsules i amb baranes de ferro forjat, mentre que una finestra balconera central marca l’eix de simetria. Antigament tenia un coronament ornat amb pinyó, que era la part més interessant de l’edifici. A la planta baixa hi ha dues portes (una de les quals donava accés a botiga/taller) i finestres laterals. Les obertures de la planta baixa han estat modificades modernament, i les del pis superior van ser desposseïdes d’uns emmarcaments superiors decoratius. Els murs són de maçoneria i la façana principal és pintada de blanc.</span></span></span></p> | 08018-205 | Carretera de Manresa, 9 | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges representatiu de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. La casa número 9 de la carretera de Manresa fou construïda l’any 1906. Segons Carreté (2010: 258) té l’any 1906 en una pedra, una data que coincideix amb la informació del cadastre. La casa número 11 es va construir el 1921. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 9 havia tingut un bon grapat de sobrenoms en funció de les diverses famílies que hi van habitar: cal Nosa, cal Becaino, cal Colleter, ca la Gibrelleta, ca la Isabelona, cal Serra, cal Xurrero i cal Zapatero. A inicis del segle XXI les cases número 11 i 13 es van enderrocar per construir-hi un bloc de pisos. A la casa número 9 se li van eliminar molts dels elements decoratius de la façana que ja hem descrit.</span></span></span></p> | 41.8638400,1.8742200 | 406566 | 4635271 | 1906 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92493-cases-de-la-carretera-9-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92494 | Creu del carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-carrer-de-la-creu | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 30.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Creu moderna, instal·lada l’any 2010, que substitueix altres creus més antigues que hi havia hagut en aquest indret i que van donar nom al carrer. Es troba emplaçada a la cantonada amb el carrer del Castell, protegida dins el perímetre d’una barana metàl·lica que delimita un espai triangular. Consta d’un pedestal fet per un bloc de pedra alt i prim, de forma irregular, que està decorat amb parts de mosaic fet amb tessel·les de tons verdosos, cosa que li dona un aire vagament gaudinià. Té una inscripció que diu “Carrer de la Creu” i, en una altra cara, una flor de quatre pètals. A la part superior hi ha una creu llatina de ferro amb els braços redoblats. A la base el pedestal és flanquejat per quatre lloses també decorades amb mosaic.</span></span></span></p> | 08018-206 | Carrer de la Creu, cantonada amb el carrer del Castell | <p><span><span><span>El carrer de la Creu forma part dels primers que van formar el nucli urbà de Balsareny, entre els segles XVI i XVIII. En un principi s’acabava al portal de Berga o dit també de la Creu, que estava situat al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. L’any 2010 s’hi va col·locar la creu actual, situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell. És obra de mossèn Joan Bajona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8637900,1.8759600 | 406711 | 4635264 | 2010 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Bajona i Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92500 | Cal Majordom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majordom | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em><span>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</span></em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 260.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar en forma de xalet amb jardí, d’estil noucentista, emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un edifici senzill però equilibrat i força reeixit. Adopta una planta rectangular, lleugerament esbiaixada, i consta de planta baixa més golfes, amb un ampli jardí lateral i posterior que dona a la carretera. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal, també encarada a la carretera. Aquesta es distribueix de manera simètrica amb una porta central flanquejada per finestres a banda i banda, amb la peculiaritat d’unes motllures en forma de guardapols a la part superior de les obertures, decorades amb un escut. Les finestres estan decorades també amb reixes als ampits, sobre uns mosaics que trobem igualment a la part superior, en l’obertura de ventilació de les golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més significatiu del conjunt és la galeria obrada amb maó que està adossada a migdia. Presenta amplis finestrals separats per pilars, els de les cantonades en forma de columnes salomòniques. El cos és rematat amb una terrassa superior amb baranes balustrades. Al seu davant, l’entrada al jardí segueix aquesta mateixa pauta, amb pilars de maó decorats amb un mosaic blau i blanc que crea un contrast interessant. Un altre element propi del noucentisme són els ràfecs força pronunciats de la teulada, decorats amb cabirons de fusta.</span></span></span></p> | 08018-208 | Carretera de Manresa, 33 | <p><span><span><span>Casa representativa de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. En aquest cas la casa ocupa un espai que a l’època quedava lleugerament perifèric i adopta la forma de xalet amb jardí. Fou construïda l’any 1934, segons dades del cadastre, en un estil noucentista molt representatiu del moment. El nom de cal Majordom li ve de Joan Casòliva Simon, germà del vell Gilet, que era majordom de la fàbrica de cal Viñas. Les inicials de Joan Casòliva són a la porta de ferro del jardí.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8629100,1.8737000 | 406522 | 4635169 | 1934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92500-carretera-manresa-casa-num-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92500-casa-carretera-manresa-33-b.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon Carreté | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92501 | Cal Masplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maspla | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 68.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 264.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar d’estètica pròxima al noucentisme situada al nucli urbà de Balsareny. Presideix la petita plaça Onze de Setembre, anomenada popularment amb el nom de la casa, i fa cantonada amb el carrer Sant Josep. Per això la casa adopta una planta irregular que s’adapta al traçat en biaix d’aquest carrer. L’edifici consta de planta baixa, ocupat per un local comercial, i un pis, on es troba l’habitatge. Es tracta d’una construcció senzilla que incorpora tan sols de manera superficial alguns elements decoratius propis del noucentisme. Especialment l’acroteri que corona la part central de la façana, en forma de frontó esglaonat, amb la inscripció de la data de la casa (“Any 1934”) i flanquejat per baranes de balustrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer pis es caracteritza per balcons correguts a les façanes est i sud que ocupen tota l’amplada de la casa. En la façana principal, encarada a la plaça, el balcó presenta tres portes i sobresurt lleugerament davant de la central, per remarcar l’eix de simetria. En la façana lateral el balcó té només dues portes. Totes aquestes obertures són amb persianes de llibret i perfilades amb un trencaaigües motllurat blanc. Una motllura similar dibuixa una línia de separació a manera de cornisa entre pis i golfes. Aquestes línies clares contrasten sobre l’arrebossat ocre de les façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de la planta baixa han estat remodelades per adaptar-les al local de l’entitat bancària que s’hi ha instal·lat, però segueixen la mateixa disposició que les obertures originàries, tal com es pot comprovar en fotografies antigues (Carreté; Benéitez, 2002: 68).</span></span></span></p> | 08018-209 | Plaça Onze de Setembre, 1; carrer Sant Josep, 2 | <p><span><span><span>Casa representativa de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. Construïda el 1934 (segons informa la inscripció de la façana) és un exemple interessant de l’estètica pròxima al noucentisme característic d’aquests anys. El seu propietari era Valentí Masplà Suades, que precisament en aquesta època fou alcalde de Balsareny per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), concretament el 1936 i, més tard, entre 1937 i 1938, quan es va incorporar al front durant la Guerra Civil. Fou també autor de la <em>Crònica de Balsareny</em>, un breu quadernet de memòries escrit el 1978 i publicat el 1989.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la postguerra a la inscripció de la data se li va treure la “y” per tal de descatalanitzar el rètol, atenent suggeriments oficiosos, de manera que deia “an 1934”. Durant molts anys Valentí Masplà va tenir als baixos de la casa una botiga de licors. Més tard s’hi va instal·lar una oficina de la Caixa de Pensions. Era la segona entitat bancària establerta a la localitat, després que el 1958 obrís la Caixa de Manresa (Carreté, 2010: 264). </span></span></span></p> | 41.8643800,1.8740400 | 406552 | 4635331 | 1934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92501-casa-placa-onze-setembre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92501-casa-placa-onze-setembre-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92503 | Cal Nosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nosa | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 225.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges parcialment entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny. És dels pocs que destaca al poble per la seva estètica pròxima al modernisme, especialment la tanca adjacent que delimita un solar buit al costat de la casa. L’edifici és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers el carrer Jacint Verdaguer, és de composició simple, en base dos eixos d’obertures. Els dos pisos superiors presenten sengles balcons correguts en tot l’ample de la casa. Com a element que s’acosta a l’estètica modernista trobem tan sols les baranes bombades dels balcons, de ferro forjat. Altres elements decoratius són les motllures a la part superior de les obertures i les mènsules que suporten els balcons. El parament s’ha deixat en part a pedra vista i, al pis superior, amb arrebossat blanc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la part més interessant del conjunt és, sens dubte, la tanca lateral, d’un estil ja més obertament modernista, d’arrel historicista. És formada per un portal obrat amb totxo en forma d’arc conopial, flanquejat per tres trams de reixa separats per pilars, també de totxo i rematats amb petits pinacles. A la part superior la reixa és perfilada també en forma conopial i presenta decoració a les puntes amb motius vegetals.</span></span></span></p> | 08018-210 | Carrer Jacint Verdaguer, 31 | <p><span><span><span>Casa del Raval de Manresa (carrer Jacint Verdaguer) que fou l’última en construir-se, ja al final del carrer i en un estil d’influència modernista, probablement entorn del 1900. Abans hi havia un solar amb un canyer que permetia als de les cases del davant veure els Plans de Puigdorca, i quan la van edificar van dir que “aquella nosa” els privava la vista. D’aquí el sobrenom de la casa. Més tard també s’havia conegut amb l’apel·latiu de cal Pagès Puta, en referència al malnom dels seu estadant (Carreté, 2010: 225).</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.8611800,1.8747100 | 406603 | 4634975 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-i.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92504 | Casa del carrer Jacint Verdaguer, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-jacint-verdaguer-27 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 225.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És de les poques que destaca al poble per la seva estètica pròxima al modernisme. De planta rectangular, l’edifici disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers el carrer Jacint Verdaguer, ha conservat en la planta superior la fesomia originària, mentre que la planta baixa ha estat totalment desdibuixada per una desafortunada reforma que s’hi ha fet recentment, amb materials moderns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca un interessant balcó de plataforma escalonada i amb barana de ferro forjat de perfil bombat. Les dues obertures que hi donen són perfilades amb motllures en forma d’arcs escarsers. La façana és rematada amb un fris que té dues obertures de ventilació en forma de rombes escalonats i amb una cornisa superior sostinguda sobre mènsules. Tota la part del primer pis és pintada d’una tonalitat granatosa que fa que destaqui en al conjunt del carrer. </span></span></span></p> | 08018-211 | Carrer Jacint Verdaguer, 27 | <p><span><span><span>Casa del Raval de Manresa (carrer Jacint Verdaguer) que fou de les últimes en construir-se, ja al final del carrer i en un estil d’influència modernista. Segons dades del cadastre, es va bastir l’any 1905. Popularment era coneguda amb la denominació de cal Tort pel cognom de dos germans que l’habitaven: Martí i Julià Tort. Per això alguns també l’anomenaven cal Martí o cal Martí Julià. Actualment aquests sobrenoms ja no són vius en el record popular.</span></span></span></p> | 41.8613300,1.8749200 | 406621 | 4634992 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92504-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-27.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92717 | Cal Mal·lè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malle | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 272-273.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar de petites dimensions, d’estètica noucentista i emplaçada al nucli urbà de Balsareny. L’edificació és entre mitgeres, de planta rectangular i consta només de planta baixa. Té una sola façana visible, que dona al carrer Ponent. Presenta una acurada composició que s’ordena a partir d’un esquema tripartit no del tot simètric, amb una porta central i una finestra a cada costat, la de la dreta més ampla. Les tres obertures són coronades amb motllurats que formen diferents tipus d’arcs i, a sota, queden units per una estreta banda de rajola blanca i blava. Les finestres tenen reixes amb formes geomètriques adaptades a les obertures. La composició de la façana es completa amb un acroteri que s’eleva a la part central i és rematat amb sis pilastres aparents en forma de pinacle. A la part central un cercle emmarca la data 1934. La part baixa presenta un sòcol amb un aplacat que imita petits carreus encoixinats, i els extrems de la façana són decorats faixes de trencadís.</span></span></span></span></p> | 08018-214 | Carrer Ponent, 13 | <p><span><span><span>Aquesta casa es va construir l’any 1934, tal com indica la inscripció, pel paleta Pere Biendicho Lacorte. Va ser regidor i alcalde de Balsareny l’any 1937. Era de la FAI, i fou un dels que va apaivagar els ànims de la gent el juliol de 1936. Es va exiliar a França dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Balsareny. Després de la guerra la casa va ser propietat de Pere Paraire Casas, conegut amb el sobrenom de Mal·lè, el qual es va casar amb Carme Ribera Escudé, de cal Magí (una casa del carrer Jacint Verdaguer).</span></span></span></p> | 41.8630800,1.8741100 | 406556 | 4635187 | 1934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92717-cal-magi-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Paleta 'Biendicho' | Altres denominacions: Cal Biendicho, cal Magí (així consta a l’inventari IPA) | 106 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92718 | Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-3 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres d’estètica pròxima al modernisme emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És una edificació de planta més o menys rectangular que consta de planta baixa més un pis. La façana principal, que dona a la plaça de l’Ajuntament, segueix una composició influïda per l’estètica modernista. S’ordena de manera totalment simètrica en base a tres eixos d’obertures. A la planta baixa hi trobem una estreta porta d’accés amb portals a banda i banda destinats a fins comercials. Destaca sobretot la part superior de la façana. El primer pis l’ocupa un balcó corregut dotat amb una característica barana bombada. Les obertures són amb persianes de llibret i remarcades amb motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És especialment interessant la franja de coronament de l’edifici, intercalada per vuit pilars adossats amb capitells piramidals escalonats. Com a element ornamental a la part central hi ha un rellotge de sol que consisteix en una placa decorada amb relleus de quatre caps i potes de cavalls (a la part superior) i dos dracs o lleons (a la part inferior). Al seu damunt hi llegim una inscripció que diu: “Jo sense sol i tu sens fe, no som res”. Està flanquejada per les inicials S. R. Un altre detall decoratiu, gairebé imperceptible, el trobem a la base dels pilarets, on hi ha col·locades petites plaques amb relleus que representen alguns signes del zodíac, amb els seus noms: Acuario, Cancer, Aries, Geminis...</span></span></span></p> | 08018-215 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p><span><span><span><span>La família Sant estava vinculada amb el mas Sala (situat on ara hi ha l’Ajuntament). Era una de les principals propietàries de bona part de les terres del nucli urbà. Els Sala tenien una relació familiar amb el llinatge dels De Martín (barons de Balsareny des de mitjans del segle XVII fins a finals del XIX). Això podria explicar perquè la casa Sala era coneguda popularment com a Casa Martí. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa de la Plaça número 1 fou </span>construïda de nou a principis de segle XX, amb un estil d’influència modernista. Segons dades del cadastre, es va aixecar el 1915; segons la fitxa de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA) el 1925. En un principi s’anomenava ca la Viuda Sala perquè hi vivia Carme Dachs Guixé, vídua de Tomàs Sala Claret, que era farmacèutic i vivia a l’antic mas Sala; és a dir, a la casa del costat. Tomàs Sala fou alcalde de Balsareny entre 1883 i 1887. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Carme Dachs no tenia fills i es va afillar Antònia Rimbau Dencàs, una parenta seva filla del farmacèutic Antoni Rimbau Gallifa i de Dolors Dencàs. Antònia Rimbau es va casar amb Josep Sant Rabeya, que abans vivia a la casa coneguda com cal Sant, al carrer Jacint Verdaguer, 9. Llavors aquesta casa es va anomenar “cal Sant de la Plaça”, per distingir-la de l’altra. Primer el matrimoni vivia a la planta baixa. A la mort de Carme Dachs, a començaments dels anys 1950, es van traslladar al pis de dalt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos de la casa hi havia hagut la botiga de queviures de ca l’Amadeu (Amadeu Calmet, casat amb Pilar Guixà Aloy), que <span>abans havia estat a l’altra banda de la plaça, a cal Devesa, i després es va traslladar al número 1 del carrer Verdaguer (ca la Pilarica). Després, quan al costat va plegar la farmàcia d’Antoni Rimbau, hi va haver la farmàcia de cal Sala. Cap als anys 1950 hi va haver </span>la Cooperativa de consum per als treballadors de la fàbrica tèxtil de can Viñas. Quan el 1964 aquesta empresa va fer fallida l’economat esdevingué una cooperativa oberta a qui volgués fer-se’n soci. El 1993 va tancar.</span></span></span></p> | 41.8632800,1.8767300 | 406774 | 4635206 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92718-cal-sant-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92718-cal-sant-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Ca la Viuda SalaInformació facilitada per Ramon Carreté | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92719 | Rellotge de sol de cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sant | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la part superior de la façana de cal Sant, una casa d’estil pròxim al modernisme que es troba al nucli urbà de Balsareny. Consisteix en una placa motllurada de color clar que està decorada amb relleus. A la part superior hi trobem quatre caps i potes de cavalls, i a la part inferior dos dracs o lleons. Aquests motius mitològics es poden relacionar amb un altre detall decoratiu situat en aquesta part superior de la façana, on hi ha representats alguns signes del zodíac. Al damunt del rellotge hi llegim una inscripció que diu: “Jo sense sol i tu sens fe, no som res”. Està flanquejada per les inicials S. R. </span></span></span></p> | 08018-216 | Cal Sant. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.8632200,1.8767000 | 406771 | 4635200 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-rellotge-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 92720 | Font de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-4 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 97, 123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 42.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, vol. 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 60.</span></span></span></span></p> | XX | Restaurada el 1979. | <p><span><span><span>Font emplaçada al centre de la plaça de l’Ajuntament, de ferro colat sobre una base de pedra que l’enlaira del paviment. Consta d’una plataforma circular que fa de pica sobre la qual s’aixeca una columna prismàtica de vuit cares, amb motllures als angles, fins a una alçada d’un metre aproximadament. Al damunt llueix un pebeter de factura clàssica, decorat amb cadenes i rostres de personatges, el qual és coronat amb cintes que evoquen la forma ondulada de les flames.</span></span></span></p> | 08018-217 | Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny es va fer una primera canalització per a l’abastiment d’aigua al poble. El punt de captació era a la Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca. L’indret també es coneixia amb la denominació terra del Valls, ja que era propietat de la família Vall. L'últim propietari va ser el Joan Vall Casaldàliga. En un punt d’aquesta zona hi havia surgències naturals d’aigua que s’escorrien per petits aigüerols o reguerons. L’aigua es va canalitzar mitjançant una canonada de terrissa. La canalització entrava a Balsareny per la zona del carrer del Nord, travessava l’actual carretera i baixava pel carreró de cal Simonet fins a dues fonts (avui desaparegudes) que hi havia al carrer Vell i al carrer Nou. Segons explica Francesc Soler (1989: 60), la font del carrer Nou era dessota la capelleta de Sant Domingo; la del carrer Vell era en un racó de la casa del Cano. L’aigua que sobrava d’aquestes dues fonts anava a parar a un viver que hi havia a l’hort de cal Sabata, perquè els seus amos eren també propietaris del lloc on naixia l’aigua i del terreny per on passava la canonada. D’altra banda, a la bassa del Valls hi havia un safareig on hi anaven a rentar les dones del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1895 l’ajuntament va fer una inversió en un nou projecte que sembla ser una variació de l’anterior. En aquest cas es va instal·lar una canonada de ferro per conduir l’aigua que naixia d’un pou-font a la part alta de la població, a uns 1.500 m de distància. L’aigua s’acumulava en un dipòsit amb capacitat de 200 metres cúbics i era conduïda cap a una font pública que hi havia a la Plaça Major. Cal dir que a la plaça Major ja hi havia un pou públic vora l’antiga Casa del Comú. Aquest pou encara existeix, sota terra, i es va posar al descobert quan fa pocs anys es va repavimentar la plaça. Quan la canalització de la Baga Fosca ja no subministrava aigua al poble es va aprofitar per a les necessitats de l’escorxador, que estava situat a la cruïlla dels carrers del Nord i Travessera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. L’any 1961 la Font de la Plaça es va traslladar a la zona esportiva municipal, i el 1980 es va tornar a posar al seu lloc originari, restaurada. S’hi col·locà una placa que commemora l’acord de portar l’aigua al poble.</span></span></span></p> | 41.8631300,1.8767100 | 406772 | 4635190 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-placa.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Font de la PlacetaText de la placa: En memòria de la vinguda d’aigua al poble promoguda per l’alcalde Josep Escalé l’any 1903. Font restablerta al seu lloc original el 5 - 7 - 1980 | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92721 | Font de la Plaça del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-llobregat | <p><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 42.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font emplaçada al centre de la plaça del Llobregat i que consta d’una antiga bomba d’aigua col·locada sobre un terraplè. Es tracta d’una de les primeres bombes que propulsaven l’aigua del riu Llobregat per abastir el poble. D’un dels tubs de la bomba en surt el brollador que s’hi ha habilitat. La màquina té una simple inscripció de fàbrica que diu: “La Electricidad S.A. Sabadell”.</span></span></span></p> | 08018-218 | Plaça del Llobregat | <p><span><span><span>Al segle XIX hi va haver dos projectes que van aconseguir portar aigua a Balsareny a través d’una canalització que venia de la Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca, a la part de ponent del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La bomba per propulsar l’aigua del riu es van instal·lar al costat del Llobregat, en una caseta que es trobava entre el riu i la Séquia. Segons Pere Pujol, més conegut com el Portella, que fou responsable de les aigües de Balsareny durant molts anys, aquesta era la primera o una de les primeres bombes que hi va haver. Per tant, deu ser de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1980, sent alcalde Jaume Rabeya, es va urbanitzar aquesta plaça i se li donà el nom de Llobregat. Relacionada amb el tema del riu i l’aigua, es decidí col·locar-hi aquesta antiga bomba que havia quedat en desús.</span></span></span></span></p> | 41.8619600,1.8740300 | 406548 | 4635063 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-6_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Rabeya | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92726 | Cal Rosset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosset | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></p> | XX | Restaurada recentment | <p><span><span><span>Casa rural d’estil noucentista que es troba emplaçada a l’esplanada formada per la terrassa fluvial del Llobregat, als afores del nucli urbà de Navàs però pertanyent al terme de Balsareny. Es tracta d’una construcció aixecada en una sola fase i de composició perfectament regular i simètrica segons un cànon clàssic. Adopta una planta quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sud-oest, destaca per una tribuna central sostinguda sobre dues columnes d’ordre dòric, amb una terrassa superior accessible des del nivell de les golfes. Al primer pis la tribuna és flanquejada per sengles balcons amb baranes de ferro. Les obertures són altes i esveltes, rematades amb arcs rebaixats i dotades amb persianes enrotllables. Els paraments de la casa són pintats de blanc, amb un sòcol que imita carreus lleugerament encoixinats, els quals s’eleven també a les cantonades, disposats de forma dentada. Les façanes laterals, distribuïdes en tres eixos d’obertures, segueixen una pauta similar, mentre que la façana posterior s’estructura en dos eixos d’obertures molt junts a la part central, amb una sola finestra a les golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada, a doble vessant, adopta un caient lleugerament còncau i consta d’un característic remat pla als dos vòrtexs del carener. Com a elements decoratius destaquen els cabirons de fusta sota el ràfec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Darrera la casa es conserva un cobert antic, originari del mateix moment constructiu que la casa, on hi ha tines i l’antic celler. És obrat amb totxo i ha estat reformat en diferents moments.</span></span></span></p> | 08018-223 | Sector nord del terme municipal de Balsareny, molt a prop del nucli urbà de Navàs (anomenat Barri de Navàs). | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda entorn de 1931 per la família Roset, que procedien de la casa de cal Teixidor, a la Guàrdia de Sagàs. Els paletes foren els germans Josep i Jaume Pons, que també van encarregar-se d’aixecar la casa veïna de La Noguera, d’un estil de ressonàncies noucentistes molt similar. En aquest mateix moment van construir també el cobert que hi ha rere la casa, on hi ha tines i el celler. El matrimoni format per Josep Roset i Rosa Giralt tenia molts fills, i van triar un entorn industrial com Navàs per trobar més oportunitats de treball. Els Roset van comprar terreny al voltant de la casa, que fonamentalment era vinya, i el nucli troncal de la família va continuar dedicant-se a la pagesia. Fins fa uns anys en una de les façanes de la casa lluïen unes característiques lletres de color daurat que deien “Casa Rosset” però amb el temps van anar caient.</span></span></span></p> | 41.8983400,1.8841700 | 407442 | 4639091 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-coberts.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-10.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Pons; Jaume Pons (paletes) | Informació oral facilitada pels propietarisEn el cadastre, no sempre fiable, apareix com a data de construcció l’any 1857 | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92727 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-6 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa rural d’estil noucentista que es troba emplaçada a l’esplanada formada per la terrassa fluvial del Llobregat, als afores del nucli urbà de Navàs però pertanyent al terme de Balsareny. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que ha estat allargat recentment per la part posterior amb obra a maó vist i que té adossat un altre cos (probablement un antic cobert) formant una planta en forma de L.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és una edificació aixecada en una sola fase i de composició perfectament regular i simètrica segons un cànon clàssic. La façana principal s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb una porta central i un balcó amb balustrada al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb motllures de tonalitat grisa que destaquen sobre un parament arrebossat i pintat de color crema. Al nivell de la planta baixa les dues obertures laterals són cegues. El primer pis i les golfes queden separats per cornises ben marcades. Seguint aquesta mateixa pauta estilística, les dues façanes laterals presenten una composició idèntica que s’estructura en base a tres eixos d’obertures i que compta amb un ampli balcó corregut al primer pis, amb baranes també de balustrada. La posició central del balcó l’ocupa una obertura cega de forma octogonal. La teulada, a doble vessant, adopta un caient lleugerament còncau i consta d’un característic remat pla als dos vòrtexs del carener. Com a elements decoratius destaquen els cabirons de fusta sota el ràfec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos annex lateral presenta uns paraments també pintats de color crema que harmonitzen amb el conjunt. Devia tractar-se d’un antic cobert de treball que ha estat rehabilitat per transformar-lo en habitatge. La majoria de les obertures, ara de tipologia diversa, han estat remodelades recentment.</span></span></span></p> | 08018-224 | Sector nord del terme municipal de Balsareny, als afores del nucli urbà de Navàs (anomenat Barri de Navàs). | <p><span><span><span>Segons el cadastre, no sempre fiable, en aquest lloc ja hi havia una casa l’any 1786. En tot cas, d’aquesta hipotètica primitiva casa no en coneixem cap més dada. La casa actual es va construir uns anys més tard que la casa veïna de cal Rosset, a mitjans de la dècada de 1930. L’obra la van fer els mateixos paletes, els germans Josep i Jaume Pons. Per això les dues cases presenten un estil similar, de ressonàncies noucentistes. Els promotors de la casa eren els Noguera, una família pagesa que es va instal·lar en aquest indret. Posteriorment la casa ha tingut algunes ampliacions.</span></span></span></p> | 41.8972100,1.8861100 | 407601 | 4638964 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Pons; Jaume Pons (paletes) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92733 | Cal General Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-xic | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141, 151.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, de petites dimensions, emplaçada al Pla de Vilamajor. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), ampliada modernament cap a ponent. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena a partir d’un eix central format pel portal (rematat amb arc escarser) i un balcó superior, el qual té una finestra a cada banda. Aquestes obertures superiors han estat remodelades. Damunt del balcó hi ha un petit rellotge de sol modern. Actualment l’accés a l’habitatge es fa per una porta de recent construcció al costat dret. A la part posterior es conserva una rampa que antigament devia donar accés a una tina, i al darrera hi ha una petita terrassa. </span></span></span></p> | 08018-230 | Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. | <p><span><span><span>La casa veïna coneguda com cal General es devia construir pels volts de l’any 1808 per la família Escudé, procedents del mas Puigbò, de Cornet. Ja a les primeres dècades del segle XX (segons el cadastre, el 1930), un germà petit de cal General, Josep Escudé Montanyà, va construir aquesta altra casa situada a pocs metres i coneguda com cal General Xic. L’hereu li va cedir el terreny.</span></span></span></p> | 41.8853000,1.8958800 | 408395 | 4637631 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92733-cal-general-xic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92733-cal-general-xic-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cal General Petit, Casa Nova de cal General, Casa Nova de Vilamajor. Als actuals propietaris no els agrada la connotació de la denominació “General” i prefereixen que se’ls conegui per aquesta última denominació. El terme Vilamajor, però, té alguns inconvenients. A part que no és la denominació tradicional, pot portar a confusió, ja que designava un antic mas que hi havia en aquest pla, posteriorment conegut com la Coromina i que al segle XVII ja estava en ruïnes (Carreté, 2010: 139). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92742 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-9 | XX | Estat d'abandonament | <p><span><span><span>Casa de pagès construïda de bell nou a mitjans del segle XX, obrada amb maó però imitant certs trets característics de les masies tradicionals. Es troba al costat de diverses naus, també fetes de maó, que corresponen a granges modernes. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers el sudest, presenta com a tret distintiu el portal de mig punt que es troba a l’esquerra i que evoca els típics portals dovellats de les masies. Al nivell del primer pis hi trobem finestres simples de diferents proporcions, amb una finestra balconera al lateral. Al nivell de les golfes la casa té una obertura a cada cap (la de la façana davantera amb un remat esgraonat), i al lateral sud estretes obertures de ventilació agrupades en tríades. Els diferents pisos són remarcats amb línies de cornisa.</span></span></span></p> | 08018-239 | Sector est del terme municipal, vora el riu Llobregat. | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda una mica després de 1944, quan Esteve Caus Testagorda va comprar la masia de Puigdorca. Per aquesta època va fer construir en indrets propers de la seva propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta última és de l’any 1949. Sembla que hi vivien pagesos vinculats a la casa mare.</span></span></span></p> | 41.8618600,1.8833900 | 407325 | 4635042 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-retol.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al costat del portal té un rètol parcialment trencat que diu. “Masia del Pont”. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92785 | Casal Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-verge-de-montserrat | <p><span><span><span>ANÒNIM (2017). <em>70è Aniversari del Casal Verge de Montserrat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casal construït l’any 1947 com a hospital per al poble i que ara és una residència per a gent gran. Es troba emplaçat en un solar vora l’església parroquial. L’edifici s’inspira en la forma d’un mas tradicional i adopta una estètica clàssica de línies sòbries pròxima al noucentisme. És de planta basilical, amb una nau central més alta i cossos laterals d’una sola planta. Tot i que per la part davantera només es veuen dues plantes, l’edifici compta amb una planta semisoterrània que es fa visible a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que s’ordena a partir d’un esquema tripartit, es caracteritza per un porxo de tres arcades, amb tres finestres al seu damunt i una ampla escalinata d’accés. Els paraments, pintats d’una tonalitat clara, consten d’un sòcol amb aplacat de pedra que, a la part posterior, ocupa tot el nivell de la planta soterrània. Les finestres són ressaltades amb emmarcaments de pedra i ampits llisos. Al damunt de les arcades decoren la façana dos medallons amb relleus: un que representa esquemàticament la muntanya de Montserrat i l’altre amb l’escut antic de Balsareny. I sota el carener hi ha un òcul decorat amb un trèvol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les habitacions s’han adaptat per a la residència i els seus serveis; també a la part del soterrani, on hi havia el quiròfan de l’hospital. Com a element destacat cal esmentar una petita capella, que compta amb pintures murals fetes per Josep Obiols l’any 1947 tot recreant la capçalera d’una església romànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part posterior compta amb un jardí on hi ha una pèrgola feta de pedra, un pou i, a un extrem, una petita caseta que havia estat la morgue o dipòsit de cadàvers de l’hospital.</span></span></span></p> | 08018-252 | Plaça Rector Roc García, s/n | <p><span><span><span>La tradició hospitalària ja ve d’antic a Balsareny. Des de 1823 hi havia hagut un hospital al carrer del Castell, més tard traslladat al carrer del Trull. El 1905 van arribar al poble les monges Germanes Serves de la Passió, i l’Ajuntament va adequar de nou l’hospital del carrer del Castell perquè hi atenguessin els malalts. L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal. Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici fou projectat el 1945 i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936. La capella del casal fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner, assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés. L’equipament era molt avançat pel seu temps. El 1952 s’hi va fer una de les primeres operacions a cor obert de tot l’estat espanyol (si no la primera). Concretament, una comisurotomia mitral amb un innovador sistema d’anestèsia a base de protòxid de nitrogen.</span></span></span> <span><span><span>Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga (Carreté; Benéitez, 2002: 29).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló. Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble. Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció. Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places. És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.</span></span></span></p> | 41.8634200,1.8777800 | 406861 | 4635221 | 1945-1947 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-morgue.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-jardi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: El Casal, Antic hospital, Casal de les Monges JosefinesEn l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) hi ha dues fitxes referides a aquest edifici. La núm. 16256, amb la denominació “El Casal” i la fitxa núm. 35545, amb la denominació “Casa Plaça Roc Garcia”. Aquesta última fa una descripció de la capella qualificant, per error, les pintures com a pertanyents al segle X. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92786 | Pintures del Casal Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-casal-verge-de-montserrat | <p><span><span><span>ANÒNIM (2017). <em>70è Aniversari del Casal Verge de Montserrat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pintures murals que decoren la petita capella que hi ha emplaçada al Casal Verge de Montserrat, obra del conegut muralista i dibuixant Josep Obiols, adscrit al corrent noucentista. La capella recrea la capçalera d’una església romànica formada per un mur frontal, una volta de canó i un absis de quart de volta. L’obra d’Obiols s’imposa com una adaptació personal d’alguns dels trets estilístics propis de la pintura mural romànica, per bé que amb un caràcter no tant esquemàtic i més naturalista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra pictòrica ocupa la part alta de la capella. A l’absis hi trobem representat, sobre un fons vermellós, el tema de la Crucifixió. Al voltant del crucificat tres figures angelicals recullen en calzes la sang de Crist, mentre que a ambdós costats hi figuren la Mare de Déu i sant Joan Evangelista. L’espai de la volta compta amb dues escenes als laterals: la captura de Jesús davant dels apòstols i, a la banda oposada, l’episodi d’una cura miraculosa obrada per Jesús. En la resta de l’espai pictòric hi trobem símbols, colors i sanefes representatius de la pintura mural romànica, així com algunes inscripcions en llatí. A la part zenital de la volta destaca un crismó de marbre.</span></span></span></p> | 08018-253 | Plaça Rector Roc García, s/n | <p><span><span><span>La tradició hospitalària ja ve d’antic a Balsareny. Des de 1823 hi havia hagut un hospital al carrer del Castell, més tard traslladat al carrer del Trull. El 1905 van arribar al poble les monges Germanes Serves de la Passió, i l’Ajuntament va adequar de nou l’hospital del carrer del Castell perquè hi atenguessin els malalts. L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal. Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici fou projectat el 1945 i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936. La capella del casal fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’ hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. L’equipament era molt avançat pel seu temps. S’ha dit que s’hi va portar a terme la primera operació a cor obert de l’estat espanyol. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner, assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés. Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga (Carreté; Benéitez, 2002: 29).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló. Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble. Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció. Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places. És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.</span></span></span></p> | 41.8634100,1.8776400 | 406850 | 4635220 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-5.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) hi ha dues fitxes referides a l’edifici. La núm. 16256, amb la denominació “El Casal” i la fitxa núm. 35545, amb la denominació “Casa Plaça Roc Garcia”. Aquesta última fa una descripció de la capella qualificant, per error, les pintures com a pertanyents al segle X. | 106|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92788 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-23 | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Santa Maria de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 127-146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17, 60-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 158-159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 152.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de la rectoria de l’església parroquial de Santa Maria de Balsareny, edificat a finals de la dècada de 1950. Es troba emplaçat al costat sud de l’església, en un terreny amb pendent i separat per dues escalinates. Per això la part davantera té dues plantes i, a la part posterior, s’hi afegeix una planta semisoterrània. L’edifici és de planta quadrada, amb façanes als quatre vents i coberta a quatre vessants, però té un cos de la mateixa alçada adossat a la part posterior que l’allarga.</span></span></span></p> <p><span><span><span> La façana principal, encarada vers la plaça, presenta una composició asimètrica, amb un portal al centre rematat amb arc de mig punt i finestres de diferent tipologia que als baixos es distribueixen a banda i banda i, en el pis superior, es troben a la part l’esquerra. En aquest sector a la cantonada de l’edifici es genera una mena de galeria rectangular formada per finestrals amb una petita barana de ferro. A la resta de façanes les finestres es distribueixen també de manera no simètrica. Els paraments són arrebossats i pintats de color ocre, mentre que el nivell semisoterrani s’ha deixat a pedra vista, mostrant un aparell fet amb carreus de mida diversa i de disposició irregular. En aquesta part baixa les obertures són rematades amb arcs escarsers. Sota la teulada destaca un ràfec de dues filades fet amb rajoles semicirculars. La forma d’algunes de les obertures de la casa suggereix una certa intenció historicista, per exemple a les llindes de la façana principal, on s’insinuen arcs conopials, o als arcs de les obertures de la planta inferior.</span></span></span></p> | 08018-255 | Plaça de l'Església, 5 | <p><span><span><span><span>El topònim Balsareny sembla ser un derivat dels termes “balç”, que significa cingle o espadat, i “areny”, que designa una riba, platja, o llit d’un riu. Entre els lingüistes es discuteix si el segon terme, “areny”, seria substantiu o adjectiu, en el sentit de “balç arenós”. També hi ha el dubte sobre si el topònim es refereix originàriament al castell i al seu turó o bé aquest va prendre el nom d’un hipotètic assentament primitiu que estaria situat al lloc on després es construí l’església. De fet, les característiques físiques de l’indret on s’assenta l’església parroquial coincideixen de manera força clara amb el significat de Balsareny, i l’indret sembla propici per un tipus de poblat de tradició ibèrica i de caràcter defensiu. Fins al moment, però, no s’hi han identificat restes arqueològiques que ho puguin corroborar, de manera que aquesta possibilitat s’ha de considerar només com una hipòtesi (Carreté, 2010: 33ss).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny (senyor del castell) i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop l'església. Aquest mateix any (1009) ja consta que entorn de l’església s’hi havia format una sagrera. El 1032 l'església ja tenia categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per l'obra de l'església, per la qual cosa s’entén que la construcció romànica fou construïda en aquest moment de finals del segle XIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En els segles XVI-XVII l’església fou reedificada pràcticament de nou i s’amplià amb cossos laterals. Les úniques dates que coneixem són les inscripcions en algunes claus de volta (1611, 1644, 1675), les quals indicarien que el gruix de l’obra es va fer a les dècades centrals del segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre 1775 i 1807 fou rector de la parròquia el conegut Roc García de la Enzina, que va tenir un paper important en la història de Balsareny per diferents qüestions. Havia nascut en un poble de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, criats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia va idear un artilugi anomenat trompa o sifó. Com que els no manresans tenien prohibit de regar amb aigua de la Séquia aquesta mena de sifó permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi entre 1787 i 1791 que va acabar perdent. La Reial Audiència li imposà una multa de més de 100 lliures. Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, sufragat en part per ell mateix i fet segons plànols que va dissenyar o dirigir en persona. El pont es va inaugurar l’any 1797. Roc García també va fer aixecar una nova rectoria, que ocupava una part de l’actual Plaça de l’Església i del Casal Verge de Montserrat. Fou enderrocada el 1936. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l’església pròpiament, no va sofrir modificacions fins a finals del segle XIX, quan l’any 1883 va allargar-se la capella fonda. Se’n van encarregar els paletes Cardona, i les obres van costar 28.226 rals. El 1887-88 el pintor manresà Francesc Morell va portar a terme la pintura i daurat d’aquesta capella. A partir de 1896, amb la inauguració del cementiri municipal actual, l’antic fossar que hi havia en un pati annex a l’església pel costat de migdia va quedar en desús. Anteriorment el cementiri havia estat al costat nord de l’església, on ara hi ha el Casal Verge de Montserrat. Als primers decennis del segle XX la confrontació política entre conservadors-catòlics i progressistes era molt acusada. Sent rector Joan Sala, l’any 1903, va tenir lloc un episodi molt recordat que es va conèixer com el fet de les gorres. En el transcurs d’una processó uns joves es van negar a treure’s la gorra al pas de la Custòdia. Després d’una denúncia del rector per la passivitat de les autoritats republicanes un dels joves fou sentenciat al desterrament. Ja durant la Guerra Civil de 1936, la rectoria fou enderrocada i els altars i retaules barrocs de l’església foren destruïts. Sortosament, l’arxiu parroquial no en va quedar afectat. Una descripció de com era l’església abans de la guerra, amb la situació dels diferents altars i imatges, es troba al llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 136-142).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la guerra les principals reformes han estat l’obertura de les portes de les naus laterals, els vitralls, el trasllat del baptisteri o la remodelació del presbiteri. Així mateix, des de principis del segle XIX hi havia una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria. A finals de la dècada de 1920 el diputat Graells, de la Lliga, va subvencionar la construcció d’una escola nova al costat sud de l’església, on abans hi havia el fossar o cementiri. Inaugurat el 1931, era un col·legi per a nois que es conegué com a Col·legi de Capellans i, oficialment, com a Escola Sant Josep. Des de 1974 l’escola que quedar en desús i llavors passà a ser Llar Parroquial i seu d’activitats vinculades a la parròquia. Als anys 1980 s’hi van portar a terme obres de reforma i rehabilitació. Pel que fa a l’actual rectoria, situada una mica més al sud, es va construir a finals de la dècada de 1950 en època del rector Leandre Picas. Anteriorment el rector residia a cal Sabata (Pl. de l’Església, 5). Cap als anys 1960 els baixos de la rectoria es van adequar com a local per a activitats juvenils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església de Balsareny, com la resta d’esglésies del municipi, pertanyia al bisbat de Vic fins que l’any 1957 passà a dependre del Bisbat de Solsona. Entre 1978 i 1990 exercí com a rector mossèn Joan Bajona i Pintó (1932-2020), persona molt recordada al poble per les seves activitats polifacètiques. Va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i Balsareny. Amb les seves obres va embellir especialment diversos racons a l’entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> | 41.8628600,1.8778000 | 406862 | 4635159 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92788-rectoria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92788-rectoria-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92790 | Font del Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-romani-0 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 16.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font situada en un racó de l’escalinata que baixa de la Rectoria de Balsareny cap a l’era del mas Martí i que ha estat habilitada com a espai típic per mossèn Joan Bajona. Consta d’un muret de pedra que conforma un arc de mig punt en forma de timpà amb un mosaic al seu interior i que és rematat al seu damunt amb un altre arc. A la part baixa consta d’un pedrís amb la pica de la font al centre. L’indret es completa amb una taula central de pedra, feta amb una peça semblant a una mola de molí, i parterres laterals amb vegetació. El mosaic representa les figures esquemàtiques de quatre infants sobre un fons blavós, i té una inscripció que diu “Font del Romaní”.</span></span></span></p> | 08018-257 | Rectoria de Balsareny. Plaça de l'Església, 5 | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 1991. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8628000,1.8777200 | 406855 | 4635152 | 1991 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92790-font-romani-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92797 | Casino (Centre Instructiu i Recreatiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-centre-instructiu-i-recreatiu | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 7-9, 83-87, 93-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 167.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ, Laura; GUDAYOL, Josep; BESSA, Ramon (1991). <em>Centenari del Centre Instructiu i Recreatiu. 1891-1991</em>. Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 121.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny que acull la seu del Centre Instructiu i Recreatiu, popularment conegut com el Casino. Fou edificat a la primera dècada del segle XX en un estil eclèctic de vagues ressonàncies romàntiques, especialment a la part posterior que dóna a un petita terrassa amb jardí. Consta d’un cos principal (de planta rectangular amb planta baixa i un pis) i té un cos més estret adossat a la part posterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona al carrer Àngel Guimerà, no presenta cap element especialment rellevant, a excepció potser del balcó corregut en el qual destaca una barana de ferro forjat amb una original decoració a base d’espirals que creen un efecte visual. També són remarcables els batents de fusta treballada del portal i la finestra lateral. La composició s’ordena en base a dos eixos d’obertures. El parament és pintat d’un color rosat, i tant el balcó com el ràfec es sustenten sobre un seguit de mènsules.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior, junt amb la terrassa, configura un petit espai d’estètica historicista o romàntica. En aquesta part el cos posterior consta de tres plantes. La part alta és flanquejada per sengles finestres rematades amb uns aixafats arcs de ferradura. A la planta intermèdia es genera una galeria sota porxo formada per amplis finestrals i una barana balustrada amb decoració pintada. El pati queda sota l’ombra de diferents arbres i conserva una font commemorativa decorada amb relleus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, l’àmplia sala del bar conserva part de la fusteria i dels vitralls originaris. Té pilars de fosa intermedis i els sostres són aixecats sobre bigues de fusta. Al pis superior es manté sense gaires canvis la sala de teatre, pavimentada amb enrajolat hidràulic. A la part posterior és interessant l’espai del despatx que dona a la galeria i que conserva una part del mobiliari antic.</span></span></span></p> | 08018-264 | Carrer Àngel Guimerà, 17 | <p><span><span><span>L’any 1891 es va fundar el Centre Instructiu i Recreatiu, que agrupava els sectors esquerrans i republicans de Balsareny. Els seus líders estaven vinculats a la Fraternidad Republicana d’Alejandro Lerroux i a la seva representació manresana de part de Maurici Fius i Palà. Durant els primers quinze anys la seu de l’entitat fou a casa del seu primer president, Josep Casaldàliga, al carrer del Trull, però moltes de les activitats es feien al saló de l’Ateneu, al carrer Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida el cap principal de l’entitat fou Josep Escaler. Durant els anys 1902 i 1903 Escaler fou alcalde. El 1904 es van produir uns aldarulls en el transcurs d’un ball que van acabar amb una persecució als agents de la Guàrdia Civil i que va comportar que el local de l’Ateneu fou clausurat. Pensant que era millor disposar d’un local propi el mateix Escaler va impulsar el 1905 la construcció de l’edifici del Casino. Ja el 1906, tot i que estava en obres, s’hi feia alguna celebració i la volta es va ensorrar. Per impulsar l’obra es va comptar amb la col·laboració popular però, tot i això, per la manca de recursos els treballs es van allargar força anys. El nou local no es va inaugurar fins el 1910. Com que els fundadors de l’entitat eren republicans i lerrouxistes els seus detractors van batejar el nou local com “la Casa del Pueblo”. Popularment, però, sempre fou conegut com el Casino. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici comptava amb una escola laica, mixta i de pedagogia moderna que va destacar per la sòlida formació humanista que impartia (des de 1912), una important biblioteca, un local d’esbarjo amb billars i escacs, un grup teatral que, a diferència del parroquial, també incloïa noies, un cor de caramelles laiques i un cafè, on se celebraven concerts i balls, però també actes culturals i polítics. Ben aviat s’hi van fer també projeccions de cinema. L’entitat també va organitzar les festes de l’arbre. En aquest sentit, el Casino feia de contrapunt progressista al Centre Parroquial, que també tenia les seves derivacions culturals, amb escola, coral, etc. Durant molts anys l’home fort del republicanisme local fou Marc Soler Marigot. El 1916 del Casino se’n va escindir un grup anomenat els Neutrals, liderat per Jacint Orriols Bassany i que va obrir un local al mateix carrer. El nom al·ludeix al fet que estaven disconformes amb la ideologia massa anticlerical del Casino però també marcaven diferències amb el grup del Centre Catòlic (Carreté, Benéitez, 2002: 31). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el local fou confiscat per la CNT-FAI, i en els primers anys de la postguerra la casa va ser saquejada i els arxius destruïts. Comissat per l’Estat el 1939, l’edifici va passar a titularitat d’una Junta Local de Beneficència, que l’administrà fins el 1954. Aquell any s’hi va instal·lar el cine Victoria. Després de la reinstauració de la Democràcia, poc després de les eleccions de 1979 i amb el consens de tots els partits polítics, fou retornat als seus antics propietaris. L’any 1980 el local fou reinaugurat com a cafè i sala d’espectacles. En l’actualitat la societat continua existint i s’han reprès algunes de les activitats de l’entitat. El bar també continua obert.</span></span></span></p> | 41.8625200,1.8765000 | 406754 | 4635122 | 1910 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-despatx-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-quadre.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92798 | Casal d'Avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-davis-0 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31, 85, 131.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 115-118.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici d’estil noucentista construït el 1927 com a escoles nacionals i que en l’actualitat s’ha adaptat per al casal d’avis. Consta d’un cos de planta rectangular, de planta baixa, amb façanes originàriament als quatre vents, tot i que recentment s’hi ha adossat a la part posterior una construcció depenent del Casal Verge de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dóna a la Plaça Roc García, presenta una composició de línia clàssica que es caracteritza per dos frontons bessons de perfils molt angulosos, cadascun amb un finestral de forma semicircular tripartit mitjançant pilarets. Cada frontó genera un petit espai a manera de mansarda al nivell de les golfes, i a la planta baixa queda associat a un mòdul de tres finestrals. A l’interior aquests dos àmbits es corresponien amb l’aula dels nens i la de les nenes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les finestres són rematades amb punt rodó. Queden flanquejades per sengles portals d’una alçada considerable a banda i banda. Sobre un parament pintat de color crema totes les obertures queden ressaltades per trencaaigües i emmarcaments motllurats d’un coloració més forta, i conserven les fusteries originàries. La cornisa que separa els dos nivells, i també el ràfec, queden ben ressaltats per unes motllures de color gris, mentre que la part baixa de la façana és revestida amb un aplacat que imita petits carreus encoixinats. Als extrems, unes motllures en forma de pilars delimiten la façana, que en una intervenció més recent s’ha allargat cap a l’esquerra seguint una pauta arquitectònica similar. A les façanes laterals trobem més finestrals de la mateixa tipologia, però queden pràcticament eclipsats per les construccions adjacents.</span></span></span></p> | 08018-265 | Plaça Roc García, s/n | <p><span><span><span><span>La primera escola coneguda a Balsareny és de l’any 1748. Era municipal i es trobava als baixos de la Casa de la Vila. Posteriorment va tenir altres ubicacions. Des de principis del segle XIX hi havia també una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria que posteriorment també es traslladà diverses vegades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, des de 1859 s’havien establert a Balsareny les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Primer s’instal·laren a la casa coneguda popularment com ca les Monges (al carrer de Baix, 24). Tan sols feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. El 1905 es van traslladar a un nou edifici, propi i més ampli, a la plaça de Ricard Viñas, també coneguda a partir d’aleshores com a Plaça de les Monges. <span>També cal destacar el Centre Instructiu i Recreatiu, escola popularment coneguda com el Casino, que va iniciar-se el 1912 amb un tipus d’ensenyament modern i laic en la línia del pedagog Ferrer i Guàrdia, i fent algunes classes en català. Fou clausurada el 1923 durant la dictadura de Primo de Rivera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici objecte d’aquesta fitxa fou construït el 1927 com a escoles nacionals. Era un moment en què, sota la influència de l’impuls de renovació pedagògica de la recentment creada Mancomunitat de Catalunya, es van construir un bon nombre de col·legis públics, molts d’ells caracteritzats per una arquitectura d’estil noucentista molt pròpia d’aquests anys. Antigament en aquest terreny hi havia l’era de cal Sala i, en part, el corral de cal Martí. Aleshores l’alcalde era Gregori Casaldàliga, i a la inauguració hi van assistir el capità general de Catalunya i el general Milans del Bosch, governador civil. L’edifici estava concebut amb espais diferenciats per a nens i nenes. Això no obstant, el centre va adoptar també una línia pedagògica moderna, amb mestres d’inspiració republicana com Eloi Regné i Ricard Buixó, que aplicaven una pedagogia activa i socialment renovadora d’acord amb les normes de la Institución Libre de Enseñanza. En acabar la guerra, Regné, que era membre de la CNT i havia estat comissari polític, va haver d’exiliar-se. Buixó es va quedar i fou empresonat i represaliat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant l’escola nacional com la parroquial van tancar el 1974. Aquest any totes les escoles de Balsareny es van unificar en el Col·legi Públic Guillem de Balsareny. Cal remarcar que l’any 1975 aquest centre va ser el primer col·legi públic de tota la comarca on es va iniciar una educació bilingüe en català i castellà (Serra; Carreté, 2005: 118). Pocs anys després, el 1979, en aquest edifici s’hi va establir el Casal de la Gent Gran o Club d’Avis, que fou impulsat entre d’altres per Salvador Sánchez i Josep Riera. En té cura una associació anomenada Els Ametllers i, entre moltes d’altres activitats, tenen una coral.</span></span></span></span></p> | 41.8632300,1.8771300 | 406807 | 4635200 | 1927 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-31.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Antigues escoles, Club d’Avis | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92811 | Les Planes de Puigdorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-de-puigdorca | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 149.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès construïda de bell nou a mitjans del segle XX, obrada totalment amb maó. Està situada a l’extrem d’un altiplà; d’aquí la denominació de les Planes. És una casa de planta quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos. La coberta és a quatre vessants. La façana principal, encarada vers el sudest, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un balcó central. La resta de façanes presenta finestres de distribució regular. Els paraments són fets amb diferents tipus de totxo, de manera que els emmarcaments de les obertures, les cantonades i la part baixa, així com també algunes línies de composició, queden ressaltades amb un tipus de maó més compacte. Sota la teulada, el ràfec és decorat amb cabirons. El conjunt es completa amb dues construccions més lleugerament separades: una pallissa i un cobert.</span></span></span></p> | 08018-273 | Sector est del terme municipal | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda una mica després de 1944, quan Esteve Caus Testagorda va comprar la masia de Puigdorca. Per aquesta època va fer construir en indrets propers de la seva propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta última és de l’any 1949, tal com indica la inscripció. Les inicials “E C” que consten al costat de l’any es refereixen a Esteve Caus. Sembla que en aquestes cases hi vivien pagesos vinculats a la casa mare. L’any 1950 hi va arribar la família Ribalta, que venien de Navès, al Solsonès, i s’hi van estar força anys.</span></span></span></p> | 41.8544100,1.8787100 | 406925 | 4634219 | 1949 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92811-planes-de-puigdorca-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92811-planes-de-puigdorca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92811-planes-de-puigdorca-5.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre el portal: E 1949 C (són les inicials d’Esteve Caus). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92813 | Col·legi de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-les-monges | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 242, 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 116.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici construït l’any 1905 com a col·legi de les monges dominiques i que ara és un casal d’entitats. Es tracta d’una construcció parcialment entre mitgeres, de planta pentagonal irregular. Disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que proporciona una certa rellevància arquitectònica a la plaça de Ramon Viñas, presenta una composició de línia clàssica, simètrica i ben ordenada. Destaca el portal central, coronat amb un frontó de línia sinuosa que té al seu interior un ull de bou. A sota, la porta queda flanquejada per dos pilars de maó i és rematada amb arc escarser. En aquesta planta baixa les dues finestres que hi ha a banda i banda són emmarcades amb maó. En els dos pisos superiors, que estan marcats per fines cornises, les finestres són perfilades amb motllures d’una tonalitat grisa que destaquen sobre un parament clar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Part de la façana lateral de llevant és visible perquè dona a una placeta. Aquí el mur és a pedra vista, de maçoneria, i els rengs de finestres són emmarcats amb maó. La façana posterior dona a un petit pati i té una escala lateral així com un ampli balcó. Les parets d’aquesta part són emblanquinades. A l’angle sud s’hi ha afegit un cos modern per als accessos verticals amb ascensor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de l’edifici ha conservat la distribució i la tipologia constructiva originària, especialment en les escales d’accés als pisos superiors, amb les seves baranes de ferro forjat, i en les fusteries de les portes. </span></span></span></p> | 08018-275 | Plaça Ricard Viñas, 2 | <p><span><span><span>Des de 1859 s’havien establert a Balsareny les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Primer s’instal·laren a la casa coneguda popularment com ca les Monges (al carrer de Baix, 24). Tan sols feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. Aquí hi van tenir una costura per a nenes durant més de 40 anys. El nom oficial era “Colegio del Pilar de las Hermanas Dominicas de la Anunciata”. Entre 1898 i 1900 van comprar els terrenys per construir un nou edifici, propi i més ampli, a la plaça de Ricard Viñas, també coneguda a partir d’aleshores com a Plaça de les Monges. S’hi van traslladar el 1905, i s’hi van estar fins el 1973, quan van vendre l’edifici a l’Ajuntament. Posteriorment aquest local fou llar d’infants municipal i parvulari, a més d’Escola Municipal de Música i de Teatre. Actualment acull altres associacions i és un casal d’entitats.</span></span></span></p> | 41.8640700,1.8752700 | 406654 | 4635296 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Casal d’entitats | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92819 | Sardana Records Balsarenyencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs | XX | <p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-281 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p> | 41.8634000,1.8768900 | 406787 | 4635220 | 1957 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Albertí Busquets (compositor) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 92836 | Oratori de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-antoni-abat-0 | <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny. Volum III, p. 42-44.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Oratori construït a la dècada de 1940 i dedicat a sant Antoni Abat, emplaçat a la cruïlla del camí actual que puja cap al castell de Balsareny i que es coneix com la Pujada de Sant Antoni. Sobre una grada formada per dos graons de pedra quadrats s’aixeca una columna de secció quadrada i, al seu damunt, una fornícula quadrada, coberta amb una llosa en forma de teulada. A l’interior hi ha un plafó ceràmic modern de sant Antoni Abat que queda tancat per una reixa de ferro.</span></span></span></p> | 08018-296 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, era el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat, el 17 de gener, no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, aquest oratori és modern i data de la dècada de 1940, quan després de la Guerra Civil es va potenciar de nou la festa de Sant Antoni Abat que ara coneixem com la Festa dels Traginers. La persona que va impulsar la construcció de l’oratori fou Llorenç Planas Vilella, molt vinculat a l’organització de la festa i promotor també de l’Associació d’Amics del Castell. El cert és que l’any 1949 l’oratori ja hi era i el camí que anava cap al castell es coneixia com a “Pujada de Sant Antoni” (Soler, 1989: 44). <span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa de cavalls de la Festa dels Traginers que es feia a la mateixa carretera, i el 1964 va començar a fer-se en aquest indret, a la pujada del castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el transcurs dels anys l’oratori ha estat malmès i reparat en dues ocasions. La primera vegada per un accident de tractor i la segona per un cotxe. Entorn de 1997 es va encarregar a Breda un nou plafó de sant Antoni.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8735700,1.8799000 | 407052 | 4636345 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Rabeya i Ramon Carreté | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92918 | Font dels Escolans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-escolans | <p> </p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 93-97.</span></span></span></p> | XX | Entorn en estat d'abandó. Alguns elements comencen a degradar-se. | <p><span><span><span>Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes. Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i, al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua. Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i, a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets. Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.</span></span></span></p> | 08018-304 | A la colònia Soldevila, rere l'església. Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós. Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia. Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada. Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, </span></span></span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. <span><span><span>Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.</span></span></span></p> | 41.8834000,1.8862500 | 407593 | 4637430 | 1970 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó (disseny i paleta); Narcís Bessa i Fornell (escultor) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92923 | Creu de Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-saladrigas | XX | Lleu erosió dels relleus i inscripcions. Fongs i patologies a la pedra. | <p><span><span><span>Creu de pedra emplaçada vora la carretera de Balsareny a Súria (BP-4313) que delimita per la banda oriental la gran propietat de la masia Vila d’Argençola, situada en terme de Castellnou de Bages. S’assenta sobre una grada de planta quadrada formada per quatre graons sobre la qual hi ha un pedestal quadrangular que té diversos gravats. La creu és d’astes trilobulades. Té una base de motllura còncava (escòcia), fust de secció quadrada i capitell estret decorat amb relleu de motiu vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En tres de les cares del pedestal hi ha inscripcions i gravats: a la cara oest diu “Balsareny” i hi ha l’escut antic de Balsareny, a la cara nord diu “Catalunya” i hi ha l’escut de Catalunya, a la cara oest hi ha la inscripció MSF i la data 1923. Les inicials corresponen al que aleshores era propietari de la Vila d’Argençola: l’industrial barceloní Manel Saladrigas Freixa.</span></span></span></p> | 08018-306 | Sector nordoest del terme municipal | <p><span><span><span>A principis de segle XX, en un moment de gran prosperitat econòmica, l’industrial barceloní Manel Saladrigas Freixa va comprar la masia Vila d’Argençola i hi va edificar el gran casal actual, envoltat de llacs artificials, colomers, fonts i un pont. La masia es troba uns quatre quilòmetres a ponent, vora el punt quilomètric 52 de la carretera. La creu de Saladrigues delimita la propietat de la masia per la banda de llevant, mentre que passat el quilòmetre 53 es pot trobar una creu similar que delimita la propietat per ponent, abans d'arribar al pont de Barquets, a cavall entre els termes de Castellnou i de Súria (Novell, 2012).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com indica la inscripció de la creu, aquesta fou construïda l’any 1923. La carretera de Balsareny a Súria havia estat acabada l’any 1909. Per tant, es va col·locar en un lloc que fos ben visible des de la carretera. </span></span></span></p> | 41.8786300,1.8294000 | 402869 | 4636963 | 1923 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92936 | Font del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bruc | <p><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 33.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font que es troba a la placeta amb parc infantil que hi ha al final del carrer del Bruc, obra de mossèn Joan Bajona. Està feta amb dos fragments de pedres d’un molí d’oli o trull, disposades de manera que una fa de pica i l’altra forma un parapet on hi ha l’aixeta de la font. Té un petit mosaic de tons blavosos a la part central. </span></span></span></p> | 08018-310 | Carrer del Bruc | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va idear i construir aquesta font l’any 1998. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8612400,1.8780700 | 406882 | 4634978 | 1998 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92939 | La Farmàcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farmacia | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 268.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. L’edifici destaca per una certa voluntat de donar rellevància a la seva posició preeminent, fent cantonada entre la carretera de Berga i la Baixada del Torrent. És un edifici de planta quadrada i consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que dona a la carretera, es caracteritza per una composició ben ordenada en base a tres eixos d’obertures. Al nivell inferior hi ha el portal, a la dreta, acompanyat de dos amplis finestrals que serveixen d’aparador a l’establiment. Totes tres obertures són perfilades amb motllures de pedra i rematades amb arcs escarsers. Al primer pis s’estén un ampli balcó corregut amb barana de ferro forjat, mentre que al segon pis les obertures són en forma de finestres balconeres, baixes i amples, amb la particularitat que tenen uns ampits arrodonits. Les obertures dels pisos superiors són tancades amb persianes de llibret i, les que estan situades al centre, tenen una major amplada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral que dona a la Baixada del Torrent segueix una pauta arquitectònica similar però amb una distribució d’obertures diferent. La façana posterior és oberta amb galeries de formes quadrangulars. Sota la teulada el ràfec conserva una decoració amb cabirons.</span></span></span></p> | 08018-313 | Carretera de Berga, 2 | <p><span><span><span>A<span> les tres dècades finals del segle XIX la carretera va constituir el principal eix d’expansió urbana a Balsareny. Per la banda de la carretera de Berga les primeres cases documentades són la número 3, el 1882, la número 8, el 1891, i la número 18, el 1888. La major part de les que van seguir corresponen ja a les dues primeres dècades del segle XX. Aquest pot ser el cas de la casa número 2, actualment coneguda com La Farmàcia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament s’havia anomenat cal Ti Carreter perquè hi vivia Valentí Picas, oncle de ca l’Eugeni i que tenia com a ofici carreter. Davant de casa seva reparava rodes de carro a la Baixada del Torrent. Abans havia fet aquest mateix ofici el Quico Carreter. Més tard la Carme de cal Lleter hi va tenir una carnisseria. Posteriorment l’establiment es va vendre al farmacèutic Albert Iglesias, que hi va instal·lar la farmàcia que abans tenia al carrer Trencat, cantonada al carrer de la Mel (Carreté, 2010: 268).</span></span></span></p> | 41.8644400,1.8745700 | 406596 | 4635338 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92939-farmacia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cal Ti Carreter, la Carnisseria | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92948 | Cal Cano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cano | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 172-173.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny. Destaca per una composició eclèctica amb una certa voluntat de donar rellevància a l’àmplia façana de l’immoble. L’edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa més tres pisos. La façana principal s’ordena de manera simètrica, amb un lleuger descentrament del portal principal. A la planta baixa el portal no queda situat en l’eix de simetria sinó una mica escorat a la dreta. És rematat amb arc apuntat i queda flanquejat per portes simples a ambdós costats que donen accés als locals comercials. Els dos primers pisos es caracteritzen per amplis balcons correguts amb les típiques baranes bombades, de ferro forjat. Cada balcó té quatre obertures perfilades amb motllures i queda separat a la meitat per una reixa que delimita dos habitatges. Els balcons descansen sobre mènsules, així com també la cornisa que separa el segon pis del tercer. Aquesta tercera planta segueix una estètica funcional, amb obertures quadrangulars en forma de galeria. Podria ser fruit d’una remunta posterior. El parament de la planta baixa és revestit amb un aplacat de pedra, mentre que la part superior és arrebossada i pintada de color clar.</span></span></span></p> | 08018-315 | Carrer Àngel Guimerà, 6 | <p><span><span><span>Originàriament en aquest indret hi havia dues cases: la número 6 i la número 8. Als primers decennis del segle XX la casa número 8 era propietat de la família Colell, que tenien una botiga de queviures al carrer Nou que comunicava pel pati del darrera amb el pati d’aquesta casa. En aquell pati es veien els vestigis de l’antic pou del Rector. Més endavant, el Colell va vendre la casa número 8 al constructor Josep Cano Alpiste, que va adquirir també la casa veïna (la número 6) i s’hi va fer una casa nova, més gran, que passà a dir-se cal Cano (Carreté, 2010: 173). Segons dades del cadastre, aquest edifici de nova construcció podria ser de l’any 1932.</span></span></span></p> | 41.8629500,1.8764500 | 406750 | 4635170 | 1932 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92948-casa-guimera-6-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92948-casa-guimera-6-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Jep, ca la Rita (antiga casa número 6); cal Creus, cal Creus Jep, cal Rossa, cal Colell (antiga casa número 8). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92949 | Tèxtil Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/textil-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185-186, 275.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Nau industrial d’una antiga fàbrica tèxtil de dimensions modestes emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És representativa de l’arquitectura industrial de mitjans de segle XX. Consta d’un cos de planta rectangular irregular, d’una sola planta. Les dues façanes visibles de la construcció combinen l’obra a maó vist sobre un parament arrebossat i un sòcol de pedra. La façana principal, que dona al carrer de la Mel, consta d’un portal central simple flanquejat per finestres de formigó prefabricat amb franges de maó. Sobre el portal hi ha una obertura rectangular i dos ulls de bou. La façana és coronada per un acroteri de forma rectangular i costats escalonats. La façana lateral presenta un ritme de finestrals de la mateixa tipologia, dins una franja on cada finestra queda separada amb obra de maó.</span></span></span></p> | 08018-316 | Carrer de la Mel, 7 | <p><span><span><span>Aquesta petita nau havia estat una fàbrica tèxtil. Segons dades del cadastre, la construcció és de l’any 1947. El propietari era Emili Bonals Ambròs, a qui li deien el Castanyoles i també, secundàriament, el Carreteró, perquè estava casat amb Elvira Carreté Ribera, de cal Carreteró (carrer Nou, 45). La raó social era Textil Balsareny SA, però la gent en deia la fabriqueta del Castanyoles o cal Castanyoles (Carreté, 2010: 186). </span></span></span><span><span><span>Després d’Emili va continuar al capdavant de la fàbrica el seu fill Ricard Bonals Carreté, i després el fill d’aquest, Emili Bonals (quarta generació).</span></span></span></p> | 41.8625400,1.8745800 | 406594 | 4635127 | 1947 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-d.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Castanyoles, cal CarreteróInformació facilitada per Ramon Carreté | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92973 | Capelleta del Viacrucis del Camí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-viacrucis-del-cami-del-castell | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 122.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119.</span></span></span></span></p> | XX | Algunes parts malmeses, escantellades. Entorn mancat de manteniment | <p><span><span><span>Capelleta que formava part del Viacrucis que es va construir l’any 1905 al llarg del Camí del Castell. Constava de 14 capelletes de les quals només se n’ha conservat una de sencera i els fonaments d’una altra. Aquestes capelletes eren molt senzilles, fetes de pedra, totxo i guix, i totes seguien una mateixa tipologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest exemplar que s’ha conservat íntegrament està situat al costat del camí, en el tram inicial, uns 100 metres al nord de la rotonda del barri de la Costa del Castell. Adopta la forma d’un petit edicle de planta quadrada, amb la part inferior feta de pedra i ciment, i una fornícula superior de forma rectangular rematada amb una teuladeta de doble vessant feta de rajola. L’interior de la fornícula estava enguixada i acollia la imatge de l’estació corresponent del Viacrucis. Primer eren estampes enquadernades i després es van fer de rajoleta, però no s’han conservat. </span></span></span></p> | 08018-329 | Sector central del terme municipal. Vora el Camí del Castell | <p><span><span><span><span>El castell de Balsareny ja està documentat l’any 951. Aquest era el camí natural i més directe que comunicava l’església parroquial, la sagrera i posteriorment el poble de Balsareny amb el castell. Des de Balsareny el camí iniciava el seu recorregut en un trencall de l’antic camí ral de Manresa a Berga, on a finals del segle XVII hi va sorgir el raval de Berga, també anomenat carrer del Castell. D’aquí baixava pel carrer anomenat Costa del Castell, que travessava la riera del Mujal per una palanca, posteriorment transformada en un pontet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX al llarg del recorregut del Camí del Castell s’hi van construir 14 capelletes, una per cada estació del Viacrucis. Segons es diu en un dietari escrit per Ramon Pujals (de ca l’Esteve) i publicat en el llibre de Ramon Carreté (1995: 122) <em>Balsareny a principi de segle</em>, “lo dia 2 d’octubre de 1905 es posaren a treballar els paletes Srs. Cardona per construir les capelles del camí del Castell, podent-s’hi veure en elles les estacions del Via Crucis, i foren acabades lo dia 24 del mateix mes, que fou l’últim dia de la Santa Missió que s’estava practicant a nostre estimat poble de Balsareny”. Això es va fer en temps del rector Joan Sala.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera capelleta era passada la palanca, i l’última sota la capella de la Mare de Déu del Castell. Primer les estacions es van fer amb estampes enquadernades; després es van fer de rajoleta (Autors Diversos, 1978: 50).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per la Guerra Civil gairebé totes les capelles foren enderrocades. En una fotografia de la dècada de 1950 encara es pot veure que se’n conserven dues pràcticament senceres en el tram final del camí, separades uns 100 metres entre si. A la segona meitat del segle XX es va urbanitzar el petit barri de la Costa del Castell, a l’altra banda del torrent, i aquesta part inicial del camí es va perdre.</span></span></span></span></p> | 41.8675100,1.8783600 | 406915 | 4635674 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92973-cami-castell-capelleta-a-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92973-cami-castell-capelleta-b-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Cardona (paletes) | L’altra capelleta, parcialment conservada, es troba situada a la part final del camí, poc abans d’arribar a la capella del castell i uns 20 m després de la pista. Les coordenades UTM són ETRS89 407195, 4635953. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 92975 | Sínia de cal Matamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-matamala | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></p> | XX | Caseta semiderruïda. Sínia en estat d'abandonament. | <p><span><span><span>Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, que es troba pocs metres al sud de la casa de pagès de cal Matamala. L’indret és en una terrassa fluvial a la riba esquerra de la riera del Mujal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia, que està aixoplugada dins d’una caseta que actualment es troba en estat ruïnós, conserva força íntegrament tots els seus elements. Consta d’una estructura més o menys circular on hi ha el pou i el mecanisme de la sínia. A una costat del pou hi ha l’arbre o eix d’on sortia la barra horitzontal (braçol) on anava fermat l’animal que donava voltes a l’entorn. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal de l’eix connecta amb una roda vertical que feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l’aigua per l’interior d’un tub de ferro, de manera que l’aigua sortia expulsada per una boca lateral. Al fons del pou s’insinua un túnel que devia arribar fins a la riera i que proveïa d’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, la més habitual al segle XIX. Després de les sínies de taps es van imposar les de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal. Més tard algunes d’aquestes sínies es van substituir per bombes de motor.</span></span></span></p> | 08018-331 | Cal Matamala. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de cal Matamala que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o del XIX. La casa es devia abandonar ja fa temps, perquè no es conserva record que fos habitada. Per la seva tipologia i estat de conservació, la sínia que es troba vora la casa devia funcionar encara a principis de segle XX.</span></span></span></p> | 41.8699300,1.8768600 | 406794 | 4635945 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92984 | El Paso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-paso | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 117.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 287.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat a peu de l’antiga carretera de Manresa a Berga (C-16z) que, des dels seus inicis, sembla haver estat dedicat a bar de carretera. Consta d’un cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. La construcció té un cert interès pel bon treball de l’obra a maó vist, especialment a la façana principal, que presenta una composició singularitzada per un portal central en forma d’arc de mig punt interiorment tripartit. Al seu damunt hi ha un balcó corregut que és flanquejat per un eix de finestres a cada banda. El treball amb maó destaca en la decoració del ràfec i en el ressaltat dels coronaments de les finestres. A les façanes laterals, en canvi, l’obra és feta amb un altre tipus de totxo i molt més matussera. L’edifici té un cos més estret adossat al nord i un cobert més baix al sud.</span></span></span></p> | 08018-335 | Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>Aquest edifici ja existia l’any 1934, segons es pot veure en una fotografia panoràmica de la mina de Vilafruns feta en aquesta data (Carreté; Benéitez, 2002: 117). Devia aixecar-se durant aquests anys, quan es van construir les instal·lacions de les mines. Era un bar a peu de carretera que va estar regentat durant molts anys per Marciano Santiesteban. El nom el Paso feia al·lusió a la possibilitat de deturar-s’hi tot passant per la carretera i ha perdurat popularment, tot i que ja fa anys que va canviar d’amo i de nom, i va passar a dir-se oficialment Bar Tròpik. En realitat, va funcionar durant molts anys com un prostíbul que va estar associat a l’època d’auge de la mina de Vilafruns, fins entorn de la dècada de 1980. La tradició popular deia que pocs dies després d’haver cobrat la mesada molts miners ja havien quedat escurats, després de passar per aquest bar. </span></span></span></p> | 41.8401100,1.8790600 | 406934 | 4632631 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92984-el-paso-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92984-el-paso-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 93061 | Mur d’uns horts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-duns-horts-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “Peasant collectivity of Balsareny. Miners and textile workers work for revolution”, <em>Spain and de World</em>, núm. 27. Londres (5 gener 1938). (Article traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “La colectividad campesina de Balsareny”, <em>La Tierra, periódico anarquista</em>, núm. 333 (22 gener 1938). (Article que és una versió en castellà de l’anterior, traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ BARÓ, Albert (1970). <em><span>Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya, 1936-1939</span></em><span>. Ed. Ariel, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Reguer i altres coses de Puigdorca”, <em>Pàgines viscudes, volum 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 9.</span></span></span></p> | XX | Parts del mur envaïdes per la vegetació. L'entorn és ple de malesa a conseqüència dels efectes del temporal Glòria de 2020. | <p><span><span><span>Mur d’una alçada i longitud considerables situat a la riba esquerra del Llobregat que servia per protegir uns horts comunitaris impulsats per un col·lectiu de camperols que durant la Guerra Civil s’havien instal·lat a la masia de Puigdorca. Tot i que es tracta d’un element modest, cal remarcar que és un dels pocs que podem assenyalar com a testimoni directe de l’acció duta a terme pels sectors populars i revolucionaris durant la Guerra Civil de 1936. L’indret es troba al costat d’on hi ha les restes de l’antiga reclosa de la fàbrica de Vilafruns, uns 350 m al nordest de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur té una aparença molt sòlida i fa un traçat en paral·lel al curs del riu. Per la banda nord, però, gira tot fent una àmplia corba, cosa que permetia desviar millor les aigües del riu en cas de possibles avingudes. Té una longitud d’uns 35 metres i l’alçada màxima és d’uns tres metres, mentre que el gruix és d’1,5 metres aproximadament. Per l’extrem nordest el mur queda tallat de manera una mica abrupta. L’aparell és fet de maçoneria, amb còdols de riu de diferents mides ben lligats amb ciment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els horts devien estar situats tot al llarg del mur per la banda de llevant i devien continuar un bon tros avall. Coneixem força detalls d’aquest episodi gràcies a una crònica de Renée Lamberet. Segons aquesta intel·lectual francesa que va estar cobrint el front de guerra, aquests horts ocupaven una superfície d’uns 200 per 40 metres, de manera que devien arribar pràcticament fins a la confluència amb el torrent del Saltador. És possible que l’aigua de rec provingués d’una antiga sínia que hi havia just uns 20 metres a l’est del mur.</span></span></span></p> | 08018-338 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>L’any 1936 la masia de Puigdorca era un gran casal de característiques senyorials que aleshores pertanyia a una família de Barcelona: Concepció Mas n’era la propietària, germana d’August Mas. Durant la Guerra Civil la masia fou ocupada pels sectors revolucionaris. Com a fet anecdòtic, a l’interior de la masia encara es conserven grafits que van fer tant els revolucionaris com els soldats franquistes quan van instal·lar-se a la casa després de la guerra. En aquesta finca s’hi va portar a terme un projecte comunitari que la intel·lectual francesa Renée Lamberet, en una publicació, destaca com a exemple de solidaritat entre obrers i camperols. Segons la crònica que en fa Lamberet, a Puigdorca 15 famílies van constituir-se com a col·lectiu adherit a la CNT per impulsar un projecte agrícola que va rebre l’ajuda dels obrers del tèxtil i dels miners en forma d’aportacions monetàries i també de treball personal. Els membres d’aquest col·lectiu van fer la rompuda d’un terreny de 60 hectàrees que estava situat a la part alta de la finca i servia, entre d’altre coses, per anar-hi a caçar. També van decidir impulsar nous horts a la plana. Per això van construir un gran dipòsit de 1.500.000 litres, un pou de 7 metres de fondària al costat del Llobregat i una caseta on hi havia una bomba per propulsar l’aigua. Una canonada conduïa l’aigua des del pou fins al dipòsit. A la zona propera a la caseta, amb l’ajuda dels obrers s’hi van habilitar horts per als camperols. Totes aquestes instal·lacions, que estaven situades en una terrassa fluvial de les Planes de Puigdorca, probablement al sector on ara hi ha la casa de totxo coneguda com la Masia, van ser desmuntades en acabar la guerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, un tros de riu més avall (Lamberet diu a les “Malloles”), en un terreny ple de còdols d’uns 200 x 40 metres van crear una altra zona d’horts i van construir-hi un “mur de defensa” per protegir els horts de possibles avingudes del riu. Aquest mur és el que encara es conserva, situat al costat de l’antiga resclosa de la fàbrica de Vilafruns, que es troba al sector industrial encara avui conegut com les Malloles. No sabem com es regaven aquests altres horts. Segons un mapa de 1920 (de l’Instituto Geográfico y Estadístico) a pocs metres del mur hi havia una antiga sínia. És possible que aprofitessin l’aigua que proporcionava aquesta sínia per regar els horts. La caseta que protegia la sínia encara es conservava l’any 1956, però fou destruïda en una riuada l’any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Soler, en el seu llibre memorialístic “Pàgines viscudes” desmitifica i rectifica algunes de les afirmacions de la periodista francesa. Soler diu: “referent al regadiu de Les Planes, hem de conèixer que la intenció era bona, però que va resultar un fracàs. Segurament que a la col·lectivitat li va costar molts diners i treball, però, com que estava mal instal·lat, no va donar el resultat que esperaven: el pou, que no donava prou aigua; les canonades, que es rebentaven... de manera que ben poc va funcionar (Soler, 1989: 9)”. Segons Soler, quan acabada la guerra la propietària Concepció Mas va tornar es va desentendre del projecte i va anar a l’Ajuntament a “tornar-lo al poble”. L’Ajuntament va lliurar tota la instal·lació a la Recuperació Nacional, els quals la van desmuntar. Soler també informa que els diners per pagar les instal·lacions havien sortit en part de la tala del bosc de Puigdorca, que va comportar la destrucció del Reguer de Puigdorca: un bosc emblemàtic de roures i alzines centenàries que era un lloc d’esbarjo molt popular a Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8446700,1.8820200 | 407186 | 4633134 | 1938 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-civil-x-novell-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta fitxa ha estat possible gràcies a la recerca duta a terme per Xavi Novell, del Grup de Memòria de Balsareny Educa / Cercle Cultural de Balsareny. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 93063 | Mina de Balsareny (Vilafruns) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-balsareny-vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2022). <em>Mines de potassa del Bages: l’extracció d’un mineral preuat a tot el món</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Complex miner dedicat a la potassa que està situat a la zona de Vilafruns, a uns 200 m de la masia de Vilafruns i de l’antiga fàbrica tèxtil del mateix nom. S’inscriu en la conca potàssica del Bages, que compta també amb les mines de Sallent, Súria i Cardona. Actualment es troba sense activitat extractiva, ja que l’única mina que encara està operativa és la de Súria. La planta de Vilafruns en superfície consta d’un seguit d’instal·lacions que ocupen una àrea d’uns 400 m de llarg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre del complex el castellet constitueix una gran estructura de formigó, de 40 m d’alçada, on a la part superior hi ha instal·lades unes grans corrioles que propulsen l’elevador de la mina. A sota hi ha el pou anomenat Balsareny. Té un diàmetre de 5,5 m durant els primers 35 m, i més avall d’uns 5 m. La profunditat total del pou és de 497 m, de manera que en el sector més baix es troba 197,5 m sota el nivell de mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant del castellet hi ha la nau de la sala de màquines. És un edifici de maó que acull el motor de l’elevador del pou, dotat amb una corriola del tipus Koope que transmet la propulsió mitjançant uns cables que comuniquen amb la part alta del castellet. A l’interior es conserva també el motor elèctric originari, de la marca Siemens-Schuckertwerke. Al costat de la nau s’aixeca una gran xemeneia de planta circular per on s’expulsaven els fums generats a l’antiga fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció amb un interès més notable des del punt de vista arquitectònic i com a obra d’enginyeria és l’hangar, edificat els anys 1940-41. A la mina de Sallent hi trobem un edifici d’aquestes mateixes característiques. Constitueix una gran estructura de formigó en forma de volta apuntada, oberta per la cara de ponent i coronada al llarg de tot el carener amb una llanterna amb finestres laterals. Dins d’aquest cobert s’hi guardava el producte ja acabat, a punt per ser transportat. El procés per netejar i purificar la potassa es feia a la fàbrica: un edifici d’una alçada considerable que s’aixecava entre el castellet i l’hangar i que ja no es conserva perquè fou destruït a causa de l’incendi forestal de l’any 2005. Al seu costat hi havia un enorme tanc d’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle sudoest del complex trobem l’edifici de la central elèctrica, on es transforma l’electricitat entrant per adaptar-la al voltatge requerit per fer funcionar els motors. A la banda de llevant s’aixequen diversos edificis que acullen dependències auxiliars, com el taller, un magatzem, oficines, vestidors i una secció dedicada a topografia. Aquesta última estava situada a l’angle nordest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de ponent i a una cota més alta es conserven diverses basses de flotació d’aigua, utilitzada en el procés de transformació de la potassa i contra incendis. Més al nord s’estén un turonet de més de 400 m de llargada constituït pel dipòsit salí, el qual va ser impermeabilitzat i revegetat amb una cobertura de terra i vegetació l’any 2011.</span></span></span></p> | 08018-340 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1940-41 es va construir l’emblemàtic edifici de l’hangar, en forma de volta apuntada. L’edifici de la fàbrica es va bastir una mica més tard, després de 1945. Al costat nord del complex l’any 1957 es van construir uns habitatges per als miners. L’obra era estimulada per una ordre del ministeri de Treball que deia que totes les empreses que tinguessin més 69 treballadors havien de facilitar habitatge almenys a la desena part del seu personal. Aquest nucli inicial de la colònia de Vilafruns es va ampliar el 1962 amb uns blocs de pisos i serveis bàsics. La colònia va arribar a tenir escola, botigues i una església dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels minaires. L’any 1970 aquest nucli va arribar a tenir 293 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat el 1918 uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Entorn de la dècada de 1940 s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970 l’empresa explotadora va passar a ser <em>Unión de Explosivos Rio Tinto</em>, la mateixa que es va fer càrrec de la mina de Sallent. Les dues mines van quedar connectades el 1972, i la de Vilafruns va deixar de tenir activitat extractiva i va quedar només com a entrada i sortida dels miners. Entre 1972 i 1974 es va modernitzar el sistema d’explotació amb la introducció dels minadors, l’eliminació de l’ús d’explosius i la mecanització de la major part del procés d’extracció. Això va comportar una millora de la productivitat però també una progressiva reducció dels treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La creixent competència dels mercats exteriors a partir dels anys 1960 va motivar un període de recessió que portaria gradualment al tancament de moltes explotacions. Després de pertànyer a l’empresa ERCROS, l’any 1991 la mina va ser adquirida per una empresa pública de l’Instituto Nacional de Industria (INI), que finalment el 1998 la va vendre a l’empresa israeliana <em>Dead Sea Works</em>, que va crear la seva filial espanyola <em>Iberpotash</em>, propietària també de la mina de Súria. El juliol de 2005 un incendi forestal que va afectar l’àrea entre Castellnou de Bages i Balsareny va arribar fins a les mines i va causar la destrucció de l’edifici de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’extracció de potassa només continua activa a Súria, ja que des del 2020 el complex de Balsareny i Sallent va aturar la producció amb la previsió del tancament d’aquestes mines. De moment només s’hi fan tasques de manteniment. En aquests moments s’impulsa un projecte integral a tota la conca del Bages que preveu l’eliminació progressiva dels dipòsits salins. Pel que fa a la colònia minera, a principis de la dècada del 2000 els habitants havien disminuït a 80, i actualment encara hi ha cases habitades. </span></span></span></p> | 41.8402200,1.8774800 | 406803 | 4632645 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-21.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 93064 | Colònia minaire de Vilafruns (habitatges obrers) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minaire-de-vilafruns-habitatges-obrers | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> | XX | Habitatges i entorn mancats de manteniment i amb signes de deteriorament | <p><span><span><span>Colònia minera creada a les dècades de 1950 i 60 al nord de la mina de Balsareny, a Vilafruns, en un indret on anteriorment ja hi havia algunes casetes. Actualment consta de tres blocs d’habitatges allargassats més quatre xalets. Abans hi havia encara un altre sector amb quatre blocs més que es trobava situat a prop del dipòsit de runam salí, al sudoest, però fou aterrat entorn de l’any 2000.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos blocs d’habitatges consten de dues edificacions bessones de planta rectangular amb patis centrals a la part interior, mentre que les façanes d’accés es troben en cares oposades. Un altre bloc, més al nord, consta només d’una edificació. Les construccions són només de planta baixa i de poca qualitat, amb quatre habitatges per a cada nau. Els paraments són pintats de color blanc i les obertures ressaltades amb maó vermell. Els xalets es troben més al sud, en una zona enjardinada. Són obrats amb maó i també pintats de blanc. Tot el sector es troba avui amb signes evidents de deteriorament.</span></span></span></p> | 08018-341 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1940-41 es va construir l’emblemàtic edifici de l’hangar, en forma de volta apuntada. L’edifici de la fàbrica es va bastir una mica més tard, després de 1945. Al costat nord del complex l’any 1957 es van construir uns habitatges per als miners. L’obra era estimulada per una ordre del ministeri de Treball que deia que totes les empreses que tinguessin més 69 treballadors havien de facilitar habitatge almenys a la desena part del seu personal. Aquest nucli inicial de la colònia de Vilafruns es va ampliar el 1962 amb uns blocs de pisos i serveis bàsics. La colònia va arribar a tenir escola, botigues i una església dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels minaires. L’any 1970 aquest nucli va arribar a tenir 293 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat el 1918 uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Entorn de la dècada de 1940 s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970 l’empresa explotadora va passar a ser <em>Unión de Explosivos Rio Tinto</em>, la mateixa que es va fer càrrec de la mina de Sallent. Les dues mines van quedar connectades el 1972, i la de Vilafruns va deixar de tenir activitat extractiva i va quedar només com a entrada i sortida dels miners. Entre 1972 i 1974 es va modernitzar el sistema d’explotació amb la introducció dels minadors, l’eliminació de l’ús d’explosius i la mecanització de la major part del procés d’extracció. Això va comportar una millora de la productivitat però també una progressiva reducció dels treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La creixent competència dels mercats exteriors a partir dels anys 1960 va motivar un període de recessió que portaria gradualment al tancament de moltes explotacions. Després de pertànyer a l’empresa ERCROS, l’any 1991 la mina va ser adquirida per una empresa pública de l’Instituto Nacional de Industria (INI), que finalment el 1998 la va vendre a l’empresa israeliana <em>Dead Sea Works</em>, que va crear la seva filial espanyola <em>Iberpotash</em>, propietària de totes les mines de la conca potàssica catalana. Des dels volts de 1991 la fàbrica va deixar de ser operativa i es va anular la rampa exterior que hi havia, ja que tota la producció havia passat a Sallent. El juliol de 2005 un incendi forestal que va afectar l’àrea entre Castellnou de Bages i Balsareny va arribar fins a les mines i va causar la destrucció de l’edifici de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’extracció de potassa només continua activa a Súria, ja que des del 2020 el complex de Balsareny i Sallent va aturar la producció amb la previsió del tancament d’aquestes mines. De moment només s’hi fan tasques de manteniment. En aquests moments s’impulsa un projecte integral a tota la conca del Bages que preveu l’eliminació progressiva de les muntanyes de runam salí. Pel que fa a la colònia minera, a principis de la dècada del 2000 els habitants havien disminuït a 80, i actualment encara hi ha cases habitades. </span></span></span></p> | 41.8445800,1.8773500 | 406798 | 4633130 | 1957, 1962 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93064-vilafruns-colonia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93064-vilafruns-colonia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93064-vilafruns-colonia-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml